Jocs florals 18 La Salle Comtal

Curs 17-18

JOCS FLORALS

Índex EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Pròleg …………...……...……………………………. 4

Prosa castellana Categoria D (guanyador)............ 21

Prosa Cicle Inicial (finalista) …......……….……... 6

Prosa catalana Categoria D (guanyador)…...…..... 22

Prosa Cicle Inicial (guanyador) …...…………….. 7

Poesia castellana Categoria D (guanyador)......…. 23

Prosa Cicle Mitjà (finalista) ………….…………… 8

Poesia catalana Categoria D (guanyador)………... 25

Prosa Cicle Mitjà (guanyador) …………………..

9

Prosa castellana Categoria E (guanyador).........… 27

Prosa Cicle Superior (finalista) ……..…………... 10

Prosa catalana Categoria E (guanyador)…............ 29

Prosa Cicle Superior (guanyador) …….………. 13

Poesia castellana Categoria E (guanyador)....…... 33

Poesia Cicle Mitjà (finalista) ……………....……... 15

Poesia catalana Categoria E (guanyador).…......... 35

Poesia Cicle Mitjà (guanyador) ……………......… 16 Poesia Cicle Superior (finalista) ……………….... 17 Poesia Cicle Superior (guanyadora) ……………. 18

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

-2-

ED. PRIMÀRIA

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

-3-

Pròleg Benvolguts/des, Com cada curs escolar celebrem amb el vostres treballs els JOCS FLORALS escolars i participem en els del districte.

Per a què serveix la lectura?

- Per millorar el rendiment acadèmic, un infant o un adolescent que llegeix bé entén millor el que estudia.

- Per aconseguir un bon nivell cultural, la lectura és bàsica per aprendre moltes coses i comprendre el món que ens envolta.

- Per gaudir del temps d'oci d'una manera agradable i positiva, el gust per la lectura ens acompanyarà tota la vida.

Deu principis imprescindibles per a fer bons lectors 1. Donar exemple: Els adults som un model de lectura pels infants. És important llegir davant d'ells de forma que puguin observar com es gaudeix llegint.

2. Escoltar: Estiguem pendent dels seus dubtes. Responen les seves preguntes hi trobaran el camí per continuar aprenent.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

-4-

3. Compartir: El plaer de la lectura es contagia llegint conjuntament. Llegir i explicar contes significa compartir la lectura.

4. Proposar, no imposar: Es millor suggerir que imposar una lectura. Evitem tractar la lectura com una imposició.

5. Acompanyar: El suport de la família es necessari a totes les edats. No els deixem sols i soles quan aparentment saben llegir.

6. Ésser constants: Tots els dies s'ha de reservar un temps per llegir. Busquem moments relaxats, amb bona disposició per a la lectura.

7. Respectar: Els lectors tenen el dret a escollir. Estiguem pendents dels seus gustos i de com evolucionen.

8. Demanar consell: L'escola, les biblioteques, les llibreries i els seus especialistes seran aliats excel·lents. Fem-los una visita.

9. Estimular, animar: Qualsevol situació pot proporcionar motius per arribar als llibres. Deixem sempre llibres atractius a l'abast dels nens i les nenes.

10. Organitzar-se: La desorganització acostuma a estar renyida amb la lectura. Ajudem-los a organitzar el seu temps, els seus llibres, la seva biblioteca...

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

-5-

Prosa Cicle Inicial (FINALISTA) ELS GERMANS PEIXOS I EL TAURÓ Hi havia una vegada tres peixos germans que nedaven pel mar. Un dia un tauró va veure els peixos i va decidir menjar-se’ls, però no va poder perquè els germans van amagar-se en una cova i l’endemà van sortir a passejar amb els seus pares. El pare li va dir al tauró que mai més intentés menjar-se els seus fills. I tots es van fer amics.

El tauró li va portar menjar i va entendre que encara que fos més gran, no volia dir que pogués menjar tot el que volgués. Així que es van fer amics els peixos i el tauró.

El tauró es va fer molt vell i els peixos van créixer i van cuidar d’ell i van viure feliços, perquè el tauró ja no se’ls voldria menjar mai més.

Alba Estarlich 2n A

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

-6-

Prosa Cicle Inicial (GUANYADOR) LA PRINCESA I EL PINGÜÍ PERDUT Hi havia una vegada una princesa que es mirava al mirall. Sempre estava contenta i era molt guapa. Vivia en un castell al desert.

Un dia, va aparèixer un pingüí al castell i la princesa es va quedar bocabadada i va pensar: - Què fa un pingüí al desert si ells viuen al Pol Nord?

Però es van fer molt amics. I la princesa li va dir al seu germà si volia anar al Pol Nord a retornar al pingüí al seu lloc. El germà de la princesa va dir que sí.

Els dos germans van anar a portar el pingüí al Pol Nord amb la carrossa reial. El pingüí estava passant molta calor i la princesa el ventava.

Per fi van arribar al Pol Nord i van conèixer la família del pingüí i es van fer tots molt amics i van viure feliços menjant anissos.

Paula Hellín 2n B

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

-7-

Prosa Cicle Mitjà (FINALISTA) L’ELEFANT GEGANT Hi havia una vegada un elefant gegant que se sentia trist perquè era gegant i tots els seus amics se’n reien d’ell. I va decidir anar al metge a preguntar si hi havia una medicina per deixar de créixer.

El metge li va dir que no, que era una raça d’animal gran i que ja deixaria de créixer quan fos adult.

L’elefant va ser feliç perquè va començar a aprofitar que era gegant per ajudar els altres.

I així es va fer molt i molt famós per la seva grandària: baixava fruites dels arbres i amb la trompa tirava aigua i refrescava tothom.

I aquesta és la història de l’elefant gegant.

Isak Morjane 3r B

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

-8-

Prosa Cicle Mitjà (GUANYADOR) EL RATOLÍ A LA SELVA Hi havia una vegada un ratolí molt eixerit, alegre i entremaliat que volia córrer l’aventura d’anar a la selva.

Només arribar-hi va ensopegar amb un guepard esquerp, malhumorat i rabiós.

El ratolí que era molt juganer, es movia corrent amunt i avall fent-li burla.

El guepard molt enfadat el perseguia i perseguia per menjar-se’l.

Com més corria i s’amagava el ratolí, el guepard més i més s’enfadava. En veure que no podia agafar-lo mai, perquè el ratolí s’amagava a llocs on el guepard no podia arribar, es va rendir i van decidir fer-se amics.

El ratolí li va dir al guepard que el volia ajudar perquè volia tenir un amic més alegre. Així que el ratolí va decidir de fer-lo riure i el guepard es va adonar que era més feliç amb un amic més.

Moralina: “El millor regal és un amic”.

Jan Lumeras 4t B

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

-9-

Prosa Cicle Superior (FINALISTA) M’AGRADA LLEGIR L’Anna era una noia d’11 anys que vivia a Barcelona. Des de que tenia 5 anys li agradava llegir i ella era l’única noia de la seva classe a qui li agradava.

Un dia, quan arribava a l’escola, les seves millors amigues, la Maria i la Paula, l’esperaven a la porta. Quan van entrar a classe la professora Susanna li va preguntar: -Anna, a tu t’agrada llegir?

-Sí, per què?

-Doncs, perquè l’escola fa un concurs de lectura, i de cada classe hi ha d’haver com a mínim un participant, però en aquesta classe ningú vol.

-Jo sí!

-D’acord, doncs aquesta tarda et donaré el full d’inscripció, i a les cinc has de venir a la sala de professors.

-Què volia la “profe” aquest matí? - va preguntar la Maria a l’hora del pati.

-Em volia preguntar si volia participar en el concurs de lectura.

-Quin pal, llegir... - va dir la Paula.

-Ja - va dir la Maria.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 10 -

- I tu què li has dit?

- Li he dit que no...- va mentir l’Anna.

L’Anna no volia que sabessin que li agradava llegir, perquè deien que llegir és per a avis (ja sabeu com són algunes persones).

De sobte va sonar el timbre que anunciava que s’havia acabat l’hora del pati. Quan pujaven a classe les seves amigues li van preguntar: -Vindràs a jugar aquesta tarda?

L’Anna estava apunt de dir que sí, però de sobte es va recordar que havia d’anar a la sala de professors.

-M’agradaria molt, però... he d’ajudar la mare...

Per la tarda l’Anna se’n va anar cap a la sala de professors. Quan va entrar, es va asseure i la professora va començar dient tot allò de que el més important no és guanyar, sinó participar, etc.

El dia abans del concurs, l’Anna va decidir dir a les noies la veritat: -Noies, us vull dir una cosa - va començar l’Anna, que sentia com un nus a la gola. - Que... quan la... la “profe” em va preguntar pel concurs... li vaig... li vaig dir que... que... sí.

-Doncs no passa res, de fet, ens ho hauries d’haver dit abans! - va dir la Paula.

L’Anna no s’esperava això. S’esperava més que li diguessin que ja no eren amigues seves, o coses per l’estil.

-No esteu enfadades?

-És clar que no!

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 11 -

-Doncs, vindreu al concurs?

-Mmm... és clar que sí!

El dia del concurs, l’Anna estava molt nerviosa. Quan va entrar al teatre, la professora li va dir que sortiria l’ultima.

-I ara, l’última participant, Anna de 6è.

Les seves amigues estaven entre el públic, animant-la. L’Anna sentia formigues a la panxa. A ella li havia tocat el conte ``La Caputxeta Vermella´´. Així que va començar: -Hi havia una vegada...

En poc temps, ja havia acabat.

-Molt bé. Ara us direm el guanyador o la guanyadora. - va dir la professora.

Al cap d’una estona, la professora es va posar de peu i va començar: -Tots ho heu fet molt bé, però nomes pot guanyar una persona, que és...l’Anna!

L’Anna no s’ho podia creure, aquell era el moment més feliç de la seva vida. Mai no l’oblidaria!

I mai l’ha oblidat.

Rahima Shahzad 6è B

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 12 -

Prosa Cicle Superior (GUANYADOR) EL MEU AMIC GISA Hi havia una vegada un nen que es deia David. Bé, aquest nen sóc jo, la persona que us explicarà aquesta història. Vivia en un poble que es deia Xako. Allà totes les persones et tractaven com si fossis de la seva família. Anava sempre que podia a un bosc que teníem a prop del poble. Aquell bosc tenia uns arbres ben grans i la llum del sol que entrava era, més aviat, llum vermellosa. Tot semblava de fantasia.

Un d’aquells dies quan vaig anar al bosc, vaig trobar una criatura molt diferent a les altres. Per un moment pensava que era un gos que s’havia perdut i buscava el seu amo. Em vaig apropar lentament i... el vaig veure. Era com un drac, però no tenia ales, tenia el pèl de color beix. La criatura tenia una ferida i vaig tornar al poble per agafar unes benes per poder-lo curar. En tornar, vaig tenir molta cura de no fer-li mal. El seu pelatge era molt suau, el vaig tocar i es va despertar. Em va veure, en aquell moment pensava que em faria mal, però tot el contrari, em va llepar la cara com si fos un gos.

-

Què? M’estàs donant les gràcies?

Jo em dic David. D-A-V-I-D .

Per què et dic com es lletreja el meu nom si no saps parlar?

Mira, et posaré un nom. Mmm... Gisa, què, t’agrada?

El teu silenci me’l prendré com un sí.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 13 -

En Gisa es va endinsar al bosc, jo el vaig seguir fins que ell va parar. El nostre voltant es va cobrir de boira i quan va desaparèixer érem en un lloc preciós. El terra era com si trepitgessis un núvol, els arbres eren molt grans, les seves fulles eren de color vermell i rosa, i fins i tot, hi havia un llac amb criatures com ell. El temps va passar i, de sobte, tornàvem a estar al bosc.

Hi havia un temps limitat per estar en aquell lloc. En Gisa es va quedar dormint al terra envoltat de fulles. Ja era de nit, així que vaig anar al poble a menjar un bon sopar de la meva mare.

Els dies passaven i jo anava freqüentment a aquell paradís. Descobria noves espècies, em feia amic d’elles, també em vaig banyar al llac. Fins que un dia el bosc es va cremar. Vaig pensar que en Gisa estaria esperant-me, així que vaig anar corrent al bosc. Era en el mateix lloc, dormint. El vaig intentar despertar però no em feia cas. Al cap d’una estona, es va despertar i va aparèixer màgicament en el seu paradís.

Si el bosc es cremés, potser aquest lloc estaria connectat amb el paradís! - vaig pensar de cop i volta.

-

Crec que en Gisa em va escoltar i em va entendre. En Gisa em va mirar , jo vaig entendre el que em volia dir, coses sorprenents que passen per d’art màgia. En Gisa va fer uns crits i les altres criatures el van entendre. Aquell lloc s’anava buidant. I com era d’esperar, aquell lloc estava connectat de debò, amb el bosc que s’estava cremant. I suposo que això és, per a nosaltres, un adéu!

Ritchel Villanueva 6è A

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 14 -

Poesia Cicle Mitjà (FINALISTA) LA NINA Tinc una nina petita i preciosa amb un vestit blanc i rosa i l’he comprat una altra nina perquè li faci companyia.

L’he fet una corona de flors de molts i molts colors amb un retolador he dibuixat cors i també un collar de flors.

Erika Liu 3r B

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 15 -

Poesia Cicle Mitjà (GUANYADOR) LLUMETES PETITES Quan toca mitja nit corrent vaig cap el llit.

Obrint primer les finestres per deixar entrar les petites llumetes.

Són d’un lloc ben lluny de la meva caseta Encara així la mantenen calenteta.

Llumetes petites , llumetes petites...

Desitjo i molt poder-vos visitar...

A aquell lloc anomenat espai, i així no oblidar-vos mai.

Qaim Ali Bukhari 4t A Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 16 -

Poesia Cicle Superior (FINALISTA) LA MEVA GERMANA La meva germana es diu Marina i li agrada molt la mandarina.

Però mai li donis pera perquè sinó es desespera.

Ella és una nena molt riallera i bastant sincera.

Però no li donis molta pressa perquè sinó s’estressa.

La meva germana a casa és qui mana i per això cada dia ens encomana un molt bon somriure i amb ella esclatem a riure.

Marc Almodóvar 5è A Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 17 -

Poesia Cicle Superior (GUANYADOR) EL QUE M’AGRADA...

Els Legos m’apassionen i muntar-los m’emociona A Dinamarca vull anar i Legolandia visitar.

Dibuixar em satisfà igual que als vídeojocs jugar A Japó vull viatjar i el bressol del Manga explorar.

M’agrada molt cuinar i mil receptes vull crear a la Xina vull volar i la gastronomia tastar.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 18 -

M’agrada molt nedar i entrenar per guanyar.

A les olimpíades vull participar i el 2028 a Los Angeles triomfar.

Roger Arregui 5è B

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 19 -

ED. SECUNDÀRIA

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 20 -

GUANYADOR PROSA CASTELLANA CATEGORIA D TÍTOL: Diferente AUTOR: Lucía Pazos No lo entiendo. No entiendo a la raza humana. Sí, formo parte de ella pero no me siento como las demás personas se sienten. No comprendo los sentimientos ni siento las emociones. No me gusta que me abracen, que me toquen, que me acaricien o que me den besos. No me gusta.

Quiero estar sola, metida en un rincón y desaparecer. Suena trágico, pero si nadie me ayuda a salir de este agujero nunca volveré. Me adentraré más y más y será muy complicado recuperarme. De pequeña no era igual. En cierto modo sí, pero no. La gente estaba más pendiente de mí. Ahora con la adolescencia no me encuentro a mí misma. Tengo un hermano que me ignora y un padre que es padre para lo que le interesa. Mi madre es la que más unida está a mí, no tenemos charlas interminables ni tampoco vemos películas cursis juntas, pero de toda la familia entera ella es la que me entiende mejor. Voy al instituto y mis notas no son las mejores. Nadie me acompaña en los patios por el simple hecho de ser diferente. No me gustan las mismas canciones que a ti, no uso la misma ropa que tú y no quiero que me digas qué hacer en cada situación de la vida. No quiero ser un borrego más. Quiero ser diferente y que la gente me quiera por ello. Eso es lo que me gustaría, pero aun así no lo consigo. Continúo sentada la misma silla que hace dos minutos. Nada ha cambiado desde que esta charla empezó. Todo sigue igual. Sigo siendo reacia a los abrazos y sigo sin poder entender lo que otros quieren expresar. Y sí, sigo teniendo Asperger.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 21 -

GUANYADOR PROSA CATALANA CATEGORIA D TÍTOL: Somnis realistes AUTOR: Sara Moreno No has tingut mai l’estranya sensació que no hi ha ningú al món?

A vegades m’agrada posar-me els auriculars i anar al carrer, començar a caminar sense parar, fins a arribar a algun lloc, on no hi hagi absolutament res.

Estàs sol/a, et sents lliure. Amb els ulls contemples les meravelloses vistes, amb el nas olores milers de perfums, mentre que la música, que fa una estona que escoltes, t’omple l’ànima de felicitat. I decideixes jeure a l’herba. És molla, però és estiu i no et molesta. Obres la carmanyola que portes a la mà. Dins hi ha unes galetes de xocolata (les que més t’agraden), puges la música, tanques els ulls mentre comences a menjar una de les teves galetes. I, sense fer res, entres en un món nou, on no hi ha soroll, ni temps, ni mentides...

Fins que veus una ombra que, de mica en mica, es va fent més gran. Camina a quatre potes i sembla una mica perduda. On va? No sé sap ben bé on vol arribar ni per què... Et sents insegur/a i comences a córrer. Sense ni plantejar-t’ho, arribes a una habitació. Algú tanca la porta amb clau. Intentes sortir, però no pots, és impossible. Deixes que la teva esquena s’arrossegui per la paret i, sense dir res, seus a terra i deixes que el plor surti sol. La sensació de soledat t’envaeix i, per primera vegada, sents la necessitat que aparegui algú i et faci una abraçada. No vols estar sol/a.

Tanques els ulls i notes que algú et toca el braç, et fa aixecar el cap i et diu que mai més et trobaràs sol, encara que no tinguis ningú.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 22 -

GUANYADOR POESIA CASTELLANA CATEGORIA D TÍTOL: La música

AUTOR: Ángela Gallardo

Yo canto, desde que tengo uso de razón, mas no es ningún adelanto, ya que surge de mi corazón.

También compongo canciones, por las cuales no tengo razones.

Nunca creí llegar aquí, pues esta poesía recito así.

Cantar para mí, es como soñar, nunca tiene fin, ya lo puedes imaginar.

En un mundo ideal, no habría afonías, Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 23 -

puesto que eso no es real, inventamos sinfonías.

Hoy en día a todo, música le llamamos, pero de ningún modo es lo que pensamos.

Me despojo de mis males con listas musicales, me desahogo de dolores con canciones de colores.

Yo no he llegado a sentir lo que se siente al sentirse sentido sentimentalmente.

La música es poesía, escrita con melodía, recitada con afinación, y creada con dedicación.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 24 -

GUANYADOR POESIA CATALANA CATEGORIA D TÍTOL: El meu somni

AUTOR: Noa Arregui

El meu somni és viatjar per tot el món, per conèixer grans cultures i tradicions.

A Mèxic vull anar i les piràmides Maies “escalar”.

A la Xina volaré, i la gran muralla travessaré.

També a França puc viatjar, i la Torre Eiffel fins a dalt pujar.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 25 -

Els Estats Units visitaré, I per la ruta 66 jo passaré.

A Suïssa viatjaré, i pels Alps un altre cop caminaré.

Espero que el meu somni us hagi inspirat per a l’engròs sempre somiar.

I així quan sigueu grans el vostre somni podreu per fi realitzar.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 26 -

GUANYADOR PROSA CASTELLANA CATEGORIA E TÍTOL: Momento de actuar AUTOR: Jaime Villota

-Hola, soy...soy....lo siento, no os puedo decir mi nombre. Es…por mi trabajo, sí, por mi trabajo, que es…mmm…es… bueno, tampoco os lo puedo decir, la verdad. * 7:45 a.m. (Hora de despertar) -Sí…, o preguntaréis qué son estas notas…. Son de mi trabajo, es lo que tengo que hacer cada día, bueno… por algún tiempo; vamos, que es temporal. * 8:15 a.m. (Desayuno: tostadas y miel) -Os preguntaréis dónde estoy…estoy…. Creo que esto os lo puedo decir… sí, estoy en una colina, delante de la casa de un político importante. * 8:52 a.m. “Hora más importante” (Entrada al garaje) -Esperad un momento…. Es bastante importante…. Hay que ser profesional….Bueno, esta será mi última grabación. Mañana es el gran día. ¡Adiós!

El anónimo chico apagó rápidamente la cámara donde había ido grabando todo lo sucedido hasta las 9:00 a.m. Ya no necesitaría más tiempo. Mañana sería su primera acción en el trabajo, la cual cambiaría toda su vida.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 27 -

Después de una noche intranquilo, inseguro y asustado, a las 8 a.m. estaba en el garaje de la casa que había estado observando durante un mes. Tenía que estar, aproximadamente…52min, metido en esa esquina del garaje sin que nadie ni nada lo viese.

Pasada una media hora, como no podía aguantar la presión a la que estaba sometido, se puso a grabar. * 8:31 a.m.

-Hola, hoy es mi gran día. Apenas me faltan 15 minutos para la acción, estoy… bastante nervioso, no sé si lo haré bien pero… es la misión y debe ser ejecutada.

La espera se le hacía insoportable. Sentía como las gotas de sudor recorrían su cuerpo y se hacían visibles en sus manos y en su cara. Pasó el reverso de la mano derecha por la frente primero y luego por sus pantalones. Pero, al mismo tiempo, una nueva sensación le inundaba.

Algo que crecía en su interior, que luchaba por salir al exterior y que ya no quería reprimir.

Después de diez largos minutos, la puerta crujió, se escuchaban los pasos de la víctima acercándose lenta pero progresivamente a su escondite.

Ahora no estaba nervioso, estaba entusiasmado.

Era el momento de actuar.

Sacó la pistola y disparó.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 28 -

GUANYADOR PROSA CATALANA CATEGORIA E TÍTOL: El llegat del dinosaure AUTOR: Marina Martínez Aquesta es la història d’Àlex, un dinosaure de l’era Mesozoica. Àlex era un diplodocus amb certs problemes de creixement en els seus ossos. Era el més petit de la seva manada, però també era el més àgil i espavilat. La resta dels seus companys eren més alts i forts, imponents.

Però, Àlex i la seva gran curiositat, el feien ser qui primer arribava als indrets més difícils o fer les tasques més complexes.

Ell era molt curiós i sempre estava investigant el que hi hauria més enllà. Els dinosaures de la seva espècie no feien grans rutes i ara es trobaven molt a gust prop del Prat de la Gran Lluna. Aquest prat era com la frontera que els diplodocus mai traspassaven per por del què es poguessin trobar creuant aquelles immenses flors, amb delicats però mortals pèls blancs.

S’adonava que no encaixava en aquell lloc i que estava destinat a fer altres coses molt més importants. Així que un dia, sense dubtar-ho més, va decidir marxar al viatge que ell mateix batejava com “la cerca de la nova era”. La va anomenar així perquè la femella més vella del seu clan li va dir de petit, quan el veia mirant els estels de nit, que ell portava la marca de la lluna al front i que ell seria destinat un dia a ser el més especial. Ell mai ho va entendre del tot, però dins seu sempre pressentia que havia de marxar. En aquell instant, va rebre una bafarada d’aire que el va acariciar i va fer moure les plantes de la vall. Va poder contemplar com es movien, com un ball dels núvols. Aquell moviment hipnòtic, el va fer travessar el camp sense adonar-se’n.

Un cop va travessar la vall, es va sentir invencible. I va seguir més endavant. Després d’estar dos dies caminant quasi sense parar, se sentia defallit i la calor que sentia era cada vegada més creixent, malgrat que eren encara a l’hivern. L’Àlex no podia saber-ho, però la temperatura anava en augment perquè un gran meteorit estava entrant a l’atmosfera i això provocava que el clima variés i l’activitat volcànica fos cada cop més activa.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 29 -

Desprès de trobar una caverna, on va poder fer la seva primera migdiada en dies, va prosseguir la seva travessia. Va poder conèixer dinosaures que podien volar i els va tenir enveja per no poder estar més a prop dels estels que tant admirava. Va poder remullar-se en aigües cristal·lines que reflectien la seva mirada bocabadada pel que anava descobrint, i grans explanades on altíssims sauris de coll llarg caminaven majestuosament i pausada per arribar a menjar-se les fulles més tendres de les capçades d’uns arbres tan alts que l’Àlex no arribava a veure’ls del tot.

El món li semblava immens i fascinant, però notava que encara havia de seguir endavant. Què esperava trobarse? No en tenia ni idea, però la veu de la gran senyora de la seva manada, li seguia parlant en somnis: “un dia sabràs que tens un destí més que important per a tots”.

Tot i passant per un lloc de grans muntanyes i volcans, on les fumeroles del terra feien sortir l’alè de les entranyes de la terra, va seguir un camí que encerclava la serralada. Era un caminet perillós, que el portava per sobre d’impressionants congostos i per on difícilment hauria passat cap dinosaure per allí. Però la seva singular fisonomia i mida li van permetre passar per on mai cap de la espècie havia arribat. Això li donava empenta per prosseguir. És llavors quan es va adonar que el camí acabava en una entrada estreta a una cova per on sortia un aroma encisadora i fresca. Amb tota la voluntat per ajustar les seves potes per aquelles esquerdes a la roca, va aconseguir traspassar. I va poder veure la vall més espectacular que mai hagués pogut imaginar. Una simfonia de colors el van deixar atònit. Milers de flors teixien un tapís al terra i la fauna no era tan vasta i brutal com la que havia conegut: era un munt d’animalons simpàtics i juganers que saltaven pel terra, pujaven pels arbres i, fins i tot, va descobrir insectes i papallones amb l’arc de Sant Martí a les seves ales. Era un veritable paradís.

Lentament, per no espantar a cap d’aquelles criaturetes, va seguir baixant per la senda que el duia cap avall, on podia veure un llac d’aigües turqueses. Allí va poder conèixer qui seria el seu millor amic: Twit, un petit mamífer semblant a una musaranya.

En Twit i ell hi van encaixar a la primera, parlant i parlant es van fer inseparables. En Twit li va mostrar tot aquell indret. Tot comentant, va sortir el tema de la calor que feia i que cap d’ells entenia el perquè. Llavors a en Twit se li va ocòrrer la idea d’anar a veure el que anomenaven l’oracle, que vivia al racó més amagat de la vall. Els hi va costar pujar, però un cop eren allà, les vistes eren més espectaculars que cap altres. En una petita cornisa de la muntanya es trobava un petit rosegador d’aspecte peculiar amb el cap pelat i una mena de mitja melena arrissada que li queia sobre les espatlles. Allí era, assegut de cames creuades.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 30 -

En el moment en què ells dos el van mirar, va semblar com si ja ho sabés tot, com si sentís cada mínima respiració i tot el que estaven pensant.

Tots dos s’hi van apropar i en cap moment el van poder deixar de mirar, era com si els tingués hipnotitzats. Es van asseure i els va preguntar què volien. Si estaven allà era per alguna raó. L’Àlex li va explicar que feia una calor que no era normal i que pressentia que alguna cosa no anava bé. A més, guardava un secret que considerava important i no va dubtar en dir-ho: la primera nit que va començar el seu viatge va somiar que tot estava en flames i que no quedava ningú viu i que una veu li deia: “tu ho podries haver canviat, però mai és tard per a fer-ho”.

En explicar tot això a l’oracle, durant minuts, els ulls se li van obrir com plats. Desprès del relat de l’Àlex, es va aixecar i va començar a remenar un munt de cendres mig enceses de manera esbojarrada, fet que va espantar bastant tots dos visitants del seu refugi. No entenien res del que feia, era com si remenant, pensés trobar la solució, la seva cara era de preocupació i alhora d’espant.

Es va girar de sobte i els va mirar fixament. Llavors els hi va dir: “tot això ja s’acaba. La fi arriba i ens queden poques hores”. Van pensar que aquell personatge, de savi, no en tenia res, sols era un vell boig que deia coses sense sentit. Per això es van aixecar i van marxar corrent. Van baixar la vall ràpidament, però tots dos van ensopegar amb una branca i van caure rodolant pel cim. En arribar al final, es van adonar que en Twit s’havia fet mal a una pota i això volia dir que ara l’Àlex havia de carregar amb ell.

Des d’aquell instant, tot va començar a canviar. Les terres van començar a tremolar, el cel es va ennegrir. Va començar a ploure i, des de lluny, veien com una mena d’immensa pedra negra envoltada de foc s’anava apropant a ells progressivament. El massís on ells estaven va començar a fracturar-se i s’anava trencant en dos meitats. Els dos estaven allà glaçats, perplexos, contemplant la catàstrofe que amenaçava de passar de manera imminent. No sabien què fer. Estaven paralitzats, com si no poguessin moure’s per molt que ho intentessin. La roca va aterrar al bell mig de la vall com un ariet provocant un esclat ensordidor. L’ona expansiva va tirar per terra animals i vegetació, deixant un cràter que, poc a poc, va deixar veure una gran escletxa, per on va començar a brollar el magma de l’interior de la terra. Van veure com de la falla creada, començaven a caure tota mena d’animals, i ningú podia fer res per defendre’s contra la mare natura.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 31 -

La falla avançava imparable vers ells i cada cop quedava menys temps. A mesura que l’Àlex notava com s’anava enfonsant, una impotència, contra la qual no podia lluitar, el va envair. Ell pressentia que tot això s’estava acabant, que el seu final ja havia arribat. Però que fos la seva fi no significava que fos la de tots. D’on va poder va treure la seva darrera energia. Es va treure el Twit de les espatlles i el va llançar per damunt d’ell.

En Twit no entenia res, però estava tan dèbil que no s’hi va oposar. Amb els seus propis ulls va poder contemplar mentre sortia volant, tot el paisatge i la visió dantesca de l’infern que ja era per tot arreu. Veia totes les famílies i manades corrent i tractant de salvar els seus fills i, en molts casos, resignats a no poder fer res.

Va poder veure que no era un meteorit aïllat, sinó que, com un xàfec de foc, eren centenars els que anaven caient. Eren estels envoltats de foc. A la ment li va venir de sobte la pregunta d’on era el seu amic i salvador.

Buscant entre flames i fum, va poder presenciar com, davant dels seus propis ulls, l’Àlex s’enfonsava en un riu de magma bullint. La mirada de l’Àlex va trobar la seva i, entre l’expressió d’agonia, va poder detectar un lleu somriure i una llàgrima. Sabia que es moria, però semblava feliç d’haver salvat en Twit. Ell no podia suportar veure com moria el seu millor amic i no podia fer res. Però sense explicació, li va semblar sentir dins del seu cap la veu de l’Àlex que li deia: “salva’t amic, tu m’has fet veure i comprendre que el meu temps s’ha acabat, però ara és l’hora que es acompleixis el meu destí i facis que comenci el teu”.

Aquell petit i desmanegat dinosaure es va sacrificar per un animaló que feia poc coneixia; però que li va mostrar l’alegria de saber que tothom té un paper en el desenvolupament de la vida. Twit es va dir mentre el veia desaparèixer entre flames: “adéu, bon amic, avui marxes, però et ben juro que mai seràs oblidat i viuràs eternament entre els meus i la memòria”. Aquesta és la història mai contada de com va sobreviure l’espècie dels mamífers, quan un cataclisme va acabar amb el temps dels sauris. I com es va salvar la vida del que va ser el primer mamífer de la història.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 32 -

GUANYADOR POESIA CASTELLANA CATEGORIA E TÍTOL: Un mar de vergüenza

AUTOR: Alba González

Un barco lleno de besos embotellados, que siempre acaban en el mar.

Un barco lleno de abrazos encerrados, que siempre acaban en el arenal.

Un barco lleno de miradas perdidas, que siempre acaban en el coral.

Un barco que no avanza, que naufraga en un mar de vergüenza.

El destino del barco es una isla, una isla que ni siquiera lo sabe.

Ni siquiera sabe que un barco piensa día y noche en alcanzarla.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 33 -

Pero un día la vela del barco, se hinchó y navegó, por el mar naufragó, hasta que un día su sueño alcanzó.

De repente vio tierra firme y se asustó, y pensó fríamente si valía la pena.

Pero de repente escuchó una voz pausada que le dijo: en el amor todo vale.

Al fin, después de tanta impaciencia, el barco había vencido al mar de vergüenza.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 34 -

GUANYADOR POESIA CATALANA CATEGORIA E TÍTOL: Vida AUTOR: Roser Salmerón

Una gota d’aigua, que cau a contrarellotge en un diminut paisatge i no es situa.

Un despertar que en algun moment s’acabarà.

Un capvespre llunyà que sempre ens farà angoixar.

Una tempesta indefinida que no sempre és acollida.

Una boira esgarrifant que acabarà amainant.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 35 -

Un enigmàtic demà que no sempre hi serà.

Alguna cosa més enllà que no sabem quant durarà.

Jocs Florals La Salle Comtal 2018

- 36 -