La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
SOLUCIONARI DE LES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
1 Com treballem la sociolingüística a l’aula?
Són molts els continguts que impartim a l’aula, en el dia a dia: gramàtica, ortografia, lèxic, expressió oral, redacció, literatura, comprensió... Aprofiten de ben poc si no som capaços, a més a més, de despertar una actitud positiva en l’alumnat cap a l’ús de la llengua i la normalització lingüística.
I com s’aconsegueix això? No és gens fàcil, però és un repte que hauria de figurar entre els nostres objectius fonamentals. A hores d’ara, tenim el major percentatge de població alfabetitzada en català i els índexs d’ús més baixos. La llengua s’estudia a escoles i instituts, però després no es parla al carrer, a la família, als cercles socials... amb la vitalitat necessària... El motiu és ben simple. Ens hem convertit en una societat més que bilingüe, “biligüitzada”. És més fàcil viure només en castellà que en català. En castellà no hi ha conflicte lingüístic i en català pensem que “n’hi pot haver”. Davant dos camins, els parlants sempre opten pel més pla. És peremptori revertir aquesta percepció, una llengua en conflicte lingüístic, com la nostra, sotmesa a un procés de substitució accelerat,noméssobreviusielsparlantsnadiussónfidelsilamantenen,ielsnousparlants potencials la consideren útil i necessària per a integrar-se. Els uns i els altres són necessaris i inseparables en un procés de normalització i reviscolament de la llengua, com les dues cares d’una moneda.
La sociolingüística, en la mesura que estudia els usos socials de les llengües, ens ajuda a trobar propostes per afavorir la salut de l’idioma i a detectar els símptomes malaltissos. Hi ha tres passes que provarem de treballar a partir dels exemples de La resistència lingüística:
- primer, cal ser conscients del problema. La majoria de parlants que canvien de llengua o que es neguen a utilitzar-la no ho veuen com una decisió negativa, sinó com unatrianaturalilògica.Éselméscòmode,alseuparer.Fetifet,pensenqueelsequivocats són els altres, aquells que s’entesten a mantenir la llengua i van contra corrent. Hem de fer-los veure els prejudicis i l’autoodi que justifiquen la deserció;
- segon, cal obrir els ulls davant les situacions de conflicte, de diglòssia, de prejudici, de supremacisme... Sovint, desemmascarar-les des de la realitat de casa nostra és difícil, perquè xoquem amb la mentalitat i l’educació inculcades des de la infantesa i els hàbits socials. En canvi, si fem un exercici de distanciament, i expliquem la diglòssia o l’autoodi des de la perspectiva d’una altra llengua, és més fàcil entendre les contradiccions i els prejudicis subjacents. El gran objectiu del nostre llibre és demostrar que no som un cas aïllat, sinó que tota la casuística que patim, la viuen moltes altres llengües i cultures arreu del món; - tercer, necessitem contrastar exemples d’èxit i fracàs, conéixer què fan o han fet les llengües que comparteixen la nostra lluita per la supervivència. Només si valorem la diversitat lingüísticadel món, valorarem lanostra aportació particular a la riquesacultural. I transformarem un problema “local”, de “minories”, en un repte “universal”, de “majories”.
La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
2-Avaluació
Si decidiu treballar La resistència lingüística a l’aula, amb els vostres alumnes, un prec desesperat: no la convertiu en una lectura obligatòria amb examen escrit. Si feu això, l’alumnat odiarà el llibre i, de retruc, el que defensa.Apostem per una lectura activa i acompanyada, a partir de les activitats de la guia de lectura, per a reflexionar sobre les distintes llengües i situacions.
Proposem una lectura guiada, al llarg de tot un trimestre, amb tranquil·litat, on combineu les activitats següents:
a) Comenceu a llegir els capítols a l’aula i deixeu-los per acabar a casa. Podeu fer les activitats de comprensió a la llibreta o en un apartat específic “La resistència lingüística. Activitats”; Abans de començar un capítol nou, comenteu les respostes a l’aula. Hi podeu dedicar 30 minuts a la setmana o una sessió completa, com considereu. Dosifiqueu la lectura, llegiu amb calma i no es farà pesat. L’alumnat no està acostumat a llegir assaig divulgatiu (ni poesia, ni teatre) i cal, primer, ensenyar-los que un article no es llig com un cpítol de novel·la. Té un altre ritme, una altra respiració. És bo crear un hàbit de treball i que l’alumnat s’acostume que, un dia a la setmana, dedicarem un espai a llegir i comentar el llibre;
b) Combineu les activitats escrites amb els diàlegs o situacions comunicatives en parella, per a escenificar els conflictes que presenta cada llengua; a més d’afavorir la comprensió i la reflexió, practicareu l’expressió oral, que no sobra mai; i treballareu les idees de forma més agradosa.
c) Repartiu les llengües entre l’alumnat. Cada alumne (si voleu, per parelles), prepara una breu exposició de 3 o 4 minuts sobre una de les llengües. Pot ajudar-se d’un canva osimilar,ambtres oquatreimatgesoinfografies,i explicar:lahistòriadelallengua, una anècdota interessant del llibre, una curiositat espigolada pel seu compte, algun apunt geogràfic o cultural, una referència a famosos relacionats amb aquella llengua...
d) No és necessari llegir-ho tot ni fer totes les activitats. Podeu triar les que considereu més interessants per al vostre alumnat, podeu fer només una part de les propostes didàctiques per escrit, la resta oralment. Una tècnica que acostuma de donar bons resultats és fer equips de 4 persones i contestar-les en grup. El grup que enllesteix abans de forma correcta acumula punts per cada pregunta.
3- Taller de llengües
3.1- Llengües llunyanes, exemples propers * Canadà. El dia de la Samarreta Taronja
a) Per què s’enviava els infants amerindis a internats?
Per assimilar-los culturalment, se’ls apartava dels pares i les comunitats pròpies. Els obligaven a aprendre i parlar anglés, adoptaven els costums europeus i se’ls inculcava autoodi.
b) Quin problema va generar la “Llei de reubicació dels indis”?
Se’ls obligà a viure en ciutats, a barris marginals, en guetos, on es desarrelaven de la seua cultura i no tenien possibilitats de prosperar ni integrar-se. Molts van caure en
La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
l’alcoholisme i vivien en la misèria. El canvi a la llengua majoritària no significà cap benefici, a l’hora d’integrar-se.Al contrari, en perdre la identitat es quedaren més perduts encara.
c) Què explica la història de la samarreta taronja?
És la història de Pyllis Jack, una nativa que va ser internada en un centre de reeducació, de menudeta.Així que arribà, li van traure la samarreta taronja cosida per sa mare, perquè no en tinguera cap record. Símbol del procés d’assimilació i repressió cultural que patiren els ameríndies a Canadà i EE.UU.
d) Què era la tècnica de l’anell?
Cada vegada que als centres de reeducació sentien un infant parlar en una llengua ameríndia, diferent de l’anglés, li col·locaven un anell. Només podia lliurar-se del castic diari si sentia una altre jove i li passava l’anell. Fomentava la delació i la sospita.
e) Quina situació denúncia la revista Survival sobre els infants de l’Índia oAmèrica del Sud?
Que també hi ha centres de reeducació, per a infants indígenes, on se’ls sotmet a la reeducació, per fer-los abandonar la cultura pròpia en benefici de les empreses que exploten la terra i els recursos naturals.
f)QuinessónlesduesllengüesdepoderalCanadà?Quinessónlesllengüesindígenes més parlades?
Francés i anglés són les dues llengües oficials i de poder al Canadà.Abanda, se’n parlen moltes ameríndies. Les més parlades són el cree (100.000), l’inuk (34.000) i l’ojibwa (32.000).
g) Estàs d’acord amb aquesta afirmació?
En relació a l’ensenyament i a la transmissió generacional, en les últimes dècades s’ha produït un canvi de mentalitat. Conéixer l’idioma i la cultura genuïna ja no es considera una recialla del passat, una raresa de les comunitats rurals apartades, sinó un valor de classe, d’identitat. El sentiment reivindicatiu creix i fomenta la transmissió entre els fills de parelles joves, amb pares que havien bandejat la llengua per l’educació i la pressió social. Les comunitats estan aprenent que sense consciència de la pròpia identitat no és possible posseir una veu pròpia. I sense una veu pròpia, no hi ha cap forma de decidir el futur. Aquesta és una lliçó que podem aprendre dels moviments a favor de les cultures ameríndies.
*Austràlia. La terra nullius de les 300 llengües
a) Quina era la situació lingüística d’Austràlia quan arribaren els primers europeus? I ara?
Es parlaven més de 300 llengües, amb vora milió i mig de parlants, en total. Ara, només resten 50.000 parlants aborígens, d’un total de mig milió de raça aborigen. La resta parlen anglés, com el gros dels 26 milions d’habitants d’Austràlia.
b) Quina anècdota s’explica sobre el capità Cook i el seu vaixell, l’Endeavour?
Quan van arribar els primers anglesos, no s’entenien amb els nadius. Un dia un grup de nadius va pujar al vaixell, molt enfadats. No sabien què els passava. Assenyalaven una tortuga que havien pescat els mariners. Van descobrir que era època de desovar i els
La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
aborígens protestaven perquè l’hagueren pescada. El capità Cook ordenà elaborar el primer vocabulari d’una llengua aborigen, el guugu, a l’anglés.
c) Com comença a reviscolar el guugu, modernament?
Durant la pandèmia, els joves van gravar els seus iaios per penjar vídeos en Youtube. Els vídeos ajudaren a aprendre el guugu i mostraren la necessitat de recuperar-lo.
d) Què feren les tres velletes per recuperar contes i cançons?
Volien visitar les escoles del seu poble per ensenyar guugu als infants, amb contes i cançons. Qui més en sabia era una amiga seua que patia Alzheimer. Van aconseguir que les ajudara, des de la residència. I van publicar fins i tot els primers contes en guugu, per a les escoles.
e) Per què es deia que els parlants de guugu no es perdien mai?
Perquè la seua llengua posseix un sistema de referència diferent, en què s’orienten en funció de punts fixos, el sol, les estrelles, no a partir de la posició dels parlants. Això facilita l’orientació.
f) Què signifiquen les paraules boodja i kaadadjan en la llengua noongar?
Boodja: Són els espais, els valors, els costums, la llengua i les històries que uneixen una terra als seus habitants. Si es perd la llengua, si canvien els costums, si es destrueix el paisatge... mor el país.
Kaadadjan: la saviesa antiga, el bagatge, l’ànima transmesa de generació en generació, un “esperit” que amara tots els éssers i totes les coses.
g) Què era la doctrina Neville, que van patir pobles com els noongar?
La doctrina Neville considerava que els aborígens podien ser assimilats a la raça i cultura europea en tres generacions. Des del departament d’AssumptesAborígens, s’organitzà la reclusió dels infants en centres de reeducació, on se’ls apartava de les famílies i les comunitats i els assimilaven culturalment a la cultura blanca.
h) Què són les línies del cant per als noongar?
Són contes antics, amb milers d’anys d’antiguitat, que parlen dels mites aborígens.
i) Què va passar a Tasmània?
En trenta anys, la població aborigen va ser exterminada (unes 30.000 persones), per convertir l’illa, de la grandària d’Irlanda, en un gran penal i en terra de conreus i pastura. És un exemple de genocidi.
j) Qui és Traganini?
És l’última parlant d’una llengua tasmana de qui es té constància. La seua veu va ser enregistrada.Enmorir,elseucadàvervaserexposat enunmuseu,com acuriositat, durant vora cent anys, fins que va ser finalment enterrada l’any 1976.
En parella
En parella, representeu la següent situació comunicativa. Un fa de iaio o iaia que parla una llengua australiana. El seu net li pregunta per què ell no parla eixa llengua, perquè no li l’han ensenyada. I li demana que li la parle per començar a conéixer-la. El iaio o iaia al principi posa problemes, el net insisteix aportant arguments positius de parlar la llengua pròpia. El diàleg ha de durar un parell de minuts, mínim.
resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
* Nova Zelanda. Quan despertaren, ja no parlaven maori
a) Com comença la substitució lingüística del maori?
Amb l’arribada dels colonitzadors i la incorporació a l’Imperi Britànic, el maori, idioma majoritari, entrà en crisi. L’any 1880 va ser prohibit a les escoles i va rebre el tracte discriminatori d’una llengua minoritzada, amb repressió per a l’ús en qualsevol àmbit formal. La població indígena el va continuar parlant de forma general fins després de la segona Guerra Mundial. Això sí, reduït cada vegada més al context familiar. L’escolarització obligatòria només en anglés.
b) Com va ajudar la selecció neozelandesa de rugby a posar de moda el maori?
Des de finals de la dècada dels setanta, els Hall Blacks comencen els partits amb una exhibició de la dansa ritual guerrera, la haka. Expressa intimidació, respecte i hospitalitat cap a l’adversari. Connecta amb una filosofia ancestral, diguem-ne conservacionista, present en la cultura maori tradicional.
c) Explica la campanya per salvar el riu Whanganui i la relació amb l’ensenyament del maori.
Fa uns anys, unes comunitats tribals van protagonitzar una batalla legal en defensa d’un riu, el Whanganui. Té 300 km de llargària i encarna l’esperit viu de les aigües per al poble maori. Des de la colonització, els usos tradicionals i respectuosos del riu van entrar en conflicte amb l’explotació i destrucció d’hàbitats i recursos. Les denúncies i els plets es succeïen de forma ininterrompuda.A finals del segle XX, el riu es trobava amenaçat per la contaminació i la sobreexplotació, com tants altres del planeta. L’única possibilitat de salvació eraaconseguirqueforadeclarat “persona jurídica”,és adir, amb dret aladefensa. La campanya ecologista, en què participaren indígenes i habitants de les ciutats d’origen europeu, provocà un major interès per la cultura maori, en concret, per l’aprenentatge de la llengua.
d) Explica el paràgraf final:
Al cap i a la fi, les societats adormides, com les persones, necessiten una sacsada que les desperte. Sense la sotragada, el son pot ser etern. És la lliçó de la victòria del riu Whanganui. Laprotesta ecologista,permotius pràctics i concrets, vaprovocarunarevolta cultural. Van ser les causes concretes, l’amenaça sobre un patrimoni que representava la font de vida tradicional i el lligam amb les arrels, el que punxà foc a les brases de la consciència de poble, a la necessitat de recuperar allò que ens fa un poble, la llengua. Ko te iwi te reo (El poble és la llengua)
*Amèrica del sud. De senyorejar a la marginació
a) Explica la diglòssia del guaraní respecte al castellà i els àmbits d’ús d’un i de l’altre?
El guaraní és la llengua d’ús majoritària a Paraguai. En canvi, ocupa la posició de llengua subordinada respecte al castellà, l’antiga llengua colonial, en l’administració i en l’ensenyament.
b) Quines mesures podrien aplicar-se per a normalitzar l’ús del guaraní? Resposta oberta.
c) Què significa que el quítxua és una llengua “silenciada” o “invisible”? És un prejudici lingüístic?
La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
Els parlants de quítxua la fan servir tan sols entre la gent que coneixen, que saben que el parla. Amb els forasters o desconeguts, usen directament el castellà. És un prejudici lingüístic.
d) Per què els parlants de quítxua tenen un sentiment d’inferioritat respecte al castellà? Quin nom rep aquest prejudici?
Perquè històricament els han inculcat que el castellà és una llengua més útil i important que la seua, apta per a tots els àmbits formals.Aquest sentiment d’inferioritat s’anomena autoodi.
e) Per què entrà en decadència la cultura rapa nui?
Hi va haver una sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa. Això provocà enfrontaments i una disminució de la població. A més a més, l’illa va patir d’atac dels esclavistes del Perú, que s’emportaren bona cosa d’habitants.
f) Com estan intentant conservar el rapa nui? Per què és un símbol del futur de les llengües minoritàries?
Hi ha una llei que el protegeix i permet l’ensenyament a les escoles. El rapa nui és un símbol per ser la llengua pròpia d’una illa molt popular i turística, i alhora, d’una comunitat reduïda. Si el rapa nui se salva, significarà que pot salvar-se qualsevol altra llengua menuda. És un símbol de la lluita per la diversitat lingüística.
En parella
Representeu la següent situació comunicativa, a partir d’alguna llengua ameríndia. Dos persones. Voleu fer una campanya per a promocionar l’ensenyament de la llengua (guaraní, rapa nui, quítxua...) a l’escola i el seu ús en mitjans de comunicació (premsa, xarxes socials) i la resta d’àmbits públics. Debatiu sobre idees per a fer aquestes llengües més conegudes i atractives per a tota la població.
2- Llengües veïnes, camins distints
* Euskalerria. El vell supervivent
a) Què és i quins territoris comprén Euskal Herria?
Es parla, a hores d’ara, a Euskadi i part de Navarra (estat espanyol) i a Iparralde (el País Basc francés). És Euskal Herria, “la terra del poble basc”.
b) Per què es va parlar basc a l’illa del Canadà de Sant Pierre i Miquelon i a la costa d’Islàndia? Què és un pidguin?
Gràcies als balenersbascos.Al’illaexistí unassentamentdepoblació basca, queconservà la llengua fins el segle XX.A Islàndia, existí un pidguin basco-islandés, una llengua que barrejava paraules basques i islandeses, per comunicar-se puntualment, sense transmissió generacional.
c) Quina era la situació de l’euskera als anys 70 i 80 del segle passat?
S’havia reduït molt i només es parlava a nuclis rurals. La transmissió generacional era molt feble, la parlava sobretot gent gran i pocs joves. Només el parlava una cinquena part de la població.
d) Com i per què ha millorat l’ús i coneixement del basc?
Gràcies al procés de normalització lingüística continuat pels diferents governs d’Euskadi, i al paper de l’ensenyament, on és llengua vehicular. Ara, el parlen més joves. Durant
La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
quaranta anys s’han afavorit els programes d’ensenyament en basc i s’ha deixat la llengua fora de les picabaralles polítiques.
* Galícia. Dos-cents milions de gallecs?
a) Quants parlants té el gallec i quants el portuguès? Què significa que si formaren part del mateix estat, es considerarien la mateixa llengua?
A la península Ibèrica, hi ha dos milions i mig de parlants de gallec i onze de portuguès. Laresta,finsa220 milions, són al’Àfrica,Àsiai Brasil.El gallecés lamaredel portuguès. En separar-se Galícia de Portugal, comencen a rebre noms diferents, per interessos polítics, no lingüístics
b) Quan comença la diglòssia del gallec i el castellà?
Des de la unió amb Castella, el castellà es converteix en llengua de cort. L’adopta la noblesa. I per imitació, a poc a poc, les classes altes.
c) Quins problemes sociolingüístics deuen tindre en comú, un gallec i un valencià? Resposta oberta.
En parella
Marina viu a Euskadi o a Galícia. És una dona de quaranta anys. Només parla castellà i no li fa gràcia sentir euskera o gallec. La seua filla s’ha fet mestra, ha aprés la llengua i sí que està a favor de conéixer-la i parlar-la.
* Bretanya. On són els bretons?
a) On es parla el bretó i em quina situació es troba?
És una llengua celta de l’oest de Bretanya, a l’estat francès. Actualment, els parlants voregen els 200.000, dins de la Bretanya, però es calcula que n’hi pot haver una quantitat similar escampats per França i altres països, a causa de la forta emigració. Està catalogada com una de les llengües europees en més greu perill d’extinció.
b) Com arriba el bretó al continent? Quina importància té en literatura?
Arriba per la fugida de bretons de Britània, amb la invasió saxona de l’illa, després de la caiguda de l’Imperi Romà. Introdueixen la Matèria de Bretanya (llegendes artúriques) en Europa.
c) Per què ha perdut tants parlants durant el segle XX?
Perlarepressiódel’estat ilafortaemigraciódel campalesciutatsindustrials.Actualment, és la llengua viva tan sols d’un 10% dels habitants de Bretanya, sobretot, en zones rurals.
d) Com s’ha introduït a l’ensenyament?
El bretó està present en l’ensenyament de tres maneres: als centres diwan, laics i privats, a les escoles catòliques i a les escoles públiques franceses. Es fomenta l’ensenyament vehicular en bretó, un indici d’esperança per a la llengua.
* Occitània. Quan la història et gira l’esquena
a) Com va ser la Renaixença de l’occità, al segle XIX?
Rep el nom de Felibritge, un moviment cultural similar a la nostra Renaixença, impulsora de l’ús literari de l’occità. El màxim representant va ser el poeta Frederic Mistral, Premi Nobel de Literatura. L’efervescència poètica, en la línia del romanticisme conservador, no va calar en cap reivindicació nacional.
b) Quins problemes va tindre, sobretot, a partir del segle XIX i XX?
La repressió de l’estat francès, molt centralista. L’educació obligatòria s’estén només en francès, i es reprimeixen la resta de llengües de França. La transmissió generacional està sota mínim i la supervivència, molt amenaçada.
La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
c) Què són les Calandretes? Quina importància tenen en la recuperació de l’occità? El nom que reben les escoles associatives que practiquen la immersió lingüística, amb setanta-dos centres en dènou departaments.
* Escòcia. El dilema de ser o no ser
a) Explica què és la “convergència de contacte” a partir d’aquest fragment?
En el cas de l’escocés, les diferències respecte a l’anglés van començar a reduir-se a partir de l’annexió formal d’Escòcia (1707). Era la llengua majoritària, amb tradició escrita i literària, a més de la llengua de la cort i la noblesa. D’ençà la unió, assistim a una decadència progressiva, primer en els àmbits d’ús formals i entre les classes dirigents. Després, a mesura que l’anglés penetra en la societat escocesa, també al moll d’idioma.
És el que s’anomena, en sociolingüística, “convergència de contacte”. La història la coneixem molt bé a casa nostra.
b) Es produeix “convergència de contacte” entre valencià i castellà?
Sí, hi ha una pèrdua de lèxic nostrat a favor de calcs o solucions similars, a nivell lèxic, fonètic i sintàctic.
c) Quin problema comporta que molts escocesos pensen que parlen un dialecte de l’anglés?
La falta de prestigi de la llengua pròpia fa que no tinguen interès de reivindicar-la ni conservar-la.
En parella
Sou dos amics o amigues que heu arribat de viatge d’estudis a Escòcia, Bretanya o el sud de França.Teniu curiositat per aprendre un poc d’escocés, bretó o occità i conéixer millor la cultura i la llengua del país. Però esteu sorpresos, perquè la gent, en notar que sou estrangers, vos parlen només en anglés o francès. I és un problema per aprendre les llengües.
* Irlanda. Un país sense llengua nacional
a) Quan i com comencen els problemes per a l’irlandés?
Al segle XVII, els anglesos conquisten Irlanda i l’annexionen al futur Regne Unit. La conquista va ser una de les més brutals de l’Europa occidental i la repressió despietada. Es calcula que en segle i mig d’ocupació, es va perdre un terç de la població: o van morir per la guerra, a causa de la fam derivada, o emigraren, per la misèria. En paral·lel, el Regne Unit va afavorir la repoblació massiva amb anglesos i escocesos, per mitjà de la confiscació forçosa de terres. S’uneix a la repressió per motius religiosos, ja que Irlanda era catòlica i Anglaterra anglicana. Durant el segle XIX, molts irlandesos emigren a EE.UU., per les onades de fam que assolen el país, per les pèssimes collites de creïlla (en certa manera afavorides pels anglesos).
b) En quina situació es troba quan Irlanda aconsegueix la independència, el 1921?
L’irlandés es parlava en nuclis molt reduïts. No hi hagué una voluntat de recuperar-lo i la llengua oficial fou l’anglés.
c) Com comença la recuperació de l’irlandés?
A finals del segle XX, va començar un procés de normalització que tractà de recuperar àmbits d’ús per al gaèlic: es va introduir de llengua vehicular en l’ensenyament a les gaelscoileanna -on es practicalaimmersió lingüística; es creàun canal deràdio i televisió en gaèlic; es garantiren, des del 2003, els drets lingüístics dels ciutadans a ser atesos en la seva llengua per l’administració; i el 2022, l’irlandés va ser reconegut com a llengua oficial de la Unió Europea. Es convertí en la número 24, la que menys usuaris té, tan sols
La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
uns pocs milers, gràcies a la petició explícita del govern. Actualment, hi ha 90.000 parlants competents en irlandès.
* Marroc. Entre l’àrab i l’amazic
a) Quina és la realitat lingüística del Marroc?
De primer, hi ha un àrab “nacional” o darija i un àrab estàndard o culte, tots dos oficials. De segon, l’amazic, parlat per vora el 70% de la població rural. Reconegut però, en la pràctica, amb poca presència als àmbits formals i en situació de diglòssia. De tercer, hi ha onze llengües emparentades, tant amb l’àrab popular com amb l’amazic. I a l’últim, continua l’ús i el prestigi del francès, present en l’administració, el comerç i l’educació (la majoria de marroquins el dominen de segona o tercera llengua, almenys, a nivell oral).
b) Quina situació sociolingüística viu l’amazic?
Té quaranta milions de parlants, repartits per diversos estats del nord d’Àfrica (la majoria a Marroc i Algèria). Pateix diglòssia amb l’àrab, ja que es considera llengua B, i queda fora dels usos formals i de l’educació.
c) Què parla el poble saharaui?
Una altra llengua amb què podem trobar-nos és l’àrab hassaia, una variant de l’àrab magrebí pròpia del poble saharaui. Els saharauis viuen repartits entre Algèria, Mali, el Sahara occidental ocupat per Marroc i Mauritània.
3- Llengües ressuscitades. El poder de la voluntat
* EE.UU. La jove que somiava
a) Què anunciava la profecia dels wampanoag?
Anunciava que perdrien la llengua, i no la recuperarien fins molts anys més tard, quan una dona marxaria del poble i la retornaria.
b) Què somiava Jessie? Com descobrí el significat del somni? Què feu?
En somnis, se li apareixien persones que parlaven una llengua que no entenia. S’adonà del que parlaven en relacionar els topònims dels cartells de la carretera amb les paraules del somni. Va consultar amb el consell tribal. Li van dir que havia d’aprendre la llengua i ensenyar-la. Va buscar ajuda a la universitat de Massachussets i es matriculà als cursos d’un lingüística especialista en llengües ameríndies, per a reconstruir la gramàtica i el vocabulari bàsic del wampanoag a partir dels documents conservats.
c) Quins problemes hagué d’afrontar per a reviscolar el wampanoag?
Quenoelparlavaningú; quemoltagentdelacomunitatelconsideravainnecessariiinútil, davant l’anglés; l’oposició de la població “blanca”, contrària que els indis recuperaren la seua cultura; la falta d’ajudes.
d) Per què creus que Jessie va tindre tant d’interés a recuperar la llengua dels seus avantpassats?
Perquè considerava que era el seu deure, per a recuperar la identitat. I perquè volia transmetre la llengua als seus fills i ensenyar-la als seus veïns.
* Hawai. Crim al paradís
a) Per què va deixar d’usar-se el hawaià?
En convertir-se Hawai en colònia dels Estats Units, l’única llengua oficial i de prestigi passà a ser l’anglés. Els nadius deixaren de transmetre la llengua pròpia a les noves generacions, i s’acabà perdent.
b) Per què els hawaians van estar d’acord a canviar-se a l’anglés?
Per la pressió social de l’anglés, la llengua del poder. Se’ls inculcà un sentiment d’inferioritat i d’autoodi i van creure que si parlaven només anglés, seria millor per a ells i per als seus fills. Forma part del procés de substitució lingüística.
c) Per què va sobreviure una petita comunitat a l’illa prohibida?
La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
L’illa va ser comprada per la família d’Elizabeth Sinclair i es comprometé a respectar la cultura nativa. L’aïllament afavorí que es conservara la llengua, lliure de les pressions socials de la resta de Hawai.
Israel. Una llengua antiga per a un estat nou
a) Què li passà a l’hebreu durant la diàspora?
Amb l’expulsió del poble d’Israel dels seus territoris, després de la victòria de Roma, l’hebreuvaanardesapareixentcomallenguaoral. 200anysdesprés,nomésesconservava de llengua litúrgica.
b) Per què volgueren recuperar-la?
Afinals del segle XIX pren força el moviment sionista, que aspirava a la creació de l’estat d’Israel en els territoris de Palestina. Els jueus eren conscients que necessitaven d’una llengua nacional, capaç de cohesionar una població procedent de països molt diversos, amb un fum de llengües naturals distintes. I van triar recuperar l’hebreu, la llengua antiga.
c) Què és la revernacularització?
Consisteix en recuperar una llengua extinta, que ja no es parlava, i normalitzar-la en tots els àmbits d’ús.
Mann. L’illa del tresor
a) Per què va desaparèixer el manés?
L’aïllament afavorí que es conservara fins que l’escolarització en anglés, la pressió del turisme i del govern feren que deixara de transmetre’s a les noves generacions. Els habitants de l’illa de Mann van pensar que no pagava la pena conservar-lo i que amb l’anglés ja en tenien prou.
b) Per què s’està intentant reviscolar?
Els manesos s’han adonat dels beneficis del bilingüisme, a nivell acadèmic i mental.
També són conscients de la riquesa cultural que per a l’illa representa tindre una llengua pròpia, única en el món. S’ha començat a introduir a les escoles i apareixen grups que ja saben parlar-la. També es fan passes a favor d’una legislació que permeta el bilingüisme.
En parella
Llengües de convivència, models de tolerància
* Suïssa i Bèlgica. El bilingüisme ideal?
a) Quina és la situació sociolingüística de Suïssa i el marc legal?
Suïssa està dividida en cantons, on es respecta i és oficial la llengua pròpia. Hi ha cantons on és oficial l’alemany i d’altres el francès. També n’hi ha, a la frontera, un cantó on és oficial l’italià i el retoromànic. El marc legal és el bilingüisme territorial.
b) Quina és la situació sociolingüística de Bèlgica i el marc legal?
A Bèlgica hi ha dues llengües oficials. A Valònia parlen francès i a Flandes, neerlandés
A la capital, Brussel·les, se la considera ciutat bilingüe. A Lieja, es reconeix l’alemany.
La llengua de l’ensenyament és la pròpia de cada localitat, i a Brussel·les, la materna.
* Àfrica central. La llengua franca
a) Per què el suhajili és llengua franca?
Perquè només té deu milions de parlants de llengua materna. La resta, fins a 135 milions, l’usen de segona llengua, per a comunicar-se amb altres comunitats.
b) Quina és la situació lingüística més habitual a l’Àfrica?
És habitual ser bilingüe o trilingüe. Els parlants tenen una llengua materna, una franca i sovint l’oficial de cada estat. Hi pot coincidir amb una de les altres o no, existir una sola d’oficial o diverses. La majoria d'estats van adoptar l’oficialitat de la llengua europea
La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
colonial (anglés, francés o portuguès), al costat d’un idioma local.
c) Explica el significat d’aquest refrany africà: “Cada terra una gent, cada gent una parla, cada parla un nou camí. Com més parles, més camins”.
És un reconeixement de la necessitat del multilingüisme, natural a l’Àfrica.
* Sud-Àfrica. El camí de la igualtat?
a) Quina situació sociolingüística es vivia a Sud-Àfrica, en temps de l’aparheid?
Les llengües oficials eren l’anglés i l’afrikaner, les llengües de la població blanca. Les llengües de la majoria de la població, africana, no eren oficials.
b) Quina solució va afavorir Nelson Mandela? Mandela, el primer president africà, va considerar que calia dotar d’oficialitat les llengües africanes majoritàries i també, respectar les de la minoria blanca. Per això, Sud-Àfrica és el país amb més llengües oficials del món.
c) Quina anècdota sobre la llengua narra la novel·la Mandela i el general?
Quan Mandela va guanyar les primeres eleccions democràtiques, un sector de la població blanca amenaçà de començar una guerra civil. El líder era un prestigiós general. Mandela s’entrevistà amb ell per convèncer-lo d’evitar la guerra. El general explica que el sorprengué el fet que Mandela sabera parlar l’afrikaner, la llengua de la minoria blanca. La va aprendre a la presó de Pretòria, perquè considerà que podia ser-li útil per reconciliar les dues races del país.
d) Què és el colonialisme mental?
És un prejudici lingüístic, segons el qual els parlants d’un territori conquistat i colononitzat, consideren que la llengua i la cultura mes important és la dels seus conquistadors. El sentimentcontinuàfinsi tot quanel país jahaadquirit laindependència.
L’Índia. Un estat en equilibri
a) Quina és la situació sociolingüística de l’Índia?
L’Índia és un país amb una gran diversitat lingüística, religiosa i nacional. L’hindi i l’anglés (llengua de l’antiga metròpoli) són oficials a tot l’estat. Però a cada estat acostuma a haver-hi una tercera llengua, la pròpia o majoritària, que també és oficial en aquell territori i reconeguda a l’ensenyament.
b) Quantes llengües acostumen a estudiar-se?
És un sistema trilingüe. S’estudia anglés, hindi i la llengua pròpia majoritària de cada estat.
Llengües dominants, mitjans de poder
* Rússia. Qüestió d’Imperi
a) Quantes llengües conviuen a la Federació Russa? Per què n’hi ha tantes?
Són 150 milions d’habitants i conviuen més de 130 llengües.
b) Hi ha igualtat pel que fa als drets lingüístics?
No. Rússia és un país centralista i poc democràtic. El rus és l’única llengua oficial a tota la Federació. La llei permet un cert reconeixement als estats amb llengua pròpia, però molt poca cosa.
c) Quina anècdota s’explica sobre la llengua udihe, de Sibèria?
A partir de la dècada dels trenta, Rússia prova d’aprofitar i explotar els recursos naturals de Sibèria. S’impulsa l’assentament de població russa. S’envien mestres a escolaritzar els pobles siberians, molts seminòmades. Un d’aquests mestres, Eugene Schneider, entra en contacte amb els udihe. S’interessa per la seua cultura i escriu els primers llibres en la seuallengua.Les autoritats soviètiques nohopermeteni és represaliat i condemnatamort.
Una de les seus alumnes, Aleksika, va contar la seua història de velleta. França. El francès és la Norme
a) Quantes llengües es parlen a França?
La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
SOLUCIONARI
Amés de les llengües d’Oïl, una de les quals és el francès estàndard actual, a França s’han parlat tradicionalment altres romàniques (arpità o francoprovençal, occità, català) i no romàniques (basc, bretó, flamenc i alsacià).
b) Com aconsegueix elevar-se el francès a llengua nacional?
Per una decisió política. Amb Lluís XIV, es comença a pensar que un estat, ha de tindre una sola llengua. El franc, la variant parlada al voltant de París (5% de la població), es converteix en llengua de cort i de l’administració. La Revolució Francesa i l’escolarització obligatòria imposen el francès com a llengua de l’administració i la instrucció, i consideren la resta de llengües “dialectes”.
c) Posa exemples de la intransigència de l’estat francès amb les altres llengües?
Laimposiciódelfrancès comaúnicallenguaal’escolaial’administració;laconsideració de patois, dialectes, que rebien les altres llengües; la prohibició d’ensenyar altres llengües a l’escola, fins temps fa poc...
d) En quina llengua es vehicula l’ensenyament, a les escoles següents? Les escoles Diwan, les ikastoles i les Bressola.
Les escoles Diwan aBretanya, peral bretó; les ikastoles,al País BascFrancés; la Bressola, al Rosselló, per al català...
Xina. Mil milions d’habitants, no de parlants
a) El xinés és una sola llengua?
La majoria dels xinesos, el 90%, formen part, oficialment, de l’ètnia han. I, per tant, parlen“oficialment”una solallengua.Perllengua s’enténel modelestàndarddelavariant del mandarí. Però hi ha 56 ètnies reconegudes, la han i una tirallonga de minoritàries. I dins de l’ètnia han, hi ha moltes llengües, que des del punt de vista occidental consideraríem autònomes, però que en la mentalitat xinesa-unitarista, en són una sola. El concepte de llengua va associat al de nacionalitat, per tant, no es reconeix cap diversitat dins l’ètnia han, quan en realitat, n’hi ha i molta.
b) Quina política lingüística segueix Xina?
Tot ciutadà xinés té l’obligació de dominar l’única llengua oficial, la han, és a dir, la modalitat de xinés mandarí reconeguda per l’estat. Dins del xinés mandarí, hi ha moltes variants, algunes incomprensibles entre elles, però només una té estatus d’oficial. La resta no tenen cap reconeixement. La norma és educar els fills en han mandarí. Les llengües no han sí que són reconegudes, la majoria en zones de frontera. L’únic cas especial és el delaciutat deHongKong,onel cantonèscomparteixoficialitat amb el mandaríi l’anglés.
c) Quina és la situació del Tibet?
El Tíbet va ser conquistat per la Xina de Mao. Des d’aleshores, el tibetà ha deixat de ser oficial i es viu una substitució lingüística a favor del mandarí.
English... for ever?
a) L’anglés ha estat sempre una llengua important?
No. Anglaterra, a finals del segle XV, era ben poca cosa. Tres milions de parlants, a la mateixa illa, allà dalt, amb l’oest ocupat pel gal·lés i el nord per l’escocés i altres llengües gaèliques. Un país i una llengua marginals. Ningú no hauria imaginat el que esdevindria.
Tot comença a canviar durant el segle XVII i, sobretot, el XVIII i XIX, quan l’Imperi Britànic s’estén per tot el món.Amb la victòria americana a la II Guerra Mundial, l’anglés es converteix en llengua internacional.
b) Com pot evolucionar l’hegemonia de l’anglés, en el futur?
Hi ha tres escenaris possibles. El primer és que apareguen variants geogràfiques que amb el temps, es convertesquen en llengües autònomes; el segon, que siga substituït per una altra llengua de poder, si canvia la situació geopolítica internacional, o per les llengües; el tercer, que les noves tecnologies facen innecessari l’aprenentatge convencional d’unallengua estrangera, gràcies a la traducció automàtica.
La resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
I nosaltres? Quan parlar és resistir
a) Respon, a la teua manera, però tenint en compte el que explica el llibre, les preguntes següents:
a) La llengua té una bona salut?
b) Quina és la situació de la llengua al carrer i a les famílies a les ciutats grans i mitjanes?
c) Com afecta la globalització (internet, xarxes socials, plataformes de continguts...) a l’ús de les llengües?
d) Quina llengua s’ha d’afavorir per aprendre a l’escola, perquè costa més d’adquirir?
Per què?Això perjudica el coneixement de l’altra llengua?
e) Quines mesures es poden prendre per a integrar els nouvinguts i que aprenguen la llengua?
b) Posa un exemple que demostre la importància de les idees i actituds següents, a l’hora d’usar i parlar la llengua:
Compromís i consciència
Empatia i multilingüisme
Actitud proactiva
Immersió lingüística a l’escola i contacte amb la llengua
Unitat de la llengua i lligams entre els diversos territoris on es parla
Treball en equip
3- Recursos audiovisuals
* Austràlia. La terra nullius. Sobre la introducció del guugu a les escoles:
- DD.AA (2015), “Keeping Traditional Language Alive - Guugu Yimidhirr” [Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=VKE_khQzQ2o]
- DD.AA. (2019) “Learning Guugu” [Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=FPPuQQ9Wbo]
* Canadà. El dia de la samarreta taronja. Sobre la repressió de les cultures ameríndies a l’Amèrica del nord:
- Stiller, Sean (2021), Returning home [pel·lícula documental, 1h], Canadian Geographic Films [https://www.youtube.com/watch?v=0jhDD0NBEKI]
* Marroc. Entre l’àrab i l’amazic. Documental sobre la llengua amaziga:
- RTVE: L’amazic, la llengua amagada https://www.rtve.es/play/videos/els-nouscatalans/els-nous-catalans-amazic-llengua-amagada/443207/
* EE.UU. La jove que somiava Notícia sobre el documental “We still live here”, els wampanoag:
- PBS: https://www.youtube.com/watch?v=eUEj8QrCXzA
resistència lingüística. Proposta didàctica. Taller de llengües
* I nosaltres?
Què ens passa valencians? Documental sobre Alina Moser, una jove alemanya que parla català però no castellà, recorre el País Valenciana i entrevista a persones que expliquen la seua relació amb la llengua.
- Zeba Produccions: https://www.youtube.com/watch?v=sCRm6RzxTZ0
4- Bibliografia bàsica
Albarracín, Diego, “Pluralitat i independència: unes notes sobre la sociolingüística del Marroc”, revista Caldesa, número 1, 2022, València (en línia)
Chrystal, David (2003), A morte das linguas, Galàxia, Vigo [Language Death, Cambridge University Press]
Dorren, Gaston (2019), Babel. La vuelta al mundo en veinte idiomas, ed. Turner Noema, Madrid
Dorren, Gaston (2017), Lingo. Guía de Europa para el turista lingüístico, Turner Noema, Madrid
Duran, Xavier (2007), Les històries que les paraules amaguen, Mina, Barcelona
Gisbert, Francesc (2007), Les cares de la integració, Bullent, Picanya
Junyent, Carme (1999), La diversitat lingüística, Octaedro, Barcelona
Junyent, Carme (2020), El futur del català depén de tu, La Campana, Barcelona
Junyent, Carme & Comellas, Pere (2021), Els colors de la neu, Eumo
Junyent, Carme & Comellas, Pere (2024), El valor de la diversitat lingüística, Onada, Benicarló
Marí, Isidor (1992), Un horitzó per a la llengua, Empúries, Barcelona
Mollà, Antoni & Palanca, Carles (1987), Curs de Sociolingüística 1 i 2, Bromera, Alzira
Mollà, Antoni & Viana, Amadeu (1991), Curs de Sociolingüística 3, Bromera, Alzira Moreno, Juan Carlos (2016), La dignidad e igualdad de las lenguas, Alianza
Ostler, Nicholas. (2005), Empires of the Word. A Language History of the World, Harper Collins Publishers, Londres
Suay, Ferran i Saginés, Gemma (2010), Sortir de l’armari lingüístic, Angle, Barcelona
Thiong’o, Ngugi (2020), Neix un teixidor de somnis. El despertar d’un escriptor, Raig Verd, Barcelona
Thiong’o, Ngugi (2020), Descolonitzar la ment, Raig Verd, Barcelona
Valls, David (2018), Les llengües de l’Anaconda, Viena, Barcelona