Els Llibres Eixavuiros

En alguns territoris de parla catalana, un eixavuiro és un esternut, en definitiva, un pessigolleig al nas que provoca una expiració d’aire sobtada, a vegades, fins i tot, violenta. Una mica com els relats que trobaràs en aquest recull que ara sostens entre les mans. Aquests escrits són fruit de l’espontaneïtat que el poc temps de la vida quotidiana ens deixa. Neixen d’un pessigolleig i surten sense planificació, de manera sobtada i, a vegades, fins i tot, violenta. No tenen cap més objectiu que fer-m’ho passar bé a mi escrivint i a tu llegint. N’hi ha de divertits, de foscos, d’angoixants, d’entranyables i de desconcertants. El que sí que he detectat, ara posant-los tots junts, és que tenen una cosa en comú: a tots s’hi comet un crim.

Irene Solanich

Traductora, correctora, professora, editora i escriptora. Actualment dur a terme estudis de doctorat a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya amb una investigació sobre la història i trajectòria de La Negra, de La Magrana. Treballa com a professora de literatura i llengua a la UVic-UCC, a la UAB, a la UOC i a la VIU també com a correctora i editora a Llibres del Delicte i a Spècula. Escriu a diferents mitjans de divulgació sobre cinema i literatura, entre els quals hi ha L'escriba i El Cinèfil. Ha publicat relats a diferents antologies entre les quals hi ha Terra de crims (Edicions Xandri, 2017), El futbol és així (Edicions Xandri, 2018), Política criminal (Edicions Xandri, 2019) i Delinqüents (Llibres del Delicte, 2020), així com un llibre de poesia traduït de l'anglès, Paraules de mort (Edicions Xandri, 2020). Ha participat també en l'elaboració d'un llibre de text de llengua catalana, A punt 4 (Publicacions Abadia de Montserrat, 2021) i ha publicat articles d'investigació entorn la novel·la negra en català.

L'autor que mira de reüll

L’autor que mira de reüll vol explicar com els autors contemporanis s’han servit de la tradició literària amb objectius ben diversos. Alguns, com Jacint Verdaguer i J. V. Foix, hi han trobat recursos i estratègies per formular la seva pròpia sentimentalitat sense la necessitat d’exposar-se o per resultar, contra tot pronòstic, originals en un context de reivindicació de la modernitat. En altres casos, es pot tornar als textos del passat per rebatre’ls ideològicament i donar-los una nova lectura (com passa amb un clàssic com La tempestat de William Shakespeare i la reescriptura que en fa Aimé Césaire) o perquè, com a Els Simpson, se’ls reconeix un pes incontestable dins de l’imaginari d’una comunitat interpretativa. El present assaig pretén demostrar el valor que tenen els clàssics per a la literatura moderna i postmoderna, fixant-se en gèneres i formats diferents (crítica literària, poesia, narrativa, teatre, cinema i dibuixos animats), d’autors occidentals—entre els qual cal comptar, és clar, els catalans. Partint de disciplines i perspectives molt diverses, com la filologia, la lectura atenta, la traducció, el postcolonialisme i els estudis subalterns, entre d’altres, el volum es beneficia d’algunes de les aportacions metodològiques més representatives de la crítica del segle XX.

Míriam Ruiz-Ruano

Graduada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb premi extraordinari de fi de carrera (2016) i premi extraordinari del Ministerio de Universidades (2020), i Màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de Barcelona i també la Universitat Autònoma de Barcelona (2017). La seva tesi doctoral se centra en la recepció literària i historiogràfica dels poetes catalans medievals, especialment Ausiàs March. Autora tambe de Vós i jo entre els antics (Premi València Nova d'assaig 2020)