Page 1


Primera edició: agost 2019
 © 2019 Lena Paüls (pels textos) © 2019 autors de les il·lustracions © 2019 Mònica de Dalmau Mommertz (pel pròleg i l'epíleg) © 2019 Fina Veciana (per la pintura i el disseny de la coberta i el mosaic epíleg)

Contacte editorial: Apartat de correus 32036 08080 Barcelona

Prohibida qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d'aquesta obra, llevat de les excepcions previstes a la Llei, sense l'autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets de difusió de l'obra pot ser constitutiva de delicte contra la propietat intel·lectual (art. 270 i s. del Codi Penal).

2


Proses poètiques de Lena Paüls Pròleg i epíleg de Mònica de Dalmau Mommertz Coberta i mosaic epíleg de Fina Veciana

Il·lustracions: Carme Andrade (aiguada xinesa) Teresa Llorach (aquarel·la) Josep Lomas (fotografia) Sara Mauri (fotografia) Pérez Olivan (pintures) Cesca Toledano (fotografies) Fina Veciana (pintures) Rosa Virgili (pintures)

3


I en llançarà els pinyols al mar perquè neixin noves illes. WILLIAM SHAKESPEARE. La tempesta

4


TAULA Nota liminar, de Lena Paüls, 6 Pròleg, de Mònica de Dalmau Mommertz, 7 Dempeus sempre. Pintura de Carme Andrade, 8-9 Les sabatilles vermelles. Pintura de Teresa Llorach, 10-11 Carnaval celest. Fotografia de Josep Lomas Fortuny, 12-13 Reflexos del camí. Fotografia de Sara Mauri, 14-15 Dríada. Pintura de Marc Pérez Oliván / Nené, 16-17 L'escletxa marítima. Pintura de Marc Pérez Oliván / Nené, 18-19 Al mar, tempesta. Fotografia de Cesca Toledano, 20-21 La llavor pendent. Fotografia de Cesca Toledano, 22-23 Muralles. Pintura de Fina Veciana, 24-25 Diàlegs callats. Pintura de Fina Veciana, 26-27 Nus. Pintura de Fina Veciana, 28-29 On és? Pintura de Fina Veciana, 30-31 Cortinatge. Pintura de Fina Veciana, 32-33 Cadires buides. Pintura de Fina Veciana, 34-35 La capsa daurada. Pintura de Rosa Virgili, 36-37 El còctel de Cronos. Pintura de Rosa Virgili, 38-39 El miratge blau. Pintura de Rosa Virgili, 40-41 Les esferes fúcsia. Pintura de Rosa Virgili, 42-43 Buscant el blau. Pintura de Rosa Virgili, 44-45 Temps de pluja groga. Pintura de Rosa Virgili, 46-47 Epíleg, de Mònica de Dalmau Mommertz, 48 Mosaic-epíleg, de Fina Veciana, 49 Agraïments i endreces, 50-51

5


NOTA LIMINAR El repte literari de connectar obres d'art amb paraules ha tingut continuïtat amb diverses creacions, des que vaig publicar Remeno paraules. 25 proses poètiques il·lustrades (2016). Ara aplego sota l'oxímoron Bombes de llavors 20 proses inspirades en 20 obres d'art, pintures i fotografies, que he deixat que m'empaitessin obsessivament fins que la saó literària me n'ha alliberat. La meitat de les llavors van germinar poc abans de l'1-O, quan encara era innocent, estava tot a mig fer i semblava que tot fos possible. L'altra meitat és posterior, i el disgust es fa patent en les llavors en latència, a l'eixut, segades les perspectives col·lectives de brostar. Les he anat publicant, a mesura que les anava escrivint, al blog dietari «Pont d'Enseula», al blog de creació literària «Punt i a cap» i a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. No obstant això, a l'hora d'aplegar-les, anteposo el sentit de reconeixement dels artistes creadors ordenant-les alfabèticament pel seu nom que no pas per ordre cronològic d'escriptura. Diu Umberto Eco que tota obra d'art és una màquina concebuda per produir interpretacions, de tal manera que en cada nova lectura, versió o glossa s'hi acumulen capes de significat. Us invito, doncs, a endinsar-vos en aquestes Bombes de llavors amb el desig que participeu en l'eclosió fructificant. Lena Paüls

6


PRÒLEG Una bomba de llavor és una boleta de fang plena de petites llavors que, eixuta, es llença en qualsevol tros de terra on creixeran, en unes setmanes, plantes i flors. Una arma pacífica, útil per poder recuperar la vegetació minvant i tota la vida al seu voltant. La Lena ens llança, ara, la seva bomba ben personal. Ha recol·lectat 20 llavors diverses i preuades: fotografies, aquarel·les, collages, dibuixos, aiguades xineses, i fins i tot unes llavors de la família tècnica mixta. Vuit són els artistes fecunds. Amb paraules per fang, la llengua per aigua, i la seva mà trencada per remenar la terra, la Lena ha conformat la bomba embolcallant cada llavor amb frases, metàfores i imaginació perquè en naixessin unes proses com unes roses. D'aquesta brosta en traspua, com una llavor més, l'ancestre del mite que ens sustenta i ens origina, i fa d'aquesta bomba un adob ben travador. Les flors de tots colors, de mirada crítica i qüestionadora, des de la llunyania, com absents a la realitat, dibuixen un tel de matisos grisos i foscos pinzellats per la manca d'afecte i alguna llàgrima negra. Tel espurnejat per punts contrastants de color viu i animat com són la canalla, la llum, la festa o el moment present, a més de la sempre mirada positiva de l'esperança com si fos estam. Cadires esperen pluja, ganivets creixen entre la llicorella, un ram fet de llavors de colors és camí interior, ets una troca dibuixada per la punta del sabre, les passions descoloreixen per les abraçades virtuals. Sigues trapezi: fes i calla! Mònica de Dalmau Mommertz

7


DEMPEUS SEMPRE

Escoltes el repòs de la llicorella i hi veus créixer el gram amb fúria, com si sortís de les pedres la fulla esmolada d'un ganivet. Defuges la desesperança amb una narració contínua, de segles, i guanyes temps al destí de vastes planures de regadiu, de turons que s'afinen abocats al mar. Alces mans i estendards, forques, si calen, pel dolor i la misèria que clama arreu. No et dol encomanar energia, perquè només mirant-vos als ulls sabeu que aneu al mateix lloc. Dempeus sempre. I, si us decanteu, que sigui per la càrrega de grana. Sembrada a punt.

8


Carme Andrade Aiguada xinesa, 20 x 20 cm

9


LES SABATILLES VERMELLES

Calçada amb les sabatilles de ballet vermelles, caminava de puntetes per la vorera esquerdada del xamfrà esmolat pensant si tu hi havies passat. No em podia treure del cap que jo també et desitjava, quan vas dir, «Vull ballar sempre amb tu!» Després, els llavis oberts en sang, la fúria de les carícies amb marques a tot el cos, em van fer enyorar la calma de la capseta de música: ballarina de tutú blanc, coll de seda, cames de porcellana. Mira'm i no em toquis. En aquells dies no aspirava al terme mitjà. Això era abans que m'assegués hores i hores al banc de davant de la facultat amb un plec de fulls a la falda intentant escriure la ràbia i els motius que m'havien portat a deixar les vetes vermelles en exvot al xamfrà. Avui, exercicis a la barra, inici d'adagio.

10


Teresa Llorach Aquarel¡la, 23 x 23

11


CARNAVAL CELEST

Tot anirà en dansa, quan arribarà la cavalcada del carrus navalis. A mig matí les teles esfilagarsades dels estenedors als terrats hauran voleiat en remolí talment les màscares que s'hagin desprès del rostre enllardat dels estadants. A la caiguda del sol, abans de la desfilada en processó, els dimonis se la camparan disfressats de gavines. Tots els inferns fossin com aquest, et dius, mentre et redreces l'antifaç i floreixes d'una tempesta a l'altra.

12


Josep Lomas Fortuny

13


REFLEXOS DEL CAMÍ

Convoques senyals i t'estranyes quan són presència diàfana. I et dius: ara, sí. Tenies por fins que et vas posar a caminar a poc a poc, conscient de cada passa per camins fressats, però també per tolls, herbassars, cruïlles i molts camins per obrir. L'únic punt de partida per créixer era dins teu i ara ho saps. Ram de llavors, pètals vellutats a les

galtes

dels

infants,

llum

descomposta en colors. El senyal és davant teu i es mou al teu pas.

14


Sara Mauri

15


DRÍADA

La pomera d'or ha estat tallada de socarel. I, ara, serena, acares el temps, dríada, nimfa protectora, cabell madurat en sediment d'un vestit negre. Núvols de fang a l'horitzó d'aquesta platja de les Hespèrides. I, a tocar mateix, la llibertat per créixer, florir, fruitar. ¿Qui la vol seduïda amb violència de robins?

16


Marc Pérez Oliván - Nené Tècnica mixta sobre paper, 30 x 21 cm

17


L'ESCLETXA MARÍTIMA

El creuer no tindria tant d'èxit si l'objectiu no fos, a l'alba, endinsar el cap a l'escletxa que hi ha en aquesta banda de mar. «Bé que ho sé. Tots hi busquem el mateix», em va dir, amb somriure

còmplice,

el

meu

interlocutor, sense precisar si buscava curar-s'hi la migranya, una hèrnia discal, les xacres pulmonars o una disfunció sexual. L'escletxa marítima és una mena de corredor, com més profund més diàfan, entre aigua i aigua cada vegada més fosca. Un cop dins, la via d'aire s'adapta elàstica als cossos, us bressola, us fa pessigolles, us abraça, us petoneja. Pocs sabem que no és entre dues llums que cal capbussar-s'hi. Si us troba el cant de l'alosa terra endins, el remei ja ha begut oli.

Però el mite de l'alba

persisteix perquè, encara que no ho vulguem reconèixer, tots anem curts de carícies.

18


Marc Pérez Oliván - Nené Tinta xinesa, tempera i aquarel·la s/ paper. 20 x 21 cm

19


AL MAR, TEMPESTA

Somrius a cada tràmit cançoner de la mar, plata i plom, anar i tornar d'escuma desfeta. A la sorra encara hi ha les petjades de l'estiu, cendres abandonades. Ningú plorarà aquesta tempesta: el verb dels serafins entre reixes, el vigia a l'atur, les gavines exiliades, els corcs de la fusta pendents del tro. Quantes coses quedaran a mig fer.

Sàvia arrecerada a les dunes

protectores, ara sents la bullícia innocent de la festa d'aniversari d'una criatura. «¿Qui es torbarà per les injustícies, ballant cofat amb barret de cucurutxo?», et dius. L'horitzó és llum, la raó íntima del paisatge.

20


Cesca Toledano

21


LA LLAVOR PENDENT

Ha gelat i és hivern, encara. Les branques d'ametller sostenen llavors de la temporada passada i flors noves i brunzit d'abelles i llucs estèrils, també. Evoques els teus vint troncs segats com espigues, les branques seques dels quals vau abraçar com si fossin garbes, abans de llençar-les coster avall. Però havien fet córrer tant d'aigua que de les arrels tornen a aflorar brots tendres, incansablement agraïts de la llicorella. No ens els mereixem.

22


Cesca Toledano

23


MURALLES

Has creuat un fossat i has arribat a la torrassa enfilant-te als rocs que les catapultes havien errat en altre temps. Un cop a recer dels merlets, plantes estendard. I, des d'allĂ­, ignorant l'hora que devora, llences als terrenys erms les bombes de llavors que has dut a coll. Te les mires com rodolen entre la confusiĂł de paneroles i cucs de terra. AixĂ­ s'inicia un conte en flor.

24


Fina Veciana Muralles. Del projecte #elquaderndelemile, 2018 Tècnica mixta sobre paper, 29,7 x 21 cm

25


DIÀLEGS CALLATS

Arreu hi ha les parets esgrafiades amb jeroglífics

que

demanen

les

pessigolles d'un bes, el perfum del jardí, un bocí d'alba. Tots els actes compten, dius, mentre afines les reixes de dins i de fora. Ara, llimadures.

26


Fina Veciana Dià legs callats. Del projecte #elquaderndelemile, 2018 Tècnica mixta s/ paper, 29,7 x 21 cm

27


NUS

No i sí, tot és u. Cupriers de l'atzar, babèlics, entortolligats per l'esgrima. Garbuix, fúria i caos. Remolí i espiral. Desembulles els fils de la troca. ¿Qui és qui?

28


Fina Veciana Nus. De la sèrie #diesambhistòria, 2019 Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm

29


NIT AMB CONTE

Amb les teves inicials brodades t'esperaven llençols de fil, estovalles de granité, camises de dormir amb puntes de ganxet i pentinadors de seda amb entredós. Aquest món és ara en una gran bombolla antiarnes que es balanceja amb l'onatge. El bell palau és un hostal vestit de fil, un jaciment per explorar.

30


Fina Veciana On és? De la sèrie #nitsambconte, 2019 Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm

31


CORTINATGE

A la boca de l'escenari, escoltes el concert dels tresors petits, al ritme que marca l'airina. El que es cou a la gruta és invisible, però flaira de canyella. Aquesta celístia, festa.

32


Fina Veciana Cortinatge, 2019 Tècnica mixta s/ paper, 25 x 19,5 cm

33


CADIRES BUIDES

Nit de revetlla, a la fresca. No t'esperen només els teus amb coets i banderoles. Aquí, unes quantes cadires han quedat buides i ningú s'hi asseurà. Ja no serven ni el cartell amb una fotografia i el teu nom i el dels altres absents. No els cal cap llaçada al respatller que recordi que suportem amb vergonya la injustícia en la vostra pell. No s'hi asseurà ningú. Ni les criatures hi jugaran a l'entorn, pel respecte que saben —ho saben tot— que us devem. El terreny està preparat i les llavors colgades a punt per germinar a la primera gota. ¿Esperarem estoicament que plogui?

34


Fina Veciana Dia 16 d'abril, 2019 Tècnica mixta s/ fusta, 30 x 20 cm

35


LA CAPSA DAURADA

«Soc allò que dono», penses, feta voluptat macerada. En un perol reposa el filtratge centellejant de la polpa i les peles de pruna negra. És l'hora de la feina feta, quan la memòria dòcil i fecunda que guardes a la capsa daurada dels projectes creix endins. Avui, però, de l'univers que l'anima, en surt un canemàs invasor que sacseja la base del somieig. Et fa adonar que estàs lluny del pensament de tothom, que ningú espera el que puguis donar. Tremolant, encara, escampes el coulis fúcsia a rajolins sobre la terra calcària del jardí que sembla nevat de tan eixut. La capsa es gronxa sobtadament. Amb el vaivé diu que no, que no. Haurà d'aclarir per què. Darrere d'un gest en ve un altre, darrere d'una paraula, més.

36


Rosa Virgili La reflexió. De la sèrie 'Contradiccions' Esmalts, plàstica i grattage s/ llenç, 50 x 70 cm.

37


EL CÒCTEL DE CRONOS

Sentiríem, si ens ho proposéssim, el tic-tac inaturable enganxat als fils de la xarxa. Però, ara mateix, ens estimem més viure de ple al taller del rellotger, entre la festa de les bombolles que es vessen i l'escampadissa de cireres confitades. Hem deixat d'enderiar-nos a fer coincidir en el temps triangles de drac que s'encadenen, cercles que llisquen indòmits i capses quadrades que porten a imaginar mons nous. Intruïm que, contraposades, només són formes eixordadores que naveguen en un mar de passions descolorides per les abraçades virtuals i els petons pendents. Amb daiquiri o sense, sabem que Cronos se la campa sol arreu. Per això, també en temps de festa, lluitem pel que ens queda.

38


Rosa Virgili Contraposats. Tècnica mixta s/ tela adherida en fusta, 20 x 20 cm.

39


EL MIRATGE BLAU

Tries viure en colors, trapezi gronxadís de la llum. Zim-zam, zim-zam. El sol es desvetlla al teu horitzó tacat pel desesper de dones gràvides que fugen de les bombes i la fam. Si diguessis, sense pensar-hi gaire, que sovint els ponts penjants sense xarxa semblen un camí blau, ¿qui d'elles et creuria? Acròbates supervivents que s'endinsen en els revolts de cada nou itinerari, tenen la força d'una bola de foc que creix i es fa pas entre l'arreplec de bràctees de la buguenvíl·lea de tots i cadascun dels jardins que puguis arribar a conèixer. Fes i calla. Zim-zam, zim-zam.

40


Rosa Virgili Capsa de les reflexions. Buscant el camí blau Tècnica mixta s/tela adherida en fusta, 40 x 40 cm.

41


LES ESFERES FÚCSIA

Sovint topes amb alguna cosa que et recorda les esferes fúcsia jugant a la cluca al brancal del pou de llàgrimes negres. Rabejada de tendresa, estàs ara mateix: «Conillets a amagar, a amagar, que la llebre va a caçar, de nit i de dia no sortiu de l'establia. Conillets, ¿ja esteu ben amagadets?», diu la xiqueta que para, amb les mans a la cara, el cap reposant a la porta del garatge de casa teva. Els companys de joc corren a amagar-se entre els parterres i les torretes que tenen a tocar. És aquella hora en què els espais de frescor dins teu es deixen enumerar amb l’emoció d'un infant. Vibrants.

42


Rosa Virgili Contradiccions, fragment. Tècnica mixta s/paper, 50 x 70 cm

43


TEMPS DE PLUJA GROGA

Ara que t'arriben gotes al castell de sorra que, feliç, has construït amb altres a la platja, saps que qualsevol dia brillant té nimbus a l'aguait. No havies

imaginat

mai

tantes

possibilitats en un tro quan escrivies «llibertat» al ventre d'un d'aquells cavalls daurats i esponjosos que hi havia al cel cavalcats per Nèfele, la deessa dels núvols. L'equilibri dinàmic del ying i el yang.

44


Rosa Virgili Temps de pluja groga Collage i pintura plĂ stica, 50 x 50 cm

45


BUSCANT EL BLAU

Busques el blau i el trobes, encara que sigui en un laberint de tenebra, de fum o de gent desdibuixada. I aleshores, en un flaix, t'adones que també el blau et buscava i no pots deixar de mirar-lo com ell et mira, dins d'aquest espai de llum efímera. És tan electritzant aquest instant de pau, que no et sap greu dir amén.

46


Rosa Virgili Buscant el blau Aquarel¡la, cera amb tinta i plà stica, 50 x 70 cm

47


EPÍLEG

Esquerdes de vorera engoleixen molts de volers, mentre hi esperen cadires soles. L’alosa canta en l’escletxa de la mar mentre rostres enllardats perden màscara sota un cel roig i ennuvolat. Quan les busques són fils de xarxa i tu busques només el blau, esdevé contradicció el mot rere un altre. La llibertat és encara un esgrafiat i en neixen ganivets de la llicorella. Esferes fúcsia, infants vibrants, tomben muralles amb les de llavors bombes, i aleshores: l’Airina i la Celístia van a una festa on les flors són al cos colors i els rams són de llavors; els hostals vesteixen de fil, les dones deixen de ser pomes i petroli, i l’ametlla fa de mare, sàvia arrecerada a les dunes que plora la tempesta. Fes i calla. Mònica de Dalmau Mommertz

48


Fina Veciana Mosaic epĂ­leg

49


AGRAÏMENTS I ENDRECES (per ordre alfabètic):

A la Carme Andrade, per la seva esplèndida aiguada xinesa que respira collita de bona anyada. I, sobretot, per recordar-me que hem de defugir la desesperança i que l'art pot ajudar-nos a estar dempeus i alerta, si volem afinar el moment avinent de la sembrada. A la Mònica de Dalmau Mommertz, per l'acollida generosa que ha fet d'aquest treball. L'ha abraçat amb dos textos excepcionals: un de glossat com a pròleg i un de

síntesi com a cloenda. L'un i l'altre

aporten sentit al conjunt. A la Teresa Llorach, aquarel·lista que amb les seves magnífiques Sabatilles vermelles es va iniciar en imatges de dansa, i no sabia que tindria continuïtat en el conte Roseta, dedicat a la vida d'esforç de la ballarina Roseta Mauri. Al Josep Lomas, fotògraf de natura, de qui he rebut el carrus navalis dels núvols pleníssim d'imaginació, per continuar la recerca de la bellesa. A la Sara Mauri, que en la fotografia Reflexos del camí concentra la seva sensibilitat per adonar-se dels senyals positius del recorregut vital i ens en fa partícips amb serenitat.

50


Al Marc Pérez Oliván, que em va regalar —en nom de Nené— dues pintures marítimes, de narrativitat pregona, abans del seu pletòric exili valencià. Són els únics treballs del recull que van estar inspirats en les meves proses poètiques i no a l'inrevés. Un privilegi. A la Cesca Toledano, fèrtil observadora de la realitat més immediata, per transmetre amb les seves fotografies una mirada poètica, inspiradora de sensacions i nous punts de vista. A la Fina Veciana, per les sis pintures delicioses que formen part de sèries sensibles i per haver estat motor de l'edició digital del recull, arrodonint-lo amb el fantasiós disseny de la portada i el mosaicepíleg del pinyol que guanya la partida. El seu quadre 'Muralles' m'ha inspirat el títol Bombes de llavors del recull. A la Rosa Virgili, de qui he interpretat sis pintures abstractes al mateix temps que ella il·lustrava —per tant, també interpretava, versàtil com és— el meu text del conte per a infants Qui hi ha sota el barret? Un plaer.

*

51


Aquesta ediciรณ de Bombes de llavors s'ha acabat de digitalitzar a Barcelona el mes d'agost de l'any 2019

52

Profile for Lena Paüls

Bombes de llavors  

Recull de 20 proses poètiques il·lustrades amb pintures, fotografies i collages. Autora de les proses poètiques: Lena Paüls Coautors: Carm...

Bombes de llavors  

Recull de 20 proses poètiques il·lustrades amb pintures, fotografies i collages. Autora de les proses poètiques: Lena Paüls Coautors: Carm...

Profile for lenapauls
Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded