R614

DIJOUS 19 | MARÇ | 2026 | NÚMERO 614

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

LA SOBRETAULA

LA COLUMNA

“Treballem en equip. On no arriba un, arriba l’altre”

El córrer punk dels dies

Entrevista a Jordi Rota i Laura Gallardo, del SEM de Prats

De Ramon Erra Macià

Les fonts del Lluçanès tornen a rajar després d’anys de sequera · Més de la meitat de fonts analitzades al mostreig del GDT no són aptes pel consum humà · Augmenta el nivell de nitrats presents a la majoria de fonts

ECONOMIA

Els treballadors i BekaertDeslee arriben a un acord Plans de jubilació pels majors de 55 anys i indemnitzacions la resta EMERGÈNCIES

El 112 va rebre 1.642 trucades La majoria de trucades del 2025 eren per temes de trànsit o seguretat MUNICIPAL

1.000 hectàrees de plaques al Lluçanès La comarca és una de les zones més afectades pel projecte PLATER INFRAESTRUCTURES

Estudien de nou l’Eix Ferroviari El traçat travessaria pel sud del Lluçanès ESPORTS La Torre Malla és un edifici d’estil modernista construït a principis del segle XX que ha tingut diferents usos al llarg dels anys.//F: ARXIU

La Torre Malla serà la seu del Consell Comarcal La Mancomunitat aprova per unanimitat l’oferta de compra de l’edifici per 290.000 €

300 participants a la Sant Isidret L’organització va haver d’habilitar passos per la pluja dels dies previs

LA SOLAPA

Núm. 614

FOTO: Gup Pedra Seca Oristà

EDITA_ Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès.

621 276 429 larellallucanes@gmail.com Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

LLAVÒRENS Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues.

Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

REDACCIÓ_ Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens Rodríguez i Joan Iborra Plans.

ANY: LLOC: Oristà La història econòmica de la Catalunya rural dels segles XVIII i XIX es va caracteritzar per dos fenòmens: l’extensió de les terres conreades a costa de zones incultes i l’accés a la propietat de les capes més humils de la pagesia.

En l’origen d’aquests fenòmens hi ha decisions administratives o polítiques, basades en edictes reials que promovien l’arrabassada o la parceria al llarg del segle XVIII. El contracte de rabassa morta fou l’instrument jurídic més idoni per portar a terme els durs treballs de plantació de vinya en terres ermes, bosquines i campes. Aquests cedien el domini útil de les terres durant la vida dels ceps –en teoria d’uns cinquanta anys– a canvi d’uns censos i totes les despeses de plantació, de les quals s’encarregaven íntegrament els rabassers. Afavorits per la democratització de les eines d’extracció de la pedra (entre d’altres estris), els rompedors, enfrontats a les enormes quantitats de pedra generades, construïren o feren construir petites dependències temporals en pedra seca.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas CORRECCIÓ_ Natàlia Sala Herrero PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart WEB I XARXES_ Anna Faja Santamaria COL·LABORA_ Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Inés Dibarboure, Caruca Ballesteros, Ricard Muntadas i Gemma Tió.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

LA PREGUNTA CALDRIEN MÉS MESURES PER PROTEGIR LES FONTS DEL LLUÇANÈS?

Revista membre de:

Amb el suport de:

Enquesta feta a l’Instagram de LaRella el 15 de març de 2026 amb una mostra de 95 vots Respon a la següent pregunta el diumenge 29 de març!

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

LaRella | 2

NOTÍCIES

19 de març de 2026

El Consell Comarcal del Lluçanès tindrà la seu a la Torre Malla de Prats La Mancomunitat aprova per unanimitat la compra de l’edifici per 290.000 €

Foto històrica de la torre modernista, a l’indret de la Coma//F: DIBA

LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas i Carolina Font Usart

La Mancomunitat del Lluçanès ha començat els tràmits per comprar la Torre Malla, al centre de Prats, amb la intenció de reformar-la i que s’acabi convertint en la seu del futur Consell Comarcal.

La compra ha rebut l’aval de tots els municipis que conformen l’ens i l’inici del procés administratiu s’ha aprovat formalment aquest dimarts amb un preu de 290.000 euros.

Una part important de la compra es farà amb recursos propis de la Mancomunitat, i la resta es preveu finançar mitjançant un crèdit a llarg termini, mentre que també s’està treballant per obtenir suport econòmic directe de la Diputació de Barcelona.

L’operació, explica el gerent de la Mancomunitat, Carles Banús, s’hauria pogut pagar “trinco a trinco” si haguessin arribat els diners compromesos per la Generalitat.

Banús també avança que caldrà fer “força obres” per adequar l’espai a les necessitats de la institució, encara que l’edifici es troba en bon estat estructural. “Un cop tinguem la casa s’hauran de fer els plànols, buscar finançament i reformar-la per fases, perquè per ara tampoc es necessita tot l’espai”, afegeix.

La previsió més optimista passa perquè abans de final d’any es puguin començar les obres a la planta baixa, amb la idea que s’hi instal·lin els primers treballadors de la Mancomunitat. Per ara, el gerent treballa a la seu del Consorci.

La normativa vigent indica que la seu institucional s’ha de situar a la capital de la comarca, i Banús

apunta que la Torre Malla és la casa de Prats que més s’adequava al que es necessita per a aquests usos, “amb espais molt diàfans” i “a tocar de Cal Bach i de Ca l’Andreuet, on l’Ajuntament de Prats podria oferir d’allotjar alguns serveis de la Generalitat que es puguin instal·lar al Lluçanès”.

La normativa indica que la seu s’ha de situar a la capital UN EDIFICI EMBLEMÀTIC I DE PASSAT CONVULS La casa, d’estil modernista, és una de les més destacades de Prats. La va fer construir a començaments del s. XX l’advocat Agustí Malla, que la feia servir com a segona residència.

L’any 1936 la va expropiar el Comitè Antifeixista de Prats, mentre que més endavant va ser la primera seu de l’ajuntament franquista. L’any 1940 la va recuperar el propietari original, que la va vendre poc després a una altra família.

Envoltada de jardí i acabada amb pedra vista i maons, només se’n va conservar la façana quan, als anys setanta, es va convertir en una oficina bancària, primer de Banc Mercantil de Manresa, absorbit més endavant per Banca Catalana i finalment pel BBVA. Tot i això, encara hi llueixen les finestres decorades amb la tècnica del trencadís o elements de ferro forjat com el gall que hi ha a la capelleta de la façana i el drac del penell que corona l’edifici.

La casa està protegida pel Pla d’Ordenament Urbanístic municipal i disposa d’una sala semisoterrània que el banc havia utilitzat com a sala d’actes i d’exposicions; la planta baixa, on se situava l’oficina i el despatx del director; i la primera, on hi havia el magatzem.

Poc després de la compra de CatalunyaCaixa, BBVA va tancar l’oficina i la casa va començar un periple de vendes i revendes entre entitats bancàries i fons d’inversió estrangers.

L’edifici va ser ocupat per diversos col·lectius de la comarca a finals de l’any 2019 –just quan l’ajuntament va comprar la veïna torre de Ca l’Andreuet– i va continuar actiu fins als volts del 2022 amb el nom d’Ateneu Popular del Lluçanès.

Després d’anys tapiat i abandonat, una empresa immobiliària de fora del poble ha estat l’encarregada de buscar-li comprador.

“Era una oportunitat de poder mantenir bé aquest edifici i que sigui públic, abans que algú s’hi arregli una casa o hi faci un restaurant”, defensa Banús.

El procés afegeix un nou interrogant sobre la continuïtat del Consorci, la seva seu a Santa Creu –propietat de l’Ajuntament d’Olost– i el futur dels serveis que ofereix.//

El Consell de la Mancomunitat aprovant l’inici dels tràmits.//F: MANCOMUNITAT

CULTURA POPULAR

Editen el llibre d’herbes remeieres de Sant Feliu

Una de les xerrades durant les jornades.//F: ARXIU

Sant Feliu Sasserra ha publicat el llibre que recull diverses receptes elaborades amb herbes remeieres.

Des de primers i segons plats, passant per postres, condiments i remeis, el llibre culmina la feina impulsada, fa aproximadament un any, durant la Jornada d’Herbes Remeieres celebrada al poble. L’objectiu del llibre – i de les Jornades – era difondre l’ús d’aquest tipus de plantes i, especialment, els usos culinaris. És per això que al llibre, a banda d’explicar en què van consistir aquestes jornades i on es poden trobar el seguit d’herbes remeieres, s’hi explica també la història d’aquestes herbes en la gastronomia catalana, així com una diagnosi de les plantes remeieres que es poden trobar al terme de Sant Feliu Sasserra.

Tot plegat, s’encabeix com una activitat de promoció de la cuina catalana en un any, el 2025, en què Catalunya va ser nomenada Capital Mundial de la Gastronomia.// LCP

COMERÇ

L’Ajuntament de Prats destinarà 26.000 euros al comerç local L’Ajuntament de Prats ha anunciat una partida de 26.000€ per impulsar el comerç local. Segons el consistori, l’objectiu no només és impulsar que s’implementin nous comerços al poble, sinó també modernitzar els ja existents.

Concretament, el govern pradenc preveu un pressupost de fins a 1.000€ per a nous establiments, a més d’ajuts d’uns 300€ per a la remodelació de les façanes o espais exteriors d’aquells edificis comercials en desús. A més, també preveu un ajut de 250€ mensuals per recolzar els nous emprenedors en els costos del lloguer, amb un topall, però, de 3.000€ anuals per sol·licitant.

Pels comerços ja en marxa, l’Ajuntament de Prats preveu fins a 1.000€ per modernitzar els espais. En aquest cas, s’adreça a fer obres com la renovació de la façana, l’adquisició de nou equipament informàtic, millores en l’eficiència energètica o l’eliminació de barreres arquitectòniques.

El consistori informa que les ajudes es donaran en funció de diferents supòsits, com els dies d’obertura o les obres previstes. El període de peticions estarà obert fins a finals de novembre i, puntualitzen, s’atorgaran les ajudes “per ordre cronològic de presentació” i “fins a exhaurir el crèdit”.// LCP LaRella | 3

NOTÍCIES

SUCCESSOS

Enxampen un motorista a 187 km/h a la C-62

Núm. 614

El telèfon 112 rep 1.642 trucades des del Lluçanès l’any 2025 Se’n van efectuar gairebé un 13% més que l’any anterior i dominen els temes relacionats amb el trànsit TRUCADES D’EMERGÈNCIA PER MUNICIPI

LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire

El motorista a 187 km/h a Olost.// F: MOSSOS

Els Mossos d’Esquadra han enganxat un motorista circulant a 187 quilòmetres per hora a l’Eix del Lluçanès, a l’altura de l’entrada sud d’Olost. El conductor, un home de 61 anys, va cometre la infracció el 22 de febrer i, un dia més tard, va ser enxampat de nou circulant, en aquesta ocasió, a 149 quilòmetres per hora.

La policia va localitzar l’infractor el dia 7 de març, ja que, en cap dels dos moments, el van poder aturar. Cal recordar que en el tram en què va ser vist la velocitat màxima permesa és de 90 quilòmetres per hora. Per aquest motiu, ara el conductor s’enfronta a una denúncia penal per circular al doble de la velocitat permesa, i, per altra banda, a una multa administrativa per excedir la velocitat permesa l’endemà.// LCP

HABITATGE

Nous ajuts del Govern per rehabilitar habitatges rurals

La consellera Paneque ho va anunciar a Planoles.// F: GOVERN

La Generalitat ha obert una convocatòria per ajudar a rehabilitar habitatges i edificis en municipis rurals. Segons va anunciar la consellera Sílvia Paneque el passat 13 de març, el Govern destinarà una partida de cinc milions d’euros aquest any, “amb un màxim de vint milions en els pròxims anys”.

L’ajut compta amb tres programes diferenciats: un per a particulars que vulguin utilitzar l’habitatge com a residència pròpia o per a familiars propers; un segon per a habitatges buits privats destinats a lloguer assequible; i l’últim adreçat a administracions o entitats públiques per posar a disposició habitatge de protecció oficial.

En aquest sentit, cada programa bonifica uns percentatges en funció de cada situació i s’adreça a subvencionar millores com l’habitabilitat, l’accessibilitat o l’eficiència energètica, entre altres. Segons Paneque, l’objectiu és que els propietaris i administracions “posin aquests habitatges al servei de la vida als municipis”. A més, segons detalla, els municipis amb risc de despoblament, podran accedir a percentatges de subvenció més elevats.// LCP LaRella | 4

El telèfon d’emergències 112 va registrar 1.642 trucades des del Lluçanès l’any 2025.

Segons dades recollides i publicades pel Govern, això suposa un increment del 12,7% respecte a les registrades fa un parell d’anys, que van ser 1.457. Els pobles des d’on s’han efectuat més trucades continuen sent Sant Bartomeu del Grau (323) i Prats de Lluçanès (317), seguits d’Olost (301) que ha registrat un augment de les trucades del 36%.

Pel que fa a la tipologia, segueix el domini dels temes relacionats amb el trànsit amb un 37,82% (malgrat això signifiqui una davallada d’uns quatre punts de les dades de 2024). Aquesta categoria recull tant avaries com problemes en la senyalització i col·lisions de vehicles. En aquest sentit, els pobles en què es registren més trucades són Sant Bartomeu i Olost, amb 164 trucades i 111, respectivament.

La resta de categories predominants són les referents a temes de seguretat amb un 23,93% -tipologia que cobreix les incidències per agressions, baralles, robatoris i danys -; i les trucades relacionades amb l’assistència sanitària, amb un 17%.

SANT FELIU SASSERRA, UN 66% DE TRUCADES MÉS; I SOBREMUNT, UN 60% MENYS Gairebé la majoria dels municipis han augmentat el registre de trucades en una forquilla d’entre el 25% i el 30%. És el cas, per exemple, de Lluçà (34%), Oristà (24%) o Sant Martí (30%). Per altra banda, Sant Boi s’escapa a un increment del 40%, ara bé, és Sant Feliu qui destaca amb un increment del 66% de les trucades. En aquest sentit, hi ha dues categories que han crescut considerablement: l’assistència sanitària (que ha passat de 15 trucades l’any 2024 a les 35 del 2025), i la seguretat, que ha passat de les 26 a les 40.

Municipi

2025

Alpens

25

Lluçà

71

Olost

301

Oristà

160

Perafita

67

Prats de Lluçanès

317

Sant Agustí de Lluçanès

25

Sant Bartomeu del Grau

323

Sant Boi de Lluçanès

87

Sant Feliu Sasserra

120

Sant Martí d’Albars

26

Santa Maria de Merlès

113

Sobremunt

7

Lluçanès

1.642

FONT: Generalitat de Catalunya.

TRUCADES D’EMERGÈNCIA PER TIPOLOGIA Temàtica

2025

2024

Trànsit

621

561

Seguretat

393

397

Assistència sanitària

279

241

Altres incidències

105

55

Civisme

45

58

Incendi

152

165

Accident

17

18

Medi ambient

8

9

Meteorologia

12

3

Fuita (gas, aigua, altres)

10

1

FONT: Generalitat de Catalunya.

Per altra banda, hi ha dos pobles que han registrat una baixada important: Sant Agustí – amb una davallada del 37,5% - i Sobremunt, amb una baixada del 58,8%. Especialment, s’hi han reduït les trucades per assistència sanitària i els accidents (no de trànsit), com poden ser accidents laborals, en rieres o edificis.

PUGEN LES TRUCADES PEL FOC En línies generals, gairebé totes les categories han registrat més trucades. Tanmateix, la que ha augmentat més en termes absoluts és la referent als incendis: de les 68 trucades l’any 2024 a les 152 l’any 2025.

Aquestes trucades tant poden ser per un incendi que s’està produint en el moment de la trucada com per risc que se’n pugui desencadenar un.

També és destacable l’augment de les trucades per qües-

La majoria de municipis han augmentat les trucades entre el 25% i el 30% tions de seguretat que, en general a la comarca, ha passat dels 345 registres als 393. En aquest sentit, el poble que recull més problemes d’aquest caire és Prats, amb 107 registres (curiosament, però, 51 trucades menys per aquest tema respecte de l’any 2024).

A CATALUNYA: UN 8% DE TRUCADES MÉS Arreu del país, el 112 ha atès un 8% més de trucades aquest 2025 respecte a l’any anterior.

En números absoluts, han suposat dos milions i mig de trucades. Principalment, n’han destacat les qüestions de seguretat i l’assistència sanitària.

Aquestes dades recullen totes les trucades al telèfon d’emergències 112 que han rebut resposta i que, en conseqüència, han activat algun dels cossos d’emergències.//

NOTÍCIES

19 de març de 2026

Acord per als 42 treballadors de la Fàbrica de Sant Boi El pacte fixa indemnitzacions d’improcedent i plans de jubilació per als majors de 55 anys SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

El procés de negociació de l’expedient d’acomiadament col· lectiu a la planta de Sant Boi de Lluçanès de BekaertDeslee s’ha tancat amb acord entre l’empresa i els representants dels treballadors. El pacte, que es va aprovar per unanimitat en assemblea de treballadors el mateix dijous 12, fixa les condicions de sortida per als 42 treballadors afectats i estableix un calendari d’acomiadaments progressiu fins a l’agost.

Els primers acomiadaments es faran el 8 de maig, quan marxaran 9 persones. A partir d’aquí, es produiran noves sortides de manera esglaonada durant els mesos de juny, juliol i agost. Un cop finalitzat el procés, 5 treballadors continuaran vinculats a l’empresa des de Sant Boi en tasques de direcció i vendes.

Pel que fa a les condicions econòmiques, els treballadors menors de 55 anys seran indemnitzats en termes equivalents a un acomiadament improcedent. Així, els que tenien contracte anterior

Els acomiadaments començaran el 8 de maig i es faran de manera progressiva fins a l’agost al febrer de 2012 percebran 45 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats, mentre que els posteriors a aquesta data cobraran 33 dies per any amb un topall de 24 mensualitats.

Per als treballadors majors de 55 anys, s’ha acordat un sistema de plans de renda que els acompanyarà fins a la jubilació. En concret, els empleats d’entre 55 i 59 anys percebran el 80% del salari fins als 63 anys, mentre que els de 60 o més anys cobraran el 90% del sou fins als 65. A més, el comitè ha aconseguit que aquests plans siguin compatibles amb altres feines o situacions d’incapacitat.

La presidenta del comitè d’empresa, Maria Tauste, valora positivament el resultat de les negociacions i assegura que “és un dels millors acords que podíem aconseguir”. En aquest sentit, destaca la predisposició de l’empresa i el desenvolupament d’una negociació “llarga però amb bona fe per les dues parts”.//

Història de la fàbrica de Sant Boi de Lluçanès Per_ Baldiri Selva Cunill La fàbrica coneguda majoritàriament per la fàbrica de can Ballús té els seus orígens durant la Segona República.

El 1933-1934 el Dr. Pere Pont i Coll (1894-1970), metge tocoginecòleg, que havia comprat prèviament la finca de Pujols a Josep de Vilar i Posas (18991979) de la casa pairal del Vilar, es va associar al Sr. Fatjó, natural d’Avinyó, i van crear la societat Manufacturas Pont i Fatjó, dedicada als teixits.

Aquesta societat va construir una petita fàbrica a l’entrada del poble, dins la finca de Pujols, a tocar de la carretera que entra a Sant Boi venint del cantó de l’Hostal del Vilar.

Es va fer una gran festa d’inauguració i benedicció amb l’assistència de gran part de la gent del poble, a més d’un àpat al restaurant del santuari dels Munts, on sols hi van assistir homes. Gent que havia treballat en la 1. Construcció de la nau, l’any 1933. 2. Inauguració de la Fàbrica. // F: ARXIU BALDIRI SELVA construcció de la nau, muntadors de la maquinària tèxtil, propietaris de les buscar a una fàbrica de Sant Vicenç de Va prometre i complir que celebraria finques dels voltants i parcers de la fin- Castellet. els 25 anys de l’empresa amb un viatge Durant la dècada dels 1970, la fàbri- a Roma convidant tots els empleats en ca del Dr. Pont.

Durant la Guerra Civil van continu- ca havia anat creixent, s’anaven subs- actiu i treballadors ja jubilats i alguns ar treballant-hi entre 14 i 20 dones. Els tituint els telers més vells per d’altres industrials del poble que també havicanvis de torn que es feien a les dues més nous de la marca suïssa Ruti i més en col·laborat a l’èxit de l’empresa. El del migdia eren precedits per un se- endavant de la marca Sulzer.

1988 va noliejar un avió sencer per tots El mateix any 1963 del canvi de pro- els convidats, més de cent. Van aconsenyal molt estrident que es feia des de la mateixa fàbrica amb pietaris s’inaugurava guir audiència del Sant Pare Joan Pau una sirena, així hoa Sant Boi una nova ll, portant-li una rèplica de la imatge Un pacte no fàbrica de teixits, Tèx- de la Verge dels Munts. El Papa va sames i dones no teniescrit impedia als til Purtí i, pel que es ludar un a un tot el personal. El viatge en excusa per entrar treballadors canviar deia, hi havia un pacte va durar de dilluns a dissabte i es van amb retard.

La fàbrica dispo- d’una fàbrica a l’altra no escrit entre les dues allotjar en un molt bon hotel de Roma. empreses perquè no hi En morir, va passar el negoci al seu sava de “casa cuna”, servei de guarderia d’infants fills de hagués canvis de personal d’una tèxtil fill Xavier Ballús i Barnils, que ja feia les mares que hi treballaven. De molt a l’altra. O sigui que si algú plegava anys que codirigia l’empresa al costat menuts, les mares podien alletar-los d’una fàbrica no calia que anés a dema- del seu pare. Les diferents conjuntures mundials i econòmiques van provocar amb més facilitat i no havien de deixar nar feina a l’altra, que no en trobaria. la feina. Una de les darreres encarreEl Sr. Enric Ballús i Vilaseca va dur diversos estadis de l’empresa. ENBAgades d’aquest servei va ser la Cèlia el negoci amb un tracte exquisit i la SA, d’Enric Ballús SA, va adquirir una Erra Oller de Ca l’Erra. Les darreres seva relació amb el poble de Sant Boi i fàbrica francesa que es dedicava a la criatures que van anar-hi avui tenen al amb l’Ajuntament va ser més que cor- fabricació de teles de matalàs igual que feien ells, fent que voltant de setanta anys. dial. Tenia uns tractes Pels volts de 1963 la fàbrica va can- amb el personal de caEl Papa Joan Pau II aquest sector, a escala europea, quedés viar de propietaris, passant a mans del ràcter molt paternalisva saludar un a un en mans de l’empresa Sr. Enric Ballús i Vilaseca, que tan ell ta i s’interessava semtots els treballadors santboienca. L’emprecom la seva família ja tenien una certa pre i solia participar en experiència en el món tèxtil. Posseïen totes les activitats que sa va voler obrir merde la fàbrica fàbriques tèxtils a Santa Creu de Jut- tenien iniciativa entre cats a la Xina i EUA, que, com que no van funcionar tal com glar, Perafita i Manlleu i amb aquesta els treballadors.

S’organitzaven campionats de futbol, s’esperava, va provocar diversos canvis compra també a Sant Boi de Lluçanès.

L’empresa s’anomenava Manufacturas penya de quinieles, marxes de regula- en la societat.

Enbasa Labal, Enbasa Label-Antony Enrique Ballús Vilaseca. ritat i costellades als afores del poble, El canvi de propietaris es va fer sense sovint amb participació també de per- Kramer, i el 2012 va ser comprada que la fàbrica s’aturés en cap moment. sonal de la Tèxtil Purtí. Anualment per la societat belga Becaert Textiles Els telers eren molt vells, de la marca celebraven la festa del patró, Sant An- i finalment per la multinacional BekaCerdans, i n’hi van instal·lar dos més. toni Maria Claret, amb una missa i un ertDeslee. L’Ajuntament va dedicar un Més endavant en van comprar cinc o bon àpat en restaurants, normalment carrer a Enric Ballús i Vilaseca, molt sis més, de més nous, que van anar a de la comarca. proper a la fàbrica.//

LaRella | 5

NOTÍCIES

INFRAESTRUCTURES

La Diputació arregla fuites d’aigua a Sant Agustí i Sant Bartomeu

Núm. 614

L’Ajuntament de Sant Bartomeu arreglarà els vestuaris de la piscina L’Ajuntament aprova un pressupost inicial de 1.355.000 € SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Carolina Font Usart

Una de les fuites que s’ha reparat.// F: DIBA

La Diputació de Barcelona ha arreglat algunes fuites d’aigua a la xarxa de dos municipis del Lluçanès: Sant Agustí i Sant Bartomeu. L’actuació es va fer entre 2024 i 2025, amb l’objectiu d’estalviar aquest bé, a més d’optimitzar les xarxes de subministrament de cada municipi.

En total, la Diputació va detectar 700 fuites a 102 municipis diferents de la demarcació de Barcelona.

En aquest sentit, segons informa l’ens, aquestes reparacions han permès recuperar més de 3.000.000 m³ d’aigua cada any. Aquesta xifra equival al consum anual d’aigua de tota la població del Berguedà o de ciutats com Vilafranca del Penedès o Igualada.

En total, la inversió que ha fet l’administració per aquesta actuació ha sigut de gairebé 495.838 €, i xifra en 3 milions d’euros, l’estalvi que ha pogut fer cada poble.// LCP

LaRella | 6

El pressupost municipal de Sant Bartomeu del Grau per aquest 2026 serà d’1.355.340 €, així ho van aprovar els regidors en el ple de febrer.

La partida destinada a inversions neix amb una dotació pressupostària de 99.110 €, però tal com puntualitza Xevi Puig, alcalde de Sant Bartomeu, aquesta és la partida inicial, s’anirà modificant a mesura s’aprovin els projectes.

Puig explica que enguany han aprovat un pressupost base i tenen previst anar-lo ampliant de mica en mica. La voluntat de l’Ajuntament és acabar els projectes que ja hi ha començats, com per exemple, la instal·lació de dues pèrgoles solars, una al consultori i una altra a la plaça Nova, que també serviran com a refugi climàtic.

Una altra de les grans inversions que executarà el consistori serà l’arranjament dels vestuaris

La piscina és al Roc Llarg.// F: AJ SBG

de la piscina. Per fer-ho compten amb una subvenció de la Diputació de Barcelona, tot i que Puig afegeix que segurament hauran de pagar una part des de les arques municipals.

En el marc del Programa General d’Inversions (PGI) de la Diputació de Barcelona, està previst executar les obres de construcció de les diferents àrees d’aportació de residus que hi haurà al municipi. Puig preveu que les obres puguin estar acabades a finals d’any. Ara mateix,

només hi ha feta l’àrea d’aportació de la carretera de Perafita, tot i que encara no està en funcionament.

Pel que fa a les ajudes del PUOSC (Generalitat de Catalunya), no estan contemplades en aquest pressupost. Puig explica que estan negociant amb la propietat per poder tirar endavant el projecte de crear un vial per a vianants que uneix el centre del poble amb el Roc Llarg: “El projecte està redactat, només cal que ens posem d’acord”, diu Puig.//

NOTÍCIES

19 de març de 2026

Gairebé totes les fonts del Lluçanès tornen a rajar De les 45 fonts analitzades, 22 superen el límit de potabilitat fixat per l’Organització Mundial de la Salut

Presentació dels resultats a Santa Cecília de Voltregà, la font més contaminada.// F: GDT

LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

El Grup de Defensa del Ter ha fet públic, un any més, els resultats del mostreig de les fonts del Lluçanès i Osona.

Dels resultats d’aquest any se’n destaca que la majoria de fonts tornen a rajar, cosa que no passava des del 2021. A Lluçanès, de les 45 fonts analitzades, només dues no rajaven, mentre que l’any passat n’eren 24.

Però que ragin no vol dir que siguin potables: de les 45 fonts analitzades, 22 superen el llindar de 50 mg/L de nitrat. Aquest és el límit que estableix l’OMS per considerar que l’aigua és apta per al consum humà. Per tant, gairebé la meitat de les fonts del Lluçanès estan contaminades.

AUGMENTA EL NIVELL DE NITRATS D’aquestes 22 fonts amb el nivell de nitrats per sobre del llindar de 50 mg/L, 12 han aug-

mentat la concentració de nitrats respecte al mostreig passat.

Una de les fonts on l’augment ha estat més notable és la font del Pont de la Vila, a Olost, que ha passat dels 70 mg/L el 2025 als 166,9 mg/L aquest 2026 i és la que presenta els valors més elevats del Lluçanès.

En segon lloc, hi ha la font Forriola, de Sant Feliu Sasserra, amb una concentració de 145,3 mg/L de nitrat, lleugerament inferior a la de l’any passat. En tercer lloc, s’hi troba la font de Cal Blanc o de Sant Martí, a Sant Martí d’Albars, on la concentració de nitrats és de 140,6 mg/L. En aquest cas, el valor s’ha gairebé duplicat respecte als 80,9 mg/L de l’any anterior.

Una de les fonts on més ha augmentat la concentració de nitrats respecte a les dades del 2025 és la Font Calenta, a Prats de Lluçanès, que ha passat dels 64,4 mg/L als 133,2 mg/L. Aquest increment del nivell de nitrats fa que molts municipis no tinguin cap font amb aigua apta

per al consum humà. Aquest és el cas de Sant Feliu Sasserra i Sant Martí d’Albars. En altres municipis només una de les fonts analitzades es manté per sota del llindar de 50 mg/L de nitrat, com és el cas, per exemple, de Lluçà, Perafita i Santa Maria de Merlès, entre d’altres.

Aquest augment de la presència de nitrats també deixa en situació límit fonts com la font del Marçal i la font de la Vila, de Prats de Lluçanès, i la font Parera, de Perafita. Totes elles estan a menys de deu punts de superar el llindar de potabilitat que estableix l’OMS. FONTS D’AIGUA POTABLE Només tres municipis del Lluçanès poden presumir de tenir nivells baixos de nitrats a les seves fonts: Alpens, Sant Agustí i Sant Boi. Tot i que se n’hi detecten, aquests es mantenen molt per sota de la mitjana del Lluçanès i per sota del llindar de potabilitat.

Des del GDT afirmen que els resultats apunten que en algunes zones del Lluçanès i d’Osona hi ha una gran concentració de nitrats en el sòl provinents de purins. Afegeixen que la contaminació d’aquestes fonts mostra el problema que hi ha a Catalunya amb les reserves d’aigua per culpa d’una cabana porcina sobredimensionada.

Per això, des del grup ecologista reclamen la reducció de la cabana porcina i una reconversió del sector porcí per promoure una activitat agrícola i ramadera més equilibrada, així com que també es persegueixin els abocaments il·legals de purins.//

MOSTREIG GDT 2026 Nitrats mg/l.

Dif. 2025

De la Llena

1,3

0,7

MUNICIPI Alpens

FONT

Alpens

De la Pixarella

1,0

-

Alpens

Del Pi

0,8

-

Alpens

Bona

31,9

14,5

Lluçà

Dels Bous

132,0

49,5

Lluçà

De la Mosquera

20,5

-

Lluçà

De les Coves

61,4

-61,5

Olost

Casa Nova

123,2

-

Olost

De les Costes

47,1

-

Olost

Del pont de la Vila

166,9

96,3

Oristà

Salada

1,0

-0,2

Oristà

De la Torre

107,1

10,7

Oristà

De la Baga

23,9

-5,6

Perafita

Nova

78,0

47,8

Perafita

De l'Hostal Nou

103,6

8,5

Perafita

Del Raig

65,7

18,6

Perafita

De Perera

41,3

8,2

Prats

Les 3 Fonts

75,7

25,6

Prats

Del Marçal

43,8

20,1

Prats

De la Vila

45,0

7,0

Prats

Ti

100,1

-

Prats

Calenta

133,2

68,8

Sobremunt

Conjunta

no raja

-

Sobremunt

De la Roca

59,6

45,8

Sobremunt

De Santa Llucia

15,0

-

Sobremunt

De Can Quelet

64,6

-

Sant Agustí

Dels Veïns

no raja

-

Sant Agustí

De les Mosqueres

1,7

-11,6

Sant Agustí

Vinyes Grosses

Sant Agustí

Canal

inaccesible -

St. Bartomeu

De la plaça

5,3 inaccesible 33,1

St. Bartomeu

De la teula

53,2

St. Bartomeu

Del Vicari

6,4

-

St. Bartomeu

Del Boix

7,2

-0,8

Sant Boi

De la Boixa

14,7

-9,6

Sant Boi

De la Prada

27,1

-2,0

Sant Boi

De la Mina

8,3

-

Sant Feliu

Forriola

145,3

-2,2

Sant Feliu

Dels Traginers

72,1

-11,5

Sant Feliu

De Comes Vertides

99,6

51,7

Sant Martí

De les Escaredes

64,8

-30,5

Sant Martí

Dels Plans

67,4

-

Sant Martí

Sant Martí

140,6

59,7

Merlès

Dels Bullidors

92,4

23,2

Merlès

Del Sàlic

50,3

-

Merlès

Del Molí del Mas

30,8

-36,1

LaRella | 7

NOTÍCIES

LITERATURA

El Premi de Narrativa de la Quar neix amb regust polític

Núm. 614

Obert el termini per presentar sol·licituds a les beques de creació artística de l’EMAL Una proposta de Jazz i una d’arts escèniques o musicals rebran 2.000 €, suport a la creació i es programaran al Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Elisa Llorens

Els llibres de Carme Falguera.// F: EDITORIAL CAL SILLER

Cafè amb lletres, de Carme Falguera (1965), s’endú el guardó d’un certamen que combinava la qualitat literària amb el compromís social. L’Ajuntament de la Quar, conjuntament amb l’editorial Cal Siller, han creat aquest premi amb la voluntat de promoure l’escriptura en entorns rurals, de la mateixa manera que han volgut fer una tasca social a partir de la temàtica d’aquest certamen, que pivotava al voltant de la incidència de la violència masclista.

L’obra guanyadora no ha volgut abordar el tema des de la teatralitat i el grotesc, fet que s’acostuma a fer per tal de satisfer els lectors sobreestimulats per la desgràcia i empatxats d’una imatgeria cultural que de la desgràcia n’ha fet circ. Ans al contrari, l’autora fa un retrat quotidià de la violència masclista en una novel·la formada per capítols autoconclusius que reprodueixen tot un seguit de situacions que moltes dones experimenten. La finalitat darrere d’aquestes lletres va més enllà del purament estètic i vol interpel·lar la víctima i fer-la conscient d’aquesta situació. Per aquest motiu, dins la publicació hi trobem la Línia d’atenció a les dones en situació de violència (900 900 120).// RTB

MÚSICA

Nyandú treu el cap de nou El Conjunt de temperi torna per commemorar que fa 15 anys que van iniciar el seu projecte El trio de la Torre d’Oristà ha anunciat a les seves xarxes socials que torna als escenaris per celebrar els quinze anys de trajectòria de la banda. En Ferran, el Roger i el Rubèn tornaran al llarg de cinc dates; la primera que han anunciat serà al Festival Microclima de Camprodon el 31 de juliol, el mateix dia que toquen Mishima, Sidonie i Al·lèrgiques al Polen. De mica en mica aniran desgranant la resta de dates pels seus comptes d’Instagram. Aquest retorn serà bàsicament un repàs als quinze anys que han donat peu a les diferents etapes musicals del grup (discos). Val a dir que la banda comptarà amb l’ajut del pradenc Jordi Blanqué, que ja havia format part del grup en la seva última etapa. La resta de concerts seran en llocs on el grup té bona relació i li ve de gust pujar-hi de manera còmoda i en calma.

Tot això, arriba en un moment dolç per a Ferran Orriols, que està rebent reconeixement per la seva carrera de cantautor, que en el dia de la publicació d’aquesta notícia es troba en terres angleses promocionant el disc de Darrere els horts.// RTB LaRella | 8

Un any més, el Consorci del Lluçanès, a través de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès, ha obert la convocatòria de les beques de creació artística.

L’objectiu d’aquestes beques és oferir suport econòmic i de difusió a artistes que vulguin desenvolupar nous projectes i estrenar-los al Lluçanès. Enguany s’han presentat dues línies de beques, dotades de 2.000 € cadascuna i estructurades en dues modalitats: una adreçada a propostes musicals de jazz i la segona oberta a qualsevol disciplina d’arts escèniques i musicals. A banda de donar suport en els processos de creació i oferir espais d’assaig en cas necessari, està previst que la proposta guanyadora de la modalitat de jazz pugui ser estrenada al Cicle de Concerts Intrús. Jazz pel forat del pany de la pròxima edició del 2026, i la de la segona modalitat s’estrenarà en un cicle

La proposta guanyadora de jazz de l’any passat es va estrenar a l’Intrús de Sobremunt.// F: EMAL

o festival del Lluçanès en funció del tipus de projecte. El període de presentació de sol·licituds a la beca estarà obert fins al 26 d’abril.

Pel que fa a l’edició anterior, en total es varen presentar 29 projectes: 9 en la modalitat de jazz i 20 en arts escèniques i musicals.

El projecte premiat en la primera modalitat va ser Ànima Mundi, de Belén Bandera, amb el seu quart disc i un projecte que explora la connexió entre la música i la

natura a través d’un llenguatge sonor jazzístic amb influències de la música clàssica i la cançó d’autor. Aquesta proposta es va estrenar al Muntaner de Sobremunt.

En la segona modalitat, el projecte becat va ser Solatge, d’Annabel Garcia i Cristina Terzi, una investigació artística i escènica que explora la interdependència, la col·lectivitat i la relació entre cos i territori a través de la performance i el moviment. Aquesta proposta es va estrenar a Prats.//

LITERATURA

Finalistes del Lluçanès al certamen de lectura en veu alta VIC Per_ Redacció

L’Espai ETC de Vic va acollir el passat dijous 12 i divendres 13 de març, les semifinals del XXII certamen de lectura en veu alta de la Catalunya Central.

A la jornada celebrada la setmana passada hi van participar quatre alumnes de l’Escola Lluçanès, en Nil, l’Èlia, l’Abril i la Vinyet i tres de l’escola FEDAC - Prats: la Liset, el Marc i l’Adam.

L’Adam, en la categoria de Timoners, i en Nil, en la categoria

de Grumets vermells, van proclamar-se guanyadors i passen directes a la final territorial que es farà el pròxim 6 de maig a Artés.

El certamen de lectura en veu alta és un projecte impulsat per la Fundació Enciclopèdia Catalana i compta amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per promoure la literatura i la llengua a través de la lectura en veu alta.//

NOTÍCIES

19 de març de 2026

El projecte PLATER preveu que el Lluçanès destini 1.000 hectàrees a nous parcs fotovoltaics · Olost, Sant Martí d’Albars i Perafita són els municipis més afectats pel PLATER · El Lluçanès seria la zona de Catalunya més afectada, amb un 3,3 % del territori PRODUCCIÓ I AFECTACIONS INICIALS DEL PLATER

LLUÇANÈS Per_Carolina Font Usart

Municipi

El Pla Territorial Sectorial per a la Implementació d’Energies Renovables a Catalunya (PLATER) s’està presentant arreu de Catalunya. Aquest pla, elaborat per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), preveu que l’any 2050 Catalunya tingui una petjada neutra de carboni; això significa que durant els pròxims 25 anys Catalunya ha de tenir una potència instal·lada de 61.000 MW. La directora de l’ICAEN, Anna Camp, va presentar el pla el passat desembre a Osona i al Lluçanès, tal com es recull a la notícia de LaRella 609, del 8 de gener.

L’objectiu és que abans de l’estiu es faci l’aprovació inicial del Pla. Després, s’obrirà un període d’al·legacions que ha de permetre adaptar el pla al territori abans de l’aprovació definitiva.

COM AFECTA AL LLUÇANÈS Al Lluçanès, aproximadament el 3,3% del territori (1.000 ha) estarà ocupat per plaques segons el PLATER. Aquesta xifra no té en compte Santa Maria de Merlès, ja que, com explica Sara Costa, alcaldessa del municipi, encara no els han fet arribar les dades oficials.

La segona comarca amb més afectació és el Pla de l’Estany amb un 3,2 % del territori i la tercera l’Anoia amb un 2,5 %. A Osona l’afectació serà de menys de l’1%, el Berguedà fregarà l’1,5 % i el Bages el 2%.

Per municipis, els més afectats són Olost, Sant Martí d’Albars i Perafita, on més del 4 % dels respectius termes municipals hauran d’acollir parcs fotovoltaics.

Gil Salvans, de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, explica que aquestes són les primeres xifres a què han tingut accés del PLATER, però no poden consultar tota la informació fins a l’aprovació inicial.

Per elaborar el pla, l’ICAEN ha parcel·lat a Catalunya en cel·les de 10 per 10 metres i ha tingut en compte més de 140 variables per identificar els espais adequats. Fins que no s’aprovi el pla els municipis no podran

POTÈNCIA INSTAL·LADA

SÒL REAL OCUPAT

Alpens

21,1 MW

2,32 %

Lluçà

106,4 MW

3,17 %

Olost

98 MW

4,94 %

Oristà

150,9 MW

3,39 %

Perafita

63,4 MW

4,90 %

Prats de Lluçanès

31 MW

2,69%

Sant Agustí de Lluçanès

27,2 MW

3,09 %

Sant Bartomeu del Grau

79,1 MW

3,31 %

Sant Boi de Lluçanès

45,4 MW

3,39 %

Sant Feliu Sasserra

49,4 MW

3,21 %

Sant Martí d’Albars

47,4 MW

4,96 %

-

-

Sobremunt

9,7 MW

1,01 %

Lluçanès

729 MW

Santa Maria de Merlès

FONT: Agència Local de l’Energia d’Osona a partir de les dades del PLATER impulsat per la Generalitat de Catalunya

El passat 4 de març es va fer una xerrada al Consorci explicant el pla.// F: CONSORCI

conèixer els criteris aplicats.

Salvans posa de manifest que aquest fet dificulta que els municipis puguin començar a treballar en les al·legacions.

La distribució del PLATER no

ha tingut en compte ni la dimensió dels municipis ni el consum local. Així doncs, la major part de l’energia que es produirà al Lluçanès, el 98%, serà per abastir altres zones de Catalunya.

IMPACTE AL TERRITORI Més enllà de l’impacte visual i la pèrdua de sòl agrícola i forestal, Salvans explica que caldrà construir noves línies de mitjana i alta tensió per evacuar tota l’energia prevista. Aquestes noves línies elèctriques no estan dins aquesta primera fase del PLATER; la segona part on es contemplarà com serà la distribució per abastir les zones amb més consum, especialment l’àrea metropolitana.

Segons Salvans, l’impacte al territori és tan elevat perquè al Lluçanès hi ha molt poc sòl protegit. No hi ha, per exemple, sòls categoritzats com d’alt valor agrícola, és a dir, aquells utilitzats per produir aliment i que el Departament d’Agricultura ha exclòs del pla. En aquest sentit, a la reunió entre l’Agència Local de l’Energia i els municipis de la Mancomunitat del Lluçanès i del Consorci, es va plantejar la possibilitat de fer un estudi per valorar si hi ha espais que es puguin declarar d’alt valor agrícola.

QUI HO DESENVOLUPARÀ?

Actualment, serà el mercat privat qui marcarà com s’acaba desenvolupant el PLATER. Si el preu de l’energia és alt, com està passant a causa de la guerra a l’Iran, és més fàcil que les empreses vulguin desenvolupar parcs fotovoltaics, tal com apunta Salvans.

El PLATER preveu que els acords es facin entre empreses i propietaris del terreny, sigui lloguer o compra, sense contemplar expropiacions. No obstant això, el fet que l’energia renovable estigui declarada d’interès general superior deixa la porta oberta a futures expropiacions.

De moment, no hi ha cap empresa pública que desenvolupi projectes d’energia renovable tan grans.

Un cop aprovat definitivament, el PLATER tindrà prioritat sobre el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). L’Ajuntament només podrà limitar els espais d’instal·lació, però haurà de respectar el % de sòl assignat a la producció d’energia fotovoltaica. Una de les al·legacions que volen impulsar demana que no es destini més d’un 3 % del terme municipal al PLATER.// LaRella | 9

NOTÍCIES

SUCCESSOS

Finalistes lluçanencs als Premis de la crítica

Núm. 614

Dos dies d’orientació juvenil laboral i acadèmica a Prats: 1a edició del Traça’t Neixen les jornades Traça’t, amb la voluntat d’esdevenir unes dates de referència per trobar feina i un futur acadèmic pels joves del Lluçanès LLUÇANÈS Per_ Redacció

Estrena de l’espectacle Conhort.// F: ARXIU

Els XXVIII Premis de la Crítica tindran protagonistes lluçanencs, almenys entre els nominats, ja que els guanyadors no se sabran fins al 13 d’abril.

En la categoria d’espectacle de petit format hi ha nominada La Majordoma, l’última obra del dramaturg pradenc Josep Maria Miró. L’actriu Rosa Renom, protagonista de l’obra, també està nominada com a intèrpret principal.

Entre els nominats, també hi destaca la companyia lluçanenca Hotel Iocandi amb la seva tercera producció, Conhort. L’espectacle està nominat dues categories: Arts al carrer i Circ Espectacle.

Aquest diumenge, 22 de març, es podrà veure Conhort al Cafè Teatre Orient, de Prats de Lluçanès, en el marc del cicle Noves Mirades.

Aquesta peça de circ i moviment parla del consol i les relacions humanes. Conhort és una oda a les petites misèries que fan iguals els éssers humans.

Després de la funció hi haurà un petit col·loqui amb els membres de la companyia, la santfeliuenca Griselda Juncà i el mallorquí Tomeu Amer.// LCP

SOLIDARITAT

Acte per Palestina a Olost

Des del grup es va vendre material per recaptar fons.// F: ARXIU

El grup Tots som Palestina d’Olost –col·lectiu en defensa de la causa palestina al Lluçanès– organitza una jornada de solidaritat amb poble palestí a Olost. L’acte serà el pròxim dissabte 28 de març a la tarda i es farà a l’Espai Perot Rocaguinarda.

L’activitat principal serà la conferència del periodista de Gaza –i refugiat a l’Estat espanyol–, Kayad Hammed. Hammed, que fa una tasca ferma en la denúncia de l’ofensiva israeliana a la Franja de Gaza, no només explicarà les seves vivències i el context actual, sinó que també conversarà sobre com superar la mort i el dol de perdre éssers estimats i marxar de casa.

A banda, també hi haurà un petit refrigeri, un concert de petit format i una exposició fotogràfica d’imatges de la Franja fetes, precisament, per fotoperiodistes palestins i que ha recollit el grup de solidaritat amb Palestina d’Osona.// LCP LaRella | 10

El Consorci del Lluçanès impulsa per primera vegada les Jornades d’Orientació Juvenil Traça’t, una iniciativa pensada per ajudar els joves del territori a orientar el seu futur acadèmic i laboral. La proposta està organitzada conjuntament pel Servei d’Ocupació, el Servei de Joventut i el Servei Local d’Orientació i Acompanyament a les Trajectòries Educatives (SLOALes jornades es faran al Casal del Jovent de Prats el dilluns i dimarts de Setmana Santa.// F: DIBA TE).

Les jornades s’adrecen a joLes jornades es faran els dies ves a partir de 4t d’ESO que trobar feina de cara a l’estiu.

30 i 31 de març, d’11 a 13 h, al tenen dubtes sobre què estudiTambé s’hi oferirà suport per Casal del Jovent de Prats de resoldre dubtes sobre tràmits, ar els pròxims anys o que voLluçanès. Les persones intepreinscripcions o len començar a Les jornades es processos de rebuscar feina de ressades cal que s’hi inscriguin cara a l’estiu. A prèviament. L’objectiu és oferir cerca de feina. faran els dies través de tallers un espai proper on els joves del L’objectiu és oferir 30 i 31 de març pràctics i espais territori puguin aclarir dubtes, eines perquè els de conversa, els compartir inquietuds i rebre joves del Lluçanès participants podran informar-se eines per orientar les seves depuguin prendre decisions amb sobre les diferents opcions formés seguretat sobre el seu futur cisions acadèmiques i professioimmediat. nals.// matives i conèixer recursos per

19 de març de 2026

El Govern desenterra l’Eix Transversal Ferroviari, que passaria pel Lluçanès

NOTÍCIES

LA COLUMNA

Passaria pel sud de la comarca i bona part del traçat aniria sota terra LLUÇANÈS Per_ Ferran Vila Cabanas

La Generalitat ha encarregat a l’empresa pública Ifercat l’actualització dels estudis informatius de l’Eix Transversal Ferroviari, la línia de tren d’uns 300 km que uniria Lleida i Girona passant a la vora de poblacions com Santa Coloma de Farners, Vic, Manresa, Igualada, Cervera, Tàrrega o Mollerussa, amb un ramal que baixaria d’Igualada fins a Martorell per facilitar Una de les alternatives plantejades fa vint anys fa passar les vies entre Oristà i la Torre.// F: ROBERT BRUCH la connexió amb el Baix Llobregat i amb Barcelona.

L’obra es va pensar principald’Alboquers a través d’un túnel l’equilibri de la xarxa catalana”, que surt a tocar de la Guixa. coincidint amb l’“increment sigment per a la circulació de trens Una altra alternativa que hi de mercaderies de gran capacinificatiu del volum de trens de ha hagut sobre la taula s’allunya mercaderies a zones com Tarratat, encara que també podrien de tots aquests pobles: passa encircular-hi trens d’alta velocitat gona, el Penedès i el Vallès”. El per a viatgers. Segons els estuMinisteri també està analitzant tre Avinyó i Santa Maria d’Oló i un corredor ferroviari d’alta ves’endinsa en un gran túnel per dis que es van fer, s’hi podria sota dels boscos i conreus que hi arribar a circular a 250 km/h i locitat pensat sobretot per al ha entre la C-25 i el nucli d’Orisla connexió entre Lleida i Girona transport de passatgers que traes faria amb una tà, voreja –encavessaria la Catalunya Central, hora i vint miperò el govern català ha explicat ra sota terra– el que treballaran conjuntament petit nucli d’Alnuts, mentre que Actualitzar per no trepitjar-se.

Vic-Girona es faboquers i també Amb tot, hi ha veus que qüessurt a la superria amb només 23 l’estudi costarà 5 fície a la Guixa. tionen minuts. la prioritat i l’impacte milions d’euros El nou estudi, A partir d’Alboreal del projecte sobre el territoque costarà més quers, també s’ha ri. És el cas de Marc Canadell, de 5 milions d’euestudiat l’opció olostenc, membre de l’Associació de fer seguir el Promoció del Transport Públic, ros, s’hauria de túnel cap a la zona del pont del que apunta que “a molt llarg terpublicar d’aquí a un any i mig i Llop, Sant Julià Sassorba i fins a es basarà en la planificació apromini pot ser una infraestructura Vespella, ja en terme municipal potent que vertebri la Catalunya vada pel Tripartit el 2010. de Gurb.

Central”, però adverteix que, en el context actual, “és una obra UN GRAN TÚNEL AL LLUÇANÈS OBRA A ANYS VISTA faraònica que necessita una inEl traçat ja es va estudiar fa Les obres podrien començar gairebé vint anys i, pel que fa al versió enorme i que no respon a d’aquí a uns quatre anys, segons Lluçanès, seria majoritàriament cap necessitat urgent”. les previsions del govern, que soterrat. Com ja passa amb la Canadell, que és graduat en són força optimistes si tenim en C-25, transcorreria en part per enginyeria i treballa en infraescompte els precela frontera sud de la comarca, tructures ferroviencara que no es preveu que hi dents. àries, també posa hagi cap estació.

En aquest senel focus en el fet Salvador Illa: Una de les alternatives planque el traçat pretit, el president “És una de la Generalitat, tejades afecta de ple els termes vist passaria de Salvador Illa, ha d’Oristà i Sant Bartomeu, però llarg del Lluçainfraestructura defensat aquesta dibuixa diversos túnels de gran nès, de manera de país” setmana al Parlongitud perquè els trens de que “caldria conmercaderies puguin salvar la lament la recupetinuar anant a geografia accidentada de la vall Vic o a Manresa, ració de la inicide la Gavarresa i arribar fins a tant per passatgers com per a ativa, que feia anys que estava la plana de Vic. mercaderies”. Per això, defensa “en un calaix”, i l’ha reivindicat Concretament, el traçat passa prioritzar actuacions més imcom una “infraestructura de soterrat a tocar d’Avinyó, avanpaís”. Amb tot, ha refredat els mediates i amb impacte directerminis: “no el farem l’any que ça descobert en direcció cap a te, com ara “potenciar les línies ve, eh?, però tindrem el projecte Sant Feliu Sasserra i gira a l’ald’autobús 476 i 708, que relliexecutiu per poder-lo fer”. tura de Sant Marçal de Relat per guen els pobles del Lluçanès; En un context de crisi ferroanar-se’n –ja majoritàriament a reforçar l’Eixbus –que connecta través de túnels– cap a la vall de Lleida, Manresa, Vic i Girona–; i viària, l’executiu considera que la Gavarresa, a mig camí entre posar al dia la xarxa ferroviària aquesta és una “infraestructula Torre d’Oristà i Oristà. Desexistent, que demana a crits rera estratègica per reforçar i gaprés, s’encamina cap a la zona rantir la capacitat, l’eficiència i novacions i millores”.//

Ramon ERRA MACIÀ

El córrer punk dels dies M’hi poso amb totes les forces, serrant les dents, clavant els dits dels peus a la planta de la sabata, la sola a l’asfalt. Aviam si aconsegueixo aturar-lo, alentir-lo. Però no el pots agafar pel coll ni per enlloc, el temps. Ens hi hem de fixar, hem de contemplar els nostres gestos, visualitzar-los, em diuen, però re de re. Em rento les mans: me-les-ren-to. Em poso un mitjó de ratlles. Em poso l’altre de rombes. Escapço una branca, arrenco cebes, tiro milles, lligo els cordons de cada sabata, de cada bota enllustrada, observo la meva tristesa de dilluns de març, la meva alegria de dimecres.

Sí, potser sí que s’alenteix una mica, el temps, si t’hi fixes més. Cordons, botons, però t’arrisques a semblar un estaquirot i igualment de seguida som a migdia, i al cap de poc ja és la tarda, ja fosqueja, cap al llit, mitja volta, somni estrambòtic, i ens llevem que ja canta el gall de l’endemà, que ja fa un any de tot allò. Una dècada. Mig segle. Gairebé una vida sencera: la Patti Smith en farà vuitanta. La solució, demanes? Aferrar-nos a allò que estem fent, però sense aferrar-nos-hi del tot, perquè l’aferrament es veu que ens fa esclaus de les coses, de les persones, dels pensaments, de les equivocacions. Llavors el més punk potser seria no girar gaire la vista enrere, avançar, avançar i anar contra tot i contra res amb unes ulleres de mirall. Els consells són contradictoris, això estic aprenent. Facis blanc, facis verd, el córrer dels mesos és implacable, perquè el temps arria com una ramada de cavalls salvatges de crinera punk, al pas, primer, de seguida al trot i, cada vegada més de pressa, al galop, al galop. S’enfilen marge amunt, giren pel camí, salten una tanca, travessen una riera, no aguanten quiets, ni que els vulguis governar amb la brida, ni que ens hi posem amb totes les forces, serrant dents, clavant soles a l’asfalt.

Escolto música: Horses, Because the Nigth, April fool, i encara no sé com, després de la Patti Smith, me’n vaig cap a Schubert, que va viure poc i va compondre molt. Al segle XIX el temps passava més lent, diuen, però ningú no ho pot demostrar.//

LaRella | 11

NOTÍCIES

MÚSICA

Ferran Orriols actuarà al Manchester Folk Festival

Els alumnes de 4t d’ESO a punt d’interpretar La Botiga dels Horrors El musical es podrà veure el 13, 14 i 15 de març a la Sala Polivalent PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire

El Nandu gravant una cançó darrere els horts.// F: FERRAN ORRIOLS

El cantautor i guitarrista de la Torre d’Oristà, Ferran Orriols, actuarà al festival de música folk de Manchester, a Anglaterra. El concert d’Orriols serà el pròxim 19 de març i ho farà conjuntament amb dos grups catalans més: El Pony Pisador i el duet femení Alosa. De fet, l’actuació de tots ells és el que el festival bateja com “l’actuació internacional de folk” que, en aquesta edició, dediquen a Catalunya.

L’actuació serà a les 4 de la tarda –hora anglesa– i és una de les més primerenques dins del certamen que s’allargarà fins al dia 21 de març. Orriols aterrarà al Regne Unit amb el seu nou treball Darrere els horts. Un disc intimista que va presentar encara no fa un any i pel qual ja ha girat per diverses poblacions del Lluçanès i sales com l’Atlàntida de Vic o l’antiga fàbrica d’Estrella Damm, a Barcelona.// LCP

Com ja és tradició per aquestes dates, els alumnes de quart d’ESO de l’Institut Castell del Quer presenten el seu treballat –i esperat– musical. Enguany, l’obra escollida és La Botiga dels Horrors, estrenada el 1982 a Nova York, primer en teatres més petits i posteriorment fent el salt a Broadway. A més a més, el 1987 va aterrar a Barcelona de la mà del dramaturg Joan Lluís Bozzo.

La Botiga dels Horrors narra la història de Seymour i Audrey, dos joves dels suburbis de la ciutat que treballen en una floristeria. És aquí on Seymour comença a cuidar una curiosa planta de la botiga que és, de fet, la gran protagonista de la trama. Entre el terror i l’emoció, la història s’explica també, a través de diverses cançons de rock and roll al ritme de guitarres elèctriques, pianos i instruments de vent.

Pel que fa a les funcions, els alumnes de l’institut n’oferiran

Una imatge del musical de l’any passat, especial 25è aniversari.// F: ARXIU

tres en obert al públic, a banda d’una interna, que servirà com a assaig general, per a la comunitat educativa. En obert, La Botiga dels Horrors es podrà veure els dies 13, 14 i 15 de març a la Sala Polivalent de Prats. Les dues primeres a les vuit del vespre i la darrera a les cinc de la tarda.

Aquest any serà el vint-i-sisè que els alumnes de quart de l’Institut organitzen el musical.

Una iniciativa que va néixer

amb la intenció de finançar el viatge de final de curs, però que, amb els anys, s’ha consolidat com una activitat educativa més –tenen l’hora de teatre com a assignatura– i que contribueix a fer pinya amb el grup i al desenvolupament personal dels estudiants. Enguany són més d’una seixantena els nois i noies que, d’alguna manera o altra, han contribuït activament a donar forma al musical amb l’ajuda de gairebé una desena de docents.//

NOTÍCIES

19 de març de 2026

Els territoris rurals catalans reclamen al Parlament Europeu un finançament estable i suficient Reivindiquen el paper de projectes de desenvolupament local com el Leader o el Tiquet Rural i reclamen que les polítiques europees tinguin en compte les realitats rurals LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Una delegació de l’Associació pel Desenvolupament Rural (ADR) de la Catalunya Central va viatjar al Parlament Europeu el passat 4 de març, per reivindicar el paper dels territoris rurals a Europa.

L’ADR Catalunya Central forma part de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), entitat que, juntament amb l’Euroregió Pirineus i Mediterrània, i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), va viatjar fins a Brussel· les per traslladar a les institucions europees la necessitat de garantir que les polítiques europees s’adaptin a les realitats territorials existents.

Actualment, s’està negociant el marc financer plurianual 2028-2034, que ha de definir les polítiques i el finançament que sortirà d’Europa els pròxims anys. El president de l’ARCA, Sergi Méndez, va alertar del pe-

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig amb la delegació a Brussel·les.// F: ADR CATALUNYA CENTRAL

rill que suposaria recentralitzar la gestió dels fons europeus i va defensar la necessitat de preservar els Fons de Desenvolupament Rural. També va alertar dels riscos que suposaria la reducció del 22% del pressupost de la PAC (Política Agrària Comu-

na). Méndez també va defensar el paper del programa Leader com a model d’èxit que posa els territoris al centre.

FONS EUROPEUS A LA CATALUNYA CENTRAL En el marc del programa de

desenvolupament rural 2023 2027 l’ADR Catalunya Central ha impulsat diferents projectes i convocatòries al territori; la més coneguda és el projecte Leader.

Entre els anys 2023 i 2024, a través del Leader es va invertir més de 270.000 € en projectes al Lluçanès. A la convocatòria del 2025 s’hi van presentar dues empreses del Lluçanès, amb una inversió de més de 169.000 €, que estant pendents de l’aprovació final.

Un altre dels projectes que gestionen des de l’ADR Catalunya Central és el Tiquet Rural.

A diferència del Leader, que està pensat per a inversions, el Tiquet Rural té per objectiu ajudar a la creació de noves empreses.

En la convocatòria del 2024 el Lluçanès va rebre 41.000 €. A finals de març s’obrirà la convocatòria del 2026.

Altres projectes vinculats al Lluçanès que s’han finançat a través dels fons de desenvolupament europeus són la formatgeria col·lectiva El Quall, que està ubicada a Alpens; i l’escorxador mòbil que va entrar en funcionament el passat 2022 i dona servei a 11 explotacions ramaderes.

Des de l’Associació també han posat en marxa l’Oficina Itinerant d’Habitatge i Rehabilitació, que dona servei als municipis del Lluçanès i als altres pobles de la Catalunya Central.//

LaRella | 13

L’ÀLBUM

Núm. 614

Els pobles del Lluçanès commemoren el 8M · Lluçanès Els pobles del Lluçanès s’han mobilitzat per commemorar, un any més, el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones. Enguany, la campanya del Consorci s’ha centrat en les dones empresàries i emprenedores, remarcant els projectes que lideren. També s’ha sumat a la campanya, el Programa d’Envelliment Actiu del Consorci, que ha impulsat els tallers “Dones emprenedores i imparables!”

Des del Consorci també es va impulsar una sortida al Teatre Borràs de Barcelona. Més d’una seixantena de veïnes del Lluçanès van poder gaudir amb Les Bàrbares, la història de tres amigues que es retroben seguint l’última voluntat de la seva amiga Bàrbara.

Els dinars o sopars de dones i les activitats de caràcter més esportiu han estat també els protagonistes del 8M d’enguany. Entre aquests destaca la 1a Jornada Esportiva de la Dona, que va tancar els actes de Prats. La iniciativa, impulsada per Set de Córrer i la Unió Excursionista de Prats, va reunir una vuitantena de dones de tot el Lluçanès, que van poder gaudir d’una jornada de sol, salut i comunitat.// RED.

Primera Jornada Esportiva de la Dona · Prats de Lluçanès Les participants a la primera jornada esportiva de la dona durant l’escalfament, dirigit per la Cristina Sellas, previ a l’inici dels recorreguts. F: EVA CORNELLAS

Caminada Perafita, Sobremunt, Sant Boi

“Dones emprenedores i imparables!” · Sant Bartomeu del Grau

Malgrat el temps, la caminada organitzada pels tres municipis va aplegar una trentena de persones que es van trobar al pantà de Vilarasa.// F: CONSORCI

Un dels tallers organitzats des del Programa d’Envelliment Actiu del Consorci, on les dones creaven els murals col·lectius del 8M.// F: CONSORCI

LaRella | 14

L’ÀLBUM

19 de març de 2026

Jannu Ferides, un projecte solidari pel Nepal amb llavor de Perafita

La presentació es va fer el dissabte 14 a la sala polivalent del centre de Cultura.// F: ELISA LLORENS

PERAFITA Per_ Elisa Llorens

A la darrera presentació del seu últim trekking a Nepal, el perafitenc Jaume Asensio va anunciar que en aquell viatge hi va néixer la llavor d’un projecte solidari. El passat dissabte dia 14, en Jaume i el seu soci i amic Joan Enric Torra van presentar la seva nova associació sense ànim de lucre Jannu Ferides. Tal com varen explicar en Jaume i en Joan Enric, que són dos bons amics que comparteixen aventures i rutes des de fa

dècades, l’any passat, durant el seu trekking al Kanchenjunga (Nepal), es varen trobar en un poble de la seva ruta amb el cas d’un home paraplègic. L’home

Volen donar cures necessàries a persones que pateixen ferides cròniques tenia unes ferides molt greus que no eren cuidades com requeria, donada la manca de recursos i la llunyania d’equipaments mèdics. Van decidir passar uns dies allà per poder ajudar-lo i en Joan

Enric, investigador i professor universitari d’infermeria, va realitzar-li les cures, fent arribar els recursos mínims per aquestes.

La presa de consciència de la quantitat de persones que pateixen ferides cròniques que no es poden tractar com cal per manca de recursos mèdics –sobretot en llocs aïllats– els va fer passar a l’acció i fundar aquesta associació, que en pocs mesos s’ha aliat amb altres entitats i projectes similars, multiplicant forces per aquesta causa. Jannu ferides té com a objectiu donar les cures necessàries a totes aquestes persones que pateixen ferides cròniques, especialment als col·lectius més vulnerables com infants i gent gran, fent arribar materials mèdics mínims però també intentant formar a persones d’aquelles zones més aïllades en coneixements per a la realització d’aquestes per tal de poder-hi arribar millor. Amb l’objectiu de facilitar suport en totes les formes possibles, varen donar a conèixer la seva nova pàgina web on es donen tots els detalls del projecte i els passos a seguir per donacions i col·laboracions.//

MUNTANYA

Edu Sallent presenta el seu últim llibre a Perafita

Sallent presentant el seu llibre.//F: ELISA LLORENS

Perafita també va ser l’escenari de la presentació del darrer llibre de l’alpinista, escalador i esquiador de muntanya Edu Sallent. En aquesta seva sisena obra, Alpinisme de secà, l’escriptor parla del seu canvi de visió en la pràctica d’aquests esports a partir del seu diagnòstic d’asma l’any 2019. Aquest fet, que el va obligar a un canvi de ritme, juntament amb l’aparició a la seva vida d’un nou company d’aventures amb una visió molt diferent de la que ell havia tingut fins llavors, el va fer reubicar les seves rutes i escalades a zones molt més properes, però no per això menys arriscades. L’obra acompanya, a través de les seves vivències, a comarques pròximes com el Solsonès o el Pallars, però convidant a rutes poc conegudes basades sobretot en l’escalada natural, el respecte per la natura, la lectura de les seves formes i reforçant els valors de compromís i amistat, tan presents a tota l’obra de l’autor.

Un llibre molt recomanable per tots els amants dels esports de muntanya, però també per acostar-nos a la natura des de llocs poc habituals per a la majoria.// ELR

LaRella | 15

NOTÍCIES

Núm. 614

Neix l’Osona - Lluçanèsko Euskaltegia per aprendre euskera El grup fa classes un dia a la setmana i aquest pròxim cap de setmana viatjaran a Nafarroa per participar a la Korrika LLUÇANÈS

25 anys de l’EAP d’Artés · Sant Feliu Sasserra Veïns del poble van participar en una caminada pels voltants del poble per commemorar el quart de segle del servei d’atenció primària.//

Inici del Cinefòrum · Olost En el marc del 8M es va donar el tret de sortida a les jornades de projecció i debat cinematogràfic del poble. En aquesta ocasió, amb el film Las mujeres de verdad tienen curvas.//

Per_ Carolina Font Usart

Des del passat setembre, un grup de lluçanencs, juntament amb altres persones de la comarca d’Osona, s’han organitzat per començar a estudiar euskera i han creat l’Osona Lluçanèsko Euskaltegia.

El que els uneix és la seva vinculació amb Euskal Herria sigui per relacions personals o perquè volen conèixer millor el país.

El que en un primer moment eren trobades quinzenals, s’ha convertit en una classe setmanal d’una hora i mitja amb la voluntat d’aprendre aquesta llengua.

Més enllà de les classes, també organitzen i participen en activitats de caràcter més lúdic.

El passat dissabte 7 de març, van participar en la segona edició de la Korrika Terrassa, una cursa popular i reivindicativa a favor de l’euskera i altres llengües minoritzades. La prova,

El grup de l’Osona - Lluçanèsko Euskaltegia a la Korrika Terrassa.// F: ahhh

una festiva cursa de poc més de 4 quilòmetres, va transcórrer pels carrers del centre de Ter-

Les seves relacions personals o conèixer més Euskal Herria els uneix rassa.

Aquesta forma part de la Korrika que es fa cada any a Euskal

Herria. L’edició d’enguany de la cursa, que passa per tot el territori d’Euskal Herria, començarà aquest dijous 19 de març a Atharratze i acabarà el 29 a Bilbo, després d’haver recorregut més de 2.100 km.

Aquest cap de setmana, 21 i 22 de març, els lluçanencs de l’Osonako eta Lluçaneseko Euskaltegia viatjaran fins a Nafarroa per participar en l’etapa de la Korrika quan passi per allà.//

ANIVERSARI

S’estrena un documental del dia a dia de LaRella en motiu dels 25 anys L’escola de salut en marxa · Lluçanès Segueix al peu del canó l’activitat de l’escola de salut del Lluçanès. Durant el març es tracta la sexualitat a la tercera edat. Encara queden algunes sessions per fer.//

Setmana cultural de l’EMAL · Lluçanès S’han portat a terme tallers i classes obertes –i gratuïtes– adreçades a tots els públics. A més, hi han col·laborat professors i artistes destacats de la comarca.//

LaRella | 16

L’ha gravat, dirigit i editat el sanfeliuenc Josep Pujol Salvans LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

Ara fa un any, La Rella va celebrar que feia 25 anys que sortia al carrer. Per aquest motiu, es va publicar un número especial – amb un pòster a la portada i continguts pensats per a l’ocasió– i es va celebrar una festa el 29 de març al Centre de Sant Boi de Lluçanès, amb xerrada, brindis, sopar, concurs i concerts.

Durant tota aquesta anualitat, també s’ha pogut consultar la secció L’efemèride, que recuperava un article de la revista de cadascun d’aquests anys. I ara, per tancar l’aniversari, el pròxim 27 de març s’estrenarà un documental que retrata el dia a dia actual de l’equip per tirar endavant, cada quinzena, aquesta revista.

La part central del documental segueix les persones que col·

Un dels moments de la gravació, aquest estiu.// F: PEP PUJOL

laboren per fer possible un nou número cada quinze dies. Josep Pujol, autor del vídeo, acompanya el procés des de la recerca de publicitat fins al repartiment, passant per l’elecció de continguts, la redacció, la correcció, la recollida de dades meteorològiques o l’elaboració de la vinyeta.

A més, per casualitat, la quinzena escollida per seguir l’equip

va coincidir amb la preparació del número 600.

El film, de 45 minuts, també recull algunes imatges de la celebració del 25è aniversari i de l’assemblea anual de col·laboradors, celebrada el setembre passat.

L’estrena serà divendres 27 de març al local social de la Blava, amb pica-pica per celebrar, ja, el 26è aniversari. Hi sou convidats.//

ESPORTS

Núm. 614

FUTBOL

El Pradenc suma tres campionats de lliga

FUTBOL

L’Olost s’enforteix i goleja el Gurb 4 a 0

El sènior va fer un passadís als prebenjamins Grana.// F: @JEP1980

Els jugadors després de la victòria.// F: FC OLOST

El Futbol Club Pradenc ha completat una quinzena prolífica amb tres títols de Lliga. El primer dels tres equips en prendre el títol va ser el femení infantil, que va vèncer la seva lliga del Consell Esportiu d’Osona el dia 7 de març.

L’endemà, el Prebenjamí grana també aconseguia proclamar-se vencedor del seu torneig, també del campionat osonenc. A més, l’equip entrenat pels també jugadors pradencs Franc Pou i Jordi Ambrós ha pogut tancar un gran torneig amb només una derrota en tot el curs.

Per la seva banda, el passat cap de setmana, el Cadet blau també va aconseguir assegurar el títol de lliga del grup 13 de la segona divisió de la Federació Catalana de Futbol. L’equip entrenat per Josep Paré i Adai Cornelles li calien tres punts per assegurar l’avantatge respecte del segon classificat, l’Avinyó. Punts que va poder aconseguir tot i que no va disputar-se la jornada del cap de setmana perquè el rival – el Voltreganès – no es va presentar al matx. D’aquesta manera, aquest cap de setmana vinent, el cadet ja jugarà sent oficialment el campió de la lliga que li val, a més, l’ascens a la primera divisió de la categoria.// LCP

L’anhelada campanada de l’Olost ha arribat: amb golejada, contra un dels rivals directes i en una quinzena clau. Als olostencs – que jugaven contra el Centelles i el Gurb, últim i penúltim respectivament –calia que fessin els deures per distanciar-se de la part baixa.

L’Olost es plantava al municipal de Gurb després que el partit contra el Centelles – que s’havia de disputar el dia 15 de març – s’anul·lés per la pluja, que va deixar un municipal olostenc impracticable.

A banda, inusualment, el partit contra els gurbetans es va disputar en jornada intersetmanal per petició dels locals. Tanmateix, amb suficients efectius, els de Joan Illamola es van avançar al minut 32 amb un gol de Pau Salvans “Cuca”, que va fer també el segon pels olostencs al minut 65. A partir d’aquí, el monòleg blanc-i-verd va continuar per tancar el partit amb quatre gols a zero.

Amb tot, feia deu jornades que l’Olost no sumava els tres punts. De fet, l’última victòria va ser el 14 de desembre quan van vèncer a casa, per dos gols a zero, al Sant Vicenç de Torelló (actual tercer classificat).

La quinzena vinent, els olostencs (que ara són dotzens, empatats a divuit punts amb el Borgonyà, antepenúltim) s’enfronten al Vinyoles i al Calldetenes.

Ambdós partits a casa; contra els del Ges, els blanc-iverds van aconseguir una meritòria victòria a la primera volta, mentre que contra els quadribarrats, van ser golejats per 5 gols a 1.// LCP

CAMINADES

Torna el cicle Lluçanès cap als 100 Amb l’arribada de la primavera, torna a començar el cicle de passejades Lluçanès cap als 100, que impulsa el Consorci del Lluçanès, amb la col·laboració del SAIAR Bonasort i la Diputació de Barcelona.

Com els altres anys, les caminades estan destinades a les persones grans del Lluçanès acostumades a caminar, ja que són recorreguts d’entre 6 i 8 km.

Entre els mesos de març i maig es faran més d’una vintena de caminades pels diversos pobles del Lluçanès. Les caminades s’organitzaran entre diferents municipis; així els caminadors podran descobrir noves rutes i indrets fora del seu poble.

L’edició d’aquest any, a més a més, inclou tres caminades conjuntes obertes a tota la gent del Lluçanès.

La primera es farà el 8 d’abril i sortirà de la plaça Nova de Sant Boi, a dos quarts de deu del matí.

La següent serà el 29 d’abril i sortirà des de Sant Martí d’Albars, i la tercera serà a Sobremunt el 29 de maig.

Per poder participar a les passejades cal inscriure’s prèviament. Totes les sessions compten amb l’acompanyament de monitoratge per dirigir els estiraments inicials i finals.// RED LaRella | 18

FUTBOL

El Pradenc troba el bon joc El Pradenc ha disputat dos partits a casa aquesta quinzena: contra el Moià i el Taradell.

En el partit contra els del Moianès, el Pradenc va sortir amb la clara intenció d’endur-se els tres punts.

Al minut 44 de la primera part, Ouadi Radwane va transformar un penal. A la segona, Jordi Camprubí va anotar el segon gol. Amb el partit pràcticament sentenciat, el Moià va intentar retallar distàncies, però finalment el marcador es va tancar amb 2 a 1.

Després d’aquesta victòria, l’equip blaugrana va rebre a casa el tercer classificat, el Taradell. Tot i que el Pradenc no va sortir arronsat, els visitants van obrir el marcador amb un gol al minut 4, però el Pradenc va respondre amb bon joc i amb un gol a les acaballes de la primera part. A la segona part, el Taradell va començar amb la mateixa tònica que a la primera, amb un gol matiner. El Pradenc va intentar reaccionar després del cop, però, tot i bolcar-se a l’atac, l’equip visitant va acabar sentenciant el partit al minut 86, establint l’1-3 definitiu.// JBA

FUTBOL

El Sant Feliu perd el derbi contra l’Avinyó i viu una quinzena molt dolenta

Pedragosa i Coma en una jugada de cap.// F: @VILA._PHOTOGRAPHY

El Sant Feliu va perdre el passat diumenge 15 de març, a casa contra l’Avinyó, en un partit on els gols dels visitants no es van fer esperar. L’Avinyó obria el marcador al minut 5 i la primera part va acabar amb el marcador 0 a 3. A la segona part, els santfeliuencs no van saber trobar la portaria i al minut 67, l’Avinyó marcava el 0 a 4 definitiu.

La jornada anterior, el Sant Feliu va rebre a casa l’Avià. Malgrat que els santfeliuencs van plantar cara, no van poder evitar la derrota.

L’Avià va obrir el marcador al minut dos de partit, però lluny de quedar-se de braços plegats, els santfeliuencs van plantar cara i en poc menys de dos minuts, Comas feia el gol de l’empat, i deu minuts més tard Sallés avançava els locals.

Al minut 48 els d’Avià empataven 2 a 2 i poc després, s’avançaven al marcador. Però el Sant Feliu no va rendir-se i Comas va fer el gol de l’empat al minut 70, però dos minuts abans d’acabar el partit l’Avià marcava el quart gol deixant el marcador amb el 3 a 4 final. A l’últim minut del partit, Comas, un dels màxims golejadors locals, va veure la segona groga, que li va valdre l’expulsió.// RED

FUTBOL SALA

Dues derrotes més pel Futbol Sala Prats El passat diumenge, dia 8, el Futsal Prats va jugar el partit corresponent a la jornada 17 al camp del Vic Futbol Sala.

El partit va començar amb dos ràpids gols dels locals en els primers minuts de la primera part. Tot i això, el Futsal Prats va continuar collant i va aconseguir un gol per intentar remuntar el partit, però gairebé al final de la primera part, el Vic va fer dos gols més, col·locant un 4 a 1 al marcador i enviant els equips al vestuari.

A la segona part hi va haver un joc boig, en què els equips encaixaven un gol i n’aconseguien un altre, acabant amb un 7 a 4 final.

El següent partit va ser de locals contra l’Orrius Futbol Sala, un partit on els locals van encaixar un gol matiner al minut 2, però ràpidament es van refer i marxant amb un 3 a 1 a la mitja part. A la segona van aconseguir mantenir la distància de dos gols, arribant a un 5 a 3 favorable als lluçanencs, però en 5 minuts, els visitants van fer 3 gols que van capgirar el marcador, fent arribar a una altra derrota al Futsal Prats.// GSA

ESPORTS

19 de març de 2026

El fang i l’aigua marquen la 9a Cursa de Sant Isidret d’Olost L’organització va habilitar els passos de les rieres, molt crescudes, en una jornada amb més de 300 participants

Els corredors de la cursa llarga, just abans de sortir.// F: CE VIA FORA - PAU TORRADAS

OLOST Per_ Redacció

L’estació meteorològica olostenca de Lliscàs té un registre de precipitació mitjana al març d’uns 44,17mm. Només del dia 5 al 7 d’aquest mes, i aquest any, va marcar una pluja acumulada de 65,4mm. Aquest era l’escenari –amb l’acumulat ja de les borrasques continuades d’aquest hivern– en què arribava la Cursa de Sant Isidret d’Olost el passat 8 de març. La pluja a més, no només va deixar un terreny enfangat i més tècnic, sinó que va desbordar les rieres properes al municipi, punts que es creuaven en múltiples ocasions en els diferents itineraris.

Amb aquest repte d’última hora, però –i a menys de 24 ho-

res per donar el tret de sortida–, organització i voluntaris van fer una tasca excel·lent habilitant, amb ponts, cordes i fustes, els diferents passos, a més de destinar-hi persones in situ per alertar del perill. Tanmateix, a banda, les condicions meteorològiques –que van respectar la prova– no van fer enrere els més de 300 participants que van inscriure’s en alguna de les modalitats: la prova llarga, la curta i la caminada.

CURSES D’ALT VOLTATGE Ambdues curses van comptar amb bones lluites al capdavant.

Pel que fa a la distància llarga, de 22 quilòmetres i gairebé 800 metres de desnivell, en categoria masculina, el moianès Francesc Bach va emportar-se la victòria.

En segon lloc, va entrar l’olostenc Lluc Corominas. Ambdós corre-

dors van compartir gran part de la prova, però va ser Bach qui va aconseguir obrir forat i escapar-se a l’últim terç de cursa. En tercera posició, però un pèl distanciat, va arribar el també de Moià Pau Oró. En categoria femenina, la torellonenca Clara de Lanuza va ser primera, aconseguint un avantatge ampli respecte d’Anna Pujol –veïna de Sant Bartomeu del Grau–, que va ser segona classificada. Va completar el podi Meritxell Parareda, d’Espinelves.

En la distància curta, la primera plaça masculina se la va emportar el torellonenc Jaume Miranda. Per altra banda, la segona i la tercera plaça es van decidir a l’esprint entre el masienc, Albert Bigas –segon classificat–, i el pradenc Pol Camprubí, que va ser tercer. En categoria femenina, la berguedana Ahlam El Kakdi va emportar-se la victòria seguida de ben a prop per Laura Bruch, també de Berga. En tercera posició va arribar la bagenca Lorena Cubillas.

La Cursa de Sant Isidret va celebrar la seva novena edició, després que, lamentablement, l’any passat s’hagués d’anul·lar pel traspàs de tres veïns del poble.

La prova, ben consolidada dins el calendari de la comarca, també va ser la segona prova de la Copa Osoning de curses de muntanya.

Un circuit que, de fet, tornarà al Lluçanès a l’abril amb la Cursa 3 Comarques d’Alpens.//

PATINATGE

El CP Lluçanès estrena coreografies i es classifica per la Copa Catalana

El grup de xou nivell 1 van quedar segones.// F: CP LLUÇANÈS

El Club Patí Lluçanès ha donat el tret de sortida a les competicions de la temporada 2025-2026 en les modalitats de xou i quartet, amb uns resultats destacats.

D’una banda, el passat dissabte 28 de febrer, el grup de Xou Nivell 1 es va desplaçar fins a Tarragona per participar en l’Open de Xous d’aquest nivell.

L’equip hi va presentar la coreografia Primera Immersió, treballada durant molts mesos, amb la qual van aconseguir una merescuda segona posició.

D’altra banda, el grup de Xou Nivell 3 va competir el 14 de març a Reus, en el marc de l’Open Xous Nivell 3. Les patinadores van defensar fins al final la coreografia Epíleg, amb què van obtenir una cinquena posició després d’una actuació molt treballada.

A més, el quartet també va prendre part en la competició de dissabte dins de la seva modalitat, amb la coreografia Perseguint l’Impossible, amb la qual van assolir una meritòria tercera posició.

Aquests resultats han permès a tots els grups, tant de xou com de quartet, classificar-se per a la Copa Catalunya, una de les cites més rellevants.

Aquests èxits i bons resultats són fruit de mesos de preparació, constància i disciplina per part de les patinadores, entrenadores i famílies. El club afronta amb molta il·lusió la Copa Catalunya, prevista per als pròxims mesos.// XBV

MOTOCICLISME

Arrenca la temporada d’Enduro i Motocròs Aquest març els pilots lluçanencs han disputat les primeres curses LLUÇANÈS Per_ Redacció

El pilot d’Oristà, Oleguer Riba, va començar la temporada de Motocròs el cap de setmana del 28 de febrer i l’1 de març, a Calatayud, municipi on es va celebrar la primera prova del Campionat d’Espanya.

El jove pilot, que l’any passat es va proclamar campió de la Yamaha 125 CUP, va imposar-se a les dues mànigues i es va situar al capdavant del campionat.

Aquest passat cap de setmana, Riba va disputar la segona prova

Pau Tomàs a la prova de Valverde.// F: @PAUTOMAS6

al circuit de Malpartida. Tot i les caigudes, Riba va esforçar-se per remuntar posicions i va acabar 5è de la general. Riba es manté líder del campionat de Motocròs en la categoria MX125.

L’ENDURO ARRENCA A VALVERDE DEL CAMINO La primera prova del campionat d’Espanya d’Enduro va disputar-se el cap de setmana del 7 i 8 de març a Valverde del Camino i va comptar amb participació lluçanenca.

En la categoria P3 júnior 125cc 2T, hi corre el jove pilot de la Torre d’Oristà, Guillem Sucarrats, que va aconseguir tancar el podi els dos dies. Es situa en la tercera posició de la classificació del campionat.

Sucarrats va demostrar que s’està recuperant bé de l’operació de genoll que li van practicar a

finals de la temporada passada.

El pilot de la Torre, després de la cursa, va mostrar-se satisfet amb els resultats, tot i que va afegir que encara li faltaven hores de moto per millorar el resultat.

També participa en el Campionat d’Espanya d’Enduro, en la categoria E2, el pilot perafitenc Pau Tomàs.

Tomàs, que estrena moto, una RR Race 390 4T, va acabar en la 5a i 6a posició a la prova de Valverde després d’una sòlida actuació. El pilot de Beta Trueba es va mostrar molt content amb rendiment, tot i que va admetre alguns errors que el van fer quedar més enrere. Tomàs és el 5è classificat del Campionat.

El mes de setembre, la Torre d’Oristà acollirà la quarta prova del campionat// LaRella | 19

LA SOBRETAULA

Núm. 614

JORDI ROTA LAURA GALLARDO TÈCNICS EN EMERGÈNCIES SANITÀRIES A L’AMBULÀNCIA DE PRATS

“Treballem en equip, i sort n’hi ha. On un no arriba, arriba l’altre” De 8 a 8 i de 0 a 100

Nerea Sánchez Moreno Bernat Conill Hernàndez Prats de Lluçanès LaRella | 20

El Jordi Rota i la Laura Gallardo, avui puntuals a les 8 del matí, per l’emissora que porten penjada al cinturó, han demanat pas a la central de coordinació sanitària del SEM que està ubicada a Reus i han dit: la Charlie 7 36 en 3.3. del 3.15. Aquest és el codi intern per dir que ja estan operatius per respondre ràpidament a qualsevol trucada d’emergència mèdica que hi pugui haver a la comarca. Tenen un torn de feina peculiar: treballen 24 hores, de 8 del matí a 8 del matí de l’endemà. Comencen sempre la jornada a Prats, però potser acaben el dia a Berga, Manresa o Barcelona. En aquesta feina, has d’estar preparat per passar de 0 a 100 en un moment.

D’estar tranquil dinant a la base, a estar atenent un accident complicat al mig de la carretera en qüestió de minuts. No hi ha manera possible de saber què els oferirà el dia. Són una de les cinc parelles de tècnics en emergències sanitàries que configuren l’ambulància de suport vital bàsic del SEM de Prats de Lluçanès.

LA VOSTRA PROFESSIÓ HA ANAT EVOLUCIONANT I EL SERVEI D’AMBULÀNCIA AL LLUÇANÈS TAMBÉ HA ANAT CANVIANT. COM S’HA VISCUT DES DE DINS? JR: Abans del 2006, el servei d’ambulància era dels Bombers i estava situat al Parc de Prats, jo en vaig ser usuari de jove! Temps enrere, trucar a l’ambulància era un tema tabú, ara la truquen per tot!

Quan jo vaig començar fa 16 anys, s’entrava a treballar amb el curs de socorrisme bàsic, ara s’ha anat professionalitzant i actualment cal estudiar durant dos anys per poder treballar de tècnic al SEM. CREIEU QUE ACTUALMENT EL SEM DONA UN BON SERVEI A LA POBLACIÓ DEL LLUÇANÈS? LG: A vegades, potser hi ha una percepció que l’ambulància de Prats ha d’estar sempre disponible, però sovint, ens envien fora de la comarca a fer serveis cap a Osona, el Berguedà o bé serveis interhospitalaris cap a Barcelona. Si en aquest moment passa res al Lluçanès i nosaltres no hi som, ha de pujar una ambulància des de Vic i alguns veïns poden pensar que el servei és lent. Tot i això, jo crec que la població valora la nostra feina i és molta la gent que et fa el típic comentari: “jo aquesta feina no la podria fer!”.

JR: Quan hi ha una emergència, el SEM sempre t’enviarà l’ambulància que hi ha més a prop del lloc on has patit la urgència, i si és greu, puja l’ambulància medicalitzada de Vic o Berga. A part d’això, com que ens trobem en un territori rural amb zones de difícil accés i amb pobles disseminats, des de la central de coordinació sanitària no els tremola gens el pols a l’hora d’envi-

LA SOBRETAULA

19 de març de 2026

El 2006, el Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) va assumir la gestió centralitzada de totes les emergències sanitàries del país i es va desplegar per tot el territori català amb diferents tipus d’ambulàncies. Les ambulàncies de suport vital bàsic, amb dos tècnics, i les ambulàncies de suport vital avançat, que porten un metge o un infermer (medicalitzades).

Al Lluçanès, el SEM va decidir ubicar estratègicament al CAP de Prats l’ambulància de suport vital bàsic amb dos tècnics, que dona atenció sanitària a les emergències mèdiques de tota la comarca. En aquesta ocasió, parlem amb una de les cinc parelles que hi estan de guàrdia: el Jordi Rota (JR) i la Laura Gallardo (LG).

ar l’helicòpter medicalitzat per als serveis greus i això és positiu.

A l’ambulància de Prats, majoritàriament, sempre hi ha algú treballant que és del Lluçanès i que coneix bé el territori. Això, la població de la comarca, ho agraeix.

QUINA ÉS LA PART DE LA FEINA QUE US RESULTA MÉS DIFÍCIL O US IMPACTA MÉS PERSONALMENT? JR: Hi ha serveis que he viscut ara que, si els hagués viscut quan vaig començar a treballar, potser hauria plegat. A vegades, el que m’ha fet estar malament despré d’un servei és pensar: “Ho he fet bé? M’he deixat alguna cosa?”.

Per això és important estar ben formats i treballar en equip.

QUINES SÓN LES QUALITATS QUE CREIEU QUE S’HA DE TENIR PER TREBALLAR A LES AMBULÀNCIES? LG: Els tècnics de l’ambulància hem de ser empàtics, respectuosos, hem de saber sostenir les persones en moments difícils. És una feina que exigeix unes qualitats que són difícils d’adquirir de cop, s’adquireixen amb el pas dels anys, a mesura que vas creixent com a persona i professional.

JR: Per fer aquesta feina no es pot ser massa cagadubtes, però també cal saber que mai estàs sol si no ho tens clar. A l’ambulància som un binomi i es treballa la complicitat amb el teu company.

Treballem en equip i sort n’hi ha!

On un no arriba, arriba a l’altre COM VIVIU I GESTIONEU LA INCERTESA QUE SUPOSA LA VOSTRA FEINA EN MOMENTS DE TANTA TENSIÓ?

JR: A vegades, estàs tranquil a la base, et sona l’emissora i et diuen que has d’anar a atendre un nen d’un any que no respira.

En moments així, jo he arribat a pensar: “què hi faig aquí?”. Però

quan arribes a atendre una situació greu, encara que per dins potser estàs cagat, és important aferrar-te als protocols, transmetre seguretat i tranquil·litat i tenir clares les prioritats: no surtis del guió i tot anirà bé!

LG: Si sabéssim els serveis que hem de fer durant la guàrdia, potser pensaríem massa. Els protocols precisament estan pensats perquè tu no et desviïs gaire i executis les accions que més puguin ajudar a la persona que estàs atenent. En aquesta feina et sents productiu, molts cops sents que el servei ha anat bé, que has hagut de pensar moltes coses i que han ajudat aquella persona. L’adrenalina que et produeix aquesta feina, dona emoció. A vegades, es fa difícil transmetre el que sentim a la gent que no s’hi dedica.

TAMBÉ ATENEU MOLTS SERVEIS RELACIONATS AMB PROBLEMÀTIQUES SOCIALS I TEMES DE SALUT MENTAL, COM HO VIVIU? JR: M’afecten més aquestes

“Molts cops sents que el servei ha anat bé i has pogut ajudar aquella persona”

situacions que no pas la mort.

Veure una família sense recursos, haver de traslladar a l’hospital la mare —que és el pilar de la família— i pensar que la canalla es quedarà sola a casa; o atendre una persona gran en situació de vulnerabilitat, sense les condicions mínimes de cura. També impacta molt quan atens una dona maltractada i saps que probablement no hi haurà denúncia i que l’agressor tornarà el mateix dia.

M’afecta més tot això.

LG: I els prejudicis, que per norma general, té la societat sobre el suïcidi, quan es diu: “És un egoista, s’ha suïcidat!” i no, no és un egoista; potser patia una malaltia mental o potser, si hagués estat ben acompanyat, no hauria pres mai aquesta decisió. M’adono que amb això sí que hi ha molt tabú social.

DES DE FA UNS ANYS, A L’ABS DEL LLUÇANÈS ES VA ELIMINAR EL SERVEI NOCTURN DE METGE I INFERMER DE VUIT DEL VESPRE A VUIT DEL MATÍ. COM CREIEU QUE US HA AFECTAT LA RETA-

LLADA D’AQUEST SERVEI ESSENCIAL? JR: Qui més ho troba a faltar són els malalts crònics o la gent gran, i no perquè ho pensem nosaltres, ens ho diuen ells. Hem detectat que, des que no hi ha aquest servei durant la nit, fem algun trasllat a l’hospital que s’hagués pogut solucionar a casa seva amb el metge del CAP de Prats. S’ha de tenir en compte que traslladar algú que no ho necessita a l’hospital, li fa més mal que bé, és un trasbals.

LG: Evidentment, com més recursos hi hagi, millor. Més protegida estarà la població. Per exemple, en el cas dels pacients terminals, si és possible i la família ho desitja, és preferible i digne poder-se morir a casa en un lloc tranquil, acompanyat de la família i d’un metge o infermer que pugui pal·liar el dolor i supervisar el procés.

AQUESTA FEINA TÉ MOLTS MOMENTS DURS, PERÒ TAMBÉ DEU HAVER-HI SERVEIS MOLT GRATIFICANTS. JR: I tant! Un part és molt maco, si tot va bé. He assistit a dos parts. En un dels parts, quan vam arribar just havia acabat de néixer, i l’altre va néixer quan ja estàvem arribant a les portes de l’hospital. Tots dos van anar bé.

LG: Recordo un servei a Vic. Vam atendre una pacient en parada cardiorespiratòria. Amb l’ajuda de l’ambulància medicalitzada, la vam poder reanimar.

Al cap d’un temps, va poder parlar i fins i tot reconèixer un dels companys que havia estat aquell dia al servei.

A mi no m’agrada el concepte que els de l’ambulància “salvem vides”. Prefereixo pensar que proporcionem recursos perquè aquella persona pugui tirar endavant. Per mi, els serveis més bonics són aquells en què aconsegueixes revertir situacions que semblaven impossibles.// LaRella | 21

OPINIÓ

Núm. 614

CARTA

En record de Josep Obradors Peraire La colla matinal Sant Feliu Sasserra

Obradors, són moltes les caminades que vam compartir amb tu. Junts vam gaudir de la natura, que tu estimaves d’una manera profunda, del paisatge i del patrimoni del país.

Caminaves amb pas ferm, segur, a la vegada que ens sorprenies amb algun comentari enginyós, amb alguna pregunta o observació escaient. Tot t’interessava i et feia curiositat, sempre amb ganes d’aprendre i entendre millor el que ens envolta.

Vam aprendre moltes coses de tu i ens ho vam passar molt bé.

Senzill, afable i atent tenies aquell do discret de fer sentir bé a les persones que t’acompanyaven. La teva empenta i voluntat d’ajudar animava tota la colla.

Quan tornem a recórrer els camins que tantes vegades vam fer plegats, el teu record ens acompanyarà i d’alguna manera, en cada pas, en cada mirada al paisatge, hi seràs present.

Ets una persona que has deixat petjada més enllà dels senders que hem transitat.

Et trobarem molt a faltar!//

El pròxim número sortirà el dimecres 1 d’abril!

Un dia abans de l’habitual, amb tota la informació de Setmana Santa LaRella | 22

L’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer representa La Botiga dels Horrors · Prats de Lluçanès Text: Xènia Ballús Vila Fotos: Joan Parera Tal com marca la tradició, els dies 13, 14 i 15 de març l’alumnat de 4t d’ESO de l’Institut Castell del Quer va presentar una nova producció musical. Enguany, es representava La botiga dels horrors a la Sala Polivalent de Prats. L’espectacle va tenir molt èxit, fins al punt d’exhaurir les entrades en les dues

sessions del cap de setmana.

En aquesta ocasió, el grup va posar a escena aquesta comèdia que narra la història d’un jove florista que descobreix una planta misteriosa que li dona fama i èxit, però que resulta tenir una gana molt perillosa.

Més d’una cinquantena de persones van estar implicades en aquest espectacle, una producció que els alumnes preparen al llarg de tot el curs en totes les seves facetes: teatre, cant, ball, decoració, difusió, llums, música…

Els joves de 4t d’ESO valoren l’experiència molt positivament i afirmen que és un projecte que han viscut molt intensament i que recordaran sempre.//

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN La saviesa veritable té la seva font en el contacte íntim de l’humà amb la natura, en la seva lluita incessant per sobreviure en un medi sovint hostil. Va ser així on va néixer la imperiosa necessitat de distingir quina planta els era útil, segurament tenint una gran capacitat d’observació, i varen ser capaços de confrontar els efectes del seu consum veient els comportaments instintius dels animals.

Va ser així com les comunitats rurals, amb gran coneixement dels ritmes de la natura, varen poder percebre quines eren les plantes susceptibles de guarir mals. Varen anar acumulant i transmetent tot aquest saber i va ser així com va néixer la medicina popular a través de les plantes, de generació en generació.

Amb l’arribada de l’escriptura,

Fem una mica d’història

va aparèixer el millor medi per acumular, conservar i enriquir aquests coneixements. La suma d’informació recollida al llarg de milers d’anys superava a les conservades per la tracció oral. Per a més del 80% de la humanitat, aquest saber medicinal tradicional és l’única font possible per obtenir guariment.

En aquest moment es fa vital fomentar i preservar aquest coneixement de la medicina amb plantes, suau amb el cos i sovint amb poques contraindicacions.

Cal promoure l’autogestió de la salut. És de vital importància impulsar la investigació per poder descobrir en les plantes i fer evident el que els nostres avantpassats ja sabien, i posar nom a noves molècules que ben segur aporten interessants possibilitats medicinals.//

LA PROPOSTA CULTURAL

19 de març de 2026

L’efemèride març

26 ANYS DEL PRIMER NÚMERO

Ja és març de 2026, i això vol dir que amb LaRella R614, tanquem l’any de commemoració del 25è aniversari.

Durant aquest any, l’efemèride ha servit per anar recuperant records d’antigues publicacions que ens permeten rememorar fets significatius, i també copsar l’evolució que LaRella ha viscut en el tractament de l’actualitat del territori, sigui a nivell de contingut o de forma.

En aquest sentit, tanquem la secció amb una pàgina molt especial: és del primer número, publicada l’any 2000, i conté algunes empreses del primer directori, la primera vinyeta i els primers encants. Més enllà de posar de manifest com han canviat algunes coses (encara teníem telèfon fix!) volem posar en valor aquelles que mai no han deixat de ser-hi: empreses que heu confiat en el pojecte, lectors i col·laboradors: infinites gràcies! //

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA » PROFESSOR de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R614/10) » PLAÇA D’ENGINYER/A DE SAL a la Mancomunitat del Lluçanès. Contacte: www. mancomunitatllunes.cat (R614/11) » OPERARI PER OBRADOR a Alpens. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R614/12) » PEÓ DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R614/13) » CUIDADOR D’ANIMALS I JARDINERIA a Santa Maria de Merlès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R614/14) » FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi. Tarda. T: 687 083 081 (R614/15) » INFERMER/A a residència d’avis de Sant Boi. Tarda. T: 687 083 081 (R614/16) » TREBALLADOR/A SOCIAL a residència d’avis de Sant Boi. T: 687 083 081 (R614/16) » PEÓ/AJUDANT DE JARDINERIA a Prats de Lluçanès. Experiència valorable. T: 699 82 01 25 (R613/02)

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

» CUIDANT DE GRANJA DE PORCS I VAQUES al Lluçanès. Mitja jornada, matins. T: 636 333 630 (R613/03) » MECÀNIC amb experiència a taller mecànic del Lluçanès. Es valorarà experiència en electricitat i electrònica. Sou i horari a convenir.

Currículum a personalmotor22@gmail.com. T: 93 888 02 05 (R613/04) » NETEJA d’oficines i domicilis particulars del Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R613/01) » CUIDADOR/A per a matrimoni de 92 i 93 anys a Sant Boi de Lluçanès. De dilluns a divendres de 5 a 8 de la tarda i diumenges de 3 a 8 de la tarda. Incorporació immediata. T: 638 684 334 o 687 715 380 (R613/10) » CAMBRER/A, AJUDANT DE CUINA I CUINER/A al restaurant Mas Monells de Sant Bartomeu del Grau. T: 625 84 78 47 (R612/04) » OFICIAL POLIVALENT DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R612/03)

LaRella | 23

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA AGROPECUÀRIA

CAVALLS

ENERGIES

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

690 86 99 52

MECÀNICA DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA

PERAFITA

ASSEGURANCES · ADVOCATS · GESTORIES 93 856 06 57 93 850 87 67 Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

L’AGENDA

19 de març de 2026

DIVENDRES 20 DE MARÇ OLOST_ PARTIDES D’ESCACS, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TALLER PARTICIPATIU Amor a l’Adolescència, per a noies adolescents, a les 7 de la tarda a la sala Unnim.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER INFANTIL Fem paper reciclat, a ¼ de 4 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató. XERRADA Vivim gaudint, amb Ramon Soler i Riba, a les 7 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.

DISSABTE 21 DE MARÇ SANT EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ SANT PATRICK’S DAY. Presentació del llibre Quan érem irlandesos, de Ramon Erra, a les 6 de la tarda a Cal Penyora. Processó de Sant Patrici Gloriós, a 2/4 de 8 del vespre. Concert de Gavin Buckley Trio, a les 8 del vespre a la Plaça. Sopar irlandès, a les 0 del vespre a la Plaça. Concert de S’temple Bar, a 2/4 d’11 de la nit a la Plaça.

OLOST_ DIA DE LA POESIA. Recital poètic, a les 11 del matí al Centre Cívic.

DIUMENGE 22 DE MARÇ OLOST_ VINE A BALLAR SARDANES!, a les 11 del matí a la plaça Major.

PERAFITA_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. La sexualitat no es jubila, a càrrec de Judit Tarrés, llevadora de l’EAP Lluçanès, a 2/4 de 7 de la tarda a l’altell de Cal Prats.

DIMARTS 24 DE MARÇ LA TORRE D’ORISTÀ_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. La sexualitat no es jubila, a càrrec de Judit Tarrés, llevadora de l’EAP Lluçanès, a 2/4 de 4 de la tarda al Local Social.

OLOST_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. La sexualitat no es jubila, a càrrec de Judit Tarrés, llevadora de l’EAP Lluçanès, a 2/4 de 6 al Casal.

DIMECRES 25 DE MARÇ PERAFITA_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí a la plaça Sant Antoni.

DIJOUS 26 DE MARÇ LLUÇANÈS_ PAS DE LA VOLTA CICLISTA CATALUNYA. Oristà, La Torre, Olost, Perafita i Sant Agustí de Lluçanès, a partir de 2/4 de 3 de la tarda.

OLOST_ SORTIDA AL BOSC amb el Grup d’estudi de Plantes de l’Entorn, a les 5 de la tarda a la Biblioteca.

ALPENS_ PASSEJADES El Lluçanès cap als 100, a les 4 de la tarda davant el Casino.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CONHORT, de la Cia. Hotel Iocandi, a les 6 de la tarda al Cafè Teatre Orient.

PRATS DE LLUÇANÈS_ XERRADA Com es fa una previsió meteorològica amb Àlex Van der Laan, a les 7 de la tarda a l’Espai.

DILLUNS 23 DE MARÇ

DIVENDRES 27 DE MARÇ

PRATS DE LLUÇANÈS_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. La sexualitat no es jubila, a càrrec de Judit Tarrés, llevadora de l’EAP Lluçanès, a 2/4 de 5 de la tarda a l’Espai Social de la Gent Gran.

OLOST_ TERTÚLIA del club de lectura amb Sueños de trenes, a les 7 de la tarda a la Biblioteca.

PRATS DE LLUÇANÈS_ PASSEJADES El Lluçanès cap als

100, a 2/4 de 10 del matí al Centre de dia.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ ESTRENA DEL DOCUMENTAL 25 anys de la revista LaRella i pica pica, a partir de 2/4 de 7 de la tarda al local social de la Blava.

DISSABTE 28 DE MARÇ OLOST_ ACTE PER PALESTINA AL LLUÇANÈS. Xerrada amb Kayed Hammad, concert i mostra fotogràfica Gaza, les seves càmeres, els nostres ulls, a les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.

SANTA MARIA DE MERLÈS_ PAS DE LA VOLTA CICLISTA CATALUNYA, a partir de 2/4 de 2 del migdia.

SANT FELIU SASSERRA_ POESIA DE PAGÈS. Bestiari Rural.

Recital i microobert a tothom i a totes les arts, a les 12 del migdia al bosquet de Vilaclara.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ TEATRE Mirandolina, l’hostalera, amb La Trebinella, a les 9 del vespre al Centre.

DIUMENGE 29 DE MARÇ

CIGRONS AMB ROSQUILLONS » Aigua

» 2 talls de cansalada virada » 2 talls de cansalada blanca » 2 pams de botifarra negra » Mig quilo de cigrons » Un rajolí d’oli, bicarbonat i sal

PREPARACIÓ 1. Poseu els cigrons en remull el dia abans, amb aigua calenta (per cada quilo de cigrons, 3 litres d’aigua), mitja culleradeta de bicarbonat i una cullerada de sal.

2. Passades 12 hores, renteu-los amb aigua calenta abundant.

3. Agafeu una olla i fiqueu-hi els cigrons juntament amb aigua (que quedin ben coberts). Afegiu-hi sal i un rajolí d’oli.

4. Deixeu-los bullir durant 2 hores aproximadament (si durant la cocció hi heu d’afegir aigua, cal que sigui ben calenta). Després, escorreu-los bé.

5. Fregiu la cansalada en una paella i guardeu el suc per a amanir els cigrons.

6. Coeu també la botifarra, ja sigui en una paella o a la brasa.

7. Serviu els cigrons, amanint-los amb el suc de la cansalada i acompanyats de la de la botifarra. Podeu acompanyar-los també amb una bona amanida de ceba i tomàquet.

PRATS DE LLUÇANÈS_ TEATRE Mirandolina, l’hostalera, amb La Trebinella, a les 6 de la tarda al Cafè Teatre Orient.

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA SANT MARTÍ D’ALBARS

DILLUNS 30 DE MARÇ PRATS DE LLUÇANÈS_ PRATS JOVE. RECERCA DE FEINA PER L’ESTIU, amb el servei d’Ocupació del Lluçanès, d’11 a 1 del migdia al Casal del Jovent o bé en línia.

DIMARTS 31 DE MARÇ PRATS DE LLUÇANÈS_ PRATS JOVE. RECERCA DE FEINA PER L’ESTIU, amb el servei d’Ocupació del Lluçanès, d’11 a 1 del migdia al Casal del Jovent o bé en línia.

Els Encants!

El Racó de la Feina!

L’Agenda!

L’Opinió!

Si vols vendre, llogar, compartir, busques o regales alguna cosa, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:

Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu amb l’assumpte “Racó de la feina” a:

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a:

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos):

larellallucanes @gmail.com

larellallucanes @gmail.com

comunicaciolarella @gmail.com

larellallucanes @gmail.com

INGREDIENTS

FARMÀCIES DE GUÀRDIA 19

dj

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

ST. BARTOMEU

POU

20 dv OLOST

PORTAL DE QUERALT

21 ds YLLA-CATALÀ

YLLA-CATALÀ

22 dg CONSTANSÓ

CONSTANSÓ

23

dl

ST. BARTOMEU

EURAS

24

dt

OLOST

ALIBERCH

25

dc PRATS

BARNOLAS

26

dj

ST. BARTOMEU

TERRICABRAS

27 dv PRATS

FARGAS

28 ds ARUMÍ

ARUMÍ URGELL

29

dg URGELL

30

dl

ST. BARTOMEU

CONSTANSÓ

31

dt

OLOST

VILAPLANA

1

dc PRATS

ATLÀNTIDA

2

dj

ST. BARTOMEU

AUSA

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

LaRella | 25

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS OBRES ESCURA-XEMENEIES

GRAVES · EXCAVACIONS

LLAUNERS

ARQUITECTES

PINTORS MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

CONSTRUCTORS

FUSTERS

GRUES

ELS PASSATEMPS

19 de març de 2026

ELS MOTS ENCREUATS

ELS ENCANTS ES VEN » PATINET ELÈCTRIC E2Plus II Ninebot. Nou, amb caixa, sense obrir. 195 €. T: 600 218 296 (R614/01)

VERTICALS 1. Petit rèptil que s’escalfa al sol sobre les pedres. Té la cua llarga.

7. Insecte amb closca dura que camina per terra. Hi ha el de la patata.

HORITZONTALS 2. Insecte que fabrica mel i visita les flors.

3. Insecte conegut pel seu cant (ric-ric) a les nits de bon temps.

4. Petita, però molt previsora: sempre treballa en equip.

5. Gran ocell de potes llargues que cada any podem veure al campanar d’Olost.

6. Ocell migrador que anuncia la primavera quan torna als pobles.

8. Insecte amb ales de colors que vola de flor en flor.

SOLUCIONS 8. Papallona

4. Formiga

7. Escarabat

3. Grill

6. Oreneta

2. Abella

5. Cigonya

1. Sargantana

Us ofereix la solució del SUDOKU de l’última edició Immosab, la immobiliària del Lluçanès, amb més de 20 anys d’experiència en el sector.

C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com

Donem solucions!

» ESTUFA DE GASOIL Sasac Augusta per 150 € i dipòsit de gasoil EUROLENTZ CONFORT 700L VERD per 300 €. S’han de recollir a Olost. T: 650 076 892 (R614/02) » MÀQUINA DE COSIR model Verthein dels anys 70 de color verd amb moble de fusta. 75 €. T: 629 974 419 (R614/03) » ESTUFA DE CUINA de pagès antiga de llenya de 75 cm. 75 €. T: 629 974 419 (R614/04) » BIDÓ d’acer inoxidable de 80 litres amb aixeta. 70 €. T: 629 974 419 (R614/05) » 2 BANYERES amb canviador de nadó. 20 €. T: 629 974 419 (R614/06) » TRAVESSES DE TREN autèntiques per a la decoració de jardí, de 190 centímetres. T: 677 779 058 (R613/06) » 30 BALES rodones embolicades d’herba P1.

T: 636 333 630 (R613/07) » EQUIP DE BICI: SABATES de bicicleta BTT nº 40, vermelles. PANTALONS de bicicleta llargs i jaqueta. Per a canalla de 10 a 12 anys. 60 € T: 608 938 507/ 93 856 03 18 (R612/11) » DESSUADORES en molt bon estat per a canalla de 10 a 12 anys. 10 €. T: 608 938 507 / 678 132 229 / 93 856 03 18 (R612/12) » MATALÀS infantil de 70x135 cm amb cobrellit i protector per a les baranes. 50 €. T: 608 938 507 / 678 132 229 / 93 856 03 18 (R612/13) » CORTINES de dibuixos infantils de 230 cm. 50 €. T: 608 938 507 (R612/14) » TERRENY URBÀ a Prats de Lluçanès de 1.919m2 al PMU-2 La Coma - Bona Sort.

160.000 €, preu negociable. T: 608 441 113 (R613/05)

ES COMPRA » CASA per restaurar o TERRENY URBANITZABLE econòmic. T: 600 204 799 (R614/07)

ES BUSCA » MASOVERIA O HABITATGE EN CESSIÓ D’ÚS a canvi de restaurar. T: 600 204 799 (R614/08)

ES LLOGA » PIS per setmanes a cala privada de Tossa de Mar. Lluminós, 2 habitacions, 6 places. A cinc minuts de la platja amb tots els serveis. T: 619 568 084 (R613/08)

ES REGALA » MOBLES DE MENJADOR en bon estat, una taula i quatre cadires, dos llits i un moble per al rebedor. S’han de recollir a Malgrat de Mar. T: 600 815 885 (R613/09)

LaRella | 27

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS ALIMENTACIÓ SUPERMERCATS

FORNS DE PA

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès

622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

CARNISSERIES

FORMATGES

PEIXATERIA I PLATS PREPARATS

ALTRES SERVEIS ESTACIÓ DE SERVEI

SANT MARTÍ D’ALBARS SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA

659 45 40 22 | 93 856 04 32

931 314 894

C-62, km 13

EL TEMPS

19 de març de 2026

LES FOTOS DEL TEMPS Envia les teves fotos del temps!

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

TAN LLUNY, TAN A PROP EL DISC DE NEBRA

Cel de tempesta, l’11 de març. Una ovella del ramat de la Font i el Castell de Lluçà a darrera.// F: ALBA GARET

La riera Gavarresa a la rescola de la Traveria, a Oristà, el dilluns 16 de març.// F: PERE CORS

Cigonyes a Perafita, el diumenge 15 de març, a la teulada de casa el Xecu.// F: ELISA LLORENS

Una pedregada a primera hora de tarda de dissabte 14 va deixar la carretera de Sant Feliu a Avinyó blanca.//F: EMMA BERGA

Els dos campanars d’Olost i el Puigmal, al fons, carregat de neu, el diumenge 15 de març.// F: EMILI VILAMALA

Aigua a dojo, a la Riera de Merlès, el 7 de març.// F: @JORDI_PUIG_

A l’estiu de 1999, als boscos de Ziegelroda, a uns 180 km de Berlín, dos buscadors de tresors amb un detector de metalls van desenterrar dues espases, braçalets i altres estris de l’edat de Bronze.

Entre ells hi havia una mena de disc de bronze amb incrustacions d’or, que ja des d’un començament els va cridar l’atenció. L’anomenat, posteriorment, Disc de Nebra va passar a circular pel mercat negre europeu d’objectes arqueològics. Això va ser així fins a l’any 2002 gràcies a Harald Meller, un arqueòleg apassionat i director del Museu de Halle. En una operació de pel·lícula, juntament amb la policia suïssa, es va recuperar l’objecte i ara està exposat en aquest mateix museu.

El Disc de Nebra és la més antiga representació del cel que ha arribat a les nostres mans.

Té 3.600 anys i pertany a la cultura Únětice.

Aquesta cultura es va desenvolupar a l’Europa central, on ara trobem Alemanya, Polònia i Txèquia i va ser un territori important a l’edat de Bronze.

Es tracta d’un disc de 32 cm de diàmetre que pesa 2,2 kg i té uns mil·límetres de gruix. És d’un bronze verdós amb incrustacions d’or que representen el sol, la Lluna, estrelles com les Plèiades i marca a l’horitzó el desplaçament del sol d’un solstici a l’altre, entre altres coses.

Per fabricar el Disc de Nebra va fer falta un procés que ens permet valorar no només el coneixement del cel, sinó també el domini de la tècnica que ja tenien en aquella època. Segons els estudiosos, van caldre deu cicles d’escalfament en una forja a 700º Celsius, modelar-lo a cops de martell i un nou procés de cuita.

M’imagino un equip de ferrers 3600 anys enrere, com el de l’Enric d’Alpens; ben orgullosos del resultat de la seva feina, passant-se el disc de l’un a l’altre i dient: “ens ha quedat bé, eh”.

S’haurien imaginat mai que aquell disc tindria una història tan èpica milers d’anys després?// INÉS DIBARBOURE

CUQUES, PLANTES I FERES Aquí al Lluçanès encara és normal tenir un tros d’hort on plantar unes quantes tomaqueres, enciams, cebes i quatre coses més per la despesa de casa. Això que per nosaltres és normal, quotidià, per a la majoria de la població és una tasca complicada.

Tenim la gran sort de disposar de terra lliure de ciment i asfalt al nostre voltant i, qui no té jardí o un tros on plantar, fàcilment pot aconseguir una feixa o un bancal d’algun veí a canvi de vianda fresca.

Els que estem acostumats a blegar l’esquena plantant, herbejant, cavant amb l’aixada i collint fruits i verdures fresques també sabem que un hort és com un parc natural per tota mena de cuques, plantes i feres que hi troben

Parc Natural del Meu Hort (Primera part) menjar fàcil. La lluita contra els llimacs que es mengen el planter o les merles que buscant cucs l’arrenquen, el pugó que ataca les faves i les voraces erugues de la col pot fer sentir els més lletjos renecs per part de l’hortolà i fins i tot un “és l’últim any que faig hort”. Això és perquè quan creem un hort estem trencant l’equilibri d’aquell tros de terra i la natura reacciona per tornar-lo a crear i

ens ataca per totes bandes.

Per lluitar-hi podem optar per una gran varietat de verins com granulats antillimacs o antiformigues, insecticida pel pugó, fungicida per l’oïdi o el míldiu, adobs químics per collir els tomàquets més grans que el veí o pastilles de fum tòxic per fer fora els talps.

Fins i tot alguns tiren herbicida per deixar “net” l’hort quan no hi planten... Però sens dubte la millor opció és intentar entendre per què tenim els problemes que tenim i solucionar-los de manera respectuosa amb la natura i tornar a crear un equilibri beneficiós per totes les parts, i que les paraules que surtin de la nostra boca d’hortolà sigui “qui té un hort, té un tresor!” (continuarà).// RAMON BAUCELLS

A dalt, la representació, i a baix el disc de Nebra.//

LaRella | 29

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS RESTAURANTS · BARS · GRANGES · HOSTALS ALPENS

OLOST

LA TORRE

BORREDÀ

LLUÇÀ

EL RESTAURANT DEL

93 823 92 50

677 40 65 71

LA QUAR

ST BARTOMEU

STA. EULÀLIA

SANTA CREU

SANT AGUSTÍ

PERAFITA

PRATS DE LLUÇANÈS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 €

Demana tota la carta per WhatsApp

SALUT TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA

PERRUQUERIA

DENTISTES

EL TEMPS

19 de març de 2026

SORTIDA I POSTA DE SOL

ALPENS

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS

LLUÇÀ

20,30 ºC · dia 17

19,10ºC · dia 17

-1,10 ºC · dia 16

17,20 ºC · dia 17

7:39 h - 29 de març 20:14 h - 29 de març

(760 m)

-0,30 ºC · dia 16 8,80 ºC

LLUNES

83,7 km/h · dia 15 64,00 L · 5 dies

2 d’abril

188,00 L

(871 m)

(1.059 m)

-0,70 ºC · dia 15

8,70 ºC

7,20 ºC

77,2 km/h · dia 5

59,5 km/h · dia 15

64,00 L · 5 dies

96,20 L · 6 dies

194,20 L

188,60 L

27,80 L · dia 6

31,80 L · dia 6

30,00 L · dia 5

17 d’abril

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

ST. MARTÍ D’ALBARS

PERAFITA

20,10 ºC · dia 17

19,20 ºC · dia 17

-3,60 ºC · dia 16

-3,60 ºC · dia 16

-2,10 ºC · dia 16

7,70 ºC

8,40 ºC

8,24 ºC

53,1 km/h · dia 5

72,2 km/h · dia 15

62,3 km/h · dia 14

98,40 L · 6 dies

20,00 ºC · dia 17

77,60 L · 5 dies

84,80 L · 6 dies

220,60 L

-2,90 ºC · dia 16

192,40 L

192,50 L

31,40 L · dia 6

8,96 ºC

32,60 L · dia 6

34,50 L · dia 6

(662 m)

Més informació:

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

19,70 ºC · dia 17

(774 m)

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA

64,8 km/h · dia 15 53,40 L · 7 dies

(959 m)

OLOST - MAS LLISCÀS

OLOST - TRASSERRA

17,50 ºC · dia 17

21,90 ºC · dia 17

19,40 ºC · dia 17

0,40 ºC · dia 15

-3,40 ºC · dia 16

0,60 ºC · dia 16

9,50 ºC

8,90 ºC

70,8 km/h · dia 15

66 km/h · dia 5

21,00 ºC · dia 17

84,80 L · 5 dies

82,20 L · 5 dies

-2,70 ºC · dia 16

205,80 L

194,40 L

9,20 ºC

33,60 L · dia 6

37,20 L · dia 6

178,70 L 22,70 L · dia 5

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

(558 m)

(740 m)

7,40 ºC 86,9km/h · dia 15 56,40 L · 6 dies 140,80 L 21,00 L · dia 5

74 km/h · dia 15 56,60 L · 5 dies 184,60 L 20,40 L · dia 5 De l’1 al 17 de març Temperatura màxima Temperatura mínima Temperatura mitjana Dia de més vent

SANT BARTOMEU (878 m)

LA TORRE D’ORISTÀ

ORISTÀ

20,60 ºC · dia 17

21,40 ºC · dia 17

0,10 ºC · dia 16

-2,90 ºC · dia 16

-2,90 ºC · dia 16

7,90 ºC

9,30 ºC

9,10 ºC

53,1 km/h · dia 15

67,6 km/h · dia 15

61,2 km/h · dia 15

74,00 L · 6 dies

67,20 L · 5 dies

96,60 L · 5 dies

199,80 L

194,40 L

236,20 L

36,80 L · dia 6

23,80 L · dia 16

35,20 L · dia 6

(572 m)

18,30 ºC · dia 17

(460 m)

Pluja mensual i dies amb precipitació Pluja anual

Dia de més pluja

REFRANYS METEOROLÒGICS

EFEMÈRIDES Una vegada més recuperem dades de la interessant cronologia meteorològica del Pere Bruch, del Mas Lliscàs d’Olost. Recordem fets propers del març i, alhora, el seu valuós llegat d’observador meteorològic.

1993 El dia 1 ha fet una nevada que ha deixat un gruix de 27 cm amb una temperatura màxima de -11 °C. A St. Boi de Lluçanès, 42 cm, Rupit, 65 cm, Vic 32 cm. I en molts llocs més de 40 cm.

1997 Ha estat un mes amb temperatures superiors a les normals i molt sec, essent el mes de març més sec dels últims dotze anys. Els roures

ja estan ramant i es veuen moltes serps.

Quan canta la puput, el bon temps és vingut

1998 Març molt sec amb temperatures altes, però amb algunes glaçades fortes que els dies 9 i 25 foren negres. La pressió atmosfèrica ha estat molt alta tot el mes i la humitat baixa. El dia 27 arriben les orenetes a casa.

A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l’alosa

2009 Ha estat un mes amb temperatures normals i molt plujós. El dia 13 arriben les orenetes a casa. El dia 11 sento a cantar la puput. El dia 22 sento cantar el cucut. El dia 26 es va registrar l’última glaçada de la primavera amb -0,7 °C.

Pel març, l’ull de bou petit ja empaita les aranyes, si no troba mosquits Oreneta arribada, primavera començada Per Sant Josep, cada oreneta en son indret Per Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és pres a França

LA METEOROLOGIA CONTINUA SENT PROTAGONISTA Entrem a l’últim terç de març i, fins ara, ja hem tingut dos fenòmens meteorològics transcendents que, afortunadament, al Lluçanès han afectat de manera tangencial. Vàrem començar el mes, els dies 5 i 6, amb una llevantada d’impacte i potencialment perillosa anomenada Regina. Les llevantades és normal que no afectin de manera directa la nostra comarca per un tema orogràfic i llunyania de la costa. Tot i això, els registres de precipitació d’aquells dos dies és destacable, Sant Bartomeu 62,2 mm, Olost – Trasserra 61,2 mm, Olost – Lliscàs 60,8 mm, Perafita 60,4 mm, Sant Boi 59,8 mm, Sant Martí 58,6 mm, Oristà 58,2 mm, Sant Martí – els Munts 55,8 mm, Alpens, 51 mm, Lluçà 50,5 mm, Sobremunt – Santa Llúcia 41,6 mm, Merlès 40,8 mm, la Torre d’Oristà 40,4 mm i, finalment, Prats 38,6 mm.

L’altre fenomen destacat del què portem de març ha estat el vent. La llevantada dels dies 5 i 6 va anar acompanyada de fortes ratxes com, per exemple, a Alpens amb 77,2 km/h, Olost – Trasserra 66,0 km/h o Sant Boi 53,1 km/h, però sobretot el dia 15 hi va haver forts cops de vent que van obligar a activar una alerta de protecció civil. Tot i que no es va activar al Lluçanès, sí que es va fer a les comarques veïnes, especialment al Berguedà. Els cops de vent més destacables d’aquell episodi són Sobremunt – Santa Llúcia 86,9 km/h, Lluçà 83,7 km/h, Sant Martí 72,4 km/h, Olost – Lliscàs 70,8 km/h, la Torre d’Oristà 67,6 km/h o Prats 64,8 km/h.

Les temperatures han estat, fins ara per sobre les mitjanes i la lògica del calendari, amb cada dia més minuts de claror i amb la primavera avançant, sembla que continuarà així. Destaquen els pocs dies de temperatures iguals o inferiors (≤) a 0,00 °C que hem tingut. En algunes estacions (Sobremunt-Santa Llúcia, Olost – Trasserra i Sant Bartomeu) no han registrat cap matinada amb temperatures negatives i les que ho han fet, molt per sota les mitjanes, com a exemple Perafita un dia (mitjana 6,5 dies), Olost – Lliscàs 2 dies (mitjana 12,33 dies), Oristà tres dies (mitjana 12,3 dies) o Merlès tres dies (mitjana 10,52 dies). És destacable, però la matinada del dia 16, amb mínimes força baixes de manera sobtada: Sant Boi i Sant Martí -3,60 °C, Olost – Lliscàs -3,40 °C o Prats, la Torre d’Oristà i Oristà amb -2,90 °C. El dia més càlid fins ara va ser el dia disset quan força estacions varen tenir una màxima superior als 20,00 °C com Olost – Lliscàs amb 21,90 °C, Oristà amb 21,40 °C, Merlès 21,00 °C, la Torre d’Oristà 20,360 °C, Alpens 20,30 °C o Prats 20,00 °C.// FRANCESC COMES LaRella | 31