Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy, Clàudia Molina Catalan, Xènia Ballús Vila, Guillem Sucarrat Anfruns, Jordi Bruch Abad i Joan Iborra Plans.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_
Pere Cors, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana.
LLAVÒRENS
Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès
621 276 429 edicionslarella@gmail.com
FOTO: Fons de la família Benito Sayol.
ANY: 1966
LLOC: Plaça Dr. Griera, Sant Bartomeu del Grau
Aquesta imatge és feta el dia en què la plaça Major de Sant Bartomeu del Grau va passar a anomenar-se plaça del Dr. Antoni Griera com a reconeixement a aquest fill il•lustre del poble. Un reconeixement fruit de la seva activitat científica en filologia i també com a agraïment per haver cedit uns terrenys al municipi. La gentada, encapçalada per mateix Dr. Griera (el del barret i la gavardina) i les autoritats locals arriba a la plaça pujant pel carrer Vell. A la banda dreta del carrer, cal Casanova, ca la Tona, l’edifici de l’antic Geu en construcció i ca la Quima; a l’esquerra, cal Gepos i cal Madró.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.
La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Els Encants de LaRella!
El Racó de la Feina de LaRella!
L’Agenda de LaRella!
L’Opinió dels lectors!
Amb el suport de: Revista membre de:
Si vols vendre, llogar, compartir, o regalar, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
Si busques feina o n’ofereixes, escriu un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
Demanen que la línia 476 Vic - OlostPrats - Berga passi cada hora
L’Ajuntament de Vic ja ha aprovat la moció que demana millorar la connexió amb els pobles del Lluçanès
L’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) ha presentat una moció als consells comarcals i ajuntaments d’Osona, el Lluçanès i el Berguedà per ampliar el servei de la línia 476 entre Vic i Berga. La línia travessa el Lluçanès parant a Olost, Santa Creu de Jutglars, Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès. També para a Olvan i Gironella,
EMPRESA
entre altres pobles del Berguedà, abans d’arribar a Berga. Actualment, la línia compta amb 3 expedicions diàries de Vic a Berga, i 4 en sentit invers (BergaVic), a més de 5 serveis parcials al dia de Vic a Olost i Prats de Lluçanès i 4 de Prats, Olost i Vic, de dilluns a divendres. Els dissabtes feiners el servei és només de dues expedicions per sentit entre Vic i Prats i els diumenges i festius no hi ha servei a la línia. Tot i que hi ha serveis de bus que connecten els altres munici-
Més de 1.000 joves participen al GiraFeina
fira d’Ocupació es va celebrar al Sucre.// F: CAMBRA DE COMERÇ
La tercera edició de la fira d’Ocupació, GiraFeina, va reunir més d’un miler de participants en la jornada celebrada el passat 7 de maig al recinte firal El Sucre de Vic. Entre tots els participants, es van presentar més de 5.000 candidatures, per a les 700 ofertes de llocs de feina que hi havia. D’entre les 69 empreses que es van presentar, també n’hi havia del Lluçanès com Rotorprint, la residència dels Munts i el servei d’Ocupació del Consorci del Lluçanès. Una de les novetats d’aquesta edició va ser que les persones podien enviar el seu currículum a través d’un aplicatiu directament a les empreses participants i xatejar amb elles, facilitant així el primer contacte.// RED.
pis del Lluçanès amb els pobles d’aquesta línia, els horaris no estan coordinats, i és complicat que els usuaris puguin fer-ne ús. Així doncs, es pot donar el cas que un usuari de Perafita pugui anar a Prats en autobús, però llavors s’hagi d’esperar dues hores per agafar l’autobús que el porta a Vic. En alguns casos, fins i tot arriba a ser impossible fer la combinació.
L’associació demana que la línia passi a tenir 1 bus per hora i sentit entre Vic i Berga, a partir del setembre, que és quan es preveu que el Berguedà passi al sistema tarifari integrat de l’ATM Barcelona, i es redueixi el cost del servei. També insta la Generalitat a oferir el servei els dissabtes i diumenges i a coordinar i reforçar els serveis que connecten Prats i Olost amb la resta de municipis del Lluçanès, i així donar accés al servei a tots els pobles.
De moment, el Ple de l’Ajuntament de Vic del passat 5 de maig ja va aprovar la moció. La resta de municipis d’Osona, el Lluçanès i el Berguedà encara no han respost a la petició.//
COMERÇ
Prats dona subvencions per renovar o obrir nous comerços al poble
Per segon any consecutiu, l’Ajuntament de Prats de Lluçanès destina 26.000 euros a dues línies de subvencions amb l’objectiu de reforçar el teixit comercial i empresarial del municipi durant el 2025. Les ajudes van dirigides a la implantació i modernització d’establiments.
Pel que fa a la creació de nous negocis, s’ofereixen fins a 1.000 euros per a l’obertura d’establiments comercials o de serveis i 300 euros per a la dignificació d’espais exteriors de locals buits. També, es preveuen ajuts de lloguer de fins a 3.000 euros anuals. Alhora, a la línia de modernització es cobreixen diferents actuacions com renovacions, nova maquinària, entre d’altres, incloent-hi l’eliminació de barreres arquitectòniques amb una subvenció que pot arribar fins al 100%, amb un màxim de 1.000 euros.
Les sol·licituds es poden presentar fins al 30 de novembre de 2025, o bé fins a exhaurir el pressupost.
Amb aquesta iniciativa, es vol enfortir l’activitat econòmica de Prats i fer-ne un municipi de comerç innovador i actiu.// XBV
COMARCA
La Mancomunitat continua pendent de rebre el finançament
La Mancomunitat de municipis de la comarca del Lluçanès és l’òrgan transitori que la llei de creació de la comarca del Lluçanès estipulava que s’havia de constituir, abans no es fes efectiva la comarca el 2027. A la mateixa llei, s’indicava que aquest òrgan estaria dotat d’un pressupost total 1,1 milions d’euros repartits en quatre anys, del 2024 fins al 2027. Mig any després de la constitució de la Mancomunitat, aquests diners encara no han arribat.
El president de la Mancomunitat i alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós, es mostra sorprès per aquest retard en el finançament que, com afegeix, està contemplat a la llei de creació de la comarca. Padrós explica que des de la DGAL (Direcció General d’Administració Local) els argumenten que la Mancomunitat es va crear més tard del que preveu la Llei i que s’excusen en aquest fet per no fer arribar el finançament. I afegeix que hi ha un informe no favorable del Parlament de Catalunya, però que estan treballant ja en un nou informe de tresoreria.
Davant d’aquesta situació, que Padrós qualifica de “sorprenen i estranya”, explica que des de la Mancomunitat ja han començat a explorar altres vies de finançament, com pot ser la Diputació de Barcelona, o que els ajuntaments avancin una part dels diners. Tot i això, Padrós matisa que “no volem arribar en aquest punt” i afegeix que “estic convençut que el finançament arribarà, perquè hi ha una llei que ho diu així”.// CFU
COMARCA
El Lluçanès tindrà una Biblioteca de les Coses per reutilitzar objectes
Representants de diferents ajuntaments del Lluçanès i de l’Institut Castell del Quer es van reunir el passat 29 d’abril a Santa Creu, per establir les bases que han de permetre tirar endavant la “Biblioteca de les Coses” al Lluçanès.
La proposta, impulsada a través de les regidories d’Acció Climàtica i l’Institut, té per objectiu promoure el consum responsable i reutilització dels objectes, evitant la compra d’objectes que només s’utilitzen ocasionalment. A la Biblioteca s’hi podran trobar objectes de tota mena, com eines de bricolatge, de cuina o de jardineria, o d’altres amb finalitats d’oci i amb finalitats lúdiques, amb l’objectiu que la gent els pugui anar a buscar i llogar, talment com es fa amb els llibres a la biblioteca. Per començar a engegar el projecte els pròxims mesos es farà una enquesta al veïnat del Lluçanès per dibuixar com ha de ser i què ha de contenir aquesta futura Biblioteca de les Coses. Alhora que es crearà un grup motor per tirar-la endavant.
La nova biblioteca de les coses neix amb un pressupost inicial de 50.000 €, dels quals la major part provenen de l’Agència de Residus de Catalunya, i amb un termini d’execució de dos anys.// CFU
LLUÇANÈS
Per_ Jordi Freixa Oliveras
Dos autobusos de la línia a Olost.// F: PAT
La
CULTURA
Primera sessió del Cinefòrum d’Alpens
La pel·lícula “La zona d’interès” obre un cicle impulsat que vol fomentar el cinema en versió original i la reflexió col·lectiva
El passat dissabte dia 10 es va fer al Casino d’Alpens la primera sessió d’un Cinefòrum que, impulsat per la regidoria de Cultura, neix amb la voluntat d’anar celebrant sessions cada sis setmanes, aproximadament, amb l’objectiu de presentar pel·lícules en versió original, subtitulades i poder fer després bones tertúlies sobre diferents temes. Per aquesta sessió es va projectar la pel·lícula La zona d’interès (The Zone of Interest) de Jonathan Glazer, pel·lícula de l’any 2023, guanyadora de dos Òscars, que explica com el comandant Rudolf Höss i la seva esposa s’esforcen a construir una vida d’oci per a la seva família en una casa amb jardí a prop del camp d’Auschwitz, component així un gèlid retrat de fins a on pot arribar la banalitat del mal.
La iniciativa va comptar amb una molt bona acollida i, després de la pel·lícula es va viure un interessant i participatiu debat dirigit per Josep Ma Ortuño, antropòleg i cinèfil.
En aquesta ocasió i, com a acte d’inauguració, es va poder gaudir d’un pica-pica per a tots els assistents.// JIB
Comencen els tallers de pedra seca 2025 a Oristà
ORISTÀ
Per_ Jordi Bolea
Per segon any consecutiu el Grup Pedra Seca d’Oristà (GPSO) organitza els tallers de pedra seca, que tenen tres objectius: la recuperació del patrimoni, donar-lo a conèixer i l’ensenyament d’aquesta tècnica constructiva mil·lenària.
En aquest primer taller, que es va celebrar el passat dissabte 10 de maig, l’objectiu va consistir a reconstruir la façana sud i a consolidar la resta de murs de la Barraca Nova d’Obertes. Els 12 talleristes, dirigits per un monitor del Gremi de Margers de Catalunya, van treballar de valent durant tot el matí per aconseguir l’objectiu. Afortunadament, el temps va acompanyar amb una temperatura suau i es va poder celebrar l’absència de les temudes pluges de primavera que podien impedir la realització del taller.
El taller es va donar per acabat a la una del migdia, cansats, però satisfets de la feina feta. La majoria dels participants van co-
incidir a confirmar que repetiran l’experiència i assistiran als pròxims tallers.
TREBALLS PREVIS
Com a treball previ el GPSO va procedir unes setmanes abans del taller a preparar la barraca. Per fer-ho, van acabar d’enderrocar la coberta, que ja es trobava ensorrada, i el mur sud perquè no garantia estabilitat. Un cop
evacuats tots els materials de l’enderroc de la barraca, es va procedir a la seva classificació per a reutilitzar-los en la pròxima reconstrucció. El GPSO té previst organitzar enguany fins a cinc tallers. Els pròxims estan convocats pels dies 8 i 15 de juny. Aquests tallers són gratuïts i són finançats per la DIBA i l’Ajuntament d’Oristà.//
Els talleristes treballant a la Barraca Nova d’Obertes.// F: GPSO
Sant Boi, Lluçà i Prats cedeixen solars per fer-hi habitatge protegit
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Tres municipis del Lluçanès van respondre a la crida de la Generalitat per crear una reserva pública de solars amb la intenció de construir habitatges de protecció oficial (HPO). Aquesta primera convocatòria es va obrir a principis d’aquest any i ha aconseguit aplegar més de 666 solars arreu de Catalunya, 4 d’ells al Lluçanès.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va explicar que “es destinaran per a joves un mínim del 25% dels habitatges construïts en aquests solars”. Aquest punt és un dels motius pels quals l’Ajuntament de Sant Boi va cedir el solar que tenen al sector de l’Era nova, tal com explica Marc Parés, alcalde del municipi, que afegeix que per a ells “és important que el jovent es pugui quedar a viure al poble”.
L’Ajuntament de Prats, per la seva banda, també ha cedit el solar de titularitat municipal que hi ha entre el CAP i la residèn-
cia, tal com explica Jordi Bruch, perquè sigui la Generalitat qui el gestioni. Bruch afegeix que el procés no serà ràpid ni senzill. En aquest sentit, la consellera Paneque va explicar que ara des del Govern començaran a analitzar cada sol·licitud. Però, no serà fins a partir del tercer trimestre quan Generalitat i Ajuntaments començaran a signar els convenis per poder treure aquests solars a concurs per tal de construir nous habitatges de protecció oficial. Amb la voluntat que no quedi cap solar cedit buit, des de l’Institut Català de Finances han llençat una línia de crèdit amb condicions preferents per als promotors. En el cas de Lluçà, la cessió de solars ha seguit un procediment
diferent, perquè els dos solars ja són propietat d’Institut Català del Sòl (INCASOL) tal com puntualitza Glòria Colom, alcaldessa del municipi. Colom explica que fa temps que estan treballant amb l’INCASOL per estudiar la possibilitat de crear una cooperativa d’habitatge i afegeix que ara caldrà estudiar la viabilitat que es pugui fer habitatge de protecció oficial.
Aquesta cessió de solars s’emmarca en el Pla 50.000, que té per objectiu construir 50.000 HPO d’ara fins al 2030. Aquesta ha estat la primera convocatòria que s’ha fet, però el Govern preveu obrir una segona convocatòria el desembre d’aquest any.//
LA COLUMNA
Ramon BESA i CAMPRUBÍ
Per si de cas
Tota la vida he tingut la necessitat de portar diners a la butxaca, una mica de calderilla i també algun bitllet; diners físics en diuen. Encara ara pago els diaris trinco-trinco, per més mala cara que em posin els venedors que semblen estar-hi per força, sobretot els que han de tornar el canvi i no saben comptar de cap. També abono en efectiu els beures i els entrepans als bars i botigues, tot i haver de passar per aquestes màquines que s’empassen i escupen els cèntims de manera automàtica ―entenc que simplifiquen la feina i deuen anar bé pels amos―. És clar que faig servir molt més la targeta i menys el Bizum, però per si de cas vaig més tranquil amb el meu moneder i la meva cartera; controlo més les despeses.
A casa, d’altra banda, sempre hem tingut un transistor que va amb piles i encara vaig al camp de futbol amb una Sony petita de les que ja no en queden i que provoca la riota dels meus companys. La faig servir sempre per controlar el partit; m’ajuda a seguir el fil quan la vista se me’n va cap a l’ordinador. També acostumo a portar el cotxe carregat de benzina i m’agrada molt preguntar a la gent dels pobles pels quals passo on em convé anar a dinar o sopar. Sempre hi trobo a faltar una cabina telefònica pública. Ja se sap que els que som de poble també ens agraden les espelmes, els lots i els fogonets de butà. Al rebost tampoc hi falten mai moltes ampolles d’aigua, força llaunes de conserves i paper de vàter.
No és pas per presumir de tot plegat; més aviat els que seguim aquests costums ens n’amaguem, no fos cas que ens prenguessin per uns tocats del bolet o anacoretes, membres d’una generació analògica que no s’adapta a la tecnologia i al món digital. No té gaire defensa dir que la nostra rutina suposadament obsoleta respon a una qüestió de seguretat, tranquil·litat o, simplement, que fem moltes coses per si de cas, perquè no se sap mai que pot passar, perquè val més estar preparat; és allò que diuen que de l’experiència aprenem la prudència. Només cal recordar el que va passar i el que feia cadascú el dilluns 28 d’abril amb aquella apagada que va desprogramar a tots els que viuen connectats. Tot allò que alguns fem de tota la vida i semblava no portar enlloc va resultar una solució per poder passar sense gaires maldecaps una jornada que semblava apocalíptica. Vaig poder fer tot el que faig habitualment: anar a buscar els diaris, prendre una cervesa, seguir i saber què passava per la ràdio, agafar el cotxe per un encàrrec, menjar, beure i anar al lavabo. Vaig recordar aleshores els consells d’aquells clàssics que diuen que la força, la velocitat i l’energia tenen un límit i, per tant, cal confiar en l’enginy, el talent i el saber popular. Més que tenir un paquet de supervivència i renegar dels mòbils i la intelligència artificial, cal tenir sentit comú.//
Prats ha cedit els terrenys del costat del CAP.// F: FVC
L’Institut Castell del Quer celebra 30 anys
El curs 1995-1996 començava una trajectòria que ha marcat generacions de joves del Lluçanès · Projectes, viatges i mestres han deixat empremta més enllà de les aules
LLUÇANÈS
Per_ Pol Asensi
Turigas
Aquest any l’Institut Castell del Quer compleix el 30è aniversari. Va ser el curs 1995-1996 quan tres classes de 3r d’ESO van ser els primers alumnes d’aquest equipament, avui en dia, cabdal a la comarca. L’any sobre, s’hi van sumar els cursos de 1r i 4t d’ESO, i el següent curs, ja hi va haver classes als quatre cursos d’ESO i a 1r de Batxillerat. Tres anys més tard, l’institut ja tenia 359 alumnes des dels 11 fins als 18 anys.
L’Institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès va néixer a partir de la reforma educativa regulada per la LOGSE del 1990. Aquesta llei pretenia incloure l’ensenyament en el nou sistema democràtic i autonòmic i homologar-lo en el marc comunitari europeu. D’aquesta manera, s’abandonava l’antiga Educació General Bàsica (EGB) i es deixaven enrere els cursos de 7è i 8è de primària, BUP i COU per incloure en el sistema l’ESO (Educació Secundària Obligatòria) i el Batxillerat. Fruit d’aquesta llei, es va incloure un nou mapa escolar. Les gestions fetes des del Lluçanès van ajudar a aconseguir que Prats figurés en aquest mapa com a zona escolar de 3 a 16 anys i com a cap comarcal dels centres d’Olost, Sant Martí d’Albars, Lluçà, Perafita, Sant Feliu Sasserra i Oristà.
Malgrat l’oposició inicial d’algun sector de la societat lluçanenca, que hauria preferit traslladar els seus fills a municipis més grans, posteriors gestions van aconseguir reafirmar aquesta zona, fins
i tot complementar-la amb altres pobles com Sant Boi, Sant Agustí, Merlès i Sobremunt, i ampliar l’edat fins als 18 anys, o sigui, fins a l’entrada a la universitat.
Fins a la creació de l’Institut Castell del Quer, els joves del Lluçanès s’havien de desplaçar a Vic, Manresa o Gironella per continuar la seva formació acadèmica, un cop superada l’educació primària. En aquells anys, les vies de comunicació i el transport públic no afavorien els desplaçaments dels adolescents. Així doncs, la posada en funcionament de l’institut de Prats va facilitar notablement la continuació dels estudis.
L’equipament es va ubicar a l’edifici del CEIP Lluçanès, l’escola pública de primària del municipi, que va haver de cedir part de les seves instal·lacions. Tot i això, va caldre fer obres a les installacions. La remodelació va durar uns quants anys perquè es va fer per fases. Durant aquests anys, l’activitat docent anava paral·lela a les feines que duien a terme els paletes, llauners, electricistes… amb els inconvenients de provisionalitat, perills, sorolls, que comporta un immoble amb obres.
L’edifici definitiu totalment renovat el va inaugurar el 17 de gener de 2002 l’aleshores consellera d’Ensenyament Carme Laura Gil. Inicialment, el projecte de l’edifici anava destinat a acollir dues línies d’ESO, perquè aquest era el resultat que es desprenia dels estudis de població i de les projeccions corresponents de la natalitat. Malgrat això, diversos anys ha calgut habilitar tres línies en segons quins cursos, cosa que ha fet que les instal·lacions justegessin.
L’institut va néixer per garantir igualtat d’oportunitats al territori
Al llarg de tots aquests anys l’institut ha tingut alumnes de tots els municipis del Lluçanès, a més de Sagàs i la Quar. La proximitat i el fet que haguessin estudiat abans a Prats ha fet que alguns alumnes optessin per continuar a l’institut, rebent ajuts de transport i menjador gratuït, com la resta d’alumnes de fora de Prats.
ELS DIRECTORS
El viatge a Itàlia, el teatre de 4t i la venda de roses s’han convertit en ritu de pas per a generacions d’alumnes
El primer director de l’institut va ser Jordi Tosar, nomenat pel Departament d’Ensenyament. Va estrenar el centre amb un total de 81 alumnes de tercer d’ESO, repartits en tres grups classe. El curs 1997-1998 va ser el primer que l’institut va acollir alumnes de tots els quatre nivells d’ESO, així com primer de batxillerat. En aquest moment es va canviar l’equip directiu i Josefina Isern Pujol va passar a ser la directora. L’any 2000 Isidre Beltrà va accedir al càrrec de director fins al curs 2005-06, quan va deixar de treballar llargues temporades a causa d’una greu malaltia. El va rellevar Lluís Forcada, que va
ocupar el càrrec fins al curs 20142015. En aquest període, des del curs 2010-2011 el centre també va impartir classes del cicle formatiu de grau mitjà de Sistemes Microinformàtics i Xarxes. Elisenda Plana va agafar el relleu a la direcció del centre l’any 2015 durant quatre anys, i el curs 2019-2020 va ser Jordi Hinojosa el director. Des del curs 2020-2021 Ferran Ferrero s’ocupa de les tasques de direcció.
PROFESSORS HISTÒRICS
Després de trenta anys, més enllà de l’equip directiu, l’institut també ha comptat amb professorat que ha estat molts anys al centre i ha esdevingut molt conegut per a diferents generacions. Són professors que han marcat moltes generacions de lluçanesos com Alba Bach, Teresa Cabanas, Maribel Giró, Ester López, Toni Xifre, Arcadi Vilà, Marta Vilardell, Ester Basques, Carme Vall, Ovidi Cobacho, Genoveva Fernández, Conxita Bellosta, Ramon Tomàs, Jaume Camprubí, Pilar Valiente, Josep Busuldu, Joan Lluís Vilà, Dolors Pujols, Mari Zamora,
L’edifici de l’Institut Castell del Quer i el CEIP Lluçanès, abans de la reforma.//
PATINATGE
Més bons resultats pel Club Patí Lluçanès
El passat 1 de maig, les patinadores de nivell 2 del Club Patí Lluçanès van participar en la Copa Catalunya celebrada al Pavelló Sacosta de Girona. Ho van fer en la modalitat de Xou Formació nivell 2 a la categoria de grups júnior. Un cop més, van presentar la seva actuació M’estima, no m’estima, amb la qual van obtenir una merescuda quarta posició.
L’endemà, el quartet del Club va interpretar la seva coreografia Vocacional. Van demostrar tota la feina feta des d’inici de temporada i van aconseguir una segona posició.
Per altra banda, el grup Xou Formació de nivell 1 es va desplaçar fins a Banyoles, on va tenir lloc la Copa Catalunya del seu nivell el dissabte 3 de maig. Elles van sortir a pista amb el seu ball titulat Pròxima estació… La seva actuació va reflectir tot l’esforç i dedicació de la temporada i els va permetre assolir una quarta posició.
Aquests resultats consoliden la feina del Club Patí Lluçanès i li permet continuar creixent temporada rere temporada amb actuacions plenes de tècnica, expressivitat i passió per aquest esport.// XBV
Membrado líder del Campionat d’Espanya
El debut del jove olostenc en Campionat d’Espanya de Terra és immillorable, situant-se al capdavant de la classificació al CERT (Campionat d’Espanya de Ral·lis de Terra) després d’obtenir la seva segona victòria consecutiva en el Ral·li de Ciutat de Pozoblanco celebrat el 2 i 3 de maig.
Gil Membrado, acompanyat de “Jandrín” López, va aconseguir situar-se líder del ral·li des del primer moment, posició que va mantenir fins al final. Sense cometre ni un sol error va destacar per sobre la resta de participants, aconseguint fer-se seus cinc dels vuit trams d’aquesta cursa, la segona prova del CERT d’aquest any.
La precisió de Membrado al volant del seu Ford Fiesta Rally2 consoliden les opcions de l’olostenc per guanyar el seu primer campionat nacional.// RED.
Més d’un centenar de cavalls participen en el Raid d’Olost
Aquest divendres
OLOST
Per_ Carolina Font Usart
i dissabte se celebrarà el Raid Internacional
El Raid de Promoció d’Olost, celebrat el passat dissabte 10 de maig, va comptar amb la participació de 113 cavalls, que van competir en alguna de les tres categories que hi havia: 40 km, 60 km o 80 km. Tal com expliquen des de l’organització, “la majoria dels genets eren de prop i hi havia una bona representació de genets del Lluçanès.”
En la categoria de 40 km la guanyadora va ser Corraliza Gonçalves amb el cavall Sahuacan. En segona posició hi va quedar Emma Solé amb Montana i el tercer lloc va ser per Jordi Muntasell amb Cor Viango. La categoria de 60 km la va guanyar Laura Angel amb JM Machete; en segon lloc, hi va quedar Jordi Busoms amb JM Legolas, i la tecera posció va ser per Isona Jimenez amb Fauno dei Laghi.
La darrera categoria, la de 80 km, la guanyadora va ser Ana Puntí amb JM Kulmarel; el segon
lloc va ser per la seva germana, Maria Puntí amb JM Morlili, i en tercera posició hi va quedar Lia Castellana amb JM Mororkys.
VII RAID INTERNACIONAL
La 7a edició del Raid Internacional Olost - Lluçanès 2025 se celebrarà aquest pròxim divendres 16 i dissabte 17 de maig. En el moment de tancar aquesta edició ja hi havia inscrits més de 100
Pau Tomàs aconsegueix el podi a Oliana
El pilot perafitenc, Pau Tomàs, va aconseguir la victòria en la categoria E3, el passat diumenge 11 de maig, a la tercera prova del Nacional d’Enduro celebrat a Oliana, en un dia marcat per la pluja. Tomàs de l’equip Beta Trueba, a més, va aconseguir acabar tercer a l’scratch, amb un temps de 17:38:74 segons.
Per la seva banda, el torrenc Guillem Sucarrats, que també competeix amb Beta Trueba, va participar en la prova, i va aconseguir la segona posició en la categoria júnior 125 cc.// RED
cavalls que participaran en alguna de les dues categories: la de 100 km o la de 120 km. Enguany, tal com expliquen des del Centre Hípic Olost han decidit no fer la cursa de 160 km. El divendres es farà una cursa de 100 km i el dissabte se’n farà una de 100 km i una altra de 120 km. Les voltes com sempre passaran per diferents pobles del voltant d’Olost.//
La Pujada a la Trona celebra vint
anys
Una de les proves històriques del calendari de curses catalanes, la Pujada a la Trona, va celebrar aquest passat diumenge 11 de maig la seva vintena edició. La cursa, que era la tercera prova del calendari de curses de muntanya de Catalunya, es va recuperar el 2019, però el seu inici es remunta a finals dels anys 70.
El guanyador d’aquesta l’edició va ser Jordi Vilardell, que amb el seu Demon Car R32 Evo, va completar el traçat amb poc més de 3 minuts i 47 segons. En segon lloc, hi va quedar Jaume Guitart, amb poc més de 3 minuts i 57 segons i la tercera posició va ser per Gerard de la Casa, amb 4 minuts i 05 segons. // RED.
Un dels vehicles pujant a la Trona.//
Tots els pilots de Beta Trueba.//
Membrado a Pozoblanco.// F: GM
MOTOR
L’ambient al camp de futbol vell d’Olost durant el raid.// F: @SONIAMARTINFER - SONIA MARTÍN
El grup de Xou Formació nivell 2 del CP Lluçanès a Girona.//
LES OBRES COL·LECTIVES D’ALTRES TROBADES DE FORJADORS
Ideal per transportar el planter, embolicar els alls tendres o guardar les granes!
Però llegeix-la abans de donar-li un ús alternatiu..., cal saber què s’hi sembra a la comarca.
larellallucanes@gmail.com
Les lletres d’Alpens junt amb una alegoria dels Diables de Rocadepena, és l’obra de 2010.// F: JOAN IBORRA
L’obra colectiva de 2009 porta per títol L’Arbre de Vulcano.// F: JOAN IBORRA
El 2012 es va treballar aquesta escultura inspirada en la dansa alpensina.// F: JOAN IBORRA
El 2016 és va dedicar l’obra a la Cursa de les 3 Comarques.// F: JOAN IBORRA
L’enclusa va ser l’obra de la darrera trobada, el 2022.// F: JOAN IBORRA
L’any 2014 es va elaborar la barana de l’escola La Forja.// F: JOAN IBORRA
Alpens, a punt de celebrar La Fira del Jovent
Aquest any, torna la Trobada Internacional de Forjadors, que arriba a la 16a edició
França...) i és tot un referent per aquest sector.
Alpens torna a celebrar, aquest cap de setmana la Fira del Jovent o, com també era coneguda abans, la Fira de Gala.
La Fira, abans relacionada amb el món ramader i amb la contractació dels tonedors que programaven els dies per anar a esquilar les ovelles, des de la seva recuperació l’any 1981, ha anat reorientant-se amb diferents formats: durant uns anys varen ser protagonistes els cavalls de ròssec i els xerracs dels llenyataires i després es va centrar a rememorar la Batalla d’Alpens de 1873, durant la Tercera Guerra Carlina.
Últimament, dins els actes de la Fira, ha anat agafant protagonisme la Trobada Internacional de Forjadors que aquest any celebra la seva 16a edició.
La Trobada ha esdevingut la més important de la península Ibèrica. Per aquest any s’esperen més de 120 forjadors vinguts d’arreu (Japó, Alemanya, Itàlia,
Aquest any hi ha la novetat d’un apartat dedicat a la formació dels forjadors amb la programació, el dijous i el divendres, de dues classes magistrals impartides per dues figures de prestigi mundial.
El dijous es comptarà amb la presència de Yukio Kanari, vingut expressament del Japó, que impartirà la classe amb el títol Freely: el procés de fabricació d’un jizai-hook tradicional japonès. A partir d’una fosa de ferro feta per ell mateix, construirà aquesta mena de ganxo per a la llar de foc, típic del Japó.
El dissabte la classe magistral anirà a càrrec de l’italià Davide Caprili i el títol de la classe és Procés d’una obra, del dibuix a l’execució. Caprili, l’any 2019 va guanyar el IX Campionat del Món de Forja celebrat a Stia (Arezzo).
Hi haurà també, com cada l’any, el treball a les fornals dels participants que podrà veure tothom a la Plaça Miquel Xirau. Com a novetat també d’aquest
any, no es fabricarà una peça conjunta sinó que es donarà llibertat de creació individual o per grups a partir del material que entregarà l’organització, igual per a tothom.
L’organització estudia la possibilitat d’instal·lar les obres creades pels forjadors en un futur recorregut pels voltants del poble així com al jardí escultòric de peces de forja que es vol habilitar a l’espai conegut com La Torre. Com a apartat més lúdic de la
Més de 120 forjadors convertiran Alpens en la capital del ferro, la flama i la creativitat
Trobada es preveuen actuacions musicals dijous, divendres i dissabte al vespre, i una actuació, dissabte al vespre de la Colla de Diables Rocadapena d’Alpens. L’objectiu és que els participants puguin fer relació i conèixer-se entre ells en un ambient més distès. Es farà també el dissabte, el tradicional sopar de la Fira on hi participen, conjuntament, els ferrers i la gent del poble.
Cal esmentar també les exposicions, de forja, de fotografia, d’aquarel·les, la presentació del conte La mallerenga blava i la Ruta de la Forja. Una aventura a Alpens de Subi&Anna, i el taller infantil de forja Com neix un drac de ferro a càrrec del forjador Pere Porcar. Així mateix, el dissabte al matí es farà una visita guiada (prèvia inscripció) a la Ruta de la Forja del poble, i al vespre es farà una entrega de premis honorífics a forjadors destacats.
Tot un programa atapeït d’actes que convertiran Alpens en la capital de l’art de la forja: ferro, foc, encluses, malls, tradició, creació, convivència, aprenentatge, alegria, màgia, cultura.//
Per_ Joan Iborra Plans
ENRIC PLA MONTFERRER
MESTRE FORJADOR D’ALPENS
“Crear de forma lliure és el procés més pur”
FORJANT-SE UN NOM
Arribar a Alpens i demanar pel taller de l’Enric no és un fet estrany. Ell mateix admet que sovint rep visites de gent que s’interessen per la seva obra. I és normal, amb la trajectòria que ostenta. El que va començar com un ofici de proximitat, que el portava a treballar la forja en elements domèstics, ha anat evolucionant cap a elements de disseny, escultures de gran format i una tasca molt significativa: les obres de la Sagrada Família, que coordina des de fa gairebé deu anys, així com restauracions patrimonials d’altres edificis emblemàtics de primer ordre, com la Casa Batlló.
Ens explica que aquesta evolució s’ha anat esdevenint amb els anys, i que segurament hi té a veure la interconnexió digital que actualment li permet viure i treballar al Lluçanès però donar-se a conèixer a tot el món. Ha rebut nombrosos encàrrecs i ofertes,desd’aquíidesdel’estranger, i s’ha anat fent un nom en el sector i en la societat en general. De fet, no és la primera entrevista que concedeix a LaRella, i també n’ha fet a altres mitjans d’àmbit nacional.
EN QUIN PUNT MADURATIU ES TROBA L’ENRIC D’AVUI RESPECTE EL DE FA DEU O QUINZE ANYS?
Jo ara diria que estic en un moment molt bonic, perquè faig la feina que m’agrada, m’hi guanyo la vida, tinc la sort que m’arriben molts encàrrecs i puc triar-los una mica, i estic content perquè crec que després de 35 anys d’ofici on he anat sembrant molt, ara estic recollint, i això fa que em passin coses boniques.
COM QUINES?
Per exemple, l’escultura de la bicicleta que em van encarregar des de Mèxic és una cosa que hagués pogut somiar però que no m’imaginava que es fes realitat. Em sento bastant realitzat perquè a la vida m’he anat marcant reptes i des de l’inici, he anat apujant el llistó, trobant-me coses que m’han anat marcant, com quan em van encarregar la feina del temple de la Sagrada Família.
AIXÒ ET DEU FER SENTIR MOLT SATISFET
Miquel Casadevall i Joan Iborra Alpens
Amb tot, l’Enric compta amb un equip de forjadors que oscil·la entre 2 i 7 persones, segons la feina que dugui entre mans. És un creador nat, amb ganes de seguir creixent, però sense oblidar els referents ni els origens: conversant, esmenta grans escultors, com Oteiza, Chillida, Gargallo o Miquel Xirau, però també té clar que és qui és gràcies a la terra que l’ha vist créixer, i a la família que el va educar de petit. Segurament, per això s’esmerça tant a posar el Lluçanès al mapa cada any que toca organitzar la Trobada de Forjadors d’Alpens.//
Em sento més madur, i un dels fets que m’ha passat, ja fa potser vuit o deu anys, és que les coses ja no em fan por, que em fan respecte, però no em fan por. Si abans patia molt per veure si ho sabré fer, com anirà, si me’n sortiré... Ara crec que domino uns materials i unes tècniques, i que això em dona una tranquil·litat perquè crec que tot el que m’arribi, si és possible de fer-ho, com serà que no ho fem. I això em porta a gaudir més de la meva feina. Em queda molt per aprendre perquè no soc enlloc i encara penso que la vida és un aprenentatge. Hi ha hagut moments de patir però ara també hi ha moments que ho gaudixo molt.
HI HA HAGUT MOLTS MOMENTS COMPLICATS?
Jo diria no va ser senzill començar. Més que res perquè jo no vinc de família de forjadors, sinó que el pare era pagès, la mare treballava a la fàbrica, i jo un dia me’n vaig a l’Escola d’Arts, descobreixo la forja i allà començo a fer el meu camí com a forjador. I he hagut de
Enric Pla recolzat a una de les seves escultures de gran format // F:MCF
L’Enric Pla Montferrer és un dels mestres forjadors de renom al nostre país. Nascut a Santa Eulàlia de Puig-oriol i afincat a Alpens, treballa la forja i l’escultura des del taller que té a casa seva. Un taller menut, però que ha vist néixer obres de gran format i amb gran rellevància. Algunes d’aquestes obres esguarden pacients la quietud del poble, del jardí estant, formant una preciosa estampa que recorda un bosc d’acer. D’altres han viatjat lluny, com la sabata gegant que li va merèixer un premi i que es troba a la Ruta Almodóvar, o la bicicleta que recentment va presentar i que ja es troba de camí al seu destí final: Mèxic. Més enllà de les escultures, Pla s’ha especialitzat en la restauració patrimonial i en la forja modernista, faceta que l’ha portat, entre d’altres, a coordinar els forjadors de la Sagrada Família.
fer moltes feines que a vegades no m’agradaven tant, però que m’han anat portant fruits; ara estic assumint feines que realment m’agraden i que em donen a conèixer. Per exemple, la meva tasca a la Sagrada Família fa que tothom més o menys em situi i d’alguna manera que confiïn més en mi . Alhora, també hi ha hagut moments durs, com la pandèmia de la Covid, ara fa quatre anys.
ENTRAR A TREBALLAR A LA SAGRADA FAMÍLIA VA SER UN PUNT D’INFLEXIÓ, PER TU?
Sí, jo crec que sobretot de cara a fora. Et diria que jo sóc el mateix Enric que feia una porta o un element per qualsevol casa d’aquí al poble. Però vaig començar a entrar en el món de la la restauració i el patrimoni, i em vaig anar especialitzant en modernisme, fins que em va arribar l’encàrrec de la Sagarada Família.
EN QUIN MOMENT ES TROBA AQUESTA FEINA?
Per acabar el temple encara deuen quedar uns 7 anys. L’any que ve s’acaba la torre de Jesucrist i de fet s’acaba el coronament de tota la teulada, però encara s’ha de fer la façana de glòria, al carrer Mallorca, entre d’altres coses. A dins el temple, amb temes de forja, encara ens queden 5 o 6 anys de feina. Hi ha molts nivells, té moltes alçades i fins ara s’ha anat solucionant el que és més a peu pla, però encara hi ha molts llocs on podries caure a baix i que hi falten baranes, proteccions i altres elements de forja. Encara queda molta feina per fer.
CANVIARÀ EL TEU DIA A DIA UN COP S’ACABI LA SAGRADA FAMÍLIA?
Hi ha anys que la Sagrada Família m’ocupa un 90% del meu temps, i n’hi ha que m’ocupa un 20%. Sobre aquests plantejaments sé quan puc treballar més per altres cases, en altres espais modernistes o per clients privats i quan
no. Alhora, quan l’acabem, penso que hi haurà una fase de manteniment, i això vol dir que em podria arribar a jubilar encara fent feines per la Sagrada Família, però també estic preparat per si demà em truquen i em diuen que ja no compten més amb mi. Segurament no m’arribarà mai un encàrrec tant gran o tant impressionant com aquest, però hi ha moltes coses a fer.
HAS DE REFUSAR ENCÀRRECS?
Sí. Tinc la sort que em proposen molts projectes. A vegades hi ha constructores que es dediquen al patrimoni i que m’encarreguen feines i no les puc agafar, no perquè no m’interessin, sinó perquè igual tinc 6 mesos de feina a la Sagrada Família i necessiten algú que pugui posar-s’hi abans.
Fa uns anys que els encàrrecs em fan respecte, però ja no em fan por
MALGRAT TENIR TANTS ENCÀRRECS, TROBES TEMPS PER CREAR?
Quan encarrilo uns quants encàrrecs seguits, hi ha un moment que dic “ara què és el que jo vull fer?” Si em ve de gust treballar una nova escultura de gran format, i sé que puc dedicar dos mesos que podré aguantar sense haver de fer altres feines, aprofito per crear, sobretot perquè això em permet sentir-me realitzat.
ÉS TAMBÉ UNA MANERA D’INVESTIGAR?
També, sí. Al final és posar-me reptes. Si sé que hi puc dedicar un temps i uns diners, aleshores començo un procés creatiu que crec que és el més pur, i d’aquí en surt el meu meu estil. Gràcies a aquesta línia d’escultures, llavors, a vegades, algú reconeix les meves
Un retrat en tres pinzellades
Un ideal de felicitat: Estimar i ser estimat
Un lema: “Per fer les coses bé cal: primer, l’amor; segon, la tècnica” d’Antoni Gaudí
Una afició: El Barça
obres, per aquelles formes o per aquella manera de treballar, i això és una cosa molt difícil d’aconseguir. Però és també pel que lluito.
CONCEPTUALMENT, ACOSTUMES A REPRESENTAR MOLTES FORMES NATURALS. Sí, de fet penso que gairebé tot el que faig neix de la natura per això penso que és molt important el meu entorn. Crec que si fos en una ciutat canviaria la meva obra, igual que ho faria si fos en un desert. No hi ha res com poder treballar des d’aquí, poder ser amo del teu temps. Jo m’expresso bàsicament amb dues tècniques, una és la de la forja tradicional (escalfo el material al foc i el deformo a cops de martell o fent força), i l’altra és la de l’escultura de gran format, (jo tallo unes planxes, les soldo i creo un volum gran com si fos un sastre que fa uns pantalons). Penso que aquí encara tinc molt camí per recórrer, tot i que sí que em moc per sèries, i a vegades quan acabo una idea, com les torsions, els blocs o la sèrie mediterrània, necessito tornar a experimentar i a evolucionar cap a una nova idea.
HI HA LLOC PER LA FORJA AL MÓN ACTUAL?
El món canvia però jo penso que és un bon moment pels oficis. Treballant a la Casa Batlló he compartit espais amb gent que fa trencadís i que estan fent una joia. I més enllà hi ha el fuster, que està fent aquelles portes del modernisme, amb formes orgàniques, i el vidrier, el ceramista, el picapedrer i el paleta. Actualment costa molt trobar bons operaris; no hi ha res gratuït, s’ha de pencar, s’hi ha de ser i s’ha de complir, però si compleixes, et formes i t’especialitzes tindràs molta feina. Aquí ens hem deixat portar per la titolitis i no hem format gent a un ofici i això ara ja ho comencem a patir.//
PER AIXÒ FEU LA TROBADA?
Tot ajuda. La trobada va bé per posar en valor l’ofici, i aprendre uns dels altres.//
Enric Pla al seu taller//F: MCF
Caminem Junts a totes les edats · Oristà
Una quarantena de persones van participar en el Passegem Junts a Oristà el passat 5 de maig. La caminada intergeneracional va sortir de l’escola
Llevant i va arribar a la barraca de Ca l’Andreu.
Germà negre omple la Païssa · SBG
La segona cita del cicle La Païssa va ser aquest passat 10 de maig, a Mas Rogers, on el públic va poder gaudir del menjar del Cafè del mig i del ritme de Germà negre.
La Fàbrica Vella s’omple de bandes · Alpens
L’alumnat de les escoles La Forja, l’Heurom, la FEDAC i Lluçanès van omplir de ritme la fàbrica Vella, en la 5a Trobada de Bandes Escolars que es va fer aquest passat diumenge 11 de maig.
Més teatre a Sant Bartomeu del Grau
El públic de Sant Bartomeu van poder riure amb la companyia Teatrau, de Viladrau, que va portar al Casal la comèdia “Quins pebrots!”. La darrera serà aquest dissbte amb La mort d’Egivat.
En som molts més dels que ells volen i diuen
El passat diumenge 4 de maig no em vaig voler perdre la Fira de la Transhumància de Santa Creu de Jutglars. És un acte entranyable. Sense pretensions, però carregat d’activitats i persones interessantíssimes, d’aquelles que et fan pensar on som i on anem, i sobretot, que estem perdent pel camí.
Doncs que jo no soc de caminar, malgrat el meu declarat fervor transhumant, em vaig estalviar la caminada pel camí ramader des d’Olost a Santa Creu que arrencava a quarts de nou de la plaça Major d’Olost. Arribo a les nou tocades a Santa Creu, i el primer a qui reconec és en Ramon Ambròs, el primer tinent d’alcalde, a les brases coent botifarres i cansalada. Bon senyal! No faig tard.
Encara hi ha poca gent, i els caminadors, que aquest any no són gaires per culpa de la pluja, encara trigaran a arribar. Mentrestant, a l’aixopluc de l’entrada del Local Social un noi i una noia carden i filen llana respectivament, oferint-nos una mostra de la transformació de la llana en fil a punt per teixir. També en tenen un feix exposat amb molts colors vius, preciosos, que suggereixen, jerseis, bufandes, flassades, o mitjons, com els d’antes
ens volem resignar a un futur global i deshumanitzat que posi fi a allò que avui en dia en diuen ‘la ruralitat’, però que en definitiva només és la nostra idiosincràsia. Una manera de fer més lliure, més natural, que funciona des de fa segles per pur sentit comú. Sentit comú que sembla no ser tan comú, ja que des dels despatxos de grans empreses i institucions no els convé gens per tal d’afavorir els interessos d’una minoria que a cop de lleis i restriccions ens vol fer passar pel seu adreçador argumentant sempre que és pel nostre propi bé. Utilitzant els mitjans de desinformació, les xarxes antisocials, i el sistema antieducatiu per crear productors-consumidors, i no persones lliures amb sentit crític, ens fan creure que el ‘nou ordre’ és una mena de designi diví inevitable. Que resulta un esforç inútil, i molt perillós, anar contra corrent. Que el nostre esdevenidor està escrit i no podem fer-hi res per canviar-lo. Doncs ja ho veurem…
A fora fa allò que ni plou ni se n’està, i els companys de Farcells de Jocs ni munten ni se n’estan de parar un munt de jocs de fusta que acabaran essent la delícia dels més petits, i d’algun grandassàs també.
Després de saludar tothom vaig cap dins per retrobar-me un cop més amb l’amic Dani Giraldo, el pastor i formatger que des de fa uns anys fa la transhumància des d’Alforja (Baix Camp) fins a Les Bulloses (Alta Cerdanya) amb les seves cabres, dins del projecte Camins de Vida, impulsat des de l’associació Camí Ramader de Marina. En Dani ens oferirà un taller de fer pega per marcar el bestiar (i moltes coses més, fins i tot medicina de la que cura de debò), i un altre de destil·lació, la tècnica amb què s’obté la trementina, per exemple. Ara l’està preparant; rocs, tubs vells d’estufa, foc, teia, molta teia, i una taula on sembla que hi té muntat un autèntic laboratori on l’Aurea, que no aixeca un pam de terra, li proporciona farigola que ha anat a collir ara mateix per aquí darrere del Local Social. Mentre aparcava ja he vist la seva canalla corrent en bicicleta sota la pluja... És aquí! L’Íngrid Vilardaga, la tècnica del Camí Ramader de Marina i del Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància de Lluça, i sobretot, veïna de Santa Creu. Genial! Aprofitarem l’avinentesa per anar preparant la logística per a la transhumància d’enguany.
De mica en mica va arribant gent, moltes cares conegudes, també els que venen d’Olost a peu, si bé seria més precís dir, les que venen a peu, ja que la majoria són dones. Val a dir que, sense voler generalitzar, són més arriades que no pas els homens. Entre elles l’Eva Boixadé, una de les fundadores de l’associació del Camí Ramader de Marina. La sala es va emplenant, i arriben en Cuca i la Queta, indispensables! La sala ja és plena de gom a gom d’amants de la terra i el bon fer ancestral del país. Homes i dones que no
A dins, han començat els tallers, que desperten gran expectació, i tothom els segueix amb molt d’interès. Alguns no ho havien vist mai, d’altres, els més grans, comenten que sí a casa ho fèiem d’una manera o d’una altra, que si el pare o la padrina…
On fa una estona hi havia un menjador, amb la col·laboració de tothom, s’ha convertit en una sala d’actes on en Jordi Romeu amb l’ajuda d’en Cuca ens presenta el seu llibre, L’ultim transhumant. Per sort no es tracta d’un altre assaig d’antropologia sobre el món pastorívol, sinó d’una novel·la ambientada als anys vuitanta del segle XX on es mostren altres problemàtiques socials d’aquell moment que els qui ja tenim una edat, o dues, reconeixem perfectament.
En Cuca (Josep Salvans), que va ser un dels primers a recuperar, marcar, i mesurar el traçat dels camins de la transhumància quan encara no existia ni el Google Maps, ni el Wikiloc, ni els satèl·lits, en aquells bons temps del Solc, se l’ha llegit de dalt a baix i sentencia: “No he trobat res en aquesta novel·la que no s’ajusti a la realitat de la vida del pastor.”
Per acabar tan bé com havia començat hi ha un tastet de productes locals, tots deliciosos! Arrepleguem cadires, els estris per fer els tallers, i vaig xerrant de tot una mica amb uns i altres, allò tan agradable de fer mentre tothom es va acomiadant.
Per avui això s’ha acabat, però no s’acabarà mai mentre quedi algú amb ganes de viure com persones.
- Què Dani, avui tens temps?
- Sí!
- Doncs anem a dinar, a veure si, tot dinant, arreglem el món...// CÈSAR OLLÉ
Dani Giraldo, pastor i formatger, durant el taller.// F: RAMON CREUS
Estrafolàriament vulgar
Laia Font
Il·lustració: @llunartica_
Entra un raig de llum per l’esquerra, per fi, aquesta llum que escalfa. Al fons s’intueix aquella silueta de roques apilades. No sé què és, però m’agrada pensar que aquelles roques estan estratègicament col·locades, apilades les unes sobre les altres fent una columna molt alta i una cova triangular, just al costat. Ara no ho veig, però quan hi ha més llum puc veure els forats d’aquestes roques per on entren i surten plantes i ocells.
Ja torna a ser aquí! Aquesta espècie de planta estrafolària no para de so prendre’m. Ja fa una bona temporada que estic aquí, pel cap baix calculo que ja he passat dos hiverns dins d’aquesta cova, però malgrat tot aquest temps de convivència, hi ha coses d’aquesta espècie que continuo sense entendre. No és igual que la resta de plantes que conec o coneixia, aquelles d’allà fora, aquelles d’on ve una part de mi. Aquesta planta fa vida prop d’on estic. Es mou amunt i avall, passa molt sovint per aquí davant i em mira, em mira molt, però no em toca. Molts cops apareix abans que arribi la llum que escalfa, de fet, apareix amb una llum que no escalfa gens. Sempre és el mateix, apareix la llum freda, la planta es col·loca davant meu desplaçant-se amb aquelles dues arrels, movent-les amb agilitat, deuen ser més lleugeres del que semblen per com en són de gruixudes. Fa tant temps que estic aquí que ja me l’he ben estudiat aquesta planta i en conec tots els seus moviments. Normalment, apareix a davant meu, mou les arrels, amb les branques i els branquillons despullats es canvia les fulles de lloc i es ressegueix el tronc. Hi ha cops que ho fa suaument, fins i tot s’escampa la resina i, d’altres, simplement es ressegueix brusca i ràpidament. Després ve la meva part preferida, l’estat de crisàlide de la planta que en dic jo. De cop i volta agafa capes de colors i es comença a embolicar les arrels, el tronc, les branques, i hi ha vegades que fins i tot s’embolica els branquillons. Ben igual que les erugues que vivien a les meves branques, abans que passés tot allò i acabés aquí, en aquesta cova. El procediment és similar, però a diferència de les erugues, aquesta planta ho fa molt sovint i un cop dins la crisàlide es mou ràpidament, no es queda immòbil durant una temporada. És ben bé que els insectes n’han d’aprendre molt de nosaltres, les plantes. El que més m’apassiona de tot això és que la crisàlide sempre és de colors i textures diferents. M’encantaria saber si cadascun d’aquests colors té també un aroma diferent. Tant de bo li pogués demanar el perquè dels colors, quina lògica té, quin és el motiu d’embolicar-se amb una crisàlide o una altra, potser té a veure amb les estacions o les llunes o potser és un mecanisme de camuflatge o una manera d’allunyar els insectes que porten plagues per quan surt de la cova, si és que surt. Tant de bo li pogués demanar tantes coses, tant de bo li pogués demanar per què és tan estrafolària. Quan la planta no em mira, ve la part del dia més calmada i llarga del dia, que en el fons és la que més m’agrada perquè no hi ha tantes co ses a fixar-me en tan poc temps, els estímuls constants i la rapidesa s’esvaeixen i puc dedicar-me a ser simple ment observador del meu entorn. Per exemple, obser vo els canvis de les
plantes convencionals, les meves companyes dins aquesta cova, com les seves tiges deixen intuir l’imminent naixement d’una nova fulla o bé ob servo les tonalitats de verds que tenen, des del verd brillant de la tendresa de les fulles més joves fins al verd fosc i arrugat de les fulles abans de morir. Aquestes estones també m’agrada fixar-me en els canvis de la llum que escalfa, quan escalfa més o menys, quan apareix i desapareix. Observo els petits detalls que puc abastar. Hi ha cops que les crisàlides, que han embolcallat la planta el dia abans, reposen obertes a terra en forma de petits turons, de vegades col·locades en diagonal, d’altres de costat, les alçades i colors sempre varien, aquells turons queden allà immòbils fins que en algun moment la planta estrafolària lleugerament els recull amb les seves branques i ja no els torno a veure més. També veig altres plantes que els devien fer el mateix que a mi, no puc parlar amb elles, no podem compartir com d’horrible va ser que ens traguessin d’allà i ens tallessin i modelessin. Aquestes estones de calma sempre són imprevisibles, mai sé quan s’acabaran. Aleshores, de sobte, torna a aparèixer el moviment i la rapidesa. A vegades apareixen altres plantes d’aquestes tan curioses. Al principi em pensava que només hi havia una planta movent-se dins la cova, però un dia en va aparèixer una altra, i una altra, molt semblants però molt diferents. Les fulles, el tronc, les arrels fins i tot el color de les crisàlides no són mai iguals. Ara bé, gairebé sempre segueixen els mateixos moviments que la meva estimada veïna: retocar-se les fulles, refregar-se el tronc, fer quatre moviments àgils i desaparèixer. Molts cops parlen entre elles o amb si mateixes, jo intento escoltar detingudament què diuen per així poder aprendre més coses d’aquesta espècie que m’acompanya, les entenc, però hi ha coses que se m’escapen, que no comprenc. Això sí, sé que són de la mateixa espècie perquè malgrat ser ben diferents, totes comparteixen el fet de ser una mica pocavergonyes. Hauríeu de veure com em miren, fixament, com si em coneguessin des de sempre, com si sabessin la meva història, la meva vida, de vegades, penso que s’agafen massa confiances, tant de bo els pogués dir que em deixin de mirar d’aquesta manera, que m’intimiden i m’incomoden.
Fa una temporada que hi ha una cosa que m’inquieta. Dies enrere, la planta va aparèixer aquí davant i tot rascant-se les arrels amb els branquillons i va balbucejar alguna cosa que no vaig entendre, després d’uns moviments, amb les branquetes va rascar-se més fort les arrels fins que van canviar de textura. “Collons de cel·lulitis!” va dir en veu alta. CEL-LU-LI-TIS no havia sentit mai aquesta paraula però sona greu. M’intueixo que deu ser el nom d’una nova plaga, d’una d’aquestes que t’arriba quan menys t’ho esperes i et va assecant lentament, fent-te passar per una llarga agonia fins que un dia ja no hi ets. Una d’aquestes que comença per un petit insecte que s’instal·la en una sola planta d’una espècie i, de seguida, ja n’està infestat tot el bosc. Per com sona deu haver arribat d’un lloc llunyà, exòtic, per això jo no ho havia sentit mai, sí, té tota la pinta que això de la cel·lulitis és una d’aquestes plagues tropicals. També et diré que aquesta preocupació angoixant minva quan torna a aparèixer la planta per aquí, fent les seves coses, com sempre. Sí que és cert que algun cop ha tornat a mencionar la plaga aquesta, però suposo que està estable dins la gravetat perquè quan apareix tampoc se li veuen grans canvis, no s’està assecant i sembla lluny de morir. No li he pogut dir mai, és clar, però si aquesta plaga acabés amb ella, s’emportaria una part de la meva vida, no em puc imaginar la meva vida sense la seva presència, sense la seva inusual existència. Mira-la ara, mirant cap allà, cap a les roques apilades, observant el color taronja del cel. Sempre que pot ve a mirar-se aquest espectacle de colors. Es gira i m’observa molt i de molt a prop, cada cop s’acosta més, feia molt temps que no s’acostava tant. “Aquest mirall està ben tort “i amb les branques em sacseja, que molestes aquestes batzegades. Mirall, així és com em diu, el nom que es pensa que tinc, així és com em dic dins aquesta cova. Em mira encara de més a prop i passa un tros de la crisàlide de la branca per aquesta part de mi que no em sento meva que no està viva. Quin moment més incòmode tot plegat, sort que no ho fa pas sempre, però hi ha aquesta paraula que encara em ressona a dins. Mirall, MI-RALL. M’ha decebut, no sé com dir-ho. Per com n’arriba a ser de curiosa, esperpèntica, excèntrica, estrafolària aquesta planta, m’ha acabat triant un nom ben vulgar.//
ELS MOTS ENCREUATS
TANT LLUNY, TANT A PROP
ELS FORJADORS I EL COR DE LES ESTRELLES
Fa molts anys vaig anar a la Trobada de Forjadors d’Alpens. Recordo que feien uns claus, tots diferents, amb els que formarien el nom del poble que ara llueix a l’entrada.
Va arribar el vespre, era el moment que tothom se n’anava al Casino a fer el got, però la meva filla es va quedar adormida, i em vaig quedar asseguda allà amb ella, recolzada en un arbre mirant com els ferrers forjaven a la nit.
Era un espectacle: per un cantó, el ressò de la gent va desaparèixer i només escoltaves els martells picant a les encluses, tenien un ritme, tots junts feien música i els ferrers es movien lentament com si fossin part d’un ballet, completament coordinats... un treia el ferro roent del foc, l’altre picava.
El primer que em va venir al cap va ser l’Esautomatix, el ferrer del poble d’Astèrix i Obèlix. Vaig pensar que estaria ben content d’anar a una Trobada de Forjadors. Al còmic surten trobades de druides, però no de forjadors. Seria una bona idea per dir-li a en René Goscinny.
La meva imaginació divagava en una possible trobada de forjadors a l’únic poble lliure de la Gàl·lia, quan de cop els meus ulls es van quedar atrapats per una imatge: les espurnes que brillaven, només uns segons, envoltant als ferrers cada vegada que picaven el ferro vermell, era tan bonic, es veia tan delicat; que aquella imatge encara està dins el meu cap, perquè em va robar el cor. Mira —vaig pensar— és com si aquests ferrers estiguessin tancant el cercle. Les espurnes semblen estrelletes que s’apaguen al seu voltant: era poètic, màgic i subtil.
Les estrelles són boles d’hidrogen, però quan s’encenen i comencen a cremar s’inicia un procés de transformació. Els nuclis dels àtoms es destrueixen i es tornen a ajuntar formant nous elements alliberant cada vegada molta energia. Així anem passant de l’hidrogen a l’heli, al carboni, al neó, a l’oxigen, i al silici, que finalment es converteix en ferro, el cor de l’estrella no aguanta més, s’allibera tanta energia que es desequilibra i explota.
Els ferrers, podem dir-ho, treballen amb un extraterrestre.// INÉS DIBARBOURE
HORITZONTALS
2. És una emoció que sentim quan arriba la primavera.
4. En creixen moltes i són de molts colors. Tenen pètals, fulles i tija.
6. És una fruita, és de color vermell i té fulles verdes. Creixen a l’hort.
Mots encreuats elaborats per_
VERTICALS
1. És un insecte que vola, i té antenes i a les ales hi té molts colors diferents.
3. És un insecte que vola i et pot picar. És de color negre i groc.
5. Està entre l’abril i el juny.
6. És un insecte que vola i és de color vermell. Té punts negres.
GRUP D’ESTUDI DE PLANTES DE L’ENTORN
Aquesta recepta tan senzilla requerirà una mica de paciència, ja que si les plantes que fem servir estan ben seques, la podrem fer servir durant mesos. Escollim exemplars sans de farigola florida, romaní, menta i fonoll i els posem a assecar, sempre a l’ombra. Triarem com a base argila blanca preferiblement, o verda, tenint present que no l’hem de manipular amb metall.
Un cop tinguem les herbes seques, les aixafem amb el morter (o si teniu molinet d’herbes), de tal forma que ens quedi la quantitat d’una cullereta rasa molta de cada tipus d’herba. Farem servir un pot de vidre de mida petita, amb una obertu -
Recepta de pasta de dents seca
ra prou gran per a poder passar el capçal del nostre raspall de dents i que el puguem tapar. Hi afegim una cullerada de cada tipus d’herba ja molta, una cullerada rasa petita de bicarbonat, i el doble d’aquesta quantitat de l’argila.
Barregem bé, i ja la podrem fer servir, mullant el capçal del raspall amb aigua primer, esbandint i sucant-lo posteriorment amb la nostra pasta seca. Aquesta recepta admet qualsevol variació, intentant mantenir aproximadament les quantitats, i incorporant herbes fresques com la menta i el fonoll i herbes desinfectants i asèptiques com el romaní i la farigola.//
Kiara Arcos Costa
Enric Pla al seu taller, picant el ferro roent amb les espurnes.// F: O.RODBAG
La proposta cultural
ANÀLISI ANTROPOLÒGICA
Per_Miquel Casadevall Franquesa
En aquesta secció, sovint es parla de tradicions i celebracions que, d’alguna manera, són fruit de reminiscències d’antics costums vinculats al calendari agrari.
En aquesta època, una de les tradicions més escampades pel nostre país és la de la Festa de l’Arbre, festa de l’Arbre de Maig o senzillament Festa del Maig.
Els orígens d’aquesta tradició es remunten, almenys, a l’època medieval, i existeix documentació que en constata un arrelament extens arreu dels Països Catalans ja al segle XV. Tanmateix, segurament té relació amb altres celebracions europees similars, que possiblement, s’originessin en temps pagans. El seu significat, lògicament, té a veure amb els cicles naturals de l’any: en aquest cas, es festeja l’esclat del bon temps i l’abundància vinculada al zenit primaveral.
No obstant, com és habitual, aquesta festa s’ha anat expandint i ha anat prenent formes i re-significacions diferents a cada vila on s’ha establert; des de facetes reivindicatives amb rerefons ecologista fins a elements culturals i històrics pròpis del context local. N’és un exemple el Ball dels Cornuts, de Cornellà de Terri, que té lloc al voltant de l’arbre maig i que sembla ser que commemora la fi d’una llei, derogada l’any 1367, que atorgava dret a cuixa
Pel maig, un pi a la plaça
als senyors feudals sobre les fadrines del poble que aquell any s’havien de casar.
NATURA I FERTILITAT
Casulitat o no, la connotació sexual del Ball dels Cornuts s’ajusta perfectament amb el simbolisme profund de l’Arbre de Maig. Un dels elements comuns a totes les seves variants és la plantada d’un arbre –normalment un pi o un pollancre– en un punt neuràlgic de la vila. Aquest arbre se sol se-
Sacrificar un pi i exhibir-lo és un acte de veneració a la natura, però també un ritu de pas vinculat a la fertilitat
leccionar prèviament, es talla, es transporta i s’aixeca de nou en un ritual comunitari que serà més o menys solemne segons el lloc. Algunes interpretacions consideren l’arbre com un eix natural que connecta l’inframón (subsòl), amb la terra (sòl) i el regne espiritual (cel). D’altres, però, li atribueixen una relació inequívoca amb la fertilitat, la qual encaixa molt bé amb el format d’aquesta celebració. La serva forma fàl·lica, la plantada en un forat al centre del poble, l’esclat primaveral, la complementació amb el ball de bastons (també de forma fàl·lica) que acompanya el ritual, són factors que constaten aquesta idea.
UN RITU D’INICIACIÓ
Un altre dels elements comuns en les versions d’aquesta festa és una participació comunitària protagonitzada, sovint, pels més joves del poble.
És el cas, per exmple, de la Festa de Maig de La Palma d’Ebre (La Ribera d’Ebre), on els encarregats d’alçar el pi i encaixar-lo al forat de la plaça, mitjançant cordes i la seva pròpia força i enginy, són els quintos, és a dir els nois que aquell any entren a la majoria d’edat.
A la Palma d’Ebre, la festa està envoltada d’actes diversos i genèrics, com concerts o àpats populars, però al voltant de les dotze de la nit del dia 1 de maig, tot s’interromp i la gent es dirigeix a la plaça que hi ha just davant de .l’església. Allà, el pi tallat roman a terra, esperant que arribi el seu moment de glòria. Aleshores, els quintos s’enfronten al seu repte: aconseguir aixecar el pi i entaforar-lo al forat de terra per tal que quedi erecte i ferm fins que arribi el dia de treure’l. És un moment de tensió, on els grans observen impacients, amb una barreja de patiment, de comentaris burletes i de desconfiança, però no intervenen. Clarament, aquest és el moment àlgid de la festa, i correspon en tota regla a un ritu iniciàtic, on els joves han de demostrar la seva vàlua per ser acceptats en el si de la comunitat i perquè es validi el seu pas a la fase adulta. Culturalment, una edat vinculada directament a la fertilitat.//
LA VINYETA de Caruca Ballesteros
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» OPERARI AMB NOCIONS DE MECÀNICA I SOLDADURA per nova empresa del Lluçanès. T: 650 507 143 (R595/11)
» TÈCNIC DE PROJECTES DE COOPERACIÓ a l’Associació de Desenvolupament Rural de la Catalunya Central. WEB. (R595/12)
» PERSONAL DE NETEJA D’OFICINES a CaixaBank de Prats de Lluçanès. 3 hores setmanals. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/05)
» OPERARI DE MANTENIMENT de màquines en planta de producció a Sant Martí d’Albars. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/06)
» ADMINISTRATIU/VA a Prats de Lluçanès amb tasques d’atenció al públic. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/07)
» TEIXIDOR/A a Olost. Tardes. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/08)
» OFICIAL DE 1A O 2A DE CONSTRUCCIÓ a Oristà. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/09)
» EDUCADOR/A SOCIAL per caps de setmana a Sobremunt. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/10)
» PEÓ DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Pla d’ocupació. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/01)
» PEÓ DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Lluçà. Pla d’ocupació. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/02)
» AUXILIAR D’OFICINA DE TURISME a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/03)
» MESTRE DE L’ESCOLA BRESSOL LA PITOTA.T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R595/04)
BUSCO FEINA
» Noia de Prats s’ofereix per cuidar infants o persones grans al poble. Rocio. T: 647 111 837 (R595/13)
» Senyora de 60 anys de Prats s’ofereix per fer acompanyaments, cuidar, passejar o anar a compar per a persones grans. T: 692 145 861 (R595/14)
» Noia de 29 anys s’ofereix per cuidar gent gran, canalla o mascotes (d’interna o no) i també neteja de cases per hores. Natàlia. T: 602 472 206 (R594/03)
ARRÒS DE PRIMAVERA
INGREDIENTS
» 200gr d’arròs
» 1 llauna de tonyina
» maionesa
» olives sense pinyol o farcides d’anxova
PREPARACIÓ
1. Poseu aigua en una olla junt amb l´arròs i espereu que arrenqui el bull.
2. Deixeu bullir l’arròs durant uns quinze minuts.
3. Un cop cuit l’arròs, escorreu-lo i passeu-li aigua freda.
4. Repartiu una capa d’arròs en una plata.
5. Seguidament, afegiu-hi una capa de tonyina.
6. La següent capa serà amb l’arròs restant.
7. A sobre, repartiu-hi la maionesa i afegiu-hi les olives partides per la meitat.
Una recepta agradable per a quan s’apropa el bon temps. Bon profit!
GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA
SANT BARTOMEU DEL GRAU
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
15 dj ST. BARTOMEU ATLÀNTIDA
16 dv OLOST AUSA
17 ds POU POU
18 dg PORTAL DE QUERALT PORTAL DE QUERALT
19 dl ST. BARTOMEU ARUMÍ
20 dt OLOST URGELL
21 dc PRATS EURAS
22 dj ST.BARTOMEU ALIBERCH
23 dv PRATS BARNOLAS
24 ds TERRICABRAS TERRICABRAS
25 dg FARGAS FARGAS
26 dl ST. BARTOMEU PORTAL DE QUERALT
27 dt OLOST YLLA
28 dc PRATS CONSTANSÓ
29 dj ST. BARTOMEU VILAPLANA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari
habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
MAIG
SANT FELIU_ EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA “FLORS”, en horari de la biblioteca.
OLOST_ EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS de Magda Riera, a l’Espai Guaita!, en horari de la biblioteca. EXPOSICIÓ DE CERÀMICA “PELLS TERRESTRES”, de Nayra Caritx, en horari de la biblioteca a l’Espai Rocaguinarda.
SANTA EULÀLIA_ EXPOSICIÓ “Menjar de Pastors i cuina del xai”. De dilluns a divendres de 10 a 2 del migdia.
DIVENDRES 16 DE MAIG
SANT BARTOMEU_TALLER “LA LLIBERTAT D’ESTIMAR”, a les 6 de la tarda al Local d’Entitats.
OLOST_XERRADA SOBRE EL CARBÓ amb Ramon Soler, a les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
ALPENS_TROBADA INTERNACIONAL DE FORJADORS: CLASSE MAGISTRAL DE DAVIDE CAPRILI, durant tot el dia. RECEPCIÓ DELS FORJADORS, PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE LA TROBADA I INICI DELS TREBALLS A LES FORNALS, a partir de les 10 del matí. INAUGURACIÓ DE LES EXPOSICIONS, a 2/4 de 8 del vespre. NIT MUSICAL AMB ELDUET I DJ RIBEX, a partir de 2/4 d’11 de la nit.
PRATS_PRESENTACIÓ DEL NOU DISC DE FERRAN ORRIOLS “DARRERE ELS HORTS” amb l’autor i Roser Reixach, a les 8 del vespre a la sala La Fogaina. EL LLUÇANÈS, CAP ALS 100, a 2/4 de 10 del matí al Centre de Dia Bonasort.
DISSABTE 17 DE MAIG
SANT BOI_INAUGURACIÓ DEL PASSEIG LLUÇANÈS I BERENAR
POPULAR amb el President del Parlament Josep Rull, a 2/4 de 5 de la tarda. TORNA LA FARRA D’EN BALDIRI amb Blu Versions i DJ Gin, al vespre a la plaça.
OLOST_CONCERT DE L’EMAL, de bateria, guitarra i trompeta, a 2/4 d’1 del migdia a la plaça Major. RAID HÍPIC INTERNACIONAL, durant tot el dia al camp de futbol vell.
SANT BARTOMEU_CICLE DE TEATRE: “LA MORT D’EGIVAT”, a les 7 de la tarda al Casal.
ALPENS_TROBADA INTERNACIONAL DE FORJADORS: TREBALLS A LES FORNALS, durant tot el dia. VISITA A LA RUTA DE LA FORJA, a 2/4 de 12 del migdia. PRESENTACIÓ DEL CONTE “LA MALLERENGA BLAVA I LA RUTA DE LA FORJA. UNA AVENTURA A ALPENS”, a les 6 de la tarda. TALLER INFANTIL “COM NEIX UN DRAC DE FERRO”, durant tot el dia. SOPAR, a 3/4 de 9 del vespre. ENTREGA DE PREMIS, a les 10 de la nit. PERFORMANCE DELS DIABLES, a les 11 de la nit. NIT MUSICAL AMB CALLE CARAMELO I DJ RIBEX, a 2/4 d’11 de la nit.
DIUMENGE 18 DE MAIG
SANT BOI_CAMPIONAT DE BOTIFARRA, a les 8 del vespre al Local del Centre.
OLOST_RAID HÍPIC INTERNACIONAL, durant tot el dia al camp de futbol vell.
ALPENS_TROBADA INTERNACIONAL DE FORJADORS: TREBALLS A LES FORNALS, durant el matí. ESMORZAR, a partir de les 9 del matí. PARADES, durant tot el matí. FOTO DE GRUP DELS PARTICIPANTS I CLOENDA, a les 2 del migdia.
SANTA EULÀLIA_INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “MENJAR DE PASTORS I CUINA DEL XAI”, a càrrec de Rosa Montoriol, historiadora de la cuina. A les 12 del migdia al CERT.
PRATS_MERCAT DE COOPERATIVES ESCOLARS DEL LLUÇANÈS, de les 10 del matí a la 1 del migdia a la plaça de l’Església.
DILLUNS 19 DE MAIG
PERAFITA_TALLER “LA LLIBERTAT D’ESTIMAR”, a les 6 de la tarda al Niu.
SANTA EULÀLIA _TALLER “LA LLIBERTAT D’ESTIMAR”, a les 4 de la tarda a la Biblioteca.
DIMARTS 20 DE MAIG
SANT BOI_ESMORZAR DE SANT BALDIRI, a les 9 del matí a la plaça Nova. INFLABLES I XOCOLATADA, a les 10 del matí a la Plaça. DINAR, a les 2 del migdia a la Plaça.
OLOST_TALLER “LA LLIBERTAT D’ESTIMAR”, a les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
SANT FELIU_TALLER “LA LLIBERTAT D’ESTIMAR”, a 2/4 d’11 del matí a la 2a planta de l’Ateneu.
SANT AGUSTÍ_TALLER “LA LLIBERTAT D’ESTIMAR”, a les 4 de la tarda a la sala gran de l’Ajuntament.
DIMECRES 21 DE MAIG
OLOST_ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS: “UN SOMRIURE PER UNA VIDA PLENA”, a les 5 de la tarda al Casal.
ORISTÀ_TALLER “LA LLIBERTAT D’ESTIMAR”, a les 5 de la tarda al Casal d’Avis.
LA TORRE D’ORISTÀ_TALLER “LA LLIBERTAT D’ESTIMAR”, a 2/4 de 4 de la tarda al Local Social.
DIJOUS 22 DE MAIG
SANT MARTÍ_TALLER “LA LLIBERTAT D’ESTIMAR”, a les 5 de la tarda al Local Social de la Blava.
DIVENDRES 23 DE MAIG
PERAFITA_ LECTURA TEATRALITZADA D’“AIXÍ COM PENÈLOPE” de Teresa Ribera, a càrrec del Club de lectura de Perafita. A les 7 de la
tarda a la Sala Polivalent del Centre de Cultura.
OLOST_TERTÚLIA DEL CLUB DE LECTURA “EL FESTÍ DE BABETT”, a les 6 de la tarda a la Biblioteca. PARTIDES D’ESCACS, a les 7 de la tarda a la Biblioteca.
SANT BARTOMEU_CAMPANYA SOLIDÀRIA PER LA DYRK1A: CAMINADA POPULAR I SOPAR D’ENTREPÀ, a 2/4 de 8 del vespre a la plaça Doctor Griera. CINEMA, a 2/4 de 10 de la nit al Casal.
PRATS_EL LLUÇANÈS, CAP ALS 100, a 2/4 de 10 del matí al Centre de Dia Bonasort.
DISSABTE 24 DE MAIG
PRATS_ FESTA DEL 30È ANIVERSARI DE L’INSTITUT CASTELL DEL QUER. PORTES OBERTES, amb exposicions i activitats dins el centre, a les 4 de la tarda. SOPAR de tapes, a partir de les 7 de la tarda. ACTUACIONS MUSICALS, a partir de les 9 del vespre, a l’Institut.
SANT BARTOMEU_CAMPANYA SOLIDÀRIA PER LA DYRK1A: CLASSE MAGISTRAL DE BICICLETA DE SALA, a les 11 del matí al Casal.
DIUMENGE 25 DE MAIG
SANT BARTOMEU_CAMPANYA SOLIDÀRIA PER LA DYRK1A: ESMORZAR, a 2/4 de 9 del matí al camp de futbol. TIRADA DE BITLLES, a les 10 del matí al camp de futbol. CONTE “PIPINXÓ” TEATRALITZAT, a les 11 del matí a l’Església Vella. VERMUT I BALLADA DE GEGANTS, GRALLERS I BASTONERS, a les 12 del migdia al camp de futbol. LLUÇÀ_ ASSEMBLEA DE MUNICIPI, a 2/4 de 12 del migdia a l’Estudi.
DILLUNS 26 DE MAIG
OLOST_ITINERARI BOTÀNIC I TALLER DE PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES AMB ELENA SIXTO, a les 5 de la tarda a la Biblioteca. PERAFITA_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS: “UN SOMRIURE PER UNA VIDA PLENA”, a 2/4 de 7 de la tarda a la Sala Polivalent.
DIMARTS 27 DE MAIG
PRATS_TALLER “LA LLIBERTAT D’ESTIMAR”, a les 6 de la tarda a l’Espai Social. EN LÍNIA_ CURS “COM A EMPRESA I PERSONA AUTÒNOMA, QUÈ PUC FER AMB EL CERTIFICAT DIGITAL?” a les 3 de la tarda.
DIMECRES 28 DE MAIG
OLOST_INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “DIBUIXANT OLOST”, a les 6 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
LA TORRE_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS: “UN SOMRIURE PER UNA VIDA PLENA”, a les 5 de la tarda al Local Social.
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
AGRARI · ANIMALS · BOSC · ENERGIA
Venda de llenya a l’engròs i al detall 690 86 99 52
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat
JARDINERIA
MECÀNICA
RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALIMENTACIÓ
ELS ENCANTS
ES VEN
» TRICICLE MOTORITZAT per a persones amb mobilitat reduïda. T: 629 27 03 85 (R595/21)
» CINTA ELÈCTIRCA per caminar o córrer. T: 629 27 03 85 (R595/22)
» FURGONETA CITROËN JUMPY 2.0 HDI. Matrícula BHH. 330.000 km. ITV fins a agost de 2025. 2.800 €. En molt bon estat. T: 607 93 55 95 (R595/23)
» BICICLETA per infant d’entre 7 i 10 anys, aproximadament. 40 €. T: 620 244 068 (R595/24)
» SOFÀ I BUTACA de pell i de fusta gairebé nou. Conjunt. 3 places i la butaca. Preu a convenir. T: 610 786 223 (R594/06)
» BUTACA DE RELAX I BALANCI, amb 5 funcions de massatges i font de calor. 150€. T: 690 29 46 55 (R593/01)
» BICICLETA ESTÀTICA, color rosa i blanc. Treballa braços i cames, 75 €. T: 690 29 46 55 (R593/02)
» NEVERA TEKA de 145 x 55 x 55cm en bon estat de conservació. 100 €. T: 616 200 843 (R593/03)
» COTXE AUDI A4 de l’any 2005 en bon estat. ITV vigent. Etiqueta B. 1.000 €. T: 687 812 614 (R593/04)
» LLIT de 90 cm, amb sunyer de fusta. T: 93 822 86 47 (R594/05)
» TERRENY URBÀ actualment apte per tenirhi cavalls. 1.919m2. PMU-2. La ComaBona Sort. A Prats de Lluçanès. 160.000€ negociable. T: 638 10 24 74 (R595/20)
ES BUSCA
» GENT AMB GANES DE JUGAR A HOQUEI entre una colla d’aficionats/des. T: 622 86 56 89 (R593/05)
» PATINS, BOTES, PLATINES I MATERIAL VARI D’HOQUEI PATINS per deixar o vendre a una colla d’aficionats/des. T: 622 86 56 89 (R593/06)
» BICICLETA ESTÀTICA en bon estat i a bon preu. T: 641 335 924 (R593/07)
» HABITACIÓ DE LLOGUER per viure tot l’any. Dona de 40 anys. Leidy. T: 642 341 631 (R592/03)
ES LLOGA
» BAR RESTAURANT totalment equipat i amb un lloguer raonable a Gurb. Whatsapp: 649 840 742 (R593/08)
» PLAÇA D’APARCAMENT a l’edifici de la Pedra Dreta de Prats de Lluçanès. T: 663 496 475 (R592/05)
LES FOTOS DEL
TEMPS
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
NATURA
KM 0
Aquests dies de maig arriben els últims ocells migradors provinents del sud. Els oriols (Oriolus oriolus), les bosquetes (Hippolais polyglota), les tótores de bosc (Streptopelia turtur), els escorxadors (Lanius collurio), els capsigranys (Lanius senator), etc. han acabat d’arribar i ja es posen a cantar i marcar el territori on criaran. La majoria d’ocells migren de nit perquè així poden aprofitar el dia per menjar i recuperar forces. Això vol dir que durant uns dies, mentre dormim, per sobre nostre estan passant centenars i fins i tot milers d’ocells. Costa ser conscient d’aquest tragí nocturn i encara ens sorprèn quan de vegades sortim de bon matí i ens trobem molts ocells i per llocs on el
Una estació Nocmig al Lluçanès
dia abans no n’hi havia cap. Què ha passat? Doncs que un canvi de temps, una tempesta nocturna, ha obligat els viatgers de la nit a interrompre el seu vol i resguardar-se del mal temps deixant, l’endemà al matí, el territori ple d’ocells i els ornitòlegs disfrutant de valent.
A Prats hi ha hagut durant uns anys una estació NOCMIG, és a dir, una gravadora enregistrant
els cants que fan els ocells mentre migren de nit. Els resultats obtinguts han estat increïbles i la natura, un cop més, ens ha sorprès. L’Albert Subirà ha identificat pacientment i a través dels sonogrames de 780 nits de gravació fins a 100 espècies diferents d’ocells i algunes que no havien estat mai detectades al Lluçanès. També ha enregistrat nits espectaculars amb més de quatre mil ocells passant per sobre Prats. Amb aquesta estació hem descobert un munt de secrets que amaguen les nits d’aquesta natura Km 0 que ens envolta de dia i de nit per tots costats i també per sobre els nostres caps. Gràcies, Albert!// RITA I RAMON BAUCELLS
Carrers molls i l’arc de Sant Martí, a Sant Boi de Lluçanès, el divendres 9 d’abril.// F: @XEVIVERD
Els saltants de la riera Lluçanesa ben eixerits al Molí de Cabanes (Oristà) el dissabte 10 de maig.// F: PAT
Abellera catalana (Ophrys Catalaunica) a Alpens aquesta setmana.//F: JOAN IBORRA
El noguer del Molí de la Quintana (Oristà) a l’abril. “Si no fas nous, no farem ratafia”// F: JORDI BOLEA
La riera de Merlès ben alegre, a l’altura del pont de Montclús, el diumenge 11 de maig // F: JORDI CAMPS
Les vaques de l’Àngel Marc pasturant a Sobremunt.// F: @AUBRACSDELSORREIGS
SORTIDA I POSTA DE
06:27 h - 20 de maig
21:10 h - 20 de maig
12 de maig
11 de juny
Més informació:
MERLÈS - BORRALLERAS (594 m)
21,00 ºC · dia 1 2,00 ºC · dia 7 13,53 ºC 57,58 L · 8 dies 340,57 L 26,22 L · dia 5
De l’1 al 13 de maig
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
LLUÇÀ (760 m)
23,20 ºC · dia 2 4,40 ºC · dia 7 12,30 ºC
46,7 km/h · dia 11 77,00 L · 10 dies 329,50 L 41,00 L · dia 5
25,40 ºC · dia 3 2,80 ºC · dia 7 13,40 ºC 40,70 km/h · dia 5 58,20 L · 10 dies 333,00 L 22,20 L · dia 5 PRATS DE LLUÇANÈS (700 m)
24,30 ºC · dia 3 3,10 ºC · dia 7 11,80 ºC
35,4 km/h · dia 11 55,00 L · 9 dies 333,60 L 14,20 L · dia 5 ALPENS (871 m)
PERAFITA (774 m)
24,00 ºC · dia 3 3,00 ºC · dia 7 11,76 ºC 37,4 km/h · dia 13 68,10 L · 10 dies 305,15 L 20,20 L · dia 5
OLOST - MAS LLISCÀS (558 m)
26,70 ºC · dia 3 2,80 ºC · dia 6 12,60 ºC 45,1 km/h · dia 5 56,60L · 9 dies 293,20 L 13,40 L · dia 8
LA TORRE D’ORISTÀ (572 m)
25,80 ºC · dia 3 3,70 ºC · dia 7 13,10 ºC
35,40 km/h · dia 12 73,80 L · 9 dies 324,00 L 19,20 L · dia 13
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
ST. AGUSTÍ - ELS MUNTS (1.059 m)
21,30 ºC · dia 3 3,20 ºC · dia 7 11,10 ºC
37,0 km/h · dia 12 58,20 L · 9 dies 319,40 L 14,20 L · dia 5
ST. BOI DE LLUÇANÈS (810 m)
25,70 ºC · dia 3 3,10 ºC · dia 7 12,60 ºC 49,9 km/h · dia 12 65,00 L · 9 dies 340,40 L 13,60 L · dia 8
OLOST - TRASSERRA (740 m)
24,10 ºC · dia 3 4,50 ºC · dia 7 12,40 ºC 46,7 km/h · dia 12 71,80 L · 9 dies 302,40 L 15,60 L · dia 8
EL TEMPS DEL MAIG
Ja ha passat més d’un terç del mes de maig (dades del dia 13) i, fins ara, podem constatar que ha sigut plujós i amb temperatures suaus, properes a les mitjanes climàtiques. Esperem, com així sembla per les previsions a mitjà termini, que continuï de manera semblant i, a final de mes, puguem celebrar haver tingut un maig profitós i plaent.
26,70 ºC · dia 3 4,70 ºC · dia 12 13,00 ºC 40,2 km/h · dia 13 82,00 L · 9 dies 356,20 L 23,40 L · dia 13 ORISTÀ (460 m) 23,40 ºC · dia 3 3,90 ºC · dia 7 11,90 ºC 46,7 km/h · dia 4 91,60 L · 9 dies 328,20 L 34,40 L · dia 13
CODIS QR ESTACIONS AUTOMÀTIQUES
En aquest moment disposem d’onze estacions meteorològiques automàtiques. Aviat esperem poder comptar amb alguna més. Aquesta xarxa d’estacions automàtiques, conjuntament amb les observacions manuals, generen una valuosa informació meteorològica de gran interès científic i social. Com ja hem comentat en altres ocasions, ens n’hem de felicitar tots
SANT AGUSTÍ ELS MUNTS LA TORRE D’ORISTÀ
SANT BARTOMEU (878 m)
plegats i valorar, com correspon, l’esforç dels Ajuntaments i particulars que ho han fet o ho faran possible. Us adjuntem els codis QR de cada una de les estacions per facilitar-vos-en l’accés directe i per, si voleu, poder crear de manera ràpida i senzilla un enllaç al vostre telèfon mòbil.
Segurament tots coneixem la dita de “pel maig cada dia un raig”, però fins a quin punt és certa aquesta creença popular? Les dades confirmen aquest refrany? Si analitzem les dades i ens centrem només en aquest any podríem dir que realment s’hi acosta molt: d’aquests tretze primers dies, n’ha plogut deu a Prats, Lluçà i Perafita, nou a la resta d’observatoris a excepció de Merlès, de moment, amb només vuit dies. Però si ampliem el focus i busquem les mitjanes històriques, veurem que la realitat s’allunya més del que ens diu la dita popular. De mitjana i tenint present que el maig té trenta-un dies, l’observatori que té més dies de pluja és Olost- Lliscàs (13,58 dies/ mes), seguit d’Alpens (12,60 dies/mes) o Oristà (12,33 dies/mes). La realitat, doncs, ens diu que, si fa o no fa, plou la meitat dels dies, cosa que, per altra banda, no està gens malament. Parlem de mitjanes, per tant, tenim anys que la precipitació és molt més alta o força més baixa. El màxim del qual tenim constància és l’any 2008 amb vint-i-quatre dies a Prats i el mínim, també a Prats, amb només quatre dies els anys 1958, 1973 i 2015. Les quantitats de precipitació recollides fins ara són força generoses i significatives. A Sant Bartomeu 91,0 mm (sense dades històriques), Oristà 82,0 mm (mitjana mensual 81,35 mm), Lluçà 77,00 mm (mitjana mensual 79,49 mm), la Torre d’Oristà 73,8 mm (sense dades comparatives), Olost – Trasserra 71,8 mm (mitjana mensual 83,33 mm), Perafita 68,1,00 mm (mitjana mensual 76,40 mm), Sant Boi 65,0 mm (mitjana mensual 90,00 mm) o els Munts 58,2 mm (sense dades històriques). Si segueix la dinàmica de precipitacions que hem tingut fins ara, en la majoria d’observatoris se superarà la mitjana mensual.
La precipitació acumulada d’aquest any ja s’acosta o supera el 50% de la mitjana anual.
A Oristà porten recollits 356,20 mm (mitjana anual 659,43 mm), Merlès 340,57 mm (mitjana anual 674,10 mm), o Prats 333,0 mm (mitjana anual 695,17 mm) per posar-ne només tres exemples.
Les temperatures han estat, com ja s’ha dit força suaus, sense valors extrems, glaçades tardanes o calorades avançades. La lògica del calendari ens diu que a mesura que el maig avanci les temperatures aniran pujant. Per tant, els valors actuals, de les temperatures mitjanes, corresponents als primers tretze dies, són poc rellevants. Com a referència, però, podem dir que la mitjana més alta l’han tingut a Merlès amb 13,53 °C (mitjana mensual 15,59 °C) i la més baixa als Munts amb 11,10 °C (primer més d’observacions, per tant, no disposem de dades comparatives).
El dia més càlid va ser el 3 i la màxima absoluta de 26,7 °C la varen tenir a Olost-Lliscàs i Oristà. El dia més fred va ser el 7 i la mínima absoluta va ser de 2,0 °C i va ser a Merlès.// FRANCESC COMES
