Jocs Florals 2012

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

JOCS FLORALS 2012

Educació Primària

1

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

ÌNDEX La importància de la lectura

03

Cicle Inicial finalista en prosa

05

Cicle Inicial guanyadora en prosa

06

Cicle Mitjà finalista en prosa

07

Cicle Mitjà guanyadora en prosa

08

Cicle Superior finalista en prosa

10

Cicle Superior guanyador en prosa

13

Cicle Mitjà finalista en poesia

15

Cicle Mitjà guanyadora en poesia

16

Cicle Superior finalista en poesia

17

Cicle Superior guanyadora en poesia

18

2

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

La importància de la lectura La lectura és un instrument fonamental en el procés de coneixement i de maduració personal dels infants. Les bones lectures poden deixar empremta, desperten aficions i interessos nous, eduquen la sensibilitat, faciliten el desenvolupament de la fantasia i de la creativitat, ens proporcionen nous coneixements… D'altra banda, els bons lectors acostumen a ser bons estudiants, mostren més disposició a atendre les explicacions, es concentren més, augmenten la capacitat de retenir i memoritzar, i comprenen i assimilen amb rapidesa els conceptes nous.

Decàleg per a crear bons lectors i bones lectores1 1. Predicar amb l'exemple. Els adults som un model de lectura per als nens i nenes. Cal que ens vegin gaudir llegint.

2. Escoltar. En les preguntes dels nens i nenes hi ha el camí per a seguir aprenent.

3. Compartir. El plaer de la lectura es contagia llegint junts. Hem de llegir i explicar contes als nens i nenes.

4. Proposar, no imposar. És millor suggerir que imposar. Evitem tractar la lectura com una obligació.

5. Acompanyar. El suport de la família és necessari a totes les edats.

6. Ser constants. Cal reservar un temps per a llegir cada dia. Buscar moments relaxants.

1

Adaptació, font: Centro de Educación e Investigación, 2005 Gobierno Vasco. Guía de buenas prácticas: El profesorado ante la enseñanza de la lectura

3

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

7. Respectar. Els lectors tenen dret a escollir. Hem d'estar pendents de les seves preferències.

8. Demanar consell. A l'escola, a les biblioteques, a les llibreries.

9. Estimular, encoratjar. Deixem sempre llibres a l'abast dels infants.

10. Organitzar-se. La desorganització pot ser incompatible amb la lectura. Ajudem-los a organitzar-se: el seu temps, la seva biblioteca.

4

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cicle Inicial finalista en prosa

ELS PLANETES Hi havia una vegada un planeta que tenia dos anys que es deia La Terra. La Terra tenia un germà que es deia Mart.

Un dia els pares, que es deien Júpiter i Saturn, els van portar al parc d’estels lluminosos. Mentre jugaven els pares van seure en un estel.

Un altre dia van anar a una festa i La Terra es va posar un vestit de flors espacials de color rosa. S’ho van passar molt bé!

I conte contat, conte acabat!

Autora: Martina Gil Cervilla. 2n B

5

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cicle Inicial guanyadora en prosa

LA PRIMAVERA JA HA ARRIBAT!!

Hi havia una vegada una formiga que ja sabia que era primavera.

Un dia la formiga va decidir anar a visitar les seves amigues. Va trucar a la casa de l’arbre i va veure que no hi havia ningú. Aleshores la formiga va anar a buscar les seves amigues. Va estar buscant una bona estona, però no les va trobar.

Quan va encendre el llum va veure-les i van dir: SORPRESA! Perquè volien celebrar que havia arribat la primavera.

Autora: Nicole Ontong Aparice. 2n A

6

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cicle Mitjà finalista en prosa

L’OLIVA VIATGERA Hi havia una vegada una oliva dins d’una amanida. Quan una nena anava a menjar-se-la, la va punxar tan fort que va anar pels aires fins que va caure al plat de sopa de la professora que menjava al seu costat. Aquesta es va enfadar molt i la va renyar. Després va agafar l’oliva i la va posar amb els plats bruts, però com que era tan rodoneta va caure a terra.

Un nen que passava per allí la va xutar com si fos una pilota i l’oliva va sortir disparada per la finestra fins al carrer. Un ratolí que passava per allí la va agafar però pel camí li va relliscar i un ocell molt oportú se la va endur al seu niu. Quan l’ocell va obrir el seu bec per menjar-se-la li va caure al camp d’un pagès. I al cap d’un temps, l’oliva es va transformar en una olivera amb tot d’olivetes viatgeres.

Autora: Nom Júlia Tomás Lupiáñez. 3r B

7

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cicle Mitjà guanyadora en prosa

LA SUPER OVELLA Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. Sempre portava un llaç al cap.

Un bon dia va anar d’excursió amb el seu pare al camp. Després de dinar es va adormir a la vora del riu. Quan es va despertar, el llaç li va caure al riu i se’l va emportar el corrent.

Una ovella que passava per allà , ho va veure i li va dir a la nena: -

Tranquil·la, jo t’ajudaré.

La Maria es va desmaiar de l’ensurt. Quan es va despertar, va veure l’ovella que li va dir: -

Anem a buscar el llaç!

-

D’acord –va contestar la nena.

Van agafar una barca que hi havia vora el riu i van anar corrent avall. Quan ja portaven una estona baixant pel riu, la nena va veure el llaç enganxat a una roca. L’ovella va intentar agafar-lo amb una corda, però va ser inútil, no ho van aconseguir.

8

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Llavors la barca va dir: - Feu servir el meu rem per agafar-lo.

I així ho van fer. Van agafar el rem i la nena va agafar el seu llaç.

La Maria estava molt contenta perquè havia recuperat la seva llaçada. Però, quan estava saltant i ballant d’alegria, l’ovella va dir: -

Agafem-nos, arribem a una cascada!

Quan estaven caient, la Maria va sentir: -

Maria, Maria, desperta’t!.

Es va despertar i va veure al seu pare. El primer que va fer, va ser tocar-se el cap per comprovar que tenia el llaç. Tot havia estat un somni!

Autora: Gemma Rodríguez Calpe. 4tB

9

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cicle Superior finalista en prosa LA FÀBRICA D’IDEES Ara us contaré una història que em va succeir. Un dia, amb l’escola, vam anar d’excursió a la muntanya. Era un dia assolellat de primavera. Tots els nens estàvem molt contents d’anar a passar el dia a la muntanya i jugar.

Quan vam arribar, els professors ens van dir que primer esmorzéssim abans d’anar a jugar. Després d’esmorzar vaig anar amb la Esther i la Montse, les meves amigues. Vam jugar a fet i amagar, a tocar i parar i a pica-paret. Ens divertíem molt. Després, vam anar a veure a què jugaven els nois. Jugaven a futbol, com sempre.

De sobte es va escoltar el xiulet del professor i tots vam anar a dinar. Jo tenia un entrepà que estava boníssim i una poma. Quan vam acabar de menjar vam jugar a pilota. Va passar una estona i ens vam començar a avorrir d’aquell joc.

Vam pensar a què podíem jugar. Vam pensar, pensar i pensar, fins que se’m va ocórrer que, ja que estàvem a la muntanya, podíem jugar a fer cabanes.

A totes ens va agradar la idea. Per fer la cabana, primer havíem de buscar branques, pals, fulles o qualsevol cosa que ens servís. Ens vam posar a buscar. Vaig veure una cosa brillant entre uns matolls i em vaig apropar: era una clau gran i brillant, que penjava d’un collaret. Què feia aquí una clau?

En aquell moment em vaig fixar en un arbre que tenia una mena de porta petita dibuixada al tronc. La vaig intentar obrir, però no podia, estava tancada. Vaig pensar que potser la clau que m’havia trobat servia per obrir la porta. Ho vaig intentar. Sí! Ho vaig aconseguir, la porta es va obrir. La vaig obrir lentament. Al començament sortia molta llum i no podia veure bé.

10

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Tenia molta por, no sabia si entrar o no. Volia cridar però no em sortia la veu, em tremolaven les cames, els braços, les dents, i fins i tot les orelles. Què podia haver allà dins? I si em portava a algun lloc terrorífic? I si no podia tornar? No, vaig decidir no entrar. Però vaig pensar, i si em portava a algun lloc extraordinari i bonic? I si no tenia problemes per sortir? Tenia la clau no? Sí, vaig decidir entrar. Vaig obrir la porta i tot seguit me la vaig penjar al coll perquè no se’m caigués.

Vaig entrar. No es veia res, excepte un túnel. Quan vaig arribar al final del túnel, vaig poder veure una habitació molt gran on hi havia uns elfs màgics escrivint. Vaig preguntar a un d’ells: -

Si us plau, em podria dir on estic?

-

És clar, estem a la fàbrica d’idees – em va respondre.

-

La fàbrica d’idees? Què és això?

-

Ara t’ho explico. En aquesta fàbrica és on es fabriquem les idees que té la gent. Nosaltres, els elfs màgics, som els encarregats d’imaginar i escriure les idees.

Les escrivim en un paper i després un de nosaltres les diu en veu alta i a través de l’aire es fiquen al cap de la primera persona que passa en aquell moment. I pobrets, es pensen que se’ls ha acudit una idea!

I per això hi ha gent que sembla ximpleta i té idees fantàstiques i gent que sembla molt intel·ligent que de vegades té idees de bomber. Però totes, totes les idees, les brillants, les inútils, les divertides, fins i tot les més dolentes, les fem aquí. I ens divertim moltíssim, sobre tot quan una de les nostres idees dona la volta al món i a tothom li sembla estupenda.

Així és com la gent té les idees. Les idees poden ser bones o dolentes. Ho has entès?

-

Sí. Guau! És un lloc extraordinari! M’agradaria que tothom ho pogués saber.

11

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

-

Però no pots dir-ho a ningú. Si ho fas la fàbrica desapareixerà per sempre – em va assegurar l’elf.

És clar que no li he dit això a ningú, sobre tot perquè no es pensin que estic boja.

I encara no sé si aquesta història és una idea meva o d’ells.

Autora: Alba Hurtado Rabanal. 6è.A

12

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cicle Superior guanyador en prosa

EL MENHIR VOLADOR Hi havia una vegada un dolmen format per tres menhirs que feien com una taula gegantina: dos verticals clavats a terra i l’altre horitzontal per sobre.

Aquell dolmen era part d’un cromlec en forma de cercle que va construir fa molts segles una tribu del Neolític al costat d’un penya-segat.

Alguns científics pensen que aquestes construccions de pedra tenien funcions funeràries; uns altres diuen que són monuments solars, però el que no saben és que en realitat són uns llocs màgics on cada 100 anys, el dia més llarg de l’any un ramat de cavalls mitològics reben les seves ales per transformar-se en pegassos.

No sabem per quina raó, un dia les pedres d’aquell dolmen es varen començar a barallar.

La pedra horitzontal i una de les verticals feien burla, brometes i acudits pesats a l’altre, que anava aguantant-les anys i segles, dia rere dia. Un dia la pobre pedra va dir:

-

Quan me’n vagi caureu les dues a terra, llavors, sí que em trobareu a

faltar !

Les altres dues es petaren de riure i van seguir a la seva fent-li la guitza; però el que no van tenir en compte, era que s’apropava l’estiu.

El dia assenyalat, a trenc d’alba, es vàrem començar a apropar al cromlec els primers cavalls del ramat.

13

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Per rebre les ales cadascú havia de passar per sota d’aquell cercle de dòlmens com si fos un carrusel de fira.

En aquell moment, la pedra maltractada per les seves companyes li va demanar a l’últim dels cavalls que, si us plau, li deixés les seves ales per fugir ben lluny d’allí i que desprès les hi tornaria.

I el cavall màgic l’hi va concedir.

De cop, la pedra va batre aquelles ales i es va començar a enlairar, mentre que les seves companyes queien a terra força espantades.

Desprès d’una estona aquell menhir volador va veure una gran roca al bell mig d’un prat. Va aterrar i li va dir: - Vols ser la meva amiga?

Autor: Ramon Muñoz Arroyo. 5è A

14

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cicle Mitjà finalista en poesia

EL GELAT M’agrada molt el gelat perquè és molt refrescant.

M’agrada el cucurutxo de galeta amb trossets de xocolata.

El compro a la Campana perquè allà són molt bons.

També hi ha d’altres botigues però per a mi aquests són els millors.

Autora: Laura Casaña Pardo. 3r A

15

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cicle Mitjà guanyadora en poesia

EL GAT ESPANTAT El gat espantat, està destrossat.

I el ratolí ha pujat, a dalt del teulat.

El gat destrossat ja no està espantat.

El ratolí ha baixat de dalt del teulat.

Autora: Lucía Lupión García. 4t B

16

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cicle Superior finalista en poesia

EL GAT I EL GOS El meu gat l’entremaliat la llet del plat s’ha menjat.

Ara demana sardines, que són les postres de tots els dies.

El meu gos és un despistat.

Juga sempre amb el gat.

No sé mai on té el cap, pel matí d’ell res se’n sap.

El gat té uns bigotis ben gegants, molt bonics i elegants.

Ell no para de mirar per damunt d’un finestral.

El gos sempre va a casa del veí, sempre per dormir.

Sobre el llit s’estira i dormit molt fluix respira.

S’estiren els dos juntets, ben apretadets.

El gat sobre el gos, i el gos amb un os.

Autora: Laura Díaz Bolos. 6è B 17

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cicle Superior guanyadora en poesia

PLANETA TERRA Ets una pilota flotant al bell mig de la foscor i una bombeta gegant et dóna molta claror.

Sovint estàs envoltada d’enormes flocs de cotó.

I quan plores, a vegades, cobreixes les muntanyes de mató.

La teva pell és variada, plena de venes i pigues.

I quan estàs molt enfadada amb focs d’artifici ens al·lucines.

En tu hi habiten figuretes de tota mena i colors.

Algunes semblen personetes i altres, animalons.

I si al cel mires de nit, i els flocs de cotó t’ho permeten cuques de llum, un gran exèrcit, podràs veure com s’encenen.

Autora: Irene Roca Sivera. 6è A

18

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

JOCS FLORALS 2012

Guanyadors i Finalistes Categories D i E

Educació Secundària

[1]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: POESIA CATALANA

TÍTOL:

CATEGORIA D

LEMA:

Catalunya

Anonymous

GUANYADOR

AUTOR: Francesc Moreno

CATALUNYA Catalunya la meva terra, Catalunya i la senyera.

Desàdelsà a psàdeàl E e, fins al Puigmal del Segre.

Catalunya el meu petit país, el que alguns creuen aixafadís.

Des del mil set-cents catorze, ens defensem amb falç i forca.

Barcelona, la capital, a

à

sàdeàdosà ilio sàd ha ita ts,

a Espanya una de les més importants, la millor ciutat futbolísticament parlant.

Catalunya és banyada pel mar, elà ueà

haàvist créixer i jugar.

Escric això a la sorra sota els rajos del sol des del que ha sigut i és el meu bressol.

[2]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: POESIA CATALANA

TÍTOL:

CATEGORIA D

LEMA:

La literatura catalana

Otaku

FINALISTA

AUTOR: Rubén Fernández

LA LITERATURA CATALANA Any rere any els Jocs Florals es celebren , la gent vol participar, ningú els hi nega.

Avui recordem la literatura catalana, E a aà illo à ueàl e uipà laug a a.

Rebuig , odi i discriminació , les hem patit en aquesta nació.

Per tenir una llengua diferent, se sàhaàt a tatà ala e t.

Tot i així ens vam saber fer escoltar, gràcies als grans poetes catalans.

Ens van fer sentir orgullosos, i hem tirat cap endavant.

Recordant-los a ells, i els qui han vingut després, recito aquesta poesia, no esperant diners , ni fama, ni prestigi, ni poder, si

àl esti a i àdelsà atala s i el seu reconeixement.

[3]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: POESIA CATALANA

TÍTOL: Quan tornaré?

CATEGORIA E

LEMA: Estel 2

QUAN TORNARÉ?

Quan tornaré a veure, els petits coloms, aquells que sempre marxen, qua às a agaàlaà alo ?

Quan tornaré a veure, el so iu eàd u à e àpetit, a uellà ueàse p eàs a aga, quan ja no és feliç?

Quan tornaré a escoltar, la més bonica simfonia, la que sempre em feia plorar, fent-me sentir el que mai sentia?

Quan tornaré a escoltar, aquella veu tan dolça, la que em feia sentir millor, durant les nits de penombra?

Quan tornaré a somniar, que sóc una princesa, i que el meu príncep blau, s e filaàaàlaà evaàfi est a?

Quan tornaré a somniar, que sóc un petit nadó, i ueà ado oàpl ida e t, sobre un núvol de cotó?

Quan tornaré a sentir l es alfo àd u aàa açada, a uellaà ueàse p eà haàfet, algúà ueà esti ava?

[4]

GUANYADOR

AUTORA: Esther García

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Quan tornaré a sentir, lesàll g i esàd u à o iat, si les últimes que em quedaven, ja les vaig deixar anar?

Tornaré a veure, qua àelsà eusàullsàs o i .

Tornaré a sentir, qua àelà euà o às o pliàd a o .

Tornaré a somniar, quan el meu cervell imagini; I tornaré a escoltar, quan el silenci pugui cridar.

[5]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: POESIA CATALANA

TÍTOL: Somni

CATEGORIA E

LEMA: NV77V

FINALISTA

AUTOR: Allan Estrella

Autora: Marta Galcerán

SOMNI Què són els somnis?

Com els puc aconseguir?

I, com els puc acomplir?

Hi ha diferents respostes I infinites formes, Perquè existeixen un munt de persones Que pensen de diferents maneres Hi ha persones que tenen un somni que volen aconseguir, I persones que busquen el somni Que desitgen tenir I mentre altres persones posseeixen el somni Algunes persones diuen que el somni no existeix áàu à àd i fi itesàpossi ilitats Quina serà la meva finalitat?

I quin serà el somni Que algun dia voldré acomplir

[6]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: PROSA CATALANA

CATEGORIA D

TÍTOL: Que no torni a passar

LEMA: Sivermagic

GUANYADOR

AUTOR: Sasha Golovin

QUE NO TORNI A PASSAR Aquesta història que us explicaré a continuació, no és un conte ni de ciencia-ficció, ni de fantasia,tampoc de misteri. És una història basada en fets reals, qualsevol coincidència dels personatges que hi apareixen amb personatges reals és certa.

Va néixer el 1908, a Barcelona, va estudiar Belles Arts, es va casar molt jove i tenia 28 anys i 2 fills quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. “e p eàs haviaài te essatàpelsàd etsàdelsà afiliar a un partit polític.

sà hu ilsàiàdelsàt e allado s,àiàaviatàesà vaà

Durant la guerra va estar al front, no com a soldat sinó com a comissari polític. La mare iàl` viaà ha àe pli atà ueàellàdeiaà ueà aià oàhaviaà atatà i gúàià ueà o sàvaàdispa a àaà un pollastre per poder menjar ell i els seus companys.

Ben al contrari del que molts pensaven, la guerra no la van guanyar els qui, democràticament havien aconseguit un govern pel poble. Van morir molts ciutadans de tot l´Estatààiàd alt esàva àveu eà o àelàseuàfutu à a viavaàdeàdi e i .

Després de parlar amb la meva besàvia, van decidir que marxaria ell tot sol -creia que aviat tornaria- . A Barcelona es quedarien la meva besàvia, amb els 2 fillets petits i ella sola a càrrec del negoci que tenia.

Acabada la guerra i obligat a fugir del seu país pels seus ideals, va marxar cap a França a àlaà estaàd e iliatsàfo çosos.àVa à a i a à oltsàdies amb les poques pertinences que havien pogut agafar.

Va estar un temps als camps de concentració d Agde i Saint Ciprien a França. A casa tenim dibuixos que va fer durant aquella època. Hi havia poca aigua, per poder beure aigua pota leàhavie àdeàt a ta à o àpodie àl aiguaàdelà a ,àpassave àf ed,à oàte ie à e ja .

No sabien què els oferiria el futur, però llavors van assabentar-se que Pablo Neruda, poeta xilè i en aquella època cònsol de Xile a França, havia aconseguit llogar un vaixell per rescatar tots els espanyols que pogués.

[7]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

El meu besavi va estar un temps dubtant, Amèrica era una terra llunyana, la família s haviaà uedat a Barcelona però no hi havia massa temps per pensar, la II Guerra Mundial e aàaàpu tàd es lata ,àià ueda -se al camp o a França, era un perill.

A la tardor del 1939, el vaixell Winnipeg va sortir de França rumb a Valparaíso (Xile).

La travessia va durar molt de temps, quan ja estaven arribant al país que els acollia, van preguntar si entre els refugiats algú sabia pintar, el meu besavi junt amb altres va alçar la mà i li van encarregar fer un retrat de grans dimensions del president del país.

Quan el retrat va estar acabat el van col·locar a la proa del vaixell com a mostra d ag aï e tàalàpo leà ueàelsàa avaàaà e e.

A Xile els van acollir i allà el meu besavi va haver de fer-se una vida nova. Els catalans es reunien al Centre Català, on ell donava classes de català els caps de setmana i intentava no capficar-se parlant amb altres catalans i jugant a escacs. Com havia estudiat a Belles Arts va intentar buscar-se algun treball que tingués alguna relació amb el que sabia fer i va decidir amb un soci guanyar-se la vida fent de decorador de cases de xilens benestants.

La comunicació amb la família, ja us podeu imaginar que no va ser gens fàcil, no hi havia tantes facilitats com ara, no hi havia skype, ni e- ail,à ià esàdeàtotàai à ueàs e viaàe à segons, hoàhavie àd e via àpe à a taàiàfi sà ueàa i avaàalàdesti ata iàt igavaà olt.

Poc a poc va anar adaptant-seà alsà ostu s,à e ja sà ià ovesà fo esà deà vidaà d a uellà nou país que durant un temps seria la seva nova pàtria. Va quedar meravellat de la natura extrao di iaàd a uellaàzo aàdeà“ud-Amèrica i també de la seva música i folklore.

La seva esperança, com la de molts altres, era la de tornar ben aviat a casa. Sovint e pli ue à ueàlaà ajo iaàd e iliatsà o àelà euà esavià ate ,àdu a tàelsàp i e sàa sà van tenir les maletes preparades pensant que el retorn seria aviat.

Estavaà oltà e uivo at,à l espe aà vaà du a à nacionalitats, la xilena i la catalana.

sà deà 20à a s!!Ià vaà to a à jaà a

à duesà

Els exiliats polítics i les seves famílies sempre pateixen i reben les conseqüències de la guerra. Als anys 3040 ens va passar a nosaltres, al nostre país, però per desgràcia no va ser un fet aïllat.

C e à ueà e t eà totsà he à à d a o segui à que

NO TORNI A PASSAR. [8]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: PROSA CATALANA

TÍTOL: La ploranera

CATEGORIA D

LEMA: Aidé

FINALISTA

AUTORA: Aida Martínez

LA PLORANERA Era de nit, em vaig aixecar del sòl fred. Estava dins d'una casa petita i fosca. Vaig poder distingir la porta, llavors vaig sortir. Em trobava en un poble tenebrós, només vaig poder veure boira.

Vaig començar a caminar pels carrers que voltaven les petites cases. De sobte vaig sentir una remor, eren plors. Els vaig seguir fins que vaig poder albirar la figura d'una dona. Tenia els cabells negres com l'atzabeja, la pell blanca i també blanc el un vestit.

Caminava a uns cinc metres de la misteriosa dona, mentre ella sanglotava. Es dirigia lentament cap als afores del poble. Sense pensar- ho,àlaàvaigàsegui .à Més tard, estàvem ja endinsant-nos en el bosc. Es va aturar davant d'un riu cabalós.

Llavors vaig veure com la dona (ja li havia posat un nom: la ploranera) continuava plorant a la vora del riu.

A continuació em vaig apropar més, deia que se sentia culpable de la mort dels seus tres fills en aquell mateix riu. Aleshores vaig trepitjar una branca, la ploranera va deixar de plorar per un moment, va girar el cap i em va veure.

Aleshores vaig començar a córrer. Vaig córrer pel bosc i vaig mirar cap enrere, vaig veure com la ploranera em seguia. Vaig ensopegar amb una pedra, vaig caure al terra i la ploranera em va agafar del braç. El contacte de la seva mà al meu braç, va provocar que diverses imatges creuessin per la meva ment i una veu va començar a parlar-me: Teresa vivia en un poble petit però molt acollidor. Era una jove pobra. Un dia va conèixer un jove que era de classe alta, es van enamorar i van tenir en secret tres fills. Va passar el temps i el jove s'havia de casar amb una jove de la mateixa classe social i es va casar a la jove ri a. Qua s’assa e tà Teresa, va restar dolguda i totalment desesperada, va assassinar els seus tres fills ofegant-los en un riu. Després es va suïcidar perquè no suportava la culpa. Des d'aquest dia, se sent el lament ple de dolor de la jove al riu on això va passar.

Llavors les imatges i la veu va desaparèixer. Vaig mirar al meu voltant, la ploranera havia desaparegut.

En aquell moment em vaig despertar al meu llit, tot havia estat un somni. Però tenia la marca de la mà blanca.

[9]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: PROSA CATALANA

TÍTOL: Núria

CATEGORIA E

LEMA: Atram

GUANYADOR

Autora: Marta Galcerán

NÚRIA Hola Núria, avui abans que et quedis fregida al llit, vull parlar-te una estona, et deixo el llu àapagatàià asse àalàte a,àai íà oàt heàdeà ou eàdelàllit.à Saps què? Recordo ja fa molts anys que recollíem una flor del terra, demanàvem un desig,àià uf ve à…àIàflo à e eàflo ,àa à e eàa ,àelàdesigà oà a viavaàpas,àpe u à oàesàfeiaà aià realitat.

Des que vaig començar a tenir ús de la raó, mirava el cel amb els ulls plorosos, trista i dolguda, desitjant que la teva malaltia trobés cura algun dia.

Moria de ganes de sentir-te parlar, escoltar la teva dolça veu i em sentia dissortada per tenir-te a tu, una germana discapacitada.

Pe do a àpe àhave àestatàta àe uivo ada,àpe àe via -te desig rere desig el missatge deà ueà oàt esti avaàtalàià o àe ets,à ueàvoliaà ueà a viessis.à Faàpo àlaà a aàe àvaàe pli a à ueàl última paraula que vas dir abans que comencés la teva regressió provocada pel Síndrome de Rett, va ser el meu nom. He trobat infinitat de fotos nostres de petites jugant agafades de la mà, fotos guardades amb cura en una caixa on a més a sà s hià a ague à secrets, records i emocions. Són petites imatges màgiques que em fan viatja àalàpassatàià e o da à ueàdeàpetitaàt e te iaàse seà ueà oguessisàelsàllavis.àà Noà haà fetà faltaà llegi à elà Petità P í epà pe à ap e d eà ià o p ova à ueà lesà osesà importants són invisibles als nostres ulls, que només les podem veure amb el cor.

sà

Elàdolo à ueàlaàtevaà alaltiaàe àp ovo a,à haàfetà i e àiàse à uiàs ,àpe u àlaàpauà ueàt a s etsàiàl estatàdeà o s i iaà ueàte sà sàelà euàe e pleàaàsegui .àTuàetsàlaà evaàguiaà i la ajo iaà deà pe so esà oà e te e à l efe teà oà sà e dit afecte especial que genera compartir la vida amb algú com tu.

Noàt heàdità aià ueàetsàlaà oiaà sàp e iosaà ueàhaàt epitjatàlaàte a?àQueàelàteuà iu eà s e o a aàià oàheàvistàpe so aà sàsa aàiàfeliçà ue tu? És curiós, molt curiós com nosaltres, les persones que no patim discapacitats físiques ni psíquiques, ens tanquem i ens tornem durs com pedres. Som ignorants i no comprenem el valor tan gran que teniu. A sobre, som condescendents, amb la típica frase de: Oh, està malaltona, quina llàstima em fa...

[10]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

I la meva germana pensa: áu,àva!àMi a t,àsià sàfotutàest sàtuà ueàse tà auàelà a ellàpe u à oàa i esàaàfi alàdeà mes! Tu que malbarates temps preocupant-te del dia de demà i problemes insignificants en co ptesàdeàgaudi àdeàtotsàelsàplae sà ueàt ofe ei àlaàvida,àdiaàaàdia.

Gràcies Núria per ensenyar-me tot això amb el cor, per donar-me fe, per donar-me eines per enfrontar tots els obstacles que em posa la vida i per no jutjar-me per cap dels errors que cometo.

Pe do a àpe u às àu àdesast e,àpe u àdu a tàu sà ua tsàa sà oàheàestatàpe àtu,à perquè no he sabut gestionar la situació, sense parlar-ho amb ningú.

Pe àelàte psàpassaàiàl U ive sàoà uiàsiguià ueàhiàhaà sàe ll àd a uestà à ate ialà haàdo atàmoltes lliçons i unes quantes cleques i a la fi crec que em dirigeixo pel camí que toca.

Espe a àu aà i aà sàpe u àesti à o ve çudaà ueàaviatàa o segui àa i a àaàtuàià ara, és això el que més desitjo en el món, el que tinc present cada dia i quan aconsegueixi a i a àalàteuà ostat…àálesho esàdesitja à oàallu a -me mai més, perquè no hi ha res que em faci més feliç que la meva família i jo hi estaré plenament el dia que et miri als ulls i sigui com si et llegís la ment.

Dorm tranquil·la tresor del meu cor, que estic aquí i vetllaré per tuàtotaàl ete itat. ‘e o daà ueàjo,àlaàtevaàge

a aàpetita,àt esti oài fi it.à

Molt bona nit.

[11]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: PROSA CATALANA

TÍTOL: la prova del teatre

CATEGORIA E

LEMA: Cubanita

FINALISTA

Autora: Anna Correa

LA PROVA DEL TEATRE Ja fa quinze anys que va passar, quan en tenia quinze. Amb prou feines sabia el que volia però ara ja ho sé: qualsevol cosa menys dedicar-me al món del teatre, és massa estrany.

Era un vespre qualsevol, estava llegint tranquil·lament un llibre "Marina"-de Carlos Ruiz Zafóna casa meva quan els pares em van trucar, s'hi posà la mare: -Fill, no et preocupis que ja tornem de l'obra. Ens ha anat molt bé malgrat que el pare s'ha equivocat i ha dit un paràgraf malament, però no ha perdut el fil perquè l'apuntador l'ha ajudat des de darrera la cortina. La gent ens ha aplaudit moltíssim! Posa't ja a dormir que ara agafem el cotxe i venim de segui.... AHHhhh!!!-BANG!!!

Es va tallar la comunicació.

Estava molt espantat, la mare havia cridat i algun revòlver havia fet la seva funció.

-Truco a la policia? Em poso al llit i espero qualsevol meravella? Vaig a veure què ha passat?

No volia ser un gallina o sigui que l'opció del llit era nul·la. Vaig decidir anar a veure què passava.

Em vaig posar uns pantalons i una samarreta negres, vaig agafar la llanterna i la bicicleta del garatge i vaig sortir per la mateixa porta.

Jo estava bastant lluny del teatre, tenint en compte que era al centre de la ciutat.

Anava creuant els carrers, mentre pedalava amb desfici vaig anar pensant inconscientment què havia passat i com.

Hauran ferit a algú? Els pares estaran ferits? Segur que sí, i jo no ho havia pogut evitar.

Finalment, al cap de cinquanta minuts en bicicleta vaig arribar a les portes del teatre.

-Què burro!- Vaig pensar a l'adonar-me de la gran imprudència que anava a cometre. Com podia plantar-me com un soldat enmig de l'entrada, on tothom em podia veure?

[12]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Ràpidament vaig dirigir-me cap a la porta metàl·lica que estava al lateral de l'edifici al carreró del costat. Sort que els pares em van ensenyar de petit la contrasenya perquè volia teclejar-la jo, i ves per on encara me'n recordava: era A505.

Vaig deixar la bicicleta just al costat de la porta i vaig baixar per les escales d'emergència per anar cap al pàrquing i vaig obrir la porta. De sobte, vaig sentir uns passos i decididament els vaig seguir, una ombra molt voluminosa m'havia vist i ara s'atansava cap a mi. No tenia lloc per amagar-me i em vaig quedar perplex mirant fixament aquella ombra que em provocava una tensió terrible.

A mida que s'anava atansant, la veia més clarament, però no sabia qui o què era.

Vaig aclucar els ulls com un ànec atontat a punt de ser capturat per un caçador, moments després me'n vaig penedir al veure que una veu que jo reconeixia em parlava suaument: - Ves per on, la mascota del teatre - em deia mig fument-se de mi sense voler ofendre'm; de petit em deia així, i jo imitava a algun animal com si fos una mascota posant-me en el paper de mascota.

I seguidament em deia: - Ho fas força bé això de posar-te en el teu personatge, podries mirar que t'escollissin per a actuar en alguna obra.

Era la senyora de neteja que s'ocupava de netejar el teatre des de feia un mil·lenni com a mínim com deia el pare mentre reia per sota el nas; perquè segons ell, l'havia vist de tota la vida des de que els avis encara eren actors del mateix teatre.

Però després, perquè no m'ho cregués em deia: -No t'ho creguis això, que ella és molt simpàtica i amable. Sempre que necessitis ajuda i ella estigui per allà, sempre, sempre t'ajudarà, ja ho veuràs.

- Hola senyoret!- em va dir amb una veu amb un toc graciós. Com és que no estaves a l'obra?

No t'he vist per allà.

-Veurà Carmeta, és que jo ja l'havia vist l'obra el dia de l'estrena; i a més he aprofitat a casa meva per relaxar-me i llegir un llibre.

- De quin llibre es tracta?

- És el llibre de "Marina". Et sona? És molt conegut.

- I tant, el del Zafón. Me'l vaig llegir l'estiu passat. Com es nota que tenim un gran lector entre nosaltres. Amb tu anirem molt lluny.

[13]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA De sobte vaig recordar-me'n dels pares i li vaig dir a la Carmeta que havia d'anar a buscar els pares urgentment i que era de molta importància que no ho digués a ningú perquè era perillós.

-Com vols que et deixi marxar d'aquí amb el que m'has fet amoïnar? No m'espantis, eh! Ara mateix m'explicaràs què és el que et passa exactament i quina història hi ha darrere d'aquestes preocupacions.

No sabia què dir. Finalment vaig quequejar una mica i després vaig decidir explicar-li tot el que havia passat. Des del moment en què estava parlant amb la mare per telèfon fins al present.

-Renoi, cada dia em sorprens més. En tot cas si algú t'ha d'ajudar sóc jo, per alguna cosa estem els dos sols en el teatre oi?

-D'acord - vaig acceptar -però no sabem què és el que ha passat al pàrquing o sigui que m'has de prometre que seràs discreta perquè ens podria passar qualsevol cosa, m'entens?

Decididament vam baixar les escales que portaven al pàrquing misteriós dels fets.

Vaig obrir la porta d'emergència i la vaig deixar ajustada per si havíem de tornar a sortir cames ajudeu-me.

Vam provar d'encendre els llums per l'interruptor, però no vam poder: algú estava controlantlos des de la caixa general de llums!

Miràvem entre els cotxes i pel terra acotant-nos casi bé a les palpentes només amb la llanterna que havia portat, però res, no hi havia ningú, ni ninguna arma de l'accident.

La Carmeta va tenir una idea brillant però esgarrifosa: -Anem a la caixa general i obrim els llums des d'allà si és que no ens han tallat els cables.

Vam anar-hi i vam veure que els cables estaven en bon estat.

-Encén-los tu, Carmeta que cada dia els apagues tu els llums i ja saps com va tot això.

Els va encendre.

Sense previ avís, vaig tenir un ensurt que gairebé em va fer agafar un atac de cor. De sobte hi havia moltíssima gent que em deia a cor: SORPRESA!!!

La Carmeta pel que es veia també havia cantat a cor i no s'havia espantat.

Hi havia un pica-pica i un pastís que posava el meu nom, i al costat hi havia una màscara de xocolata.

A tots els coneixia: Ferran el recepcionista, la Marta i en Paco dels llums, la Mercè del so i una pila d'actors i actrius.

-Quin muntatge és això? - li vaig dir a la Carmeta.

[14]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Una veu que reconeixia em va riure dissimuladament i la següent deia: -Ho veus com hi cauria de quatre potes?

Eren els pares, que també eren allà, ja no me'n recordava amb tot el sidral que s'havia muntat.

Em van respondre: -Com ha anat tot? No et volíem espantar ni preocupar, però ara t'explicarem el motiu de tot aquest "folklore".

El pare començà: -Et volíem posar a prova per saber si et podrien agafar o no.

-Explica-li des del principi, home, que el pobre nano no se'n està enterant de res.-afegí la mare.

Com que els pares no s'aclarien la senyora Carmeta em va aclarir els meus dubtes.

-A veure, com t'ho expliquem: L'equip del teatre et volíem fer passar una prova per saber si tu estaries preparat per fer d'actor; i se'ns va acudir això: la prova consistia en que nosaltres veiéssim fins a quin límit et podries arribar a contenir els nervis, posar-te trist, espantar-te...

Amb unes quantes hores. I, pel que es veu ho has aconseguit, has passat la prova.

Semblava impossible: tot era mentida, i m'havien fet patir molt, anar en bicicleta per la nit i a més molta estona, la trucada dels pares, ...

De sobte va aparèixer el director de l'obra més recent interpretada i em digué: -T'ho has ben guanyat: Vols formar part del nostre grup? Tens pell d'actor; en fi, els teus avis, els teus pares...

Sense pensar-m'ho dues vegades vaig acceptar aquella proposta per la següent obra.

Mai més en faré cap altre, us ben asseguro que quan hagueu patit el que jo vaig patir, no voldreu ser mai més actors o actrius.

[15]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: POESIA CASTELLANA

CATEGORIA D

TÍTOL: El tiempo pasa con los años

LEMA: Cristal

GUANYADOR

AUTORA: Claudia Carlescu

EL TIEMPO PASA CON LOS AÑOS El tiempo es oro, oro que no se puede desperdiciar, tiempo que nos deja abandonados, tiempo que no sabemos aprovechar.

Lo único que pido es que se pare, que se pare y no siga, pero por más que quiera el reloj no deja de avanzar Los años pasan, pasan sin parar, es bello ver cómo vamos envejeciendo como los años nos van dejando atrás.

A través de los años se empieza a aprender, se aprende lo que es una verdadera amistad, lo que es un verdadero amor y sobretodo que cuando te caes debes levantar.

Soy joven, pero ignoro el tiempo y mientras el tiempo avanza mi cuerpo envejece hasta que un día llegue el final.

[16]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: POESIA CASTELLANA

TÍTOL: Música

CATEGORIA D

FINALISTA

LEMA: Viena

AUTORA: Melanie Sun

MÚSICA Es la que me hace desconectar, la que hace más fácil expresar mis sentimientos; la que dice que nunca me rinda y me ayuda a ocultar mis sufrimientos.

Su letra deja en memoria lo que voy viviendo, lo que me va pasando durante el día a día; suà elodíaà eàa udaàaà efle io a ,àaàt a

uiliza

e…

y a medida que pasa el tiempo lo voy entendiendo.

Me dejo influir por ella, laà a to,àlaà ailo,àlaài te p eto…

También me dejo llevar por ella, y aunque a veces me salga mal lo intento.

La siento por todos lados, por mi cabeza, incluso por mis venas; con ella me siento en otro mundo, un mundo en el cual no hay aceras.

Me encanta, me apasiona, me deja estupefacta dependiendo de la canción; me quedo boquiabierta, alucinada, sin ninguna otra elección.

[17]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: POESIA CASTELLANA

TÍTOL: A mi querida madre

CATEGORIA E

LEMA: EG

GUANYADOR

AUTORA: Esther García

A MI QUERIDA MADRE Hoy te escribo a ti, bella mujer divina, que cual aire que respiro, eres importante en mi vida.

Me diste todo lo que tengo, y gracias a ti soy feliz, valoro todos y cada uno de tus consejos, y no me imagino vivir sin ti.

Cuando me siento vacía, tú me llenas el corazón, de besos y de caricias, y algún que otro achuchón.

Todos los momentos contigo, para mí son especiales, todo lo que contigo he vivido, recuerda que es inolvidable.

En las noches frías, tú me sirves de abrigo, por ti yo todo lo daría, por ser mi tú mi gran ser querido.

Alumbras mis noches oscuras, y, si tengo miedo, tú me abrazas, gracias a ti, en esta vida nunca pierdo las esperanzas.

[18]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

No quiero pensar en el día en que tengas que alejarte de mí, porque de tristeza moriría, si no te viese más sonreír.

La gente te verá, como a una más del montón, pero, para mí, eres la única, que ocupa mi corazón.

Gracias a ti soy quien soy, porque tú me diste la vida, y quiero decirte, en un día como hoy, que te amo, madre querida.

[19]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: POESIA CASTELLANA

TÍTOL: La música

CATEGORIA E

LEMA: XD

LA MÚSICA Me gusta oír tu nombre, me gusta lo que significas me gusta lo que siento, y la diversión que me aplicas.

Te oigo cuando leo, te oigo cuando canto, te oigo cuando bailo, esà ueà eàgustasàta to…

Me das alegría, a veces llanto.

Me distraes mucho, entre tanto y tanto.

Cuando era pequeñito, ya me acompañabas con las nanas que mi madre, tanto me cantaba.

Eres tan grande, eres mucho y eres única como me llenas, meàgustas…àMúsi a.

[20]

FINALISTA

AUTOR: Xavier Díaz

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: PROSA CASTELLANA

TÍTOL: Sinfonía misteriosa

CATEGORIA D

GUANYADOR

LEMA: Ryt hmman

AUTOR: Joshua Madrid

SINFONÍA MISTERIOSA Era un día normal, sin variaciones, sin nada que lo diferenciara del resto de mi vida monótona. Estaba seguro de que el futuro de mi vida no sería muy diferente del a u i ie toàp ese te.àBue o,àesoàpe s …

Meàlla oàKla kàJag ote.àálgu osàdeà isà a igos à eàlla a à Jagg àpa aà eí seàdeà í,à para reírse de la vida aburrida que tengo, para vacilarme de que tienen una vida mejor que la mía.

Tengo 25 años y, de momento, estoy en paro, sin un maldito trabajo para ganarme la vida. Vivo solo y mis padres me envían dinero por correo, cada semana, conocedores del estado en el que me encuentro.

A veces me pregunto qué hice para merecer esta maldita vida.

Diariamente camino por las mismas calles, escuchando los mismos ruidos de los is osà o hes,àvie doàlasà is asà a asàdeàlasà is asàpe so as…à ata doàelàtie po.à Esàu aà ade aài sopo ta le…

Pero ese día, desde la nada, escuché las melodías de un instrumento familiar. Era la melodía de la canción River flows in you arrancada de las teclas de un piano. ¿De dónde provenía ese sonido tan bello? Necesitaba saber cuál era su procedencia. Por eso, empecé a concentrarme en la melodía, ignorando todos los demás sonidos. Noté que mis pies caminaban solos, bailando automáticamente hacia mi punto de destino.

Cerré los ojos para llegar hasta esa sinfonía angelical. Escuché aquella melodía cercana, cada vez más cercana. Abrí los ojos y miré a mi alrededor. Ya no estaba en ese barrio ruidoso, sino en un campo lleno de flores, flores extravagantes, de diferentes tipos y, en medio de todo, un gran piano, negro y elegante. Ese piano era el origen de la melodía que estaba buscando.

Había alguien sentado al piano. Era una joven. Caminé hacia ella y me detuve a cierta distancia. La contemplé con serenidad. Tenía una cara hermosa, diría, una mezcla de Taylor Swift y Chloë Grace Moretz, pero mucho más bella. Su cabello era liso y rubio y se dejaba ae àdeàu aà a e aàta àdeli ada…àMeàfij àe àsusàojos,àlosà ualesà illa a ,à reflejando el brillo del sol. Eran azules, no como el mar, sino como el cielo, un cielo azul con nubes como almohadas.

[21]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

La canción iba tocando a su fin, de manera que las notas caían delicadamente y, poco a poco, volvían a su sitio, como las piezas de un puzle. La música cesó. De repente, me miró, se levantó y caminó hacia mí. Noté que mi corazón latía cada vez con más fuerza.

Se detuvo a mi lado y me besó. Me dijo que ya era tarde para mí y me preguntó si quería quedarme el resto de mi vida con ella. Le dije que sí.

De repente, noté cómo una fuerza sin identificar me estiraba hacia el cielo. Desde allí miré hacia abajo. Había dos cuerpos en el suelo, un joven y una joven. Él la abrazaba a ella como si quisiera protegerla. Ambos me resultaban familiares. Parecían muertos.

Me fijé con más detalle y pude ver un coche al lado de los dos cuerpos junto a un piano destrozado. Parecía un accidente de coche. El muchacho seguí llamando mi atención.

Meà o e t à e à suà ost o…à e aà id ti oà alà ío.à Lleva aà laà is aà opaà ueà o,à ià pelo,àtodo…àálà o e toà eà e o o í.ààU asài ge esàpasa o àaà a aà pidaàpo à ià e te…àU aàjove àe àlaào illaàdeàlaàa e a,àu à o heàaàtodaàvelo idad…à¿sui idio?

He mue toàpo àesaàjove …àPe oàellaà u i à o

[22]

igo.

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: PROSA CASTELLANA

TÍTOL: Megalópolis

CATEGORIA D

LEMA: Anonymus

FINALISTA

AUTOR: Francesc Moreno

MEGALÓPOLIS Megalópolis, siglo XXIII. En la gran ciudad de Megalópolis, cuya extensión ocupa casi la mitad del humilde planeta XZ-410, había un muchacho muy curioso, a quien gustaban mucho las historias. Él se llamaba Edahi. Todas las noches su madre le contaba una. Esa noche llegó una historia que causó en él un gran impacto y que, pasara, lo que pasara, jamás iba a olvidar. Pero no lo dijo a su madre. Esa historia estaba escrita en un conjunto de hojas que su madre nombró como libro. Él no había visto nunca algo parecido, en el planeta que vivía ya todo era digital. Las historias se leían a través de la Máquina. La Máquina era un aparato que se usaba para todo, para ordenar al robot lavar los platos, pa aàha e àholog a as,àpa aàes i i …

-Edahi, a la cama que ya es tarde. Mañana llegarás tarde a la videoconferencia con tu profesor.

-Ya voy, mamá.- contestó Edahi- pe oà uie oà ueà eàleasàeseà li o .

Al cabo de un rato, Edahi ya estaba en la cama y su madre empezó a leer aquellas hojas.

-El origen de Megápolis.- Empezó leyendo su madre-. Cuenta la leyenda que desde hacía muchos años, había un planeta llamado La Tierra. Ese planeta estaba en una galaxia llamada Vía Láctea, en el Sistema Solar. Allí vivía con unos monstruos parecidos a nosotros, lo llamaban fauna, también vivían árboles y plantas, lo llamaban flora.

Después de muchos años de estancia en ese planeta, se tuvieron que ir.

En 2031, La Tierra empezaba a agotarse, los hombres la maltrataban tirándole gases t i osàa…

- ¿Y por qué hacían eso, mamá? – preguntó conmocionado Edahi-. Si esos gases eran malos, ¿por qué lo hacían?

[23]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

-Lo hacían por egoísmo. Además, La Tierra estaba dividida en países. Había países muy grandes que abusaban de los pequeños. Bueno, sigo – dijo la madre de Edahi-. La maltrataban tirándole gases tóxicos y abusando de los recursos naturales que les subministraba La Tierra, eso hizo que la flora y la fauna se extinguiesen. En 2031, estalló una guerra entre los países del sur y los países del norte. Los del norte eran muy ricos y buscaban explotar al máximo a los del sur, haciéndose con las materias primas.

Esas materias primas escaseaban y era un valor muy preciado. En 2035, después de cuatro años, de intensa guerra, Estados Unidos, uno de los países más poderosos, tiró por quinta vez, una bomba nuclear.

-¿Qué es eso?- preguntó Edahi.

-Es un artefacto explosivo que estalla y provoca muchas muertes.

-Pero, ¿para qué querían matar a gente? Estos de LA Tierra son muy raros. Primero dañan su planeta, después matan a sus habitantes, incluidas a las personas.

-Sí, eran un poco raros. Pues esa bomba nuclear hizo desatar la ira de La Tierra, que ya no pudo más. La Tierra les devolvía lo que le habían hecho; les devolvía los gases tóxicos, provocaba maremotos, terremotos y erupciones volcánicas.

-¿Y qué ocurrió? ¿murieron?

- La mayoría murió, sólo sobrevivieron unos cuantos que pudieron enviar una nave hacia el planeta XZ-410, en el que estamos ahora. En ese planeta, un valiente y sabio hombre fundó esa ciudad.

Entonces dijeron al unísono Edahi y su madre, entre risas.

-Megalópolis, la ciudad de la Libertad.

[24]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: PROSA CASTELLANA

TÍTOL: Última parada

CATEGORIA E

LEMA: La cega sordmuda

GUANYADOR

AUTORA: Tesi Martínez

ÚLTIMA PARADA Sonaba "Born this way" de Lady Gaga cuando Fernando salió de la AP-7 para introducirse en la salida a una gasolinera, debido a que minutos antes el viejo Chevrolet color granate le había avisado de la escasez de combustible. Fernando mientras tarareaba la canción ponía el intermitente y buscaba algún puesto donde poder repostar gasolina. Al saber el tiempo que tardaría en salir del vehículo para llenar el depósito, sintió una ansiedad por encender de nuevo el coche y continuar con el viaje. Pero se contuvo y pacientemente retiró las llaves del contacto y tras subir la ventanilla de su lado manualmente, se apeó del coche. Se dirigió a la parte trasera donde abrió la puertecita del combustible y tras colocar correctamente la manguera se recostó contra el vehículo. Comenzó a pensar en Liliana, su futura esposa. Recordó su cabello negro como el azabache, que llegaba a la altura de sus hombros y sus ojos verdes que centelleaban de vitalidad cada vez que la miraba. Esa era la mujer a quien le había propuesto meses atrás que se casará con él. Y tras convivir durante los cuatro años de carrera en la universidad, no se pudo negar. Al fin y al cabo, se amaban con locura y era eso lo que realmente importaba. Fernando estaba realizando ese viaje debido a que debía alcanzar a Liliana que se había adelantado a Barcelona, la ciudad donde vivían sus padres para comunicarles la noticia. A Fernando le estaba resultando muy pesado el viaje pero sabía que valdría la pena ya que en la ciudad condal le estaba aguardando su prometida. Ya no se encontraba tan nervioso, ya que la noche anterior había recibido una llamada de Lily diciéndole que sus padres se habían tomado bien la noticia y eso ya le resultaba del todo aliviador. Fernando volvió a la realidad y se dio cuenta mirando en la pantalla que estaba depositando más gasolina de la que necesitaba y que por lo tanto no tenía dinero suficiente para pagarla. Retiró de inmediato la manguera y la depositó en su lugar, cerró la puertecita del combustible y se dirigió con pasos lentos hacia el establecimiento. Al cruzar los puestos hubo gente que lo observaba. Una pareja que acababa de llegar lo miró desde dentro del vehículo seriamente y tras quitarle la mirada de encima comenzaron a hablar entre ellos.

También fue consciente como un hombre de aproximadamente cincuenta años de edad trajeado se encontraba repostando gasolina en su Mercedes, también lo miraba mientras hablaba por el teléfono móvil. Fernando, ya cansado de tantas miradas, aceleró su paso y entró en el establecimiento. Al entrar, una brisa de aire fresco lo envolvió y se sintió mucho mejor. A pesar de encontrarse a mediados de Abril a eso de [25]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

las siete de la tarde hacía mucho calor. Fernando echó un vistazo a su alrededor y pudo ver a una dependienta pelirroja uniformada atendiendo tras el mostrador a una señora que llevaba a su hija de la mano. La niña muy hábilmente consiguió librarse de su madre y tras andar unos pasos observando las golosinas se topó con Fernando. Al encontrarse con él se pudo ver en sus ojos el susto que experimentó pero tras sonreír el joven, la niña le correspondió con una sonrisa. La señora se entretuvo con la dependienta en una conversación sobre el tiempo que estaba haciendo para la época de año en la que se encontraban, por lo que ni se inmutó de la ausencia de su hija.

Fernando se acuclilló para mirar a la niña a los ojos, y decirle: -¿Te gustan estas golosinas?- dijo señalando un paquete de chuches. La niña asintió. – Toma, te las regalo.

La niña vaciló por un momento pero tras segundos de duda las cogió. El joven le ofreció la mano y ella sonriendo la aceptó. Juntos se dirigieron al mostrador.

- 40€à pa aà elà o heà Chevrolet granate y las chuches para la niña.- dijo el joven. Tras pronunciar estas palabras la dependienta se giró para observarlo atentamente durante unos segundos. Tras retirar la mirada, comenzó a cobrar el pedido del hombre. La otra señora recordando algo empezó a buscar a su alrededor.

-¿Natalia? ¿Natalia, dónde estás? ¿Nat...?- la señora no fue capaz de terminar la frase.

–Natalia, te llevo diciendo que no hables con desconocidos y mucho menos que aceptes cosas de ellos.

Bruscamente cogió a la niña y se dirigió a la puerta. La niña trató de resistirse pero le fue imposible. Él quiso decir algo, pero creyó que era mejor callarse. Tras pagar, salió del establecimiento con las golosinas aún en la mano. Se dirigió al coche y tras dejar las golosinas en el asiento del copiloto decidió que debía ir al servicio con urgencia, cerró el coche y se dirigió hacia ellos. Minutos más tarde. Salió del servicio y se encontró con que no había nadie en el aparcamiento excepto un camión. No pudo evitar pensar en esa niña de nombre Natalia. Estaba tan distraído que de repente al sacar la mano de su bolsillo una moneda cayó al suelo y fue rodando en dirección opuesta donde se encontraba su coche, detrás del baño. Tras rodear los baños se encontró con dos hombres que disfrutaban de una calada a un cigarrillo; altos, fornidos, vestidos con prendas oscuras, de ojos azules, rubios y jóvenes. De aspecto extranjero, él les dedicó una sonrisa amable a la que respondieron tirando simultáneamente el cigarro al suelo y apagándolo de un pisotón. Uno de los sujetos le susurró algo al otro, Fernando no pudo entenderlo puesto que hablaban en su lengua. De repente, uno de los jóvenes se agachó para recoger la moneda que segundos antes había perseguido Fernando, cuando la tuvo entre los dedos comenzó hacerla girar a lo largo de su palma. Haciendo que el joven mirara con fascinación el movimiento de la moneda, y sin darse cuenta, [26]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

como el hombre, a medida que giraba la moneda, se acercaba cada vez más. Lanzó la moneda al aire y cuando la atrapó, lo primero que hizo fue cerrar el puño e impactarlo con todas sus fuerzas en el estómago de Fernando. Tras flaquear sus piernas consiguió mantenerse en pie, pero no por mucho tiempo ya que el otro joven le dio una patada en la espinilla y el intenso dolor le hizo caer al suelo. Los golpes fueron aumentando a medida que su garganta profería gritos de dolor. Nadie acudió a su llamada. Nadie lo escuchaba. Nadie era consciente de lo que allí estaba sucediendo. Los dos extranjeros se turnaron para propinarle golpes al joven, que ya se había puesto en posición fetal para intentar protegerse. Lo único que llegó a escuchar fueron los gruñidos que emitían esas dos bestias que cada vez que oían un sollozo por su parte, propinaban patadas con mayor fuerza provocando que una de sus costillas crujiera. Llegó un momento, en que los golpes cesaron y la sangre comenzó a brotar sin control por la boca de Fernando, tiñendo el suelo de color escarlata. Cuando los agresores caminaban de vuelta a su vehículo, uno de estos se paró para girarse y lanzar la moneda que aún mantenía guardada entre los puños. Lo único que consiguió ver Fernando fue como la moneda rodaba hasta caer frente a él, en medio de un charco de sangre. álà díaà siguie te,à apa e i à e à todosà losà pe i di osà u aà oti iaà ueà de íaà así:à U à hombre de aproximadamente 25 años de edad fue atacado el día de ayer a las 19:23h en una gasolinera de la AP-7 por unos hombres extranjeros, según ha podido descubrir la policía gracias a las cámaras de seguridad. El joven fue víctima de una brutal paliza que le provocó un politraumatismo y diversas heridas internas que le causaron la muerte. Según se ha podido averiguar el joven se encontraba en medio de un trayecto con destino Barcelona ya que se iba a casar en las próximas semanas. Tras preguntar a la policía la causa de la muerte ellos han respondido: Estamos investigando pero creemos que se trata de un homicidio xenófobo debido a que el fallecido era de tez negra y no hay signos de que se haya podido defender".

Fernando José Pérez García murió una tarde de Abril por cometer el crimen de tener otro color de piel. Por cometer el crimen de ser negro.

Porque, desgraciadamente, hemos aprendido a volar como los pájaros, a nadar como los peces; pero no hemos aprendido el sencillo arte de vivir como hermanos.

[27]

JOCS FLORALS 2012 EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

MODALITAT: PROSA CASTELLANA

TÍTOL: Mi ángel

CATEGORIA E

LEMA: MN

FINALISTA

AUTORA: Montse Nebot

MI ÁNGEL ¿Dónde te encuentras? ¿Cómo estás? ¿Te acuerdas de mí? ¿Qué sientes? ¿Frío o calor?

Yo estoy aquí, dedicándote estas palabras, y estoy triste, agobiada y vacía desde tu partida. Sinceramente es inevitable no acordarme de ti. Lo hago cada día, sobre todo por las noches, cojo y abrazo fuerte mi almohada y empiezo a pensar en todo lo que hemos vivido juntos.

Desde ese 26 de noviembre del año pasado, cuando te fuiste sin avisar, sin despedirte, no he vuelto a ser la misma. Camino sola por las calles pensándote e intentado entender por qué tú, una de las personas más buenas del mundo, se tuvo que ir de esa manera. Lo que más me duele es que no me despedí de ti cómo hubiera querido hacerlo. Si por lo menos pudieras volver, te haría saber cuánto te quiero. Te haría saber que pocos abrazos podrán remplazar los tuyos y que tu partida ha cambiado mi vida. Sin ti, mi sonrisa no es ni será la misma.

A pesar de tus errores, de tus locuras y de que ya no estés aquí, quiero que sepas que te quiero, que eres el padre que nunca tuve y que, te debo muchísimas cosas que me has enseñado y me has hecho ver en esta vida.

Se me quiebra la voz al nombrarte, al hablar de ti y no puedo evitar llorar al recordarte. ¿Pero sabes qué me hace fuerte? El saber que ahí arriba eres mi estrella, y que me guías, y también que, de aquí a muchos años, nos volveremos a ver y que recuperaremos todo el tiempo que estamos perdiendo.

No pierdo la esperanza de volver a verte allí donde estés y, aunque no seas mi padre, sólo te puedoàde i …à¡Teà uie o, papa!

[28]