Page 1


Primera edició: juliol 2018 2018 © Lena Paüls (pel text) 2018 © Rosa Virgili (per la portada i les il·lustracions)

Són rigorosament prohibides, copyright, sota les sancions d’aquesta obra per qualsevol informàtic, i la distribució

sense l’autorització escrita dels titulars del establertes en la llei, la reproducció total o parcial procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament d'exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.

2


qui hi ha sota el ba rret? Lena PaĂźls Rosa Virgili

3


4


5


De sobte, un

moixonet

va aterrar a l'ala del seu barret. —Arlet, –Ton!

auxili,

6

soc el Ton!


7


–Sisplau, Arlet, posa'm la coixinera al damunt! —Quina

coixinera?

—La que portes al cap. ¿No vas dir que la teva àvia t'havia fet el coixinera?

barret

—Ah, sí, el barret. Però, digues, ¿com és que t'has convertit en

mallerenga?

8

d'una


9


—...vaig anar seguint les ordres per transformar-me en un ocell. Em va fer posar una coixinera al cap, i ja ho veus... Em pensava que nomÊs era un

joc. L’Arlet es va treure el barret i va posar-lo damunt de la mallerenga.

10


—Ton, on ets? L’Arlet s'imaginava que el Ton sortiria del barret. Però la realitat va ser tota una altra.

11


12


13


—No hi ha res a fer. —No t'esveris, Ton. Eres una mallerenga

esquifida

(amb perdó, eh?) i ara ets

un colom de mida considerable. —Tens raó. Calma, calma...Torna'm a posar el barret damunt.

14


Però el colom no s'estava

quiet

i va

costar que l’Arlet li posés el barret al damunt. Quan finalment ho va aconseguir, el cos del colom es va anar fent gran. I

allargant potes, el coll

també se li anaven les

i el

15

bec.


16


17


En va sortir una

cigonya

que es va posar a volar i es va aturar a la

llustrosa

ia ne me xe

—Gràcies per preocupar-te per mi, Arlet. Però, pensant-ho bé, potser no està tan malament ser un ocell.

18


—Eres una mallerenga, a continuació t'has

convertit

en un colom i, ara, en una

cigonya. —És a dir, en un ocell més gran, cada vegada.

19


—No ho sé... però a partir d'ara qualsevol pas pot ser

perillós

20

i...


En aquell moment van pujar al terrat dues

veĂŻnes

a plegar la roba estesa.

21


L’Arlet i el Ton van demanar l'opinió a les veïnes. —Ai, et podries quedar així per sempre. Ets una cigonya tan bonica! —Dona... no pot ser!, el xicot té dret a sortir de l'encanteri, si ho vol. —Sí. Però, què fem?

22


A poc a poc, el terrat s'anava omplint de

veĂŻnat

tafaner.

23


24


—Mira, Ton, crec que hem de forçar l'encanteri fins al final. Et poso

el barret tantes vegades com et vagis transformant, a veure on arribem. Però, sisplau, para de

volar!

—No les tinc totes, però em poso a les teves mans.

25


Van arribar a la conclusiĂł que podrien rebre de valent, segons en quin ocell es convertĂ­s la cigonya.

26


—Hem d'assumir el risc —va dir un avi que s'aferrava a una

escombra, —Tinc a punt el

per si de cas.

telèfon

dels bombers —va dir una veïna.

27


L’Arlet i uns quants veïns van aconseguir amb molt d'esforç que la cigonya

baixés

de la xemeneia i li van posar

el barret entre el

28

cap

menut i el bec.


Aviat el caparronet es va fer rodรณ com una pilota de

escurรงar.

peluix

i el bec se li va

Alhora, el cos de la

cigonya s'inflava com una

bota

i les

plomes blanques i brillants es convertien en

plomatge

mat de diferents tons de

gris brut.

29


30


31


El Ton, l'estudiant d'enginyeria informà tica amb cos d'estruç, es passejava enjogassat entre la gent.

Empaitava els

gats i els

gossos

que havien pujat al terrat amb els seus propietaris.

32


L'estruç feia contorsions amb el cos pesat, ballava una estranya

dansa,

aixecava les ales immenses, deixava que les

criatures

s'hi posessin a sota

i les tornava a tancar batent-les diverses vegades, com

33

si les

abracĂŠs.


Va passar molta estona i el veïnat no havia resolt el problema. És més, en tenia un de nou, perquè l'estruç no

col·laborava

en res.

—¿Què fem ara? —El barret, tornem-hi.

34


35


Al final van atrapar l'estruç, però parava d'aclofar-se i d'aixecar-se. —Ve

doble, ve doble, ve doble, punt...

36

no


—Silenci! L'estruç està dient una adreça d'internet —va dir l'Arlet. —Ve doble, ve doble, ve doble, punt... Es van

connectar

a l'adreça que repetia una vegada i una altra.

37


38


Per fer que l'estruç es convertís altre cop en el Ton, s'havia de posar una coixinera

brodada

al cap, tal com

havia fet al principi de l'encanteri. —És una

emergència

a casa seva...

39

i no hi ha ningú


—Arlet, el teu barret està fet d'una

coixinera

brodada, no?

40


—¿Què vols dir, Arlet? —Que a l'àvia n'hi va sobrar un

tros

brodat i en va fer un centre de taula. El vaig a buscar.

Al cap d'una estona l'Arlet posava el barret i el centre de taula al cap de l'estruç.

41


El Ton va aparèixer

despullat

entre un escampall de plomes d'estruç.

42


43


El Ton i l'Arlet es van abraรงar. I tothom va satisfet.

aplaudir

44


Aquesta història me la va explicar una cigonya mentre cuidava els seus

pollets.

La cigonya es deia Ton.

45


Sí, ho heu endevinat. Era el Ton.

Després de passar per l'experiència de l'encanteri, va estudiar

màgia

ocellaire en una bona escola.

46


El Ton va aconseguir transformar-se en un ocell

diferent

cada

vegada i tornar ser

persona

sempre que li venia de gust.

47

a


Ara, quan pot, després de la feina de planificador de comerç

electrònic,

el Ton viatja per tot el món transformat en ocell per conèixer les dificultats que tenen les diferents espècies i ajuda a fer-los la vida més

fàcil.

48


L'Arlet dissenya

videojocs

i es dedica sempre que tĂŠ una estona a la seva aficiĂł preferida: fa

barrets

amb materials reciclats.

49


I és feliç regalant les seves creacions a tothom a canvi d'una

O

abraçada. d'un somriure.

50


51


52


d igueU-hi la vost r a... 1.

MÓN

Ton

VIRTUAL.

estudiaven

L'Arlet junts

i a

el

—Informar-se

la

del bruixot era una pàgina

universitat. El Ton volia ser un ocell.

I

s'hi

va

convertir

la

pàgina

segura.

més

aviat del que esperava. ¿Com? Va

—Estar acompanyat quan fes

entrar

l'experiment

a

bruixot

la

pàgina

i,

sense

web

d'un

prendre

i volta sent una mallerenga i no en

podia

sortir.

perquè

poguessin ajudar.

precaucions, va trobar-se de cop —

¿Quines

precaucions hauria d'haver pres?

si

53

el


2. AMISTAT. El Ton convertit en

—Perquè el Ton confiava que

ocell conserva qualitats humanes:

la

pot pensar i pot parlar. Recorda

l'ajudaria i sabia que en

que

aquella

l'Arlet,

d'estudis

i

una

bona

companya

amiga,

havia

dia

dissenyat un barret i que la seva àvia

l'hi

havia

fet

seva

el

trobar

va

fer

finestra.

familiar casa

i

mateixa

li

obrís

posés

la al

coixinera

cada

sol

al

sortir Un

cop

d'ocell per a

la

fora,

porta

de

era perillós entrar en un

damunt

la

lloc tancat per trobar un

va

familiar.

que

el

transformar en ocell? —

el

l'instint

l'Arlet no va anar a buscar algun que

l'Arlet

d'una

en

a

Arlet

terrat. —Perquè

d'anar

hora

prenia

coixinera vella. ¿Per què el Ton comptes

amiga

54


3.

CIVISME.

terrat

sola

L'Arlet quan

va

era

al

—Segurament no hauria pogut

posar

per

dominar sola la cigonya ni

primer cop el barret damunt de la

l'estruç.

mallerenga. ¿Què hauria passat si no hagués pujat ningú del veïnat?

—El

veïnat

¿Hauria pogut continuar posant el

prendre la decisió i entre

barret al cap del Ton convertit

tots ho haurien resolt si

en ocell?

s'hagués perill. —

55

va

ajudar

presentat

a

un


4.

RECICLATGE.

El

barret

que

—Podia fer-ne una cortina.

havia dissenyat l'Arlet era fet per la seva àvia d'una coixinera

—Podia fer-ne un vestit per

vella. N'hi va sobrar un tros de

a una criatura petita.

la part dels brodats i en va fer un

centre

altres

de

taula.

maneres

¿De

quines

hauria

pogut

reciclar la coixinera?

56


5.

FELICITAT.

seves

A

banda

professions

de

que

les

_

els

agradaven força, l'Arlet i el Ton

_

dedicaven el temps lliure a allò que els feia feliços en harmonia

_

amb els altres. ¿Per

què

ajudava

els

creieu

que

ocells

a

el tenir

Ton una

vida més fàcil? ¿Per què creieu que a l'Arlet li agradava regalar els barrets que feia

a

canvi

d'una

abraçada

o

d'un somriure?

57


6. PERSEVERANÇA. El conte Qui hi ha sota el barret? explica que el Ton i l'Arlet van esforçar-se i van perseverar en la idea de superació i de llibertat. Confiaven un en l'altre i van mantenir l'amistat sincera com un tresor. Si us ha agradat aquest conte us recomanem que llegiu Joan Salvador

Gavina, de Richard Bach.

Volar és una cosa més important que agitar les ales d'un lloc a un altre! Això ho pot fer fins i tot un... mosquit! Joan Salvador Gavina, de Richard Bach

58


59


Lena Paüls (Reus, 1952) és llicenciada en Filologia catalana per la UB. Dirigeix «Cornabou. Revista digital de Literatura infantil i juvenil». Ha rebut diversos premis de narrativa, de novel·la, de poesia i de contes per a infants, entre els quals la distinció The White Ravens, de la Internationale Jugendbibliothek de Munic, per l'àlbum La draga sense escates. http://lenapauls.blogspot.com

60


Rosa Virgili (Reus, 1967) és graduada en Arts aplicades i oficis artístics per l’Escola Llotja de Barcelona. Ha mirat d’encomanar la seva fascinació per la creativitat durant més de 15 anys a infants, adolescents i adults ensenyant-los dibuix, il·lustració i còmic. Exposa de manera continuada per la península, Europa i Catalunya. Ha participat en la il·lustració de diversos llibres. http://www.rosavirgili.com

61


Aquesta ediciรณ de Qui hi ha sota el barret? s'ha acabat de digitalitzar a Barcelona el mes de juliol de l'any 2018

62

Profile for Lena Paüls

Qui hi ha sota el barret?  

Conte per a infants © Lena Paüls (text)) © Rosa Virgili (il·lustracions)

Qui hi ha sota el barret?  

Conte per a infants © Lena Paüls (text)) © Rosa Virgili (il·lustracions)

Profile for lenapauls
Advertisement