__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

ENTRE EL SERÈ I EL GARBÍ

1


Primera edició: juliol 2020 © 2020 Hereus de Bartomeu Llebaria Grau, per les pintures © 2020 Anna Llebaria Enrich, pel pròleg © 2020 Diversos autors, pels textos © 2020 Lena Paüls Obré, per l’edició Portada: pintura Yolanda, aquarel·la 67 x 53 cm

Contacte editorial: Apartat de correus 32036 08015 Barcelona

Enllaços LA NADALA DE LLEBARIA GRAU: https://bit.ly/3h3Z9Lm LLEBARIA GRAU, LES VELES DESPLEGADES: https://bit.ly/2A9ubAZ ELS AMETLLERS FLORITS :https://bit.ly/2AL04zS BLOG POETES DE L'EBRE: https://bit.ly/2zfebNs

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes en la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.

2


A la Maria Rosa Enrich Vidal, optimista contra vent i marea

PRÒLEG Anna Llebaria

TEXTOS (per ordre alfabètic) Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria González, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna Maria Vallvey i Francesc Vergés

3


La felicitat és el resultat d'una maduració interior. Només depèn de nosaltres, al preu d'un treball pacient, continuat de dia en dia. La felicitat es construeix, la qual cosa exigeix treball i temps. A llarg termini, la felicitat i la dissort són, doncs, una manera de ser o un art de viure. Matthieu Ricard

4


INVITACIÓ Vaig conèixer Bartomeu Llebaria Grau a finals dels setanta, un matí fred que havia plantat el cavallet darrere de casa nostra, el refugi de la Vinyeta, a Duesaigües. Hi havia els ametllers florits i, al fons, com un immens decorat natural, els boscos d’Escornalbou i l’ermita de Santa Bàrbara al cim lleugerament emboirat. Quaranta anys després, el Bartomeu em regalava aquella pintura. Un tresor que admiro i que forma part del seu llegat esplèndid de pintures esveltes, plàcides, que capten la substància del moment. Un conjunt d’aquarel·les del qual destaquen les marines tranquil·les i els paisatges amb muntanyes arrodonides per les mestralades, humanitzades amb conreus plantats als replans fixats amb parets de pedra seca. Hi representa, doncs, la intervenció dels humans, no obstant això, en pocs dels quadres hi ha persones. Paisatge. Un paisatge fixat en homenatge a l’esforç concentrat de moltes vides. El paradís assossegat que viu en el record a través dels seus quadres. Gaudiu-ne. Lena Paüls

5


PRÒLEG Aquest bon treball neix de l'única inspiració de la Lena Paüls. Ella és el motor de tota la feina que s’ha fet. Jo he assistit de comparsa expectant a la màgia que anava sorgint. El meu pare des d’allà on sigui deu estar molt content. A la fi, era el que sempre ell hauria volgut. El reconeixement. Se sentia artista i l’essència dels artistes és voler destacar en la diferència. Ho portava a la sang. No en tinc constància de cap herència d’avantpassats, però sempre va tenir a prop un llapis, colors i pinzells i l’anhel de fer quelcom perfecte, de fer ART. Vaig créixer sent testimoni dels seus anhels. A casa, quan encara ell no es dedicava a pintar, ja anaven apareixent pintures seves a les parets. Eren poquetes, però a mi m’embadalien. Admirava aquella faceta seva, la seva facilitat en els procediments i sempre perdia estones observant els seus dibuixos. El seu quadern escolar semblava fet pel mestre i no pas per l’alumne. De petit ja pintava com un adult i això em fa pensar en la seva genialitat. També el seu caràcter era de geni, alhora sensible i espinós. La dualitat dels artistes. Ara ho veig així. Aquell quadernet de nen me’l vaig endur sempre més amb mi. Ell no ho sabia, me’l vaig quedar amb els meus tresors amagats, tan amagat que ja ni recordava on l’havia posat. Per ell, havia desaparegut. 6


El meu pare no entenia el món. Va ser la seva gran barrera. La perfecció que buscava li va matar l’esperit d’artista. Però ara ens deixa un llegat que gràcies a la Lena recupero, l’elogio, l’agraeixo. Ell perviu en les seves pintures que de cop són tresors que ens ha deixat. Recopilant-les m’adono del gruix de tot el que ha pintat. Escampades les seves pintures per un munt de famílies. No ens ho va voler dir mai, però quan va perdre el traç, amb l’edat, va deixar de pintar i va començar a morir, a perdre les seves il·lusions. Ara ho entenc, un artista que no pot expressar-se pateix molt. Els seus darrers dies somiava que pintava. M’ho va dir una de les darreres nits quan es va despertar. Estic segura que allà on sigui s’ha emportat tots els seus pinzells. Pintures, maquetes de vaixells, pessebres, poemes, llibretes i més llibretes amb els seus pensaments. Què en fareu de tot això quan jo no hi sigui? –em deia. Tot el seu treball, lluitant en la seva memòria contra l’oblit. Com diu el seu gran amic Miquel Accensi, “l’oblit és l’única mort que hi ha”. Impossible, papa, el teu llegat ara s’ha tridimensionat. Anirà passant de mà en mà, escampat per tantes persones que l’han sabut valorar, trepitjant un bocí d’eternitat. Anna Llebaria

7


PORTES AL MAR


Portes al mar la cançó primera de les ones. Bartomeu Llebaria

10


Port de Bilbao, drassanes. Aquarel¡la 60 x 45 cm


Jeu en silenci damunt la sorra, el deliri és corifeu, remor d’onades. Montserrat García

Barques de pesca que donaren vida a la gent marinera i que ara resten varades com fantasmes d’un temps que no és el seu. Miquel Accensi Subirats

12


El Port de la Selva. Aquarel¡les, 40 x 60 cm 13


Blanc de pau, blau de mar, barques acolorides, la tramuntana empeny els núvols, ¿es fondran amb la mar? Anna Maria Vallvey Poblet

Ressò d’havaneres, regust de sol i de sal. Bressol de l’art, tros de cel, racó per viure i morir. Miquel Accensi Subirats

14


Calella. Aquarel¡les, 40 x 60 cm


Vella barca varada a l’arena, desgastada, de cantells rascats i cansada de tant anar i tornar. Bartomeu Llebaria

16


Soledat barca. Aquarel¡la, 54 x 73 cm

17


L’AMOR QUE FLOREIX


L’amor és donar i rebre, que floreixi per primavera i cada dia la llavor d’aquest alè, per seguir amb il·lusió aquesta vida. Bartomeu Llebaria

20


Aquarel¡la, 3621x 26 cm


Vau descobrir plegats aquella primavera i collĂ­eu flors a desdir. Encara us sentiu les mans perfumades. Lena PaĂźls

22


Aquarel¡la, 36 x 26 cm

23


El pinzell li dansa a les mans i ens regala l’alegria de les flors. La bellesa dels pètals rivalitza per sobressortir sobre l’aire perfumat i ens convida a abraçar-les. Miquel Accensi Subirats i Anna Maria Vallvey Poblet

24


Aquarel¡la, 36 x 26 cm 25


ENTRE EL SERÈ I EL GARBÍ


Baix Camp, entre el serè i el garbí, espetec de ventalls i de colors. La Xiribia, la Teixeta i el Puigmarí, es respira farigola, espígol i romaní. Bartomeu Llebaria

28


Duesaigües. Aquarel·la, 73 x 54 cm

29


Voltat de serres, muntanyes i conreus, terra seca, regada de suors d'esforรงats nadius d'aquestes terres. Bartomeu Llebaria

30


Ametllers de Duesaigües. Aquarel·la, 45 x 60 cm

31


A la sorra hi ha gegants ja no queda PuigmarĂ­, ja no sento la granota ni tampoc el rossinyol. Bartomeu Llebaria

32


El Puigmarí des de Duesaigües. Aquarel·la, 45 x 70 cm

33


El cel de la Serra no et falla mai. Màgic i feréstec t’alces a nivell dels núvols. Els joglars un dia et van posar música i la Serralada els escoltava. La portalada, testimoni dels teus convidats, troba a faltar el pas dels cavalls. Anna Llebaria i Carles Nogués

34


Castell d’Escornalbou. Aquarel·la, 54 x 73 cm

35


La porta de l’antiga canònica és tancada. Tot està en silenci, només se sent la remor suau de les fulles de la vella heura de color verd diví arrapada a les pedres mil·lenàries de vermell de sang i de vi. Majestuosa porta, del principi fins a la fi. Queta Sedó

36


Portal de l’església de St. Miquel d’Escornalbou. Aquarel·la, 35 x 25 cm 37


Cingleres inspiradores, la serenitat i la força de la muntanya m’abracen. Que hi ha de mÊs bell? Anna Maria Vallvey Poblet

38


Serra de l’Argentera. Aquarel·la 46 x 61 cm

39


Des de dalt mirant el mar els ponts es donen les mans, em recorden una sardana d’aquest poble de germans. Bartomeu Llebaria

40


Duesaigües, viaductes. Aquarel·la, 45 x 60 cm

41


La baixada em reconforta m’il·lusiona, m’accelera! El camí se’m fa curt, el Barrancó és a prop. Bartomeu Llebaria

42


L’Argentera. Aquarel·la, 60 x 45 cm 43


La vida passa, el temps no para. Vaig tornar d'altres indrets que tambĂŠ vaig estimar. Els records em donen vida, potser ĂŠs el destĂ­, rodar i rodar. Bartomeu Llebaria

44


L’Argentera. Aquarel·la, 45 x 70 cm

45


Reposaves al camí obac on dormia la salamandra. T’emportaves a casa la frescor del sotabosc. Lena Paßls

46


Camí Vell de l’Argentera. Aquarel·la, 45 x 70 cm

47


Tot és al seu lloc, el rierol, les pedres, els arbres carregats d’energia, que esperen la nova primavera. L’aigua ho emmiralla, i, agraïda, ho abraça. Anna Maria Vallvey Poblet

48


Font Vella de l’Argentera. Aquarel·la, 60 x 45 cm 49


El Castell d’Escornalbou, la font de la Vilamanya... tot són records. I els camins? Que els ho preguntin, els portem dintre del cor. Bartomeu Llebaria

50


Barranc de l’Argentera. Oli sobre tela, 58 x 71 cm

51


No t’arreles, sempre penses a tornar. Estimes, no pots ni comparar, és la terra que t’estira, és allà on vols parar. Bartomeu Llebaria

52


Estació de tren Duesaigües-l’Argentera. Aquarel·la, 45 x 60 cm

53


INDRETS VISCUTS


Intuïm la frescor verda, destil·lada en l'ombra exuberant dels desmais sobre la cascada. De fons, l’alambí d’un vals a la glorieta i els crits d'infants que s'empaiten. Alquímia. Anna Llebaria i Lena Paüls

56


Parc de la Ciutadella, Barcelona. Aquarel¡la, 50 x 35 cm 57


Siurana, a mig camí entre la terra i el cel. A les cingleres es palpa la gosadia de l’home, dels herois que estaven sempre disposats a lluitar. Miquel Accensi Subirats

58


Siurana (el Priorat). Aquarel¡la, 36 x 48 cm

59


¿No sentiu el cant els ocells que des dels arbres propers i entre les verdures encanyades de l’hort, canten la natura salvatge? Miquel Accensi Subirats

60


Cartoixa d’Escaladei (el Priorat). Aquarel·la, 45 x 60 cm

61


Trobades al Pedraforca, sinònim de riures i estima. Retrobar-nos en l'anecdotari de vivències inacabables, on sorgien sentiments que ens feien indestructibles. La muntanya llunyana, difícil d'arribar-hi, més a prop, els arbres i les flors. Francesc Vergés

62


El Pedraforca (el Berguedà). Aquarel·la, 45 x 70 cm

63


Empaitant l'aurora i les clarianes, els pinzells s'ho coneixen bÊ. Aprofitant sempre l'horabaixa perquè pugui descansar el paper. Pol Bravo Llebaria

64


Setcases (el Ripollès). Aquarel·la, 46 x 61 cm

65


Bell paisatge que abraça camps, conreus, vida... Camins recorreguts que has après tot caminant. Quants amics, quants indrets, si amb bons ulls els vols mirar. Maria Brull Pujol i Bartomeu Llebaria

66


Comillas (Cantàbria). Aquarel·la, 36 x 50 cm

67


Faria donaciรณ del meu futur, com a fidel contrapunt de la teva aurora, que tot sigui igual sense la quietud que t'enfonsa. Bartomeu Llebaria

68


Riu Ebre. Aquarel¡la, 38 x 57 cm

69


De tant en tant, grinyola. Potser plora? Sembla absent, solità ria. Els lliris no ho saben, però la consolen. Carla Llebaria Gonzålez

70


Llac de Banyoles (el Pla de l’Estany). Aquarel·la, 45 x 75 cm

71


NOTES BIOGRÀFIQUES Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona 1929 - Duesaigües 2019). Va anar poc a l'escola de la República perquè la Guerra Civil l'enxampava als set anys. Després, la Dictadura es va encarregar d'estafar l’ensenyament català tant en llengua com en continguts a la seva generació i a les següents.

Va començar a dibuixar de molt jove. Als 13 anys va guanyar el Primer Premio Nacional de Dibujo, convocat per la Falange, amb un dibuix que el seu mestre va enviar a concurs sense el seu consentiment.

72


Artista polifacètic, emprava els recursos de l’art pictòric i literari com a excusa vital per transmetre sentiments i impressions. Va començar a pintar a l’oli i va continuar amb l’aquarel·la, tècnica amb la qual desenvoluparia gairebé la totalitat de la seva obra posterior. Per amor, el va temptar la sarsuela. En conèixer la Maria Rosa Enrich Vidal es va afegir al grup de Sant Feliu del Racó que feia teatre i operetes. A la fotografia (esquerra) en un assaig.

73


amb la M

El 1956 es va casar amb la Maria Rosa.

A la foto, del 2018, la parella amb la seva filla Anna i el seu fill Xavier.

Bon esportista, feia gimnàstica, natació, pesca submarina a pulmó... Va adquirir les arts de la pesca en companyia d’amics del Masnou, on estiuejava amb la família. En aquesta època va desenvolupar el seu talent artístic de forma autodidacta en contacte amb altres pintors que ja comptaven amb una dilatada trajectòria d’exposicions.

74


Va pintar marines en llargues sessions a l’aire lliure amb la colla d’amics pintors del Masnou, sobretot amb Pere Ros i Joaquim Felipe.

Va fer múltiples exposicions individuals i va participar en un gran nombre de mostres col·lectives. En sales de Bilbao, Barcelona, Tarragona, Salou, Cambrils, Falset, Montbrió, Riudoms, Mont-roig, Duesaigües, l’Argentera... Va intervenir activament en la convocatòria del concurs de pintura ràpida de l’Argentera.

75


Va dedicar-se professionalment a comercial del tèxtil en diferents empreses a Barcelona. Va viatjar contínuament per Galícia, Navarra i el País Basc. Va col·laborar en molts dissenys originals per a l’estampació tèxtil.

El 1992, en jubilar-se, es va establir al poble de Duesaigües (Baix Camp), d’on provenia la seva família. I en la pau del seu estudi, deslliurat dels viatges professionals es va dedicar a la seva passió: la pintura de paisatges a l’aquarel·la, que sovint acompanyava amb poemes.

76


Aficionat al modelisme naval i també a construir pessebres, en va guanyar premis. Una part important de l'obra pictòrica de Llebaria Grau es troba en propietats privades i en institucions públiques. Des del 2008 va formar part del col·lectiu literari Poetes de l’Ebre i va intervenir en nombrosos recitals. El 2015 va col·laborar a l’inici del grup Poemes al Vent.

77


A la foto, del 2018, amb la Maria Rosa i les seves netes Alba Bravo Llebaria, Carla Llebaria González i el seu net Pol Bravo Llebaria.

Així, passant per la vida, la mort em vindrà a buscar. Si amb el pinzell em troba, seré feliç, si es deixa pintar. Bartomeu Llebaria

78


ÍNDEX D’OBRES • Port de Bilbao, drassanes, 11 • El Port de la Selva, 13 • Calella, 15 • Soledat barca, 17 • L’amor que floreix, 21, 23, 25 • Duesaigües, 29 • Ametllers de Duesaigües, 31 • Duesaigües. El Puigmarí, 33 • Castell d’Escornalbou, 35 • Portal de l’església de S. Miquel d’Escornalbou, 37 • Serra de l’Argentera, 39 • Duesaigües, viaductes, 41 • L’Argentera, 43 • L’Argentera, 45 • Camí Vell de l’Argentera, 47 • Font Vella de l’Argentera, 49 • Barranc de l’Argentera, 51 • Estació de tren Duesaigües-l’Argentera, 53 • Barcelona, parc de la Ciutadella, 57 • Siurana, 59 • Carxoixa d’Escaladei, 61 • El Pedraforca, 63 • Setcases, 65 • Comillas, 67 • Riu Ebre, 69 • Llac de Banyoles, 71

79


Aquesta edició s’ha acabat de digitalitzar a Barcelona el mes de juliol de 2020

80

Profile for Lena Paüls

LLEBARIA GRAU, ENTRE EL SERÈ I EL GARBÍ  

Recull de pintures de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019). Pròleg d'Anna Llebaria Enrich. Amb textos de M...

LLEBARIA GRAU, ENTRE EL SERÈ I EL GARBÍ  

Recull de pintures de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, Baix Camp, 2019). Pròleg d'Anna Llebaria Enrich. Amb textos de M...

Profile for lenapauls
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded