R612

LA SOBRETAULA

“N’hem après a força de veure-ho fer”

Entrevista a Xavier Sayol, Gil Sayol i Dolors Altarriba

LA COLUMNA

kaśtaunban++++++[.] : ban : D’Àngels Pujol

Els alcaldes valoren si s’ha de tancar el Consorci del Lluçanès

· La setmana passada es va plantejar el tancament de l’ens a finals de legislatura per no duplicar-se amb el nou ens comarcal

La fàbrica de Sant Boi anuncia la intenció de tancar

La multinacional belga BekaertDeslee, amb 46 treballadors a Sant Boi de Lluçanès, inicia un procediment d’acomiadament col·lectiu per posar fi a l’activitat industrial en aquesta planta

SUCCESSOS

Mor un ciclista després d’un accident a la C-62

Va xocar contra un cotxe a la sortida d’Oristà

MUNICIPAL

Nous pressupostos a Perafita i Sobremunt

Sobremunt arreglarà l’aparcament i Perafita recuperarà la bassa

ESPORTS

La Volta passarà tres dies pel Lluçanès

A Sant Feliu, Prats i Merlès també hi passarà la ronda femenina

ESPORTS

“El respecte és la millor jugada”

Campanya del Consorci en contra de les violències en l’esport

FIRES I FESTES

Quinzena de Fira del Món Rural, Fem-hi + i Poètika

Joan Pera tancarà la Fira de Sant Bartomeu

Enrique Ballús va crear

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel

Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens i Joan Iborra Plans.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

CORRECCIÓ_

Natàlia Sala Herrero

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_

Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ricard Muntadas.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

membre de:

Amb el suport de:

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

FOTO: Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès (AMPL)

ANY: 1983

LLOC: Teatre Orient, Prats de Lluçanès

Carnaval infantil organitzat per l’Associació Catalana de la dona de Prats de Lluçanès. Es va celebrar el diumenge 13 de febrer i, segons les cròniques, la nit anterior va nevar, un fet que va ocasionar que hi hagués poca participació en el seguici pels carrers del poble malgrat que hi havia cent inscripcions prèvies. Els pocs nens i nenes que es van atrevir a sortir sortejant les baixes temperatures van estar acompanyats pels gegants i nans d’Avinyó al llarg del recorregut. A la tarda hi va haver un berenar a l’Orient, amb una actuació musical (moment que correspon a la fotografia), i el record és que van passar igualment molt fred perquè la calefacció del local no va funcionar fins a darrera hora.

Els Encants de LaRella!

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com

El Racó de la Feina de LaRella!

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com

L’Agenda de LaRella!

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com

L’Opinió dels lectors!

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

Revista

BekaertDeslee anuncia la intenció de tancar l’activitat industrial a Sant Boi

La multinacional iniciarà un procediment d’acomiadament col·lectiu que podria afectar els 46 treballadors; les negociacions començaran el 20 de febrer

SANT BOI DE LLUÇANÈS

Per_ Pol Asensi i Carolina Font

La multinacional belga BekaertDeslee ha anunciat la seva intenció de tancar l’activitat industrial de la planta de Sant Boi de Lluçanès i iniciar un procediment d’acomiadaments collectius. Així es va fer saber a la plantilla el passat dimecres 11 de febrer, i es van establir set dies perquè el comitè d’empresa constitueixi una mesa negociadora i obrir un període formal de consultes amb els representants dels treballadors.

Així doncs, aquest divendres, 20 de febrer, es farà la primera trobada entre treballadors i la direcció del grup belga, on, tal com explica l’empresa, “s’informarà i es consultarà als representants, per després prendre una decisió”. La multinacional diu que “ens centrarem en el diàleg constructiu durant les dues pròximes set-

manes”.

El grup tèxtil justifica aquest pas per les circumstàncies actuals del mercat, productives i organitzatives, i explica que per continuar sent competitius i receptius a les necessitats dels clients, estan revisant la seva activitat a Europa davant la disminució del volum de producció i les pressions sobre les importacions.

Alhora, també expliquen que durant aquest període, el centre de treball de Sant Boi de Lluçanès i totes les seves seus europees, continuaran treballant amb normalitat i en col·laboració amb els clients.

La planta de Sant Boi de Lluçanès té actualment 46 treballadors. El procés iniciat aquesta setmana ve després d’uns anys en què s’ha anat aprimant la plantilla -l’any passat ja es van acomiadar 9 treballadors-. Des de la lectura del comunicat a la plantilla, el comitè d’empresa ja s’ha reunit amb diferents ad-

Perafita aprova un pressupost

vocats per abordar la situació, i es remeten a la reunió d’aquest divendres per saber les causes, la llista d’afectats i tota la documentació que els aporta l’empresa.

Per un municipi de 600 habitants, com Sant Boi de Lluçanès, on la planta és la principal indústria, l’anunci ha generat una forta preocupació. L’alcalde, Marc Parés, explica que l’empresa els ha comunicat, malgrat que s’han remès a la reunió d’aquest divendres per donar més detalls. Parés ha activat el servei d’Ocupació del Consorci del Lluçanès per as-

La fàbrica, adquirida pel grup belga el 2012 i hereva de l’antiga Enbasa, és la principal indústria del municipi

sessorar els treballadors que ho puguin necessitar.

BekaertDeslee és una empresa que fabrica teixits i fundes per a matalassos, destacant pel disseny innovador i la incorporació de tecnologies avançades en aquest sector. La multinacional va adquirir la fàbrica de Sant Boi de Lluçanès el 2012. Fins aleshores, l’empresa era Enbasa, que l’havia creat Enrique Ballús Vilaseca l’any 1962. L’any 2009 va presentar un concurs de creditors i en aquells moments tenia una vuitantena de treballadors a la plantilla.//

d’1,2

milions d’€

Es preveu asfaltar carrers i recuperar la bassa de la Serra

PERAFITA

Per_ Carolina Font Usart

El ple de l’Ajuntament de Perafita va aprovar el pressupost per a aquest 2026, que serà d’1.260.172 €, dels quals gairebé la meitat es destinaran a projectes d’inversió.

L’alcalde de Perafita, Joan Compta, explica que el pressupost inclou part de la subvenció que el consistori ha rebut del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Ge-

neralitat (PUOSC) i també les ajudes del PGI.

A través del PUOSC, l’Ajuntament finançarà les obres de recuperació i reconstrucció de la bassa de la Serra (161.086 €) i les obres d’asfaltatge de diferents carrers del municipi (226.311 €). Compta afegeix que també substituiran les canonades d’aigua en baixa.

Pel que fa a l’àrea d’aportació de residus, una de les principals inversions que l’Ajuntament va començar a executar el passat

2025, està previst que es posi en funcionament al llarg d’aquest març. Abans de la posada en marxa, des del consistori faran una xerrada per a tot el veïnat de Perafita per explicar-ne el funcionament.

Compta explica que han estat treballant amb els serveis socials per identificar les persones que tenen dificultats per accedir a la nova àrea. En aquests casos, la brigada municipal es farà càrrec de la recollida de residus als domicilis.//

MUNICIPAL

Sobremunt adequarà l’aparcament de l’entrada

actual de l’aparcament ubicat

El pressupost municipal de Sobremunt aquest 2026 serà de 932.995 €, la major part dels quals es destinaran a inversions, tal com explica l’alcaldessa, Ester Ordeig.

Aquest pressupost tan elevat es deu al fet que hi ha incloses les ajudes del PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) i del PGI (Programa General d’Inversions), que preveuen executar al llarg d’aquest any i del vinent.

Entre les principals inversions incloses en el PUOSC destaca l’adequació de l’aparcament de l’entrada del municipi, amb un pressupost de 160.732 €, i el soterrament de les xarxes de baixa tensió i també de telecomunicacions (154.831 €). Al llarg de l’any, l’Ajuntament també té previst fer millores a la teulada del Molí (27.913 €) que finançarà a través del PGI.

El pressupost també inclou 9.235 €, finançats amb recursos propis, corresponents a l’aportació de Sobremunt al projecte de construcció d’un nou pou a l’aqüífer de Sant Martí Xic.//CFU

SUCCESSOS

Nova víctima mortal en un accident a la C-62

Inici de febrer negre a les carreteres del Lluçanès, que han registrat múltiples incidències, entre les quals hi ha una víctima mortal.

En aquest cas, el sinistre va passar l’últim dia de gener, quan la víctima, un ciclista veí de Manlleu, va xocar amb un cotxe a l’encreuament entre la C-62 i la B-433 en direcció a Oristà, just a l’altura de la masia dels Tossals. L’home va ser evacuat amb helicòpter i traslladat a l’Hospital de la Vall d’Hebron en estat crític per politraumatismes, i el dia 8 de febrer va acabar perdent la vida.

Per altra banda, el 5 de febrer, un camió de serradures es va precipitar vint-i-cinc metres per un terraplè al voral de la C-25, molt a prop a l’alçada del trencant per agafar la C-62, en terme de Sant Bartomeu. Els dos ocupants no van resultar ferits i van poder sortir del vehicle pel seu propi peu. El reguitzell d’incidents va seguir l’endemà, quan un talús va cedir a primera hora del matí a l’Eix del Lluçanès, en aquest cas a tocar de la masia La Muntada. Tot apunta que el despreniment es va produir per les fortes pluges registrades aquells dies. Les afectacions per causes meteorològiques van continuar les jornades següents, aquesta vegada pel fort vent. Ara bé, sense incidències destacables; només algunes branques van caure a la via i van afegir un punt de dificultat a la circulació.// LCP

La fàbrica és la principal indústria del poble.// F: ELISA LLORENS

Estat

davant El Molí.// F: IRENE ALONGINA

“S’ha de tancar el Consorci del Lluçanès?”

Després que la setmana passada es fes pública la possibilitat de dissoldre el Consorci al final de la legislatura, els alcaldes valoren aquesta proposta

LLUÇANÈS

El Consorci del Lluçanès es va constituir el 22 de desembre del 2001. Gairebé un quart de segle després, ha arribat el moment de tancar-lo?

Aquesta pregunta fa uns dies que es debat i el que fins fa unes setmanes era difícil d’imaginar comença a dibuixar-se com una opció plausible per un futur no gaire llunyà.

Si finalment s’ha de prendre aquesta decisió, els encarregats de fer-ho seran els membres del Consell General de l’ens, format pels alcaldes i alcaldesses dels tretze municipis del Lluçanès. Per això, LaRella els ha demanat la seva opinió.

Qui va fer públic el debat va ser la vicepresidenta de l’ens, Montse Boladeres, en una carta publicada a LaRella, on considerava “pertinent plantejar la dissolució del Consorci en favor de la creació i consolidació del futur Consell Comarcal del Lluçanès”.

Aquesta carta va arribar després que l’alcalde de Sant Bartomeu del Grau plantegés la possibilitat que el poble sortís de l’ens. Tanmateix, aquesta possibilitat rondava pels despatxos. Així ho explica el president del Consorci, Jordi Bruch, que afegeix que en l’última reunió del Con-

Toni Prat: “No podem tenir duplicitat de funcions”

sell General ja es va posar l’opció sobre la taula. També s’ha abordat aquest escenari en les reunions informatives amb els treballadors.

DISSOLUCIÓ, PARLEM-NE

Amb molts matisos, però amb una tendència clara, els alcal-

des aposten majoritàriament per dissoldre el Consorci i deixar que sigui la Mancomunitat o el futur Consell Comarcal l’ens supramunicipal del Lluçanès. Això sí, sempre que sigui el millor per tots els pobles del territori.

Un dels arguments més recurrents és evitar duplicitats. L’alcalde d’Alpens, Toni Prat, defensa que “no podem tenir duplicitat de funcions; no té sentit un tècnic d’esports al Consorci i un altre al Consell Comarcal”. Tot i això, afegeix “que tindria sentit mantenir el Consorci, en temes econòmics, si es rebessin més ajudes públiques per determinats serveis, com per exemple els serveis per empreses”. Prat també apunta que “si el Consorci desapareix, hi ha municipis que no estan dins la Mancomunitat. Amb aquests caldrà fer convenis especials”.

En una línia semblant, s’expressa Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà, “per simplificació administrativa, sí que cal tancar-lo. Ara bé, si podem rebre més ajudes a través del Consorci, no”.

Per_ Carolina Font Usart

L’entrada de la seu del Consorci del Lluçanès, a Santa Creu de Jutglars.//F: ELISA LLORENS

Com diu “hi ha avantatges i inconvenients. D’entrada jo no ho hauria impulsat, però si hi ha la demanda s’ha de plantejar”.

Així doncs, aquesta variable econòmica que apunten Prat i Colom, és a dir: quins recursos es poden guanyar o deixar de rebre amb la dissolució, serà una de les claus a tenir en compte.

En aquest sentit, l’alcalde de Perafita, Joan Compta, explica que fins ara es contemplava seguir el model del Moianès, on funcionen paral·lelament Consell Comarcal i Consorci. Però adverteix que “si no hi hem de ser tots els pobles que hi som ara, potser no val la pena que hi sigui”.

Altres alcaldes com Jordi Bruch, de Prats de Lluçanès, posen l’accent en l’eficiència, per això considera que “amb la voluntat concreta comarcal per unificar esforços i tenint la Mancomunitat, sí que s’ha de tancar el Consorci”.

Hi coincideix també, l’alcalde d’Olost, Gil Salvans, que aposta perquè el Lluçanès tingui “una administració adaptada al territori ja sigui en forma de Consorci, Mancomunitat o Consell comarcal” i rebutja “un tancament precipitat”. Tot reivindicant que “el Consorci ha fet molt bona feina”.

apunta que “el Consorci funciona i ho fa molt bé. Però si ha de ser el millor pels ciutadans [disoldre el Consorci] endavant. No té sentit duplicar serveis, però caldrà veure com aniran les coses”.

Més enllà de la duplicitat de serveis i administracions, Xevi

Gil Salvans:

“Apostem per una administració adaptada al territori, ja sigui en forma de Consorci, Mancomunitat o Consell Comarcal”

En aquest mateix sentit es pronuncia l’alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, que recorda que “els serveis que funcionen bé venen des del Consorci. Dels altres [Mancomunitat i Consell Comarcal] encara no rebem res”. Però el que té clar és que “el Lluçanès som tots”. Sucarrats, a més, també afegeix un nou element a debat, la liquidació de l’ens: “a l’hora de la veritat, tocarà pagar”.

Des de Sant Agustí de Lluçanès, l’alcaldessa Laia Serrat,

Puig, alcalde de Sant Bartomeu del Grau, també afegeix que cal tenir en compte “el Consell Comarcal del Lluçanès serà un òrgan amb més partida pressupostària”. Per tant, creu que cal tancar l’ens, però detalla que “no cal fer un tancament abrupte, sinó un trasllat ben fet de serveis i treballadors al Consell Comarcal. Els treballadors són molt vàlids i han de poder seguir treballant”.

Així doncs, un altre dels punts que entra al debat és el futur dels treballadors i com gestionar, si cal, el traspàs.

Per la seva banda, Marc Parés, alcalde de Sant Boi de Lluçanès, explica que “la ciutadania es queixa que hi ha massa administracions i que hi ha duplicitat

de serveis. I si la Mancomunitat o el Consell Comarcal, ja ens donaran aquests serveis, entenem que no cal doblar administracions”. Però puntualitza, “ens asseurem amb la Mancomunitat o el Consell Comarcal i parlarem per si cal aprovar nous convenis”. Però també posa l’accent en “els convenis firmats que encara són vigents i ho seran uns anys més”.

explica que “Sant Feliu no hem demanat mai sortir del Consorci, hem demanat quins costos té estar dins el Consorci per així poder valorar la utilitat, i a partir d’aquí mirar el que sigui millor per Sant Feliu”.

Pel que fa a Santa Maria de Merlès, la seva alcaldessa, Sara Costa, puntualitza que “quan vam entrar a l’Ajuntament ja no rebíem serveis del Consorci del Lluçanès i nosaltres no hi hem tingut cap contacte. No tenim massa res a dir-hi”.

Des de Sobremunt, l’alcaldessa Ester Ordeig, reflexiona que el seu municipi “sempre ha apostat per l’optimització dels recursos en l’administració pública i per oferir la major cobertura possible als ciutadans, intentant donar resposta a les necessitats que presenten. I així ho hem exposat públicament sempre.

Marc Parés:

“Hi ha convenis firmats que encara seran vigents uns anys; els hem de tenir en compte”

En la línia de Sucarrats, l’alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padròs, considera que “si marxen dos municipis grans és un canvi de paradigma. Llavors potser sí que cal que tanquem i paguem la liquidació entre tots. El que no pot passar és que uns marxin i llavors hàgim de pagar els que ens quedem”

Un altre dels punts que caldrà debatre és com es fa aquesta sinó també econòmics.

Des d’una altra perspectiva l’alcalde de Sant Feliu Sasserra, Joan Ramon Domènech,

Si finalment s’acaba tancant aquest ens, serà perquè, com a territori, s’haurà valorat aquesta decisió de forma acurada, pensant en la millor manera d’optimitzar recursos, evitar duplicar serveis i oferir una millor atenció, havent-ho parlat prèviament amb tots els agents implicats.”

Així doncs, la decisió sobre si cal tancar el Consorci o no, haurà de tenir en compte moltes variables. Sense oblidar que la Mancomunitat la conformen 8 municipis. Els que no en formen part són Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès, que tampoc rep serveis del Consorci. Tenint també en compte que Olost, en l’anterior ple va aprovar iniciar els tràmits per sortir de la comarca.

El futur del Consorci, gairebé vint-i-cinc anys després de la seva creació, està a debat.//

Alcaldes i regidors del Lluçanès, reunits durant el Consell General del Consorci, el passat 10 de febrer.//F: CONSORCI

LABORAL

Àmplia participació en la vaga docent al Lluçanès

La vaga de docents del passat 11 de febrer va registrar un ampli seguiment a les escoles del Lluçanès i arreu de Catalunya, amb una participació del 85% segons fonts sindicals. Mestres i professors dels centres públics es van mobilitzar per reclamar una dignificació de la tasca docent, més recursos per fer efectiva l’educació inclusiva i una reducció de les ràtios a les aules.

A primera hora del matí, més de dues-centes persones van tallar el tram d’intersecció entre la C-17 i la C-25 a l’altura de Gurb, fet que va provocar llargues retencions i desviaments en hora punta. El col·lectiu de docents denuncia que la manca de professionals, les ràtios elevades i la creixent diversitat dificulten una atenció adequada a tot l’alumnat. També exigeixen una pujada salarial, després d’haver perdut prop d’un 25% de poder adquisitiu des del 2009, i una desburocratització real del sistema educatiu.// NSM

L’Orient s’afegeix a la Xarxa de Teatres i Teatrets d’Osona i el Lluçanès

La programació conjunta es va presentar al nou equipament de Prats

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Xènia Ballús Vila

El Cafè Teatre Orient entra oficialment a formar part del grup de Teatres i Teatrets Públics d’Osona i el Lluçanès. Aquest pas suposa establir una programació compartida, una comunicació conjunta i una nova imatge gràfica comuna. Un dels objectius és facilitar que el públic conegui millor l’oferta cultural existent i garantir que la cultura arribi a més gent, no només a les ciutats grans.

La nova programació, que es va presentar a Prats de Lluçanès dimarts passat, rep el nom de Noves Mirades. El cicle aposta per espectacles innovadors, propostes modernes i disciplines diverses com el teatre, el circ, la dansa i les arts visuals. Cada teatre ha aportat una proposta pròpia per elaborar el cartell.

A més, s’ha creat una nova imatge gràfica comuna, dissenyada per Ariadna Miró, que permet mantenir la identitat pròpia de cada teatre tot i ser un

projecte conjunt. La xarxa de teatres i teatrets d’Osona i el Lluçanès aplega equipaments de referència com l’Atlàntida de Vic, el Teatre Cirvianum de Torelló, l’Auditori Teatre de Calldetenes, la Sala Petita d’Osona de Sant Hipòlit de Voltregà, el Teatre Eliseu de Roda de Ter, la Sala La Canal de Tona i, des d’ara, el Cafè Teatre Orient de Prats de Lluçanès. Més enllà de la programació d’espectacles, la xarxa reforça el seu compromís amb la mediació

GASTRONOMIA

Toni Sala, d’Olost, premiat al Trufforum

Toni Sala, xef de la Fonda Sala d’Olost, ha estat premiat per la seva tasca en la cuina de la tòfona. Dins del festival Trufforum, celebrat a Vic els dies 7 i 8 de febrer, el cuiner olostenc va ser reconegut com a “millor restaurador divulgador de la tòfona i els vins catalans”. Amb el guardó, el certamen ha volgut premiar Sala per: “la seva tasca constant de divulgació i defensa del producte i el territori”. El Trufforum és un festival anual dedicat a la cuina de la tòfona que enguany ha comptat amb la presència de personalitats del món culinari com Nandu Jubany, Ada Parellada o Oriol Castro, xef del restaurant Disfrutar.// LCP

cultural, la participació comunitària i el suport a la creació local. En aquest sentit, l’entrada del Cafè Teatre Orient obre la porta a acollir residències artístiques i propostes de petit i mig format al Lluçanès.

En definitiva, formar part de la xarxa permet al municipi estar al dia de l’activitat cultural, sumar esforços amb altres equipaments i programar propostes que difícilment podria assumir en solitari, tot reforçant el projecte cultural compartit.//

Mor Marissa Terra, regidora de Sant Feliu NECROLÒGICA

El passat divendres 6 de febrer va traspassar Marissa Terra, regidora d’ERC de l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. El consistori va expressar el seu més sentit condol per la mort de la regidora.

Terra era una persona molt vinculada al poble i al seu teixit associatiu de Sant Feliu. Formava part de la Fira de les Bruixes, entitat que li va dedicar unes boniques paraules al seu Instagram. I també era membre de la Coral de Sant Feliu Sasserra, de la qual n’era la directora.

Al llarg d’aquesta legislatura Terra va defensar la comarca del Lluçanès.//RED

Representants de l’Atlàntida, el Cirvianum, l’Auditori, la Sala Petita, el Teatre Eliseu i la Canal// F: AJ PRATS DE LLUÇANÈS

A primera hora es va tallar la C-17 i la C-25.// F: JÚLIA VALL

Toni Sala recollint el guardó.// F: @TRUFFORUM_VIC

Terra, a la parada de remeieres de la Fira.// F: @FIRABRUIXES

213 electors cridats a votar a les eleccions agràries al Lluçanès

Els comicis serviran per configurar la nova representació de la pagesia en un moment de tensió entre el sector i les institucions

LLUÇANÈS

Per_ Lluc Corominas Peraire

La pagesia es prepara per a una jornada clau per al seu futur amb la celebració de les eleccions agràries el pròxim 27 de febrer. Al Lluçanès, 213 electors estan cridats a votar en un cens total al conjunt del país que s’enfila a 21.374, gairebé un 4% més de votants que els últims comicis agraris celebrats fa cinc anys. El cens suma tant persones físiques

com jurídiques, és a dir, entitats o empreses i, a cadescuna li correspon només un vot. Al Lluçanès, el poble amb més electors és Oristà amb 43 i s’hi constituiran cinc meses: a Olost (on també votaran els electors de Sobremunt i Perafita), a Oristà, a Prats (on cal sumar els electors de Lluçà i Sant Martí), a Sant Bartomeu i a Merlès. Per la seva banda, els electors de Sant Feliu hauran de votar a Avinyó, i els de Sant Boi i Sant Agustí els correspon la mesa de Sora. Enmig d’un clima tens entre pa-

gesia i institucions, en aquestes eleccions agràries, els agricultors i ramaders podran escollir entre cinc candidatures: Unió de Pagesos – dominadora habitual en els comicis precedents -, els JARC, ASAJA, UPA Catalunya i Assemblea Pagesa. En aquest aspecte, destaca l’absència del Gremi de la Pagesia (organització impulsada per Revolta Pagesa) que ha decidit no concórrer-hi perquè denuncien que el sistema “només afavoreix les grans organitzacions”. De fet, han demanat el vot nul. Les eleccions agràries se celebren cada cinc anys i serveixen per configurar la representació de la pagesia davant les institucions. La denominada Taula Agrària està formada per 10 cadires atribuïdes a les organitzacions agràries i 2 al món cooperatiu. Per obtenir representació, cada organització necessita, almenys, el 15% dels vots. Val a dir que en els darrers comicis la participació global va baixar considerablement; passant del 54% del 2016 fins al 36% del 2021.//

CRÒNIQUES DE PUIG CIUTAT

Puig Ciutat, 25 de juliol de 2013

Hem trobat una fusaiola al terra de l’estança que estem excavant, prop de la llar de foc. Una fusaiola és un disc de ceràmica amb un forat al centre. Salvant distàncies, recorda un donette. Es posava a l’extrem d’un pal de fusta i servia per convertir un floc de llana en fil fent girar l’estri com una baldufa.

Quan la Pilar l’ha trobat ha cridat: “Una fusaiola amb inscripció!”. Tots hem corregut a veure-la. Distingim diversos signes traçats sobre l’argila fresca, fets abans de coure la peça. Sens dubte, són caràcters ibèrics.

Busquem amb el mòbil una taula d’equivalències entre el nostre alfabet i el signari ibèric. Aquestes troballes ens fascinen. Sentim que ens apropen a les persones que van fer o utilitzar els objectes.

“Aquest símbol sembla una ba”, diu en Carles; “aquest potser és una n”, proposa la Núria; “ban, dieu?”, demana l’Ekhine, agafant paper i boli per apuntar-ho. Al darrere sembla que hi ha més símbols, però no els sabem identificar. La peça en aquest punt és una mica desgastada. Decidim que serà millor si l’ensenyem a en Víctor, l’especialista en escriptura ibèrica.

Al cap d’uns dies, en Víctor ens explica què ha descobert. La primera paraula de la inscripció és kaśtaun, un mot que es creu que significa “fusaiola”. Segueix ban, que podria ser un article. O sigui, tindríem “la fusaiola”. Hi ha més signes, però són desdibuixats i tampoc ell els pot llegir. Ens diu que inscripcions similars semblen fer referència a la propietària de la peça, tipus “la fusaiola de la X”. El lloc on hi hauria l’antropònim és just el punt desgastat i no hi ha manera de saber-lo. Llàstima, hauríem pogut posar nom a una de les habitants de Puig Ciutat i no serà possible!

Hispània, un dia del s. I aC

La Sillibor es recupera de l’ensurt amagada a la balma de l’altra banda del riu, on ha buscat refugi quan l’exèrcit ha assaltat el poblat. Amb les presses no ha pogut agafar el fus que guarda a la cuina. Quantes estones havia passat a la vora del foc filant la llana que en Balciadin li portava en esquilar el ramat cada estiu. És una peça que li sap greu haver deixat enrere: és un record de la seva mare. Es promet que quan pugui tornarà a buscar-la. La mare li havia explicat que el terrisser del poblat havia escrit el seu nom a la fusaiola perquè ningú li pogués prendre. Sovint, quan filava, la Sillibor mirava la inscripció. Tot i que les lletres, mica en mica, s’havien anat esborrant de tant fer girar la peça, ella sabia perfectament què hi posava: “la fusaiola de la Bastogaunin”.//

Una de les mobilitzacions del moviment Revolta Pagesa, aquest any.// F: ORIOL ROVIRA

Ideal per embolicar calçots, fer una paperina per castanyes o encendre el foc!

Però llegeix-la abans de donar-li un ús alternatiu..., cal saber què es cou a la comarca.

larellallucanes@gmail.com

Fem-hi Més presenta El Gran Showman

Aquest any, l’organització sense ànim de lucre destinarà els beneficis a Osona Salut Mental

Fem-hi+ presenta enguany El Gran Showman. L’organització, creada el 1992, prepara regularment musicals i teatres amb una finalitat solidària, destinant els guanys a diverses organitzacions benèfiques. L’any passat, els beneficis van anar a Osona Contra el Càncer, i aquest any es destinaran a Osona Salut Mental.

En el projecte hi participen aproximadament una cinquantena de persones de la comarca i dels voltants. La comunicació i implicació de tot l’equip són clau per tirar-lo endavant. La primera reunió de planificació va tenir lloc el juliol de 2025, i els assajos van començar al setembre. En les darreres setmanes s’han intensificat fins a quatre assajos setmanals.

El musical d’enguany té un missatge especial: no cal que t’estimi tothom, sinó que és suficient si ho fan les persones correctes. En definitiva, l’obra vol posar en valor la inclusió i l’acceptació.

Les actuacions tindran lloc a la Sala Polivalent de Prats de Lluçanès els dies 20, 21 i 22 de febrer. A causa de l’èxit i de la venda molt ràpida de les entrades previstes, es va decidir afegir una nova sessió el dissabte 21 a les 4 de la tarda.// XBV

Nova edició del festival de Poesia d’Alpens

Aquest cap de setmana torna a Alpens el Poètika, festival amb tot d’activitats relacionades amb la poesia. Dissabte a la tarda tindrà lloc el recital de poesia i música Silencis, el nou muntatge del grup alpensí Carrer de la poesia, 14 on es fa una reflexió sobre els diferents aspectes del silenci. Al vespre, després d’un sopar poètic al Casino, tindrà lloc el concert de Guaret, grup musical que promet “música crua i senzilla com un sol d’agost”.

Diumenge al matí es farà la Caminada poètica amb la rapsoda Elena Sixto, que afirma que “la natura és poesia en estat pur” i que és autora també de Llunarbori des de fa catorze anys, un calendari de la lluna i els arbres sagrats. A la tarda serà temps per al micro obert i després es projectarà el curtmetratge Gos que borda boira endins dedicat a Miquel Martí i Pol i es farà un col·loqui amb el director, guionista i músic Jordi Lara.// JIP

La caminada poètica de l’any passat.// F: JOAN IBORRA PLANS

Joan Pera tancarà els actes de la Fira del Món Rural de Sant Bartomeu del Grau d’aquest any

La Fira, que se celebra cada primer diumenge de març, tindrà com a principal novetat una demostració de gossos d’atura que començarà a les 11 del matí

La Fira de Sant Bartomeu del Grau se celebra el primer diumenge de març, quan carrers i places s’omplen de parades i gent. Els actes, però, començaran divendres 27 amb una xerrada sobre la comunitat energètica, a les 7 de la tarda, al Casal.

Un dels plats forts de la Fira d’enguany serà, sens dubte, l’espectacle Una estona amb Joan Pera, que es farà diumenge a les 6 de la tarda al Casal i pel qual fa dies que hi ha les entrades a la venda.

El popular actor visita per primera vegada Sant Bartomeu i ho farà amb aquest monòleg on repassa la seva vida i la seva trajectòria amb l’humor que el caracteritza. Pera és un referent de l’escena còmica catalana; el seu humor humà i blanc arrenca somriures allà on va. El 2019 va rebre el

Premi Gaudí d’Honor per la seva trajectòria com a actor, director i actor de doblatge.

FIRA DEL MÓN RURAL

Un any més, la fira de Sant Bartomeu estarà dedicada al món rural i una de les novetats d’enguany serà la demostració de gossos d’atura que es farà als camps de

El carnaval, el dissabte, acabarà de fer rodó el cap de setmana

sota el casal direcció Rocanegra a les 11 del matí.

Al migdia arrancarà la cercavila amb els bastoners, grallers i geganters de Sant Bartomeu, que donaran la benvinguda als visitants i paradistes.

Al llarg del matí, entre la plaça Doctor Griera i el passeig El Grau s’hi podrà veure una mostra de

maquinària agrícola. Pel que fa a la demostració de bestiar, l’Ajuntament resta pendent de l’autorització del DARP.

Una de les activitats de la Fira de Sant Bartomeu que ha esdevingut gairebé una tradició és la cursa d’orientació que aplega cada any desenes de participants. Enguany s’hi suma la Rogaine popular. Els darrers anys, els que també eren fidels a la Fira eren els de la Bartolina Teatre amb Els Avalots 1623. Enguany no hi seran, així que caldrà esperar a l’edició del 2027 per saber com segueix l’aventura de la Betriu, que va abandonar el Jaume per fugir amb el Bernat.

El cap de setmana santbartomeuenc l’acabarà de fer rodó el carnaval del poble que es farà dissabte. A la tarda, hi haurà la cercavila, organitzada per la Cucafera, i al vespre, hi haurà el sopar de carnaval i el concurs de disfresses i espectacles, que organitza la Comissió de Joves.//

SANT BARTOMEU DEL GRAU

Per_ Carolina Font Usart

Els geganters, bastoners i grallers l’any passat a la Fira// F: JOSEP M. COSTA - AJ SBG

Dimarts de Carnestoltes escandalós · Alpens

Dimarts, Alpens va celebrar el tradicional dinar de Carnestoltes, que està documentat des de l’any 1736, quan el bisbe de Vic retreu l’actitud “escandalosa y contra la pietat christiana” dels alpensins (web: dalpens.cat). JIP

Ferran Palau obre l’assaig del seu directe · Lluçà

El passat divendres 6 de febrer, l’artista Ferran Palau va obrir l’assaig del directe del seu nou disc Aniversari Feliç (2026) a la Fonda La Primitiva, en un concert íntim i minimalista després de sopar a veu i guitarra.// NSM

Colors, carrosses i gresca omplen els carrers · Prats de Lluçanès

El poble es va guarnir de dalt a baix per celebrar un Carnestoltes multitudinari. Un dia rodó amb un matí de comparses i balls als carrers que van acabar a la plaça Vella, per després, dinar i fer karaoke al Pavelló.// RED.

Com és habitual, un diumenge més el poble va acabar el cap de setmana amb la projecció d’una pel·lícula al Centre. Aquesta vegada va ser el torn de la premiada Sorda, d’Eva Libertad.// RED. Diumenges de cinema · Sant Boi de Lluçanès

El Pradenc guanya confiança i derrota el líder

Quinzena de doble jornada per al Futbol Club Pradenc, que ha disputat dos partits (malgrat l’aturada de Carnestoltes). Un dels partits, contra el líder, el Voltregà, que s’ha saldat amb victòria per als blaugranes; i l’altre, el partit anul·lat per la nevada, contra el Santa Eugènia.

El primer enfrontament contra els del Voltreganès el van jugar a domicili. El partit estava inicialment controlat pels locals, però el Pradenc aconseguia generar contraatacs perillosos. Al minut vint-i-quatre de la primera part, els blaugranes es van avançar al marcador amb un gol a pilota aturada. Cinc minuts després van ampliar l’avantatge amb el 0-2 i, abans del descans, amb l’equip crescut, van aconseguir el 0-3. A la represa, l’equip local va sortir decidit a capgirar la situació, i al minut 60, va retallar distàncies. El partit es va bolcar a la porteria del Pradenc, però una errada defensiva dels líders va permetre a Guillem Sucarrat, jugador del juvenil que debutava el mateix dia, sentenciar el matx aprofitant l’ocasió. A les acaballes, el Voltregà va marcar el segon gol, insuficient per intentar capgirar el marcador.

Després del gran triomf al camp del líder, el Pradenc volia encadenar dues victòries consecutives en el partit intersetmanal a casa contra el Santa Eugènia. Els blaugranes van aconseguir marcar dos gols, però un Santa Eugènia molt efectiu va respondre amb quatre dianes, deixant un 2-4 amarg per als locals. Malgrat la derrota entre setmana, el Pradenc surt reforçat d’aquesta quinzena després de superar el líder i es manté en una bona dinàmica per continuar treballant i lluitant pels seus objectius.// JBA

El Futsal Prats ensuma les posicions d’ascens

Quinzena positiva per al Futsal Prats després de derrotar el CN Caldes a casa. El partit, disputat el dia 7 de febrer, va començar amb una gran fortalesa dels locals, que van sortir contundents i amb ganes d’aconseguir els tres punts. Ja a la primera part, el Futsal Prats va aconseguir avançar-se amb un matiner gol. Els blaugranes van continuar empenyent amb força per augmentar la seva distància i aconseguir un gran avantatge respecte als rivals, arribant a la mitja part amb un 3-0. En la segona meitat, el FutSal Prats va continuar amb un gran domini local, tancant el resultat –i enduent-se els tres punts– amb un últim gol, finalitzant amb un marcador favorable de 4-0. Aquest resultat col·loca el Futsal Prats en la desena posició, a una plaça de l’ascens a Primera.// GSA

L’Olost no se’n surt contra els seus rivals directes

El Futbol Club Olost continua ensopegant contra els seus rivals. Aquesta quinzena, dues derrotes a domicili contra el Santa Eugènia i el Montesquiu –rivals directes de la classificació– envien l’equip blanc-i-verd a la part baixa. Això sí, amb un gruix de punts que encara els permet respirar. El primer partit, disputat el cap de setmana passat a Santa Eugènia de Berga, es va saldar amb un contundent 6 a 1 a favor dels locals. L’altre matx vers el Montesquiu, disputat entre setmana per la jornada pendent anul·lada per la nevada, es va tancar amb un 2 a 1 a favor dels locals. Els del Bisaura es van avançar al minut sis, i malgrat la resposta ràpida dels olostencs tres minuts després, la primera part ja es va tancar amb el resultat que es va mantenir fins al xiulet final. La pròxima jornada, l’Olost rebrà a casa el Rupit, cinquè a la classificació.// LCP

Gil

debuta al Junior WRC a Suècia

El pilot olostenc Gil Membrado ha debutat aquest cap de setmana al Junior WRC (World Rally Championship), al Ral·li de Suècia. Una prova completament nova per a l’actual campió d’Espanya de Rallis de terra, que ha debutat amb un nou Ford Fiesta Rally3.

Membrado ha estat acompanyat pel seu nou copilot, Adrián Pérez, amb qui ha establert una bona sintonia que s’ha plasmat tram rere tram, aconseguint el segon millor temps del Junior WRC a la primera especial.

Malgrat un petit contratemps a la darrera especial de divendres, Membrado ha destacat com a debutant, aconseguint la quarta posició en un ral·li marcat per la neu i el gel presents a cada tram.// RED

L’equip jugant a Montesquiu.// F: FC OLOST

Jugant el partit recuperat contra el Sta. Eugènia.// F: JOSEP PÉREZ

Gil Membrado competint sobre neu.// F: PREMSA GIL MEMBRADO

Membrado

MOTOR

El Lluçanès, protagonista a la Volta Ciclista

La prova ciclista passarà per Oristà, Olost, Perafita, Sant Agustí de Lluçanès i Santa Maria de Merlès en la quarta i la sisena etapa

LLUÇANÈS

Per_ Lluc Corominas Peraire

El Lluçanès serà l’escenari de dues etapes de muntanya de la nova edició – la que fa 105 – de la Volta Ciclista a Catalunya, que es farà l’última setmana de març. La primera de les etapes lluçanenques serà l’etapa 4, amb inici a Mataró i final en alçada a l’estació de Vallter. Els corredors,

després de coronar l’Alt de Sant Feliu de Codines, baixaran fins a Oristà i continuaran cap a Olost, des d’on enfilaran la pujada fins a Perafita i el Collet de Sant Agustí de Lluçanès. Des d’aquí ja entraran cap al Ripollès fins a coronar el port de categoria especial. L’altra jornada amb protagonisme lluçanenc serà l’etapa 6: l’etapa reina d’aquesta Volta i de les precedents. La coneguda “etapa del Berguedà” mantindrà

El Sant Feliu ensopega contra el Puigcerdà C.F.

El Sant Feliu Sasserra perd 2 a 4 davant del Puigcerdà, en el primer partit a casa d’aquesta segona volta celebrat diumenge 8 de febrer.

Malgrat que els santfeliuencs van obrir el marcador només d’arrencar el partit amb un gol de Roma, els de Puigcerdà empataven al minut 29. Deu minuts després de començar la segona part va arribar un nou gol dels visitants, però el Sant Feliu no es va arronsar fins que al minut 82 Pujol empatava el marcador. Quan faltaven pocs minuts pel final el Puigcerdà aconseguia el 2-4 definitiu.

Després de l’aturada per Carnestoltes, el Sant Feliu Sasserra rebrà aquest diumenge el Navàs.// CFU

el seu traçat habitual, amb inici a Berga i direcció a Merlès. Tot seguit, els ciclistes resseguiran el curs de la Riera de Merlès cap a Borredà, des d’on començaran el reguitzell de ports de la jornada: Batallola, Pradell (de categoria especial), Sant Isidre i el final al Santuari de Queralt. La prova ciclista per excel·lència del país enguany reunirà ciclistes de renom com Jonas Vingegaard, Remco Evenepoel o Tom Pidcock. La Volta Femenina també passarà pel Lluçanès La consolidada Volta Femenina també passarà pel Lluçanès. A més, ho farà el dia en què es disputarà l’etapa reina, amb sortida a Sant Vicenç de Castellet i final a la Molina. Les ciclistes entraran a la comarca per Sant Feliu Sasserra, des d’on enfilaran la pujada fins a Prats. Deixaran el Lluçanès, igual que la prova masculina, resseguint el curs de la Riera de Merlès fins a Borredà. La Volta femenina tindrà lloc del 19 al 21 de juny, i l’etapa lluçanenca serà la del mig.//

HÍPICA

Enzo Comas viatja als Emirats Àrabs Units

Enzo Comas de Sant Feliu Sasserra va participar el passat 6 de febrer en un raid de 40 km als Emirats Àrabs Units.

Comas, que recentment va guanyar el campionat d’Interautonomies, va arribar als Emirats Àrabs de la mà de les quadres Aljood Stables, que el van invitar a córrer aquesta carrera al desert .

El jove genet es va proclamar campió de la prova, on hi van participar més de 136 cavalls. Amb aquesta victòria, Enzo Comas es converteix en el primer nen amb residència europea que participa en un Raid als Emirats Àrabs Units, com explica Anna Yebra.// RED

POLIESPORTIU

Nova campanya del Consorci contra la violència en l’esport

El Consorci posa en marxa la campanya contra la violència i la discriminació en l’esport. Amb el lema “El respecte és la millor jugada”, l’ens instal·larà diverses lones i cartells en equipaments esportius de la comarca. La campanya vol sensibilitzar sobre aquesta problemàtica i apel·la tant als equips tècnics com al públic i als esportistes per erradicar qualsevol mena d’actitud violenta. En aquest sentit, el Consorci farà coincidir l’inici de la campanya amb el Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia en l’esport, el 19 de febrer. L’acció dona continuïtat a la formació que el mateix Consorci va engegar el novembre, adreçada als membres de la junta i cos tècnic de les entitats esportives del Lluçanès. Aquesta formació buscava dotar d’eines per saber com gestionar aquestes situacions i de recursos per poder elaborar un protocol d’actuació.// LCP

Oristà acollirà un certamen nacional de tir

Oristà acollirà el cap de setmana del 7 i 8 de març el XIX Campionat d’Espanya de Recorreguts de Caça. El certamen es disputarà al camp de tir de Vilaregut.

La prova comptarà amb sis línies de tir, des d’on 90 màquines llançaran més de 150 plats, tal com explica la Federació Catalana de Caça des de la seva pàgina d’Instagram.

Aquest tipus de prova de tir que es fa des d’un punt fix des d’on el participant ha de disparar a plats de grandàries i gruixos diversos que surten disparats a diferents velocitats i trajectòries, simulant el recorregut i el vol que farien peces de caça menor.// RED

Els ciclistes de La Volta Catalunya, passant per Merlès, l’any passat.// F: ALBERT OBRADORS - @ALBERT.2022.CALMINGO

La tècnica d’Esports del Consorci, Sara Sucarrats; la vicepresidenta, Montse Boladeres, i la tècnica d’igualtat, Mònica Jofre, presenten la campanya.// F: CONSORCI

FAMÍLIA SAYOL ALTARRIBA

“N’hem après a força de veure-ho fer”

HONESTEDAT, PACIÈNCIA I CONFIANÇA

M’atenen la Dolors, en Gil i en Xavier i, en una conversa distesa i agradable, repassem una trajectòria de més de quaranta anys darrere el taulell de la botiga. En Gil i en Xavier –germans–, havien mamat aquell ofici ja de petits; són la quarta generació d’un negoci familiar que va néixer a principis del segle XX i que ha perdurat fins a l’any 2026. No sense evolucionar i transformar-se, això sí, en diverses ocasions.

La Dolors –esposa d’en Gil i cunyada d’en Xavier– és filla de Manlleu, i a casa seu també sabien què era despatxar a darrere un taulell. De totes maneres, expliquen que la base de l’aprenentatge és la pràctica i que han anat aprenent a dur la botiga a base d’anar fent el que veien a casa i d’adaptar-se als temps i als hàbits de la clientela.

Segurament, aquestes són algunes de les claus que permeten que un negoci aguanti quatre generacions. Amb el seu permís, i amb la potestat que m’atorga ser-ne client esporàdic, hi afegiria que l’honestedat, la paciència i la confiança són pilars que de ben segur també hi han ajudat.

QUINS FOREN ELS ORÍGENS DE LA BOTIGA DE CAL SAYOL?

Els nostres besavis eren fills de la masia Mas Monells (d’aquí ve el sobrenom de la botiga, “Cal Monells”), i quan van marxar d’allà van anar a parar a una casa de Sant Bartomeu que es deia Cal Mundó. Allà ja hi van arrencar el negoci, que d’entrada era un cafè. Uns anys més tard, el 1906, es van traslladar a una altra casa del poble i hi van muntar una petita botiga.

I AQUEST NEGOCI VA CONTINUAR VIU DURANT QUATRE GENERACIONS. COM S’HA TRANSFORMAT? Al principi hi teníem una mica de bar, i feien cafès i alguna cosa de menjar. Llavors hi van posar la botiga, i també hi tenien la central de telèfons, perquè la gent encara no tenia telèfon a casa i tots els pobles tenien un punt des d’on es podia anar a trucar. Al segon habitatge també hi van tenir bestiar: algunes vaques, porcs i una euga. Finalment, ara fa 42 anys, ens vam traslladar a on som actualment, i la botiga es va convertir en el colmado actual.

COM ERA EL POBLE EN AQUELLS MOMENTS?

Miquel Casadevall Franquesa

Sant Bartomeu del Grau

Sigui com sigui, el món canvia molt ràpid i és llei de vida que les coses, per molt que durin, s’acabin. Així i tot, és interessant, de tant en tant, aturarnos i mirar què deixem enrere. I mirar també endavant: tal com diuen ells, hem de ser conscients que la gent dels pobles tenim el poder de decidir com volem que siguin aquests pobles.

Llavors el poble era molt més petit. Només hi havia l’estanc, que també era fonda, nosaltres i el forn de pa. Quan nosaltres érem adolescents, encara teníem el bar, i també hi teníem una sala de ball, on de tant en tant hi feien la festa dels quintos o alguna obra de teatre. Els clients eren bàsicament gent del poble. Venia el jovent a sopar i la gent gran a jugar a cartes.

ERA UN PUNT DE TROBADA?

Sí; hi havia gent que anava a ballar a altres pobles amb el cotxe de línia i quan tornava, venia a sopar aquí. També hi havia moltes vegades que el jovent venia a veure la tele, perquè a les cases encara no n’hi havia. Solien venir a veure Rintintín o Bonanza

Xavier Sayol, Dolors Altarriba i Gil Sayol, a l’interior de Cal Sayol.// F:FSA

Cal Sayol, altrament conegut com a Cal Monells, va tancar les seves portes el passat 31 de gener. Era un negoci familiar amb quatre generacions al darrere, que havia esdevingut, els darrers anys, l’únic negoci històric que quedava obert a Sant Bartomeu del Grau.

La família Sayol Altarriba, després de tota una vida despatxant al taulell d’aquell colmado, s’acomiadava a finals del mes passat de la clientela, amb un acte discret que va comptar també amb la presència d’algunes entitats del poble, com els grallers i els bastoners, que van voler oferir una actuació en agraïment pels anys de dedicació de la família.

La botiga, un cop renovada, ha tornat a obrir sota una nova regència, tancant així un cicle de més de cent anys en què una família ha vist canviar el món a través del vidre de l’establiment.

EN ACABAR L’ESCOLA, JA HO VAU AGAFAR DE SEGUIDA VOSALTRES TRES?

Sí, no hi vam donar gaires voltes. En aquell moment es va morir la nostra mare, i nosaltres ja estàvem acostumats a ajudar-la a la botiga. En vam parlar i vam decidir continuar el negoci.

COM VAU APRENDRE L’OFICI?

TU, XAVIER, PER EXEMPLE, SEMPRE T’HAS DEDICAT A LA CARNISSERIA, PERÒ JA EN SABIES?

(X) Bàsicament a base de veure-ho fer i de fer-ho. Abans també solíem matar porc a casa, i venia gent del poble que ho sabia fer: els de Ca la Mònica o Cal Madró. De matar xai me’n va ensenyar el pare, però sobretot en vaig aprendre quan m’hi vaig posar i vaig començar a practicar.

PER TANT, LA CARN QUE ES VENIA A LA BOTIGA, ERA DEL VOSTRE BESTIAR?

Al principi sí, i els matàvem nosaltres. A partir dels anys 80 ja no era permès matar el porc a casa, i ho vam començar a fer a través d’un escorxador. Els xais, encara els vam continuar matant fins gairebé l’any 2000.

QUÈ US VA PORTAR A DEIXAR EL BAR I FER UNA BOTIGA MÉS GROSSA?

Això va coincidir sobretot amb el creixement de la fàbrica de Puigneró. Quan la fàbrica es va fer grossa, al poble hi començava a haver molta més gent, i hi havia més demanda. Aleshores també teníem un altre horari: tancàvem a les nou del vespre i dissabte a les deu. Era un moment en què la botiga era molt concorreguda; l’entrada de la fàbrica era just al davant, i a Vic encara no hi havia tants supermercats. De totes maneres, també hi havia altres negocis al poble: la fonda, on també hi havia botiga, La Masia i la benzinera.

LA GENT TAMBÉ TENIA UNS ALTRES HÀBITS DE CONSUM?

Sempre hi ha hagut gent que ha comprat aquí, però és veritat que ara, segons quines coses, la gent les compra a grans superfícies o per internet.

HEU ESTAT UN BON TESTIMONI DEL PAS DEL TEMPS AL POBLE.

Sí, sí. Recordem també quan va arribar la immigració del Magrib, per exemple. Els primers migrants eren sempre homes i vivien en uns barracons al costat de la fàbrica. En aquell moment també venien sempre a comprar aquí, tot i que encara no es parlava de menjar halal

Alhora, quan es va tancar la fàbrica també ho vam notar: molta gent va marxar del poble i vam deixar de veure’ls.

HI HA ALGUN MOMENT

D’AQUESTS QUARANTA ANYS QUE RECORDEU ESPECIALMENT?

Per exemple, quan hi va haver la gran nevada del 1985. Va ser

“Durant una època ens combinàvem les vacances amb La Masia per no deixar la gent del poble gaire temps sense botiga.”

un moment intens, perquè el poble va quedar uns dies pràcticament incomunicat. Alguns treballadors de la fàbrica varen anar a ajudar a recol·locar pals de la llum que havien quedat tombats, i en acabat tothom venia a buscar viandes, garrafes d’aigua... Un altre moment semblant va ser la pandèmia. Van ser uns mesos estressants: sempre amb mascareta i guants, la botiga plena de gent i rebíem moltes comandes de gent que ens demanava que li preparéssim la compra per no haver d’entrar a la botiga. Inclús, en alguns casos de gent que s’havia contagiat, havíem repartit comandes a les cases.

EL CANVI DE LA PESSETA A L’EURO, L’ÚS DE LES TARGETES... TAMBÉ HAN SET GRANS CANVIS, OI?

I tant! Amb el canvi a l’euro, nosaltres vam rebre les monedes abans que entressin en servei per poder-nos-hi familiaritzar, ja que a partir d’un determinat moment

Un retrat en tres pinzellades

Un ideal de felicitat: Llevar-nos cada dia

Un lema: Fer-nos amb tothom

Una afició: Caminar i viatjar

havíem de tornar el canvi en euros. I el pagar amb targeta, ja se sap... Actualment potser es fa en un 70% de les compres.

US HEU SENTIT COM UN SERVEI ESSENCIAL PER AL POBLE DE SANT BARTOMEU?

Home, en casos com aquests sí. En altres èpoques érem més negocis, i durant un temps ens combinàvem les vacances amb els de La Masia per tal que la gent del poble no es quedés gaire temps sense botiga. Ara, d’ençà que érem nosaltres sols, ens havíem acostumat a fer menys dies de vacances o a fer-los menys seguits.

US VA COSTAR PRENDRE LA DECISIÓ DE JUBILAR-VOS?

Bé, feia temps que en parlàvem. (G) En Xavier i jo ja ens podríem haver jubilat fa uns anys. (D) Jo encara hagués pogut aguantar una mica més, però els canvis que ens requeria haver de renovar programari i bàscules per instal·lar el Verifactu, que en teoria havia d’entrar en vigor al gener del 2026, ens van ajudar a acabar de prendre la decisió.

QUIN ÉS EL VALOR DE LES PETITES BOTIGUES DE POBLE DAVANT LA GRAN VARIETAT D’OFERTA D’UN SUPERMERCAT?

Suposo que el tracte amb la gent, el fet de conèixer-te de tota la vida, la confiança... Nosaltres ens hem sentit molt valorats i agraïm molt la calidesa de la gent en anunciar que plegàvem i en la festa de comiat.

I ARA, QUÈ PASSARÀ AMB LA BOTIGA?

Els nostres fills han estudiat altres coses i no ho volien agafar, i ho entenem. Però com que formem part del grup Coaliment, ells mateixos ens van contactar amb una persona interessada a agafar el relleu del negoci, que tot i que ha reformat el local, es va comprometre a mantenir una línia de productes semblant a la que teníem nosaltres.//

Porta de la botiga de Cal Sayol en el seu emplaçament anterior.// F: ARXIU

CARTA

Sobre videocàmeres de seguretat als pobles

Josep Itxart Romagosa Olost

Com ja fa cert temps algunes veus han alarmat i, a propòsit dels últims incidents de robatoris, en concret el cas que conec a Olost, es va fent evident una certa deslocalització geogràfica de la delinqüència. Bona part d’aquesta delinqüència migra dels grans nuclis, que han guanyat en presència policial i campanyes operatives específiques, i es desplaça a parts del territori menys poblades, on es poden moure amb més comoditat, com és el cas dels petits pobles que ni tan sols tenen efectius de Policia Local.

Sense entrar a analitzar-ho, em va cridar l’atenció una notícia al Diari de Girona on s’explicava que el Govern i els Mossos d’Esquadra oferien als ajuntaments de la Cerdanya la instal·lació subvencionada de càmeres de seguretat, ja que només Puigcerdà disposa d’agents de Policia Local. La notícia remetia a la norma ISP/4/2026 del Departament d’Interior i de Seguretat Pública, de la Diputació de Barcelona, del 19 de gener. Aquesta norma vigent estableix les bases “que han de regir la concessió de subvencions per a l’adquisició i instal·lació de dispositius de videovigilància als ajuntaments de municipis sense policia local”. En línia amb la normativa, aquestes càmeres s’integraran a la xarxa de seguretat dels Mossos d’Esquadra previ conveni.

La norma permet a cada municipi rebre fins a 30.000 € per cobrir l’adquisició, la instal·lació i el primer manteniment, i els ajuts posteriors de manteniment són fins a tres anys per un import de 450 € per càmera.

En el cas del Lluçanès pot ser interessant emprendre una iniciativa supramunicipal, si és el cas i liderada pel Consell, per fer una sol·licitud conjunta de finançament als pobles beneficiaris.

Les càmeres de videovigilància les entenc no com a control de la ciutadania, sinó com una mesura més per reforçar la seguretat i convivència a les principals vies d’accés als municipis o zones estratègiques, que compensi la manca d’efectius policials. Que, en moments puntuals de denúncia o infracció, els Mossos disposin d’imatges amb data i hora de moviments no habituals de matrícules i persones, o si més no com a mesura preventiva i dissuasiva.//

El món vegetal és, sens dubte, molt ampli. Gran quantitat d’espècies, varietats, famílies i tota mena de vida arrelada ens precedeix; es relaciona, lluita, regenera, viu i sobreviu sempre. Realment, el regne vegetal ens sustenta i té una enorme saviesa que de tan bàsica, simple i primordial –talment com el fet de respirar–, n’obviem aquest prodigi. Sí, les plantes són imprescindibles, ho sabem i les gestionem com bonament podem. Tot i que afortunadament, estan arrelades i no van voltant pel món fent nosa (sinó proba-

Coincidint amb els actes de la Candelera, la companyia teatral La Trebinella va presentar nova obra de la mà d’un clàssic de Carlo Goldoni. Val a dir que Mirandolina és una d’aquelles obres que ens ajuda a entendre per què es poden etiquetar de clàssic: a banda del fet que hagi sigut interpretada des de fa molts anys, conté uns valors que no són únics de l’època en què va ser escrita, sinó que són ben presents encara avui dia. Això, sumat a un ritme d’acció constant i a la bona interpretació dels seus personatges, fa que el públic hi connecti des del primer moment i s’hi pugui sentir identificat en molts d’altres. Dins d’un marc escènic aparentment costumista: un hostal regentat per Mirandolina, una dona que ja va heretar el negoci del seu pare, i uns personatges aparentment estereotipats (el marquès, el comte, el cavaller, la serventa, les còmiques...) es teixeix una trama que comença amb un to de comèdia i s’intensifica fins al punt de plantejar debats més profunds. El personatge de Mirandolina no té gens d’interès a casar-se amb cap pretendent; es creu una dona autosuficient, fins que apareix un cavaller amb un discurs totalment despectiu envers les dones i és aquí quan ella decideix actuar: li farà creure que ella està bojament enamorada d’ell perquè ell la correspongui i així deixarlo en ridícul. Aquí ve la part més intensa de l’obra: l’espectador pot veure com, tot i la fermesa del cavaller (interpretat tenaçment

GRUP

blement ja no hi serien).

per Pep Punsola), sembla que es vagi estovant fins que finalment li declara obertament el seu amor, però és llavors quan en alguns moments, la protagonista sembla haver caigut en el seu propi joc i també dubta de si casar-s’hi o no. Sent personatges antagònicament diferents, tots dos actuen igual: ferms en la posició de no voler una parella sobretot davant dels altres, però no del tot insensibles al joc que ells mateixos han creat. La diferència de la seva actitud independent en aquest cas recau en el fet que un ho fa des de l’odi a l’altre gènere i l’altra ho fa des de l’amor a si mateixa. I qui venç finalment és l’amor, triantse l’hostalera a ella mateixa i enaltint també el valor de l’amistat que comparteix amb la serventa. I aquí una altra sorpresa: la increïble veu de Judit Vidal, l’actriu que representa Mirandolina, musicant aquest moment decisiu de l’obra. Un punt musical que no apareix al text original, però com comenta el director Ton Baig “no es podia no aprofitar l’ocasió per escenificarho d’aquesta manera”.

Feminisme, masclisme, materialisme, aparences, lluita de classes, homosexualitat, etc., són alguns dels temes que es posen sobre la taula, però, sens dubte, l’empoderament liderat per la protagonista és l’essència principal de l’espectacle, fent que el públic marxi amb la sensació d’una comèdia, però amb un ventall de reflexions molt més enllà.// ELISA LLORENS RODRÍGUEZ

D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN

Totes elles ens ofereixen diverses utilitats, bé sigui utilitzant-les senceres o algunes de les seves parts com les fulles, les flors, les arrels, l’escorça, els fruits o les llavors. Des de fa moltes generacions, n’hem anat experimentant diverses maneres d’aprofitar-les per fer extractes, maceracions, tints, premsats i tots els seus derivats; permetent-nos, d’aquesta manera, conèixer les seves

La saviesa de les plantes

propietats, com també la seva toxicitat, en obtenir-ne compostos químics i descobrir-ne els principis actius: alcaloides, glucòsids, tanins, vitamines, carotens, resines, sals minerals, àcids orgànics, antibiòtics. Sigui com sigui, moltes plantes encara són sovint utilitzades com a remeieres i cal conèixer-les i no subestimar-les, ja que si en prenem és bo comunicar-ho. Sobretot si ens mediquem perquè podrien interactuar

amb el medicament i generar un efecte contraproduent. Seria bo, doncs, que la saviesa popular i el bon fer de la llibertat anessin de bracet amb la medicina general, ja que som éssers multiculturals. Se sap també que les plantes es comuniquen, ajuden i competeixen dins la seva societat. Negar o destruir vida –per petita que sigui– és una cadena de despropòsits. Un vegetal no és un simple vegetal; sinó que lluita amb els elements, s’ofereixen incondicionals i cada any floreixen… Agrair-los, per tant!//

La Mirandolina, a través dels ulls de La Trebinella · Perafita

L’efemèride febrer

A finals de gener de l’any 2015, 6 anys més tard que s’iniciés el procediment de manera oficial i després d’una llarga reivindicació, el conseller de Salut d’aleshores, Boi Ruiz, inaugurava el nou CAP de Prats de Lluçanès.

LaRella en feia ressò al número 368, que es publicava el 6 de febrer de 2015, és a dir ara fa onze anys, explicant que aquell nou equipament ja estava en ple funcionament

La inauguració d’aquesta infraestructura va significar un avenç pels habitants del Lluçanès, ja que va implicar una major diversitat d’equipaments i professionals i una menor dependència d’altres àrees bàsiques, com la d’Osona.

Segons les darreres dades públiques de Salut, l’EAP Lluçanès té assignades un total de 6.339 persones, amb una mitjana d’unes 7 visites l’any per persona.//

ONZE ANYS DEL NOU CAP

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA

» CAMBRER/A, AJUDANT DE CUINA I CUINER/A al restaurant Mas Monells de Sant Bartomeu del Grau. T: 625 84 78 47 (R612/04)

» OFICIAL POLIVALENT DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R612/03)

» MECÀNIC a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R612/01)

» CUIDADOR DE FINCA a Santa Maria de Merlès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R612/02)

» PERRUQUERIA a Prats de Lluçanès en traspàs. Planta baixa, 75m2. T: 619 919 209 (R611/02)

» DEPENDENT/A per a la botiga del Grup Viñas a Vic. Jornada completa. Persona dinàmica, amb bona atenció al públic, que l’apassioni la carn de vedella i treballar en equip. Imprescindible parlar català. CV: rrhh@grupvinas.com (R611/01)

» TEIXIDOR/A a Olost. Jornada completa. Horari de tardes de dilluns a divendres. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R610/01)

BUSCO FEINA

» NOIA de 26 anys busca feina de dilluns a divendres tant de cambrera com de dependenta d’una botiga o d’un supermercat. T: 683 317 518 (R612/05)

El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA

AGROPECUÀRIA

CAVALLS

JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS

Venda de llenya a l’engròs i al detall ENERGIES AIGUA

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

MECÀNICA

Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

DIVENDRES 20 DE FEBRER

OLOST_ CINEMA. LA COMÈDIA UNIVERSAL. La nova comèdia dramàtica italiana (Reality, Matteo Garrone). A les 5 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda. PARTIDES D’ESCACS, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.

PRATS DE LLUÇANÈS_ MUSICAL

EL GRAN SHOWMAN, a càrrec del Fem-hi +. A 2/4 de 10 de la nit a la sala Polivalent.

DISSABTE 21 DE FEBRER

ALPENS_ POÈTIKA. SILENCI(S), RECITAL DE POESIA I MÚSICA, a càrrec del Carrer de la Poesia, 14, a les 6 de la tarda al Casino. SOPAR POÈTIC, a les 8 del vespre al Casino. Concert amb Guaret, a les 10 de la nit al Casino.

SANT FELIU SASSERRA_ CONCERT DE SAXO, CLARINET I BATERIA dels alumnes de l’EMAL, a les 5 de la tarda a l’Ateneu.

PRATS DE LLUÇANÈS_ MUSICAL

EL GRAN SHOWMAN, a càrrec del Fem-hi +. A les 4 de la tarda i a les 8 del vespre a la sala Polivalent.

SANTA CREU DE JUGLARS- TALLER LABORATORI ARTÍSTIC del Lluçanès: colors, textures i elements naturals, per a la petita infància i famílies, a partir de 2/4 d’11 del matí al Local Social.

OLOST_ CARNESTOLTES. Espectacle d’animació i xocolatada, a les 5 de la tarda a la plaça Major.

DIUMENGE 22 DE FEBRER

ALPENS_ POÈTIKA. CAMINADA POÈTICA, amb Elena Sixto, a les 11 del matí sortida des del Casino. MICRO OBERT I TAST DE CAVA, a 2/4 de 5 de la tarda al Casino. PROJECCIÓ DEL CURTMETRATGE GOS

OLOST ESPAI DE CINEMA

Autors dels llibres Olost, Santa Creu i la seva gent

En el tram final d’aquest hivern fred i ventós ha aparegut a Olost una iniciativa cultural batejada com a Olost Espai de Cinema, amb la intenció de posar dempeus una eina per a l’estudi, el coneixement i el gaudi de la cultura audiovisual. Des del mateix nucli de veïns i veïnes que van fer possible els llibres Olost, Santa Creu i la seva gent i, més recentment, Viure a Olost i Santa Creu. Passat i Pre-

QUE BORDA BOIRA ENDINS, de Jordi Lara, a 2/4 de 7 de la tarda al Casino.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCERT DE PIANO, GUITARRA I BAIX dels alumnes de l’EMAL, a les 12 del migdia al Cafè Teatre Orient. MUSICAL EL GRAN SHOWMAN, a càrrec del Fem-hi +. A les 5 de la tarda a la sala Polivalent.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ CONCERT DE VIOLÍ, BATERIA, GUITARRA I BAIX dels alumnes de l’EMAL, a les 5 de la tarda al Local Social.

SANTA CREU DE JUTGLARS_ Copa Osona de trial, durant el matí.

DILLUNS 23 DE FEBRER

PRATS DE LLUÇANÈS_ ESCOLA DE SALUT. Problemes d’equilibri i estabilitat. Busquem Solucions! Amb Mireia Campasol i Meritxell Torrent, a 2/4 de 4 de la tarda a l’Espai Social.

PERAFITA_ ESCOLA DE SALUT. Problemes d’equilibri i estabilitat. Busquem Solucions! Amb Mireia Campasol i Meritxell Torrent, a 2/4 de 7 de la tarda a Cal Prats.

DIMECRES 25 DE FEBRER

OLOST_ XERRADA ESTAFES DIGITALS: no caiguis al parany, a càrrec de Caixa d’Enginyers, a les 5 de la tarda al Casal.

DIJOUS 26 DE FEBRER

OLOST_ XERRADA SOBRE LES PLANTES TINTÒRIES, a càrrec de Laia Padrós, del grup de plantes de l’Entorn, a les 5 de la tarda a la Biblioteca.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CARNAVAL, a les 5 de la tarda a l’Espai Social de la Gent Gran.

PRESENTACIÓ

sent, obres que han representat un esforç per a la reconstrucció històrica i la memòria cívica d’Olost i Santa Creu, s’engega ara aquest espai formatiu sobre el cinema. Bona part del públic actual ha perdut la capacitat de contemplar tota la densitat que pot oferir el relat cinematogràfic, acostumat a la recepció passiva d’un flux incessant d’imatges heterogènies. Fomentar la lectura crítica i comprensiva de la imatge; donar a conèixer una història mínima i bàsica del cinema perquè ens puguem situar millor davant la imatge audiovisual; difondre les quatre regles del llenguatge fílmic; contextualitzar una pel·lícula i el que vol transmetre; gaudir del cinema són

DIVENDRES 27 DE FEBRER

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FIRA DEL MÓN RURAL. XERRADA de la comunitat energètica, a les 7 de la tarda.

SANT FELIU SASSERRA_ PRESENTACIÓ Àngels de Llum. Pallassos als camps de refugiats, a les 7 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_ TERTÚLIA DEL CLUB DE LECTURA, amb el llibre “L’acabadora”, de Michela Murgia, a les 7 de la tarda a la Biblioteca.

DISSABTE 28 DE FEBRER

SANT FELIU_ RAID HÍPIC.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CARNAVAL. Cercavila, actuació de Gil Rataplam i xocolata desfeta, a les 5 de la tarda a la plaça del Casal.

OLOST_ CARNESTOLTES al casal, a 2/4 de 6 de la tarda.

LLUÇÀ_ ELABORACIÓ D’OLI DE GINEBRE i esmorzar, a partir de les 8 del matí a la Pedra Dreta.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCERT DE RUBBERSOUL, Tribut a The Beatles, a les 7 de la tarda al teatre Orient.

DIUMENGE 1 DE MARÇ

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FIRA DEL MÓN RURAL. Demostració de bestiar, mostra de maquinària agrícola, parades d’artesans i firaires, Cursa d’Orientació Rogaine popular, tallers i activitats lúdiques, durant tot el dia. DEMOSTRACIÓ DE GOSSOS D’ATURA, a les 11 del matí. CERCAVILA amb gegants, bastoners, grallers i tastet de sardanes, a 2/4 d’1 del migdia. UNA ESTONA AMB JOAN PERA, a les 6 de la tarda al Casal.

les vies per on transitarà aquest projecte que ara comença. El propòsit és, a més, arribar tant als interessats per l’art cinematogràfic com a un públic familiar, i és que formar espectadors és formar ciutadans i ciutadanes; formar espectadors significa fer possible veure pel·lícules amb tota l’extensió de la paraula. Es tracta de lluitar per trencar amb l’hàbit d’empassar-se pel·lícules i produccions audiovisuals sense pensar-les, sense apropar-se tranquillament, assossegadament a elles i gaudir de les seves imatges, de les seves propostes visuals, de les seves idees i de les seves advertències. Es tracta de dignificar la nostra mirada.//

BOTIFARRA

D’OU

INGREDIENTS

(PER 1KG DE BOTIFARRA)

» 700 grams de carn d’espatlla de porc

» 300 grams de papada de porc

» entre 4 i 6 ous

» 18 grams de sal

» 3 grams de pebre.

PREPARACIÓ

1. Piqueu la carn i disposeu-la en un bol.

2. Afegiu-hi la resta d’ingredients: la sal, el pebre i els ous batut i barregeu-ho tot.

3. Embotiu la barreja en tripa natural i talleu-la en peces d’uns 2 pams, aproximadament. Lligueu les botifarres pels dos extrems.

4. Poseu aigua en una olla a escalfar i afegiu-hi les botifarres. Abans, penseu a punxar-les, perquè si no és més fàcil que es rebentin.

5. Deixeu-les bullint aproximadament una hora a foc lent.

6. Retireu-les de l’olla amb compte i esteneu-les sobre un drap net.

La botifarra d’ou és un embotit català que per tradició es consumeix al dijous llarder o dijous gras. Marca el principi del carnestoltes i s’acaba la seva menja en l’arribar la Quaresma. Històricament s’afegia ou a la botifarra blanca per estirar-ne el consum.

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA SANT FELIU SASSERRA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

19 dj ST. BARTOMEU YLLA - CATALÀ

20 dv OLOST CONSTANSÓ

21 ds VILAPLANA VILAPLANA

22 dg ATLÀNTIDA ATLÀNTIDA

23 dl PRATS BARNOLAS

24 dt OLOST TERRICABRAS

25 dc PRATS FARGAS

26 dj ST. BARTOMEU ARUMÍ

27 dv OLOST URGELL

28 ds EURAS EURAS

1 dg ALIBERCH ALIBERCH

2 dl ST. BARTOMEU ATLÀNTIDA

3 dt OLOST AUSA

4 dc PRATS POU

5 dj ST. BARTOMEU PORTAL DE QUERALT

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

ELS MOTS ENCREUATS

VERTICALS

1. N’hi ha set o onze a cada equip, i lluiten per aconseguir guanyar el partit.

3. Persona que prepara els jugadors per jugar bé els partits.

4. Té tres pals i una xarxa. Els futbolistes hi xuten per marcar gol.

HORITZONTALS

2. És en una cantonada; algunes vegades xuten des d’allà i hi ha una bandera.

5. Bota molt; pot ser de diferents colors i la xuten els futbolistes.

6. Persona que té unes targetes de color groc i vermell i porta un xiulet.

SOLUCIONS

Àrbitre

Pilota

Porteria

Entrenadors

Córner

Jugadors

ELS ENCANTS

ES VEN

» FURGONETA Renault Express de 2 places amb caixa, doble porta al darrere i una porta lateral. Motor 1.0, de benzina amb 75 CV. 41.000 km. Any 2022. Molt bon estat. T: 680 94 14 31 (R612/10)

» EQUIP DE BICI: SABATES de bicicleta BTT nº 40, vermelles. PANTALONS de bicicleta llargs i jaqueta. Per a canalla de 10 a 12 anys. 60 € T: 608 938 507/ 93 856 03 18 (R612/11)

» DESSUADORES en molt bon estat per a canalla de 10 a 12 anys. 10 €. T: 608 938 507 / 678 132 229 / 93 856 03 18 (R612/12)

» MATALÀS infantil de 70x135 cm amb cobrellit i protector per a les baranes. 50 €. T: 608 938 507 / 678 132 229 / 93 856 03 18 (R612/13)

» CORTINES de dibuixos infantils de 230 cm. 50 €. T: 608 938 507 (R612/14)

» COTXE Suzuki Jimny 1999. 203.000 km i bon estat mecànic de motor i transmissió. Amortidors posteriors Bilstein amb un any d’ús. Ròtules esquerra i dreta canviades fa un any i mig. Lateral dret marcat per volcat i retrovisor dret trencat. Pendent d’ITV. Preu a convenir. T: 661 714 011 (R611/03)

» COTXE Nissan Patrol 6 cilindres. Gris, de 7 places, matrícula KJ. Molt cuidat, tant de xapa com d’interior. Motor Benzina. 203.527km. Arrenca i frena correctament. 16 anys parat, sense ITV. Ideal per a restauració o posada al dia. 2.800€ T:649 203 814 (R611/04)

» BIDÓ d’acer inoxidable de 80 litres amb aixeta. Nou. 70 €. Maria. T: 629 374 419 (R611/05)

» MÀQUINA TRITURA CARN casolana. Poc ús. 50 €. Maria. T: 629 374 419 (R611/06)

» 2 ESTUFES antigues de ferro de 60 cm d’alçada. 80 € T: 629 374 419 (R611/07)

» 4 LLANTES de 18” amb pneumàtics per a Golf MK4, Seat León i Audi A3. 580 €. T: 639 070 186 (R611/08)

» LLAR DE FOC raconera. De 110 cm de boca i 80 cm de fons. T: 618 97 22 86 (R611/08)

» GENERADOR D’ELECTRICITAT de gasolina en bon estat i molt poc ús. T: 649 791 159 (R610/13)

» BICICLETA DE CARRETERA Trek Emonda ALR 4 nova. Amb frens de disc, sistema integrat Shimano Tiagra. Alumini Alpha sèrie 300 ultralleuger. Pes de 8,7 kg. 1.300 € negociables. T: 600 218 296 (R610/13)

» CAIXES DE CARTRÓ de 400x300x300mm. Ideals per mudances o guardar-hi llibres o objectes. Noves per estrenar, plegades i sense marcar. T: 639 00 43 26 (R610/12)

» TERRENY URBÀ a Prats de Lluçanès de 1.919m2 al PMU-2 La Coma - Bona Sort. 160.000 €, preu negociable. T: 608 441 113 (R610/13)

C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com Donem solucions!

ES LLOGA

» PIS a Sant Feliu Sasserra. 4 habitacions, àmplia cuina i lavabo i garatge. T: 643 341 737 (R610/10)

» HABITACIÓ a casa de 4 vents a 5 minuts de Sant Feliu Sasserra. 266 € més subministraments. Jordi. T: 602 346 692 (R610/11)

SUPERMERCATS

C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès 622 15 10 01

Repartim a tot el Lluçanès!

ALIMENTACIÓ

FORNS DE PA

LES FOTOS DEL TEMPS

Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Capvespre del 14 de febrer des dels Munts, a Sant Agustí de Lluçanès.// F: ALÍCIA DE VILAR

La Gavarresa baixa ben alegre, el 13 de febrer, a Oristà.// F: PERE CORS

Pirineu

L’esclafit del 13 de setembre, que va ferir els pins, ha provocat l’entrada d’un fong i es moren, a Lluçà.// F: JORDI CAMPS

Mol·luscs a la riera Lluçanès, el passat 15 de febrer.// F: @JORDIOLIVERSOLA

Neu i boires amb les primeres llums del sol al Pedraforca i al Cadí, des de Sant Bartomeu del Grau, el 10 de febrer.// F: EMILI VILAMALA

CUQUES, PLANTES I FERES

Aquests dies el sol ha sortit i fins i tot ha pogut escalfar una mica l’ambient, i de seguida hem començat a veure alguna papallona volant amunt i avall buscant alguna flor. Jo concretament he pogut observar tres espècies diferents, totes elles ben comunes però igualment precioses. El paó de dia ( Aglais io ), que és molt vistós, amb els seus tons vermellosos i marrons i unes taques semblants a ulls de color blau elèctric. També he observat alguna llimonera ( Gonepteryx rhamni ), que és de tons grocs el mascle i verd clar la femella, ambdós ben visibles. La tercera espècie que he vist és la migradora dels cards ( Vanessa cardui ), que és tacada de tonalitats taronges, negres i blan -

Les primeres papallones

ques i igual que les altres dues és força gran i fàcil de veure. És normal veure aquestes espècies per aquestes dates, ja que passen l’hivern en fase adulta, o sigui en forma de papallona, i quan fa algun dia de bonança surten dels seus amagatalls i les podem veure volar. La migradora dels cards. Se’n diu així perquè les erugues s’alimenten

de plantes de la família dels cards i perquè la papallona fa una espectacular migració de 10.000 quilòmetres. No ho fa una sola papallona sinó que són unes quantes generacions que van fent el recorregut des de l’Àfrica subtropical fins al nord d’Europa. A la primavera hi ha dies que aquest fenomen es pot observar ben clarament quan molts individus passen volant de sud a nord pel Lluçanès. I mentre estic escrivint aquestes ratlles, m’arriba un missatge d’unes altres migradores: una companya està veient un estol de grues ( Grus grus ) creuar la comarca en el seu camí cap a les zones de cria del centre i nord d’Europa. Bon viatge!// RAMON BAUCELLS

TAN LLUNY, TAN A PROP

LA NIT DEL 12 DE FEBRER DE 1939

El 1939 molts catalans van travessar, al mig de l’hivern, el Pirineu, buscant la llibertat darrere les muntanyes.

Moltes vegades he intentat ensenyar com era el cel que veien els republicans en el seu camí cap a l’exili, però només en Lluís del Museu de la Retirada de Camprodon m’ha escoltat.

I molt seriosament em va dir: — Jo vull la nit del 12 de febrer de 1939.

Em va fer curiositat: per què aquella nit tan concreta?

Doncs em va explicar que les tropes franquistes van tancar primer el pas per la Jonquera i es van anar apropant pel Pirineu cap a l’oest per bloquejar-lo. El 12 de febrer de 1939, per Coll d’Ares, va ser la darrera nit i l’últim lloc per on podien escapar.

Jo no sabia que per Camprodon i per Coll d’Ares hi van passar cent mil persones en quinze dies. Us ho podeu imaginar? Jo sí, i penso en el desgavell físic i emocional. Segur que hi havia nens que es perdien de les seves mares, no sé, però imagino mil i una històries de tantes famílies, de tantes persones.

Era un hivern fred amb neu a les muntanyes, com el d’aquest any.

Imagineu la sensació de veure que s’amaga el sol i se t’acaba el temps. Aquella va ser una nit ben estrellada i cap a un quart de set es va fer fosc. Júpiter brillava de manera molt espectacular i una mica abans de les vuit es va amagar.

Saturn, ben petit i groguet, es veu fins a les deu de la nit.

Des de les tres de la nit es veu Mart, ben vermell però poc brillant.

Orió, Sírius, les Plèiades dominen el cel de l’hivern, i el Carro el veiem ben vertical a la dreta de l’Estel Polar quan comença la nit.

La Lluna surt tard perquè és minvant i no la veuen fins una mica abans de les quatre de la matinada. Venus es comença a veure molt, molt brillant cap a les cinc de la matinada fins que es fa de dia i queda tancada la frontera.

Fa uns dies va ser dotze de febrer i vaig pensar en tot això.

M’encantaria que per fi arribés una nit en què la pau deixi dormir tothom tranquil a la Terra. Que ja no es repetís més la mateixa història.// INÉS DIBARBOURE

Exiliats creuant la frontera francesa, l’any 1938.// F: HÉLÈNE ROGER-VIOLLET

El

ben nevat, vist des d’Olost, l’11 de febrer.// F: JOSEP MARIA RUBIO RIUS

7:26 h - 1 de març

18:43 h - 1 de març

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

3 de març

19 de març

Més informació:

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

15,30 ºC · dia 16

-1,20 ºC · dia 15

6,18 ºC

65,2 km/h · dia 12

41,60 L · 8 dies

125,30 L 15,20 L · dia 13

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

17,20 ºC · dia 12

-2,30 ºC · dia 15

6,70 ºC

72,4 km/h · dia 12

41,60 L · 8 dies

128,00 L 16,00 L · dia 13

De l’1 al 16 de febrer

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

EFEMÈRIDES

LA “NEVADA GROSSA” DEL FEBRER DE 1944

Entre els dies 23 i 26 de febrer d’aquell any es va produir la que es coneix com la “nevada grossa”, la més important de tot el segle XX, que va afectar principalment les Terres de Ponent i el prelitoral tarragoní. A la resta de Catalunya, especialment a la meitat est, la neu es va convertir, per l’entrada d’una glopada d’aire càlid, en forts aiguats a les cotes més baixes que van provocar el desbordament de rius i rieres, causant greus inundacions. El fet que simultàniament es produïssin fortes nevades a cotes baixes i pluja intensa és un fenomen excepcional, amb pocs antecedents coneguts. El dia 23 la nevada va ser

LLUÇÀ (760 m)

15,10ºC · dia 11

-1,40 ºC · dia 15

6,10 ºC

91,7 km/h · dia 14

41,50 L · 6 dies 124,00 L 16,50 L · dia 13

ST. MARTÍ D’ALBARS (662 m)

16,40 ºC · dia 12 -2,50 ºC · dia 15 6,10 ºC

66 km/h · dia 14

40,20 L · 7 dies 114,80 L 14,80 L · dia 13

ALPENS (871 m)

16,00 ºC · dia 11

-1,70 ºC · dia 15 5,80 ºC

78,9 km/h · dia 12 45,60 L · 7 dies 130,00 L 17,20 L · dia 13

PERAFITA (774 m)

14,90 ºC · dia 12 -1,90 ºC · dia 15 5,81 ºC

km/h · dia 14

L · 8 dies 107,50 L 14,40 L · dia 13

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)

13,00 ºC · dia 12

-2,20 ºC · dia 15

4,50 ºC

72,4 km/h · dia 14

33,80 L · 7 dies

92,40 L 13,40 L · dia 13

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

14,60 ºC · dia 12

-2,70 ºC · dia 15 5,20 ºC

64 km/h · dia 12 39,00 L · 7 dies 121,60 L 15,60 L · dia 13

SOBREMUNT - STA. LLÚCIA (959 m)

LA METEOROLOGIA OBLIGA A ACTIVAR DUES ALERTES DE PROTECCIÓ CIVIL PEL VENT

FEBRER PLUJÓS AMB TEMPERATURES SUPERIORS A LES NORMALS

17,60 ºC · dia 12

-2,60 ºC · dia 15

6,50 ºC

59,5 km/h · dia 12 45,80 L · 8 dies 120,00 L 17,20 L · dia 13

L 15,80 L · dia 13 LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)

OLOST - TRASSERRA (740 m)

15,40 ºC · dia 12

-0,30 ºC · dia 15

6,40 ºC

83,7 km/h · dia 14

41,60 L · 6 dies 112,20 L 17,40 L · dia 13

OLOST - MAS LLISCÀS (558 m) 17,30 ºC · dia 11 -1,90 ºC · dia 15 6,50 ºC 48,3 km/h · dia 12

13,10 ºC · dia 16

-1,30 ºC · dia 15 5,10 ºC

74 km/h · dia 14 31,40 L · 6 dies 84,40 L 14,00 L · dia 13

SANT BARTOMEU (878 m) 16,30 ºC · dia 11 - ,60 ºC · dia 15 6,90 ºC 57,9 km/h · dia 16

L · 6 dies

L · 7 dies

L

L · dia 13 ORISTÀ (460 m) 14,40 ºC · dia 12 -0,70 ºC · dia 15 5,70 ºC 69,2 km/h · dia 12 40,60 L · 7 dies 125,80 L 18,00 L · dia 13

general a tot Catalunya amb gruixos considerables. El dia 24, a la part est de Catalunya, en cotes inferiors als 1.200 metres aproximadament, la neu es va convertir en forts aiguats i el dia 25 va seguir la nevada a la meitat oest i els aiguats a la resta. La neu i la pluja van seguir, amb menys intensitat, el dia 26 i part del dia 27. Per fer-se càrrec de la magnitud de l’episodi podem posar alguns exemples. En referència als gruixos de neu, Falset va acumular 180,00 cm, Cervera 133,00 cm, Turó de l’Home 175,00 cm o Setcases 180,00 cm. Les acumulacions de precipitació van ser també molt importants, amb quantitats superiors als 450,00 mm a la majoria de les comarques de la Catalunya central. L’única dada de què disposem del Lluçanès és la de Prats: aquells tres dies es van recollir 151,90 mm.//

REFRANYS

METEOROLÒGICS

Any de pluja, any gloriós

Any plovedor, molta tendror

Boira terrera, pluja al darrere

Cada gota que plou té un arbre que l’espera

De ponent el mou i de llevant el plou

La pluja de febrer emplena de gra el graner

Pluges amb gelades fan bones anyades

Aquest febrer no ha donat treva i la meteorologia ha sigut, sens dubte, protagonista per la quantitat i diversitat de fenòmens que s’han anat succeint. Tenim un hivern força excepcional per la quantitat de precipitació acumulada, amb nevades històriques al Pirineu, llevantades, borrasques atlàntiques de gran impacte (Oriana, Nils, Marta, Leonardo, Kristin, Joseph, Ingrid, Harry, etc.) que van obligar a activar diverses alertes per intensitat de pluja, acumulació i intensitat de neu, risc d’allaus, temporal marítim i força del vent, entre d’altres. Alertes que s’activen per minimitzar riscos, però que sovint generen controvèrsia i polèmica. Al Lluçanès, tot i quedar una mica al marge dels fenòmens més extrems, l’acumulació de pluja, la falta de radiació solar, les humitats altes i les ventades també s’han fet notar. Habitualment el febrer és el mes més sec de l’any, amb força dies de temperatures negatives i força calma meteorològica. Aquest any ens allunyem d’aquest model i la majoria dels paràmetres estan fora de la normalitat. La precipitació, sense excepcions, ha estat a totes les estacions superior a la mitjana de les sèries climàtiques. Algunes de les acumulacions més significatives són Oristà amb 46,40 mm (mitjana 25,93 mm), Olost –Lliscàs amb 45,80 mm (mitjana 25,01 mm), Alpens amb 45,60 mm (mitjana 38,00 mm), Prats, Merlès i Olost – Trasserra amb 41,60 (mitjana 29,39 mm, 23,68 mm i 21,45 mm, respectivament), Lluçà amb 41,50 mm (mitjana 25,73 mm) o la Torre d’Oristà amb 41,40 mm. Aquest és el tercer mes consecutiu que les precipitacions estan molt per sobre del que és normal. Aquest hivern (recordem que l’hivern meteorològic correspon als mesos de desembre, gener i febrer) tindrà una precipitació acumulada molt superior a la mitjana. Les temperatures han estat superiors a les esperades. La cobertura de núvols que hem tingut molts dies, entre altres factors, ha fet que les temperatures s’hagin temperat, amb pocs dies amb mínimes negatives. A Perafita, per exemple, només han tingut dues matinades amb temperatures ≤ a 0,00 °C quan la mitjana al febrer és d’11,4 dies. La mínima mensual del que portem de febrer va ser de -2,70 °C el dia quinze a Sant Boi. Les temperatures mitjanes provisionals (dades a dia setze) també estan clarament per sobre de la mitjana. A Merlès és de 6,70 °C (mitjana 5,87 °C), Olost – Lliscàs i a Oristà és de 6,50 °C (mitjana 5,68 °C i 6,05, respectivament) o Prats que és 6,18 °C (mitjana 4,99 °C).

Malgrat les alertes per ratxes de vent fort (VENTCAT) que es van activar els dies dotze i catorze, que afectaven el Lluçanès, les ventades no foren extraordinàries, no van provocar danys, però sí que foren significatives. Destaquen les del dia catorze amb Lluçà 91,7 k/h, Olost – Trasserra 83,7 k/h, Sobremunt – Santa Llúcia 74 k/h o Perafita 73,4 k/h. El dia dotze Alpens va tenir una ratxa de 78,9 k/h o Merlès 72,4 k/h.// FRANCESC COMES