Rebutjar una vegada i una altra l’invasor De Miquel Casadevall Franquesa
L’atur continua a la baixa i se situa en un mínim històric, el 5,8%
· L’atur femení continua baixant malgrat que segueix sent més elevat que el masculí · Sant Martí té la taxa més baixa, 1,5%, i Sant Boi la més alta, un 9,1%
El Bisbat presenta un projecte pel Monestir de Lluçà
L’Ajuntament estudia el Pla Director i els veïns estàn a l’expecativa del futur de l’església
SEGURETAT
L’onada de robatoris s’allarga
Els ajuntaments opten per instal·lar càmeres lectores de matrícules
COMERÇ
Tanca la formatgeria de Reixagó
La Cooperativa, l’última botiga de Santa Creu, també abaixa la persiana
FIRES I FESTES
A punt per Festa
Major a Prats i a Perafita
Prats ha reprogramat els actes que s’han anul·lat d’ahir i avui per dol oficial
MOTOR
Nani Roma, 2n al Dakar
Romero també acaba la prova i Farrés va abandonar
MOTOR
Gil Membrado, cap al mundial
L’olostenc competirà al WRC Championship
LA SOLAPA
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel
Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad, Elisa Llorens i Joan Iborra Plans.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
CORRECCIÓ_
Natàlia Sala Herrero
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_
Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ricard Muntadas.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Comissió del llibre “Olost, Santa Creu i la seva gent”
ANY: Anys 50-60
LLOC: Olost
Des dels anys 50 del segle passat, el 17 de gener, festa de Sant Antoni Abat (patró dels animals, dels pagesos i dels traginers), es feia una missa al matí on s’hi repartien trossos de coca i, a continuació, es beneïen els animals a la Plaça Major. Juntament amb l’orquestra començava el Passant. La primera ballada era a la placeta de Sant Antoni; es continuava pel carrer de Berga fins a Cal Marc, on els animals ballaven mentre la gent feia el trago amb el porró i es continuava fins a arribar a Sant Adjutori, on els administradors obsequiaven amb galetes i vi dolç amb porró, després de cantar els goigs al sant. A la tornada acabaven fent unes voltes al Terreno. A la tarda, tenien lloc les curses o corrides de cavalls, burros, mules o eugues. Se solien fer des de la carretera (trencant del Raval) fins a la Casilla, però també s’havien fet al Pla de la Senyora, a la recta de La Vila o en un camp de Comalrena.
Els Encants de LaRella!
El Racó de la Feina de LaRella!
L’Agenda de LaRella!
L’Opinió dels lectors!
Amb el suport de: Revista membre de:
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
El Bisbat presenta un projecte pel Monestir de Lluçà
L’Ajuntament estudia el Pla Director
LLUÇA
Per_ Pol Asensi Turigas
El Bisbat de Vic ha elaborat un Pla Director pel Monestir de Lluçà, un document tècnic que defineix les línies generals de conservació, rehabilitació i usos futurs del conjunt patrimonial. L’Ajuntament de Lluçà va rebre aquest extens informe el passat 22 de desembre i encara n’està estudiant el contingut. Els possibles nous usos del Monestir han alertat la població de Lluçà, que ha mostrat certa preocupació davant d’aquest projecte i ha fet trobades per parlar-ne.
Els veïns temen el trasllat de l’arxiu i l’Ajuntament ha proposat custiodiar-lo
El projecte ha estat encarregat pel Bisbat de Vic a un equip tècnic extern, i tal com apunten des de la institució eclesiàstica, ha estat aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Segons explica Glòria Colom, alcaldessa de l’Ajuntament de Lluçà, les primeres converses sobre aquest pla es van iniciar fa més de dos anys, però després no se’n va tenir cap més informació fins al passat mes de desembre, quan el consistori va rebre el document complet per primera vegada.
El Bisbat considera el projecte “important i extens” i vol explicar-ne els detalls amb profunditat els propers dies
El pla traça línies d’actuació que inclouen intervencions arquitectòniques i museogràfiques, com la reconstrucció d’una cambra, la creació d’una sala polivalent multiús, la reorganització i ampliació de l’espai expositiu de les pintures murals o el canvi de l’entrada, explica Colom. Tot i això, detalla l’alcaldessa, que encara no han tingut prou temps per estudiar tot el Pla Director, “però veiem que té coses bones i coses que es poden millorar”.
mentre els veïns estan a l’expectativa del futur
El Bisbat de Vic, consultat per LaRella , assenyala que el Pla Director del Monestir de Lluçà és un projecte “important i extens”, i que prefereix explicar-ne els detalls amb calma i profunditat. Per aquest motiu, no ha fet encara declaracions de fons i s’ha compromès a ampliar la informació en els pròxims dies, fent avinent que “si ens quedem en temes puntuals, fora de context, no tenen sentit”.
Un dels punts que genera més inquietud davant d’aquest projecte és el futur de l’arxiu parroquial del monestir. El Bisbat de Vic impulsa la centralització dels arxius parroquials per garantir-ne una millor conserva-
ció, facilitar-ne la digitalització i l’accés per a investigadors i ciutadania. Aquesta possibilitat, però, ha despertat recels entre una part del veïnat de Lluçà, que tem perdre un element clau de la memòria històrica local i comarcal, consultat encara avui per famílies i estudiosos.
Des de l’Ajuntament de Lluçà es valora l’opció de millorar les condicions de conservació de l’arxiu —actualment vulnerable davant riscos com incendis o humitats— i es veu amb bons ulls la seva digitalització. Tot i això, el consistori defensa que, sempre que sigui possible, l’arxiu original es pugui mantenir
El Monestir de Lluçà, un patrimoni amb segles d’història
El Monestir de Lluçà, antiga comunitat canònica agustiniana, és un conjunt medieval de primer ordre dins el romànic català, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L’església de Santa Maria de Lluçà està documentada des de l’any 905, amb l’absis romànic original orientat a llevant i dependències organitzades entorn del claustre del segle XII.
El conjunt conserva pintures gòtiques del segle XIV, els capitells originals del claustre, una portalada amb ferro forjat i cinc tombes antropomorfes excavades a la roca.
També conserva una còpia del frontal d’altar d’origen italobizantí, datat del segon quart del segle XIII (l’original conservat al Museu Episcopal de Vic), una còpia de la creu d’altar de Crist Majestat, original també conservada al MEV, i una petita col·lecció d’art litúrgic de la parròquia de Lluçà.
En l’acta de consagració de Santa Maria, el 21 de juny de l’any 905, s’indica que l’església es troba “ad radices castri de Lussano”. És la primera notícia de l’existència del castell de Lluçà, nucli d’un extens terme que configura una important entitat històrica del Lluçanès. Santa Maria de Lluçà era la principal parròquia del terme, i al seu entorn -sobretot a partir de la fundació en aquesta església del monestir agustinià en el s.XII– s’hi vinculà una xarxa d’esglésies que depenien d’ella i que es trobaven sota la jurisdicció del castell.
Sant Pere de Torroella o del Grau, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Sant Cristòfol de Borrassers, Sant Climent de la Riba, Sant Quirze de Tordelsapar són algunes de les parròquies que en va ser responsable el monestir al llarg dels anys.//
al municipi, amb millores en seguretat, control ambiental i accessibilitat. En aquest sentit, l’Ajuntament ha posat sobre la taula la possibilitat de custodiar-lo temporalment a l’arxiu municipal si calgués retirar-lo del monestir durant les obres. En aquest sentit, Colom afirma que “volem que l’arxiu parroquial de Lluçà sigui una excepció, igual que ho són les pintures murals del monestir, i es conservi in situ ”.
Alertats pel possible trasllat de l’arxiu parroquial i davant del coneixement de l’existència d’aquest nou pla director, el passat dissabte 10 de gener una trentena de veïns es van reunir a l’església del monestir de Lluçà. Tot i que no hi va assistir cap representant del Bisbat, l’aplec va servir per compartir informació, aclarir alguns dubtes i organitzar-se davant del futur del patrimoni del poble.
Joan Vila, que fa 20 anys que s’encarrega del Monestir, explica que haurà de deixar l’equipament
Qui sí que ha rebut notícies del Bisbat és Joan Vila, resident al monestir i encarregat de rebre les visites i mantenir l’espai des de fa més de 20 anys. Tal com explica, els responsables li han comunicat que ha de deixar l’equipament. Vila assegura que veu un rerefons mercantilista en aquest procés i denuncia la manca de transparència i sensibilitat cap a ell i cap als veïns de Lluçà i de la comarca: “Tinc por que aquest deixi de ser un equipament obert a la ciutadania, com ha estat tots aquests anys acollint tothom i fent molts actes”.
L’Ajuntament ha anunciat que estudiarà amb deteniment el Pla Director i que està a disposició del municipi per aclarir dubtes i detalls. Alhora, expliquen que l’equip de govern manté el contacte amb el Bisbat i vol vetllar pel futur del monestir. Mentrestant, els veïns continuen atents i organitzats de manera informal, pendents de les novetats. La situació deixa la porta oberta a seguir informant sobre l’evolució del projecte i els seus efectes al monestir i al poble.//
El claustre del monestir del Lluçà, que data del segle XII.// F: XEVI VILAREGUT
NOTÍCIES
L’atur al Lluçanès continua a la baixa i se situa en un mínim històric, amb el 5,8%
L’atur femení continua disminuint i el nombre total de persones aturades és el més baix des del 2015
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
L’atur al Lluçanès continua a la baixa, seguint la tendència de l’última dècada. Malgrat alguns repunts puntuals, el nombre de persones a l’atur al Lluçanès s’ha anat reduint i el mes de desembre s’ha tancat amb 223 persones aturades. Una xifra molt inferior a les 390 persones registrades el desembre del 2015.
Aquestes dades situen la taxa d’atur registral del Lluçanès en un 5,8%. Una xifra molt per sota de la taxa total de Catalunya, que tancava l’any amb un 8,38%.
Pel que fa a les comarques veïnes, Osona ha tancat l’any amb una taxa registral d’atur del 7,76%, segons dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, al Bages la taxa se situa en el
9,40%, mentre que al Berguedà és del 9,04%.
Així doncs, la taxa d’atur del Lluçanès se situa per sota de les taxes d’Osona, Bages i Berguedà, així com de la catalana.
L’ATUR, POBLE A POBLE
La majoria dels municipis del Lluçanès han vist com es reduïa el nombre de persones a l’atur. Destaca especialment el cas d’Alpens, on s’ha passat de 12 a 7 persones a l’atur en un any. Una xifra que en nombres absoluts pot semblar petita, però que representa un descens de més del 40% en el nombre d’aturats.
Altres municipis on l’atur s’ha reduït de manera significativa són Olost, on el descens ha estat del 28%, Prats de Lluçanès (24%) i Sant Bartomeu del Grau (21%).
Sant Boi de Lluçanès és l’únic municipi on ha crescut l’atur,
El Consorci del Lluçanès aprova un pressupost de més d’un milió d’euros
El pressupost segueix la línia dels comptes d’anys anteriors
LLUÇANÈS
El Consell General del Consorci del Lluçanès va aprovar, el mes d’octubre, el pressupost de l’ens per a aquest 2026, que serà d’1.142.604 €. Una xifra molt semblant a la de l’any anterior, que va ser d’1.108.608 €, ja que, tal com explica Xavi Barniol, director tècnic de l’ens, es tracta d’un pressupost de continuïtat. Pel que fa al capítol d’inversions, es manté la dotació de l’any passat, de 13.500 €, que es destinaran principalment a tasques de manteniment a la formatgeria col·lectiva El Quall.
El Consorci té tres fonts principals de finançament. En primer lloc, hi trobem els ajuntaments, cadascun dels quals fa una aportació anual de 29 euros per habitant, el que representa un total de 231.000 €. Amb aquestes aportacions, els ajuntaments tenen garantit l’accés a tots els
serveis que presta el Consorci, excepte en aquells projectes concrets on no participen tots els ajuntaments, com per exemple L’Intrús, que es regulen a través de convenis a part.
Tot i això, no tots aquests 29 euros per habitant es destinen directament al Consorci; gairebé la meitat d’aquesta quantitat es destina a altres serveis. Una part va destinada al Consorci de Serveis Socials d’Osona, que dona cobertura a tots els municipis; d’aquesta manera, el Consorci centralitza i paga la quota en nom de cada ajuntament. El 2025 aquesta va ser de 12,5 € per habitant. El mateix passa amb Osona Turisme, on el 2025 es van destinar 0,9 € per habitant.
A més, fa anys els ajuntaments del Lluçanès van acordar fer una aportació de 2,5 €/habitant per urgència social i per al Banc dels Aliments del Lluçanès, que també està inclosa en la quota anual. Per tant, 15,9 € de la quota municipal es traspassen a altres
serveis, i els 13,1 € restants són els que es queden al Consorci per pagar els seus serveis i projectes. En segon i tercer lloc, hi trobem la Diputació de Barcelona i la Generalitat, a través de subvencions directes al Consorci. Ara bé, tal com explica Barniol, cada cop és més gran la part de subvencions que arriben delegades, ja que cada cop són més les subvencions a les quals no es poden presentar consorcis. En aquest cas, el que fan des del Consorci del Lluçanès
passant de 13 persones el desembre del 2024 a les 20 persones el desembre del 2025. Aquest increment fa de Sant Boi el municipi amb la taxa d’atur més elevada del Lluçanès (9,1%), seguit de Sant Maria de Merlès (8,2%) i Sant Bartomeu del Grau (6,8%).
Per sexes, l’atur continua tenint una repercussió més elevada entre les dones. Malgrat la tendència a la baixa, la taxa d’atur registral femení se situa en el 7,65%, mentre que la taxa d’atur entre els homes és del 4,22%.
En valors absoluts, el Lluçanès va tancar el desembre amb 130 dones a l’atur i 88 homes, unes xifres inferiors a les de l’any anterior, que es va tancar amb 154 dones a l’atur i 116 homes, i molt allunyades de les 253 dones i 137 homes registrats el desembre del 2015.//
és preparar tota la documentació perquè els ajuntaments les puguin demanar. Llavors, si els hi concedeixen, aquests en deleguen l’execució al Consorci. Un exemple són els ajuts de mobilitat, les subvencions de turisme o les subvencions del Pacte d’Estat contra la Violència. En aquest sentit, Barniol afegeix que si un ajuntament no rep una subvenció pel motiu que sigui, no es té en compte a l’hora de planificar els serveis o les accions que es duguin a terme, és a dir, que igualment se’n beneficia. Una quarta branca del finançament del Consorci arriba a través de les taxes que es paguen per diferents serveis. És a dir, inscripcions a cursos o tallers de l’EMAL, les entrades de l’Intrús, el curs de formatgeria, etcètera. Pel que fa a l’EMAL, els ajuntaments que tenen aula fan una aportació anual de 1.000 € per aula, a excepció de l’Ajuntament de Prats, on hi ha la seu principal i on es fan la majoria dels cursos, que fa una aportació de 10.000 € anuals. A més, hi ha els tallers de curta durada, com per exemple música per nadons o taller de gralles, que en aquest cas l’ajuntament paga una part del taller i l’altra es paga a través de les inscripcions.//
POLÍTICA
Per_ Carolina Font Usart
La seu del Consorci del Lluçanès.//
L’onada de robatoris al Lluçanès s’allarga fins al gener
Els ajuntaments opten per posar càmeres de vigilància a les entrades dels pobles i el Consorci del Lluçanès organitza una reunió amb el cap de l’Àrea Bàsica
LLUÇANÈS
Per_ Ferran Vila Cabanas
Els Mossos d’Esquadra han confirmat que han rebut 15 denúncies per robatoris amb força entre l’1 de desembre i el 19 de gener en domicilis del Lluçanès. Les xifres exactes encara poden variar amb l’aportació de noves denúncies, però ja evidencien que l’episodi de robatoris detectat a finals d’any i denunciat especialment pels veïns de Santa Creu de Jutglars s’ha allargat també durant les darreres setmanes.
Els robatoris denunciats s’han concentrat principalment al terme municipal d’Olost i Santa Creu (7 casos), Oristà (4), Prats de Lluçanès (2), Sant Boi de Lluçanès (1) i Perafita (1).
Els Mossos també detallen que en el cas d’Olost i Santa Creu, els fets denunciats es reparteixen entre l’1 de desembre, el 12 de desembre, quatre robatoris el 28 de desembre i un el 2 de gener. A Prats, els casos són dels dies 23 i 29 de desembre, i a Sant Boi el robatori es va produir el 12 de desembre.
També consta la denúncia del robatori d’una furgoneta a Sant Martí d’Albars la nit del 16 al 17 de gener, que va aparèixer el mateix dia 17 a la zona del camp de futbol de Sant Boi de Lluçanès.
REUNIÓ DE MOSSOS AMB ELS ALCALDES
Davant d’aquesta situació, el Consorci del Lluçanès ha convocat una reunió amb els alcaldes dels dotze municipis el 3 de febrer a la seu del Consorci, a Santa Creu de Jutglars. A la trobada hi assistirà el cap de l’Àrea Bàsica Policial de Vic, Josep Pericas, que presentarà les dades delinqüencials actualitzades i exposarà la situació de la comarca. La reunió servirà també per tancar les dades de l’any 2025 i permetrà als alcaldes traslladar la seva inquietud directament als responsables policials.
ELS MUNICIPIS APOSTEN PER LES CÀMERES DE SEGURETAT
Paral·lelament, diversos ajuntaments del Lluçanès han començat a impulsar o activar projectes propis de videovigilància, després que anys enrere no prosperés el projecte conjunt pro-
Policial dels Mossos
posat pels Mossos per instal·lar càmeres a les carreteres d’accés a la comarca, a causa de discrepàncies entre els consistoris del Lluçanès. Davant d’aquell desacord, han estat diferents municipis els que han optat per instal·lar càmeres a les entrades dels pobles.
A Alpens, el passat 3 de gener es va aprovar en consulta popular tirar endavant un projecte per adquirir càmeres lectores de matrícules. La votació va registrar un centenar de vots (xifra que representa un 47,64% de participació), 74 dels quals favorables a la proposta, 20 en contra, 6 nuls i 2 en blanc. La instal·lació, però, quedarà pendent d’aconseguir el finançament necessari.
Els Mossos han rebut 15 denúncies per robatoris en domicilis entre l’1 de desembre i el 19 de gener
A Prats de Lluçanès, l’Ajuntament ja ha començat a instal·lar les primeres càmeres lectores de matrícules, amb la previsió que n’hi hagi a les cinc entrades del municipi. Aquest també és el resultat de l’opció guanyadora dels pressupostos participatius del 2024. També Sant Feliu Sasserra ja n’ha instal·lat des del desembre, i altres municipis com Sant Boi i Sant Bartomeu del Grau han mostrat interès a seguir el mateix camí.
L’alcalde de Prats, Jordi Bruch, lamenta que no es pogués tirar endavant una solució conjunta: “No hauria costat res anar a la una i, amb moltes menys càme-
res, ho hauríem pogut fer”, assenyala.
A Olost i Santa Creu l’Ajuntament treballa en un projecte per instal·lar unes cinc càmeres, amb un cost que expliquen que pot oscil·lar entre 10.000 i 15.000 euros per cada aparell, tenint en compte la infraestructura necessària (llum, pals, seguretat i connexió a internet). Com explica l’alcalde, Gil Salvans, fins ara, des dels Mossos, consideraven que no es tractava d’una zona prioritària pel nombre de delictes que s’hi registraven, però fa unes setmanes que ho han pogut reactivar.
VEÏNS EN ALERTA A SANTA CREU
Salvans detalla que en aquest episodi hi ha hagut robatoris en una dotzena de cases de Santa Creu, l’últim la setmana passada.
Al poble, els veïns reconeixen viure amb alerta després de l’onada de robatoris, un sentiment compartit també en altres municipis afectats. Tot i això, els Mossos insisteixen que és important no abaixar la guàrdia però evitar l’alarmisme, i recorden la necessitat de denunciar sempre els fets.
També insisteixen en algunes recomanacions bàsiques: activar les alarmes encara que l’absència sigui curta, assegurar bé portes i finestres i, en cas de detectar un robatori, no tocar res i trucar immediatament al 112. Així mateix, subratllen la importància d’aportar informació detallada a l’hora de denunciar, com factures o fotografies dels objectes sostrets, especialment joies.//
MUNICIPAL
Els ajuntaments del Lluçanès aproven les ordenances fiscals
Per elaborar i aprovar els pressupostos municipals, els ajuntaments prèviament han aprovat les ordenances fiscals que regulen les aportacions que rep l’ens en forma de tributs o taxes.
Entre aquestes en destaca la taxa de residus que, des del 2025, la normativa obliga els ajuntaments a fixar una taxa de residus que cobreixi el 100% del cost real del servei de recollida, transport i gestió. Aquest 2026, l’ajust de la taxa ha estat del 10% a Prats de Lluçanès i Sobremunt, del 9% a Olost, del 7% a Sant Feliu Sasserra, del 5% a Lluçà i Santa Maria de Merlès i del 3% a Sant Bartomeu del Grau. La mitjana de la taxa de residus per a un habitatge al nucli urbà del Lluçanès se situa per sobre dels 160 euros anuals.
Paral·lelament, alguns municipis han ajustat altres tributs municipals, com l’IBI (impost sobre béns immobles). A Prats de Lluçanès, el tipus de gravamen s’ha incrementat fins a l’1,1, el màxim que permet la normativa. Perafita, Olost, Sobremunt i Sant Feliu Sasserra també han aplicat ajustos en aquest impost.
D’altra banda, l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau ha actualitzat l’ICIO (impost sobre construccions, instal·lacions i obres), que passa del 2,06 al 2,5, tot i que continua situant-se per sota de la mitjana del Lluçanès, que és del 3%.// CFU
MUNICIPAL
Sant Agustí seguirà invertint en la xarxa d’aigua aquest 2026
L’Ajuntament de Sant Agustí va aprovar el pressupost municipal per aquest 2026 que serà de 542.863 €, amb una partida de més de 180.000 € destinada a inversions.
L’alcaldessa, Laia Serrat, explica que les principals inversions que es faran aquest any al municipi aniran destinades a millorar la xarxa d’aigua i a l’eficiència d’aquesta, per això instal·laran sistemes de telecontrol a diferents punts. Altres inversions menors seran la substitució de la barana de l’entrada del poble per una de nova i l’adquisició d’un nou vehicle per a la brigada municipal.
L’anterior pressupost incloïa una partida per arranjar la bàscula del Collet. Els treballs s’han allargat fins a finals del 2025 i que han tingut un cost total de 47.868 €, que s’ha finançat íntegrament a través del Programa General d’Inversions (PGI) que impulsa la Diputació de Barcelona.
L’Ajuntament també ha aprofitat el 2025 per retirar fangs del pantà per tal d’augmentar la capacitat hidràulica i per millorar l’aprofitament agrari de l’embassament de la riera del Molí del Vilar. El cost total dels treballs ha estat de 76.000 €, la major part dels quals (82 %) s’han finançat a través d’una subvenció de la Diputació de Barcelona.// CFU
A Prats les càmeres lectores de matrícules estan a punt de funcionar.// F: PAT
LaRella
Rigui o plori, Perafita ho té tot a punt per viure la Candelera
Cinc dies de festa on la cultura, la tradició i la gastronomia són les protagonistes
PERAFITA
La Candelera és una de les tradicions més arrelades a Perafita i al Lluçanès i, malgrat que el Passant i les curses són els actes més esperats, enguany l’1 de febrer, la festa haurà començat uns dies abans, el dijous 29 de gener. D’uns anys ençà, un dels primers actes de la Candelera és el tast que ofereix el Cafè del Mig, el dijous abans. L’endemà, a la tarda, la canalla podrà gaudir de l’espectacle infantil a càrrec de Jaume Ibars. I al vespre, tot qui vulgui podrà gaudir del retorn de la Trebinella, que presenta La Mirandolina de Carlo Goldoni.
El matí de dissabte arrencarà amb el torneig d’escacs; els amants de la botifarra s’hauran d’esperar a la tarda, i tot seguit s’inaugurarà la mostra d’art La Candelera d’ahir. Al migdia, els Xivartistes, la banda de l’escola Heurom, oferiran el concert de la Candelera.
Al llarg del matí, qui vulgui podrà visitar el Planetari Viatger de la Inés Dibarboure, que, instal·lat al pavelló, permetrà a qui s’hi acosti descobrir la màgia de les nits d’hivern.
A partir de les set de la tarda, tota l’activitat es quedarà al pavelló que acollirà el concert, el sopar i el ball de Festa Major. Diumenge serà dia de festa grossa, que arrencarà amb l’esmorzar i benedicció d’abans del Passant,
El passant de l’any passat.// F: ELISA LLORENS
que començarà a 2/4 de dotze. Els geganters de Prats, els bastoners de Sant Bartomeu i els castellers del Lluçanès acompanyaran carruatges i cavalls durant la cercavila. A les 4 de la tarda, començaran les curses al camí de Can Carbó. El dia de la Candelera, l’associació de caçadors organitzarà l’esmorzar de Festa Major al jardí de la casa de Colònies, que posarà punt final a la celebració d’enguany.//
DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA
Per_ Carolina Font Usart
La Trebinella torna amb Mirandolina, l’hostalera
El grup de teatre de Perafita estrenarà l’obra aquesta Candelera
PERAFITA
Per_ Elisa Llorens
Després de representar unes quantes comèdies actuals (El quiròfan i el cim, Primer Primera, No us quedeu muts), la companyia lluçanenca La Trebinella presenta ara una nova comèdia, tornant a un clàssic.
El fil argumental de l’obra es basa en la discussió entre un marquès i un comte per conquerir la mestressa de l’hostal on s’allotgen. A aquesta discussió s’hi suma un cavaller que menysprea les dones i, en sentir aquests arguments, Mirandolina, mestressa de l’hostal, decideix donar-li una lliçó.
Goldoni és un dels grans creadors de la comèdia moderna. Ni els seus personatges són herois, ni els seus arguments consisteixen en grans gestes. Segons el propi autor, la seva intenció és didàctica però no moralista, ja que es basa més en l’escarnament que en la condemna de conductes inadequades fent que l’espectador hi pugui descobrir, en alguns casos, la cara ridícula d’algunes conductes pròpies. Tota l’obra constitueix sobretot, una declaració del que actualment qualifiquem de femi-
Fa dos anys van representar l’obra No
nisme on l’empoderament de la dona, juntament amb la ridiculització del masclisme hi juga un paper central. Tot i que l’obra podria ser ambientada en el moment actual, el director de la Trebinella, Antoni Baig, explica que han preferit ubicar-la en l’època en què va ser escrita (al segle XVIII) perquè és en aquell context on adquireix el seu autèntic sentit revolucionari.
La Mirandolina s’estrenarà el divendres 30 de gener, a les 21:30h, al pavelló de Perafita, i es podrà tornar a veure el dia 8 de febrer.//
Tanca la formatgeria Reixagó d’Olost
Amb quinze anys d’història i quatre treballadors, posa punt final a la producció, però manté viva la granja
Per_ Elisa Llorens
La formatgeria Reixagó, d’Olost, una de les formatgeries artesanes més reconegudes del Lluçanès, ha posat fi a la seva activitat després de 15 anys de producció.
Segons explica Cristina Majó, responsable del projecte, els principals motius per a la presa d’aquesta decisió han sigut eco -
Collverds,
nòmics, ja que no era rendible la producció seguint la seva línia de qualitat i artesania actual, sumant-hi l’augment dels costos de comercialització i producció dels darrers anys. Majó comenta que l’única opció de continuïtat que podia haver-hi, mantenint la qualitat, era oferint preus fora de mercat,
corbs
i davant d’aquesta possibilitat, l’empresa s’ha estimat més deixar de produir formatges.
Majó explica que ha sigut una decisió trista, també per la pèrdua de quatre llocs de treball i d’un equip que tal com diu, ha sigut sempre molt eficient i compromès amb la seva tasca. Tot i que el projecte de formatgeria té el seu origen recentment, en fa 105 que disposen de la granja i la finca d’Olost, i no es planteja un tancament definitiu de tota l’activitat ubicada allà, sinó que es pensa més aviat en un reenfocament de la seva activitat. Es mantindrà la part de bestiar de la granja, tot i que encara no està decidida la nova forma que prendrà.
«L’única manera de seguir era vendre a preus fora de mercat. No tenia sentit mantenir el projecte així», lamenta Cristina Majó
L’empresa s’ha mostrat agraïda pel suport rebut de clients, particulars i empreses de la zona davant d’aquesta decisió, fent-los sentir recolzats en tot moment.//
marins, cueretes blanques: una tarda d’ocells al Lluçanès
Un any més, es fa el seguiment d’ocells aquàtics hivernants
LLUÇANÈS
Per_ Pol Asensi Turigas
Cada any, un grup d’observadors es reuneix una tarda per fer el seguiment d’ocells aquàtics hivernants. Enguany, ho van fer el
passat 10 de gener. Els punts que visiten anualment són el pantà de Vila-rasa (Sant Boi de Lluçanès), la bassa del Puig Rafegut i el pantà de la Gavarresa (Olost). Aquesta acció es fa coordinadament amb el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, un orga-
nisme de la Universitat de Vic, i el mateix dia es fa en diferents llocs de la comarca d’Osona. Enguany, van comptar una vuitantena d’ocells de 20 espècies diferents. A Vila-rasa, els ànecs collverds van tornar a ser els més nombrosos, amb 16 exemplars, tot i que lluny del rècord del 2024, quan se’n van comptar més de 40. També hi van observar 11 corbs marins, xifra destacable, ja que només se n’havia vist el 2023. A la bassa del Puig, els protagonistes van ser els repicatalons, mentre que al pantà de la Gavarresa va cridar l’atenció la trentena de cueretes blanques que es van ajocar en un canyissar, així com la presència de dos rasclons i dos bernats pescaires, mantenint les tendències dels darrers anys. En canvi, la població de corb marí a la Gavarresa continua amb una tendència a la baixa, tot i la variació anual segons l’estat del gel al pantà.//
COMERÇ
Santa Creu es queda sense botiga
El passat 31 de desembre va tancar la botiga de Santa Creu, l’única que hi havia al poble. La Laura va obrir la botiga el 2020, agafant el relleu de la Cecília, que la portava des de principis dels anys noranta, i gairebé sis anys després ha decidit posar punt final a aquesta etapa. Explica que no ha estat una decisió fàcil i que li ha sabut molt greu haver de fer-ho, però que “és el que havia de fer”. Una botiga de poble, tal com explica la Laura, ha d’adaptar-se a les necessitats dels veïns, la majoria gent gran, a qui ella portava la compra a casa quan feia falta, però també cases rurals amb qui treballava i els deixava la nevera plena i a punt per rebre els hostes. Petits detalls del comerç de proximitat que no es troben a grans superfícies. Malgrat tot, explica que el vincle que ha fet amb la clientela continua i que molts clients li envien missatges per saber com està i com li va a la nova feina.// CFU
FIRES I FESTES
Prats reprograma part dels actes de Festa Major per la declaració de dol
Els tres dies de dol oficial declarats a tot l’Estat després del tràgic accident ferroviari a Adamuz (Andalusia), han obligat l’Ajuntament de Prats a suspendre els actes de la Festa Major previstos pel 21 i el 22 de gener, a excepció de l’Ofici solemne. Així ho han fet saber en un comunicat oficial difós aquest passat dimarts 20 de gener.
Els actes programats la resta de dies es mantenen i el consistori ha reprogramat alguns dels actes previstos, com el pregó de Festa Major, que es trasllada al divendres 23, a les 7 de la tarda, a l’Espai. La resta d’actes es faran diumenge, a dos quarts de 12 del migdia es formarà el Seguici que anirà fins a la plaça Vella, on a les 12 començarà la Trencadansa i els ballets de Sant Vicenç. Seguidament, hi ballaran els gegants que celebraran els seus 40 anys.
Just després, als Jardins de la Farmàcia Vella, es farà la inauguració de les obres de Ca l’Andreuet i de l’exposició Montferrer escultures, donant ànima al ferro, a càrrec d’Enric Pla Montferrer. I en acabar, es farà el Brindis de Festa Major. El concert de Festa Major a càrrec de l’Orquestra Maravella es farà diumenge 8 de febrer a 2/4 de 7 de la tarda, i a 2/4 d’11 de la nit, al Cafè Teatre Orient, es farà la Lluïda Serenata, un dels moments més esperats de la Festa Major de Sant Vicenç.// CFU
OLOST
La granja de vaques de Reixagó, entre Olost i Santa Creu.// F: REIXAGÓ
La Cooperativa, la botiga de Santa Creu.// F: CONSORCI
El corb marí.//
ANIVERSARI
Remei Vilaró, de Prats, celebra cent anys amb un homenatge
L’Ajuntament de Prats va retre un homenatge a Remei Vilaró amb motiu de la celebració dels seus 100 anys, el passat mes d’octubre. Vilaró fa 100 anys que viu al Lluçanès, territori que ha vist créixer i evolucionar al llarg de tota la seva vida. Amb motiu d’aquesta data tan assenyalada, l’alcalde, Jordi Bruch, la primera tinent d’alcalde, Montse Boladeres, i la regidora de Salut, Benestar i Família, Àngels Sala, van visitar-la personalment per felicitar-la i compartir aquest moment tan especial. Durant la trobada, van entregar-li un ram de flors com a mostra d’estima i reconeixement.
Des de l’Ajuntament de Prats es va fer arribar una felicitació sincera a Remei Vilaró pel seu centenari.// XBV
CAVALLS
Tres lluçanencs brillen al Raid Interautonomies
L’equip representant de Catalunya, amb tres genets del Lluçanès, va brillar en el Raid Interautonomies aleví-infantil 2025, aconseguint l’or per equips en cadascuna de les categories i també l’or en la prova combinada, on se sumen els resultats individuals i per equip.
El Raid tenia tres categories, de 80 km, 60 km i 40 km respectivament, i cada federació hi competia amb els 5 millors genets i amazones de la categoria. En la categoria promoció 40 km el domini lluçanenc va ser clamorós; Enzo Comas de Sant Feliu Sasserra va aconseguir la medalla d’or i Bet Parés, de Sant Boi, es va emportar la medalla de plata i va guanyar la medalla al cavall jove 2025 amb l’Himalaya Cost. En la categoria de 80 km, hi va participar l’olostenca Martina Oriols, que va aconseguir la setena posició. El Raid es va disputar al Centre Eqüestre de Novallas, a l’Aragó, el passat 28 de desembre. El recorregut va estar marcat per la pluja que va caure el mateix dia i també els dies abans, deixant un terreny molt enfangat. Els joves genets van demostrar la seva traça a l’hora de controlar la velocitat pel difícil terreny aragonès.// CFU.
Gil Membrado fa el salt al Campionat del Món de ral·lis
L’olostenc debutarà al WRC Junior amb el suport de Red Bull i Carlos Sainz, després de proclamar-se campió d’Espanya de Terra
OLOST
Per_ Pol Asensi Turigas
El pilot d’Olost Gil Membrado emprendrà aquesta temporada el repte més important de la seva carrera esportiva. Amb només 18 anys, el jove lluçanenc debutarà al Campionat del Món de Ral·lis, en la categoria Championship (Júnior) i Rally3, i es convertirà en l’atleta Red Bull més jove del WRC, amb el suport directe de Carlos Sainz, que el tutoritza personalment.
El salt arriba després d’un 2025 històric, quan Membrado es va proclamar campió d’Espanya de Terra absolut més jove de tots els temps. A més, per aquesta temporada, el pilot ha estat seleccionat com a nou abanderat del Rallye Team Spain, el programa de promoció de talents de la Reial Federació Espanyola d’Automobilisme. Membrado competirà aquesta temporada amb un cotxe Ford Fiesta Rally3 d’M-Sport, i ho farà estrenant copilot: Adrián Pérez. L’equip PAST, amb qui el pilot ha crescut i triomfat al campionat espanyol, continuarà implicat en el projecte internacional, igual que els patrocinadors RACC Mobility Club i Setram.
Membrado afrontarà un calendari de set proves combinant dues categories mundials. Per una banda, els 5 ral·lis puntuables del World Rally Championship, la categoria júnior del mundial. La primera cita serà a Suècia, sobre neu, entre el 12 i el 15 de febrer, i continuarà amb Croàcia (asfalt), Portugal (terra), Finlàndia (terra) i Xile (terra). Alhora, també farà 2 ral·lis addicionals de la categoria Rally3. Aquests seran a Canàries (asfalt) i a Sardenya (terra). L’objectiu principal de Membrado per aquesta temporada serà adaptar-se al ritme del Mundial, competir en superfícies molt diferents i consolidar l’aprenentatge
en un escenari global. “És un somni fet realitat”, reconeix Membrado, que assegura sentir-se “orgullós d’afrontar un repte tan gran i d’aprendre al costat del meu ídol”. El jove pilot afirma que treballarà per treure “el màxim rendiment” d’aquesta primera temporada mundialista.
El WRC Junior és la porta d’entrada al Mundial. El títol de la categoria acostuma a obrir el camí cap al WRC2, plataforma immediatament superior del campionat. Membrado i el seu equip plantegen el 2026 com un any d’aprenentatge però, com sempre, sense renunciar a la competitivitat.//
El Futsal Prats comença amb bon peu el 2026
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Guillem Sucarrat Anfruns
El passat dissabte dia 10 de gener, el Futsal va fer el primer partit de l’any 2026 al pavelló municipal de Prats de Lluçanès contra el Mollet.
El partit es va posar ràpidament de cara per a l’equip local, ja que gràcies a la gran intensitat i la constant intenció de buscar el gol va fer que, al minut 8, els lluçanencs es posessin per davant al marcador. Abans de la mitja part, el resultat de 3 a 0 il·luminava el marcador del pavelló local, favorable al Futsal Prats.
Tan sols sortir a la represa, els locals van continuar apretant i buscant tancar el partit amb el màxim de gols possible, però el Mollet va aconseguir fer un gol de penal. Tanmateix, dos gols ràpids del Futsal Prats van reduir la possibilitat de remuntada de l’equip visitant. Finalment, el resultat final va ser de 7 a 2 a favor dels locals, començant així amb una gran victòria el nou any. El següent partit que va jugar el Futsal Prats va ser el dissabte dia 17 al camp de l’Arenys de Munt, on el partit va començar amb molta intensitat i amb els dos equips volent aconseguir avançar-se, però els primers van ser els visitants, amb dos ràpids gols en els 8 primers minuts. Malgrat això, la sort va estar a favor dels locals, ja que un minut després el Futsal Prats va fer-se un gol en pròpia porteria. Tot i que abans d’arribar al descans els lluçanesos van aconseguir eixamplar la distància amb un gol al minut 14, col·locant un 1 a 3 al marcador.
A la segona meitat, els jugadors
van continuar buscant mantenir la distància que havien aconseguit durant la primera part, però en el minut 24, l’Arenys de Munt va aconseguir retallar distància i col·locar-se a tan sols un gol de l’empat. Malgrat això, el Futsal Prats va continuar defensant amb tot per aconseguir emportar-se 3 punts a domicili clau per escalar posicions a la taula de classificació; en una de les últimes jugades del partit, quan faltaven 2 minuts, un altre infortuni va fer que el Futsal Prats no pogués endur-se la victòria, per culpa del segon gol en pròpia porteria. El començament del nou any situa el Futsal Prats en onzena posició amb 14 punts i el següent partit que jugaran serà el diumenge 1 de febrer a les 12 del migdia contra la Vall de Tenes al pavelló municipal de Prats de Lluçanès.//
Membrado a dins del seu cotxe, la temporada passada.//F: PREMSA GIL MEMBRADO
FUTBOL SALA
Vilaró, al centre, amb un ram.//F:AJ PRATS
Nani Roma, 2n al Dakar
Romero completa el ral·li com a millor equip femení i Farrés abandona
MERLÈS / OLOST
Per_ Pol Asensi Turigas
El pilot de Santa Maria de Merlès, Nani Roma, ha acabat el Dakar en segona posició després de 13 dies de competició a l’Aràbia Saudita. Era la seva 30a participació en el ral·li més dur del món i competia en la categoria de cotxes amb un Ford Raptor T1+, amb Alex Haro com a copilot. Amb aquest resultat, Roma suma el seu sisè podi al Dakar. L’edició d’enguany ha estat marcada per diferències mínimes entre els principals favorits, fet que ha mantingut la lluita oberta fins al final. Aquesta igualtat ha convertit bona part del recorregut, especialment els últims quilòmetres, d’una prova tradicionalment de resistència en una cursa cada cop més exigent en termes de velocitat.
Roma va completar un raid molt regular i en cap moment va perdre opcions de lluitar pel tri-
omf final. Va guanyar la cinquena etapa i es va situar líder després de la novena, consolidant-se entre els candidats al primer lloc. Tot i això, el Dakar també va posar a prova l’equip en els moments decisius.
A la penúltima etapa, Roma va impactar contra un monticle a pocs metres de l’arribada, fet que va espatllar la transmissió davantera dreta del vehicle. Malgrat l’incident, va poder passar la meta i el cotxe es va reparar gràcies a la feina de l’equip. En l’enllaç amb el següent tram, però, van haver d’anar molt de pressa per entrar dins l’hora de control i es van quedar sense combustible a nou quilòmetres del final.
Laia Sanz els va remolcar fins a l’arribada i van entrar només un minut tard, el mateix temps que van rebre de penalització.
Finalment, Roma va acabar segon, a 9 minuts i 42 segons del guanyador, el qatarià Nasser Al-Attiyah, al volant d’un Dacia. En acabar la cursa, el pilot de
Santa Maria de Merlès va voler destacar la feina de tot l’equip i va remarcar que aquesta segona posició és un resultat col·lectiu. També va subratllar el valor especial d’aquest podi en el seu context personal.
Per altra banda, Rosa Romero, també de Santa Maria de Merlès, ha completat el Dakar com a copilot de la portuguesa Maria Gameiro. L’objectiu de l’equip era acabar la prova i fer-ho com a millor equip 100% femení, un repte que han aconseguit. El raid no ha estat fàcil i han patit diversos accidents i incidents al llarg de les etapes, com un xoc amb un camió que, tot i no tenir conseqüències físiques, sí que va afectar seriosament el vehicle i va fer perdre molt temps a l’equip X-Raid Team. Malgrat tot, van poder completar la cursa i van acabar en la 68a posició.
Pel que fa a la participació del pilot d’Olost, Gerard Farrés, com ja es va explicar en l’anterior edició de LaRella, va haver d’abandonar el Dakar després de la quarta etapa. Farrés, que enguany competia amb cotxes, participava amb Toni Vingut com a copilot. El pilot arrossegava molèsties físiques derivades de l’incident de la tercera etapa, quan diverses punxades i un problema a l’eix d’una roda, provocat per un salt, van deixar el vehicle molt malmès. Tot i intentar continuar, l’equip Pedregà Team va optar per abandonar, prioritzant la seguretat i la salut del pilot, una decisió que també es va fer pública a través d’un vídeo de comiat a les xarxes socials.//
Inici d’any amarg pel Fubtol Club Olost
Per_ Lluc Corominas Peraire
L’Olost ha començat amb mal peu aquest 2026, en el què no ha aconseguit sumar cap punt i ha sumat baixes de pes a la llista de lesionats. A la primera jornada del nou cicle, els olostencs rebien l’OAR Vic a casa. Els vigatans, equip de mitja taula, van imposar-se per un contundent 1 a 4. A més, a causa d’una trepitjada, el porter Josep Cañero va patir una lesió al solí que li va impedir poder jugar el següent matx. Partit, el segon del nou any, on els olostencs van fer parada al camp de La Gleva, tam-
bé rival de la mitja taula. Els del Lluçanès van perdre per 2 gols a 0, en un partit poc dinàmic i on, a més, es van veure pena-
El Sant Feliu enceta l’any amb una golejada èpica FUTBOL
El Sant Feliu va arrencar el gener amb 7 gols davant d’un Balsareny atònit. En un partit marcat per la pluja que va caure i que es va acumular al camp, els de Sant Feliu van demostrar que no tenien por a l’aigua. Al minut 10, López obria el marcador i deu minuts després Pujol firmava els dos següents gols, deixant el marcador 3 a 0 a la primera part. Just començar la segona, Sallés feia el quart del Sant Feliu i va ser ell mateix qui, al minut 80, marcava el 7 a 0 definitiu. Entremig, un gol més de Pujol, que aconseguia el primer triplet de la temporada i un de Roma al minut 60.
El Sant Feliu va tancar el 2025 amb una victòria enfront del Sant Llorenç de Morunys (3 - 1). Aquestes dues victòries consecutives trenquen la dinàmica d’un Sant Feliu que, malgrat la perseverança, no acabava de trobar l’encert.
Ara bé, el primer partit del Sant Feliu aquest 2026 s’hauria d’haver jugat la setmana passada al Camp de l’Alt Berguedà. Els talls de la Revolta Pagesa i la falta de jugadors locals van obligar a ajornar el partit fins a aquest divendres 23 de gener. Així que els santfeliuencs hauran de demostrar que estan preparats per un doblet, perquè diumenge tornaran a jugar. Aquest cop a casa, a 2/4 de 4, contra el Berga.// RED.
El Pradenc enceta l’any amb mal peu
litzats per l’expulsió del porter Albert Sala; no només per l’expulsió, sinó perquè no tenien la possibilitat de poder substituir-lo per un altre porter degut a la lesió de Cañero. Ara mateix, després d’aquestes dues jornades, els olostencs són onzens d’aquest grup 7 de Quarta Catalana, format per quinze equips. La setmana vinent, els de Joan Illamola visitaran el Bisaura en un examen importantíssim contra el Montesquiu, dotzè classificat i amb què van empatar per la mínima al primer partit de la temporada. De fet, el proper cap de setmana, els d’Olost ja donaran el tret de sortida a la segona volta de la lliga.//
El 2026 no ha començat gaire bé pel FC Pradenc, que ha encadenat dues derrotes consecutives. El primer partit de l’any, els de Prats van jugar a casa contra l’Olímpic de la Garriga, en un partit intens que va acabar amb un 1 a 3. El cap de setmana passat, el Pradenc va caure davant el Folgueroles per 2 a 1 al camp dels de la Plana. El pròxim partit del Pradenc serà aquest dissabte a la tarda i el jugaran a casa, on rebran el Santa Eugènia. La sacada d’honor del partit la farà el futbolista pradenc Ian Soler.// RED.
FUTBOL
Nani Roma i Rosa Romero, amb la seva família, a l’aeroport de Barcelona, després d’arribar del Dakar.// F: @NANIROMA_OFICIAL
El Sant Feliu en una jugada.// F: @GERARDPUIG_VISUALS
OLOST
MARTÍ FONT CIRERA FOTÒGRAF
“He vist canviar el poble a través de l’objectiu”
Què en farem de totes aquestes fotos?
Mentre en Martí Font parla de jubilació, la conversa inevitablement acaba derivant cap a l’arxiu. Cap a les capses de negatius, els sobres escrits a mà amb noms de festes, anys i cognoms, i les fotografies que expliquen com érem i com ha anat canviant el poble amb el pas del temps. En Martí ho té clar: les imatges digitals dels últims anys no corren perill, però els negatius antics demanen temps, paciència i una feina minuciosa.
La idea és anar-los digitalitzant amb calma i buscar la manera que aquest fons no quedi tancat en un calaix. Que pugui estar a disposició de la gent. Avui, diu, la tecnologia ho posa fàcil: codis QR que permetin recuperar les festes majors d’altres dècades, botigues que ja no hi són, carrers abans de les obres o espais que ja han canviat de fesomia.
COM VAS COMENÇAR A DEDICAR-TE A LA FOTOGRAFIA?
Tot va començar quan feia d’escolà. En aquell moment a Prats hi havia el mossèn Joaquim Font, molt aficionat a la fotografia, i que col·laborava amb la revista L’Estel. Ell feia gairebé tot el procés, excepte imprimir, que ho feia en Ramon de l’Estanc, que tenia una impremta. Nosaltres, els escolans, teníem la sort de pujar a les golfes, veure com revelava els negatius i fins i tot provar les seves màquines. Va ser així com va néixer la meva afició; devia tenir uns 12 anys.
QUINES CÀMERES UTILITZAVES LLAVORS?
Ens deixava una càmera compacta totalment manual. Calia ajustar la llum i la distància, i només disposava d’un telèmetre, una mena de ratlla que havies de col·locar al mig per ajustar la velocitat i el diafragma. No era gaire complicat, però sí molt entretingut. Les primeres fotos que feia eren per a la revista L’Estel, principalment d’actes públics del poble. Quan passava alguna cosa interessant, hi anàvem a fer unes quantes fotos, i després el mossèn triava les que es publicarien.
I QUAN VAS COMENÇAR A DEDICAR-T’HI DE MANERA PROFESSIONAL?
Pol Asensi Turigas
Prats de Lluçanès
No és un projecte d’avui per demà, ni tampoc senzill. Però sí una declaració d’intencions. Perquè darrere de cada fotografia hi ha alguna cosa més que una imatge: hi ha memòria, identitat i vida quotidiana. I perquè la feina d’un fotògraf de poble no s’acaba quan tanca la botiga, ja que aquestes fotos continuen parlant a qui les mira.
Als 14 anys vaig començar a fer de paleta, però els caps de setmana mantenia l’afició. Cap a l’any 1981, amb en Jordi Pey, ens vam engrescar a obrir una botiga. Inicialment, era un petit espai als baixos de casa seva. La botiga només s’obria a les tardes i els caps de setmana, fins que la feina ens va permetre dedicar-nos-hi a jornada completa. De mica en mica, jo vaig quedar-me amb la botiga, mentre ell es va dedicar més al periodisme i va anar a Granollers.
En aquella època, de fotògrafs,
Maria Àngels Torres i Martí Font, a la botiga, mig desmuntada per fer el relleu, aquest passat cap de setmana // F:PAT
Martí Font Cirera i Maria Àngels Torras Fàbrega es jubilen. Durant dècades han estat al capdavant de l’última botiga de fotografia de tota la comarca: FotoContrast, a Prats de Lluçanès. En Martí Font s’ha dedicat a la fotografia durant més de quaranta anys, en un sector que, amb l’arribada de la tecnologia digital, ha canviat completament.
Tot i això, defensen que encara és necessari un comerç com aquest en un entorn rural com el Lluçanès. Per aquest motiu, no han volgut jubilar-se fins a trobar un relleu que permetés que la botiga continués oberta i oferint servei al poble i a la comarca.
a Prats també hi havia el Marc Tomàs, al carrer Sant Pere, i el Ràmbol, al carrer Major.
Cap al 1987, vaig traslladar la botiga a Cal Patafi, amb l’ajuda del Joan Jep Paleta, amic de tota la vida que també havia començat fent fotos quan fèiem d’escolà. Uns anys més tard, a principis del 90, ens vam traslladar a l’Avinguda Pau Casals, on la botiga va continuar durant cinc o sis anys. El Joan es va desvincular, ja tenia una altra feina, i jo vaig continuar. Finalment, al cap d’uns anys, em vaig traslladar a la Plaça Nova, al local on he estat fins ara.
QUIN TIPUS DE FEINES FÈIEU A LA BOTIGA AQUELLS TEMPS?
Principalment reportatges de batejos, comunions, casaments i fotos de carnet. També col·laboràvem amb la revista L’Estel, que després va tenir una segona època d’àmbit més comarcal, amb el Lluís Vila, el Xavier Cortada o el Piteu. Alhora, també amb el setmanari El 9 Nou.
EN AQUELL TEMPS US ANOMENÀVEU ELS RURALS
Sí. Quan el Pey se’n va anar a fer la mili, durant un any i mig nosaltres, amb el Joan Jep Paleta, vam fer la suplència. Ens vam dir els Rurals. Des del 9 Nou ens deien al lloc que havíem d’anar. Durant aquella època, ens desplaçàvem amb moto a qualsevol punt de la comarca. Tot això ens va permetre veure de prop la vida del poble i les persones que hi vivien. I aquesta col·laboració amb el 9 nou hi ha anat sent sempre, fins ara.
COM HA CANVIAT L’OFICI AMB ELS ANYS?
Ha canviat molt. Abans, la gent portava els rodets, que havies de revelar el negatiu i llavors positivar-lo. La gent, fins que no ho veia imprès, no veia res. Ara venen amb el mòbil o
t’envien les fotos pel correu o WhatsApp perquè les imprimeixis. Hem passat de l’analògic al digital gairebé d’un dia per l’altre. El concepte de la fotografia també ha canviat: abans els dies especials eren pocs, i ara fem milers de fotos al mòbil i no sempre les guardem. El repte és que, amb tanta foto, sovint es perden records importants.
I ENCARA TÉ SENTIT TENIR UNA BOTIGA DE FOTOGRAFIA?
Sí. Nosaltres ens hi guanyàvem la vida. I especialment és important aquest servei en pobles petits, on un fotògraf ha de fer una mica de tot: reportatge social, fotos de carnet, àlbums digitals, restauració i impressió de fotos antigues. També hem vist com torna la moda de les càmeres antigues i dels carrets, sobretot entre els joves que volen
Martí Font va conèixer l’ofici fent d’escolà amb el mossèn Joaquim Font, que editava la revista L’Estel
experimentar amb l’analògic. Encara que el nombre de rodets sigui petit, els revelem i digitalitzem per a la gent, que cada cop vol més les fotos en format digital.
I QUÈ PASSA AMB LA CONTINUÏTAT DE LA BOTIGA?
Ens sabia greu tancar i deixar d’oferir aquest servei, perquè trobo que li va bé a la gent del poble i de la comarca. Estem molt contents que l’Anna Blanqué hagi agafat el relleu. Nosaltres li donarem consells i opinió quan calgui. Va ser un alleujament trobar algú interessat a continuar amb el projecte; per això, ens va animar a fer el salt de la jubilació.
TOT I JUBILAR-TE EL DIA 31 DE DESEMBRE, ENCARA ET VAM VEURE EL DIA DE LA CAVALGADA
Amb el Carnestoltes a prop, Martí Font recupera aquesta fotografia del sopar popular del carrer Major, l’any 1987, organitzat pels botiguers i alguns veïns. La imatge mostra una escena molt reconeixible de la vida social del poble
d’aquells anys, amb el menjar, les persones i el carrer com a escenari compartit, a més de les originals disfresses de carnaval. Una fotografia que avui fa gràcia de veure i que forma part de la memòria col·lectiva de Prats.
DE REIS FENT FOTOS. T’HI SEGUIREM VEIENT?
Sí, la meva afició no s’ha pas perdut; continuaré fent fotos per plaer. Ara ja no tinc pressa ni compromisos i tiraré les fotos d’imatges que em criden l’atenció per a mi.
RECORDES ALGUN MOMENT O FOTO ESPECIAL?
Molts. He fotografiat botigues que han tancat, com Cal Pelut, Cal Bernat, Cal Magí o Cal Cigró, i també he seguit la transformació del poble: el parc de bombers, el Puigneró, l’Obradors, la Farinera, la caserna de la Guàrdia Civil… He vist com els carrers canviaven, com els edificis evolucionaven, i tot això ha quedat recollit a les fotos.
I AMB LES FAMÍLIES?
He fotografiat generacions. Amb moltes persones he fet els casaments i després els batejos i comunions dels fills. I ara ja tenen la seva pròpia família. En quaranta-quatre anys de botiga, han passat moltes persones per davant de l’objectiu, del poble i de tota la comarca.
SI HAGUESSIS DE REPRESENTAR EL POBLE EN TRES FOTOS, QUINES SERIEN?
Primer, la plaça Major, el punt més cèntric. Des de Sant Sebastià, amb una vista esplèndida del poble. I des del Grau, on hi ha la bassa, que ofereix una perspectiva molt bona. Hi ha molts punts bonics, però aquests tres són emblemàtics.
I QUÈ ET DIU LA GENT ARA QUE JA ET VAS JUBILANT?
Ens donen l’enhorabona, perquè ens coneixen de tota la vida. Són clients i amics. Trobaran a faltar la botiga i la nostra manera de fer. La gent aprecia la paciència i el servei que oferíem, sobretot amb les noves tecnologies dels mòbils, perquè això en altres llocs més grans no ho trobaven.//
OPINIÓ
Ves-te’n
CARTA Guillem Camprubí Orriols Santa Creu de Jutglars
mala bèstia
Una bèstia corre pels pobles del Lluçanès i no és pas la primera vegada que s’hi deixa veure.
Tenim un passat d’històries, llegendes i éssers mitològics que han viscut entre nosaltres, com el dimoni, l’home del sac, la pesanta, simiots, bocarrots, follets, dones d’aigua, bruixes, bandolers i molts d’altres, i costa trobar una criatura que aterreixi la gent com ho fa aquesta i que faci plorar d’aquesta manera, perquè fa plorar, eh… alguns cops de ràbia, d’altres de fàstic i d’impotència, perquè aquesta bèstia et viola la intimitat i la privacitat, et roba la seguretat i la tranquil·litat de poble i també els records presents i futurs guardats amb estima.
Carrers i places en van plenes, molta gent ha patit el seu atac, tothom en parla i fins i tot alguns vilatans diuen haver-la vist i coincideixen que no es tracta d’una bèstia qualsevol, apareix quan es pon el sol i diuen que es comporta com una barreja de criatures de bosc.
“Perquè fa plorar, eh… alguns cops de ràbia, d’altres de fàstic i d’impotència, perquè aquesta bèstia et viola la intimitat i la privacitat, et roba la seguretat i la tranquil·litat de poble i també els records presents i futurs guardats amb estima”
Expliquen que en la foscor es camufla com l’ombra d’un corb, observa pacient les llars indefenses amb ulls de mussol, està molt alerta, posseeix l’oïda fina d’un ratpenat o d’una òliba. Llavors s’acosta a casa silenciosament com ho fa el gat fer abans de saltar-li al ratolí distret i un cop a la façana de casa tant et forada un vidre com un picot garser gros que fa ferida a l’arbre, t’esbotza la porta amb la força en què s’envesteixen dos cérvols durant la brama, grimpa per qualsevol lloc amb la facilitat que ho fa la geneta enfilant-se arbre amunt o salta hàbil com un esquirol entre branques. Després, s’endinsa a la teva privacitat ràpidament i àgil com guilla afamada entrant dins un corral de gallines, però és estrany, aquesta bèstia no obre el calaix del pa, ni cap rebost, ni tan sols la nevera. Sembla tenir altra fam i excava els calaixos igual com furga la terra el teixó fent-se el cau i ho remena tot com un senglar buscant tòfones. Quan veu alguna cosa brillant es converteix en garsa, li encanten, sobretot les daurades, i busca i busca com gos de caça seguint rastre i quan està butxaca contenta, s’escapoleix de les parets de la casa ràpida com una fagina al sotabosc i surt a velocitat de falcó i gambades de cabirol perseguit travessant un camp d’herba.
Però no en té mai prou la mala bèstia, si troba una altra presa fàcil, s’hi llença sense por, perquè si una cosa no té és por, i encara li queda molta nit al davant. Tothom es pregunta on viu, on va? S’amaga en algun forat de bosc, entre canyes com els ànecs o ve de lluny com els llops que ens visiten de tant en tant travessant muntanyes?
Ataca si se sent acorralada? Potser té punxes com un eriçó i nyec!
Alguns l’han perseguit amb lots escridassats i ni rastre. En temps passats potser li hagueren escridassat les escopetes, però ara està totalment prohibit, només si tens sort, i hora, pots interposar una denúncia que podràs guardar als calaixos buits del dormitori. Si us plau, ves-te’n, mala bèstia, i no tornis més.//
Torna la Festa Major del Porquet · La Torre d’Oristà
La festa major de Sant Antoni a la Torre d’Oristà va agermanar el poble amb la teca i la gresca. Dissabte amb un sopar popular i un bingo musical. Diumenge amb una disco infantil acompanyada de confeti i berenar.//
Comença la 3a edició de l’Escola de Salut · Lluçanès
Aquest gener ha començat de nou l’Escola de Salut, impulsada per l’ABS Lluçanès i amb el suport del Consorci. Aquest gener les xerrades giraran entorn el bon tracte a les persones grans.//
11a Trobada de Corals del Lluçanès · Olost
Diumenge passat es va celebrar l’11a Trobada de Corals del Lluçanès. Hi va participar el Cor d’Olost, el Cor del Grau, la Coral Sant Jordi de Prats de Lluçanès, la Coral de Sant Feliu Sasserra i el Grup de Joves de Sant Feliu Sasserra.//
Presentació de Contes del Bosc· Perafita
Dimecres passat, Sauló Pujolàs va presentar Contes del Bosc, sis històries que conformen el seu llibre. Aquestes neixen dels estranys objectes l’autor ha trobat al bosc i que va portar fins Perafita.//
GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN
En aquesta ocasió us parlarem dels maniluvis i pediluvis (banys de mans i de peus), indicats per problemes de tipus circulatori, per reduir les molèsties i el dolor dels penellons i de les mans i els peus freds. Farem una infusió amb les fulles de ginkgo biloba (indicades per millorar la circulació, la memòria i la concentració, ja que té propietats antioxidants i vasodilatadores), fulles de vinya (en especial la vermella, que té propietats vasoprotectores, venotòniques, antioxidants i antiinflamatòries, afavorint la circulació i reduint la inflor) i d’ortiga morta o blanca, que és una ortiga de fulla petita i
Recepta
per dies de fred i humitat
flor blanca que es troba al Pirineu i al Montseny (diürètica, astringent, antiinflamatòria i rica en minerals i vitamina C).
La preparem posant aigua al foc, la retirem quan està a punt de bullir, i per cada tassa d’aigua, posarem un pessic de fulla de ginkgo, un pessic de fulla d’ortiga i un pessic més gran de fulla de vinya. Deixem infusionar durant 10 minuts, aboquem en un bol i fem els banys de mans o peus, sempre vigilant de no cremar-nos. Aquesta infusió també es pot prendre per reforçar els seus beneficis circulatoris, amb l’excepció d’embarassades o persones amb problemes de coagulació.//
La proposta cultural
POLÍTICA I CULTURA
Per_Miquel Casadevall Franquesa
Corren temps incerts; després d’unes quantes dècades en què els tractats internacionals i la memòria històrica semblaven jugar un paper real en la creació d’una pau duradora (al món occidental, òbviament, no ens passem d’utòpics), pam! La partida de Risk s’ha reactivat. L’ambient fa olor de Guerra Freda, els carrers de les grans capitals supuren populisme, les estructures que apuntalaven el món modern es van desfent com galetes sucades a una tassa de llet agra i sembla que ens anem acostumant a un món sostingut per un paradigma on l’estratègia geopolítica i militar pot redibuixar les línies del mapa en qualsevol moment.
Rebutjar una vegada i una altra l’invasor
d’aquest article va per un altre cantó: mencionar que fora del tauler de joc, petites accions comunitàries rebutgen una vegada i una altra l’invasor; algunes són estratègies construïdes amb tota la intenció d’accionar una incidència real en la quotidianitat social més propera (Errekaleor, Gasteiz) i d’altres actuen només
En aquest context, pot semblar que parlar de falses repúbliques independents sigui una espècie de burla, i més venint d’on venim a casa nostra. Tampoc és gaire esperonador que, quan parlem de petites repúbliques independents, el primer que ens vingui al cap sigui un eslògan publicitari d’una gran multinacional de mobles prefabricats amb presència a més de 60 països. Coses de la globalització, suposo.
En qualsevol cas, la pretensió
com a estrelles de Nadal en el pla simbòlic i cultural. La seva durada sovint està supeditada a la resistència que generen, sobretot en els casos urbans: si esdevenen un veritable forat en el sistema, tard o d’hora són reocupades per l’estat mitjançant els cossos policials (Exàrkhia, Atenes). Si neixen com una bombolla cultural, sovint les acaba absorbint el mercat, aniquilant-ne l’essència amb la gentrificació o el turisme massiu (Montmartre, París).
Però, així i tot, el món és ple de petites iniciatives com aquestes, sovint sorgides en barris de grans ciutats que s’identifiquen amb uns valors i una idiosincràsia singulars. A Copenhaguen, Dinamarca, el barri de Cristiania continua autopercebent-se com una comuna lliure d’essència llibertària, malgrat que les seves eines d’autogestió hagin anat evolucionant i avui dia faci front als reptes actuals amb èxit qüestionable.
A Vílnius, Lituània, existeix el barri d’Užupis (que literalment, significa “a l’altra banda del riu”). Una mena de república simbòlica que va proclamar la independència l’any 1997 i que disposa d’una constitució pròpia i fins i tot expedeix passaports als seus habitants. Certament, és un enclavament bàsicament bohemi i artístic, però edificat sobre uns fonaments totalment irònics que no se sap fins a quin punt reivindiquen l’autodeterminació o ridiculitzen el nacionalisme. La constitució es troba exposada en un carrer cèntric del barri i traduïda a diversos idiomes, i conté articles tan dispars com el dret a un sostre, el dret a la llibertat o el dret a no comprendre res.//
LA VINYETA de Caruca Ballesteros
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» TEIXIDOR/A a Olost. Jornada completa. Horari de tardes de dilluns a divendres. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R610/01)
» PEO EN INDÚSTRIA TÈXTIL a Sant Feliu Sasserra. Jornada completa. Matins. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R610/02)
» NETEJA D’OFICINES I VESTIDORS a Sant Martí d’Albars. 2 dies a la setmana, entre 2 i 3 hores diàres. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R610/03)
» OFICIAL POLIVALENT de manteniment a l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R609/01)
» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès, torn de tardes. No substitució. T: 687 083 081 (R606/04)
BUSCO FEINA
» NOI de trenta-dos anys resident al Lluçanès, busca feina com a aprenent sigui com a electricista o mecànic. Obert a altres oficis. T: 693 659 168 (R608/16)
» NOI de 45 anys s’ofereix per fer manteniment de finques, electricista, llauner i reparacions en general. T: 675 401 933 (R608/20)
El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
La constitució d’Užupis, a Vílnius// F: MCF
AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA
AGROPECUÀRIA
CAVALLS
ENERGIES AIGUA
JARDINERIA I TREBALLS FORESTALS
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat
MECÀNICA
Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513
GENER
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ BOOK HOLDING, de Lídia Rocadembosch, del 15 de gener al 15 de febrer a la biblioteca Sant Pere Almató.
DIVENDRES 23 DE GENER
OLOST_ PRESENTACIÓ DEL POEMARI “DEIXAR ESTAR LES ROSES” de Teresa Ribera Icart. Amb Lluís Vila i l’actuació musical de M. Mercè Gost i els Cantaires d’Olost, a 2/4 de 7 de la tarda a la Biblioteca. PARTIDES D’ESCACS, a les 6 de la tarda a la Biblioteca.
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ. SOPAR de Festa Major i BINGO MUSICAL, a 2/4 de 9 del vespre, al Pavelló Municipal d’Esports. TEATRE “LA MEMÒRIA DEL GEL”, a càrrec d’Ada Vilaró, a les 9 del vespre al Cafè Teatre Orient.
SANTA CREU DE JUTGLARS_ FORMACIÓ “Xarxes socials pel teu negoci”, a les 10 del matí al Consorci del Lluçanès.
SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA SOBRE SIMBOLOGIA, a càrrec de Pepita Vidal, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató.
DISSABTE 24 DE GENER
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ. BALL DE NIT amb Cafè Trio, a les 10 del vespre al Pavelló. Concert amb Strombers i Dj’s, a 2/4 d’1 de la nit al pavelló.
DIUMENGE 25 DE GENER
PRATS DE LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR DE SANT VICENÇ. ESPECTACLE DE TEATRE FAMILIAR amb la companyia Les Pinyes, amb Un tros de pa, a les 6 de la tarda al Cafè Teatre Orient.
DILLUNS 26 DE GENER
SANTA CREU DE JUTGLARS_ XERRADA “La Frustració i la gestió dels límits”, amb Anna Serra Dolcet, a 2/4 de 6 de la tarda al Local Social.
SANT FELIU SASSERRA_ EMOCIONA’RT. Espai grupal per treballar les emocions a través de l’art. De 2/4 de 12 a 1 del migdia, a la sala de dalt de l’Ateneu.
PRATS DE LLUÇANÈS_ 3A EDICIÓ DE L’ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. “El bon tracte a les persones grans”, a 2/4 de 5 de la tarda a l’Espai Social.
PERAFITA_ 3A EDICIÓ DE L’ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. “El
bon tracte a les persones grans”, a 2/4 de 7 de la tarda a l’Altell de Cal Prats.
DIMARTS 27 DE GENER
PRATS DE LLUÇANÈS_ EMOCIONA’RT. Espai grupal per treballar les emocions a través de l’art. De les 6 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre a l’Espai Social de la Gent Gran.
DIMECRES 28 DE GENER
PRATS DE LLUÇANÈS_ PRATS
JOVE. Cinema i crispetes, a les 4 de la tarda al Casal del Jovent.
OLOST_ EMOCIONA’RT. Espai grupal per treballar les emocions a través de l’art. De 4 a 2/4 de 6 de la tarda, a la Sala Polivalent del Centre Cívic.
LA TORRE D’ORISTÀ_ 3A EDICIÓ DE L’ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. “El bon tracte a les persones grans”, a les 5 de la tarda al Local Social.
DIJOUS 29 DE GENER
OLOST_ TALLER D’AIGUA DE FLORIDA, a càrrec del Grup de Plantes de l’Entorn, a les 5 de la tarda a la Biblioteca.
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ EMOCIONA’RT. Espai grupal per treballar les emocions a través de l’art. De les 6 a 2/4 de 8 del vespre a l’espai multiusos de l’Ajuntament.
PERAFITA_ LA CANDELERA. TAST del Cafè del Mig. A les 9 del vespre.
DIVENDRES 30 DE GENER
PERAFITA_ LA CANDELERA. ESPECTACLE INFANTIL amb Jaume Ibars, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Altell de Cal Prats. TEATRE MIRANDOLINA, L’HOSTALERA a càrrec de la Trebinella, a 2/4 de 10 de la nit al pavelló.
OLOST_ TERTÚLIA DEL CLUB DE LECTURA, sobre el llibre “Per què ser feliç quan podria ser normal?” de Janette Winterson, a les 6 de la tarda a la Biblioteca. PARTIDES D’ESCACS, a les 7 de la tarda a la Biblioteca.
SANT FELIU SASSERRA_ PRESENTACIÓ DELS TREBALLS DE RECERCA de Batxillerat, a les 7 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.
DISSABTE 31 DE GENER
PERAFITA_ LA CANDELERA. TORNEIG D’ESCACS, a les 11 del matí a la sala polivalent del Centre de Cultura. INAUGURACIÓ DE LA
MOSTRA D’ART, a 2/4 de 12 al Niu. CONCERT de la banda escolar dels Xivartistes, a les 12 del migdia a la plaça de l’Església. CAMPIONAT LOCAL DE BOTIFARRA, a les 3 de la tarda a la sala polivalent del Centre de Cultura. PLANETARI BLAU “La màgia de les nits d’hivern”, durant tot el matí al Pavelló. CONCERT amb la Banda Sonora Quartet, a les 7 de la tarda al pavelló. SOPAR POPULAR, a les 9 del vespre al Pavelló.
DIUMENGE 1 DE FEBRER
PERAFITA_ LA CANDELERA. BENEDICCIÓ de Sant Antoni i MISSA, a ¾ d’11 del matí a l’Església. EL PASSANT de carruatges i cercavila amb la colla gegantera de Prats de Lluçanès, els bastoners de Sant Bartomeu del Grau i els castellers del Lluçanès, a partir de 2/4 de 12 del migdia pels carrers del poble. SARDANES amb la Cobla de Berga Jove, a la 1 del migdia a la plaça Sant Antoni. FIRA, durant tot el matí a la plaça Sant Antoni i la plaça Major. MOSTRA D’ART, durant tot el matí, al Niu. CURSES DE CAVALLS, a les 4 de la tarda al camí de Can Carbó.
SANT FELIU SASSERRA_ LATENEUA. Projecció i taller de l’estrena El Secret de la Mallerenga, a les 5 de la tarda a l’Ateneu.
OLOST_ ASSEMBLEA GENERAL I TORRONADA, a 1/4 de 6 de la tarda al Casal.
DILLUNS 2 DE FEBRER
PERAFITA_ LA CANDELERA. ESMORZAR POPULAR, organitzat per l’associació de caçadors perafitencs, a les 9 del matí a la Casa de Colònies.
SANT FELIU SASSERRA_ EMOCIONA’RT. Espai grupal per treballar les emocions a través de l’art. De 2/4 de 12 a 1 del migdia, a la sala de dalt de l’Ateneu.
DIMARTS 3 DE FEBRER
PRATS DE LLUÇANÈS_ EMOCIONA’RT. Espai grupal per treballar les emocions a través de l’art. De les 6 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre a l’Espai Social de la Gent Gran.
DIMECRES 4 DE FEBRER
OLOST_ EMOCIONA’RT. Espai grupal per treballar les emocions a través de l’art. De 4 a 2/4 de 6 de la tarda, a la Sala Polivalent del Centre Cívic.
DIJOUS 5 DE FEBRER
PRATS DE LLUÇANÈS_ DIADA DE SANTA ÀGATA.
SOPA DE FARIGOLA
INGREDIENTS
» 1 ramet de farigola
» Aigua
» Pa (millor si és sec)
» Oli
» Sal
PREPARACIÓ
1. Poseu aigua en un pot que s’escalfi, i quan arrenqui el bull afegiu-hi la farigola i deixeu infusionar-la durant uns minuts, tapada.
2. Talleu el pa ben prim i disposeu-lo en un plat fondo. Saleu-lo i hi afegiu un rajolinet d’oli.
3. Afegiu l’aigua infusionada al plat, colant-la per escaldar el pa i que s’estovi. Deixeu-ho tot tapat uns minuts. També hi ha a qui li agrada afegir-hi un gra d’all (partit).
La farigola es cull a la primavera, però podeu deixar-la assecar estenent-la en un lloc fosc i guardant-la després en una coixinera de roba, paper o en un pot de vidre. Aquest és un plat molt senzill de cuinar, que ve molt de gust a l’hivern i que és molt saludable gràcies a les múltiples qualitats curatives de la farigola.
GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA
SANT FELIU SASSERRA
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
22 dj ST. BARTOMEU VILAPLANA
23 dv OLOST ATLÀNTIDA
24 ds AUSA AUSA
25 dg POU POU
26 dl PRATS FARGAS
27 dt OLOST ARUMÍ
28 dc PRATS URGELL
29 dj ST. BARTOMEU EURAS
30 dv OLOST ALIBERCH
31 ds BARNOLAS BARNOLAS
1 dg TERRICABRAS TERRICABRAS
2 dl PRATS POU
3 dt OLOST PORTAL DE QUERALT
4 dc PRATS YLLA-CATALÀ
5 dj ST. BARTOMEU CONSTANSÓ
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
ELS MOTS ENCREUATS
VERTICALS
1. Llargs i verds, però el que ens mengem quan els triem és petit, rodó i verd.
2. Tubercle marró, però per dins és taronja.
4. Tubercle llarg, de color taronja i els conills se’l mengen.
HORITZONTALS
3. De mida mitjana, rodona, de color blanc i al voltant hi té fulles verdes.
5. Són verds i es poden cuinar amb panses i pinyons.
6. De color verd i s’assembla a un enciam. Es pot menjar cru o bé cuit.
SOLUCIONS
Espinacs
Pastanaga
ELS ENCANTS
ES VEN
» GENERADOR D’ELECTRICITAT de gasolina en bon estat i molt poc ús. T: 649 791 159 (R610/13)
» BICICLETA DE CARRETERA Trek Emonda ALR 4 nova. Amb frens de disc, sistema integrat Shimano Tiagra. Alumini Alpha serie 300 ultralleuger. Pes de 8.7 kg. 1.300 € negociables. T: 600 218 296 (R610/13)
» CAIXES DE CARTRÓ de 400x300x300mm. Ideals per mudances o guardar-hi llibres o objectes. Noves per estrenar, plegades i sense marcar. T: 639 00 43 26 (R610/12)
» RODA DE COTXE amb llanta en perfecte estat. 185/65R. 50 €. T: 666 337 954 (R609/01)
» VUIT GÀBIES DE CONILLS. T: 938 889 060 (R608/01)
» LLIT tipus niu infantil, amb tres calaixos a la part de baix i dos llits a sobre. El moble és blanc i blau i inclou dos matalassos nous. 66 cm d’alçada, 200 cm de llarg i 100 cm d’ample. 180 €. T: 647 035 117 (WhatsApp) (R608/03)
» BICICLETA BTT Orebea Alma 2023. Canvi Beore 1*12. Talla L. Beix metal·litzat. En perfecte estat. Es ven per falta d’ús. Preu 580 €. Àlex. T: 622 858 655 (R608/05)
» MÀQUINA DE COSIR Sigma 2000 amb motor i moble. 150 €. T: 629 374 419 (R608/08)
» MÀQUINA DE COSIR Wertheim verda dels anys 70. 150 € T: 629 374 419 (R608/09)
Coliflor
Moniato
1. Pèsols
C/ Orient, 1 - Local 2 Prats de Lluçanès 619 38 62 81 info@immosabprats.com
» DUES ESTUFES DE LLENYA de cuina de casa de pagès, de 80 cm. 80/150€. T: 629 374 419 (R608/10)
» PLAÇA DE GARATGE a l’edifici de la Pedra Dreta. T: 679 286 425 (R608/11)
» TERRENY URBÀ a Prats de Lluçanès de 1.919m2 al PMU-2 La Coma - Bona Sort. 160.000 €, preu negociable. Actualment, solar apte per tenir-hi cavalls. T: 608 441 113 (R610/13)
ES LLOGA
» PIS a Sant Feliu Sasserra. 4 habitacions, àmplia cuina i lavabo i garatge. T: 643 341 737 (R610/10)
» HABITACIÓ a casa de 4 vents a 5 minuts de Sant Feliu Sasserra. 266 € més subministraments. Jordi. T: 602 346 692 (R610/11)
» PIS a Sant Boi de Lluçanès. 3 habitacions, menjador-sala d’estar amb una estufa de pèl·let, bany i cuina amb sortida a una àmplia terrassa. 600 €. T: 647 035 117 (WhatsApp) (R608/07)
» 3.510 M2 DE NAUS a Olvan. Completes o sectoritzables. Àmplies i diàfenes. Usos segons clau I2a. Amb 7.600 m2 d’espai exterior. T: 619 826 005 (R608/06)
» PLAÇA D’APARCAMENT a Prats. T: 628 70 79 05 (R607/15)
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
ALIMENTACIÓ
SUPERMERCATS
C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès 622 15 10 01
Repartim a tot el Lluçanès!
FORNS DE PA
FORMATGES CARNISSERIES PEIXATERIA I PLATS PREPARATS
SALUT
TRACTAMENTS, FARMÀCIA I ÒPTICA
PERRUQUERIA
DENTISTES
LES FOTOS DEL TEMPS
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Els Agents Rurals van tallar el pas al gual de la riera Gavarresa, a Oristà, el passat dimarts 20 de gener.// F: @AGENTSRURALSCAT
CUQUES, PLANTES I FERES
El gener és un mes purament hivernal, de dies curts, nits glaçades i enguany pluja i una mica de neu. Sembla que la natura estigui adormida, amb molts animals als seus caus hivernant, els insectes desapareguts i les plantes també reposant. En les sortides costa detectar espècies diferents enmig de tanta quietud, això comptant que no hi hagi boira matinal o pluja. Però com sol passar si sabem on mirar, la cosa canvia, i és que encara que no ho sembli, la natura està preparant l’estació més frenètica de totes, la primavera. Aquests dies es comença a sentir el preciós cant de les grives (Turdus viscivorus), que des de dalt d’algun arbre ben alt els mascles fan saber que ja estan a punt per criar. Els gama-
La primavera ja és aquí?
russos (Strix aluco) encara van més d’hora i les femelles ja estan al niu covant els ous. Les guilles (Vulpes vulpes) també estan enfeinades amb els mascles defensant els seus territoris i aparellant-se perquè les cries neixin a finals d’hivern i creixin a l’època de més abundància d’aliment, la primavera. Igualment, les plantes, sota terra, d’amagat de la nostra vista i aprofitant que hi ha humitat i el sòl és tou, van estenent les seves arrels perquè un cop passades les glaçades puguin créixer amb força. Moltes llavors
també estan germinant sota les fulles i les herbes esgrogueïdes pel fred. Un altre exemple prou visible que l’activitat no s’ha aturat el veiem al capdamunt dels pins, on han anat apareixent les típiques bosses blanques, i aquests dies es veu clarament que al seu voltant les branques van quedant de tons marrons. Sí, són les erugues processionàries (Thaumetopoea pityocampa) que de nit surten dels seus nius i mengen amb voracitat les acícules (fulles en forma d’agulla) dels pins.
La natura, molt discretament, ja fa dies que prepara la primavera; sortim a desxifrar-ne els senyals i quedarem sorpresos de quanta activitat ens passa desapercebuda.// RAMON BAUCELLS
TAN LLUNY, TAN A PROP
EL GINY D’ANTICITERA
L’any 1901, uns mariners grecs es van refugiar a l’illa d’Anticitera per protegir-se d’una tempesta del mar. Eren buscadors d’esponges i van decidir submergir-se en aquelles aigües per veure si en trobaven. Per sorpresa, en comptes d’esponges, van trobar un vaixell enfonsat: una galera romana que, uns 2.000 anys abans, igual que ells, s’havia refugiat d’una tempesta a la mateixa illa. Aquests bussejadors, buscant esponges, van trobar un dels tresors més grans de la cultura grega: un munt d’objectes artístics al fons del mar, escultures de marbre… I d’entre tots aquells tresors, n’hi havia un de molt estrany, que durant un temps no va cridar l’atenció dels arqueòlegs i va estar en un prestatge fins que uns científics del Museu de Ciències de Londres s’hi van fixar. Era de bronze, però estava menjat pel mar. No era gaire gran, com una capsa de sabates. Era un mecanisme amb engranatges dentats, una mena de calculadora que permetia saber en el futur el moviment del Sol i de la Lluna, les fases de la Lluna i els eclipsis, per exemple. La sorpresa va ser molt gran, perquè implicava una tecnologia que, teòricament, encara no teníem els humans en aquella època. Sí que es coneixia el complex moviment de la Lluna i els cicles d’eclipsis, però mai no havíem trobat una màquina que els pogués reproduir. Davant d’aquesta troballa meravellosa i sorprenent, sorgeix la pregunta: qui la va fer? Qui tenia els coneixements per desenvolupar aquesta calculadora? I com és que això es va perdre en el temps durant gairebé dos mil anys? Lamentablement, mai no tindrem una resposta segura. Es creu que Arquimedes, un home genial, un científic de cap a peus que va viure a Sicília per aquelles dates, podria estar al darrere del Mecanisme d’Anticitera. Ell va desenvolupar la ciència amb aplicacions tecnològiques d’una manera tan revolucionària que, avui en dia, milers d’anys després, no deixa de sorprendre ningú. Amb la caiguda dels grecs, els coneixements científics van passar als bizantins i d’aquests als àrabs. El segon mecanisme que es coneix, amb engranatges de bronze, és del segle V i les inscripcions són en àrab.// INÉS DIBARBOURE
Reproducció del Giny d’Anticitera.//
Núvols lenticulars sobre el Cadí nevat i boires a les fondalades, el 13 de gener des dels Munts. Foto publicada per la NASA.// F: E. VILAMALA
La Serra d’Ensija, el Pedraforca i el Cadí, nevats, des de Perafita, el 15 de gener.// F: @DELGORGNEGRE
La resclosa de la riera Gavarresa, el 14 de gener, amb un bon cabal per aquestes èpoques.// F: @JORDI_PUIG_
El torrent d’Oristà sempre baixa sec. Amb les pluges d’aquestes setmanes, el dimarts 20 baixava per sobre el passant.// F: PERE CORS
La Vall de Núria, carregada de neu, des de Sant Bartomeu del Grau el 14 de gener. Eina, al centre, i el Noufonts a la dreta.// F: E. VILAMALA
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
8:19 h - 31 de desembre
17:31h - 31 de desembre 3 de gener 20 de desembre
Més informació:
MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)
14,90 ºC · dia 14
-8,00 ºC · dia 7 4,00 ºC
56,3 km/h · dia 9
50,80 L · 8 dies
50,80 L 25,00 L · dia 17
PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
13,70 ºC · dia 14
-6,50 ºC · dia 7 3,69 ºC
54,0 km/h · dia 9
47,60 L · 8 dies
47,60 L 24,90 L · dia 17
De l’1 al 20 de gener
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
EFEMÈRIDES
LLUÇÀ (760 m)
13,50ºC · dia 14 -7,00 ºC · dia 7 3,60 ºC 64,4 km/h · dia 9 44,90 L · 8 dies 44,90 L 26,00 L · dia 17
ST. MARTÍ D’ALBARS (662 m)
13,80 ºC · dia 14 -8,00 ºC · dia 7 3,50 ºC
75,6 km/h · dia 13
42,60 L · 9 dies 42,60 L 19,00 L · dia 17
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
19,40 ºC · dia 14
-8,00 ºC · dia 7 3,80 ºC
62,8 km/h · dia 9
42,20 L · 8 dies
42,20 L 18,40 L · dia 17
14,80 ºC · dia 14 -8,10 ºC · dia 7 3,60 ºC
48,30 km/h · dia 9 55,80 L · 9 dies 55,80 L 17,80 L · dia 17 ALPENS (871 m)
PERAFITA (774 m)
13,30 ºC · dia 14 -8,10 ºC · dia 7 3,19 ºC
55,8 km/h · dia 9 40,60 L · 10 dies 40,60 L 17,70 L · dia 17
ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)
11,90 ºC · dia 14
-6,90 ºC · dia 7 2,9 ºC
57,9 km/h · dia 9 40,20 L · 10 dies 40,20 L 16,20 L · dia 17
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
13,20 ºC · dia 14 -8,80 ºC · dia 7 2,30 ºC
46,7 km/h · dia 9 52,80 L · 12 dies 52,80 L 18,40 L · dia 17
SOBREMUNT - STA. LLÚCIA (959 m)
OLOST - TRASSERRA (740 m)
13,40 ºC · dia 14 -6,30 ºC · dia 7 3,90 ºC
67,6 km/h · dia 9 41,80 L · 10 dies 41,80 L 18,80 L · dia17
12,70 ºC · dia 14 -7,20 ºC · dia 7 3,00 ºC
62,8 km/h · dia 9 33,60 L · 9 dies 33,60 L 14,40 L · dia 17
SANT BARTOMEU (878 m)
HIVERN FRED I PLUJÓS AMB LLEVANTADES DE GENER
Feia anys que no teníem cap gener com el que hem tingut fins ara i ja en teníem ganes, oi? De fet, el que portem d’hivern ha sigut ric en fenòmens meteorològics, la majoria propis de l’estació, com la nevada de la matinada del dia cinc, que ens han fet estar amatents a les previsions, amb molta variabilitat atmosfèrica, precipitacions per sobre la mitjana i temperatures inferiors a les esperades, però properes a les de les mitjanes climàtiques.
14,20 ºC · dia 14 -7,40 ºC · dia 7 4,10 ºC 45,1 km/h · dia 8
L · 9 dies 44,20 L 21,60 L · dia 17 LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)
GRAN FREDORADA DEL GENER DE 1985
Aquella onada de fred, segur que els més grans encara la recordeu, va començar el dia cinc i es va allargar fins al dia disset. L’inici de la fredorada va coincidir amb una nevada general la vigília de reis que, al Lluçanès, va deixar gruixos d’entre 5 i 10 cm i que va impedir que en la majoria de les poblacions es poguessin fer les tradicionals cavalcades. Posteriorment, va tornar a nevar els dies tretze i catorze, amb gruixos similars. Durant aquells dies hi va haver dues importants entrades d’aire siberià que van fer que durant tot el període les temperatures fossin negatives a la major part de Catalunya, hi va haver fortes glaçades arreu i les mínimes van ser baixíssimes. Els danys provocats per les glaçades foren nombrosos. Malauradament, d’aquells dies només disposem de dades de Prats. Els registres són impressionants, de fred extrem i representen els dies de més fred mai registrats en aquell observatori: els dies vuit, quinze i setze la mínima va ser de -20,00 °C, la mitjana de les mínimes va ser de -7,74 °C (mitjana -1,24 °C) i la mitjana mensual -2,02 °C (mitjana 3,75 °C).//
14,30 ºC · dia 14 -7,20 ºC · dia 7 4,20 ºC 38,6 km/h · dia 9
L · 8 dies
(460 m) 12,80 ºC · dia 14 -7,50 ºC · dia 7 3,10 ºC 57,9 km/h · dia 9 55,00 L · 10 dies 55,00 L 20,00 L · dia 17
L
L · dia 17
NOVA ESTACIÓ AUTOMÀTICA A SOBREMUNT - SANTA LLÚCIA
Les llevantades, que malgrat que al Lluçanès, per la situació geogràfica, ens acostumen a afectar de manera indirecta, els últims anys han estat escasses, aquest gener ja n’hem tingut dues, fet força excepcional. És especialment destacable la que hem tingut els dies dinou i vint, de nom Harry (recordem que només s’anomenen les borrasques potencialment perilloses) que ha tingut afectacions serioses i precipitacions importants al nord-est de Catalunya, però que al Lluçanès no ens han deixat registres molt importants, però sí que ha fet que en tots els observatoris la precipitació acumulada sigui superior a la de la mitjana mensual. La precipitació molt abundant del desembre i la que portem acumulada aquest gener han fet que el territori estigui xop i que totes les fonts, recs i rieres baixin alegres, amb bons cabals. Els registres més significatius recollits fins ara aquest gener, són els 55,80 mm d’Alpens (mitjana 44,10 mm), 55,00 mm de Sant Bartomeu, 52,80 de Sant Boi (mitjana 37,40 mm), 52,60 mm d’Oristà (mitjana 34,23 mm) o els 50,80 mm de Merlès (mitjana 37,13 mm).
L’inici de l’any va coincidir amb la posada en marxa de la nova estació meteorològica de Sobremunt, situada a Santa Llúcia. Aquesta estació automàtica s’ha pogut instal·lar per iniciativa de l’Agrupació Meteorològica d’Osona, que també n’ha assumit el cost econòmic. Una bona notícia que amplia encara més la valuosa i representativa xarxa meteorològica del Lluçanès. Dels tretze municipis del Lluçanès històric i geogràfic, dotze ja disposen d’observatori meteorològic. Esperem que es trobi la manera, sigui per iniciativa municipal, sigui particular, que Sant Feliu pugui disposar d’aquest servei.//
Aquest gener també ens ha portat dies freds, hem tingut l’entrada d’alguna glopada d’aire polar que, a més de desestabilitzar l’atmosfera, ens ha deixat mínimes força baixes. No són registres excepcionals, però sí propis d’hivern rigorós. La matinada més freda va ser la del dia set. La mínima absoluta la varen tenir a Sant Boi amb -8,80 °C. Altres registres destacables d’aquella matinada són els -8,10 °C d’Alpens i Perafita, els -8,00 °C d’Olost – Lliscàs i Merlès, els -7,50 °C de Sant Bartomeu, els -7,40 de la Torre d’Oristà o els -7,20 °C de Sobremunt i Oristà. Les mitjanes mensuals, tenint present que són parcials, estan, de moment, per sota a la de les mitjanes històriques. Sant Boi, per exemple té una mitjana mensual de 2,30 °C (mitjana 4,30 °C), Alpens 3,60 °C (mitjana 4,90 °C) o Olost 3,80 °C (mitjana 4,19 °C). El dia més càlid va ser el dia catorze i la màxima absoluta la van tenir a Olost – Lliscàs amb 14,90 °C.// FRANCESC COMES
