14
Revista de Vic Desembre | Gener
Abans
Places de toros i torins de Vic (1882) Per Miquel S. Molist Badiola
Què puc dir de l’any 1882? No parlaré de la troballa més important per a la cultura vigatana com és el descobriment de les runes del Temple Romà ja que ha estat àmpliament estudiat pels entesos en la matèria. Citaré altres aspectes. En primer lloc, és necessari comentar una notícia caràcter internacional de la qual se’ns dona informació, per “La Veu del Montserrat” de 11 de març, amb molt retard (quasi 2 anys) i amb incorreccions diverses: el terratrèmol de l’illa de “Chio”(imatge d’aquest article extreta de “El Periodico para Todos” de 18/02/1881). Hem de pensar que, aleshores, els mitjans de comunicació eren escassos i, les distàncies que ara són petites, abans eren abismals. Per així dir-ho, les notícies anaven de “boca en boca”... i, a vegades, eren distorsionades. Aquest diari ens relata els fets succeïts a dita illa de “Chio” (en l’actualitat és coneguda per la illa de Quíos) que a l’any 1881 (un altre error: va ser el 9 d’abril de 1880) patí un terratrèmol molt greu... tant que “està casi a punt de desaparexer engolida per las ayguas del mar”. No se si volien captar l’atenció del públic però, el fet és que el punt més alt d’aquesta illa grega és la muntanya de Pelineon Oros de 1297 metres... Aquell any coincideix amb una data significativa per a la ciutat de Barcelona: la col·locació de la primera pedra de la Sagrada Família. Concretament va ser el dia 19 de març de 1882 amb la presència del Bisbe de Barcelona, Josep Maria Urquinaona. També, a la ciutat barcelonina, es posà de moda el fet de portar barretina. A Vic, com a notes curioses, començà amb l’exposició, el 23 de gener, del retrat del Rei Alfons XII a la façana de l’Ajuntament, com era costum, al ser la seva onomàstica. De 8 a 9 hores de la nit, la Banda municipal va executar una serenata davant de la balcona de dit edifici en el seu honor... Eren altres temps... potser dit monarca va actuar bé pels interessos de Vic... També, el 10 de febrer, hi hagué la celebració de la festa de Santa Escolàstica, “patrona de la Ciutat” (“La Veu del Montserrat” d’11 de febrer), a la Catedral. S’adorà el “preciós peu” de la gloriosa germana de Sant Benet. Després, es va permetre als fidels visitar la capella situada rere l’altar on es guardava la resta de les seves relíquies. Eren moltes i es veneraven com al més ric tresor de la Seu vigatana. Aquest any 1882, tenim dos articles a La Veu del Montserrat, en dies diferents, que proven l’objecte primordial d’aquest article: les corrides que hi hagué al torín construït a la Plaça. En el primer, de 24 de juny, s’informà “als aficionats al bou, que ho son tots los vigatans” de “l’espectacle” que hi hauria a la Plaça caracteritzat amb l’italianisme primo cartello. El segon article, aparegut el 8 de juliol, ens descriu, alt per alt, una de les corrides segons explicaven els afeccionats: “fou cosa de lleparse’n los dits, menos los qui’ls tenian ocupats en posarse la ma als berdanchs de las cotassadas”, expressió que representa l’agrada de tot el públic per les corrides menys dels que reberen cornades per part dels braus. Pocs dies després he trobat notícies referents al tema judicial. Per una banda, es volia establir en aquesta Ciutat “un Tribunal o Sala de Justicia” (Sessió ordinària del Ple de 20 de juliol). Una Comissió de l’Ajuntament formada per l’Alcalde accidental, Josep Sala Pratjussá, i els senyors Mariano Fábregas i Josep Viguer; anaren a Madrid amb aquest objecte. Un cop allà, es trobaren que els Ministres i altres importants polítics amb els que s’havien de reunir, “se hallaban ausentes de la Corte”, no podent-se complir l’objectiu fixat, tot i tenir certes influències que presagiaven una
Terratrèmol Illa de Chío
“fou cosa de lleparse’n los dits, menos los qui’ls tenian ocupats en posarse la ma als berdanchs de las cotassadas” bona culminació. Parlaren amb altres persones enteses en la matèria. Creien que el plantejament de les Sales, o bé quedaria en projecte atesos els molts inconvenients i despeses que oferia, o bé, cas de realitzar-se, es faria més endavant. L’altre notícia pel que fa al camp judicial és que l’1 d’agost, sota la presidència del Jutge de 1ª Instància, quedà constituït el Col·legi d’Advocats de la Ciutat de Vic. En principi estava compost per vint-i-un membres matriculats. També hi hagué moviments importants en l’àmbit eclesiàstic a Vic... ni més, ni menys que el canvi de Bisbe. El 16 de juliol consagraven a Josep Morgades i Gili a la Catedral de Barcelona. Una comissió de l’Ajuntament hi assistí. El 5 d’agost entrava a Vic com a nou Bisbe de la diòcesis. Un dels primers actes que feu va ser donar “una agradable vetllada en lo espaiosa sala del Sínodo, en son palau” a la gent pobre, el dia de Sant Esteve (“La Veu del Montserrat” de 30 de desembre). Hi anaren un gran número de famílies menesteroses que omplien, de gom a gom, la sala a les 6 del vespre. Finalment, es donaren robes i torrons a la quitxalla.