Av. del Prat, 7 PoI. Ind. 08/80 Moià Tel. 93830 09 03 Fax 93820 76 01 E-mail.winihard@sefes.es
.disseny gràfic
.imatge corporativa
.serveis editorials
.impresos en general
.maquetació llibres, revistes .edició de catàlegs
Fira de l'Hostal del Vilar: la fira de la pagesia, la fira del
Ja tornem a tenim la Fira de l'Hostal del Vilar aquí. Sembla mentida com passa el temps, ara farà un any que ens trobàvem just aquí ja hi tornem a ser. Aquest any s'escau en diumenge, i com que és un dia festiu esperem tenir molta gent si el temps ens acompanya, perquè ja sabeu que aquest és un factor molt important en aquesta fira que es fa totalment a l'aire lliure. Si hem de jutjar pel temps que ens ha fet aquest any, amb aquest estiu tan calorós i aquestes pluges tan escasses, preveiem que ens farà un bon dia, o si més no el desig és aquest.
Aquest any, com ja és costum en les darreres edicions de la fira, hi haurà un parell de demostracions d'oficis antics del camp, oficis que actualment ja gairebé no es practiquen, en concret es farà una demostració de batre mongetes amb batolles, que després es passaran per la màquina de ventar, i a més també es farà una demostració d'esmolar diferents eines del camp, tot tal com es feia antigament i amb les mateixes eines.
Tot això ho podem fer perquè hi ha un grup de gent que fa molts anys ho havien fet o ho havien vist ara ens fan una demostració que agraïm molt, ja que aquesta exhibició s'ha convertit en una de les atraccions principals de la fira.
També tenim les diverses activitats de cada any: exposicions, oficis artesans, el concurs de munyir vaques, el dinar i el ball amb el Jordi Bruch, que ens ajuda a pair.
Com es pot veure, la majoria d'activitats d'aquesta fira giren entorn del món de la pagesia, actualment un ofici en perill d'extinció, que creiem que si es continua per aquest camí s'acabarà convertint en una indústria.
Espero que aquestes activitats agradin a tothom i ja sabeu que esteu convidats a aquesta Fira de l'Hostal 2003 i a les properes.
Aprofito per agrair la col-laboració de tots els qui fan possible que la Fira de l'Hostal del Vilar sigui com és.
JOSEPPUJOL
Alcalde de Sant Agustí de Lluçanèss
Dijous 25 de setembre
A les 9 del vespre,
- Xerrada sobre COMAFECTARÀ LA REFORMA DE LA PAC, amb PepAlslna responsable de sectors ramaders d'Unió de Pagesos, tindrà lloc al Local de la Cooperativa del Lluçanès Nord (Sant Boi de Lluçanès)
Diumenge 28 de setembre
- Exposició de bestiar i de maquinària agricola i ramadera
- Mostra d'oficis artesans
- L'àvia Remei coneguda pel programa "El pont de les formigues" de Catalunya Ràdio signarà el lltbre "La cuina de l'àvia Remei"
A les 11 del mati, - Demostració de batre mongetes amb "batolles" i netejar-les amb una màquina de ventar Demostració d'esmolar eines del camp amb moles antigues
- Presentació del volum2 de Quadern de Transhumància (Solc)
A 2/4 de 12, - Concurs de munyir vaques a mà
A 214de 2, - Gran "DINAR DE FIRA"
Menú: arròs - botIfarra t llom - postres - cavapa t vi - cafe j copa
A 2/4 de 4 de la tarda, - BALL amb Jordi Bruch
limitades)
La memòria popular al Lluçanès diu que la fira de l'Hostal és una firá molt antiga, molt vella, però ningú n'ha concretat mai la seva antiguitat. Podríem dir que el fet ha esdevingut gairebé mític. Per tant, ens proposem fer un seguit de reflexions al respecte, sempre partint de la minsa documentació històrica de què actualment disposem i amb l'ànim de fer alguna aportació que doni arguments a la importància històrica de la fira de l'Hostal del Vilar. Primerament, per tal d'emplaçar-nos en un context general, caldria observar que, les fires i mercats que s'originaren en els segles posteriors a la repoblació de Catalunya, és a dir, als segles X, XI, iXII, solen estar ben documentades per la raó que provenien de concessions privilegis reials. Generalment, s'emplaçaven en cruïlles de camins, a en llocs on hi havia una petita església. Moltes vegades la fira a el mercat era determinant perquè posteriorment i en el mateix lloc s'hi originés un nucli de població. Aquest, per exemple, és el cas de la ciutat de Sabadell, població que neix en el lloc on a principis del segle XI s'hi celebrava un mercat els dissabtes, esdeveniment que a la llarga determinaria el nom de ciutat. Del Forum sabatelli (mercat del dissabte) se'n derivà Sabadell.
Durant els segles XVII i XVIII, període de creixement 1iiiI!i!:iiiiii!ií¡¡¡e demogràfic espectacular, fou justament la situació dels hos- Giiii_-¡: tals la que sovint determinava la formació d'un carrer a un poble. Generalment, el hostals s'emplaçaven al costat de les �� vies de trànsit com els camins rals i ramaders, llocs on s'havia generat una petita activitat econòmica.
AI Lluçanès, tenim exemples ben clars en aquest sentit, per exemple: el carrer de L-- --""LBeulaigua a Santa Martí d'Albars, també a Santa Eulàlia de Puig-oriol, on abans d'haver-hi el carrer (pels volts de l'any 1700) només hi existien dos hostals: I'Hostalet de Puig-oriol, probablement el Cal Penyora actual, l'Hostal de Joan Salvans, avui Cal Calcinaire. Passà el mateix en el raval de l'Alou que creix durant el segle XVIII a partir de l'existència originària de l'Hostal Ca l'Aguiler.
Si suposem que la fira de l'Hostal del Vilar és molt antiga, ¿per què no s'han donat cap d'aquestes situacions? Caldria però tenir en compte que es tracta d'una fira de les anomenades de Camp, és a dir, una reunió de pastors comerciants que es troben per comprar vendre el bestiar en un lloc a camp obert durant el transcurs del recorregut transhumant dels ramat.
D' aquest tipus de fires, tan sols se'n coneixen sis en tot Catalunya i degut al seu caràcter campestre, no generaven cap tipus de documentació i, per tant, ens permet seguir dubtant de la seva antiguitat.
Tot i així, disposem d'una documentació molt esparsa i potser poc valorada, la qual sí que ens dóna notícies històriques de la Fira de l'Hostal. Ens referim als dietaris a llibres de comptes de diferents cases de pagès. L'anotació més antiga trobada fins ara, fa referència a la Fira de l'Hostal de l'any 1811 i correspon a un llibre de comptes de la casa Montorro de Sant Boi. No obstant, d'aquest mateix dietari se'n pot deduir també que l'inici de la fira no fou gaire més reculat.
Vist això, la hipòtesi que proposem és la d'una fira moderna creada a principis del segle XIX. De fet, els esdeveniments que es promovien des de la casa del Vilar de Sant Boi a meitat del segle XVIII ens podrien ajudar a corroborar-ho, sobretot si suposem que aquesta casa va tenir molt a veure amb la creació de la pròpia fira. L'any 1756, Josep Vilar, Ciutadà Honrat de Barcelona, va fer construir la casa de l'Hostal del Vilar, com una masoveria del propi Vilar i no com un hostal. Però, dos anys abans, el 1754, el mateix Josep Vilar aconseguia comprar al Consell Jurat del Lluçanès amb caràcter de perpetuïtat el dret exclusiu d'establir a tenir: "Hostals, tavernes, fleques, forns i tendes en tot el terme de Sant Agustí, a excepció del raval de l'Alou". Uns dies després, Josep Vilar, fent ús d'aquest dret, arrendava a Jaume Carbonell, pastor d'ovelles la Casa Nova d'en Vinyes
o casa d'en Coma (avui Can Coma), pel temps d'un any i amb la facultat "de vendre, pa, vi, pesca salada, aiguardent poder coure pa per a qualsevol particular, donar menjar i beure, i recollir gent a la casa de vostre pròpia habitació"
Així doncs, el primer Hostal cal situar-lo a Can Coma, encara que uns anys després els drets de tenir hostal passaren a l'actual casa de l'Hostal del Vilar, que llavors es coneixia com l'Hostal de la Parera. Per tant podem deduir que, si l'Hostal del Vilar no va existir com a tal fins a ben entrada la segona meitat del segle XVIII, difícilment podia haver-hi una fira que portés el seu nom.
Un altre document ens fa sospitar també de l'antiguitat de la fira. Es tracta d'un article publicat l'any 1909 a la revista
El Puigmal, en el que l'etnògraf Rossend Serra Pagès, després de fer una visita a la fira, ens informa de "certs temors que sembla que l'amo de l'Hostal tenia a fi que no creguessin que el pla que ell cedia gratuïtament a aquest fi, pogués ser-li exigit".
Malgrat la nostra argumentació, el mite de l'antiguitat de la fira encara no s'ha trencat.
Si algú té la paciència de regirar papers, probablement un dia apareixerà algun document que portarà més llum a aquest tema que en el fons està encara per resoldre. En aquest sentit, creiem que al Lluçanès caldria incidir en el coneixement de la documentació ignorada reclosa a les golfes de les cases de pagès, cases que durant segles foren centres del poder polític i territorial. Algunes d'aquestes cases han tingut cura de conservarla documentació, en d'altres ha desaparegut, i en alguns casos la desconeixem o senzillament existeix una certa recança en deixar-la consultar.
Algú hauria de procurar per la conservació d'aquests papers que a voltes aparenten insignificància però que poden ser la clau de moltes incògnites històriques.
Caldria un esforç de les administracions de la comarca per tal que aquesta documentació es conegués i es tractés degudament, amb criteris arxivístics de conservació. De manera que els seus propietaris en pugessin facilitar la consulta sense recels i amb garanties suficients.
En el fons estem parlant de la història col·lectiva de la comarca del Lluçanès.
PI�TURÁ I�OUSTRIÁL i OtCORÁTIVÁ
M. Àngels Sabatés i Plata Major,71 08513 Prats de Lluçanès T.: 938560592
Part.: 93 888 00 57
Lacats, envernissats, estucats -venecià, a la calç -, i ara, colors a l'instant.
Abans de la Fira de l'Hostal de l'any 1988, en Baldiri Selva, la Teresina Solé i en Josep Ma Giravent, tots regidors de l'Ajuntament de Sant Boi en el grup de l'oposició en aquell moment, vàrem convocar una reunió a l'hotel Montcel amb l'Ajuntament de Sant Agustí a la qual assistiren Melcior Rovira, llavors alcalde, i el regidors Josep Mas i Josep Pujol. Els vam plantejar que la fira s'estava morint, ja que en aquells moments sols quedaven tres a quatre parades en el camí del Munts nosaltres creiem que si ens hi posàvem amb empemta tots plegats aconseguiríem refer la fira, cosa que va succeir,fins assolir els nivells altíssims que té en aquest moment, tant de públic com de firaires i expositors. Vàrem començar per fer saber a diferents possibles expositors que impulsaríem la fira perquè aquesta fos important ells varen col·laborar exposant ja aquell mateix any, a part que alguns van col.laborar econòmicament per pagar una part del 'pressupost que va costar fer l'envelat a cobert en el qual es va començar a fer el dinar de germanor que encara avui fem.
Cal dir que la Diputació de Barcelona ens va pagar la resta del pressupost d'aquesta inversió, i també cal explicar que en aquests anys aquest cobert s'ha utilitzat per diferents actes a molts pobles del Lluçanès. El requisit que va demanar la Diputació per justificar aquesta subvenció fou que els organitzadors de la fira, que eren i continuem sent la majoria pagesos, forméssim una Cooperativa, i així és com va néixer la Cooperativa Lluçanès Nord que té la seva seu a Sant Boi.Aquesta cooperativa, a més d'organitzar la fira, de seguida va començar a donar serveis als pagesos del Lluçanès que se'n feien socis, serveis com el grup de recollida de llet, la compra i venda de llavors i cereals a portar la comptabilitat de les explotacions altres serveis de l'activitat agrària.
Amb el pas del temps es va veure oportú separar la Fira de la Cooperativa, i en aquests moments els organitzadors estem com el primer dia, comptant amb el suport dels ajuntaments de Sant Agustí i de Sant Boi, encara que des de la mateixa organització ens hauríem de plantejar que en el futur poguéssim trobar la manera de crear una ens propi per a la Fira de l'hostal del Vilar.
Josep Ma Giravent Lladó Alcalde de Sant Boi de Lluçanès
N Hiland CX escollida
Seguint l'èxit aconseguit per la ew o I
Cosetxadora de I'Any 2002, New Holland guanya d� nou. e dt b el premi Tractor
New Holland TM 190 ha estat guar ona arn
d I' Any 2003. El TM t90 ha passat amb excel.lent I:examen. e I d'Europa tnomfant d'un grup d'experts periodistes açnco es. .' t la més alta puntuació en tots els entens: motor: aconseguln dl alxl components electrònics, comfort isseny, transmlsslO, d tractors com en relació qualitat-preu. L'àmplia gamma e New Holland de la Sèrie TM està formada de 6 models que van des de 124 CV a 194 CV, oferint una gran quantitat d'opcions per poder ajustar-se a les necessitats de cada Client.
b: w newholland,com\es
Visiti la nostra pàgina we ww