Fotografia: Teresa Parareda. la tira: Adrià Davins.
Notícies: Roser Reixach.
Corresponsals: Francesc Reñé (Dios!), Jordi Pujol (Sant Agustí de lIu�anès), (arme Boixader (Sant Feliu Sasserra), Gerard Verdaguer (Perafita), Marta Giravent (Sant Boi de lIu�anès), lluís Bosoms Francesc Pardo (Alpens), Montserrat Vila (Santa (reu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès), Estela lopez (Sobremunt), Marta Faja (Oristà), Montse Surinyach (lIu�à), Xavier Barniol (Sta. Eulàlia de Puig· oriol), laura Megias (Sant Bartomeu del Graul.
Publicitat: M. Àngels Pararedo. 610 444 689
Imprimeix: winihard gràfics S.L. (Moià)
Dipòsit Legal:'B·31.541·2001
Major, 51, baixos 08513·Prats de Lluçanès
T. i F.: 93 850 82 81
A/e: solc@pangea.org
Nadal al Lluçanès
Teniu a les mans un número extra de la rella dedicat al període de Nadal, Cap d'any i Reis, les festes per excel·lència.
Per primer cop en aquests quasi 6 anys de vida de la rella ens hem decidit a tirar endavant una proposta d'agenda, d'oferta comercial i de temes de reflexió i comentari al voltant dels hàbits i les tradicions que s'amunteguen en aquest periode de prop de tres setmanes d'intensa activitat consumista, gastronòmica, festiva i religiosa.
Esperem que la iniciativa tingui continuïtat i que ens permeti ampliar el coneixement cada any de tot allò que es fa en tots i cadascun dels nostres pobles i que aquesta publicació esdevingui, més que imprescindible, útil per a tothom.
D'altra banda, des de la redacció de la rella volem fer arribar els nostre més sincer agraïment a totes les persones i entitats i institucions que fan possible, amb les seves aportacions de tota mena, que la rella i les altres iniciatives engegades esdevinguin realitat: corresponsals, col-laboradors, anunciants, meteoròlegs, subscriptors, lectors, distribuïdors
Així doncs, gràcies i que en gaudiu i que passeu unes bones festes.
la rella
Els pastorets al Lluçanès
Repàs a la història dels Pastorets als pobles del Lluçanès
"Els Pastorets", d'origen medieval, és una de les tradicions teatrals més antigues que conservem avui. Gairebé tots els pobles de la nostra comarca, en un moment o altre de la seva història, els han representat. Des de principis del s.XX tenim referència de les primeres manifestacions teatrals de caràcter religiós al Lluçanès. Pels volts del 1920, a Prats de Lluçanès, les alumnes del col.legi de les monges escenificaren "Els Pastorets" (només noies).
L'any 1929, la Secció Dramàtica de l'Orfeó Capella de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, estrenava la sala del Teatre Orient amb la coneguda obra "El misteri de Nadal", de mossèn Gay. El primer Nadal d'acabada la guerra, els membres supervivents de l'Art i Joventut i els del Grup Germanor, es varen unir per escenificar "El misteri de Nadal". Hi varen intervenir tres noies, la direcció fou a càrrec del Ramon Boladeras
Fusteret- la part musical, a càrrec de l'Orquestrina Unió Pradenca, dirigida per Manel Gost. El 1941 altra vegada aquest any d'estrena també pel grup, "El primer Nadal dels pastors", de Rossend Fortunet Busquets.
Curiosament, l'any 1943, se'n feren dos de diferents a la vila de Prats: Al Centre Casal Castells, els "de dalt", representaren "L'adveniment de l'Infant Jesús", de Folch Torres, al teatre Orient, els "de baix", l'Art Joventut escenificà "L'estel de Natzaret", de Ramon Pàmies, el 1944 va ser el torn deis popularment coneguts com els del "Bato el Borrego".
Aquest grup, gairebé any rere any, els escenificava, fins que al setembre del 1952 va posar punt i final a la seva meravellosa trajectòria. E11967, un grup
de jovent anomenat "2 x 3", van interpretar els de Mn.Gay.
L'any 1981, es crea el grup de teatre l'Estel, que una bona part dels seus components procedien de l'Art Joventut. Aquell mateix any van posar en escena els ja entrenyablament familiars "El misteri de Nadal", amb adaptació lliure de Lluís Vila. Se'n van fer dues representacions es demanà una tercera que no va ser possible per motius econòmics. El desembre de 1982 hi tornaren amb modificiacions del text original realitzades per Lluís Vila Jordi Llop per alleugerir-lo modernitzar-lo.
Aquest nou grup cÍe teatre de Prats, durant la seva existència gairebé cada any va mantenir vius els pastorets, tret d'un breu període d'inactivitat per manca d'ajuda econòmica, essent l'any 1993 la sètena última vegada.
A Olost, en el cafè teatre de "L f a re orma, a començaments del segle passat, s'hi van escenificar els d'en Frederic Soler, conegut popularment com en "Serafí Pitarra", motivats per les inquietuds del vicari Puigbò, sense cap dona, a diferència de "L'estel de Natzaret", interpretat per nanes de vuit a dotze anys una sola nena fent de Mare de Déu. L'any 1983, el grup Xaloc va posar en escena "El bressol de Jesús". No hi ha dubte que els
olostencs no estaven acostumats a presenciar un espectacle nadalenc popular tan ben muntat. La Diputació de Barcelona els concedí una subvenció, ajut imprescindible per portar a terme el projecte. El 1994 se'n destaca una versió particular sota el nom de "Pessebre Vaivent", interpretats per Els Jumpanys de l'Aima, dirigit per Teresa Molas Montserrat Garolera -els seus muntatges teatrals es caracteritzaven per la crítica constant d'una societat incomprensible, resolta de forma irònica-. A Perafita, a principis del segle XX, un col.lectiu dirigit pel mossèn Josep, també va fer uns past.orets. En aquest poble del Lluçanès les representacions se solien fer a l'aire lliure amb preferència a la plaça de l'Església. A la dècada dels 40, mossèn Ramon Ferrer va creure que el teatre seria un bon element cohesiónador d'estímul, en el conegut "Cafè de dalt" s'hi van poder presenciar els d'en Pitarra.
AI local de Ca l'Antònia d'Oristà, fins arribada I� República, també s'hi van poder veure algunes esporàdiques representacions d'aquest clàssic nadalenc. A Sant Feliu Sasserra, el grup de teatre del Centre, fundat per mossèn Pere Vergés, el formaven els infants que anaven a doctrina el jovent més gran
aviat hi va pendre part. La primera estrena van ser els d'en Pitarra. Després de la mort de mossèn Vergés, Miquel Rodellas, reemprèn l'activitat teatral sota el nom "Agrupació teatral Pere Vergés", des d'aleshores han representat vuit versions diferents dels pastorets.
Fins l'any 1951, a Sant Boi de Lluçanès, mai s'hi havien escenificat, i gràcies al grup del Centre la gent del poble va poder gaudir de l'obra "L'estel de Natzaret", original de Ramon Pàmies. A la mateixa dècada, a Santa Eulàlia de Puig-oriol, mossèn Pere va engrescar el jovent varen portar a terme algunes representacions dels Pastorets. Malgrat no haver tingut mai un grup propi de teatre, s'hi van representar fins que el mossèn se'n va anar. A Alpens, en l'esclat de la guerra civil, el Casino va passar a estar controlat pel Comitè ocasionalment també s'hi representaren. A Sobremunt, a la dècada dels 70, Jaume Carbonell, aquells anys capellà de la pàrroquia, va crear un grup format només per noies que assajaven a l'ajuntament, ben aviat estrenaven els d'en Folch Torres. Fins l'any 2000 la gent de Sant Bartomeu del Grau no va poder presenciar uns pastorets el grup Sabaté va lograr un gran èxit popular en la seva representació. El GALL, amb motiu de reempendre novament l'activitat teatral del grup per no perdre aquesta tradició tan popular dels pastorets, el 2004 va oferir el "Misteri de Nadal" a la Sala Polivalent de Prats, amb un èxit rotund, que de ben segur es repetirà aquest any amb la nova representació de la mateixa obra.
Jaume Sangrà Armengol
Els Pastorets a Prats de Lluçanès l'any 2004./GALL
16
VACANCES DE NADAL:
2, 3, 4 i 5 de gener de 2005 (Edat mínima, 8 anys)
El preu inclou el forfet dels cinc dies, deu hores de classes amb monitor d'esquí, transport amb autocar i assegurança.
També teniu la possibilitat de
sense curset.
El pessebre vivent de Sant Feliu
Enguany arriba a, la desena edició
Les representacions del Pessebre Vivent de Sant Feliu Sasserra es van iniciar l'any 1995, sota l'organització de l'entitat cultural Agrupació Teatral "Pere Vergés" amb la participació desinteressada de moltes persones del poble. Tot i així, ja fa molts anys que per aquestes dates diverses persones del poble feien els pastorets i, els últims anys, s'alternava amb el Pessebre Vivent. Aquesta participació es concreta en diferents àmbits: des de la construcció manteniment de les instal.lacions, passant per l'organització prèvia de la distribució de vestits persones als diferents quadres escènics, fins a la pròpia representació de les escenes atenció al públic. Sense la col.laboració altruista de totes aquestes persones, no hauria estat possible arribar a la desena edició del nostre Pessebre Vivent.
Des dels seus inicis, l'itinerari ha començat pel Carrer Sant Pere- Almató amb un recorregut per diferents moments de la infantesa de Jesús, juntament amb escenes de tradicions populars catalanes de la vida quotidiana dels nostres pares avis dedicats a la pagesia. L'evolució del Pessebre ha anat acompanyada d'una transformació
dels diferents espais del material emprat; així, ara l'itinerari comença en el mateix punt, però amb més escenes al principi, les instal.lacions de serveis han millorat ostensivament els quadres escènics s'han sofisticat. De totes maneres, la sortida d'un àngel, l'escena de les rentadores de roba, el paller, els ferrers, el fuster, etc. i aquest any amb la novetat de l'obertura de l'antiga farinera serien les millores més espectaculars a la vista de l'espectador. El dia de representació és el 25 de desembre, dia de Nadal, de 2/4 de 7 a les 8 del vespre amb accés pel carrer Major. Com és habitual en aquest pessebre, després de les representacions s'obsequia a tots els assistents coca
xocolata.
Cada any es fa una planificació dels objectius a assolir quant a la millora del pessebre. Aquest any un dels objectius és renovar algunes escenes i la construcció de dues casetes de l'època; un altre objectiu és fer una nova escena de fer cordes, com també una filadora. Finalment, hi ha la voluntat d'ampliar l'espai d'algun quadre escènic concret per tal que quedi més obert al públic.
Les grans incorporacions o modificacions són importants, però també ho són els petits detalls, sense els quals una gran obra pot perdre tot el seu magnetisme. Per aquest motiu també es facilita l'adreça de la pàgina web (wwww.santfeliusasserra.net/ pessebre) per tal que tots aquells que no hàgin pogut assistir a les edicions anteriors ho puguin fer través d'un repertori de fotografies. Des de l'organització es vol fer un agraïment públic a totes aquelles persones que hi col·laboren, d'una manera o altra, que fan que any rere any sigui possible retrobar-se en aquest bell indret, a Sant Feliu Sasserra.
Carme Boixader
Ara, t'o�enim la possibilitat d'enqUladernar les teves revistes o de comprar la col-lecctó completa enquadernada
T6enquadernem les teves I'levistes Et venem
BETARA, S.L.
VENDA AL MAJOR I AL DETALL DE FORMATGES, PERNILS I EMBOTITS
TIF.: 938530055 - Mòbil: 608 733 778
Plaça de l'Església, 8 08589 PERAFITA
L'allioli de codony
La recepta d'aquest Nadal
Ingredients:
2 codonys grossos; 1 poma groga; 12 o 13 grans d'all (al gust de cadascú) 3/4 de litres d'oli d'oliva.
Elaboració
Bulliu els codonys la poma.
Quan siguin freds ben escorreguts, els posarem en un pot hi afegirem els alls ben picats.
Ja el podrem muntar amb el braç de la batedora anant-hi afegint l'oli.
Aquesta és la manera que em va ensenyar la meva mare.
Pilar Pujols i Argerich Prats de Lluçanès
L'agenda Desembre
Divendres, H
Sant Feliu Sasserra. Biblioteca Sant Pere Almató, a 2/4 de 4 de la tarda, titelles: les aventures de la família Raton, de Jules Verne, a càrrec de titelles Naif):; .:(.¡
Dissabte, 11 .;� Llucà. A l'església�ê:Santa Maria de Lluçà, lectura del Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra. Organitza, GALL.
Oristà. A 2/4 de 10 del vespre, concert amb Tamtan Gospal a benefici de la lluita contra el càncer.
Oristà. Ball amb Elisabeth Majoral, a les 10 de la nit, a Ca l'Antònia. Organitza, la Tertúlia.
Sant Boi de Llucanès. 2n sopar dels nascuts l'any 1979. A les 10 del vespre, al restaurant la Mercè.
Sant Boi de Llucanès. Festa de Nadal de l'escola Pubilla de Catalunya, a les 5 de la tarda, al Centre, els Pastorets. Organitza, CEIP. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Classe de cuina de Nadal amb Thermomix. A 2/4 d'11 del matí, a Ca l'Oceller, ctra. Sant Ouirze, 40-41. Confirmar assistència al 696 43 78 46 (Imma).
Diumenge, �
Olost. Casal d'avis. Concert de Nadal, amb els grups "Abril, Maig Juny" les Noves veus d'Olost (cant coral), a les 5 de la tarda. Partides de bingo per a la Marató de TV3.
Prats de Llucanès. Sortida del Solstici d'hivern, a la Tossa Plana de Lles (Cerdanya). Inscripcions fins al dia 16609 23 72 78-. Unió
Exoursionista de Prats. Prats de Llucanès. Exposició d'aquarel·les de Pere Colell Serra. Inauguració, a les 12 del migdia, a la
sala Cal Bach. Prats de Llucanès. A les 6 de la tarda, pels carrers del poble, XX Nadal al carrer: els contes de Nadal. Organitza, Col·legi Presentació de la Mare de Déu.
Sant Boi de Llucanès. Tarda de cinema "Cinema de Nadal". A les 5 i a les 7 de la tarda, al Centre. La recaptació anirà dedicada a la Marató de TV3. Organitza, regidoria de Cultura-Ajuntament.
Dilluns,1.2.
Prats de Llucanès. Xerrada "El llenguatge de la publicitat", a càrrec de la Diputació de Barcelona, a les 5 de la tarda, al Club de Jubilats Sant Jordi.
Dimecres,11
Prats de Llucanès. Col-leqi Presentació de la Mare de Déu. AI matí, torronada per a alumnes i professors. Santa Eulàlia de Puig-oriol. Xerrada "Sistemes de calefacció amb biocombustible, a càrrec de Josep Soler, gerent de Grans Lluçanès. De 6 a 8 de la tarda, al Telecentre de Lluçà.
Dijous,22
Prats de Llucanès. A les 5 de la tarda, taller "Viure la vellesa amb plenitud". Tema: Com tenir cura de la nostra boca". AI Club de Jubilats
Sant Jordi.
Prats de Llucanès. A les 7 de la tarda, Concert de Nadal a la sala Cal Bach, a càrrec d'alumnes de l'Escala Municipal de Música.
Dissabte, 24
Llucà. A l'església de Santa Maria de Lluçà, missa del Gall.
Oristà. A les 12 de la nit, Missa del Gall, seguida per un petit concert de Nadal. Prats de Llucanès. Acapte de
sang. De 10 a 2 del matí, a la sala Cal Bach. Creu Roja local.
Prats de Llucanès. A les 12 del migdia, a la plaça Nova, Caga tió. L'Alternativa. Prats de Llucanès. Nit de Nadal. Encesa de llantions, organitzada pel Jovent de Confirmació per a Mans Unides. Missa del Gall. Prats de Llucanès. A la 1 de la nit, al Pavelló, Festa del Gall. Organitza, Ateneu Lokal.
Sant Boi de Llucanès. A les 12 de la nit, a l'Església, Missa del Gall.
Sant Feliu Sasserra. A les 1 a del matí, taller de Nadal, a càrrec del grup O-fais. A l'Ateneu.
Durant tot el dia, a la plaça Major, encesa d'espelmes solidàries, a càrrec de nens de catequesi i Mans Unides.
A les 6 de la tarda, a la plaça Majar, arribada del Missatger reial.
Diumenge,2S
Oristà. A les 12 del migdia, Missa de Nadal. Prats de Llucanès. Els Pastorets. A les 9 del vespre, a la sala polivalent, El misteri de Nadal, de Francesc Gai (pvre.). Venda d'entrades anticipades a l'Ajuntament vell. Organitza, GALL.
Sant Boi de Llucanès. Bingo de Nadal, a les 7 de la tarda, al local del Centre. Organitza, Escampadagrup.
Sant Feliu Sasserra. IX Pessebre vivent. De 2/4 de 7 a les 8 de la tarda, pels carrers del nucli antic. Entrada pel carrer Major.
Dilluns,26
Oristà. A les 11 del matí, Missa a la capella de Sant Sebastià.
Prats de Llucanès. Els Pastorets. A les 6 de la tarda, a la sala polivalent,
16 de desembre del 2005
El misteri de Nadal, de Francesc Gai (pvre.). Venda d'entrades anticipades a I'Ajuntament vell. Organitza, GALL. Sant Boi de Llucanès. Concert de Sant Esteve amb la coral Canigó, a les 7 de la tarda al local del Centre. Organitza, Comissió 1.100 anys. Entrades anticipades numerades a l'Ajuntament.
Sant Feliu Sasserra. Concert de Nadal, a les 7 de la tarda, a l'Ateneu. Organitza, Coral Sant Feliu Sasserra.
Dimecres, 28
Prats de Llucanès. Club de jubilats Sant Jordi. A 3/4 de 5 de la tarda, Festa de la torronada. Actuacions de la Coral del Club i del grup, també del Club, Pep Coca, torrons i cava per a tothom -cal tiquet. Prats de Llucanès. A les 7 de la tarda, al Pavelló, els Patges anunciaran la recollida de cartes als Reis. Comissió de Reis.
Dissabte, 31
Oristà. Nit vella. Sopar de fi d'any per donar la benvinguda al 2006. Seguidament, ball. A Ca l'Antònia. Organitza, la Tertúlia.
Prats de Llucanès. Recollida de cartes als Reis, als llocs de costum, a partir de la 1 del migdia. Comissió de Reis.
Prats de Llucanès. Revetlla de Cap d'Any, al Pavelló esportiu, amb Greska. Organitza, Futbol Club Pradenc.
Diumenge,l
Oristà. A les 12 del migdia, Missa d'Any Nou. Seguidament, rebuda del Patge reial.
Sant Boi de Llucanès. Rebuda
16 de desembre del 2005
dels Patges Reials i xocolatada per a tothom, a les 6 de la tarda al Centre. Comissió de Reis.
Dilluns, Z
Prats de Llucanès. De 9 a 11 de la nit, a l'Ajuntament vell, atenció als pares per visitar les cases. Comissió de Reis.
Dimarts, �
Prats de Llucanès. De 9 a 11 de la nit, a l'Ajuntament vell, atenció als pares per
visitar les cases. Comissió de Reis.
Dijous, �
Alpens. Cavalcada de Reis. A 2/4 de 8 del vespre. Rebuda a la carretera de Berga, adoració a l'Església i repa_rtiment de regals al Casino.
Oristà. A 2/4 de 7 de la tarda, rebuda dels Reis d'Orient.
Prats de Llucanès. Cavalcada de Reis. A les 6 de la tarda. Recorregut fins a l'Església i a l'Ajuntament vell. Comissió de Reis.
Festa de Reis. A partir de la 1 de la matinada, a la Sala polivalent. Comissió
de Reis. Sant Boi de Llucanès. Cavalcada de Reis pel passeig Lluçanès, recepció a l'Església i repartiment pel poble cases de pagès, a partir de 2/4 de 7 de la tarda. Comissió de Reis.
Sant Feliu Sasserra. A les 7 de la tarda, arribada deis Reis d'Orient, per la carretera d'Oristà. Organitza, Regidoria de Festes. Santa Eulàlia de Puig-oriol. A les l de la tarda, arribada deis
9 del vespre, al local del Centre.
Diumenge, ª
Prats de Llucanès. Concert de Reis amb "No + clarinets". Entrada gratuïta.
Altres actes
Exposicions
Del ª de desembre ID � de gener Sant Boi de Llucanès. EivissaTokio. Pintura i ceràmica de Kinoto, Carme
Nadal05
12 a 2 del migdia- i 26 -de 6 a 8 de la tarda.
Esplai Paff
Dies 22 ! 23 de desembre! b. ! !! � de gener Prats de Llucanès. Al Centre Cívic, cada dia de 9 del matí a 1 del migdia. Edat: de 3 a 11 anys.
Biblioteca St. Pere Almató
Durant tot � mes de desembre
Sant Feliu Sasserra. L'arbre dels bons desigs. Per expressar els vostres bons desigs, passeu per la Biblioteca.
En horari de biblioteca, podreu fer les vostres felicitacions nadalenques. Col·labora, Escola Pública els Roures.
Curset d'Esquí
Dies b. ! ! ! � de gener Prats de Llucanès. Curset d'esquí a la Molina. Edat mínima, 8 anys. Inscripcions al 93 856 03 30 93 856 01 68 (Tenen preferència els socis).
Organitza, Club Esquí Lluçanès).
Pessebre escolar
Del J! ID TI de desembre
Reis de l'Orient.
Sobremunt. A les 7 de la tarda, arribada dels Reis de l'Orient.
Divendres, �
Oristà. A les 12 del migdia, Missa de Nadal.
Dissabte, L
Oristà. A 2/4 de 7 de la tarda, concert de Nadal amb els Cors de l'Aula i els Cantadors cantadores d'Oristà a la sala Ca l'Antònia.
Sant Boi de Llucanès. Teatre amb l'obra L'amor a totes les edats, a càrrec dels alumnes de 4t d'ESO de l'lES Castell del Quer, a les
Corominas i Yoshiko
Teresa Nakajima. A la sala d'exposicions Joan Ferrer Diumenges festius de 12 a 2 de 6 a 8; dissabtes dia 5, de 6 a 8. Tancat el dia de Nadal.
Delli de desembre ID Z de gener
Olost. AI Casal de joves, pintures de Font Sellabona.
Del!! ID 26 de desembre
Prats de Llucanès. A la sala Cal Bach, aquarel·les de Pere Colell Serra. Inauguració, a les 12 del migdia del dia 18, a la sala Cal Bach. Oberta els dies 18, 24 -de 5 a 7 de la tarda-, 25 -de
Prats de Llucanès. AI pati del Col·legi Presentació de la Mare de Déu, es podrà visitar un pessebre fet pels nens de primària.
Juguem º Prats!
Del 27 ID 30 de desembre
Prats de Llucanès. AI Pavelló d'esports. Cada dia de 9 a 1 del matí de 4 a 8 de la tarda. Activitats fixes: circuit de ponts aeris, pista 3x3, rocòdrom, tobogan inflable, caseta de boles, llits elàstics, jocs populars, futbolí Activitats temporals: tir amb arc, xerrades, xanques, jocs de taula, aeròbic, paracaigudes, tallers de malabars, contes, pintures, trenes Organitza, l'Alternativa.
Cava Anna de Codorniu Brut 6,59 euros
Preu per caixa de 6 ampolles, 39,54 euros/caixa
Cava Codorniu extra (Brut i semi) 4,65 euros
Preu per caixa de 6 ampolles, 27,90 euros/caixa
Torró Antiu Xixona Xixona-Alacant 4,79 euros.
Torró Las Comas 1,99 euros De trufa, Cointreau, Cireres confitades; Panses
Whisky Malta Cardhu 70 el. 21,99 euros
Vi Blanc Pescador Preu, 2,99 euros.
Vi Rioja, Coto crianza 4,95 euros
Salmó Gourmet, 100 grs., 2,69 euros
Paté Jabugo S. Romero P.3, 2,39 euros.
Colònia Brummel 125c1. + after shave 125 9,39 euros
INFORMA-TE'N
FORD - FOCUS 1.8 TD DI AMBI 75 CV ASSEGURANÇA DE LA LLAR
GARANTIES:
-Incendi -Robatori -Fenòmens de la naturalesa -Danys per impacte
A tot risc amb una franquícia de 300 € des de 395,42 €
Un continent de 54.000€ i un contingut de 23.719€ per 132,71€ l'any.
GARANTIES:
-Incendis i complementaris. -Vandalisme i riscs de la natura.
-Danys per aigua. -Robatori.
Tió, tió, caga torró
El consumista i llunyà origen del Pare Noël
El Pare Noel, símbol del consumisme nadalenc a nivell del planeta, tornarà a fer acte de presencia d'aquí pocs dies a tots els racons de la nostra geografia. Aquest personatge, amb una aparent innocència, ha fet que de mica en mica es vagin deixant de banda les riques tradicions nadalenques d'arreu, i entre aquestes les del nostre país. Es tracta de Sant Nicolàs de Bari, popularitzat al Països Baixos al s.Xlll exportat després a Amèrica pels holandesos quan aquests fundaren Nova Amsterdam a Manhattan. De Sant Nicolàs el seu nom passà a Sinterklaas acabà pronunciant-se Santa Claus per part dels parlants anglesos. A finals del XIX, quan ja era patrimoni de la societat nordamericana, retornà a Europa on agafà el nom de Père Noel a França i traspassà tot seguit a l'estat espanyol. Va ser un anunci de la Coca-cola de l'any 1931 que el llançà a la fama tal com el coneixem avui: un vellet alt i gras amb cabells, barba bigoti blancs amb un vistós vestuari vermell blanc, que era el color de la companyia de begudes nord-americana. A partir d'aquí s'anà reproduint la seva imatge en postals, llibres, contes subtilment s'intro-
duí a totes les llars del món desplaçant a altres personatges o costums que tenien la seva mateixa funció: portar regals als més menuts. Per això a Catalunya, igual que a altres llocs, cada any sorgeixen iniciatives per reivindicar les nostres tradicions, sobretot el tió de Nadal per aquestes dates.
Aquest tió de Nadal, un tronc vell que clavant-li garrotades porta llaminadures als més petits, permetia fins fa pocs anys tot un ritual familiar que de mica en mica s'ha anat perdent encara que s'hagi recuperat la seva imatge en festes col.lectives a l'escola o a la plaça. El costum sembla estar relacionat amb antigues cerimònies al voltant del solstici d'hivern, quan es creia que encenent un tronc es reviscolaven altra vegada els raigs de sol, que en aquesta època de l'any és quan tenen menys força. A més, la perpetuació del foc de la llar es creia que era un geni benefactor per a la casa els seus habitants. Aquest tronc vell picant-lo és capaç de regenerar-se oferint presents a la gent per això se'l considera màgic, a part que antigament es deixava cremar fins la nit de Reis i les seves cendres s'escampaven pels camps amb la creença que afavori-
rien el creixement de les pIantes.
Ara la majoria de tions han anat adoptant forma humana, se'ls pinta la cara, se'ls afegeixen també potes, inclús a alguns barretina. Des d'uns dies abans cal alimentar-lo bé perquè cagui força també cal abrigar-lo per tal que no passi fred. D'aquesta manera els presents que ens ofereixi seran ben abundants. Seria bo retornar entre tots aquesta il.lusió als més menuts de la casa, compartint amb ells una de les festes més característiques del nostre calendari, deixar de banda la influència mediàtica que de mica en mica ens acaba convertint a tots en súbdits d'un projecte uniformitzador a nivell mundial que només vol servir a uns determinats interessos.
Roser Reixach
MAJOR, 44, bis T.: 93 850 81 92 PRATS DE LLUÇANÈS
ET REGALA 3 EUROS
Del 9 al 24 de desembre, per cada 50 euros de compra en roba, et regalem 3 euros.
Aquests euros els podràs utilitzar des del 27 de desembre fins al 5 de gener de 2006 en les compres que facis en roba.
-Recorda que disposem de joguines educatives de O mesos als 3 anys-
Fent cagar el Tió/arxiu la rella
Dades que apareixien en l'actual edició de Guia 't pel Lluçanès: Número telèfon
Nom del titular. Adreça
D Canvi dades
Dades que han de figurar en la futura edició de Guie't pel Lluçanès: Número telèfon
Nom del titular.
Adreça
5 OFICINES
5 POBLES DIFERENTS
5 HORARIS FLEXIBLES
5 DIES A LA
Servei preparat per a : -Turisme rural -Hostaleria -Gent gran
I TINTORERIA
Major, 34 08513 Prats de Lluçanès Informeu-vos-en! T.: 93 850 81 32
16 de desembre del 2005
Els torrons. Llarga història a
taula per Nadal
El torró d'Agramunt encara gaudeix d'un important reconeixement
Segons diuen els experts en aquests temes, els Països Catalans som la terra on la menja de dolç és de les més importants del món. Encara ara, el dolç és present en les nostres celebracions; festegem un aniversari menjant un pastís, o la coca ensucrada per la revetlla de Sant Joan, la mona per la Pasqua, els panellets per a Tots Sants o celebrem el Nadal prenent torrons.
La llaminadura del Nadal antic eren les coques amb mel, intensament dolces ben torrades, que han estat les precursores dels torrons d'avui.
AI País Valencià, abans del segle XIII, ja es coneixien els torrons amb nombroses varietats casolanes, com el torró negre, el de llimona o el torró de gat fet amb blat de moro; que eren servits en taules de prínceps i coneguts i gustats, arreu d'Europa.
A Catalunya en els arxius reials, figura una lletra de la reina Maria datada a Valladolid l'any 1453, dirigida a la mare abadessa de la comunitat de les monges de Santa Clara de Barcelona, per la qual sabem que aquestes monges elaboraven uns torrons exquisits, dels quals li'n demana la reina per tal de poder fer un
present al seu confrare el rei de Castella.
L'any 1703, la ciutat de Barcelona patia la terrible epidèmia de la pesta. La població estava molt desanimada les perspectives per a la celebració del Nadal no eren gens agradables. El gremi dels confiters, per tal d'aixecar l'esperit del públic va convocar un concurs per premiar dos dolços nous; un d'aquests dolços s'havia d'assemblar a una pedra l'altre a un pergamí.
Calia però, que reunissin condicions de bona sanitat, que tinguessin les qualitats adequades per conservar-se, es poguessin vendre a bon preu, a més a més, que els deixessin un bon marge!
Les autoritats van aprovar el projecte i el concurs fou convocat pel dia 27 d'octubre. El primer premi fou per en Pere Torró, que va fer una composició amb mel, avellanes pinyons, la qual semblava una pedra de granit.
L'altre premi, presentat pel confiter Pere Xercavins, va ser concedit a una mena d'hòstia grossa, farcida cargolada, com un pergamí enrotllat.
El nunci de la ciutat, el dia 2 de desembre, va fer una crida pública per fer saber a tothom la introducció dels
nous dolços, recomanant que la gent en mengés des del dia de la Puríssima fins al dia de la Candelera, per tal d'allunyar fins on fos possible, el malson de la pesta.
Fins tot el bisbe de Barcelona ordenà als sacerdots que el diumenge següent, en el sermó de la missa major des de la trona, recomanessin les noves llaminadures per fer més suportable el terrible flagell de la malaltia, que assotava el veïnat.
A mitjans del segle XIX, els torronaires valencians envaïren el mercat barceloní; cada any pels volts de Nadal, enviaven un vaixell de vela que no portava cap altre carregament que torrons de Xixona, d'Alacant d'altres tipus. Els confiters de Barcelona Manresa van voler combatre la invasió de torrons valencians fundaren aquí a Catalunya, una fàbrica de torrons amb el nom de "Xixona" que, en preu qualitat, van ser superiors als torrons que venien de València.
Però de les moltes varietats de torrons que es fabriquen als Països Catalans, els més apreciats al llarg dels segles han estat els torrons del poble d'Agramunt, a l'Urgell. El torró d'Agramunt elaborat
amb mel de qualitat dels seus propis arners, sucre, avellanes, de la collita de l'any i recent torrades, clara d'ou, batuda al seu punt, embolcallats de pa d'àngel, són uns torrons que es trenquen quasibé sense esforç gaudeixen d'un punt de dolçor que no embafa.
La popularitat dels torronaires agramuntins va arribar fins tot a la literatura catalana, l'any 1872 es publicà l'obra de teatre "La dida", d'en Serafí Pitarra, que la protagonista era filla d'Agramunt d'ofici, torronaire!
El torró ha esdevingut una menja pròpia de les festes de Nadal. A començaments del segle XX, a l'hora de les postres es menjaven els torrons per un ordre establert: en primer lloc es començava tastant el torró d'ou, després el preparat amb massapà s�cre cremat, a continuació el torró de neu, en quart lloc el de Xixona, fet amb pasta d'ametlles picades, desprès el d'Alacant, elaborat amb ametlles torrades, mel, clara d'ou de consistència molt dura, finalment es feien els honors al torró d'Agramunt; això sí, tots ben acompanyats per un vi dolç o mistela!
Dolors Soler í Castellví
Vilaweb
Lluçanès
L'edició comarcal del principal diari electrònic en català:
Notícies: locals, comarcals, regionals, nacionals i internacionals
Serveis:
Directori d'Empreses, agenda, anuncis classificats, borsa de treball
Opinió, IV trofeu la rella de futbol
Connecta-t'hi!!
http.://www.vilaweb.com/ilucanes
ARCA
LLIBRERIA
Plaça Nova, 7 08513-Prats de Lluçanès T.: 938560345 - F.: 93 856 07 64
EL BALL DE BASTONS DE PRATS DE LLUÇANÈS
Música i tradició al Lluçanès
Volem compartir amb vosaltres aquestes festes i convidar-vos a visitar l'exposició de joguines i regals que us hem preparat.
El Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra
Des de fa 11 anys, al monestir de Lluçà
"I si tot I'ony la mesquinesa ens fibla, i l'orgull de la nostra soledat, almenys aquesta nit fem el possible per ser uns homes de bono voluntat"
Aquests són els darrers versos del Poema de Nadal que Josep Maria de Segarra va escriure l'any 1931 que, gràcies a la lectura que ofereixen els membres del GALL (grup d'actors actrius del Lluçanès) des de fa onze anys, es poden sentir pels volts de Nadal al monestir de Santa Maria de Lluçà. El GALL va començar a representar-lo l'any 1994 des de llavors s'ha fet cada any, exceptuant l'any 2003 en que coincidint amb la recent mort del poeta Miquel Martí Pol es va fer una lectura de poemes d'aquest autor.
A la comarca la cita ha esdevingut una tradició algun cop s'ha aprofitat per homenatjar personatges locals destacats, com a l'any 1996 en que la lectura es va dedicar al Pep Gost que ens havia deixat aquell mateix any.
Ja fa uns anys que la lectura
del poema de Josep Maria de Segarra, s'acompanya amb nadales interpretades per una coral que es reuneix únicament per aquesta ocasió, integrada per persones del Lluçanès comarques veïnes.
La cita es ineludible. Un entorn privilegiat, les parets
romàniques de Santa Maria de Lluçà, una calma una pau reconfortants, uns cants suaus de vellut, uns versos dits a poqueta llum, uns gestos unes mirades de complícitat... fan de la vetllada una harmonia reconfortant.
Mercè Sabata
La coral i els lectors del Poema a Lluçà./arxiu la rella
La Comissió de Reis de Prats de Lluçanès us desitja que passeu unes bones Festes i que tingueu una molt bona entrada
Volem donar les gràcies a tots els establiments que han col·laborat amb la panera de la fira de Santa Llúcia
Teresa Ribó; Perruqueria Encarna; Albert Pont; Pinsos Henz; Inforber; Comercial; Suma; Cal Faura; Calçats Lídia; Saló de Bellesa Cirera, l'Estanc; Cal Pau; El Patufet; Peixateria Escrigues; El Boomerang; Cal Janet; Ca la Rosa; Peixateria Montse; Rocadembosch; Contrast; Calçats Canal; Intim's; Rellotgeria Cirera; Basaganya; Ca la Susi; Tintoreria Conxita; OBG i COB; Cuina de casa; Cal Siller; Cal Jesús Puig; Perruqueria Nita; Di7; el Taulell; teresa Pey; Cal Vilardell, Cal Padassé; loreto; Cal Cigró; Cal Trempat; la Cantina; Pinsos Orriols; Perruqueria Sílvia; Veterinaris; Cal Tres unces; Copisteria Blanca; Perruqueria M. Carme; Ca la Morena; l'avi Ciseu; Ferreteria Prats; Cal castany, Cal Sargento; Forn de Pa J. Bruch; tintoreria Montse; Perruqueria Montse; Top Jeans; El Cargol; Flors Marta; Cal Vetes; Framàcia; Electrodomèstics Baladeras; Cal Girvent; Costa Esports; Estop dolç; Flors Assumpcion.
-El dia 28 de desembre, els patges anunciaran la recollida de cartes, a partir de les 7 de la tarda al Pavelló en el marc del Juguem a Prats,
-El dia 31 de desembre, recollida de cartes als llocs de costum a partir de la 1 del migdia,
-Els dies 2 i 3 de gener del 2006, Atenció als Pares, Per anar a les cases, reunió a l'Ajuntament vell de 9 a 11. També podeu trucar al 636 633 408 (Esther) i 676578564 (Cristina)
-El dia 5 de gener, Cavalcada!! a partir de la 1 de la matinada gran Festa de Reis, a la Sala Polivalent. Us hi esperem
