LA SOBRETAULA
“La cuina m’ha permès fer-me un lloc al món”
Entrevista a Ferran Vilà Castañé
LA COLUMNA Petites meravelles quotidianes
D’Anna Gorchs Font
Només Prats supera el 50 % dels ítems de transparència a la web
· Gairebé tots els ajuntaments milloren la puntuació de l’estudi Infoparticipa respecte l’any passat, però segueixen suspenent
Entre misses i caramelles, la Pasqua al Lluçanès
Els pobles viuen la Setmana Santa amb bon temps i el ressò de les cançons i els balls
SANT JORDI
El Lluçanès s’escriu i es deixa llegir
Recull de totes les novetats literàries del Lluçanès per Sant Jordi
INFRAESTRUCTURES
La Mancomunitat demana revisar el projecte PLATER
El pla preveu instal·lar 1.270 hectàrees de plaques solars al Lluçanès
PRESSUPOSTOS
La piscina, l’escola i l’Ateneu, inversions a Sant Feliu
L’Ajuntament aprova un pressupost de més de 2 milions d’euros
ESPORTS
Una agressió als vestidors taca la victòria de l’Olost
El partit contra el Ribes va acabar abans d’hora i s’han presentat denúncies
EL RELAT
Pèrdua al Berguedà De Roger Torrents Boy
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_
B-31.541-2001
ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
CORRECCIÓ_
Natàlia Sala Herrero
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria
COL·LABORA_
Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
de:
Amb el suport de:
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Grup Viure Olost i Santa Creu, passat i present.
ANY: 1949
LLOC: Sant Adjutori, Olost
En plena postguerra, un grup de joves, davant el gran nombre de bicicletes que en aquell temps hi havia i la poca animació d’un Dilluns de Pasqua, van tenir la idea d’improvisar una cursa que consistiria a baixar al poble, donar una volta a l’església i tornar a pujar pel Passeig cap a Sant Adjutori. Justament va guanyar el que tenia la bicicleta més tronada, enfront d’un que la tenia de més qualitat. L’any següent es van animar a repetir l’experiència i van decidir ampliar l’itinerari. Durant dos anys la cursa va passar per Prats, però l’experiència fou un fracàs, ja que els corredors de Prats eren ajudats per un camió que els pujava la costa de Lurdes, i els d’Olost eren maltractats quan passaven per Prats, fent honor a la rivalitat entre els dos pobles. Llavors es va fixar un nou itinerari que anava des de la Casilla fins a les Cases o fins al al trencant de la Riera, segons els anys. La cursa va seguir viva uns anys, els darrers dels quals hi havia corredors de l’Estat Espanyol i, fins i tot, de França.
PREGUNTA
Creus que els Ajuntaments del Lluçanès ofereixen informació a les seves pàgines webs sobre gestió municipal?
Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 29 de març de 2026 amb una mostra de 80 vots
Respon a la següent pregunta el diumenge 26 d’abril!
659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat
Revista membre
La Mancomunitat denuncia el desequilibri que suposa el PLATER
L’ens insta a la Generalitat a revisar el PLATER i presenta una nota tècnica on demana rebaixar els objectius assignats al Lluçanès
LLUÇANÈS
Per_
La Mancomunitat del Lluçanès ha presentat una nota tècnica al procés participatiu sobre el PLATER que la Generalitat va obrir a finals de març i que finalitzava el dia 10 d’abril.
Carles Banús, gerent de la Mancomunitat, explica que l’objectiu de l’ens és aconseguir reduir l’alt percentatge de plaques en sòl no artificialitat que preveu el PLATER pel Lluçanès. Alhora, també denuncien el desequilibri territorial que suposa aquest pla pel Lluçanès.
Des de la Mancomunitat reclamen, més enllà de revisar a la baixa els objectius previstos per al Lluçanès, que s’incrementi el pes dels sòls artificialitzats i els edificis en el projecte.
També demanen que s’incorpori un mecanisme que permeti comparar comarques i municipis amb indicadors clars, com per exemple MW/habitant, que serveixi per corregir els desequilibris territorials. Així com establir límits màxims de càrrega territorial en comarques rurals i de baixa densitat.
La Mancomunitat estudia com donar suport als ajuntaments que vugluin presentar al·legacions al PLATER
Des de la Mancomunitat exigeixen a la Generalitat que publiqui de manera transparent la cartografia detallada de sòls ap-
tes, prioritaris i no prioritaris del PLATER i els criteris que s’han seguit per definir-los.
AL·LEGACIONS AL PLATER
Està previst que els pròxims dies s’obri el període d’al·legacions al PLATER, que durarà uns tres mesos, el doble del que sol ser habitual.
Carles Banús, gerent de l’ens, explica que caldrà esperar fins que s’obrin per veure “si des de la Mancomunitat podem presentar-ne”, però afegeix que “estem treballant per buscar un perfil tècnic que pugui ajudar els ajuntaments a presentar les al·legacions pertinents”.
EL PLATER AL LLUÇANÈS
El Pla territorial sectorial per a la implantació d’energies renovables (PLATER) estableix per al Lluçanès una potència instal·lada el 2050 de 795 MW.
A LaRella 614 es detalla la distribució per municipis a excepció de Merlès perquè encara no hi havia la xifra oficial, que serà de 66,3 MW.
El PLATER estableix que calen aproximadament 1,6 hectàrees per produir 1 MW. Al Lluçanès, això es tradueix en més de 1.270 hectàrees de plaques. Tenint en compte que, aproximadament, per produir 1 MW calen unes 1.613 plaques, al Lluçanès caldria instal·lar-n’hi més d’un milió.//
La piscina, l’escola i l’Ateneu són les principals inversions de l’Ajuntament de Sant Feliu
inclusió de les ajudes del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis) que dona la Generalitat al pressupost d’enguany.
canviar tota la maquinària, afegeix Yebra. Les obres començaran un cop s’acabi aquesta temporada d’estiu.
SUCCESSOS
Un ciclista evacuat amb helicòpter a Lluçà per un xoc amb un quad
Imatges de l’evacuació a Lluçà. // F:
Un ciclista va resultar ferit greu dissabte 11 després de patir un xoc amb un quad en un camí rural entre Santa Eulàlia de Puig-oriol i Lluçà. Els Bombers van rebre l’avís a les 11.10 h del matí i van activar l’helicòpter del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), així com dues dotacions terrestres de suport. Els efectius van realitzar l’extracció del ciclista ferit i, posteriorment, va ser evacuat en estat greu a l’Hospital de Vic.// RED
POLÍTICA
Alba Camps,
diputada d’ERC al Parlament, visita el Lluçanès
El ple de l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra va aprovar el pressupost municipal de 2026 el passat mes de març, amb una dotació total de 2.140.129 €, fet que representa un increment de més del 50 % respecte al pressupost de l’any anterior.
Una de les partides que experimenten un creixement més elevat és la d’inversions reals, que té una dotació d’1.355.063 €. Aquest increment es deu, principalment, a la
Anna Yebra, regidora de l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra, explica que les principals inversions que volen impulsar des del consistori aquest any se centren de la zona de les piscines, a l’escola municipal i a l’Ateneu.
Pel que fa a les piscines, Yebra explica que es farà una remodelació total a la zona. Actualment, les piscines perden aigua, i per això, les faran noves i seran d’aigua salada. A més, també caldrà
A l’escola, les obres es faran durant els mesos d’estiu, així l’alumnat començarà al setembre amb tots els tancaments nous.
Pel que fa a l’Ateneu, s’hi installarà un sistema de climatització, ja que actualment no hi és, tal com explica Yebra, i s’arreglarà i es pintarà la façana. A més, s’arreglaran les goteres que afecten la sala. Yebra afegeix que encara no hi ha data per començar les obres. //
La diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya, Alba Camps Roca, va visitar aquest passat dilluns Prats de Lluçanès. Durant la visita, Camps va fer fins a cinc reunions amb entitats i institucions de la comarca. D’una banda, es va reunir amb la direcció de la Mancomunitat del Lluçanès. D’altra banda, va visitar les cooperatives de La Rosada, Cuidem Lluçanès i la cooperativa de consum de Prats de Lluçanès. Finalment, es va reunir amb el grup d’Esquerra a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès.
Camps també va defensar fa uns dies, en una comissió al Parlament, que la Mancomunitat del Lluçanès cobrés els diners de l’anualitat del 2024 que el govern de la Generalitat nega, i va reclamar suport en el desplegament efectiu de la comarca. Camps també és la diputada que va defensar la llei de creació de la comarca del Lluçanès, l’any 2023.// RED
BOMBERS
Alba Camps, al centre, reunida amb la Cooperativa de Consum de Prats de Lluçanès// F: ERC PRATS
Parc fotovoltaic.// F: FREEPICK
Carolina Font Usart
PRESSUPOST
SANT FELIU SASSERRA
Per_ Carolina Font Usart
Pèrdua al Berguedà
Roger Torrents Boy
Solidificat al Berguedà, hi ha un record que no he pogut esborrar, o més valdria dir, que mai recordaré. Els fets varen passar fa quasi una dècada, un dissabte de Patum. Són coneguts com els fets de Saldes. De la història, en desconec la cronologia exacta, ni tampoc l’abast de les conseqüències. Tanmateix, sí que en conec la sensació i les condicions que em van fer emprendre aquell viatge. Després d’aquell dia vaig trigar a tornar a Berga i també a ubicar-me en els límits de la meva persona. De totes maneres, ja feia temps que havia abandonat el camí del jo i només anhelava perdre’m en els altres i les altres coses. El territori del Berguedà és més abrupte i contundent, en contraposició al relleu d’altiplans i a l’amplitud del Lluçanès. A priori, es podria pensar que la gent del Berguedà està més tancada en si mateixa i és més rural. Tot i això, el fet de ser un lloc de pas més transitat que la nostra comarca els ha portat a tenir un caràcter que, almenys, pel que he vist de Berga, els acosta més a les maneres ciutadanes. No obstant això, ells es vanaglorien de ser molt de la terra.
Aquell dissabte de Patum, vaig compartir cotxe amb un bon amic que tenia la idea d’anar una estona a donar la volta, fer el passacarrers i després tornar cap a casa. En principi havia de ser una jornada tranquil·la, tot i que els dos teníem set. Vaig arribar a Berga amb la sensació que alguna cosa descarrilaria, i no pas lentament, sinó com un tren d’alta velocitat. La Patum de Berga ja bullia abans que el sol es pongués i jo, il·lús, pensava que podria observar-la amb una certa distància. Aquí no hi vas d’observador, acabes engolit. Es tracta d’una festa honesta on es reuneix tradició i disbauxa a un nivell molt alt. Vam anar pel Passeig i per la Plaça deixant-nos portar per la massa. Trobant coneguts i deixant converses a mitges. Va començar a ploure i ens vam anar a refugiar a l’aparcament d’un supermercat, on germans en la fe s’havien estacionat per estar a aixopluc i engatar-se aprofitant la situació meteorològica. Més tard tenien pensat dormir al cotxe com a mostra de civisme i responsabilitat ciutadana. Es tractava de rom amb Red Bull. Va parar la pluja. Després… res clar. Trossos. Un carrer estret. Alguna giragonsa acròbata. La Plaça. El gust dolç a la boca. Corpus. La sensació d’haver estat caminant pel desert.
Quan vaig obrir els ulls, el món era diferent. Silenci. Rajos de llum. El cap començava a funcionar com si d’un Windows 98 en un processador antic es tractés. S’estava carregant la pantalla d’inici. Em vaig incorporar lentament i vaig veure la silueta del Pedraforca davant meu. Colossal. Il·luminada pel sol del matí, tenia un aire de divinitat difícilment suportable. I allà, sota aquell massís monumental, el cap a punt d’explotar i el cos convertit en una relíquia de la nit. Aquesta forca acusadora m’estava burxant amb els seus peculiars pollegons. Vaig entendre una cosa: la Patum no s’acaba. Només et deixa anar en algun punt aleatori del territori perquè en pateixis les conseqüències, "Què collons?"
No tenia cap record coherent de com hi havia arribat. Només una vaga certesa que havia seguit bevent molt. La barreja de Patum havia fet els seus estralls i els resultats eren impressionants. Vaig intentar buscar consol en el meu telèfon intel·ligent. No tenia bateria ni ningú que m’expliqués com havia pogut arribar allà. No podia demanar auxili, ni fer res. Així doncs, vaig començar a caminar cap on fos.
El meu cos no presentava cap tipus de desperfecte, més enllà del reinici del software provocat per l’alcohol. El meu telèfon estava inert i sense vida. Havia retornat a una condició d’home primigeni davant la muntanya. No sentia por, sinó una forta desorientació i meravella enfront de la bellesa de la imatge matinal. Segurament tot era fruit del deteriorament cognitiu. De totes maneres, estava sol i desemparat, deixat de la mà de Déu. Vaig començar a caminar fora de la plaça on estava aparcada aquella furgoneta. Vaig seguir els cartells per sortir del poble. Com que no tenia res més a fer, vaig anar caminant direcció Berga. El sentit de l’absurd s’havia apoderat de mi. Era com tornar a néixer, però aquest cop em trobava amb les capacitats intel·lectuals pròpies d’un jove. No podia plorar com un nadó quan arriba al món perquè, en el fons, ja era el segon cop que m’hi trobava. Ningú voltava a aquella hora. Només un paratge de muntanya, aire net, una calma insultant. Quelcom semblant al paradís. Quan feia una estona que caminava, vaig arribar a una benzinera. Els vaig explicar que volia carregar el mòbil. Vaig demanar un cafè amb llet i els vaig explicar la meva història. La dona va quedar meravellada de tal proesa etílica. Després d’ubicar-me amb l’olor càlida del cafè amb llet, vaig sentir una certa calma, el conhort d’haver trobat altra gent amb qui explicar les meves vicissituds em va alleugerir. Un cop acabada la beguda, vaig passar a trucar el meu amic. La conversa va ser escoltada atentament per la gent de la benzinera. El meu company era a la feina, em va comentar que havia hagut de marxar perquè no em trobava enlloc. Jo li vaig demanar explicacions, de totes maneres, de com havia pogut passar tot allò. Ningú sabia res. Vaig sentir que els seus companys de feina estaven distrets amb com havia anat tot plegat. Em va dir que em passaria a buscar a Berga quan acabés de treballar a la granja. Llavors, la providència va enviar un repartidor de diaris que em va recollir per enviar la bona nova al món. A aquell home li va fer molta gràcia el meu relat. Ell transportava amb la seva furgoneta blanca la radiografia de l’estat de l’actualitat. Era l’autobús de les cròniques de les misèries del món i jo n’havia agafat un bitllet. En el silenci del trajecte cap a Berga, mentre baixàvem de nou cap a la vida, vaig comprendre que la meva vergonya no era haver-me perdut, sinó haver oblidat qui era entre el fum i els petards. El trànsit necessari entre el foc de la festa i la fredor del deure.
Em vaig llevar dins una furgoneta, als seients de darrere. Alguna neurona funcional va fer hores extres i va aconseguir reconstruir el fet essencial: no era a Berga, era a Saldes.
Com vaig arribar fins a Saldes? No ho sé… Potser el mateix dimoni es va aprofitar de la meva ànima feble per tal de portar-me a collibè fins al Pedraforca per fer-me conscient de la meva pròpia petitesa davant la immensitat de la muntanya. O potser, senzillament, havia begut una mica massa com a forma de càstig i amb l’esperança de tenir una certa expiació.
Finalment, vam arribar a la rotonda i ja només em restava esperar que arribés el meu amic. L’espera se’m feia insuportable. Havia trucat a la meva parella, que en aquell moment va passar a ser ex. Un fort sentiment de tristesa em va consumir. Feia temps que tot se n’anava a la merda i l’últim baluard de l’estabilitat havia caigut. L’accident, la mort i el desamor van impactar com una mala ratxa perfecta. La fortuna es va tornar hostil durant una temporada i intentar pensar en aquell temps com en un estratagema del destí és ridícul. Les coses van anar així, o aquesta és la forma en què aquest arxiu corrupte s’ha emmagatzemat a la memòria. No té gaire sentit buscar-hi una lliçó. A vegades només es perd. Quan va arribar el meu cotxe salvador, em vaig trencar i vaig plorar. Ja havia llençat la meva vida. Tot i així, la meva tirada tenia efecte de bumerang. Si es vol que una cosa neixi, abans ha de morir. Tingueu fe.
Anys després, mirant el paisatge del Berguedà, esperant trobar-hi inspiració o clarividència. Tan sols he vist que la seva herba és més verda.
Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. //
Les webs municipals del Lluçanès guanyen transparència
Gairebé totes milloren els seus resultats respecte l’any passat
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La nova edició del Segell Infoparticipa, que atorga la Universitat Autònoma de Barcelona, posa de manifest un increment de la transparència de les webs municipals del Lluçanès.
Tot i que els resultats tenen molt marge de millora, la majoria d’ajuntaments han augmentat la seva puntuació respecte a l’edició de l’any passat.
MILLOREN ELS RESULTATS
Dels municipis del Lluçanès que han millorat la seva puntuació respecte a l’edició anterior, destaquen els municipis de Lluçà i Oristà, que han aconseguit doblar la seva puntuació. Les principals millores han estat en tema de participació ciutadana, és a dir, informació sobre el municipi.
En la mateixa línia, hi trobem la pàgina web d’Alpens, que supera el 25 % de compliment dels ítems que marca el segell. Aquesta és la xifra més alta que aconsegueix el municipi des del 2021.
Per la seva banda, cal destacar la pàgina web de l’Ajuntament de
Municipi
Agustí de Lluçanès
Informació bàsica sobre les persones que formen part del govern Es publiquen actes del Ple Municipal?
Es publica el Pressupost de l’Ajuntament de l’any en curs i dels organismes autònoms, en cas d’existir? S’ofereix al web una agenda d’activitats municipals i ciutadanes?
Sant Martí d’Albars que està a només 4 punts percentuals d’arribar al compliment del 50 % dels ítems. Ara mateix, l’única pàgina web que supera el 50 % d’assoliment dels ítems que marca el segell és la de l’Ajuntament Prats de Lluçanès. Actualment, estan reformant la seva pàgina web. Prats és l'únic municipi del Lluçanès que ha obtingut el segell de transparència, el va mantenir del 2014 fins al 2023.
UN LLEUGER DESCENS
Les webs que han baixat lleugerament la seva puntuació són les d’Olost, Prats i Sant Feliu Sasserra. En els tres casos, la diferència amb l’edició anterior és la publicació de les dades de contacte (correu electrònic, telèfon i/o xarxes socials) dels membres del govern i de l’oposició, si s’escau.
En el cas de Sant Feliu, malgrat que hi consta el telèfon, no hi ha un correu electrònic de contacte o un formulari de contacte que arribi directament al regidor.
En el cas d’Olost, es pot arribar a trobar aquesta informació a través del portal de transparència, però arribar-hi és complicat.Per als autors del Segell és important que les informacions siguin fàcilment accessibles amb un màxim de tres clics.//
FONT: Segell Infoparticipa - Universitat Autònoma de Barcelona.
El Lluçanès s’escriu i es deixa llegir
S’acosta Sant Jordi i un batec comença a recórrer carrers i places del país: el de les pàgines que s’obren i les roses que passen, fugisseres, de mà en mà.
Una diada que convida a sortir, passejar i triar amb calma el llibre que espera pacient. Cada títol és una porta a una nova història i al Lluçanès se n’hi han escrit de molt boniques. Al llarg d’aquest darrer any, els autors i autores de la comarca n’han obert moltes, i aquí en trobareu un petit resum, juntament amb l’edició de LaRella en què se’n va parlar.
QUAN LES ALES BRILLIN
Carina Serra
És un conte que explica a través de la transformació de crisàlide a papallona el camí de la maternitat. Des de l’embaràs fins al naixement del nadó, però també de la mare.
L’obra recull els textos i les illustracions que l’autora va fer els primers mesos de maternitat. Més informació a LaRella 609.
QUAN ÉREM IRLANDESOS
Ramon Erra | Trípode
EL MUNICIPI D’ORISTÀ
Lluís Vila i Vilata | Cal Siller
El llibre fa un repàs a la història i al patrimoni d’Oristà i la Torre, i permet al lector descobrir aquells aspectes més curiosos dels dos pobles.
Les fotografies són les protagonistes d’un llibre que amaga poemes i que explica per què aquest és un indret privilegiat.
Més informació a LaRella 607.
LES HERBES REMEIERES A LA CUINA
Jornades a Sant Feliu Sasserra
Aquest llibret és la culminació de la Jornada d’Herbes Remeieres que es va fer a Sant Feliu el 2025. Un breu recull dels usos, especialment els culinaris, que es poden fer d’aquestes herbes. Primers, segons, postres, condiments i remeis variats reunits en un mateix llibret.
Més informació a LaRella 614.
DEIXA ESTAR LES ROSES
Teresa Ribera | Cal Siller
La poetessa olostenca i perafitenca ha recollit en aquest llibre tot de poemes que va escriure entre el 2013 i el 2015 i el va publicar al seu blog Sota la Pamela. Ho ha volgut materialitzar en un llibre per sortir de la pantalla i perquè es guardin millor.
Més informació a LaRella 605
Entre la novel·la i l’assaig s’ubica el llibre de l’autor de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Una història d’històries, on l’amistat, un viatge Irlanda i un Viatge al purgatori es combinen per crear aquest bonic homenatge a tota una generació d’amics.
Més informació a LaRella 606.
“SIGUES FORTA”, EM VAN DIR
Natàlia Nogué | Quorum Llibres
Aquest és un llibre d’emocions on l’autora relata la història de la seva vida. Una vida marcada per la depressió, però també per totes les frases que l’han acompanyat al llarg dels anys i que ara l’ajuden a desenvolupar cadascun dels 6 blocs en què està dividit el llibre. Més informació a LaRella 606.
SANT JOAN I ELS ELOIS
Xavier Cortada | Cal Siller
Aquesta és la història més completa i detallada de les Festes de Sant Joan i els Elois de Prats que s’ha fet fins ara. Un recull de tradicions, actes, anècdotes i fins i tot músiques que han marcat l’esdevenir d’aquesta festa, i tot plegat acompanyat d’una acurada selecció de fotografies. Més informació a LaRella 597 i 599.
MALLERENGA BLAVA I LA RUTA DE LA FORJA
Anna Obiols i Subi | Consorci / Cal Siller
La nova aventura de la mallerenga més viatgera del Lluçanès la porta a descobrir el món de la forja i les bèsties que, amb cara de pocs amics, custodien les eines dels forjadors.
Pobra mallerenga, només volia ajudar i com se les ha de veure. Més informació a LaRella 595.
RECORDS I MEMÒRIES
Associació de Jubilats i Pensionistes d’Alpens Cal Siller
PAPALLONES.
530
L’entitat alpensina ha celebrat aquest 2025 el quarantè aniversari. Per fer-ho, a més d’un dinar, han editat aquest llibre que recull la història de l’Associació. S’hi poden trobar fotografies i escrits realitzats en els successius homenatges personals, a més de visites, caminades o pessebres.
Més informació a LaRella 608.
ESPÈCIES DEL LLUÇANÈS
Ignasi Oliver | Cal Siller
El barceloní arrelat al Lluçanès ha recollit des de fa dècades totes les espècies de la família dels lepidòpters que es poden observar al Pantà de Garet i als seus voltants. L’obra fotogràfica consta d’una part divulgativa biològica i morfològica i una altra on es recull l’inventari fotogràfic.
Més informació a LaRella 608.
L’autor santboienc fa un repàs a la història de Sant Boi del darrer segle a través dels programes de la seva festa major, explicada des de la veu dels que hi vivien i dels que hi anaven a estiuejar. Una manera peculiar d’explicar allò que passava al Lluçanès i al país el segle passat. Més informació a LaRella 600.
VIURE A OLOST I SANTA CREU.
PASSAT I PRESENT Cal Siller
La colla d’olostencs que van publicar un primer volum històric el 2023, els va quedar tinta al tinter. I tanta, que aquest any han presentat dos volums més: Cultura, Església i Esport per una banda, i Activitat econòmica, Ajuntament i Sanitat, per l’altra.
Més informació a LaRella 600.
FLORA DE LA RUTA EMBOSCADES I GUAITA Biblioteca d’Olost
La Biblioteca d’Olost és un espai amb un gran dinamisme. Durant aquest darrer any s’han editat dos llibrets que recullen part de l’activitat. Per una banda, Flora de la Ruta Emboscades, del grup de plantes de l’entorn, i, per l’altra, el recull d’artistes de l’espai Guaita. Més informació a LaRella 600 i 611.
QUAN EL POBLE FA FESTA Baldiri Selva | Cal Siller
Però el Lluçanès no s’atura: continua escrivint-se amb força i diversitat, i s’hi afegeixen novetats que arriben just a temps per fer-se un lloc entre les mans dels lectors, a tocar de la diada més bonica de totes.
Llibres que parlen de tothom, que s’adapten als ulls que els miren i als moments que els demanen. Històries per explicar, per escriure, per jugar o per compartir.
Potser serà l’atzar, la intuïció o una conversa entre parades, però segur que del Lluçanès en sortirà aquell llibre que encara no sabíeu que buscàveu.
ELS LLIBRES
IL·LUSTRATS
DE'N SUBI
L’il·lustrador arriba carregat de novetats. Per una banda, suma dos títols més a la col·lecció Gran llibre joc de La Fantasia i dels Dinosaures.
Els seus dibuixos acompanyen el llibre Ja n’hi ha prou!, d’Olga Cercós, on els animals d’una granja fugen dels rols que se’ls hi han imposat. També il·lustra L’aniversari Màgic, de la Martina Escoda, que obre la porta a la màgia de les paraules.
Finalment, també il·lustra Flufo, el camaleó glamurós, de la Núria Cela. Una aventura per descobrir el color preferit del Flufo.
LOS CONTADORES DE CUENTOS
Enrique Collado Ruedo | Multimage
L’olostenc publica contes, històries i documents il·lustrats per a nens a partir de deu anys que transmeten els valors humanistes de la pau, el respecte, el diàleg i els drets humans, però sense ser pedant. En una mateixa edició es pot trobar escrit en castellà per una banda, i en italià, per l’altra.
SESSIÓ DE NIT
Josep Riera i Herms | Cal Siller
El poeta i forner d’Oristà publica una nova novel·la. L’autor presenta una història que desprèn molt amor en diferents sentits, a través de la mirada d’un home senzill que viu en un entorn que l’autor i els lectors del Lluçanès coneixeran bé. Diumenge 19, a les 6 de la tarda, el presentarà a la Fogaina de Prats.
ANATOMIA D’UN SILENCI
Ramon Breu Panyella | Edicions de L’Albí
Un viatge al passat per descobrir què amaguen els silencis de la història familiar de l’autor. Un passat ple de ferides mal tancades: de presons, represàlies, misèria i fam. Però també de resistència i d’esperança. Una crònica amb traces de ficció per poder explicar fins i tot allò que ja ha oblidat la memòria.
MEMÒRIES DE GUERRA D’UN PROPIETARI RURAL
(1936-1939) JOSEP MARIA VILARMAU CABANAS
Edició de R. Reixach i X. Cateura |Çtrencada
El propietari d’Escrigas de Merlès va haver de fugir el 21 de juliol de 1936. Vilarmau va descriure les seves vivències en unes minucioses cròniques que recull el llibre. A part de les memòries, la publicació inclou una aproximació de la Guerra Civil a Merlès. Es presentarà el diumenge 19 a les 12 del migidia a Merlès.
EL MEU QUADERN D’ESCRIPTURA CREATIVA
Iolanda Roset Aligué | Salvatella
En aquest quadern l’autora pradenca recull 25 propostes originals creades per afavorir el desenvolupament de la imaginació i la creativitat.
Un recurs pràctic per superar la por al full en blanc. Una eina per fer de l’escriptura un joc. Pensat per a infants a partir de 8 anys.
ELS PUIGFERRAT, RELLOTGERS (S. XVII)
F. Xavier Cortada i Jordà Àmbit de recerques del Berguedà
El llibre explica uns fets reals però que podrien ser una novel·la emocionant. L’autor ha cercat la història d’una família de ferrers, de Merlès, que van convertir-se en rellotgers. Els Puigferrat van fundar el taller a Gironella, i l’últim rellotger es va casar amb l’hereva de l’Estrada, de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
FIXA-T’HI: FLORS SILVESTRES
Ramon Baucells | MTM
Després de l’èxit de les fitxes d’Ocells, lligades amb una anella perquè siguin de fàcil consulta, el perafitenc Ramon Baucells ha publicat amb el mateix format Flors Silvestres. I ara ja està preparant el d’Ocells 2. A més, ha estat traduït al castellà i a l’italià. Les illustracions són d’Anna Sanjuan i és editat per MTM, amb la perafitenca Txell Peiró.
ESPECULACIONS SOBRE L’ESCENA.
Sadurní Vergés i Ferran Dordal | Galés
El dramaturg pradenc juntament amb Ferran Dordal Lalueza, han editat aquesta antologia de textos de teoria dramàtica. Aquest primer volum, de l’Antiguitat fins a la Il·lustració, resumeix dos mil anys de teoria dramàtica en disset textos, alguns dels quals traduïts per primer cop al català.
ELS COMESÒLIBES I DOS FORASTERS
Núria Comesòlibes i Mollfulleda | Cal Siller
La col·lecció de la vida dels Comesòlives s’ha ampliat amb un nou llibre aquest any. Aquest és el mes cru dels quatre i relata la transcripció de les vivències d’una família en temps de guerra. Gràcies al programa "Quanta Guerra" de TV3, amb Eloi Vila, la família va descobrir que a casa seu s'hi va amagar l'avi de Quim Masferrer durant la Guerra Civil.
LA COLUMNA
Anna GORCHS FONT
Petites meravelles quotidianes
Us he de confessar que estava dubtant entre escriure sobre el conflicte que enfronta els Estats Units i l’Iran i que té acollonit mig món o de com la intelligència artificial està transformant el món i totes les incerteses que obre. Però mentre pensava en aquests dos temes, he girat el cap i la mirada se m’ha fixat damunt un paisatge groc que m’ha captivat i que m’ha fet fugir totes les cabòries. “Però quin paisatge”, m’he dit per dintre meu. Jo no m’hi entenc massa, però diria que els camps de colza estan ara en la seva màxima esplendor. I després d’un hivern tan plujós, el verd de camps i boscos té també una tonalitat especial que fa que les nostres contrades ofereixin un bonic espectacle de contrastos.
De tant en tant m’agrada pujar al Castell de Lluçà, un lloc carregat d’història que domina el paisatge i que recorda que aquestes terres han estat habitades i treballades durant segles. Des d’allà es pot contemplar una vista àmplia i serena del territori. Des d’aquesta talaia privilegiada, on no hi ha presses ni sorolls –només la remor del vent i el cant dels ocells–, fins i tot els problemes del món es veuen més petits.
Si hagués de fer un rànquing dels meus indrets preferits del Lluçanès ho tindria ben difícil. En el llistat segur que hi figuraria el Castell de Lluçà, la Bauma dels Bous i el claustre romànic del monestir. També hi inclouria la carena de Sant Sebastià, el safareig, la font del Clotet, el Roure de la Senyora, Puigciutat, Rocadepena, la riera de Merlès, el pont romànic de Sant Martí d’Albars, Santa Llúcia de Sobremunt i un llarg etcètera. El que ja no sabria dir és en quin ordre els col·locaria. Tots ells són espais d’una gran bellesa que, de forma discreta i sense estridències, transmeten una profunda pau i tranquil·litat i deixen empremta. Potser no parlaré avui de geopolítica ni d’algoritmes. Potser no és el moment. O potser sí que ho hauria de ser, però des d’una altra perspectiva. Perquè, mentre el món discuteix, accelera i s’inquieta, aquest paisatge ens acompanya i ens ajuda a relativitzar la massa vegades dura realitat.
És ben bé que moltes vegades no apreciem el que tenim al costat de casa. Ens cal anar lluny o parlar de grans titulars per sentir que el que fem té importància i, mentrestant, potser deixem escapar aquestes petites meravelles quotidianes.//
Entre misses i caramelles, la Pasqua al Lluçanès
La litúrgia i la tradició s’han tornat a unir un any més per celebrar la Pasqua al Lluçanès.Activitats de tot tipus han omplert la Setmana Santa lluçanenca, des de la trobada de motos clàssiques celebrada a la Torre d’Oristà el primer dissabte d’abril fins al Sant Txupitassu, que ja es pot dir que forma part del ritual festiu de la Pasqua a la comarca. Les caramelles, però, continuen sent les grans protagonistes de la cultura popular d’aquests dies, ressonant pels carrers, les places, les cases de pagès i les ermites del Lluçanès. Corrandes amunt i aplecs avall, juntament amb les rifes dels ous i les mones, han posat punt final a la Setmana Santa al Lluçanès.// CFU
LA PARAULA DE LA QUINZENA AMB LLENGUA DE SIGNES CATALANA
Per _Gemma Tió
SANT
JORDI
Caramellaires i molts espectadors van seguir pels carrers d’Alpens per celebrar Pasqua.// F: LL.SURI-DALPENS.CAT
A Santa Llúcia de Sobremunt es va celebrar l’aplec, el passat diumenge 12 d’abril.// F: MONTSE MASRAMON
El Dilluns de Pasqua les caramelles també van arribar fins a davant del monestir de Lluçà.//
Missa, caramelles, sardanes i llangonissa van ser els elements protagonistes del tradicional aplec del Dilluns de Pasqua a Sant Adjutori d’Olost.// F: PAT
Plaça Nova 6 de Prats de Lluçanès
caramelles van ser les protagonistes del Diumenge de Resurecció a Sant Feliu Sasserra.// F: PEP PUJOL
La trobada de Motos clàssiques va obrir les activitats de Pasqua a la Torre d’Oristà.// F:DAMIÀ PICAS
d
Les
Oristà celebra la Pasqua amb ball el
iumenge, d’uns anys cap aquí són les Santes Pasques.//
El Sant Txupitasso, organitzat per la colla gegantera de Prats, ja és un clàssic dels actes de Setmana Santa.//
Balls de bastons i caramelles també van ressonar pels carrers d’Oristà.// F: RAMONA BRUCH RIERA
Missa el dilluns de Pasqua a l’ermita de Sant Andreu de Llanars.// F: AJPRATS
Els caramellaires de Santa Eulàlia de Puig-oriol sota la poca ombra del migdia a la plaça el Dilluns de Pasqua.//
El Cor del Grau va omplir la plaça Doctor Griera, de Sant Bartomeu del Grau, a ritme de caramelles. // F: CFU
Membrado aconsegueix el primer podi en una prova del Mundial
Gil MembradO al país adriàtic.// F: PREMSA MEMBRADO
Gil Membrado segueix la seva aventura al mundial de ral·lis. Aquest passat cap de setmana va viure la seva segona cita d’aquesta temporada, en què ha fet el salt internacional. Així doncs, l’olostenc va viatjar fins a Croàcia. Si en la seva primera prova, a Suècia, sobre trams de neu, va patir un contratemps i va quedar quart en la categoria del WRC3, en aquesta ocasió la seva constància i els registres destacats al llarg del cap de setmana el van portar al podi. Tot i algun imprevist, com dues punxades, Membrado va aconseguir la 2a posició al WRC 3. En la categoria júnior, l’olostenc va aconseguir la 4a posició. El ral·li de Croàcia es va disputar sobre asfalt. El jove pilot olostenc l’any passat va guanyar el Campionat d’Espanya de Terra, fet que l’ha portat a travessar fronteres i a saber-se fer valdre en tot tipus de terrenys.//
BICITRIAL
Roc Casals continua la temporada amb bons resultats MOTOR
El pradenc Roc Casals continua la temporada de bici trial amb molts èxits. Aquestes darreres setmanes ha participat en dues proves de la Copa Espanya, que consta de 4 en total.
La primera prova es va disputar el 14 de març a Cartagena i va aconseguir una merescuda segona posició. La segona prova va tenir lloc el passat 11 d’abril a Lorca, on va assolir la primera posició fent un trial perfecte i aconseguint la màxima puntuació de 600 punts.
Aquests resultats són fruit de mesos de preparació i constància. La següent prova es farà a Molina de Segura el pròxim 2 de maig i la quarta, a Cambrils, el 26 de setembre. Amb els actuals resultats, el pradenc va líder de la Copa Espanya.// XBV
Una agressió als vestidors taca la victòria olostenca a Ribes
OLOST / RIBES DE FRESER
Per_ Lluc Corominas Peraire
L’Olost feia el desplaçament més llarg de la lliga aquesta quinzena: visitar el camp de la Ribetana, a Ribes de Freser. Els olostencs no hi arribaven, sobre el paper, com a favorits. La singularitat del terreny de gespa natural i la posició còmoda dels del Ripollès a la classificació, feien presagiar que, als olostencs, els caldria lluitar el partit.
La primera part va ser plàcida, sense gols per cap dels dos conjunts. Ara bé, el guió va canviar totalment a la segona meitat, quan, en menys de quinze minuts –del 50 al 64– els olostencs van sentenciar el partit marcant 4 dianes. Un marcador que ja no es va moure fins al final, tancat amb un contundent 0 a 4.
UNA AGRESSIÓ A DOS JUGADORS OLOSTENCS, LA TACA NEGRA
Fora de l’àmbit futbolístic, el partit va estar marcat per l'agressió de dos individus – aparentment, aficionats de la Ribetana – a dos
jugadors olostencs. Des dels primers minuts, van estar increpant els jugadors visitants, però les ingerències van pujar de to quan, al minut 65, el porter olostenc Albert Sala va ser expulsat. Sala va ser objecte d’insults i, un dels dos individus, va intentar agredir-lo, fet que va obligar a aturar el partit i, conseqüentment, a fer fora del camp els dos joves. Tot plegat hauria pogut acabar aquí, fins que, gairebé a les acaballes del partit, els mateixos individus (un d’ells amb fitxa de l’equip de Ribes de Freser que havia estat
CAÇA
apartat del conjunt, una setmana abans) van accedir als vestidors –després de saltar una tanca– on hi havia l’equip lluçanenc, i van agredir dos jugadors olostencs. L’àrbitre va donar per finalitzat el partit a uns quatre minuts abans del minut 90, a més d’avisar els Mossos d’Esquadra, que van identificar els dos agressors. El conjunt del Ripollès es podria enfrontar a una dura sanció pels fets que, ràpidament, van lamentar. A banda, els jugadors agredits també han presentat una denúncia formal a la policia.//
Éxit de participants i públic a la nova edició de la prova de rastre del Lluçanès
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Un any més el Lluçanès va acollir una nova edició de la prova de rastre sobre senglar. La prova, que es va celebrar el passat cap de setmana 10, 11 i 12 d’abril, estava organitzada per les colles del senglar del Lluçanès.
El temps marcat pel sol i les altes temperatures, especialment de divendres i dissabte, va complicar les coses als equips participants, ja que els terrenys secs dificulten la feina als gossos perquè no permeten que se senti bé l’olor del senglar.
Enguany, hi van participar nou equips: tres de Catalunya, dos dels quals formats íntegrament per gent del Lluçanès, un de Navarra, un de Galícia i quatre de francesos.
Cada dia disputaven la prova tres equips. El seu objectiu era trobar el rastre del senglar, seguir-lo
Un dels equips del Lluçanès que va participar a les proves.// F: ALEIX SOLÀ fins al seu cau i empaitar-lo.
A primera hora de matí, els caçadors es repartien per diferents llocs del Lluçanès per trobar el rastre que havia deixat el senglar durant la nit. Es marcaven tres punts des d’on començaven la prova cada equip.
La prova dura dues hores, durant aquest temps han de seguir, trobar i empaitar l’animal. Al Lluçanès, durant la prova set
jutges van seguir els gossos per avaluar el seu treball.
La prova de rastre, no es puntua per equips, sinó que s’avaluen els gossos. La nota de cada gos s’apunta al seu carnet de treball. Això serveix per a quan aquests gossos crien, tenir unes garanties de qualitat de caça.
L’objectiu de la prova és seleccionar gossos amb més qualitat per a la caça.//
El camp de futbol de Ribes de Freser és d'herba natural, tot i que no estava en gaire bon estat.//
Roc Casals a la Copa d'Espanya.//
Alpens, seu d’un tram del ral·li de la Llana
1. Un dels cotxes sortint d'Alpens.// F: ELISA LLORENS
2. Dani Sordo al tram urbà d'Alpens. // F: JOAN IBORRA PLANS
ALPENS
Per_ Pol Asensi Turigas
L’històric ral·li de la Llana va tornar a portar la velocitat, el CÓRRER
motor i la competició a terres lluçanenques. Els darrers anys, aquest ral·li s’ha acostat a la comarca, i enguany s’ha disputat un tram cronometrat des d’Alpens fins al trencant de les
Camprubí, al campionat d’Espanya de Trial, per la selecció catalana
El pradenc Pol Camprubí és un corredor de curses de muntanya de distància curta del club JAB Berga. El passat 22 de març va córrer la cursa del Roc Gros als Hostalets de Balenyà, on va aconseguir classificar-se per viatjar amb la Selecció Catalana a Oviedo, per competir al Campionat d’Espanya de Trail Running, a la cursa de Trail del Preromànic d’aquesta ciutat Espanyola, el passat 12 d’abril.
A la prova, que va aplegar corredors de gran nivell, Camprubí va començar amb un gran ritme al principi de la cursa, seguint de prop el primer grup escapat de la cursa. Després, va continuar amb un ritme més calmat per aconseguir, més endavant, mantenir un ritme més alt i retallar posicions capdavanteres.
Camprubí va tenir unes molt bones sensacions durant la cursa, aconseguint la sisena posició d’Espanya en la categoria sub23, i sent el primer dels quatre catalans que hi participaven.
Camprubí valora molt positivament l’experiència i està molt orgullós d’haver pogut viure aquesta oportunitat. Després de poder gaudir d’aquesta experiència, Camprubí es mostra content de tota la feina feta, de totes les hores dedicades, vivint aquesta meravellosa experiència al costat dels millors corredors i referents.// GSA
La UEP
Lloses. La cursa va fer-hi dues passades el dissabte 11 d’abril. La primera, a les 8 del matí, i la segona, a 2/4 de 12 del migdia. A més a més, tenia la particularitat que començava amb un tram urbà, al carrer del Pla del Taume, a prop de la Fàbrica Vella, i baixaven pel carrer Sant Antoni, quan després ja agafaven la carretera a l’altura de la Sati. En totes dues ocasions, els aficionats del motor van aprofitar per acostar-se a la sortida, a Alpens, i omplir els vorals de la carretera per veure l’espectacle automobilístic. El ral·li el va guanyar Dani Sordo, malgrat que va abandonar just després d’acabar.
HOMENATGE A XEVI PONS
La cita del motor va servir per homenatjar el santbartomeuenc Xevi Pons. L’expilot professional i, actualment, preparador de pilots professionals, va rebre un reconeixement divendres, just abans de la sortida del Ral·li, a la plaça Major de Vic. Pons, establert a Sant Bartomeu del Grau, des de fa anys, ha estat cinc vegades campió d’Espanya de ral·lis de terra i ara forma pilots a través del seu equip, Mapo Motorsport, des del mateix poble lluçanenc.//
EXCURSIONISME
completa el Camí Ramader de Marina
La Unió Excursionista de Prats de Lluçanès ha completat una altra de les rutes que segueixen per etapes en diferents llocs de Catalunya. En aquesta ocasió, han seguit el Camí Ramader de Marina, des de les Bulloses fins a Vilanova i la Geltrú. El recorregut, que han fet en 14 etapes mensuals, els ha fet passar per diferents paisatges i zones interiors amb un alt valor històric i patrimonial, posant en relleu l’activitat tradicional de la transhumància. De fet, aquesta ruta travessa el Lluçanès de Nord a Sud. En les diferents etapes, que acostumen a desplaçarse amb autocar, hi han participat fins a 70 persones diferents.
Com van fent sempre, ara ja tenen en marxa un nou projecte. El dia 26 d’abril començaran a seguir el Camí vora Llobregat, a Castellar de n’Hug.// PAT
35a
edició de la Cursa 3 Comarques
El cap de setmana que ve, del 25 al 26 d’abril torna aquesta clàssica cursa de muntanya d’Alpens que, amb un bon ritme d’inscripcions, prepara les tradicionals “Cursa Curta”, de 13 km, i “Cursa Llarga”, de 25 km, que es faran diumenge. Abans, dissabte al matí, es farà la segona edició de la “cronoescalada” que, amb la pujada fins al cim de Puig Cornador, l’any passat ja va tenir molt d’èxit. A més a més, per aquest any, també s’ha organitzat una “cronobaixada” des del mateix cim que, ben segur, oferirà moltes emocions als participants i al públic en general. Esperem que no hi hagi cap cap esberlat!! També, per dissabte a la tarda, hi ha programada una cursa infantil.
Fondistes Club d’Alpens i l’Ajuntament d’Alpens, com a organitzadors, destaquen el fet d’haver arribat a la seva 35a edició, cosa que la converteix en una de les curses de muntanya més veteranes de Catalunya. La 3 Comarques va començar l’any 1990 i, excepte els dos anys de la COVID, s’ha anat celebrant cada any amb la participació entusiasta de tota la gent del poble.// JIP
Copa d’Espanya de Trial Clàssiques a Alpens
Aquest dissabte i diumenge, 18 i 19 d'abril, se celebrarà a Alpens la primera prova de la Copa d’Espanya de Trial Clàssiques que, de fet, és la primera del Campionat i l’única que se celebrarà a Catalunya, la qual comptava, en el moment de tancar aquesta edició, amb una inscripció pròxima al centenar de motoristes.
La temporada de la Copa d’Espanya s’organitza al voltant de sis proves de dos dies cadascuna, dividides en tres nivells de dificultat: groc (Pre 75, Clàssics i Post-Clàssiques-Groc) verd (Trialeros, Pre 80 i Post-Clàssica Verda) i blau (Experts i PostClàssiques Blau). L’essència de la Copa es basa en recorreguts llargs, zones a l’estil clàssic, motos històriques d’acord amb els requisits del reglament tècnic per a més igualtat i un ambient excel·lent entre els participants.
La prova, que arrencarà dissabte a les nou del matí, suposa una bona injecció econòmica per al poble, gràcies a la gran afluència de públic, participants i acompanyants, i compta també amb la col·laboració de molts dels veïns de la població que la fan possible. Aquesta prova s'ha recuperat els darrers anys des del Motoclub Alpens, i ara fa el salt espanyol.// JIP
Uns corredors de l'any passat, a Rocadepena// F: ARXIU
Foto de família dels socis que van fer l’etapa final// F: UEP
FERRAN VILÀ CASTAÑÉ
“La cuina m’ha permès fer-me un lloc al món”
EL LLIBRE DE SENT SOVÍ
No és estrany pensar que l’Efa2 es mou per inquietuds; impulsos que l’encurioseixen, el motiven i el duen a gratar i extreure’n tot aquell coneixement que amaguen; només així, algú que no s’ha format específicament en cuina pot ser capaç d’encetar projectes tan diversos com els seus, i fer-los funcionar amb solvència i reconeixement. A través del talent i amb ganes d’aprendre.
I aquestes ganes d’aprendre són les que l’han portat precisament a deixar-se captivar pel Llibre de Sent Soví, “pràcticament l’únic llibre de cuina que consulto”, diu. Però què té d’especial aquest llibre de cuina medieval? Es tracta d’un receptari d’autor anònim, el primer que es coneix fet en llengua catalana, i un dels receptaris més antics d’Europa fets ambunallenguaquenofoselllatí. Se'l considera una mena d’alma mater d’altres grans receptaris europeus, que posteriorment donaren peu a reculls de cuines tan prestigioses com la italiana.
QUINA TRAJECTÒRIA HAS SEGUIT PER OBRIR UN RESTAURANT COM LA LLINDA? Vaig començar perquè m’agradava molt menjar, i llavors anava enredant els amics per fer àpats ben parits. A partir d’aquí, em van començar a sortir paelles per encàrrec, per a amics i altra gent. Aleshores vaig fer un cop de cap i vaig fer una food truck (ara fa 8 anys), que durant un temps la vaig fer voltar pel Lluçanès, i darrerament només per Prats a l’estiu. Després d’allò vaig portar un temps el bar de les piscines d’Olost, i ara farà un any que em va sortir l’oportunitat d’agafar el local de l’antic restaurant l’Estany Clar, que l’he convertit en La Llinda. Aquest és actualment el projecte en el qual estic centrat.
FER VOLTAR UN FOOD TRUCK PEL LLUÇANÈS VA SER UNA IDEA PROU INNOVADORA.
Sí, però ja venia de la dinàmica de fer paelles per encàrrec i era acabar-ho de fer més ben fet. Al final tenia ganes de cuinar i la food truck era una cosa assequible i fàcil per poder-ho provar. Si m’agradava, bé i si no, tampoc suposava enganxar-me gaire els dits.
Miquel Casadevall Franquesa
Format per dos volums, el Llibre de Sent Soví explica detalladament tècniques, receptes i maneres de cuinar, elaborar i conservar aliments, com les sopes, els rostits, les postres, el peix, el marisc, els cefalòpodes, el porc, el moltó, el cabrit, el conill, la vedella,l’aviramolacarndecaça.Però no només això, sinó que també relata amb pèls i senyals aquells passos que calia seguir en tots els àmbits de l’art de cuinar i servir menjar: des de parar taula fins al servei de guarda-robes. Una autèntica joia que, tal com l’Efa2 raona, és increïble que hagi estat escrita fa 700 anys.
EL PROJECTE DE LA LLINDA ÉS LA SEGONA PART DE L’ESTANY CLAR?
No, no té res a veure. De fet, vam canviar el nom sobretot per això també, perquè aquí era un lloc de menú degustació, molts plats de petites coses en un àpat, i nosaltres som més de pocs plats però contundents. En aquest sentit, fem dinars i sobretot brasa. De cuina tradicional sí que oferim algun estofat, i un altre tema que treballem molt són els arrossos. Tampoc és que hi hagi un concepte molt clar al darrere, és més allò que em ve de gust cuinar i experimentar.
Vilà, davant la porta del restaurant que regenta actualment// F: LALLINDA
Després d’una ràpida i improvisada trajectòria en el món de la restauració, el rumb de la qual ell mateix va dirigir amb traça i atreviment, s’ha fet un lloc en un ofici que, a més de tècnica, demana passió. Entrevistem en Ferran Vilà, Efa2 pels amics. Pradenc de soca-rel i resident a Santa Eulàlia, va iniciar els estudis universitaris de filosofia,i es va implicar en projectes comunitaris i transformadors tant a Barcelona com al Lluçanès. Anys més tard, va començar a bregar amb els fogons i se’n va anar sortint cada cop millor. Fa gairebé un any, va obrir el restaurant La Llinda, ubicat a Cercs, on anteriorment hi hagué L’Estany Clar. Avui dia, ofereix una reconeguda cuina de producte, amb la brasa com a eix vertebrador i amb una vuitena de treballadors al darrere, arriba a oferir una cinquantena d’àpats diaris.
QUÈ MÉS HI POT TROBAR, LA GENT?
El que oferim és producte, és a dir, que intentem treballar amb ingredients que tinguin una qualitat per naturalesa, que necessitin ser tractats el mínim possible i només necessitin ressaltar les qualitats que ja tenen. Per això considero que és una cuina bastant simple en aquest aspecte. I és més d’anar buscant per temporada i per producte; per exemple, la tòfona, el pèsol del Maresme, els peixos... Tot això ho treballem molt amb brasa, i ho relacionem una mica tot amb la cuina tradicional catalana. M’inspiro molt en el llibre que es diu Llibre de Sent Soví, que és el primer llibre de cuina de la història d’Europa, com a mínim, i és català: un receptari català del 1300 i pico.
PER QUÈ T’INTERESSA TANT AQUEST LLIBRE?
M’agrada perquè, malgrat els anys que fa que es va escriure, té una base molt sòlida des del punt de vista gastronòmic i de la restauració: s’hi troben moltes similituds amb la cuina moderna, i hi ha protocols molt detallats que m’agraden i els trobo curiosos.
ÉS APASSIONANT ENTENDRE
D’ON VENIM!
Sí, i em permet buscar coses que no siguin tan actuals però que encaixin amb el moment d’ara, i és el que em motiva una mica, per no fer el que ja fa tothom, saps? Per exemple, la geladia que és el que fem al peix, abans es feia per conservar-lo, ara és una salsa que fem per acompanyar-lo i que és espectacular!
QUÈ ÉS LA GELADIA?
La geladia és exactament el mateix que una pil-pil del País Basc; fas el peix a la brasa, hi tires un refregit d’alls, amb vi i vinagre, i amb el greix que deixa anar el peix es lliga una
salsa, s’emulsiona, i això, antigament, s’utilitzava per cobrir el peix i conservar-lo millor. I és curiós, perquè aquesta salsa, que és tant coneguda i prestigiosa al País Basc, sembla que aquí, al 1325, ja la fèiem.
HI HA ALGUN ALTRE
RESTAURANT O CUINER QUE
CONSIDERIS UN REFERENT?
A veure, no és un projecte semblant al nostre, però ara que parlàvem del País Basc... hi ha un restaurant que m’agrada molt que és l’Etxebarri, a Biscaia; és bastant autèntic, i el xef no ha estudiat mai cuina ni res, i sempre m’he emmirallat una mica en ell. El tio era paleta, es va cansar de l’ofici i va muntar un restaurant. I ara és el segon o el tercer del món. I ho fa absolutament tot a la brasa, una tècnica que també és la meva predilecta, i amb això també m’hi he pogut inspirar.
TU TAMPOC HAS ESTUDIAT CUINA. COM N’HAS APRÈS?
He sigut bastant autodidacte. Quan alguna cosa m’interessa, m’hi fico i vaig treballant-ho fins que ho domino una mica. Amb
“Simplement, he anat fent coses, i a mesura que m’han motivat, n’he anat fent una mica més”
els arrossos ha sigut així, amb la brasa també... i sí que és veritat que vaig treballar un temps a Ca la Cinta, on vaig començar a veure com funcionava una cuina de veritat, i llavors una temporada per Can Jubany.
ÉS DIFÍCIL AQUESTA PART EMPRENEDORA SENSE TENIR
UNA FORMACIÓ AL DARRERE?
No sé si més difícil. Simplement he anat fent coses i, a mesura que m’han motivat, n’he anat fent una mica més. Llavors, difícil sí que ho és, perquè comences de zero i t’has d’anar tirant a la piscina i vas avançant de mica en mica, però vas aprenent a guanyar actitud i a relativitzar els obstacles. I, al final, els problemes més grossos són els de tots els restauradors: les traves burocràtiques i la dificultat per trobar personal que duri.
PER QUÈ HAS CANVIAT DEL LLUÇANÈS AL BERGUEDÀ?
Vaig anar treballant al Lluçanès perquè és el lloc on visc, i quan em va sortir l'oportunitat d’agafar aquest projecte, entre d’altres coses, m’hi vaig llençar perquè em va semblar que al
Berguedà ningú treballava en una idea com aquesta i podia tenir gent que valorés el tipus de cuina que jo volia fer. No m’he plantejat fer-ho al Lluçanès perquè simplement va anar així, però, si ho hagués fet, d’entrada potser no hauria plantejat el projecte de la mateixa manera.
QUIN ÉS EL TEU PLAT ESTRELLA?
Ara mateix et diria que el peix a la brasa. A mi és el que m’agrada i trobo que poca gent el treballa com se l’ha de treballar, el peix. Almenys aquí dalt. Llavors, per això em motiva tant. Amb els arrossos també m’hi defenso: són molts anys de fer-los i d’anar perfeccionant la tècnica per buscar la fórmula perfecta, anar-ho millorant... Costa d’explicar, però pot ser una mica obsessiu, el món de la cuina!
DURANT MOLTS ANYS HAS ESTAT UNA PERSONA IMPLICADA EN LA MILITÀNCIA I L’ACTIVISME ANTISISTEMA; NO ET RESULTA CONTRADICTORI HAVER-TE EMBRANCAT ARA EN UN PROJECTE COM LA LLINDA?
Podria dir que la militància em va portar a veure el món d’una manera molt fosca, on imperen les injustícies, i al final vaig tenir la necessitat de poder-me agafar a alguna cosa que encaixi amb la vida que s’ha de tenir avui dia, que em motivi i que doti la meva vida d’un sentit profund més enllà de les idees. Això no vol dir que renegui de res del que crec, però la cuina m’ha permès fer-me un lloc al món.
És veritat que La Llinda pot semblar un restaurant de categoria, però la gent amb poder adquisitiu no és l’únic perfil de clients que tenim. A tothom li agrada menjar bé, i avui dia, és relativament assequible poder-ho fer de tant en tant. I a mi m’omple molt donar aquests moments de gaudi a la gent.//
La Brasa basca és l’element principal de la cuina d’en Ferran Vilà.// F: LALLINDA
El taller de ceràmica del Tió ·
Santa Maria de Merlès
El tió de Merlès va regalar un taller de ceràmica amb la Clara Comas. El passat diumenge es va fer amb molt d’èxit .//
Abans miràvem el cel per tot ·
Santa Eulàlia de Puig-oriol
El CERT va inaugurar, aprofitant la visita dels participants d’un Workshop internacional, una exposició sobre meteorologia i camp. Es podrà visitar fins al juliol.
Aquesta setmana, a ca l’Andreuet, hi ha una exposició sobre el període del 1931 al 1939 en clau municipalista. Anna Gorchs i Roser Reixach l’han ampliada amb informació de Prats.// La República i el municipalisme · Prats de Lluçanès
Santa Maria de Merlès
La companyia de Cervelló va portar el seu espectacle familiar, organitzat pel nou Bibliobús Serra del Cadí. El Local Social va quedar ple per viure aquest festival.// Jomeloguisjomelo fa el ple ·
La biblioteca de les coses al Lluçanès, t’hi sumes?
Grup Motor Bibliocoses
Lluçanès
Quantes vegades comprem objectes que necessitem en un moment donat i no fem servir mai més? A banda de la inversió econòmica que això ens suposa, tenim un objecte a casa ocupant lloc i agafant pols, del qual ens sap greu desprendre’ns perquè està en perfectes condicions, fins que el temps l’acabi fent malbé i llavors serà, indiscutiblement, un nou residu. Podríem acusar el sistema i esperar que el món canviï, però a vegades, sorgeixen oportunitats en què nosaltres mateixos, podem ajudar aquest canvi i donar-li forma des d’allà on siguem. Aquesta és la intenció de la biblioteca de les coses: crear un espai amb objectes d’ús puntual o poc freqüent a l’abast de tothom per tal d’evitar més compres i residus, organitzar tallers i crear xarxa d’intercanvi i connexions. Aquest projecte, impulsat per l’Ajuntament de Prats, el Consorci i la Mancomunitat del Lluçanès, amb l’acompanyament de Nusos Cooperativa i la Fundació Rezero, i dissenyat i animat per un Grup Motor de persones voluntàries, demana mans, energia i voluntat per poder veure la llum. Són moltes les persones que estan esperant amb moltes ganes que s’engegui per apuntar-s’hi, i això ja és una bona llavor. Però també calen llavors per a l’energia de l’engegada, i és per això que el Grup Motor ha convocat una trobada oberta a tothom el pròxim dilluns 20 d’abril per tal d’obrir les
portes a la participació ciutadana. Creient en la cita Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món, us es-
perem el 20 d’abril a les 5 de la tarda al Teatre Orient de Prats de Lluçanès per fer real el canvi. Som-hi!.//
GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN
L’apelagosa és una herbàcia anual molt fàcil de reconèixer, ja que té la capacitat d’enganxar-se a qualsevol cosa que se li presenti, enfilant-se i sobresortint d’entre herbassars d’hortes i parets. És una planta ruderal que pot arribar a fer uns dos metres.
Es caracteritza per una tija quadrada i buida, on apareixen de tant en tant les fulles agrupades i disposades en verticils, com si fossin replans. Les seves petites flors blanquinoses es poden recollectar de maig a juny.
Si la toquem, podrem notar com són d’efectius els pèls en forma de ganxets que recobreixen tota la planta. Presa en infusió, té grans propietats depuratives del sistema limfàtic: fetge, ronyons, melsa i pàncrees, així com en casos de
Apelagosa (Galium aparine)
retenció de líquids (hidropesia), amigdalitis i goll.
En decocció, ajuda a combatre diarrees i hemorràgies; el suc fresc estronca el sagnat del nas i de ferides; i, un cop seca i feta pols, ajuda a cicatritzar nafres. També es pot aplicar sobre la pell en forma de cataplasma, ajudant a regenerar-la i combatent tota mena d’impureses, com grans, furóncols i èczemes. Es pot consumir tendra, bullida com a verdura —sola o barrejada—, o afegir-la als caldos, ja que és diürètica. Fins i tot se’n pot fer una salsa tipus pesto, triturant-la amb cacauets salats i oli. L’arrel bullida té propietats tintòries i s’ha utilitzat per tenyir teles de cotó, llana, seda i cuir de color vermell.//
CARTA
La proposta cultural
RESSENYA ARTÍSTICA
Per_Miquel Casadevall Franquesa
Si bé el món de l’art té uns camins pràcticament inescrutables, quan parlem d’art contemporani o d’instal·lacions artístiques, aquest fet inabastable de la capacitat creativa, mental i comunicativa dels artistes ja esdevé una referència global. Incrustada en l’imaginari de qualsevol profà que se’l miri sense aires de grandesa des de la complexitat del segle XXI.
Sense necessitat de confrontars’hi ni de girar-li la cara, hom pot aguantar la mirada a una creació artística amb més o menys actitud i capacitat d’erigir-se d’entre els potencials receptors del missatge i cridar als quatre vents: “Eureka, ja l’he entès!”. Però també pot passar que, malgrat l’actitud i la capacitat, sempre brolli aquella petita reminiscència latent d’una tímida i primitiva pulsió que ens empenyi a aixecar-nos encara més amunt i cridar encara més fort: “que no ho veieu, rucs, que l’emperador va despullat!?”
Cadascú pot agafar-s’ho com vulgui. L’art és així. I la postmodernitat, pel que es veu, també. I a mi, aquest artista, el que m’ha suscitat són unes ganes terribles de posar-lo sobre la taula, exposar-lo i desgranar-lo a partir d’explicar el seu projecte
Carretera i manta
a la proposta cultural d’aquesta setmana. Es diu Anraro, és nascut a Albacete i es defineix com un artista plàstic, tot i que té una vasta experiència en nombroses disciplines artístiques i escèniques. Un dels projectes que l’han catapultat a fer-se conegut a les xarxes i a aparèixer a la llista de blancs per caçar en aquesta secció periodística és el Necrowagon. Una instal·lació tan
És més habitual sentir que algú s’ha arreglat una antiga ambulància, un autobús escolar americà o una camioneta frigorífica que no un cotxe de morts
insòlita com agafar un cotxe fúnebre vell, camperitzar-lo, i passejar-s’hi, viatjar-hi i fer-hi vida. Tal com ell explica a la seva pàgina web, “es tracta d’una expressió
única de creativitat i reinvenció” i “desafia convencions, en convertir un símbol de solemnitat i finalitat en un llenç en moviment ple de vida i possibilitats. I és que “en reinterpretar aquest objecte carregat de significat, s’obre un diàleg sobre la dualitat entre la mort i la vida, la transformació i la continuïtat, desafiant les expectatives i invitant l’espectador a reflexionar”. Certament, és interessant qüestionar aquest límit de la significança dels objectes; probablement és més habitual sentir que algú s’ha arreglat una antiga ambulància, un autobús escolar americà o una camioneta frigorífica per viure-hi, que no pas un cotxe de morts, però també és cert que els cotxes fúnebres estan íntegrament pensats perquè hi càpiga, de forma espaiosa, una persona estirada.
Ara bé, no podria ser cert, també, que desproveir-ho tot de significat per reomplirho de funcionalitat sigui un símptoma més de la ferotgia d’un sistema enfocat a mercantilitzar i promocionar tot el tangible i l’intangible del món? No ho sé, els camins són inescrutables, però, en cas de dubte... carretera i manta!//
LA VINYETA de Caruca Ballesteros
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» CAMBRER/A pera als diumenges al migdia al restaurant Cal Trumfo. T: 627 271 548 (R616/01)
» PEÓ DE BRIGADA a l’Ajuntament Sant Feliu Sasserra. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R616/02)
» PERSONA POLIVALENT a l’Ajuntament Sant Boi del Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R616/03)
» OPERARI/A per a l'elaboració, maduració de formatges i comandes a Perafita. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R615/02)
» CUIDADOR/A DE GRANJA a Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R615/07)
» PEÓ DE MANTENIMENT a l’Ajuntament d’Alpens. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R615/03)
» PEÓ DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R615/04)
» PALETA a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R615/05)
» OPERARI/A per a obrador càrnic a Alpens. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R615/06)
» PROFESSOR/A de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R614/10)
» PLAÇA D’ENGINYER/A a la Mancomunitat del Lluçanès. Contacte: www. mancomunitatllucanes.cat (R614/11)
» PLAÇA D’ARQUITECTE/A a la Mancomunitat del Lluçanès. Contacte: www. mancomunitatllucanes.cat (R615/01)
» CUIDADOR/A D’ANIMALS I JARDINERIA a Santa Maria de Merlès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R614/14)
» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi. Tarda. T: 687 083 081 (R614/15)
» INFERMER/A a residència d’avis de Sant Boi. Tarda. T: 687 083 081 (R614/16)
» TREBALLADOR/A SOCIAL a residència d’avis de Sant Boi. T: 687 083 081 (R614/16)
Anraro i la seva obra ambulant// F: instagram NECROWAGON
AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA
AGROPECUÀRIA
93 856 06 57 93 850 87 67
CAVALLS
ENERGIES
JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS
Venda de llenya a l’engròs i al detall
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat
690 86 99 52
MECÀNICA
ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES
Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513
ABRIL
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ EXPOSICIÓ Abans miràvem la lluna per tot - Meteorologia popular. Hores concertades a llusa@luca. cat o bé al 93 855 40 62. Al Centre de Recursos i Estudis de la Transhumància.
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ de dibuixos i pintures de Jacob Santanera. Dijous 2, divendres 3, dissabtes 4, 11, 18 i 25 d’abril a la sala d’exposicions Joan Ferrer.
PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ La Segona República i el municipalisme a Catalunya i a Prats de Lluçanès. Del 12 al 19 d’abril. Caps de setmana de 10 del matí a 2 del migdia. Entre setmana, adreçar-se a l’Ajuntament. A Ca l’Andreuet.
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ de fotografia Mans. Del 23 de març al 23 d’abril, en horari de la Biblioteca. Exposició Gaudí, de l’escola Els Roures, a l’entrada, en horari de la Biblioteca.
OLOST_ CONCURS A l’abril cada paraula val per mil, a diferents establiments del poble.
DIJOUS 16 D’ABRIL
SANT MARTÍ D’ALBARS_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS . Problemes d’equilibri i estabilitat. Busquem solucions, amb Mireia Campos i Meritxell Torrent, a les 5 de la tarda al local social de La Blava.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ PRESENTACIÓ del llibre Sigues Forta, de Natàlia Nogué, a les 7 de la tarda a l’Ajuntament.
DIVENDRES 17 D’ABRIL
PRATS DE LLUÇANÈS_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí al Centre de Dia. Festival Kontrast. Adeus, de la Cia. Oltrenotte, a les 8 del vespre al Cafè Teatre Orient.
OLOST_ CANTATA Boix el Bruixot i la ciutat Meravella, amb la participació del 124 nens i nenes de les 9 escoles del Lluçanès, a les 6 de la tarda a l’Escola Terra Nostra.
SANT FELIU SASSERRA_ TALLER INFANTIL Fem paper reciclat, a
2/4 de 4 de la tarda a la Biblioteca. Xerrada Fundació Vila Casas. Art i Salut, a càrrec de Bernat Puigdollers, a les 7 de la tarda a la Biblioteca.
DISSABTE 18 D’ABRIL
OLOST_ VESPREIG DE PRIMAVERA. Música, sopar i bingo musical, amb els castellers del Lluçanès, a partir de les 5 de la tarda a la Pista Poliesportiva.
ALPENS_ TIRAL ALPENS - Copa d’Espanya i campionat de Catalunya de clàssiques.
SANT FELIU SASSERRA_ DIA INTERNACIONAL DELS MONUMENTS I LLOCS HISTÒRICS. Taller de creus de palma, a 2/4 de 12 del migdia al Centre d’Interpretació de la Bruixeria.
PRATS DE LLUÇANÈS_ DONACIÓ DE SANG, de 5 a 9 de la tarda a l’Espai.
DIUMENGE 19 D’ABRIL
SANTA MARIA DE MERLÈS_ PRESENTACIÓ del llibre Memòries de guerra d’un propietari rural (1936-1939). Josep Maria Vilarmau Cabanas, amb els autors Roser Reixach i Brià i Xavier Cateura i Valls, a les 12 del migdia al local social nou.
SANT FELIU SASSERRA_ 13A TROBADA DE VEHICLES CLÀSSICS , durant el matí a la zona esportiva.
OLOST_ VINE A BALLAR SARDANES, a les 11 a la plaça Major. Sant Bartomeu del Grau_ Cicle de teatre. Bojos del bisturí, a les 6 de la tarda al casal sociocultural.
ALPENS_ TRIAL ALPENS - Copa d’Espanya i campionat de Catalunya de clàssiques. Venda de roses i llibres, a càrrec de l’AFA La Forja, de 10 a 2 del migdia al Ramal.
PRATS DE LLUÇANÈS_ CIRCUIT INFANTIL DE BTT, a partir de les 9 del matí a la zona esportiva. DONACIÓ DE SANG, de 10 a 2 del migdia a l’Espai. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Sessió de Nit, de Josep Riera, a càrrec de Dones que Cremen Romaní i la Coral Gescanta, a les 6 de la tarda a la Fogaina.
DIMARTS 21 D’ABRIL
SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE ROSES, a les 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.
DIMECRES 22 D’ABRIL
ORISTÀ_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí al Casal dels Avis.
SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE SANT JORDI, a les 6 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.
PRATS DE LLUÇANÈS_ EDUCAR EN L’ÚS RESPONSABLE DE PANTALLES. Prevenció i rol parental, de 5 a 7 de la tarda al Casal del Jovent.
SANT MARTÍ D’ALBARS_ TALLER DE PLANTES MEDICINALS I COMESTIBLES, a càrrec d’Elena Sixto i el Biblobús Serra de Bellmunt, a les 5 de la tarda al local social de La Blava.
DIJOUS 23 D’ABRIL
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, a les 4 de la tarda a l’aprcament de l’Alou.
PERAFITA_ SANT JORDI PARADA DE LLIBRES I ROSES, durant tot el dia a la plaça Sant Antoni. RECITAL de l’alumnat de l’escola Heurom, a 2/4 de 5 de la tarda a la plaça Sant Antoni. CONTE ESCENIFICAT “història d’un veïnat”, a càrrec de mares i veïnes del poble, a 2/4 de 5 de la tarda a la plaça Sant Antoni. ENTREGA DELS PREMIS dels jocs florals, a les 5 de la tarda a la plaça Sant Antoni. CONCERT de Ferran Orriols, a la plaça Sant Antoni.
SANT FELIU SASSERRA_ PARADA DE ROSES, a càrrec de l’AFA Els Roures, durant tot el dia al Pas Nou. CONTEM I CANTEM CANÇONS amb Raul Benitez, a 2/4 de 4 de la tarda al Parc dels Castanyers.
ALPENS_ VENDA DE ROSES i llibres, a càrrec de l’AFA La Forja, de 9 del matí a 6 de la tarda al Rarmal.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ VENDA DE ROSES, rosers, pitiminis i llibres a càrrec de l’escola La Monjoia, de 10 del matí a 7 de la tarda a la plaça Dr. Griera.
BOMBONS DE SANT JORDI
INGREDIENTS
» 250 grs de xocolata negra per fondre
» Un grapat de cireres (picotes, si és temporada) o un pot de cireres confitades
» Necessitarem també un motlle per a fer glaçons, si és possible amb diferents formes que siguin divertides.
PREPARACIÓ
1. Esmicoleu els trossos de xocolata a trossets petits.
2. Posaeu els trossets de xocolata en un bol i deixeu que es vagin fonent al bany maria. També és possible fer-los fondre al microones.
3. Un cop la xocolata estigui fosa, sense esperar, ompliu tots els motlles de glaçons fins a la meitat.
4. Tot seguit, deixant que es refredi una mica, escorreu les cireres confitades o bé opteu per treure els pinyols en el cas que les cireres siguin naturals.
5. Poseu una cirera sobre la xocolata (o un tros, si els motlles no són prou grans) en cadascun dels forats.
6. Acabaeu d’omplir-los amb la xocolata fosa restant, procurant que quedin ben coberts.
7. Poseu els motlles plens al congelador uns 1015 minuts, i seguidament ja els podreu desemotllar donant-los petits copets i vigilant que no es trenquin.
GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA ORISTÀ
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
16 dj ST. BARTOMEU ATLÀNTIDA
17 dv OLOST AUSA
18 ds POU POU
19 dg PORTAL DE QUERALT PORTAL DE QUERALT
20 dl ST. BARTOMEU ARUMÍ
21 dt OLOST URGELL
22 dc PRATS EURAS
23 dj ST. BARTOMEU ALIBERCH
24 dv PRATS BARNOLAS
25 ds TERRICABRAS TERRICABRAS
26 dg FARGAS FARGAS
27 dl ST. BARTOMEU PORTAL DE QUERALT
28 dt OLOST YLLA-CATALÀ
29 dc PRATS CONSTANSÓ
30 dj ST. BARTOMEU VILAPLANA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
SOLUCIONS
SOPA DE LLETRES DE SANT JORDI
LA SOPA DE LLETRES
Princesa
amb més de 20 anys d’experiència en el sector.
C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com Donem solucions!
ELS ENCANTS
ES VEN
» ESTRUCTURA DE LLIT INFANTIL de l’Ikea de 70 x 160 cm amb somier inclòs i molt poc ús. 30 €. T: 677 779 058 (R616/01)
» COTXE Citroën Xsara de l’any 2003. T: 643 341 737 (R616/02)
» TUBS ALÇADORS per superar el desnivell de la vorera i pujar-hi amb un vehicle. T: 608 947 279 (R616/03)
» BICICLETA BTT Orbea H30 del 2023. Canvi Shimano 1x12 Deore. Talla L. En perfecte etat. 475 €. T: 622 858 655 (R616/04)
» TRACTOR John Deere 2120 en perfecte estat, amb pala Tenias. T: 626 491 754 (R615/10)
» PATINET ELÈCTRIC E2Plus II Ninebot. Nou, amb caixa, sense obrir. 195 €. T: 600 218 296 (R614/01)
» ESTUFA DE GASOIL Sasac Augusta per 150 € i dipòsit de gasoil EUROLENTZ CONFORT 700L VERD per 300 €. S’han de recollir a Olost. T: 650 076 892 (R614/02)
» MÀQUINA DE COSIR model Verthein dels anys 70 de color verd amb moble de fusta. 75 €. T: 629 974 419 (R614/03)
» ESTUFA DE CUINA de pagès antiga de llenya de 75 cm. 75 €. T: 629 974 419 (R614/04)
» BIDÓ d’acer inoxidable de 80 litres amb aixeta. 70 €. T: 629 974 419 (R614/05)
» 2 BANYERES amb canviador de nadó. 20 €. T: 629 974 419 (R614/06)
» 30 BALES rodones embolicades d’herba P1. T: 636 333 630 (R613/07)
» TERRENY URBÀ a Prats de Lluçanès de 1.919m2 al PMU-2 La Coma - Bona Sort. 160.000 €, preu negociable. T: 608 441 113 (R613/05)
ES COMPRA
» CASA per restaurar o TERRENY URBANITZABLE econòmic. T: 600 204 799 (R614/07)
ES BUSCA
» Masoveria o habitatge en cessió d’ús a canvi de restaurar. T: 600 204 799 (R614/08)
» Professor/a de conversa amb anglès i/o francès. T: 620 621 246 (R615/11)
ES LLOGA
» PIS per setmanes a cala privada de Tossa de Mar. Lluminós, 2 habitacions, 6 places. A cinc minuts de la platja amb tots els serveis. T: 619 568 084 (R613/08)
ES REGALA
» Mobles de menjador en bon estat, una taula i quatre cadires, dos llits i un moble per al rebedor. S’han de recollir a Malgrat de Mar. T: 600 815 885 (R613/09)
SUPERMERCATS
C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès 622 15 10 01
Repartim a tot el Lluçanès!
ALIMENTACIÓ
FORNS DE PA
LES FOTOS DEL TEMPS
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
CUQUES, PLANTES I FERES
El gran arbre del Lluçanès, aquell que al seu dia va ser anomenat per diferents naturalistes com l’exemplar més bonic de Catalunya, s’ha mort. En poc temps, si ho comparem amb la seva llarga vida, ha passat de ser esplendorós a un munt de fusta seca. Durant segles havia estat creixent, allargant les seves branques carregades de fulles verdes cap a totes direccions, formant una solemne cúpula vegetal. I alguns ens preguntem: quant deu pesar tota aquesta fusta seca que ara es va despenjant d’aquest grandiós esquelet? Doncs pel cap baix unes cinc tones, potser; potser més, no ho sé. El que sí que sé és d’on va treure el Roure de la Senyora tantes tones de material. El més lògic és pensar que les va treure del terra. Durant segles,
l’arbre va anar absorbint matèria del terra amb les arrels i va anar pujant la magnífica construcció. El mateix pensava un científic flamenc i ho va voler comprovar.
Va plantar un petit arbre de 5 kg en una gran torratxa amb 200 kg de terra. Després de cinc anys regant aquell arbre, el va arrencar,
va assecar l’arbre i la terra, i els va pesar. L’arbre pesava 50 kg i la terra, 198 kg, quasi el mateix que quan va plantar l’arbre. I es va preguntar, doncs, d’on han sortit aquests 45 kg que ha guanyat l’arbre? El més lògic, després d’estar cinc anys regant l’arbre, va ser pensar que la matèria guanyada havia sortit de l’aigua. Són molts centenars de litres d’aigua els que havia consumit aquell arbre per créixer, la resposta havia de ser l’aigua... Però, mirant de què està feta la fusta, es pot veure ràpidament que no és d’H2O, que és la composició de l’aigua... La resposta a l’enigma és totalment sorprenent i segurament ens farà veure la natura amb uns altres ulls... (Continuarà).//F: RAMON BAUCELLS L’arbre va tornant d’allà on va venir
TAN LLUNY, TAN A PROP
ARTEMIS,
LA TORNADA A LA LLUNA
Aquests dies hem viscut com una tripulació de quatre astronautes anaven a fer una volta a la Lluna i tornaven a la Terra. Quines imatges del planeta, de la Lluna i del pot de Nutella flotant per dins la nau!
A mi, de tota la missió, em va fer molta por el moment de la reentrada a la Terra. Sabíeu que només hi ha un angle bo per entrar amb vida a la Terra? Un angle massa obert faria rebotar la càpsula en l’atmosfera, i un angle massa tancat, la cremaria. Aquesta finestra d’entrada es calcula matemàticament. Als anys seixanta ho va fer Katherine Johnson, una dona afroamericana i matemàtica. Aquest procés es veu molt bé a Figures ocultes, aquella pel·lícula que sempre us en parlo.
Com aguanta aquell escut tèrmic? Realment es veu una bola de foc baixant del cel, i és clar, els quatre astronautes allà dins. Alhora, m’impressiona molt que només torni aquell petit trosset de tot el coet que es va enlairar.
En aquesta ocasió, la missió es va batejar amb el nom d’Artemis, com la deessa grega, germana bessona d’Apol·lo. Tot ha anat molt rodat. En un viatge així, el millor és que l’anècdota sigui només que el vàter es va encallar.
El moment de passar per darrere la Lluna va ser, sens dubte, el més esperat per tothom. T’has de sentir com un nen, mirant per la finestra un paisatge insòlit, per primera vegada, tot farcit de cràters.
Només espero que en tota aquesta idea de tornar a la Lluna, no es perdi de vista el vessant ètic. Que no quedin en mans d’uns quants poderosos les decisions que representen a tota la humanitat. Aquesta és la part que em genera més desconfiança d’aquests programes tan ambiciosos. Haurem d’anar veient com es va dibuixant tot plegat.//
F: INÉS DIBARBOURE
Imatges de l'expedició Artemis //F: NASA
Lluçà, Prats de Lluçanès i Montserrat, des del Castell, la setmana passada.// F: @MARTAPASET
Sant sebastià de Prats i la colza florida, el 8 d’abril. // F: HENRY REQUENA @HREQUENASTUDIO
La colza florida i el Puigmal encara nevat, des de Sant Bartomeu del Grau, el dimarts 14 d’abril. // F: Emili Vilamala
El castell d’Olost i el seu jardí ben verd, el passat cap de setmana.// F: Josep Maria Rubio Rius
La lluna de Setmana Santa pontent-se a Olost, el 3 d’abril. // F: EMILI VILAMALA
Tradicionals grillades de Setmana Santa, a Oristà. // F: PERE CORS
6:59 h - 23 d’abril
20:42 h - 23 d’abril
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
1 de maig
17 d’abril
Més informació:
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
26,10 ºC · dia 11 2,20 ºC · dia 2 13,00 ºC
47,5 km/h · dia 1 11,60 L · 1 dies 196,60 L 11,60 L · dia 12
MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)
26,90 ºC · dia 11 1,70 ºC · dia 2 13,30 ºC
56,3 km/h · dia 1 10,40 L · 2 dies 202,80 L 8,40 L · dia 12
De l’1 al 14 d’abril
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
LLUÇÀ (760 m)
25,20ºC · dia 11
3,60 ºC · dia 14 14,90 ºC
70,8 km/h · dia 14 11,50 L · 1 dia 203,00 L 11,50 L · dia 12
ST. MARTÍ D’ALBARS (662 m)
26,40 ºC · dia 11
0,60 ºC · dia 2 12,70 ºC
77,2 km/h · dia 6 12,20 L · 2 dies
207,20 L 9,00 L · dia 12
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
28,20 ºC · dia 8 0,60 ºC · dia 7 12,90 ºC 64,40 km/h · dia 1 12,40 L · 2 dies 221,00 L 9,80 L · dia 12
ALPENS (871 m)
25,60 ºC · dia 11 1,60 ºC · dia 14 14,40 ºC 66 km/h · dia 2 12,40 L · 2 dies 212,40 L 11,00 L · dia 12
PERAFITA (774 m)
25,20 ºC · dia 9 1,60 ºC · dia 2 13,24 ºC 55,80 km/h · dia 1 10,90 L · 2 dies 206,00 L 9,10 L · dia 12
ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)
27,70 ºC · dia 11 2,00 ºC · dia 14 13,20 ºC
57,9 km/h · dia 14 12,00 L · 2 dies 203,20 L 10,40 L · dia 12
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
26,30 ºC · dia 9 0,10 ºC · dia 2 12,80 ºC
49,9 km/h · dia 1 11,00 L · 2 dies 234,60 L 9,00 L · dia 12
SOBREMUNT - STA. LLÚCIA (959 m)
OLOST - TRASSERRA (740 m)
25,10 ºC · dia 10 3,40 ºC · dia 2 14,70 ºC 66 km/h · dia 1 12,40 L · 2 dies 208,60 L 9,80 L · dia 12
23,70 ºC · dia 11 2,90 ºC · dia 2 13,90 ºC 72,4 km/h · dia 1 9,80 L · 2 dies 152,40 L 8,00 L · dia 12
SANT BARTOMEU (878 m)
LA METEOROLOGIA CONTINUA SENT PROTAGONISTA
Després d’un març que, finalment, va tenir una precipitació per sobre la mitjana i temperatures també superiors a les normals, amb episodis de fortes ratxes de vent i llevantada a principis de mes, arriba l’abril que de moment, es presenta més tranquil.
27,10 ºC · dia 9 2,60 ºC · dia 2 12,50 ºC 54,7 km/h · dia 1
L · 2 dies
L 9,80 L · dia 12 LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)
(460 m)
27,80 ºC · dia 11 0,30 ºC · dia 3
ºC
L
L · dia 12
FENOLOGIA: QUÈ ÉS I PERQUÈ SERVEIX
Fa uns mesos (R589) explicàvem que la fenologia és la ciència que estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració de les plantes, migració dels ocells, aparició de les papallones…). Creiem que és de bon recordar que les plantes, els ocells i les papallones són exemples d’organismes sensibles al canvi climàtic, ja que no romanen indiferents davant dels canvis que està modificant el seu entorn: els paràmetres climàtics (temperatura i precipitació, sobretot) condicionen els ecosistemes i les comunitats i interaccions que entre elles es produeixen. Els registres fenològics mostren, al llarg dels anys, la resposta adaptativa dels éssers vius a les variacions del clima.
També us explicàvem que el Servei Meteorològic de Catalunya l’any 2013 va crear la Xarxa Fenològica de Catalunya i que al Lluçanès, actualment, tenim la
sort de tenir dos observatoris que pertanyen a aquesta Xarxa: Oristà, que monitora, entre ocells i vegetals, nou espècies, i Prats, que ho fa, entre ocells, vegetals i papallones, amb vint-i-dues espècies. Fins a l’any 2023 a Olost també hi havia observatori fenològic.
Aquests dies de primavera que arriben els ocells estivals i la vegetació esclata després del repòs hivernal. Els observadors estem pendents de com evolucionen les espècies, les anomenades fenofases. Les orenetes han arribat més d’hora o més tard del que és habitual? Ja heu sentit cantar el rossinyol? Ha florit el saüquer? Les roselles ja envermelleixen marges i rodals? És apassionant prendre el pols a la natura! Si vosaltres també sou aficionats i observadors -no fa falta ser cap especialista ni tenir coneixements previs-, us animem a fer-vos observadors fenològics per seguir aquesta tasca tan valuosa i, alhora, engrescadora.//
ºC · dia 9 3,30 ºC · dia 2 13,90 ºC
km/h · dia 1 13,60 L · 2 dies
L 11,00 L · dia 12
Fins al moment de fer aquest resum (dades a dia catorze) la precipitació ha sigut molt escassa. Tota la precipitació es concentra en la tarda i nit del dia dotze i la matinada del tretze. Una precipitació molt uniforme a tot el territori que, tot i ser escassa, va anar molt bé per remullar conreus i pastures. Ja ho diu la tradició popular, que “a l’abril cada gota val per mil”. Alguns dels registres més significatius, de major a menor, són Oristà i Sant Bartomeu 13,60 mm (Oristà mitjana 62,29 mm, Sant Bartomeu sense dades), Olost – Lliscàs, Alpens i Olost –Trasserra 12,40 mm (mitjana 63,35 mm, 81,80 mm i 44,30 mm, respectivament), Sant Martí 12,20 mm o la Torre d’Oristà i els Munts – Sant Agustí 12,00 mm (tots tres observatoris sense dades històriques). En referència als dies de precipitació i les taules de dades que us adjuntem, els més observadors us haureu fixat que en la majoria d’observatoris es comptabilitzen dos dies de precipitació i en altres només un. L’explicació és que el cicle diari de les estacions automàtiques i les estacions manuals és diferent. Les automàtiques tanquen el cicle diari a les 12:00 de la nit i les manuals, en aquest cas Prats i Lluçà, a les 07:00, horari solar (en horari d’estiu UTC+2, és a dir, a les 09:00). Per tant, si la precipitació es produeix a la nit i matinada, les estacions automàtiques ho comptabilitzen com dos dies de precipitació i les manuals només un.
REFRANYS
METEOROLÒGICS
Abril acabat, l 'hivern ja és passat
Abril banyat, de pa ve carregat
Abril mullat creix l'herba per al ramat
Abril ploraner, maig rialler
Abril plover i maig ventós, fan l'any ric i profitós
Abril que surt plovent, al maig crida rient
Les temperatures, de moment, i com és tendència la majoria dels mesos, està per sobre les mitjanes, sense temperatures extremes. Hi ha hagut però, alguns contrastos tèrmics destacables. Alguns dies la inversió tèrmica ha sigut molt marcada i les temperatures mínimes van ser molt contrastades, depenent com sempre de la ubicació i alçada on està situat l’observatori. Els observatoris de les cotes més altes varen tenir unes mínimes molt altes. Alguns exemples són la matinada del dia nou als Munts –Sant Agustí (1059 m) la mínima va ser de 14,20 °C i a Olost – Lliscàs (550 m), de 3,70 °C o la matinada del dia deu, Sobremunt – Santa Llúcia (959 m) mínima de 14,70 °C i Oristà (460 m) 5,90 °C. Un altre fet destacable, però no excepcional, és que no hem tingut cap mínima negativa. Com a referència, per avaluar aquest fet és la mitjana de dies amb temperatures ≤ a 0,00 °C a l’abril, que, per exemple, a Merlès és 3,94 dies, Prats 2,90 dies o Perafita d’1,90 dies. Aquesta primera quinzena d’abril, la màxima absoluta l’han tingut a Oristà (dia 11), amb 27,70 °C i la mínima a Sant Boi (dia 2), amb 0,10 °C.// FRANCESC COMES
