Un riu que creix de nit

Han sortit del campament de bon matí, just despuntava el dia, amb la panxa buida.

Han passat pel sota el viaducte del tren, passant per la carretera paral·lela al llit del barranc. Han creuat el corrent d'aigua pel pont antic i han agafat un camí de carro des del qual han anat enfilant-se per les pedres de les parets seques dels trossos plantats amb oliveres fins arribar al bosc. Es nota que no ha passat ningú pels caminets del sotabosc perquè els primers de la fila es troben que han de trencar algunes teles d'aranya, i els fils circulars se'ls enganxen a la roba.

Des d'aquest mirador veuen les tendes plantades al terreny d'acampada, saludades pels primers rajos de sol de color taronja. S'estan una estona badant davant del paisatge que ara brilla com si fos d'or. Tenen a tocar el pont de catorze ulls del barranc dels Masos i el de nou del barranc d'Enseula i, entremig, les cases de Duesaigües, al fons, les de l'Argentera i, encimbellada al castell d'Escornalbou, l'ermita de Santa Bàrbara.

Abans de començar a buscar alguna cosa de menjar, porten pel cap de fer una cabana. La idea va sorgir ahir quan una mare va preguntar si 21