R596

LA COLUMNA

Parlem ara o callem per sempre? de Laura Prat

L’EFEMÈRIDE

El tancament de Puigneró

Ara fa 23 anys que s’iniciava un procés irreversible

“És vital regular la quantitat de biomassa dels nostres boscos”

· Asier Larrañaga, sotinspector del GRAF entrevistat per LaRella, explica quines són les claus per abordar els incendis forestals en l’actualitat

Alpens encén una altra vegada les

La XVI Trobada de Forjadors va aplegar més de 5.000 visitants

fornals

URBANISME

S’inaugura el passeig Lluçanès de Sant Boi

S’anuncia un nou ús per a La Farinera de Prats: expositora de motos

SOCIETAT

Primer bateig civil del Lluçanès

Va tenir lloc a Prats, on recentment s’ha n’ha aprovat el reglament

CULTURA

l’Institut Castell del Quer celebra 30 anys

La festa, emotiva i completa, va ser un èxit

EDUCACIÓ

L’Institut triomfa al concurs Tísner

Tres escoles del Lluçanès participen a un projecte de cooperatives escolars

ESPORTS

Els equips del Lluçanès tanquen la temporada

Cròniques i resultats a la secció d’esports

Els forjadors treballant a sota

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_

Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

FOTO: Joan Bruch i Capdevila (Arxiu de Baldiri Selva i Cunill)

ANY: 1960

LLOC: Plaça Nova, Sant Boi de Lluçanès

La Fira de Sant Boi pròpiament dita va durar pocs anys (del 1955 al 1960) i tenia lloc algun diumenge de finals de maig per aquells volts de Sant Baldiri. Organitzada i promocionada per l’Ajuntament junt amb un bon grup de jovent. Va començar amb molta empenta. Es feia una caravana per tot el Lluçanès, Bisaura i Plana de Vic. Es construí una vaca de fusta que passejaven arreu dalt d’un camió. La fira, molt local, era eminentment de caire agrícola i ramadera. A tot el voltant de la Plaza del Caudillo, ara Plaça Nova, s’hi fermava tot el bestiar. Dins la plaça la temàtica era més diversa. Parades de roba, sabates i espardenyes, fruita, joguines, fins i tot el ferrer del poble venia eines i estris pel camp. A la fotografia hi podem veure l’Alfons Basco del Vilar entre les motos de l’època: dues Vespes, l’Augusta MV, italiana, i una Ossa. Més a la dreta el ferrer Pere Selva i Capdevila (1931-2024) atenent la seva parada.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

membre de:

Amb el suport de:

Els Encants de LaRella!

Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com

El Racó de la Feina de LaRella!

Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com

L’Agenda de LaRella!

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com

L’Opinió dels lectors!

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com

659 45 40 22 info@funerariablanque.cat www.funerariablanque.cat

Revista

Sant Boi inaugura el nou passeig

Lluçanès després d’un any i mig d’obres

nicipis per continuar millorant les seves infraestructures.

La inauguració de la reforma del passeig Lluçanès es va fer aquest passat dissabte 17 de maig, en el marc de les festes de Sant Baldiri. A l’acte hi va participar el president del Parlament, Josep Rull, i el diputat d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès. El president del Parlament va ser l’encarregat d’inaugurar oficialment la reforma del passeig Lluçanès. Rull va afegir que aquestes millores a la via pública ajuden a garantir l’equilibri territorial que permet a tots els ciutadans poder viure en plenitud “independentment d’on visquin.” Abans d’ell, l’alcalde del municipi, Marc Parés, va destacar la importància d’aquesta reforma per al municipi que ha canviat totalment l’aparença de la travessera. Per la seva banda, el diputat Sergi Vallès va destacar el paper de la Diputació de Barcelona com a ens supramunicipal que està al costat dels mu-

Durant la inauguració es va destapar una placa commemorativa que s’ha ubicat en un monòlit instal·lat al mateix passeig. L’acte va acabar amb un concert i un pica-pica pels assistents.

UN ANY I MIG D’OBRES

Aquesta segona fase va durar gairebé nou mesos, va acabar-se a finals del 2024.

El pressupost de les obres ha estat de més d’un milió i mig d’euros, que s’han finançat a través de diferents subvencions i ajudes que ha rebut l’Ajuntament, principalment de la Diputació de Barcelona i també de la Generalitat.

Les obres han canviat completament l’aspecte d’aquest tram de carretera, que ha passat de tenir una calçada de doble sentit amb voreres segregades, a ser una plataforma única on vianants i vehicles estan a la mateixa altura, prioritzant la mobilitat de les persones, especialment d’aquelles amb mobilitat reduïda.

El tram de la riera de Merlès entre Sant Cristòfol i el Pont de les Heures tornarà a estar prohibit banyar-s’hi. Així ho han acordat els municipis per on discorre aquest afluent del Llobregat; Santa Maria de Merlès, Sagàs i Lluçà.

Les obres de remodelació de passeig Lluçanès van començar el 2023 i es van acabar a finals del 2024, un any i mig d’obres que han canviat la fisonomia de la travessera de Sant Boi de Lluçanès. En la primera fase es va arranjar el tram que hi ha entre el carrer Font de la Presa fins al de l’Era nova. Des de la Diputació consideraven que era el tram més perillós i insegur per als vianants perquè la mida de la vorera oscil·lava entre 0,45 i els 0,85 metres de màxim i la calçada, de doble sentit, en alguns punts era molt estreta. Les obres del segon tram van ser des del carrer de l’Era nova fins al trencant de l’Església i des de l’entrada del poble, pel cantó de la fàbrica, fins al carrer Font de la Presa.

La reforma també ha permès fer millores en les infraestructures de serveis com l’aigua i el clavegueram, alhora que s’ha soterrat gran part del cablejat d’altres serveis de comunicació.

SANT BALDIRI OMPLE LA PLAÇA

La celebració de Sant Baldiri, patró de Sant Boi, és un esdeveniment que reuneix a tot el poble. Més enllà de la inauguració, el mateix dissabte també es va celebrar la Farra d’en Baldiri a la plaça nova i amb Blú com a protagonistes.

El diumenge el campionat de Botifarra va omplir de gom a gom el local Social de Sant Boi, els guanyadors van ser Bernat López i Jordi Canadell. Però sens dubte, el plat fort de les festes va ser el dinar popular del dia 20, diada de Sant Baldiri, que va aplegar un centenar llarg de veïns del poble.// SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

La prohibició serà vigent a partir del diumenge 15 de juny i fins al 15 de setembre, tal com explica Sara Costa, alcaldessa de Santa Maria de Merlès. Costa afegeix que, com cada any, els municipis per on passa la riera de Merlès tornaran a contractar informadors per tal d’explicar la normativa que afecta la riera. Un any més, la formació d’aquests es farà a través del centre de conservació de fauna Camadoca.

Com els darrers anys, des del Consell Comarcal del Berguedà es contractarà un servei de seguretat privada per tal de vetllar pel correcte compliment de la normativa que imposa l’ordenança d’ús de la riera. Costa explica que les sancions que hi ha recollides a la normativa no tenen “una voluntat recaptatòria, sinó dissuasiva” i explica d’ençà que es va aprovar la primera ordenança s’ha reduït el nombre de denúncies que es tramiten. A parer seu “és perquè la gent que vista la riera cada vegada té més cura de l’espai”. Ara bé, Costa afegeix que “amb la sequera dels darrers anys, els visitants a la riera també han estat menys. Caldrà veure què passa aquest any”.

En aquest sentit, l’alcaldessa tem que les pluges dels últims mesos puguin tenir un efecte crida, i per això demana anar amb compte. Explica que les pluges han fet créixer molt la vegetació i afegeix que “si tenim un estiu sec, això es pot traduir en un elevat risc d’incendi”. Recorda que la riera és un espai amb un accés dificultós i que hi ha moltes zones sense cobertura, per això demana tenir cura.// CFU

Marc Parés, Josep Rull i tota la comitiva visitant la remodelació del Passeig.// F: AJ SBLL

NOTÍCIES

MUNICIPAL

Sant Boi i Sant Martí, premiats per l’AOC

El Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) atorga anualment els guardons Reconeixement Administració Oberta a diferents ajuntaments i consells comarcals. Aquests premis reconeixen els ens capdavanters en transformació digital i govern obert. D’entre els 82 guardonats d’enguany hi ha dos municipis del Lluçanès, Sant Boi i Sant Martí d’Albars.

En aquesta desena edició l’Ajuntament de Sant Boi ha obtingut el segon premi de la categoria de municipis d’entre 500 i 1.000 habitants. Pel que fa a l’Ajuntament de Sant Martí ha rebut el reconeixement Top 10 Anys de la seva categoria. Aquest premi reconeix els municipis que han tingut un paper més destacable dins la seva categoria els últims deu anys. Aquests reconeixements s’atorguen a partir de la valoració de l’Índex de Maduresa Digital una iniciativa que permet avaluar amb rigor la transformació digital dels ens públics i els serveis d’Administració Oberta que ofereix cada web municipal i l’ús que se’n fa. Valora, per exemple, la informació que cada municipi penja a l’E-tram o si la web permet signar els documents digitalment, entre altres ítems.// CFU

Bon ritme de les obres a la teulada de la Sati

Aquests dies es pot veure com progressen a bon ritme les obres de la teulada de l’antiga fàbrica de la Sati, propietat de l’Ajuntament d’Alpens. Les obres s’han adjudicat en una primera fase de substitució de l’actual teulada de fibrociment (uralita) per una nova coberta de plaques d’acer galvanitzat a l’empresa Materials de Construcció GIL, S.L. per un total de 199.619,35 €. Tot seguit es procedirà a la segona fase amb la instal·lació de 204 plaques fotovoltaiques. Aquesta fase està adjudicada a l’empresa Solit Energia, S.L. per un total de 113.992,38 €. Prèviament, ha calgut reforçar la capacitat portant de l’estructura que aguanta la teulada.// JIP

El Guiu i la Jana, protagonistes del primer bateig civil del Lluçanès

Prats estrena els batejos civils amb una cerimònia als jardins de Cal Bach

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Ferran Vila Cabanas

Els jardins de Cal Bach de Prats van acollir aquest dissabte el primer bateig civil de la història del poble i de la comarca.

El bon temps va ser el colofó d’un acte en què no va faltar de res: música, confits i l’emoció d’una trentena de convidats ben engalanats –i arribats, la família del pare, des del País Valencià–per assistir a un acte que els pares del Guiu i la Jana, Anna Pineda Cirera i Andreu Sentí Pons, havien rumiat des de feia temps. El camí no ha estat fàcil i va començar fa una mica més de dos anys, quan va néixer el Guiu, i la família, que viu a Barcelona però té arrels lluçanenques, va instar l’Ajuntament de Prats a iniciar els tràmits per fer possible la cerimònia.

Mentre que altres ritus civils com el matrimoni estan més generalitzats i fins i tot se’n fan més que per l’Església, en el cas dels batejos civils (o “batejos sense aigua”) és l’administració local qui ha d’aprovar la creació d’un registre. Ho han fet unes desenes de pobles de Catalunya, el

Prats, a punt per l’Obrim de Nit

primer va ser a Alella l’any 1998, però continua tractant-se d’una pràctica poc estesa i de caràcter simbòlic.

A Prats, el reglament va quedar aprovat fa tot just unes setmanes, i Montserrat Juvanteny ha estat l’encarregada de posar-lo en pràctica per primera vegada. Abans de començar, la regidora admetia que s’havia hagut d’informar bé sobre el ritual perquè, a diferència dels casaments, no tenia referències prèvies que li fessin de guia. Les intervencions de l’oficiant

Un any més, la Unió de Botiguers i Comerciants de Prats de Lluçanès, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, organitza l’Obrim de Nit.

Aquest any tindrà lloc el pròxim dissabte 31 de maig, amb una jornada plena d’activitats per a tots els gustos, des del matí, fins al plat fort, que serà al vespre.

La caminada amb observació a l’entorn donarà el tret d’inici de tots els actes programats, organitzada per ADEFFA i la UEP. A la tarda, petits i grans podran participar en el taller familiar sota el títol de Fes el teu planter. També hi haurà una audició de piano a càrrec de l’EMAL a la plaça de l’Església.

I a mesura que s’acosti el vespre, els carrers s’ompliran de vida amb les botigues al carrer, ofertes, mostres, desfilades o degustacions. A més a més, la Txaranga Buidant la Bota i el concert de Miqui Puig, que tancarà la festa, animaran la vetllada.

Les botigues estaran obertes fins al vespre i per sopar també es podran tastar productes locals.// XÈNIA BALLÚS VILA

i dels padrins van servir per remarcar la voluntat que l’acte servís per donar als petits la benvinguda a la comunitat, i Juvanteny també va aprofitar per entonar el “mea culpa” pel retard en l’aprovació de la normativa. “L’administració no sempre ha ajudat”, admetia la regidora, que va assegurar que el Guiu i la Jana acabaven d’escriure “una nova pàgina de la història de Prats de Lluçanès”. L’avi de les criatures va ser l’encarregat de donar l’ordre per encendre la traca valenciana que va tancar la celebració.//

Nova edició del Pixa’t de Riure a Alpens

Encara ressonen pels carrers del poble els malls dels ferrers quan ja arriba, els dies 6 i 7 de juny, la quarta edició del “Pixat de Riure” el “Festivalet Internacional de l’humor”. Per aquesta edició, cal destacar el doble plat del divendres, al Casino, amb la “Cia Las Kakofónicas” i “Los Crazy Mozart”, amb dos espectacles de reconegudíssim prestigi. El dissabte, tot combinant-se entre el recinte de la Torre i la Plaça Major, actuaran “Cia La Tal”, “Cia Pau Palaus” i “Pep Vila”, grups catalans que han actuat per tot el món, també “Ganso&Cia” de Bilbao i la portuguesa “A Nariguda”, per culminar amb el ja tradicional “Cabaret Gamberru”. Es poden comprar les entrades a comprallucanes.cat/.// JIP

Un moment de la cerimònia.// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST

Alpens renova la teulada de la fàbrica.// F: JIP

Ramon Padrós, alcalde de St. Martí, a l’esquerra, recollint el premi.// F: AOC

CULTURA

Nova vida per l’escorxador i la Farinera de Prats, que acollirà una col·lecció de motos

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Ferran Vila Cabanas

Després de dècades immersa en el silenci, el soroll i la polseguera han tornat a la Farinera de Prats. I no pas perquè les antigues màquines hagin reprès la feina, sinó perquè el nou propietari ha començat les tasques per netejar l’edifici amb la idea d’acabar-lo convertint en el lloc on poder exposar al públic una col·lecció de motos històriques de marques catalanes com Bultaco, Ossa, Sanglas, Montesa, Gas-Gas o Rieju.

L’impulsor de tot plegat és l’arquitecte tonenc Pere Molina, que ja ha treballat en la rehabilitació d’algunes masies del Lluçanès i ara s’ha enamorat de l’encant d’aquesta antiga fàbrica. “Un edifici catalogat, especial, conegut i viscut en el record per la majoria de la gent de l’entorn”, com explica Molina, que també en destaca les dimensions, la ubicació al centre del poble i el seu “interès arquitectònic, que s’adiu plenament amb l’esperit plantejat de recuperació de la memòria”.

La intenció de Molina —que cada setmana s’arremanga unes

hores per començar a posar ordre a l’edifici— és que, a més de les motos, la Farinera també pugui acollir un arxiu de fotografies, filmacions, plànols i publicitat relacionada amb el motor. “El potencial d’una comarca com el Lluçanès i el seu entorn, una zona de llarga tradició motorística i amb la capitalitat de Prats de Lluçanès fan un indret immillorable per a una proposta d’aquestes característiques”, destaca el nou propietari de l’edifici.

L’arquitecte preveu guardar una part de l’antiga maquinària com a record del passat industrial del lloc i explica que, després de la neteja integral i la redacció del projecte definitiu, les primeres obres se centraran en la rehabilitació de la teulada i dels tancaments i l’enderroc de les parts afegides a l’estructura original.

Pel que fa a l’antic Escorxador, que també està catalogat i forma part de la finca, Molina voldria ubicar-hi un bar o restaurant on també es puguin projectar pellícules o fer conferències relacionades amb la temàtica del projecte.

La notícia del nou rumb dels edificis ha estat molt ben rebuda per part de l’Ajuntament, que ja ha

“És un lloc immillorable per a aquest projecte”

proposat al propietari que, passat l’estiu, les parets de la Farinera acullin la pròxima actuació del Festival de Jazz de l’Intrús.

LA RIFA I EL SENYOR NAVARRO

La història de la Muntanyesa, la Farinera, no s’explicaria sense el

segon premi de la rifa de Nadal que es va repartir l’any 1906 al Cafè Fumanya, i que va portar la prosperitat al poble. Es va construir l’any següent, el 1907, i durant la guerra civil els republicans hi van calar foc perquè els nacionals que estaven a punt de conquerir el poble no es poguessin aprofitar del gra que hi havia a dins.

Les flames van fer caure una part de la façana i van malmetre greument l’edifici, que no es va tornar a edificar fins a l’any 43. Aleshores hi van començar a manar el Noi Terracuita i el seu fill Josep Espona, jove pradenc que acabaria fundant Pastas Gallo. No va tenir la mateixa sort la Muntanyesa, que va passar per diferents mans fins que va fer fallida i va tancar l’any 1988.

En el cas del “Matadero” o escorxador públic, la data de construcció, 1908, és ben visible a la façana, just al damunt de l’espai que ocupava un vitrall presidit per la torre de l’antic escut de Prats que a hores d’ara està guardat en un magatzem municipal per evitar-ne la degradació. L’edifici va ser una de les idees del farmacèutic Josep Navarro, el senyor Navarro, que va ser alcalde de Prats i tenia clar que calia disposar d’un espai salubre perquè es deixés de sacrificar el bestiar al carrer i a pagès. Com la Farinera, té trets modernistes, i en aquest cas va tancar definitivament l’octubre de 2001.//

Interior de la Farinera, encara amb algunes màquines.// F: PERE MOLINA

La façana dels dos edificis.// F: FVC

LA

COLUMNA

Laura PRAT CANO

Parlem ara o callem per sempre?

Fem tantes coses, tan de pressa i amb tanta obsessió per ser productius, que hem arribat a reservar al calendari moments per “no fer res”. No sé què és més greu, si l’absurditat d’aquest gest o el fet que l’hàgim normalitzat. De tant en tant, però, passen petites excepcions que trenquen amb aquesta roda insuportable. Ahir en vaig viure una: estava asseguda al sol amb dues amigues, sense més pretensió que la de conversar una estona i fer-nos companyia. Sense un tema concret, sense cap objectiu, sense pressa. Parlàvem d’això i d’allò: de la gent que passava, d’algunes tafaneries, de coses que ens agradaria fer. No hi havia ordre ni estructura. Només la conversa per la conversa. Un cop va haver passat em va semblar extraordinari i em va fer molt contenta.

Darrere d’aquest petit acte senzill, hi ha molta més màgia de la que aparenta. Segons sembla, les converses espontànies i quotidianes tenen un gran valor per a la salut mental i el benestar col·lectiu. El neurocientífic David Bueno, al llibre L’art de ser humans, explica aquest fenomen comparant-lo amb el món animal: en algunes espècies, la mida dels grups està correlacionada amb l’estona que passen amanyagant-se o rascant-se. El contacte físic no només manté el grup unit, sinó que el fa créixer. En els humans, aquest paper l’assumeix el llenguatge oral. Explicar-nos anècdotes i xafarderies activa les mateixes xarxes neuronals que la cura entre animals i, doncs, ajuda a enfortir relacions i ens dona sentit de pertinença i identitat. No som humans malgrat parlar, sinó que som humans perquè parlem, diu.

Parlar ens humanitza i, per això, cal reivindicar-ne el valor que té com a eina de benestar individual i col·lectiu. És la nostra forma més natural de vincular-nos, amb els altres i amb el món. Ens entenem i l’entenem gràcies a la parla. Val més que frenem aquest ritme accelerat que ens distreu de l’essencial, perquè si no, anem pel pedregar. Bueno adverteix que, segons diversos estudis, el temps que els adults passen amb els infants ha disminuït dràsticament. A Anglaterra, per exemple, no arriba a les 5 hores a la setmana. Menys temps compartit vol dir menys paraules, menys conversa i menys escolta. I empobrir la parla, és empobrir el pensament. Les anècdotes i les històries són bones per a la salut. Parlem, expliquem-nos coses! La neurociència aprova les tafaneries, aprofitem-ho! Què has fet avui? Què faràs aquest cap de setmana? Et puc trucar i xerrem una estona? Explica’m com va anar el viatge amb els amics! Saps què m’han dit que va passar l’altre dia? En què penses quan no penses en res? Qui deuen ser aquells d’allà? T’imagines que ens quedem sense mòbils? On aniries ara mateix si poguessis fer un canvi de lloc instantani? De què sembla que tingui forma aquell núvol? T’agrada el llibre que estàs llegint? Parlem! Si no saps què dir, inventa-t’ho! Però vine, seiem. Parlem. Parem aquesta roda.//

L’Institut triomfa al Concurs Tísner

Catalunya Party i Caliu Fest són els dos jocs lluçanesos premiats, en un concurs organitzat per la Plataforma per la Llengua on han participat més de 1.300 alumnes dels Països Catalans

LLUÇANÈS

Per_ Jordi Freixa Oliveras

L’alumnat de 1r d’ESO B de l’Institut Castell del Quer ha aconseguit el segon premi de la categoria Pirata en la desena edició del prestigiós Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català, organitzat per la Plataforma per la Llengua, amb el joc Catalunya Party. Els seus companys i companyes de 1r d’ESO C han aconseguit un accèssit amb el joc Caliu Fest.

L’entrega de premis es va celebrar el passat 23 de maig al Teatre Poliorama de Barcelona i va guardonar els jocs Al rescat!, dels alumnes de cicle superior de l’Escola Sant Esteve de Sant Mateu de Bages, i La Plaça de l’Alguer, dels alumnes de 2a G de l’escola mèdia Maria Carta de l’Alguer amb el primer premi de les dues categories, la Grumet —adreçada als alumnes d’11 i 12 anys—, i la Pirata —adreçada als alumnes de 13 i 14 anys—.

Més de 1.300 alumnes de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Alguer i la Franja de Ponent han participat en aquesta edició del concurs, que proposa

RECONEIXEMENT

crear jocs per aprendre de manera creativa algun aspecte del català, la cultura i les tradicions de tot el domini lingüístic. En total, s’han presentat 140 propostes. Pel segon premi, la classe de 1r d’ESO B rebrà un taller de jocs de taula i cada alumne un joc de taula de la Llibreria Kritik de Vic. Els centres premiats, a més, han estat obsequiats amb un lot de jocs de l’empresa En peu de joc.

El concurs és organitzat per la Plataforma per la Llengua, entitat amb 26.000 socis que es dedica a promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social, a

Júlia Cruells guanya un premi de la UPF

L’estudiant de l’Institut Castell del Quer Júlia Cruells ha guanyat XIII Premi Domènec Font en comunicació que atorga la Universitat Pompeu Fabra amb el seu treball de recerca Intel·ligència artificial i màrqueting: Transformant la comunicació empresarial. Amb aquest treball, Cruells també va guanyar la XXIV edició dels premis UManresa en l’àmbit d’Empresa i Economia. El jurat va destacar “la capacitat d’analitzar l’impacte real d’aquesta tecnologia en una petita empresa”. Aquest premi està dotat amb 700 euros. A més, els centres amb alumnes guanyadors reben un ajut de 150 euros. Els premiats poden accedir a la docència gratuïta per a un primer curs de qualsevol titulació de grau del centre.// RED.

tots els territoris de parla catalana i des d’una perspectiva transversal: en l’àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l’acollida i l’arrelament lingüístic dels nouvinguts, en les universitats i l’educació i en les administracions, entre altres àmbits d’actuació. En l’entrega de premis, Mireia Plana, vicepresidenta de l’entitat, va fer referència a la imminent sentència sobre la immersió lingüística i va avisar que l’entitat es prepara per respondre a una sentència judicial contrària. Plana va fer una crida a tots els alumnes a compartir la llengua amb tothom.//

Dos alumnes guanyen el certamen de lectura

La final de Catalunya Central del XXI Certamen de lectura en veu alta, celebrada a Artés el passat 13 de maig, va tenir dos protagonistes lluçanencs. Per una banda, l’alumna de cicle mitjà de l’Escola Lluçanès de Prats, Iona Vilanova, que va guanyar la categoria grumets vermells. I per altra, Gil Nogués, de cicle superior de l’Escola La Forja d’Alpens, que va guanyar en la categoria de grumets verds. Els llibres escollits pels guanyadors per llegir en la final del certamen van ser El Misteri de la tifa de gos abandonada i Harry Potter i la pedra filosofal, respectivament. El certamen és organitzat per l’Enciclopèdia Catalana i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.// RED.

El joc Catalunya Party.// F: PLATAFORMA PER LA LLENGUA

La Iona després de guanyar la final.// F: ESCOLA LLUÇANÈS

Cruells recollint el premi a Barcelona.// F: @CASTELLDELQUER

LECTURA EN VEU ALTA

Les cooperatives escolars del Lluçanès prenen la plaça de Prats

Aquest curs el projecte CuEmE s’ha fet a 3 escoles del Lluçanès

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

El projecte CuEmE (Cultura Emprenadora a l’Escola) aquest curs s’ha dut a terme a tres centres educatius del Lluçanès: l’Escola Lluçanès (Prats de Lluçanès), La Monjoia (Sant Bartomeu del Grau) i Els Roures (Sant Feliu Sasserra). Al llarg del curs, els alumnes de cicle superior

dels centres han après com s’ha de crear i gestionar una cooperativa escolar.

Per poder vendre els seus productes, el passat 11 de maig s’havia de celebarar el Mercat de Cooperatives Escolars, a Prats de Lluçanès, però la previsió de pluja va obligar a ajornar la data prevista. Les escoles participants es van reorganitzar per poder vendre els productes, això si cadascuna al seu municipi. Els

beneficis obtinguts es destinaran a diferents entitats o centres.

La cooperativa Artiprats, de l’Escola Lluçanès de Prats de Lluçanès, va fer el seu mercat una setmana després. Els beneficis obtinguts els destinarà a l’entitat Pallapupas. Aquesta entitat treballa, des de fa més de vint anys, portant un xic de riure i humor als hospitals per acompanyar als pacients en el procés de la seva malaltia.

Els beneficis de la cooperativa Creativedreams, de l’Escola Monjoia de Sant Bartomeu del Grau, que van fer el mercat el divendres a sobre, es destinaran a l’Associació Espanyola de la Síndrome DYRK1A, que es dedica a la divulgació d’aquesta síndrome i la recollida de fons que van destinats a la investigació. I per acabar, la cooperativa Sanfetiva, de l’Escola els Roures de Sant Feliu Sasserra, que ha fet el seu mercat aquest dijous 29 de maig, destinarà els beneficis al Centre de Recuperació de Fauna Camadoca, de Santa Maria de Merlès.//

L’escola d’Olost porta projectes socials al FAIG

L’escola Terra Nostra d’Olost va participar aquest dilluns, 26 de maig, al mercadet de projectes FAIG celebrat al recinte l’Esperança de Gurb. Davant dels companys de cinc centre osonencs, l’alumnat d’Olost va poder presentar les creacions que han dut a terme aquest curs.

En el cas d’infantil, el projecte d’enguany ha portat per títol “De qui és aquesta merda?”, i ha consistit en la creació de cartells informatius per conscienciar els amos dels gossos sobre la importància de recollir les caques. A cicle inicial, l’alumnat ha treballat un projecte de difusió sobre el reciclatge a Olost, mentre que a cicle mitjà han treballat per promoure els valors en l’esport a través de la impressió d’una medalla 3D per a l’atleta Elena Congost, desqualificada als Jocs Olímpics. Pel que fa a cicle superior, l’alumnat ha presentat una proposta per acabar amb el vandalisme contra els aparells DEA i sensibilitzar sobre el seu bon ús i manteniment.// FVC

ESCOLAR

Alumnes de l’escola al mercat.// F: ESCOLA TERRA NOSTRA

Els integrants de la cooperativa de Sant Bartomeu fent la parada.// F: ESCOLA LA MONJOIA

XVI Trobada Internacional de Forjadors Alpens

Alpens va celebrar amb gran èxit una Fira del Jovent que aquest any, va quedar totalment ocupada per la XVI Trobada Internacional de Forjadors, passant pròpiament la Fira a un segon pla. Antoni Prat, alcalde del poble, va fer una valoració molt positiva de la Trobada, ja que van tenir més públic de l’esperat (algunes fonts parlen de 5.000 visitants) i que els ferrers van quedar molt contents, destacant per la seva part, el bon tracte, l’acollida, i la camaraderia. El bon temps va ser també un factor determinant. Cal destacar les classes magistrals del dijous i del divendres i la utilitat i bona rebuda de la gran carpa que es va instal·lar a la Plaça Miquel Xirau. Prat també va posar molt d’èmfasi en la participació i la gran quantitat de voluntaris que es van mobilitzar i posar a disposició de l’organització. Sens dubte, el poble fa un gran esforç en aquesta trobada, ja que cal coordinar l’estada al poble de més d’un centenar de ferrers i acompanyants durant quatre dies. Aquest any, a més a més, ha coincidit amb les obres de la teulada de la Sati, que és l’espai utilitzat pels dinars i sopars dels ferrers. Esforç també econòmic perquè (pendent encara de tancar els números), es parla d’uns trenta mil euros que es financen amb les subvencions, donacions, les inscripcions dels ferrers i l’aportació de l’Ajuntament. Durant els actes del cap de setmana, es va presentar també l’Associació de Forjadors d’Alpens que és l’entitat que pròpiament organitza la Trobada, mentre que l’Ajuntament s’encarrega d’aportar-hi la infraestructura.

Pel pròxim 2027 s’espera poder repetir la trobada comptant estar dins el programa PIRFER, que suposa una molt important projecció internacional i una injecció econòmica per part de la Comunitat Europea.// JOAN IBORRA PLANS

Forjadors de totes les edats compartint experiències.// F: JIP

Un moment del sopar de la Fira.// F: LL. SURI - DALPENS.CAT

Treballs a les fornals.// F: JIP

Yukio Kanari en un moment de la classe magistral.// F: JIP

Ferro roent.// F: JIP

Treball d’equip a les fornals.// F: JIP

Enric Pla i Yukio Kanari.// F: JIP

Les fornals enceses.// F: JIP El bon ambient va ser una constant a tota la trobada.// F: JIP

Per _ Ferran Ferrero

Director de l’institut i membre de la comissió organitzadora de la festa

Dissabte 24 de maig l’Institut Castell del Quer va celebrar els seus 30 anys d’història. Han estat 30 anys d’aprenentatge, de fer Lluçanès i de construir el futur de moltíssima gent. Vam fer una comissió per preparar la celebració, amb muntatges de fotos, samarretes de viatges de 4t ESO, taules rodones amb professorat, alumnat, presidents i presidentes de l’AFA, personal PAS, directors i directores, sopar, música... però tot això no hagués servit de gaire si no fos per les 700800 persones que vau venir molt disposades a compartir records, abraçades, petons i molta alegria i bon rollo. Des d’aquí, i en nom de la comissió organitzadora, us ho volem agrair de tot cor. Vau ser l’ànima d’una festa que va superar amb escreix el que esperàvem, una muntanya russa de sentiments que a molts ens va deixar una ressaca emocional que encara dura.

També voldria aprofitar per donar les gràcies a tothom qui va col·laborar desinteressadament en l’organització de l’esdeveniment. Començant per la gent que va formar la comissió i va engegar aquesta moguda i continuant pels restauradors, l’Ajuntament de Prats, membres de l’AFA, professorat i ex-professorat, alumnes i ex-alumnes... ajudes que per petites que fossin ens van portar a dur a terme de la millor manera el que anàvem planejant. Des de buscar una samarreta que no trobàvem, enviar 4 fotos de la seva promoció o el disseny, maquíssim, del logo del 30è aniversari. A tothom moltíssimes gràcies per l’esforç que ens consta que vau fer.

Voldria finalitzar amb dues aportacions d’antics companys. La primera d’elles, d’un docent i bon amic que, malgrat només haver estat un any al centre, va venir amb molta il·lusió a la celebració i que en arribar a casa seva em va escriure unes paraules que penso que reflecteixen molt bé el sentir de la majoria dels docents que han passat pel centre: “Ahir va

L’Institut Castell del Quer celebra els 30 anys

El 24 de maig, l’Institut Castell del Quer va celebrar 30 anys de trajectòria amb una jornada plena d’abraçades, retrobaments i memòria compartida. Més de 700 persones es van aplegar al centre per reviure moments viscuts, i reconèixer el paper que ha tingut l’institut al llarg de tres dècades. En aquesta pàgina, se’n recullen dues mirades.

estar molt bé. Retrobar-nos va ser molt maco. Quasi tinc la impressió que només havia marxat un cap de setmana a Barcelona i tornava a casa, a Prats. Vam tenir converses amb companys i vam recordar batalletes.

Però les que vam tenir amb alumnes em van resultar inesperades. Veritablement tenim un impacte gran en els adolescents. El que fem no els resulta irrellevant i ho tenen al seu bagatge. Els alumnes de Prats mostren un gran saber estar al món, cadascú, cadascuna amb les seves històries. Estan fets i fetes de la millor pasta”.

La segona de les aportacions és el poema dedicat al 30è aniversari que ens ha fet arribar el Josep Busuldu, també antic company de feina. El poema es diu “Aquella capsa blava” i de ben segur que us emocionarà.

Aquella capsa blava Jo sé d’un lloc on tot s’atura. És dins una capsa blava, al final d’un carrer que fa pujada i d’aquelles escales tan gastades que porten a la màgia de dies llunyans.

Oh! Com de fugisser arriba a ser el temps per aquells que vàrem perdre l’escut i restarem a mercè de la veritable amistat.

Avui, vint-i-quatre de maig de molts anys després, totes les mirades, totes les paraules, totes les abraçades, han fet possible oblidar el tic-tac i sentir-se dins tota la felicitat que hom pot desitjar.

Gràcies a tots els que vàreu fer possible aquest retrobament. Busu.//

Per _ Roger Torrents Boy

Exalumne i exprofessor de l’institut i cronista de LaRella

L’EDIFICI DE LA MEMÒRIA COL·LECTIVA

Tothom recorda els llocs on ha crescut i que l’han transformat en l’individu que ha esdevingut. Aquests llocs són espais que amb el temps s’han deformat dins la ment, però que amb el pas dels anys solen adoptar formes de tendresa lligades a la primera joventut. El dissabte 24 de maig va ser el moment de retrobar-se amb l’Institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès, una institució que ha marcat diferents generacions de les nostres contrades i ha creat connexions entre els habitants d’aquest territori tan difícil de cohesionar, més enllà dels aprenentatges. Dissabte a la tarda, el centre va obrir les portes per convertir-se en un punt de trobada, d’abraçades i de records. L’escola celebrava el seu 30è aniversari, i ho feia amb una jornada festiva que va reunir unes 750 persones entre alumnes, exalumnes, professors i famílies. Un retrobament intergeneracional que va fer evident la petjada que ha deixat —i continua deixant— en el territori. Fundat l’any 1995, l’INS Castell del Quer va néixer amb un únic grup de 3r d’ESO. Aquell embrió s’ha anat ampliant fins a convertir-se en un institut complet que avui ofereix formació des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat, amb un total de 343 estudiants. Però més enllà de les xifres, la jornada va ser una mostra del vincle emocional que genera una institució quan esdevé part del teixit d’un territori. La celebració va començar amb

una sessió de portes obertes, en què els visitants van poder passejar pels passadissos del centre i descobrir una exposició diferents exposicions que servien de radiografia del pas del temps. Fotografies d’antigues promocions, imatges de festes escolars, del teatre, de viatges i de projectes van omplir les parets, provocant somriures i exclamacions de sorpresa. “Mira quina fila fèiem!”, comentaven alguns, mentre altres buscaven cares conegudes, o a si mateixos, mentre no podien evitar valorar els canvis que havien patit.

Mentre el centre tenia les portes obertes, un dels plats estrella, va ser l’emissió en directe d’un programa de ràdio, en què es van recollir testimonis i vivències d’antics membres de la comunitat educativa; des d’exalumnes, fins a personal del centre, de l’AFA o antics directors. Simultàniament, la nova generació entrevistava als assistents en directe. Entre micròfons i auriculars, les anècdotes s’anaven enllaçant com peces d’un trencaclosques que reconstruïen la història humana del centre. Memòries de la construcció d’un centre que ha esdevingut una eina de construcció comarcal. Cada un dels assistents explicava com els seus granets de sorra van donar forma a la construcció de la institució. A la taula d’exalumnes van sortir batalletes llegendàries que farien feredat si avui dia encara es fessin: viatges de curs, pintades, limoncello, destrucció de mobiliari; tot d’accions que han donat forma al centre i a la vida dels estudiants.

Cap al vespre, el pavelló es va transformar en un escenari per al berenarsopar, organitzat amb la col·laboració de diversos restaurants de la zona. Les diferents tapes van servir d’excusa perfecta per continuar amb els retrobaments i reviure les batalletes. Tampoc hi van faltar els parlaments a l’escenari, amb paraules de reconeixement a la feina feta durant aquests trenta anys, i una mirada engrescadora cap al futur. La festa va acabar amb actuacions musicals d’exalumnes que van rematar la commemoració amb certa disbauxa per part dels assistents.//

L’insitut va obrir les portes tota la tarda.// F: ISAAC PERAIRE

Es va emetre un programa de ràdio en directe.// F: PAT

Al pavelló, sopar i concerts.// F: @BUMBUM_CIAO_VERSIONS

Jordi Tosar, Lluís Forcada, Fina Isern, Ferren Ferrero i Elisenda Plana, els directors del centre a la ràdio.// F: PAT

Les aules van projectar fotos de totes les generacions.// F: ISAAC PERAIRE

Recupera el programa de ràdio que es va emetre en dircte escanejant aquest QR

FUTBOL

Final amb orgull per al Pradenc

L’equip blaugrana va visitar el camp de la Garriga, un rival atractiu per afrontar l’últim partit de lliga. El partit va ser d’anades i tornades, on l’Olímpic la Garriga va obrir el marcador. Tot i això, ràpidament, l’equip blaugrana, va empatar l’enfrontament mitjançant un gol de Gerard Codina. Al minut 21, la Garriga va fer pujar el marcador, on, altra vegada, al final de la primera part, Jordi Camprubí va empatar el partit. Ja a la segona part, l’Olímpic la Garriga va fer el tercer gol i ja definitiu, on finalment l’equip local es va endur el triomf amb un resultat ajustat de 3 a 2.

Cal destacar, que la temporada de l’equip blaugrana ha estat molt bona. A 3a catalana, ha acabat en sisena posició amb un total de 46 punts i una mitjana d’1,8 punts per partit. També, ha aconseguit un total de 57 gols a favor i 48 en contra, un balanç positiu que fa reflexionar i veure el perquè han aconseguit aquesta temporada extraordinària. A més a més, el Pradenc, ha acabat, en segon lloc, en la classificació del Joc Net, una lliga que consta en la suma entre targetes grogues i vermelles, on la suma total és de 106 targetes.

L’objectiu del Pradenc, ha estat més que assolit. Així i tot, per la temporada vinent, el Pradenc busca unes expectatives més altes en l’equip i en la classificació, per continuar treballant per un possible ascens.// JBA

CICLISME

L’Only Women, cita per les amants de les bicis

La ruta Only Women que organitza Ferbikes ha arribat a la sisena edició, esdevenint una cita ineludible per les dones biciclistes del Lluçanès i comarques veïnes. Més d’una seixantena de dones van participar en l’edició d’enguany que tornava a tenir tres recorreguts diferents per adaptar-se als nivells de les participants. La ruta llarga, de 63 km, va tenir un petit extra per les que van voler: pujar a dalt als Munts. La sortida, que és gratuïta, se suma a les que organitzen durant l’any: BTT, gravel i una nocturna.// CFU

El Futsal Prats tanca la temporada amb un partit boig i la permanència

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Guillem Sucarrat Anfruns

A la penúltima jornada de lliga el Futbol Sala Prats va visitar la pista del Masnou. Tot i que l’equip ja havia assolit la permanència matemàticament, volien continuar amb la bona dinàmica i aconseguir emportar-se els 3 punts cap a casa.

El partit va tenir un inici frenètic, però van ser els locals qui van aconseguir avançar-se al marcador, amb un gol al minut 9. Tot i l’inici negatiu, el Fustal Prats va intentar igualar el marcador. Malgrat no aconseguir fer el gol de l’empat, els locals van fer-se forts en defensa. Tot i això, abans de marxar a la mitja part, els del Masnou van aconseguir ampliar el seu avantatge envers els lluçanencs. A la represa, el Futsal Prats va tornar a sortir amb la mentalitat d’intentar aconseguir algun punt i durant la segona part els dos equips van ser uns murs defensivament. No es va veure cap gol fins a les acaballes del partit, on amb el marcador a favor, els locals van aconseguir fer dos gols més i tancar el resultat final de 4 a 0.

Per concloure l’any esportiu, el Futsal Prats es va acomiadar davant de la seva afició contra el Futsal Mataró. El partit va començar de cara pels locals, ja que van aconseguir fer un matiner gol que posava l’1 a 0 al marcador i els col·locava per davant. Però els visitants van reaccionar ràpida-

BITLLES

ment i també van marcar. Davant d’això, els locals van agafar embranzida i van aconseguir fer tres grans gols seguits, que van deixar el partit molt encarat per aconseguir una última victòria per tancar l’any. Tot i això, abans d’arribar a la mitja part, hi va haver un gran festival de gols per part dels dos equips. Els visitants van aconseguir retallar distàncies amb dos gols seguits, però un gol del Futsal Prats al minut del final de l’equador del partit va fer marxar als locals amb una distància de 5 a 3. A la segona part, el Mataró va sortir més motivat que els locals i van aconseguir imposar-se i capgirar el marcador amb tres gols seguits. El festival de gols va continuar i els de Prats van igualar el marcador quan faltaven deu minuts pel final. Malgrat la lluita, finalment, dos gols més del Masnou van decantar la balança i van donar els tres punts als visitants, col·locant el 6 a 8 final d’aquest

Arrenca el XIX Campionat de Bitlles del Lluçanès

El Campionat de Bitlles del Lluçanès és, probablement, una de les competicions més esperades de la temporada estival a la comarca.

La dinovena edició del campionat arrencarà aquest diumenge 1 de juny a Olost i s’allargarà fins a finals de juliol, quan Oristà acollirà la final el diumenge 27.// RED.

frenètic partit.

Després d’aquests dos últims partits, el Futsal Prats tanca una temporada marcada per les dificultats. Malgrat les expectatives inicials de garantir la permanència a la segona divisió amb certa comoditat, els mals resultats fora de casa i les dinàmiques negatives van acabar provocant un canvi a la banqueta.

L’equip va trigar a trobar una bona ratxa i a encadenar victòries de manera regular. Molts dels partits es van resoldre per marcadors molt ajustats i, sovint, la sort semblava girar-los l’esquena. Tot plegat va obligar a patir fins a gairebé l’última jornada per assegurar la salvació.

Tot i aquesta temporada agònica, la mirada cap a la temporada vinent és optimista. L’objectiu serà consolidar-se a la categoria i mirar cap amunt, amb la voluntat d’establir-se a la part alta de la classificació.//

CICLISME

La 12a Marxa Jufré passarà pel Lluçanès

La marxa Jufré, que es disputarà aquest diumenge, tindrà de protagonista el Lluçanès. La dotzena edició de la marxa sortirà de Santa Eulàlia de Riuprimer i tindrà dos recorreguts. Ambdós pujaran per la Trona, direcció Alpens, per passar per Merlès i llavors se separaran, el curt (111 km) cap a Prats i Oristà. El llarg (153 km) faran Gaià, Avinyó i Sant Feliu.// RED.

Aquest va ser l’últim partit del jugador —i membre de la junta— Albert Ferrer, i l’equip el va ovacionar.// F: JORDI PALAU MALÉ

Darrera foto de l’equip aquesta temporada.// F: OUADIE RADWANE

La sortida de l’any passat.// F:@PHOTOADVENTURE.SL - @JUFRECYCLING

Una tirada de l’any passat, a La Torre.// F: ARXIU

Un petit grup va arribar als Munts.// F: FERBIKES

Final agredolç per al Sant Feliu, que es queda fora de la promoció d’ascens

El club tanca la temporada amb una meritòria sisena posició i la

dimissió

del president Andreu Romero

Per_ Pol Asensi Turigas

El CE Sant Feliu ha posat punt final a una temporada intensa. El cap de setmana del 18 de maig es va viure una combinació inesperada de resultats: l’Avià va perdre, l’Alt Berguedà va empatar i el Sant Feliu va guanyar contra el Calders, fet que els va catapultar provisionalment a la zona de promoció d’ascens. Però tot quedava pendent dels trenta minuts restants del partit suspès contra l’Avià, rival directe, per un insult racista des de la grada. Aquell

desenllaç, disputat el dimarts 20, era un cara o creu: qui guanyava accedia al play-off. Tot i això, el Sant Feliu no va poder capgirar el 2-0 preexistent i va encaixar un tercer gol, quedant fora de la promoció.

L’equip tanca així la seva tercera temporada des de la recuperació del club, amb una meritòria sisena posició. A la banqueta, hi ha hagut doble relleu: Quim Vilaret va iniciar el curs i a mitja temporada va ser substituït per David Domínguez.

Aquest any també ha estat marcat pel trasllat de camp com a locals. Al març van començar les

obres al camp municipal de Sant Feliu per instal·lar-hi gespa artificial. El club s’ha adaptat jugant a Avinyó i puntualment a Prats. Les obres avancen i, si no hi ha imprevistos, es preveu estrenar la nova herba artificial a l’inici de la temporada vinent.

També cal destacar el comiat del president Andreu Romero, que fa unes setmanes va comunicar als jugadors que deixaria el càrrec. Romero, que ha liderat el club aquestes tres temporades des de la seva reactivació, ho fa per “desavinences amb altres membres de la junta i durant massa temps amb conflictes”. Tot i que explica haver “donat facilitats per fer una transició fàcil”, lamenta que “no s’ha mogut fitxa”, i per això preveu que “segurament s’haurà de convocar una assemblea de socis”. Dos membres més de la junta també han decidit plegar. Tot i la situació, Romero valora molt positivament la seva etapa, agraeix la col·laboració de tothom i es mostra orgullós d’haver contribuït a fer tornar el futbol al poble.//

FUTBOL

L’Olost tanca l’any

de la represa a mitja taula

Sense gols. Així és com l’Olost va acabar l’últim partit de la temporada en què el club ha tornat als terrenys de joc. Sense gols fets, ni encaixats, i és que en aquesta última jornada, el club blanc-i-verd va jugar un partit plàcid contra el Rupit, que va acabar en un empat a 0 i que ha servit al conjunt lluçanenc per acabar, finalment, a la novena posició de la classificació.

La temporada del retorn ha sigut una muntanya russa per l’equip dirigit per Joan Illamola. Començant amb bons resultats i ensumant les posicions altes de la taula, l’inici de la segona volta es va complicar pels blanc-i-verds que, finalment, fent bones actuacions, s’han mantingut com un fix a la mitja taula del grup 6 de Quarta Catalana. El balanç: 12 partits guanyats i 12 de perduts, i 6 d’empatats. Pel que fa als gols, els d’Olost n’han materialitzat 59 i n’han encaixat 51. Aquest últim nombre és una de les notes positives de l’equip, ja que li han marcat força menys gols que la mitjana dels encaixats per tots els equips de la lliga, que ha estat d’uns 66. Per altra banda, sens dubte una de les taques negres del torneig pels olostencs han estat les lesions, perquè, gairebé a cada partit, algun jugador o altre no ha pogut ser convocat per problemes físics.

Resultats a banda, el futbol també ha suposat el retorn d’una gran activitat esportiva i social al municipi. Els diumenges a la tarda de futbol, ha tornat a ser una cita fixa per a molts veïns i veïnes del poble que han omplert municipal per fer pinya i animar els jugadors.// LCP

SANT FELIU SASSERA

Foto de l’equip a l’inici d’aquesta temporada.// F: CE SFS

Roger Giró Pujols

Oficines Regió d’Emergències Centre, Manresa

ASIER LARRAÑAGA

OCHOA DE EGUILEOR

SOTSINSPECTOR GRAF

DELS BOMBERS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“És més important que mai fer inversions per regular la càrrega de biomassa dels nostres boscos”

EL FOC A LA NOSTRA TERRA

Els incendis forestals són fenòmens extrems que tradicionalment s’han associat a l’estiu. En un context de canvi climàtic aquesta estacionalitat esvadesdibuixantapocapoc,jaquela temperatura mitjana anual augmenta, la pluviometria és més irregular i escassa i els episodis meteorològics extrems són més freqüents. Això fa que l’aparició d’un gran incendi es pugui produir durant tot l’any.

Tot i això, l’època de més alt risc d’incendi continua sent l’estiu, degut a les temperatures que s’assoleixen, a les baixes humitats relatives i al major nombre d’hores de sol, entre altres factors. A més, tenim variables que cada cop són més repetitives, com les onades de calor de sud o d’oest, que són episodis que afavoreixen l’aparició de grans incendis forestals. Aquesta situació (onada de calor provinent del nord d’Àfrica) era la que es donava el 17 de juliol de 2012 a Sant Feliu Sasserra, en el que ha estat l’últim gran incendi del Lluçanès.

Tot i que és a l’estiu que posem el focus sobre el foc, és durant l’any que s’ha de fer prevenció per tal de minimitzar-ne els efectes. La simbiosi entreelpaisatgeilapoblacióésundels elements vertebradors del Lluçanès com a territori rural. Un incendi forestal de grans dimensions significa perdre aquest vincle, augmentant la importància de tenir un paisatge resilient. La transformació a un model paisatgístic de mosaic agroforestal, la presència de ramats i una gestió forestal conscient i respectuosa amb els ecosistemes són els elements claus per una correcta prevenció.//

LA PRIMAVERA D’AQUEST 2025 HA ESTAT EXCEPCIONALMENT PLUJOSA, EN ALGUNS PUNTS DEL LLUÇANÈS S’HAN DOBLAT LES MITJANES PLUVIOMÈTRIQUES D’ALTRES ANYS. TOT I AIXÒ, VENIM D’UNS ANYS DE SEQUERA ESTRUCTURAL ACUMULADA. AMB AQUESTES VARIABLES, COM ES PREVEU AQUESTA CAMPANYA FORESTAL?

Bé, és veritat que des del 2021 havíem acumulat un període de sequera i, per tant, en aquest sentit sí que hi ha hagut un canvi de tendència bastant marcat. Tot i això, aquest període de sequera ha deixat una empremta de biomassa morta molt important, sobretot en l’estrat arbori i matollar. La resposta de la vegetació a les pluges ha estat un creixement bastant notori de les herbàcies i una gran quantitat de brots pel que fa als arbres. Cal destacar també el desenvolupament dels conreus cerealístics, que tenen una gran importància en paisatges de mosaic com els de les nostres terres. Tenint en compte que no està sent un maig calorós i que les previsions actuals pronostiquen un juny i juliol en mitjana climàtica i una mica més calorosos, preveiem un inici de campanya tranquil i progressiu, amb una campanya tardana. Els primers focs de campanya podrien ser els focs de rostoll, que no arribarien a desenvolupar-se a grans incendis mentre la disponibilitat de les zones boscoses continuï baixa, ja que en la transició camp-bosc, aquests focs perdrien la inèrcia. A diferència d’altres anys de més sequera, en què en qualsevol moment un incendi pot estar fora de capacitat d’extinció, en aquesta campanya la possibilitat que es desenvolupi un GIF anirà molt lligat a una finestra meteorològica adversa. Aquí la Catalunya central, si cau algun ruixat al voltant de Sant Joan, no esperem una campanya acti-

El sotsinspector Asier Larrañaga.//

Asier Larrañaga fa més de vint anys que és sotsinspector GRAF del cos de Bombers de la Generalitat. Tot i que va néixer al País Basc, va venir a estudiar enginyeria forestal a Lleida i va exercir uns anys com a enginyer forestal abans d’entrar al cos.

Les sigles GRAF (Grup d’Actuacions Forestals) defineixen la seva especialitat, els incendis forestals. A causa de la seva expertesa, ha viatjat com a analista d’incendis a diferents països per assistir als seus cossos de bombers.

Des de fa anys l’Asier divulga sobre la necessitat d’una gestió forestal sostinguda, lligada a la ramaderia extensiva i a l’ús del foc com a regulador dels nostres ecosistemes, amb l’objectiu de prevenir grans incendis forestals.

va fins a mitjans o finals de juliol.

EL COS DE BOMBERS DES DE FA UNS ANYS ESTÀ POTENCIANT MOLT LA PREVENCIÓ D’INCENDIS, MÉS QUE AUGMENTAR RECURSOS EN EXTINCIÓ. EN SÓN EXEMPLES EL COS D’EPAF (EQUIP DE PROTECCIÓ ACTIVA FORESTAL), LA REALITZACIÓ DE CREMES PRESCRITES, LA DEFINICIÓ CARTOGRÀFICA DE PEGS (PUNTS ESTRATÈGICS DE GESTIÓ), ETC. PER QUÈ ÉS TAN IMPORTANT LA PREVENCIÓ EN L’ÀMBIT DE LA GESTIÓ FORESTAL?

Bàsicament perquè hem vist que si no regulem la quantitat de biomassa que acumulen els nostres boscos no podem competir amb la capacitat que tenen d’alliberar energia i desenvolupar incendis fora de la nostra capacitat d’extinció. Hem de tenir en compte que amb el canvi climàtic cada cop tenim incendis més grans amb condicions menys adverses. Per tant, és molt important fer inversions per regular les càrregues de biomassa dels nostres boscos. Per fer això, tenim dues eines: la gestió silvícola tradicional i l’ús de foc tècnic. El foc tècnic té dos vessants: una, l’entrenament de bombers per a quan hi ha incendis reals (ja que hi ha el mateix desplegament de posicions, de figures, de funcions); la segona, gestionar el bosc de la forma com es faria si no hi hagués humans, és a dir, a través de focs provocats per llamp. D’aquesta manera regulem els combustibles de forma “natural”.

EL LLUÇANÈS ÉS UN TERRITORI QUE ES DISTRIBUEIX EN PETITS NUCLIS URBANS I MASIES AÏLLADES. EN ALGUNS DELS ÚLTIMS INCENDIS EN ZONES D’INTERFASE URBÀ-FORESTAL, EL COS DE BOMBERS HA PRIORITZAT EL CONFINAMENT DE LA POBLACIÓ ABANS QUE L’EVACUACIÓ. A QUÈ ÉS DEU AQUEST CANVI?

En escenaris d’incendis que es-

tan fora de capacitat d’extinció, és a dir, que són de molt alta intensitat i velocitat de propagació, és molt difícil fer evacuacions de la població de manera ordenada i segura. Per una banda, tenim la sort que la tipologia constructiva de les masies típiques de la nostra zona dona bastantes garanties de fer un bon confinament. En aquests casos, a la gent li expliquem que si es confina pot passar un mal tràngol, però té més possibilitats de supervivència que si agafa el cotxe. Per altra banda, si la casa és construïda amb fusta, pot ser que es valori l’evacuació, ja que en el mateix moment que crema l’exterior pot cremar-se l’interior, per tant, un confinament és més delicat. Què passa? Que preparar la població per un confinament no és fàcil. Per què? Perquè és una situació que no

“Les masies poden ser un bon lloc de confinament si s’hi ha fet gestió al voltant”

hem viscut mai i per molt que es recomani confinar-se, la gent en l’últim moment entra en pànic i decideix marxar. Però insisteixo, la tipologia constructiva de les masies és robusta i si a més, hi ha la vegetació del voltant de la casa aclarida, el confinament és una bona solució en cas d’incendi forestal.

AQUÍ AL LLUÇANÈS MOLTA DE LA GENT QUE VIU EN MASIES TAMBÉ ÉS ADF. EN L’ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DEL PLA INFOCAT, ES VAN MODIFICAR CERTES CONDICIONS DE LES INTERVENCIONS QUE PODEN FER ELS ADF A PRIMERA LÍNIA, A ZONA CALENTA. DES DE LA PERSPECTIVA DEL COS DE BOMBERS, QUÈ S’ESPERA DE LES ADF? QUINA FUNCIÓ HAN DE TENIR?

El què s’ha intentat és regu-

Un retrat en dues pinzellades

El moment més feliç del dia: El cafè de l’esmorzar i ficar-se a dins el llit

Una afició: La muntanya

lar el desplegament de les ADF dintre l’incendi forestal. El sistema havia anat evolucionant de manera que es generaven dues estructures de desplegament paral·leles, una de bombers i una d’ADF. Un exemple d’això són els incendis dels 90: arribava una dotació de bombers i es posava a treballar, arribava l’ADF, mirava on era el bomber i es posava a treballar en un altre punt. No hi havia consciència de situació, es veia flama i s’anava a apagar. Ara els incendis es treballen totalment diferent, hi ha un pla, una estratègia, uns objectius tàctics, hem de saber per on comencem i per on acabem. Hem de saber quan allunyar-nos del foc i quan es pot atacar. Per tant, el que el cos busca amb aquests canvis és més seguretat, tant per ADF com pels bombers. Els incendis han canviat molt en els últims anys: cremen més de pressa, es produeixen canvis sobtats de comportament, etc. En aquesta situació no hi ha capacitat per arribar a tot el personal que està treballant, i això podria provocar atrapats i morts. És un escenari que no ens podem permetre. Per tant, el que es busca és que les ADF facin aquest primer moviment de defensa, una resposta local o municipal, no que es creï tota una estructura de desplegament paral·lela amb gent d’altres comarques o regions. Repeteixo que és per un tema de seguretat, si en el cos de bombers ja hi ha hagut algun accident (amb tot l’entrenament i expertesa que hi ha darrere) no podem tenir gent a primera línia en perill. Els ADF poden fer molt bona feina amb maquinària agrícola creant eixos de confinament o fent de nòria. Puc entendre que hi hagi cert malestar per aquests canvis, ja que es portava una evolució de desplegament i d’augment d’estructura a les ADF, però nosaltres creiem que les ADF ha de ser un recurs de primera sortida i a escala local.//

Crema prescrita a Sobremunt, l’any 2022//F: ARXIU

Una setmana de cultura · Sant Boi

La xerrada sobre monedes del s. XVIII trobades a St. Boi posa punt final a setmana cultural del poble plena d’actes, on també s’ha parlat de la figura del Pare Gallifa.//

Cinc mirades d’un poble · Olost

La nova exposició de l’Espai Rocaguinarda, Dibuixant Olost, s’ha inaugurat aquest dimecres 28. El col·lectiu d’artistes Dibuixa Taradell són els autors dels quadres que es podran visitar fins al juliol.//

29 anys homenatjant la gent gran · SFS

Sant Feliu va celebrar la XXIX festa d’homenatge a la gent gran amb un dia ple d’activitats, marcat pel Treure Ball en sortir de la Missa, el dinar i l’estrena del grup de Teatre La Feliua.//

Se sent la veu de Penèlope · Perafita

El club de lectura perafitenc va organitzar una lectura teatralitzada de l’obra Així com Penèlope, el primer poemari de la perafitenca Teresa Ribera.//

Olost celebra la setena edició del Raid Internacional Olost - Lluçanès

Més d’un centenar de binomis van participar en la competició

OLOST

Per_ Carolina Font Usart

La VII edició del Raid Internacional Olost - Lluçanès va aplegar més d’un centenar de binomis que van participar en alguna de les curses que es van disputar el passat cap de setmana del 16 i 17 de maig. Aquest any, des del Club Hípic Olost van decidir que només hi hagués curses de les categories de 123 km i de 100 km, absolut i júnior.

El centre neuràlgic de les curses va ser, un any més, la zona de l’antic camp de Futbol, on es van ubicar les quadres dels cavalls participants i on hi havia la sortida i arribada. Des de l’organització fan una valoració molt positiva de com ha anat el Raid i afegeixen que els participants també valoren molt positivament aquesta prova que destaca de la resta per la seva irregularitat en els recorreguts, i que malgrat ser dur pel desnivell que hi ha, el paisatge compensa.

Una novetat d’aquest any va ser la celebració d’un Raid de ponis impulsat per la Federació Catalana d’Hípica. Des de l’organització expliquen que només hi va haver tres participants i que de cara l’any que ve el volen impulsar, ja que “aquest tipus de raid prepara la plantilla del futur”.

En la categoria absoluta de 120

km, CEI2**, van sortir 23 binomis, la guanyadora va ser Andrea Trujillo amb el cavall Galouboy du Griou. En segon lloc, hi va quedar Marc Vila amb Waya, i la tercera posició va ser per l’olostenca Maria Álvarez amb Sw Lorient King. Pel que fa a la júnior de 123 km, CEIYJ2**, van sortir onze binomis i la guanyadora va ser Joana Ullastre amb JM Jersika. La segona posició va ser per Clara Latorre amb Bonasa du Vrihou, i la tercera per Irene Serra amb Traviata AS. Pel que fa a les carreres de la categoria d’una estrella, celebrades divendres, la guanyadora de la CEI1* va ser Cristina Morales amb el cavall Yanna. En segon lloc, hi va quedar Andrea Trujillo amb JM Loaf Guardian i la tercera posició va ser per Marilyn Lemoine

Pesce amb Favailas Marechal. Pel que fa a la CEIYJ1* la guanyadora va ser la llucanenca Cèlia Soler amb el cavall Sia de Fignols. En segona posció hi va quedar Clàudia Manubens amb JM Khapko i la tercera va ser per Nil Fernández amb Jungleus CA. En les carreres d’una estrella, celebrades dissabte, el guanyador de la CEI1* va ser Pedro Antonio Suárez amb JM lo Joudre. El llucanenc Carles Picas amb SW Lance i Rebecca Jané amb Incrivel VB, van obtenir la segona i tercera posició respectivament. En la categoria CEIYJ1* el guanyador va ser Gil Costa amb Baykal - Cost, seguit per Biel Miranda amb Exit i la tercera posició va ser per Aida Santacreu amb Gold Ruxh de Maquis. //

GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN

El Saüc (sambucus nigra) és un vistós arbust amb nombroses propietats medicinals que aquests dies està especialment esplendorós. Us deixem una recepta per aprofitar les seves flors: 10 branquetes de flor de saüc

2 litres d’aigua sense clor

200 g de sucre blanc

1 llimona

Suc d’una mandarina

Un grapat de brots de fonoll Per a la preparació utilitzeu un pot de vidre de dos litres, de boca ample. Poseu a dins l’aigua sense clor, deixant dos dits sense aigua perquè hi càpiguen els ingredients. Afegiu el sucre i remeneu bé fins que es dissolgui totalment. Incorporeu el suc de mandarina, la llimona sencera, el fonoll i les flors de saüc. Ta-

Recepta

del Xampanyet de Saüc

peu-lo amb una gasa i poseu una goma per aguantar-la. S’ha de deixar fermentar de 4 a 6 dies, durant els quals l’heu d’anar remenant amb una cullera de fusta diàriament, enfonsant bé les flors a dins l’aigua, ja que tenen tendència a surar. Passats aquests dies, el coleu. És important que envaseu el líquid en ampolles de tap hermètic (tipus gasosa) pel gas que genera. El deixeu reposar mínim una setmana en un armari fosc i quan el vulgueu prendre el poseu a la nevera unes hores abans. Apa, ja podeu gaudir d’un xampanyet —quasi— sense alcohol! (a causa de la fermentació produïda pels sucres aquesta beguda pot tenir un 1 o un 2% d’alcohol).//

Un gurp de binomis durant el recorregut.// F: JORDI SOLER

CARTA

La coral no té edat: vine a cantar amb nosaltres!

Coral Sant Jordi Prats de Lluçanès

L’Associació Coral de Prats de Lluçanès, també coneguda com La Coral Sant Jordi. Volem fer una crida a veïns i veïnes perquè vingueu a cantar amb nosaltres!

Últimament, tenim la percepció que algú creu que som la coral dels avis. I no tots som avis. I en part és veritat que som, la majoria vells, diguem-ne grans, perquè no se’ns ofengui ningú. I ho som perquè algunes hi cantem des de fa un munt d’anys!

No volem que se’ns discrimini per l’edat a causa de prejudicis; ni que se’ns uniformitzi, ja que cadascú té la seva història de vida i els seus aprenentatges; ni ens agrada quan se’ns infantilitza.

Volem una coral intergeneracional, perquè aquesta és la fór-

mula en què tots aprenem els uns dels altres, millorem les nostres habilitats comunicatives i estimulem la creativitat, la innovació i la flexibilitat.

Mentre cantem, millorem les habilitats d’atenció i concentració, cosa significativa i important per a joves, també.

Millorem les habilitats vocals, la tècnica de cant, la lectura musical i a harmonitzar, tot coordinant-nos amb altres veus. A més, d’un millor control de la respiració i de la postura. El cant és conegut per la seva capacitat per reduir l’estrès i l’ansietat. Cantar en grup pot augmentar els nivells d’alegria i millorar l’estat d’ànim.

Participar en un cor pot ser una manera excel·lent de mantenir la ment activa i fomentar una vida social rica mentre es gaudeix de la música, i això, no té edat!

També s’ha associat amb un menor risc de deteriorament cognitiu, la música i el cant estimulen connexions neuronals i a mantenir el cervell actiu.

Què cantem? De tot i molt. Tenim la gran sort de ser acompanyats per l’Anna Gorchs que ens proposa partitures boniques, interessants, que ens repten i ens diverteixen. Recuperem cançons antigues del territori, ara mateix caramelles, però hem fet des de cançons dels Pets a algunes d’origen africà o música clàssica fins a sardanes o havaneres... el que calgui!

Sabent tots els avantatges de cantar en una coral... Com és que no veniu tots a cantar amb nosaltres?

Ens trobareu els divendres a les 17:30 al Local Social de la Gent Gran.//

Caminar junts per arribar més lluny · SBG

El veïnat de St. Bartomeu es va bolcar un any més en la campanya solidària impulsada per Caminant amb l’Auria, per recaptar fons per investigar la síndrome DYRK1A i millorar així la qualitat de vida dels qui la tenen.//

Arrenca la setmana de la Natura · Prats

La inauguració de l’exposició Una mirada a l’Univers des del Lluçanès, d’Abel Serra, va ser el toc d’inici de les activitats de la setmana de la natura que omplen l’agenda de Prats de Lluçanès fins al pròxim 4 juny.//

NOUS AL DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS

PRATS

Doner Kebab Pizzeria Bar

602 070 337 653 023 024

Servei a domicili al Lluçanès Comanda mínima - 10 € Demana tota la carta per WhatsApp de dilluns a dijous · 12:00 a 00:00h caps de setmana · 12:00 a 01:00h

Que surti el teu negoci, al directori que tothom consulta!

comunicaciolarella@ gmail.com

ELS MOTS ENCREUATS

TANT LLUNY, TANT A PROP

ELS FORJADORS I EL COR DE LES ESTRELLES

Una vegada vaig trobar uns avis a un Casal de Jubilats i per grata sorpresa n’hi havia dos que coneixien perfectament el cel: què es veu, quan, el seu moviment, el cicle de la Lluna, com el feien servir per a l’hort… era una delícia parlar amb ells. Sempre que podia, els anava a veure.

S’havien criat a pagès, quan a la Plana de Vic encara es veien les estrelles, i coneixien el cel, perquè el feien servir. Deien que un seu tiet també li agradava molt i els hi havia ensenyat a fixar-s’hi: “perquè és així, només t’hi has de fixar.”

Ens enteníem molt fàcilment i a vegades era un fart de riure o de plorar, quan explicaven les anècdotes que recordaven. Havien viscut una vida molt dura, però no estaven amargats.

Recordaven com als anys seixanta es va veure una aurora boreal (més d’un avi m’ho ha descrit) i coneixien la pluja d’estels de l’estiu.

També em parlaven del Carro, de les Cabretes (les Plèiades) i de les estrelles Cavadores: “són unes que han de ser ben altes al cel per cavar l’hort” —em deien— “si no vindrà una glaçada i t’ho matarà tot” —m’asseguraven.

Jo mai havia sentit a parlar de les Cavadores. Vaig buscar a tantes biblioteques com tenia a l’abast, vaig girar internet del revés, vaig demanar a astrònoms amics... i res de res, ningú em sabia dir de què parlaven aquells avis.

Era primavera i un dia ben decidida els hi vaig dir: només hi ha una solució hem de quedar una nit i me les ensenyeu al cel. I així ho vam fer.

“Goita, són aquelles, ho veus que estan ben altes, ara”. “Ahhhh, és fantàstic!”, els hi vaig dir.

Les Cavadores són el que els grecs deien la constel·lació del Lleó. Són les estrelles que marquen la primavera a l’hemisferi nord.

Va ser meravellós, tinc un làser verd que sembla que toquis les estrelles i els avis estaven fascinats, no s’ho podien creure, em feien riure perquè tenien el mateix entusiasme que els nens petits.

Si teniu la sort de veure els estels, qualsevol nit d’aquestes podeu sortir fora, aixequeu el cap, i mireu ben amunt. Allà, al mig del cel, veureu un grup d’estrelles que dibuixen una falç… són elles: les Cavadores, que us diuen que ja podeu anar fent l’hort.// INÉS DIBARBOURE

HORITZONTALS

3. T’has de posar uns patins de quatre rodes i fer figures.

5. T’has de posar un antifaç. És com jugar a futbol, però has d’anar agenollat o de cul a terra.

7. Es juga en una taula. Amb una pala es pica la pilota cap a l’altra persona

8. Has de botar la pilota fins a arribar a la cistella i tirar la pilota per fer punts.

VERTICALS

1. Aquest esport s’ha de fer amb música. T’has d’aprendre uns passos i els has d’anar ajuntant.

2. Has de córrer molt i has d’atrapar una pilota. Quan la tens, l’has d’agafar amb els peus i tirar-la a la porteria.

4. T’has de posar un banyador i tirar-te a l’aigua pe fer piscines.

6. Has d’anar a un parc on hi ha unes rampes i allà, pots fer trucs, pujar per les rampes…

EL SUDOKU

La constel·lació de Lleó.//

L’efemèride maig

COMENÇA EL TANCAMENT DE LA FÀBRICA PUIGNERÓ

Aquest article va ser publicat al maig del 2002, i tractava una notícia que marcaria un abans i un després en la realitat sociodemogràfica del Lluçanès. L’empresa tèxtil Puigneró, amb seu a pacatva amb els seus treballadors una suspensió temporal de contractes. Era un dels primers

passos cap al tancament de l’empresa, que es materialitzaria, primer, al desembre d’aquell mateix any amb l’aturada de la planta de Prats, i després —al maig de l’any 2003— amb el tancament definitiu de la fàbrica de Sant Bartomeu i de la companyia.//

LA VINYETA de Caruca Ballesteros

EL RACÓ DE LA FEINA

» OPERARI TALLER MECÀNIC a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/01)

» PEÓ DE GRANJA a Santa Maria d’Oló.T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/02)

» TERAPEUTA OCUPACIONAL a jornada completa a Sant Boi de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/03)

» OPERARI AMB NOCIONS DE MECÀNICA I SOLDADURA per nova empresa del Lluçanès. T: 650 507 143 (R595/11)

» OPERARI DE MANTENIMENT de màquines en planta de producció a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/06)

» PROFESSORS DE PIANO, TEATRE I CLARINET per l’EMAL i borsa. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/04)

» TÈCNIC D’EDUACIÓ INFANTIL a l’Ajuntament d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/05)

» PEÓ DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Santa Maria de Merlès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/06)

» INFORMADOR TURÍSTIC a l’Ajuntament de Santa Maria de Merlès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/07)

» PEÓ DE BRIGADA a l’Ajuntament d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/08)

» PEÓ DE NETEJA a l’Ajuntament d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R596/09)

» Noia de Prats s’ofereix per cuidar infants o persones grans al poble. Rocio. T: 647 111 837 (R595/13)

» Senyora de 60 anys de Prats s’ofereix per fer acompanyaments, cuidar, passejar o anar a compar per a persones grans. T: 692 145 861 (R595/14)

» Noia de 29 anys s’ofereix per cuidar gent gran, canalla o mascotes (d’interna o no) i també neteja de cases per hores. Natàlia. T: 602 472 206 (R594/03)

OFEREIXO FEINA

BUSCO FEINA

AGENDA

CROQUETES DE CALAMARS

INGREDIENTS

» 2 o 3 calamars

» 3 alls

» 1 ou

» Farina de galeta i oli

» Per la beixamel: 1 ceba, nou moscada, llet i farina

PREPARACIÓ

1. Agafeu els calamars nets i talleu-los a trossos.

2. Coeu-los en una paella amb l’oli on prèviament hi haureu mig fregit els alls.

3. Un cop cuits, talleu-los ben petits o tritureu-los.

4. Prepareu la beixamel: deixeu daurar la ceba, afegiu-hi una mica de nou moscada ratllada, la llet i una o dues cullerades de farina. Deixeu que arrenqui el bull remenant-la per tal que no s’enganxi.

5. Quan la beixamel està al punt, afegiu-hi els calamars que heu cuit i trossejat. Deixeu reposar aquesta barreja unes hores a la nevera.

6. Amb l’ajuda d´una cullera doneu forma a la massa (de croqueta), arrebossant-les amb ou i farina de galeta .

7. Poseu-les a fregir en una paella amb oli calent. Un cop cuites, deixeu-les sobre paper absorvent per a eliminar l’excés d’oli. I tindreu una recepta agradable per a quan s’apropa el bon temps. Bon profit!

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA PERAFITA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

29 dj ST. BARTOMEU VILAPLANA

30 dv PRATS ATLÀNTIDA

31 ds AUSA AUSA

1 dg POU POU

2 dl ST. BARTOMEU FARGAS

3 dt OLOST ARUMÍ

4 dc PRATS URGELL

5 dj ST.BARTOMEU EURAS

6 dv OLOST ALIBERCH

7 ds BARNOLAS BARNOLAS

8 dg TERRICABRAS TERRICABRAS

9 dl ST. BARTOMEU POU

10 dt OLOST PORTAL DE QUERALT

11 dc PRATS YLLA

12 dj ST. BARTOMEU CONSTANSÓ

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

MAIG

PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ D’ASTROFOTOGRAFIA AMB TELESCOPI “UNA MIRADA A L’UNIVERS DES DEL LLUÇANÈS”, d’Abel Serra. Dies feiners, de 8 del matí a 3 de la tarda. Dimecres, fins a les 7 de la tarda. Caps de setmana, de 10 del matí a 2 del migdia. Fins el 12 de juny a la Sala Cal Bach.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ EXPOSICIÓ “MENJAR DE PASTORS I CUINA DEL XAI”. De dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia.

SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “FLORS”, en horari de la biblioteca. OLOST_ EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS de Magda Riera, a l’Espai Guaita!, en horari de la biblioteca. EXPOSICIÓ “DIBUIXANT OLOST”, del col·lectiu d’artistes Dibuixa Taradell, en horari de la biblioteca a l’Espai Rocaguinarda.

DIVENDRES 30 DE MAIG

SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA SOBRE L’ALZHEIMER, amb la fundació Pasqual Maragall. A les 7 de la tarda a la Biblioteca.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ORGULL DE POBLE. Sopar, “Tu de què ets, de carn o peix?” i actuació de Sharonne. A partir de 2/4 de 10 de la nit al Casal.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CAMINADA CONJUNTA El Lluçanès cap als 100. A 2/4 de 10 del matí a la plaça Nova. PRATS DE LLUÇANÈS_ OBSERVACIÓ I SEGUIMENT DE L’HOTEL D’INSECTES, a l’Escola Bressol La Pitota.

DISSABTE 31 DE MAIG

PRATS DE LLUÇANÈS_ OBRIM DE NIT. CAMINADA temàtica de coneixença de l’entorn pels volts de Prats, a les 10 del matí. TALLER FAMILIAR “Fes el teu planter”, a les 12 del migdia al passeig. AUDICIÓ de piano de l’EMAL, a les 5 de la tarda a la plaça de l’Església. TXARANGA “Buidant la bota”, pels volts del poble, a partir de les 6 de la tarda. Miqui Puig, a les 10 de la nit, a la plaça de l’Església. BOTIGUES OBERTES, degustacions als carrers i molts premis, tota la tarda fins a mitjanit.

OLOST_ TALLER “MÚSICA I MOVIMENT EN FAMÍLIA” de l’EMAL. De 0 a 2 anys, de 10 a 11 del matí. De 3 a 6 anys, de ¼ de 12 a ¼ d’1 del migdia. A l’Espai Rocaguinarda. RUTA DEL PA i del blat forment, a les 5 de la tarda a la cerveseria Kibus.

ORISTÀ_ RUTA DEL PA i del blat forment, a les 10 del matí al mas Terricabras.

DIUMENGE 1 DE JUNY

SANT BARTOMEU DEL GRAU. ACTIVITATS DYRK1A. TROBADA DE COTXES i motos clàssics Memorial Ramon Casals. A partir de les 9 del matí al passeig del Grau.

ORISTÀ_ RUTA DEL PA i del blat forment, a les 10 del matí al mas Terricabras.

SANT BOI DE LLUÇANÈS. RUTA DEL PA i del blat forment, a la 1 del migdia al Forn Pujals. PRATS DE LLUÇANÈS_ FIRA INFANTIL de primavera, de 10 a 2 del migdia al passeig i als Jardins de la Farmàcia Vella. OLOST_ INICI DEL CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES DEL LLUÇANÈS, a les 6 de la tarda al camp de futbol.

SANT FELIU SASSERRA_ 7 DEL SERRAT. Pujada familiar. Sortida a les 6 de la tarda al Parc dels Castanyers.

DILLUNS 2 DE JUNY

SANT FELIU SASSERRA_ 7 DEL SERRAT. Bateig del serrat. Sortida a les 5 de la tarda al Parc dels Castanyers.

SANTA CREU DE JUTGLARS_ TROBADES EMPRENEDORES “Quins productes i/o serveis oferim? Tenen sentit?”, a 2/4 de 2 del migdia al Local Social.

DIMARTS 3 DE JUNY

SANT FELIU SASSERRA_ 7 DEL SERRAT. La nocturna. Sortida a les 8 del vespre al Parc dels Castanyers.

DIMECRES 4 DE JUNY

SANT FELIU SASSERRA_ 7 DEL SERRAT. Pujada solidària. Sortida a les 6 de la tarda al Parc dels Castanyers.

DIJOUS 5 DE JUNY

SANT FELIU SASSERRA_ 7 DEL SERRAT. La mitja del serrat, sortida a 2/4 de 5 de la tarda al Parc dels Castanyers. MANRESA_ PRESENTACIÓ DE L’ESTUDI DE L’ALIMENTACIÓ I RENDIMENTS PRODUCTIUS DURANT LA TRANSHUMÀNCIA de cabres de llet, de Maria Rocadembosch.

SANTA EULÀLIA DE PUIG- ORIOL_ XERRADA CONTRA LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA I OBSERVACIÓ DEL CEL, amb Inés Dibarboure. A les 7 de la tarda al CERT.

DIVENDRES 6 DE JUNY

ALPENS_ PIXA’T DE RIURE. LA INAUGURACIÓ, amb la Cia. Les Kakofónicas, a les 7 de la tarda al Casino. MUNDO COSTRINI,

amb Los Crazy Mozart, a les 9 del vespre al Casino.

SANT FELIU SASSERRA_ 7 DEL SERRAT. Pujada familiar. Sortida a les 6 de la tarda al Parc dels Castanyers.

DISSABTE 7 DE JUNY

ALPENS_ PIXA’T DE RIURE. THE INCREDIBLE BOX, amb la Cia. La Tal, a 2/4 de 12 del migdia a la plaça Major. EMBOLIC, amb la Cia. Pau Palaus, a la 1 del migdia al recinte de La Torre. MASTERCLASS D’IMBECIL·LITAT, amb Pep Vila, a les 3 de la tarda. WELCOM & SORRY, amb Ganso & Cia, a 2/4 de 6 de la tarda a la plaça Major. AS TESTEMUNHAS, amb A Nariguda, a les 7 de la tarda al recinte de La Torre. CABARET GAMBERRU & ABRAHAM ARZATE, a 2/4 de 10 de la nit al recinte de La Torre.

ORISTÀ_ 8È CONCERT SOTA LA LLUNA PLENA. Amb Carla Almató, Guillem Ramisa i Paula Valls. Venda d’entrepans i begudes. A partir de les 8 del vespre a l’ermita de Sant Sebastià. VISITA GUIADA A PUIG CIUTAT, a les 11 del matí al jaciment.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CHILL OUT 25. Sopar a la fresca, versions rumberes, micro obert i PD. A partir de les 8 del vespre als jardins de la Farmàcia Vella.

SANT FELIU SASSERRA_ 7 DEL SERRAT. LA CURSA DEL SERRAT 2025. Sortida a les 9 del matí al Parc dels Castanyers.

DIUMENGE 8 DE JUNY

ORISTÀ_ TALLER DE CONSTRUCCIÓ DE BARRAQUES DE PEDRA SECA, impartit per un professor de l’Associació Gremi de Margers de Catalunya. A partir de 2/4 de 8 del matí a la plaça Catalunya.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ 2A JORNADA DEL CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES del Lluçanès, a les 6 de la tarda al camp de futbol.

DILLUNS 9 DE JUNY

OLOST_ CAMINADA INTERGENERACIONAL i xocolatada. Sortida a les 9 del matí del Casal d’Olost. PRATS DE LLUÇANÈS I LLUÇÀ_ BALL DE CINQUAGESMA, berenar, ballades i actuacions musicals, a les 5 de la tarda a la Pedra Dreta.

L’Agenda!

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS

AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat Venda de llenya a l’engròs i al detall 690 86 99 52

MECÀNICA

EL TEMPS

ELS ENCANTS

ES VEN

» MÀQUINA DE COSIR SINGER amb moble i motor. 130 €. T: 629 374 419 (R596/02)

» 2 BANYERES DE NADÓ amb canviador. 60 €. T: 629 374 419 (R596/03)

» BRESSOL DE VIATGE per a nadó. 50 €. T: 629 374 419 (R596/04)

» MÀQUINA DE PICAR CARN Bifinet seminova. 50 €. T: 629 374 419 (R596/05)

» MÀQUINA PER PICAR GEL (mojitos). 20 €. T: 629 374 419 (R596/06)

» MÀQUINA PER TALLAR EMBOTITS seminova, amb molt poc ús. 60 €. T: 629 374 419 (R596/07)

» BATEDORA DE VAS seminova. 25 €. T: 629 374 419 (R596/08)

» CUB DE FERMENTACIÓ DE VI d’acer inoxidable amb aixeta. Nou. 70 €. T: 629 374 419 (R596/09)

» MÀQUINA SERRADORA STHIL en molt bon estat. 65 €. T: 629 374 419 (R596/10)

» BOTES D’ESQUIAR marca Atòmic. Número 21. 20 €. T: 696 236 446 (R596/11)

» AÏLLANTS PER A VIDRES DE FURGONETA model Kangoo del 2003. Per estrenar. 100 €. T: 699 53 94 04 (R596/12)

» TRICICLE MOTORITZAT per a persones amb mobilitat reduïda. T: 629 27 03 85 (R595/21)

» CINTA ELÈCTIRCA per caminar o córrer. T: 629 27 03 85 (R595/22)

» FURGONETA CITROËN JUMPY 2.0 HDI. Matrícula BHH. 330.000 km. ITV fins a agost de 2025. 2.800 €. En molt bon estat. T: 607 93 55 95 (R595/23)

» BICICLETA per infant d’entre 7 i 10 anys, aproximadament. 40 €. T: 620 244 068 (R595/24)

» SOFÀ I BUTACA de pell i de fusta gairebé nou. Conjunt. 3 places i la butaca. Preu a convenir. T: 610 786 223 (R594/06)

» LLIT de 90 cm, amb sunyer de fusta. T: 93 822 86 47 (R594/05)

» TERRENY URBÀ actualment apte per tenirhi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La ComaBona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R595/20)

ES COMPRA

» BICICLETA DE SEGONA MÀ D’ACER PER FER CICLOTURISME. T: 678 850 271(R596/01)

LES FOTOS DEL TEMPS

NATURA KM 0

Només cal fer una ullada per la comarca per veure com una primavera regalada ha deixat un paisatge florit com feia anys que no teníem. Camps ufanosos, boscos inflats de fulles amb totes les tonalitats de verd i camins ben resseguits de flors fan que el Lluçanès sigui com un quadre d’aquells que feia en Francesc Casademont plens de gallarets (Papaver rhoeas). I amb aquest esplet de vida ha arribat la calor i els que més contents estan segurament són els rèptils. Serps, sargantanes, llangardaixos i escurçons prenen el sol per les pedres, sempre a punt però, de sortir disparats i amargar-se al cau o entre les herbes. Cada any per aquest temps

Ulls de gat

algú em diu: avui he matat un escurçó (Vipera aspis). I quan li demano com era per saber si l’ha identificat bé acabo dubtant. Em diu: “sí era petit i bufava!” O bé: “tenia aquelles ratlles típiques a l’esquena!” O també: “i tant que ho era tenia el cap ben triangle!” Doncs bé, tot i que aquestes tres característiques pertanyen als escurçons, no són pas determinants. Per assegurar 100% que hem vist un escurçó li hem de veure els ulls. Tenen les pupil·les verticals, com un gat, i cap altra espècie les té igual. La resta de caracterís-

tiques les comparteix amb altres espècies com ara la Colobra escurçonera (Natrix maura) que és pràcticament igual en tot, excepte les pupil·les, que les té rodones. És per això, i pel fet que les serps i també els escurçons són molt importants per l’ecosistema, que no hauríem de matar-ne cap. Pensem que les més grosses, la Serp verda (Malpolon monspessulanus) i la Serp blanca (Zamenis scalaris), per exemple, són veritables màquines de menjar ratolins, rates i talpons. Una feina de la qual els hem d’estar ben agraïts.

Fixem-nos-hi bé i de ben segur que com més les coneguem, més les estimarem.// RAMON BAUCELLS

Envia les teves fotos del temps! 621 276 429

Molts gallarets a l’entrada nord de Perafita, el dissabte 24 de maig.// F: @DELGORGNEGRE - XAVI BONETE

Cel net des de Sant Vicenç del Castell, a Lluçà, el 25 de maig.// F: EMILI VILAMALA

Roselles, o gallarets, al camí de Sant Sebastià de Prats, el 23 de maig.//F: JORDI PEY

Sants Martirs i el Carrer de la Ruxeda (Oristà) el 18 de maig. Dels camps verds als camps daurats.// F: JORDI BOLEA

Nuvolades i camps verds a Lluçà, el 22 de maig.// F: JORDI CAMPS

L’Aleix Prat davant la resclosa del Molí de la Coromina, a Oristà, el diumenge 25.// F: PAT

06:18 h - 8 de juny

21:25 h - 8 de juny

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

25 de juny

11 de juny

Més informació:

LLUÇÀ (760 m)

24,20 ºC · dia 25

4,40 ºC · dia 7 14,30 ºC

53,1 km/h · dia 19 108,50 L · 14 dies 361,00 L 41,00 L · dia 5

PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)

MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)

26,80 ºC · dia 25 2,00 ºC · dia 7 14,63 ºC 103,07 L · 13 dies 386,06 L 26,22 L · dia 5

De l’1 al 27 de maig

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

26,00 ºC · dia 25 2,80 ºC · dia 7 14,54 ºC 40,70 km/h · dia 5 108,80 L · 15 dies 383,60 L 25,20 L · dia 6

TORRE D’ORISTÀ (572 m)

26,10 ºC · dia 25 3,70 ºC · dia 7 14,70 ºC

25,10 ºC · dia 25 3,10 ºC · dia 7 13,90 ºC

43,5 km/h · dia 19 63,00 L · 9 dies 341,60 L 14,20 L · dia 5 ALPENS (871 m)

PERAFITA (774 m)

24,80 ºC · dia 25 3,00 ºC · dia 7 13,26 ºC 38,2 km/h · dia 18 75,60 L · 10 dies 312,65 L 20,20 L · dia 5

OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)

27,60 ºC · dia 25 2,80 ºC · dia 6 14,30 ºC

45,1 km/h · dia 5 65,60L · 13 dies 302,20 L 13,40 L · dia 8

ORISTÀ (460 m)

35,10 km/h · dia 19 102,60 L · 12 dies

L 19,20 L · dia 13

ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)

22,30 ºC · dia 25 3,20 ºC · dia 7 13,00 ºC

45,1 km/h · dia 19 62,60 L · 9 dies 323,80 L 14,20 L · dia 5

ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)

27,80 ºC · dia 25 3,10 ºC · dia 7 14,70 ºC 49,9 km/h · dia 12 67,00 L · 12 dies 342,40 L 13,60 L · dia 8

OLOST - TRASSERRA (740 m)

24,90 ºC · dia 25 4,50 ºC · dia 7 14,60 ºC 46,7 km/h · dia 12 76,20 L · 12 dies 306,80 L 15,60 L · dia 8

SANT BARTOMEU (878 m)

27,70 ºC · dia 25 4,70 ºC · dia 12 15,30 ºC 45,1 km/h · dia 20 108,00 L · 12 dies 382,20 L 23,40 L · dia 13

23,90 ºC · dia 25 3,90 ºC · dia 7 13,90 ºC 46,7 km/h · dia 4 94,80 L · 12 dies 331,40 L 34,40 L · dia 13

EFEMÈRIDES

Al Lluçanès, les dades meteorològiques més antigues conegudes són de Prats. L’any 1907 (maig), enguany fa cent divuit anys, Mn. Josep Valls va començar a recollir les dades de precipitació i ho va fer durant onze anys, fins a l’any 1918 (juny, pocs dies abans de morir), com a responsable de l’estació de la “Red pluviomètrica de Cataluña” de la “Sociedad Astronómica de Barcelona”. Tenia el pluviòmetre al jardí de casa seva, molt a prop del carrer que avui porta el seu nom. Malauradament, no hi ha constància que després de Mn. Valls ningú registrés les precipitacions. No va ser fins a l’any 1933 (maig) que Ramon Montanyà Mir va instal·lar

un pluviòmetre a casa seva (Cal Soler) i va començar a registrar les dades de precipitació com a observador del Servei Meteorològic de Catalunya fundat l’any 1921. L’any 1939, després de la Guerra Civil l’observatori va passar a dependre del Servicio Meteorológico Nacional (actualment AEMET). L’any 1947 es varen començar a registrar, també, les dades termomètriques. Actualment, segueix en funcionament al mateix lloc i encara és observatori oficial de l’AEMET, estació automàtica i manual. També forma part de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) i Xarxa Fenològica (FENOCAT) del Servei Meteorològic de Catalunya.//

Comparteix els teus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

REFRANYS METEOROLÒGICS

Aigua de maig, mala pels sembrats

Aigua de maig, molta palla i poc gra

Maig arribat, un jardí a cada prat

Maig calent i plujós, fan l’any ric i abundós

Maig plujós, juny ventós

No és bon maig el que no deixa la bassa plena

EL TEMPS DEL MAIG

Una vegada més la publicació d’aquest resum no coincideix amb el tancament del mes. Pocs dies abans d’acabar el maig (dades del dia 27), només podem oferir, per tant, dades parcials. Podem confirmar, però, que aquest maig ha sigut plujós, especialment la primera quinzena. Les temperatures, fins ara, han estat lleugerament per sota la mitjana climàtica. Les previsions per aquests últims dies del mes, són de temperatures anormalment altes, doncs, la tendència s’invertirà i totes les variables tèrmiques, mitjana de mínimes, màximes i mensual es preveu que, finalment, estiguin en línia amb els valors històrics o se superin lleugerament.

No es preveu que fins a final de mes hi hagi precipitacions significatives, com a molt alguna gotellada de tarda, en conseqüència, les dades que us oferim sí que sembla que seran les definitives o amb poques diferències. Tot i que en general ha sigut un maig plujós, les diferències entre observatoris ha sigut molt notable. Mentre que en alguns la precipitació recollida ha estat molt per sobre la mitjana en altres ha estat per sota. Les precipitacions més destacades, per sobre els valors històrics, les trobem a Prats amb 108,8 mm (mitjana 85,54 mm), Lluçà amb 108,5 (mitjana 79,49 mm), Oristà amb 108,0 mm (mitjana 81,35 mm), Merlès amb 103,07 mm (mitjana 83,88 mm) o la Torre d’Oristà amb 102,6 mm (sense dades històriques). Les poblacions amb menys precipitació, per sota els valors esperats, són els Munts (St. Agustí) amb 62,6 mm (sense dades històriques), Alpens amb 63,0 mm (mitjana 99,7 mm), Olost – Lliscàs amb 65,6 mm (mitjana 75,42 mm), St. Boi amb 67,0 mm (mitjana 90,8 mm), Perafita 75,6 mm (mitjana 76,4 mm) o Olost – Trassera amb 76,2 mm (mitjana 83,33 mm).

Els valors de precipitació anual acumulada estan, en la majoria dels casos, per sobre el 50% de les mitjanes històriques. En aquest sentit, els observatoris amb més precipitació acumulada són Merlès amb 386,06 (mitjana anual 674,10 mm), Prats amb 383,60 (mitjana 695,17 mm), Oristà amb 382,20 mm (mitjana 659,43 mm) o St. Boi amb 342,40 (mitjana 770,60 mm).

Els valors termomètrics d’aquest maig, com s’ha dit en la presentació, actualment per sota la mitjana, sembla que els dies vinents es modificaran a l’alça. Les temperatures previstes per aquest final de mes són de màximes superiors als 30 °C i mínimes que no baixaran dels 13 o 14 °C. Tot i que al maig no és excepcional tenir màximes superiors als 30 °C, la mitjana de dies amb aquests valors és baixa. Oristà és on el percentatge és més alt 3,20 dies/mes, a Olost – Lliscàs és d’1,69 dies/mes o a Prats de 0,93 dies/mes. L’any 2022 es recorda per tenir un maig amb màximes molt altes, per continuar amb els mateixos exemples, a Oristà van tenir catorze dies amb màximes superiors als 30 °C i amb una màxima absoluta de 37,2 °C el dia 22 (màxima més alta mai registrada al maig), a Olost – Lliscàs hi va haver deu dies i una màxima absoluta de 35,7 °C el dia 22 (màxima més alta mai registrada al maig) i a Prats sis dies amb una màxima absoluta, també el dia 22, de 35,20 °C (màxima més alta mai registrada al maig). Esperem que aquest final de mes no hàgim de patir valors similars.//// FRANCESC COMES