R557

DIJOUS 5 | OCTUBRE | 2023 | NÚMERO 557

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

Al Lluçanès hi ha 1.500 places turístiques · S’estima que el territori acull uns 78.000 visitants anualment · Es calcula un impacte econòmic directe de 9 milions d’euros

COMARCA

Primers passos per crear la Mancomunitat El Consorci del Lluçanès, pendent de constituir-se FIRES I FESTES

Molta gent a la Fira de l’Hostal del Vilar David Amblàs guanya el 2n concurs de Ratafia REIVINDICACIÓ

Els pastors, amb l’aigua al coll Es manifesten a Cunit, després que un ramat fes tot el Camí de Marina NECROLÒGICA

Mor mossèn Josep Casals Serrat Centenars de persones s’acomiaden del rector de Prats del 1995 al 2021 ESPORTS

Tardor de gas al Lluçanès La Torre d’Oristà, a punt d’acollir el campionat d’Espanya d’Enduro Els diables durant el correfoc, fent el pregó a la Placeta.//F: JOAN AYATS

Els Diables de Rocadepena fa 40 anys que cremen Ho celebren durant la Festa Major d’Alpens, així com els 30 anys que fan Versots

ESPORTS

La Messier s’acaba als Munts Hi participen 150 ciclistes

L’ÀLBUM

Núm. 557

Continua l’Intrús al Lluçanès

9a edició de la Fira de Formatge d’Olost

L’Intrús, el cicle de jazz pel forat del pany, s’allargarà, encara, durant tot l’octubre. Fins ara, però, el públic ha pogut gaudir de les primeres sis propostes del cicle, que al llarg del mes de setembre han voltat pel Lluçanès.

Propostes com Jazzcat, que el passat 17 de setembre es va poder veure a Oristà. Un grup de jazz a la catalana, que passen pel sedàs d’aquest estil, melodies populars del territori, alhora que hi incorporen un instrument tan nostrat com és el flabiol.// Red.

A Olost, el concert es va fer al Castell.// F: XAVIER NAVARRO

Per novena ocasió Olost va celebrar la Fira del formatge de pastor i llet crua el passat 1 d’octubre. La fira, ja consolidada dins l’agenda anual del poble, va aplegar vuit parades de productes làctics – cada una, de productors que elaboren els formatges i derivats amb llet del mateix ramat – i dues de begudes: una de vi i, l’altra de cervesa artesanal elaborada al poble.

A part de les parades, els assistents al matí van poder gaudir del tast de productes locals, i a la tarda, de la ballada dels gegants.// LCP

L’Intrús a Sobremunt es va fer a l’Església.// F: EMAL

Els gegants ballant al final de la fira.// F: LCP

Garret i Zaragoza van atuar davant l’Església de Santa Eulàlia F: EMAL

2.000 persones al Benvinguts a pagès

L’Ateneu s’omple tot recordant en Benji

Quatre explotacions del Lluçanès han participat en la 8a edició del Benvinguts a Pagès, durant el cap de setmana de l’1 d’octubre. Gairebé 2.000 persones van poder conèixer de primera mà l’origen dels productes que consumim i qui els produeix.

Més enllà de les visites a explotació, altres entitats i associacions del territori es van sumar a la festa organitzant tastets dels productes locals, com ha fet l’Associació Olost Viu o ve tallers d’elaboració de formatge, com es va fer a l’obrador comunitari d’Alpens.//

L’Ateneu de Sant Feliu es va omplir de veïns que van participar en el dinar popular organitzat per a AcontraCORrent per recordar en Benji, aquest passat 30 de setembre. Els diners recaptats al dinar, 2.123,86 €, aniran a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Vall d’Hebron, per continuar avançant en la investigació de cardiopaties congènites.

Des de l’organització expressen el seu agraïment a totes les persones que van assistir al dinar, a les que hi van col·laborar a través del plat buit i a totes les que ho fan possible.// Red.

Visita al Soler de n’Hug, a Prats// F: SOLER DE N’HUG

LaRella | 2

Visita al ramat de cabres de Formatges Lluçà// F: FORMATGES LLUÇÀ

Taller al Quall, la formatgeria d’Alpens// F: LA PETITA ÀNIMA

El dinar popular va omplir l’ateneu.// F:AcontraCORrent

REPORTATGE

5 d’octubre de 2023

El Lluçanès hi ha 1.500 places turístiques L’oferta experimenta una lleugera tendència a l’alça, accelerada pels habitatges d’ús turístic · S’estima que el territori acull uns 78.000 visitants anualment OFERTA PLACES TURISTIQUES AL LLUÇANÈS - setembre 2023

LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi Turigas

El Lluçanès disposa de 112 establiments turístics on pernoctar.

Són dades publicades per la Generalitat de Catalunya, actualitzades aquest mateix setembre, on es comptabilitzen el nombre d’allotjaments donats d’alta ara mateix als tretze municipis del Lluçanès.

Al llistat també hi consta el nombre de places que ofereixen les diferents tipologia d’establiments, encara que hi manquen les dels Habitatges d’Ús Turístic (HUB), que aquesta dada no es publica.

Així, la xifra de places que es recullen oficialment, és de 1.221. Tot i això, amb les dades del Consorci del Lluçanès, s’ha pogut estimar que, de mitjana al territori, cada HUB disposa de 9 places. Amb aquesta aproximació, es pot determinar que hi ha més de 1.550 places on pernoctar al Lluçanès.

Si mirem els anys anteriors, aquesta xifra representa una lleugera tendència a l’alça. El 2021, s’estimava que al Lluçanès s’oferien 1.489 places, i el 2020, 892, malgrat que d’aquell any no es van comptabilitzar els HUB’s.

Per categories, la més predominant pel que fa a les places, són els càmpings, ja que n’hi ha un a Olost i un al terme de Santa Maria de Merlès. Pel que fa als establiments, els més nombrosos són els de turisme rural.

Cal destacar, però, que la categoria amb un creixement exponencial major els darrers anys, són els Habitatges d’Ús Turístic.

ELS HABITATGE D’ÚS TURÍSTIC Són aquells que se cedeixen sencers a tercers a canvi d’un preu per períodes de temps no superiors a trenta-un dies. L’ajuntament del municipi l’ha d’habilitar i la Generalitat l’inscriu al registre turístic.

Malgrat aquesta definició, destinar un habitatge a ús turístic (HUB) representa un procediment més senzill i requereix complir menys requisits. Alhora, també facilita els tràmits de donar d’alta o de baixa l’allotjament. Per aquest motiu, per exemple, no es coneix la xifra exacta de places en establiments d’aquesta categoria, ja que el sistema no ho requereix.

Segons el Consorci del Lluçanès, en els darrers anys hi ha hagut un augment d’aquesta tipologia d’establiments a diferents municipis, però detecten que el mercat s’està regulant i ara hi ha habitatges

Hotel/ Pensió (Places)

Habitatges d’Ús Turístic (Places*)

Turisme rural (Places)

Total establiments (Places)

Alpens

1 (12)

11 (99)

3 (29)

15 (140)

Lluçà

1 (8)

2 (18)

4 (36)

7(62)

1 (23)

2 (18)

7 (56)

11 (421)

2 (18)

12 (83)

14 (101)

5 (45)

7 (72)

19 (144)

Municipi

Apartaments (Places)

Olost

Càmpings (Places)

1 (324)

Oristà Perafita

7 (27)

Prats de Lluçanès

1 (18)

1 (18)

Sant Agustí de Lluçanès

2 (18)

9 (88)

11 (106)

St. Bartomeu del Grau

3 (27)

2 (16)

5 (43)

Sant Boi de Lluçanès

5 (45)

4 (28)

9 (73)

Sant Feliu Sasserra

3 (27)

3 (27)

Sant Martí d’Albars

1 (9)

1 (9)

Santa Maria de Merlès

1 (282)

1 (7)

Sobremunt Lluçanès

7 (27)

2 (606)

5 (68)

9 (97)

11 (386)

4 (36)

1 (15)

5 (51)

40 (360)

58 (520)

112 (1581)

*Els Habitatges d’Ús Turístic (HUB’s) no han de declarar les seves places.

Per fer el càlcul, s’ha considerat la ràtio de l’últim any que es tenen dades, que és de 9 places de mitjana per establiment.

d’aquesta tipologia que estan tornant al mercat del lloguer.

L’Ajuntament de Sobremunt, l’any 2019, va aprovar una moratòria d’un any en la concessió de llicències d’habitatges d’ús turístic, perquè des de l’equip de govern detectaven que els habitatges es destinaven al turisme i no al lloguer de primera residència, malgrat haver-hi demanada de gent per anar-hi a viure. A Perafita, també es va debatre aquesta mesura al Ple de l’Ajuntament.

PERFIL DEL TURISTA El 2018, el Consorci del Lluçanès va editar el Pla de Màrqueting Turístic. En aquest document, es destina tota una part inicial d’anàlisi del sector. És en aquest espai on trobem la definició del perfil dels visitants del Lluçanès: Persones d’entre 36 i 65 anys, més homes que dones, provenen de Catalunya, i principalment de Barcelona, viatgen en parella, parlen català, venen de vacances, estan interessats en cultura, natura i esports i restauració.

78.000 VISITANTS El mateix Pla de Màrqueting Turístic del Lluçanès, va calcular

El 2017, 35.000 viatgers van pernoctar al Lluçanès i 46.000 hi van venir d’excursió un dia

S’estima que cada excursionista català fa una despesa de 33 € al territori

amb dades d’ocupació, el nombre total de viatgers i excursionistes al Lluçanès. Amb això, l’any 2017, van dictaminar que hi havia hagut 35.429 viatgers que van pernoctar al Lluçanès, sumats a 46.000 excursionistes d’un dia al territori. Tot plegat, una suma de 81.429 visitants al Lluçanès l’any 2017.

El Consorci, utilitzant les mateixes fórmules de càlcul del Pla de Màrqueting, estima que el 2021 hi va haver 76.296 visitants al territori.

9 MILIONS DE DESPESA El document també exposa la despesa turística directa que fan els visitants al territori l’any 2017.

Per això, assigna que la despesa mitjana per turista al dia és de 86,1 € (48,8 € per l’allotjament i 37,7 € durant l’estada). Aquesta xifra, multiplicada per l’ocupació que hi va haver i el nombre de pernoctacions, resulta una dada de 7.161.109 € de despesa directa per part dels turistes que van pernoctar al Lluçanès.

Alhora, assigna una despesa també pels excursionistes d’un sol dia. Aquesta és de 33€ per l’excursionista català i de 121 € per

l’excursionista estranger. Amb les ponderacions corresponents, es calcula una despesa directa d’1.980.123 €. La suma de tot plegat representa 9.141.232 € de despesa directa per part dels visitants al Lluçanès l’any 2017.

LA RIERA DE MERLÈS A la vall de la riera de Merlès, més enllà de les dades del municipi de Santa Maria, també cal destacar que hi ha dos càmpings més a molt pocs quilòmetres de distància. Aquests dos càmpings sumen un total de 798 places turístiques més.

La Riera de Merlès és un dels espais del Lluçanès on hi ha hagut episodis de massificació i fa anys que els ajuntaments de la zona treballen per mitigar-ho.

LES ÀREES D’AUTOCARAVANES Un altra categoria a l’alça en el sector del turisme són les àrees d’autocaravanes. A Prats, se’n va habilitar una l’any 2017 i a Sant Boi de Lluçanès, s’ha posat en funcionament aquesta primavera, on des de l’Ajuntament es mostren sorpresos per l’acollida que ha tingut i l’ocupació que presenta setmana rere setmana.// LaRella | 3

NOTÍCIES

Núm. 557

Que visqui Rocadepena, i visca la Festa Major!

Els diables d’Alpens han celebrat els 40 anys de la colla i els 30 que fan els Versots ALPENS Per_ Pol Asensi Turigas

Alpens ha celebrat aquesta Festa Major dos aniversaris considerables: els quaranta anys de la colla de diables de Rocadepena i els trenta anys que fan Versots.

Per això, el passat dissabte, a 2/4 de 7 de la tarda, ben puntuals, el Casino es va omplir com un ou per veure els Versots d’enguany.

La representació va començar amb un vídeo que resseguia la trajectòria d’aquests trenta anys, repassant les temàtiques que han centrat les actuacions, i recordant que, fins i tot, la pandèmia, no havia aturat la cita anual que tenen els alpensins amb la crònica satírica, crítica i humorística dels fets del poble del darrer any.

Amb el públic entregadíssim des del primer minut, amb riures sonors i aplaudiments efusius en tot moment, la trama d’enguany va començar quan Satanàs va enviar a Llucifer al cel per recuperar belles glòries per la gran festa de rauxa i disbauxa que s’avenia.

Amb aquest context, Llucifer va arribar al cel on es va trobar a Marilyn Monroe, Salvador Dalí, Isabel II, Mahatma Gandhi i Amy Winehouse. De seguida, Llucifer va fer cantar a les belles glòries: “Expliqueu-me algun marró, que a mi m’agrada el sidral.”

El Casino d’Alpens ple de gom a gom per veure els Versots.// F: PAT

4 DIES DE FESTA MAJOR Alpens ha viscut la seva Festa Major aquest passat cap de setmana. Els actes van començar el dimecres 27, dia de Sant Cosme i Sant Damià, els patrons del poble, amb la missa, el dinar de Festa Major i el ball de tarda al Casino. Al dinar, amb un menú de categoria, hi van assistir-hi unes 170 persones.

Els actes van continuar divendres amb molta assistènia de gent el concert de tarda a la terrassa del Casino, que tot i tenir problemes de subministrament

elèctric, es va poder celebrar convenienment. Al vespre, el passaferes va acabar amb l’Agustí dins al Casino.

El dissabte, el protagonisme el van tenir els Versots i el Correfoc. Els diables estrenaven roba per l’ocasió i la Damiana va sortir amb un 40 de foc per celebrar l’aniversarsi.

Balls de nit al Casino, amb molta gent, activitats infantils i la solemne Dansa Alpensina, diumenge, van completar la Festa Major.// PAT

I tot seguit va començar la glosa de tots els fets destacats al poble des del setembre de l’any passat: canvis laborals, embarassos, festivals de tota mena, el carnestoltes, pessebres, l’escola, la Fonda, el Casino, el Motoclub, les elecci-

ons municipals i l’Ajuntament, la cursa, la comunitat energètica, la comarca...

Tot plegat passat pel sedàs d’un humor irreverent i recitat en quartetes de versos de set síl· labes amb rima entre el segon i el

quart.

I quan Llucifer ja havia complert la tasca, i les belles glòries havia fet cantar i embriagat, els protagonistes de l’actuació van fer pujar a una vintena de versotaires jubilats per dir versots oblidats, i commemorar així el trentè aniversari dels Versots.

Així i tot, l’actuació encara no havia acabat, i els sis actors que van protagonitzar l’actuació d’enguany, encara van dedicar una darrera cançó a la història dels Versots, on s’hi podien escoltar coses com aquestes: “Avui fa 30 anys que escric, versots que es riuen de tu”, “Hem sabut matxacar, sense ofendre a ningú”, “Saps molt bé que des d’aquí dalt ens hem encardat de tu, i des de l’escenari veig que encara se’ns escapa algú”, “i és que sabem que esteu enganxats als versots.”

I arribats a aquest punt, Llucifer va convidar a tothom a participar al correfoc del vespre, abans que tots els diables, i tot el públic d’una sola veu, recitessin el seu pregó: “Som diables de la roca, la roca dels encantats, som fills de Rocadepena, la joia dels condemnats. Nascuts en nit de tempesta, de la cendra de mil llamps, venim i sembrem la pesta, portem vici pels humans. Diables de tota mena, aquest és el nostre pregó: Que visqui Rocadepena, i visca la Festa Major!”//

FIRES I FESTES

Molta gent a la Fira de l’Hostal del Vilar zar que aplegaria veïns i visitants en una taula llarga situada al punt més alt de l’esplanada.

Enguany, tampoc hi va haver el tradicional dinar ni el posterior ball. Van ser molts els que al llarg dia ho van anar comentant mentre afegien que es trobaven a faltar.

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS Per_ Nerea Sánchez Moreno

L’Hostal del Vilar, és una masia situada al peu dels Munts, entre la carretera de Sant Boi i la del Collet de Sant Agustí. L’esplanada que s’obre davant l’edifici és l’escenari on té lloc la fira que rep el seu mateix nom. L’esdeveniment, que tenia lloc cada 28 de setembre, coincidia amb el moment en què els ramats transhumants baixaven de la muntanya per hivernar a la plana i aplegava pagesos, pastors i tractants de bestiar d’arreu del territori.

Fent honor a la història que el precedeix, el passat dijous 28 de setembre, l’Hostal del Vilar, es va despertar per acollir la Fira que l’ha fet insigne arreu del país. De LaRella | 4

L’ambient es va viure durant tot al matí a la Fira.// F: NSM

bon matí, els paradistes guarnien l’escenari amb parades d’alimentació, productes locals i d’artesania, per una banda; mentre que per l’altra, s’hi exposaven la maquinària agrícola i ramadera, juntament amb la mostra de bestiar. Enmig de tot aquest decorat, es començava a coure, en una olla suspesa sobre les brases, l’esmor-

2N CONCURS DE RATAFIA ARTESANA DEL LLUÇANÈS Per segon any consecutiu, la Fira va acollir el Concurs de Ratafia Artesana del Lluçanès. Amb més participació que en la primera edició, vint-i-cinc competidors van presentar els seus licors al jurat. El reconeixement a la millor ratafia va ser per David Amblàs “Mosto”, veí del Lluçanès. Un cop coneguda la ratafia premiada, els assistents van poder degustar els licors participants.

LA GESTIÓ DELS PLÀSTICS AGRÍCOLES DEL TERRITORI A DEBAT La Fira també emmarca, la jornada tècnica adreçada als professionals de l’agricultura i la ramaderia. Enguany, es va posar sobre la taula el debat sobre la gestió dels plàstics agrícoles. Des del Consorci, Xavier Barniol celebra la implicació del sector en les tres campanyes de recollida de plàstics agrícoles dutes a terme fins a dia d’avui. Durant la jornada es va presentar la proposta per donar forma a un nou sistema de recollida, establint punts arreu de la comarca per tal que les explotacions puguin dipositar els residus generats sense haver de fer llargs desplaçaments, amb l’objectiu d’evitar acumulacions i abaratir costos. Per altra banda, també s’està treballant en la possibilitat de reutilitzar aquests residus per fabricar material reciclat que les explotacions puguin adquirir.//

NOTÍCIES

5 d’octubre de 2023

La constitució de la nova Mancomunitat i del Consorci marcaran la tardor al Lluçanès

LA COLUMNA

Fa setmanes que els representants dels 8 municipis escriuen els estatuts LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Perafita va acollir el passat dijous 14 de setembre la primera reunió dels pobles que formaran part de la nova Mancomunitat del Lluçanès, que, com diu la llei, hauria de formar-se abans d’acabar l’any. En aquesta primera reunió es va acordar que cada ajuntament, al llarg del mes d’octubre, aprovaria per ple els dos representats que participarien en l’elaboració dels seus estatuts Amb la maquinària engegada alguns ajuntaments, com Prats, Alpens i Sant Martí d’Albars, ja han posat fil a l’agulla i ho han aprovat. Tots tres municipis han decidit que els seus representants seran els mateixos que van designar al Consorci. La resta de pobles convocaran al llarg d’aquest mes, els plens per designar els seus representats.

En aquests estatuts s’hi ha de detallar, no només els òrgans de govern de la futura Mancomunitat, com la Presidència i les Vicepresidències, sinó també com s’han d’escollir els representants.

Ramon BESA CAMPRUBÍ

‘Modus’

Moment que el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de la comarca del Lluçanès.//F: ARXIU

A més, han d’incloure la composició de l’Assemblea General.

En aquest punt l’Ajuntament de Prats ha defensat que els regidors de les oposicions també hi puguin participar, falta acordar el com, però sembla que hi ha força consens que ha de ser amb dret a paraula però no amb vot.

Cal tenir en compte, però, que serà el ple de cada poble qui finalment acabarà escollint els representats que hi envia. Aquests estatuts, dels que ja hi ha un primer esborrany sobre el qual es

El contracte preveu que a les cuines de les escoles de Prats i Olost preparin els menús per Santa Eulàlia, Oristà i Perafita

van forjant els definitius, també han d’incloure les línies de treball i els serveis que durà a terme el nou ens.

El que a priori ja és una tasca laboriosa, s’hi afegeix la dificultat d’arribar a un consens entre els ritmes i maneres d’entendre el futur d’aquesta mancomunitat i del pes que hi han de tenir els partits polítics, que per alguns hauria de ser nul perquè entenen la mancomunitat com un òrgan de servei i altres no hauria de ser així, ja que també el veuen com un òrgan polític.

Un dels altres punts que s’està debatent i que també ha generat discrepàncies és si la presidència i vicepresidències de la Mancomunitat i del Consorci haurien d’estar ocupades per les mateixes persones, simplificant així les estructures i afavorint la coherència entre les accions dels dos ens. Tanmateix, aquesta rèplica de càrrecs sembla difícil, ja que alguns ajuntaments segurament tindran diferents representats a cada ens, per evitar, precisament aquesta duplicitat. A més, en la darrera reunió també es va plantejar el paper que han de tenir els pobles que, malgrat no estar a la Mancomunitat, formen part del Consorci.

Aquest pròxim dijous, 5 d’octubre, hi ha una nova reunió dels pobles de la Mancomunitat on, entre d’altres, es parlarà de la constitució del Consorci, que asseguren serà previsiblement a finals d’aquest mes.

Abans que es constitueixi, però caldrà una reunió prèvia de tots els municipis del Lluçanès, com demanen alguns pobles del no, on hauran de parlar de com s’hauran d’organitzar aquests pròxims anys, ja que el Consorci continua sent l’organisme que presta serveis a tots els pobles del Lluçanès.//

Hi ha paraules i expressions que desapareixen amb el pas del temps, algunes segurament per incorrectes, com podria ser el cas de modus (o modos) que, suposo, tenia alguna cosa a veure amb modals o maneres i, evidentment, amb l’educació. L’havia sentit a dir molt de petit i, en canvi, ja no l’escolto de gran, i em sap greu perquè és com si sense ella també s’hagués perdut el seu significat.

Tenir modus volia dir saludar a qui et trobaves, fos o no conegut: bon dia, bona tarda, bona nit; hola i adeu –a mi m’agradava siau –, a reveure. Era un bon desig, com quan abans d’entrar en una casa es deia amb veu alta: “Que hi ha algú?”. Es pot ser amable i, al mateix temps, discret.

També s’acostumava a demanar bé les coses amb un “si us plau” per després poder respondre amb un “gràcies” quan la demanda era corresposta. Em semblava una bona forma per ser ben atès sense ser exigent.

La millor manera per una bona relació era el respecte, i això volia dir, per exemple, ser puntual i no fer esperar a l’altre, de manera que si un dia feies tard per algun imprevist simplement havies de dir què t’havia passat i no calia buscar cap excusa.

Per ser respectat calia ser respectuós.

Igualment, se sabia que per ser ben servit s’havia de demanar bé el que vols, ser pacient i saber guardar la tanda. I, és clar, estava demostrat que si deixaves parlar, no interrompies ni t’omplies la boca, segurament et costava menys que et deixin dirhi la teva sense cridar i ser protagonista quan tocava.

I encara s’havia de ser més curós quan s’actuava en nom de la família, l’empresa o l’associació que sigui, en nom dels altres vull dir. Tenir sentit de la representació i de pertinença era una garantia per la feina i per poder anar per la vida amb la cara ben alta.

Tot plegat consistia a tenir modus que, a la llarga, quan s’havia après bé de petit i interioritzat ja de més gran, s’acabava convertint en un manual de comportament ara anomenat civisme. No sé si el canvi de nom ha suposat també un canvi de significat, però avui dia s’han deixat de fer moltes coses que tenien sentit i ajudaven a una millor convivència i a empatitzar amb els altres. El sentit comú ha estat substituït per un manual d’instruccions fins a l’extrem que, de vegades, la formació més àmplia no té res a veure amb la bona educació de sempre. La sofisticació ens fa perdre el gust per les coses senzilles, poques tan raonables i servicials com la de tenir modus.//

LaRella | 5

NOTÍCIES

CELEBRACIÓ

Filomena Boatella celebra els 100 anys

Núm. 557

El Lluçanès celebra el dia Internacional de la Gent Gran LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Festa d’aniversari de la Filomena a l’Ateneu.// F: PEP PUJOL

Una norantena de veïns i veïnes de Sant Feliu van celebrar amb la Filomena Boatella els seus cent anys, en una bonica festa que va omplir l’Ateneu.

La Filomena Boatella sempre ha participat activament en la vida de Sant Feliu i en tot allò que s’organitzava, és per això que els veïns del poble al saber del seu centenari van decidir organitzar-li una festa centenària.

A més, el dia del seu aniversari uns quants representants del consistori santfeliuenc van anar fins a Avinyó, on viu des de fa un temps, per fer-li entrega de la medalla commemorativa de la Generalitat. //

ARQUEOLOGIA

Sant Martí torna a excavar la vil·la romana

Jornada de treball al Collet de les Moles.// F: ÀNGELS PUJOLS

Durant aquest mes de setembre s’han dut a terme nous treballs arqueològics al jaciment del Collet de les Moles, a la Blava. Aquest dissabte 7 d’octubre es farà una visita comentada al jaciment. Durant la visita també es podran veure alguns dels materials que s’han recuperat durant les excavacions.

Aquests treballs han permès fer una delimitació més acurada del jaciment, a través d’una prospecció geofísica, alhora que s’han pogut obtenir imatges amb més bona resolució dels conjunts principals d’estructures, utilitzant un georadar. Durant la segona quinzena es va començar una nova excavació, intervenint en dos punts del jaciment que serien de l’època romana alt-imperial.

Tot sembla indicar que el jaciment podria ser una vil·la romana, amb un nucli central i altres construccions a l’entorn, que és el que permet explicar que aparegui material en una superfície que gairebé ocupa sis hectàrees.

Aquests treballs han estat finançats per l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars i la Diputació de Barcelona.// LaRella | 6

L’u d’octubre és, també, el dia internacional de la Gent Gran i cada cop són més els pobles que ho celebren amb activitats especials.

A Prats es van organitzar activitats gairebé tota la setmana, des dels tradicionals campionats de Botifarra o Truc, fins als més nous com el de Rummikub. Tampoc hi va faltar el campionat de petanca, tot i que aquest va ser una mica especial, ja que hi van participar l’alumnat de cicle mitjà de l’escola FEDAC i de l’Escola Lluçanès. També amb els alumnes de les dues escoles, van fer la primera caminada de la temporada d’“El Lluçanès cap als 100”.

El final de festa es va fer el mateix diumenge dia u d’octubre. La diada va començar amb la missa cantada per la Coral de Prats, per seguir amb un dinar de germanor al pavelló d’esports i acabar amb l’actuació musical del grup d’amics 9,s Navàs - Palà.

També a Sant Bartomeu del Grau, diumenge es va celebrar la Festa de la Gent Gran. La jornada va començar amb la missa cantada pel Cor del Grau, que en acabar va oferir un petit concert.

En acabat, gent gran i famílies van poder gaudir d’un bon dinar al Casal, on es va fer un homenatge als avis més grans del poble, la Teresa Clotet i el Lluís Padrós, i també al matrimoni més gran del poble, els avis Colomer.

A Alpens, la festa de la Gent Gran la van celebrar l’1, però de setembre amb un bon dinar al Casino d’Alpens. El diumenge, La perruquera dels versos, a

Concert del Cor del Grau després de la missa.// F: AJ SBG

Jornada intergeneracional de petanca durant la setmana de la Gent Gran.// F: AJ PRATS

càrrec de Gisela Figueras, va fer gaudir una bona estona a la gent que es van acostar al Casino a veure-la.

També el primer diumenge de setembre, els santboiencs van celebrar la festa de la Gent Gran.

Més d’una seixantena d’assistents es van aplegar al punt del migdia per la missa solemne. Tot seguit, al local social El Centre, va tenir lloc el dinar de germanor que va anar a càrrec del Restaurant Cal Met. Després es va homenatjar a Dolors Serra i Margarita Pujals,

que van rebre un bonic ram de flors i una placa commemorativa de part del consistori. El final de festa els van posar els Havanerus de l’Esquirol.

L’associació de Gent Gran el Remei, de Perafita, van publicar el manifest de federació d’associacions de Gent Gran, al Full de Perafita. En aquest es denuncia la manca de respecte pels drets de la gent gran, especialment les dones, i es demana que es preservi la independència i la dignitat de la gent gran.//

ESCOLAR

L’escola pública de Prades, al Baix Camp, treballa el reconeixement de la comarca del Lluçanès Poc abans d’acabar el curs 2022/2023, al mes de maig, el Parlament de Catalunya reconeixia la comarca del Lluçanès i iniciava la seva oficialització com a 43 comarca catalunyesa. En aquest context, l’escola Serra de Prades, d’aquesta localitat del Baix Camp, va treballar el tema i va elaborar una fitxa perquè els alumnes no només tinguessin coneixement d’aquest canvi en el mapa comarcal del país sinó perquè hi poguessin fer una

aproximació que els ajudés a ubicar-la i a conèixer els pobles que en formen part i com s’ha produït aquest canvi.

Per fer-la, han utilitzat dos mitjans de comunicació, el diari Ara i la revista comarcal lluçanesa LaRella.

Cal dir que l’escola va tenir penjat en un lloc ben visible un exemplar de LaRella, que recollia l’esdeveniment i reproduïa el mapa.// ALEIX CARDONA

L’alumnat s’hi ha aproximat a través d’una fitxa.// F: ACJ

5 d’octubre de 2023

Pagesos d’arreu del país amb “l’aigua al coll”: reivindiquen els camins ramaders El Camí de Marina, ruta transhumant més antiga de Catalunya, passa pel Lluçanès · Un pastor l’ha recorregut d’inici a fi, de les Bulloses a Cunit

NOTÍCIES

NECROLÒGICA

Mor als 86 anys mossèn Josep Casals, rector de Prats del 1995 al 2021

CUNIT Per_ Nerea Sánchez Moreno

El Camí Central del Lluçanès, forma part del Camí de Marina i és un dels itineraris ramaders més importants del Lluçanès, formant part d’una de les rutes transhumant més antigues de Catalunya.

Des de l’Edat Mitjana, el camí de Marina ha permès que ramaders d’arreu del territori travessessin Manifestació dels pastors a la platja de Cunit.//F: @AUGUSTORRI del Pirineu al litoral català amb l’objectiu d’alimentar els seus ramats aprofitant els cicles naturals de la vegetació.

Feia dècades que cap ramat seguia sencera aquesta ruta i és per aquest motiu que es va impulsar el projecte “Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori” en el que Daniel Giraldo, va recórrer 282 quilòmetres en 23 dies amb el seu ramat de cabres des de l’Alta Cerdanya fins a la Marina penedesa, passant per El ramat en la seva darrera etapa.//F: CAMÍ DE MARINA Santa Eulàlia i Prats els dies 16 i 17 de setembre. per Olost procedeix de la Selva Al final del recorregut, pastors i LA TRANSHUMÀNCIA I ELS i el Vallès Oriental, travessa les pastores es van aplegar a Cunit, on CAMINS RAMADERS A LES Guilleries i la Plana de Vic i entra va tenir lloc un acte reivindicatiu ESCOLES al Lluçanès per Sant Bartomeu. encapçalat pel lema “Els pastors i Les escoles del Lluçanès iniAquest, però, es troba tancat a les pastores estem amb l’aigua al cien el curs amb el projecte “La l’alçada del càmping Lluçanès coll”. El manifest de l’acte reivintranshumància i els camins rarestringint el seu pas i incomplint maders” en el que es treballaran dicava els camins ramaders com la Llei 3/1995, els elements del patrimoni cultua patrimoni històric que classifica cultural i de biodiral i històric que ens ha deixat el El manifest de l’acte els camins rapassat transhumà. Així doncs, els versitat i denunciava reivindicava els alumnes de les escoles del Llula multitud de traves maders com a burocràtiques i imbéns de domini çanès treballaran en diferents camins ramaders com públic. Existeiprojectes al llarg del curs per copediments que posen a patrimoni històric, certes administra- cultural i de biodiversitat xen multitud nèixer els camins ramaders de la de construccicomarca amb l’objectiu de posar cions per exercir la en valor l’activitat ramadera. pastura en sistema ons arreu del El 24 de maig es farà una troextensiu, entre d’altres. país que atempten contra la conservació d’aquests espais incombada on participaran totes les esLA PROTECCIÓ DELS CAMINS plint la normativa que determina coles del Lluçanès per compartir RAMADERS la prioritat al trànsit ramader i activitats que giraran entorn la El camí ramader que passa als seus usos rurals. transhumància.//

Mossèn Casals, a la missa de comiat de les seves parròquies que es va celebrar el 2021.//F: AJ SMA

Centenars de persones van assistir dimarts de la setmana passada a l’església parroquial de Prats al funeral de mossèn Josep Casals Serrat, que va ser rector del poble durant vint-i-sis anys, entre el 1995 i el 2021.

Nascut a Pruit el 1936, Casals tenia vuitanta-sis anys i n’havia dedicat 64 al ministeri sacerdotal.

Conjuntament amb la de Sant Vicenç de Prats va assumir les parròquies de Sant Martí de Merlès i Santa Eulàlia de Pardines, mentre que el 2001 hi va afegir les de Santa Maria de Lluçà, Sant Martí d’Albars, Santa Creu de Jutglars, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Santa Maria de Salselles, i el 2011 la de Sant Pau de Pinós.

També va ser arxiprest del Lluçanès en dos períodes, del 2000 al 2005 i del 2014 al 2021, quan es va jubilar canònicament i va passar a residir a Igualada.

Entre altres, Casals va ser rector del Seminari diocesà de Vic i va ocupar diverses responsabilitats al si del bisbat, com ara de responsable del Full diocesà entre el 2004 i el 2012. Una tasca, la de comunicar, que va acompanyar amb l’impuls a l’edició de diversos llibres i, els últims anys, amb la prolífica publicació d’escrits i reflexions personals a través de Facebook.

També va impulsar nombroses reformes a les parròquies de què era responsable, entre les quals destaquen les millores al voltant de Lurdes de Prats, al campanar de la parròquia o a la coberta del monestir de Lluçà.

Casals va voler ser enterrat a Prats i la cerimònia de comiat la va presidir el bisbe Romà Casanova, acompanyat per una trentena de mossens. La missa va acabar amb el cant dels goigs de la Mare de Déu de Lurdes, de la qual es considerava un fervent devot.// FVC

LaRella | 7

ESPORTS

Tardor de gas al Lluçanès El Lluçanès era terra de motor i aquesta tardor es demostrarà que ho segueix sent. L’octubre començava amb el Campionat de Derbi Variant a Prats, però segueix amb l’Enduro del Lluçanès, que es farà a la Torre el cap de setmana del 14 i 15 d’octubre, que de nou torna a ser puntuable pel Campionat d’Enduro d’Espanya i també pel Campionat de Catalunya.

Les inscripcions tot just acaben de començar i com explica Marc Sucarrats, alcalde d’Oristà i membre del Moto Club la Torre d’Oristà, encara n’hi ha poques, però preveuen arribar gairebé als 200 corredors.

Fa dies que ja estan treballant en el circuit, aquest any hi haurà tres especials, una a tocar la zona del pàdoc que estarà ubicada al polígon i la resta molt a prop de la Torre.

Totes seran de fàcil accés des del pàrquing que s’habilitarà a prop del polígon. Des de l’organització recalquen la importància de no aparcar fora dels espais habilitats.

Sucarrats explica que han creat una volta molt maca i llarga, que calculen de 70 km per volta. Tot i que admet que pot ser una carrera dura, amb especials llargues que poden allargar-se una hora, però que l’han dissenyat assequible per a tothom qui hi participi.

Perquè tot surti com cal, compten amb un equip de més d’un centenar de persones, entre veïns de la Torre, Oristà i el Lluçanès en general. Moltes d’elles porten ja tardes marcant els camps que acolliran el campionat.

Sucarrats afegeix que aquesta cursa repercuteix a tota la comarca i explica molta gent que puja a la cursa li han comentat que ja no troben lloc on dormir al Lluçanès.

NOVEMBRE DE CITES El novembre començarà amb la celebració dels 40 anys de Motor d’Olost i Santa Creu, i ho faran com millor ho saben fer: organitzant una cursa. Aquesta es farà en un circuit dissenyat especialment per l’ocasió a Pecanins, amb una extensió de 3,1 km.

Però aquesta serà una cursa especial, ja que seran 69 minuts de Motos Històriques (a partir de 25 anys d’antiguitat) sobre Terra i també, dues hores de resistència sobre Terra, aquesta per tots els amants del motor.

Com a tota bona celebració no hi pot faltar un bon dinar, que es farà al pavelló d’Olost a les tres de la tarda, havent fet arribarà l’entrega de premis als guanyadors i també l’hora dels reconeixements a totes les persones que han fet possible aquests 40 anys.

El diumenge a sobre, el dia 12 de novembre, Alpens acollirà la vuitena prova del campionat COTA de trial i la prova final del campionat també es farà al Lluçanès, el dia 3 de desembre a Santa Creu. A més, Sant Boi va acollir una de les proves el passat 3 de setembre.

A finals de novembre, com ja fa anys, es faran les 3 hores de resistència a Santa Creu - Memorial Ramon Altarriba.//

LaRella | 8

Núm. 557

25 equips a la Copa Derbi Variant de Prats PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

Prats de Lluçanès va acollir aquest passat diumenge 1 d’octubre, la cinquena prova de la Copa de resistència de Derbi Variant d’aquest 2023. Des del 2021 que Prats no acollia una prova d’aquesta Copa, que se celebra des del 2012 a Catalunya.

A la cursa de Prats s’hi van inscriure 25 equips d’arreu del territori, però només un era del Lluçanès, el Team Cruells. Els dos pilots de l’equip, Àlex López i en Jordi Crespiera, van proclamar-se campions de la categoria Elit i van quedar segons a l’scratx.

Àlex López i Jordi Crespiera, al capdemunt del podi.//

Una de les característiques de la cursa va ser l’amplada del circuit.

L’organització van decidir que aquesta fos de 8 metres, fet que facilitava els avançaments i alhora va permetre evitar els accidents.

Des de l’organització volen fer arribar el seu agraïment al propietari del camp, a tota la gent que ha col·laborat per fer possible aquesta prova i també a l’Ajuntament de Prats.//

CICLISME

La Messier reuneix 150 ciclistes als Munts La iniciativa, nascuda com a una competició entre amics ciclistes, va celebrar la festa final a dalt al Santuari amb gairebé 200 persones SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS Per_ Lluc Corominas Peraire

“Volíem generar una comunitat ciclista”. Aquesta és una de les premisses de l’organització de La Messier, una iniciativa, nascuda primerament com a una competició amistosa entre uns amics amants del ciclisme, i que ha acabat aplegant unes 150 persones a dalt del Santuari dels Munts.

La Messier es va presentar a finals d’agost per Instagram. El repte: cinc pujades, cronometrades a l’aplicació Strava, de la comarca d’Osona (La Trona, Bellmunt, Collformic, Vidrà i pujada a Sant Bartomeu), i una setmana – cada una destinada a registrar un segment diferent - per fer la teva marca. Al final de la setmana, recollida dels temps i classificació. “Això va néixer com a una competició amistosa entre amics” explica Àlex Soler, un dels creadors del projecte, concretament, després d’un dels viatges que fa amb la seva colla cada estiu, en què recorren diferents indrets del món a cop de pedal, a França.

“Per fer una mica de pique entre nosaltres a cada port que fèiem establíem un segment de Strava, en recollíem els temps i ho entràvem en un Excel per fer una classificació” explica Soler, després de cada segment, en sortia un líder que portava un maillot groc, afegeix.

Uns dies després del viatge, llançaven el projecte a xarxes.

Aquesta primera edició va posar el punt final, aquest passat diu-

La final amb els ciclistes arribant a dalt els Munts.// F: ANNA VILARÓ @AVILAROPHOTO

menge 1 d’octubre, als Munts.

Una festa que també va tenir-hi lloc la final, tant masculina com femenina, de les deu persones que han registrat els millors temps de mitjana cada setmana i que, en aquesta última prova, van haver de completar el segment des de Sant Quirze, enfilant el Collet de Sant Agustí i enllaçant-ho amb els Munts. “És una pujada molt maca, des d’un bon inici sabíem que havia de ser allà” explica Soler. Més enllà dels resultats a la final, Soler explica que l’important és haver aplegat tanta gent.

“Ha sigut una sorpresa” afegeix.

Al mateix dia al matí també es va fer una sortida en pilot que va recórrer el mateix segment.

PROMOURE EL CICLISME A OSONA I AL LLUÇANÈS La Messier va néixer amb la idea per promoure el ciclisme a les comarques d’Osona i el Lluçanès.

“L’objectiu era que cadascú treies el seu millor rendiment fent els

segments i fer pinya” manifesta Soler. La iniciativa, que ja compta amb més de 1.000 seguidors a la pàgina Instagram i més de 500 membres al club de Strava, ha comptat amb una participació de gairebé 200 persones que han fet algun dels segments, i més de 150 que els han completat tots.

Aquests últims van rebre un obsequi durant la jornada als Munts, en què també van poder gaudir de pica-pica, beguda i música.

La Messier – batejada així a causa de l’afició d’un dels fundadors cap a l’exjugador del Barça, Leo Messi; i que es feia dir “El Messier” entre els amics - ha arribat per quedar-se, i com anuncien des de l’organització, ja estan pensant amb noves idees per l’any vinent.

Anuncien un canvi d’estètica i, d’entrada, preveuen seguir amb un format semblant al d’aquest any i es veuen tornant a fer la fi de festa als Munts, esperant aplegar encara “més aficionats, i més ciclistes”.//

ESPORTS

5 d’octubre de 2023

El pradenc es manté invicte a la Lliga La victòria contra el Sant Hilari (1 - 4) i l’empat davant el Sant Quirze (0 - 0) li valen la segona posició PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Redacció

El primer partit a casa del Pradenc, tot i que vistós i molt emocionant, va acabar sense gols. No per manca d’ocasions, però la bona feina dels dos porters, amb grans parades, i les defenses, amatents a tot el que passava, van deixar el marcador a zero.

El partit començava millor pels locals, però el Sant Quirze cada vegada se sentia més còmode i les ocasions de perill eren més clares.

Així tot el Pradenc no va deixar de lluitar, malgrat no trobar l’encert.

La segona part no va ser diferent, el Pradenc va sortir millor i tot i tenir el control de la possessió una bona estona, no va ser capaç de traduir-ho en gols. Al Sant Quirze tampoc li van faltar les ocasions de perill, però tampoc va torbar porteria. Al darrer minut, l’àrbitre no va xiular un penal sobre el jugador del Pradenc, Arcos, que hauria pogut canviar l’esdevenir del partit.

Prop de 200 persones a la Caminada popular de la Unió Excursionista Prats

Jugadors del FC Pradenc celebrant el segon dels quatre gols a Sant Hilari.//F: ENRIC TARRÉS

El Pradenc venia de dues jornades seguides jugant fora de casa i guanyant, la darrera contra el Sant Hilari. Els dos equips van sortir amb ganes al camp, però creant poques oportunitats. No va ser fins al minut 38 que els locals es van avançar al marcador, gràcies a una errada del Pradenc en la sortida de la pilota. Poc abans del descans, Jordi Camprubí va fer l’empat aprofitant un rebot del porter local.

A la segona part el Pradenc va

sortir fort. Camprubí marcava el seu segon gol al minut 52, el tercer arribava al minut 71 després d’una jugada col·lectiva. Pocs minuts abans del final, Arcos va fer el quart gol blaugrana aprofitant un contraatac.

La lliga continua i aquest dissabte dia 7, el Pradenc s’enfrontarà a l’Olímpic la Garriga, empatats de punts a la classificació. No serà fins al 14, però que els blaugranes tornaran a jugar a casa, davant el Centelles.//

El Sant Feliu agafa ritme Bon inici de temporada de l’equip santfeliuenc que encadenen dues victòries i sumen 6 dels 9 punts en joc

Instants abans de la sortida de la Caminada Popular d’enguany.//F: UEP

La Unió Excursionista de Prats va organitzar, com cada any, la caminada popular de Prats que enguany va reunir més de dues-centes persones entre participants, organitzadors i col·laboradors.

Per facilitar que tothom que volgués hi pogués participar es van muntar dos recorreguts, un de 19,7 quilòmetres i l’altre de 13. Això sí, tots dos sortien del Passeig direcció les Tres fonts, fins a arribar a la Viscola, on l’organització i els col· laboradors, ja els estaven esperant amb els entrepans de botifarra.

Des d’allà, cada recorregut sortia per camins i corriols diferents. El més llarg, va fer cap al serrat de Comartigalla i fa ser poc abans d’arribar a la balma gran de Vallgatina, que els dos recorreguts es van ajuntar de nou, per travessar aquest paratge. De nou junts, van fer fins a tornar a arribar a Prats, aquest cop pel cantó de Santa Eulàlia de Pardines.// CFU

MOTOR

SANT FELIU SASSERRA Per_ Redacció

El Sant Feliu va rebre aquest passat cap de setmana l’Artés, que lluny de firar-se del camp de terra va decidir pagar els liniers que van assistir a l’àrbitre durant el partit. Així tot, la superioritat dels locals jugant a casa va quedar palesa amb el resultat, 2 a 0.

La primera part va començar amb poques ocasions pels dos equips. Però en una bona jugada els de Sant Feliu van poder passar una pilota llarga cap a Pujol, que va aprofitar la seva velocitat per plantar-se davant el porter i picar la pilota per sobre d’aquest, marcant el primer gol del partit al minut 27.

La segona part, com la primera, va seguir sense gaires ocasions de perill per part de cap dels dos equips, però de nou, Pujol, aprofitant un contraatac, va marcar el segon gol dels locals i posant al marcador el que seria el 2 a 0 definitiu.

La setmana abans els santfeliuencs van visitar el Callús a

SENDERISME

Guillem Sucarrats campió a l’Enduro de Calders

Un moment del partit contra l’Avinyó.//F: SILVIA JURADO

casa. Els de Sant Feliu van dominar el partit des del minut zero, però no trobaven la porteria i en un contraatac va ser el Callús el que finalment va inaugurar el marcador. Poc abans d’acabar a primera part, al minut 44, Comas aconseguia empatar el partit.

El gol va donar encara més ànims als del Sant Feliu, que a la segona part van sortir forts al camp, fet que els va valdre la remuntada i la golejada final. Al minut 57, Comas marcava el 2n del Sant Feliu i al 65, Sallés feia el 3r. El quart arribava poc des-

prés, al 77, gràcies a l’encert de Parramon i al 82, Pujol feia el 5è.

Una falta fora de l’àrea, una mica dubtosa, possibilitava als locals marcar el 2 - 5. Poc després, l’àrbitre xiulava un penal a favor del Callús, que el porter del Sant Feliu va poder aturar sense problemes. Al minut 89, Pujol feia el seu segon gol i posava al marcador el 2 a 6 final.

Aquesta setmana, els santfeliuencs s’hauran de desplaçar fins a Calders, no serà fins al dia 15 que tornaran a jugar a casa, contra la Monistrolenca.//

Sucarrats en un tram del campionat d’Enduro a Calders.//F: MS

El jove pilot de la Torre, Guillem Sucarrats, va acabar en la primera posició en la categoria E-125 al campionat d’Enduro de Calders. De mica en mica, Sucarrats va agafant ritme després de la lesió.

L’Enduro de Calders forma part del Campionat d’Enduro de Catalunya, la següent prova serà a la Torre el cap de setmana del 14 i 15 d’octubre.// LaRella | 9

AGENDA

Núm. 557

DIVENDRES 6 D’OCTUBRE

DILLUNS 9 D’OCTUBRE

DISSABTE 14 D’OCTUBRE

PRATS DE LLUÇANÈS_ EL DIT A LA LLAGA, històries inesperades per viure i riure, amb l’actriu i narradora Jordina Biosca Soler A les 8 del vespre a la sala La Fogaina.

OLOST_ PIRATES A LA BANYERA, amb Núria Clemares i el Bibliobús, a les 5 de la tarda a la Biblioteca.

LA TORRE D’ORISTÀ_III ENDURO DEL LLUÇANÈS, durant tot el dia.

DIMARTS 10 D’OCTUBRE

DISSABTE 7 D’OCTUBRE SANT MARTÍ D’ALBARS_ VISITA AL JACIMENT DEL COLLET DE LES MOLES, a les 10 del matí, al camí de Perafita.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ 2N SANTA EULÀLIA REGGAE TIME SOUNDSYSTEM, a partir de les 4 de la tarda a la zona esportiva.

DIUMENGE 8 D’OCTUBRE OLOST_ TALLER DE SARDANES, a les 11 del matí a la plaça Major.

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA DE L’ESPORT, durant tot el dia.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTIVAL INTRÚS, amb Raquel Santanera i Coloma Bertran, a les 12 del migdia a Fonollet.

OLOST_ INICI DEL CLUB ATRAPALLIBRES (11-12 anys), a les 5 de la tarda a la biblioteca.

DIJOUS 12 D’OCTUBRE SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CONCURS DE PINTURA RÀPIDA, a partir de les 8 del matí pels carrers del poble.

ORISTÀ_ 24A CAMINADA D’ORISTÀ, a 2/4 de 8 del matí a la plaça Major.

DIVENDRES 13 D’OCTUBRE PERAFITA_ CICLE DE PROJECCIONS I XERRADES DE MUNTANYA: Travessa Chamonix-Zermatt amb esquis, amb Jaume Asensio. A les 7 de la tarda a la sala polivalent del Centre de Cultura.

EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart, Lluc Corominas Peraire, Jordi Freixa Oliveras, Jordi Boralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Roger Torrents Boy i Xavier Vilella Antonell.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Ramon Besa, Gemma Gallorte i Gerard Cuní DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comunicaciolarella@gmail.com

EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà), Marga Campos Masip (Sobremunt), www.meteosona.com i meteocat.cat EDITA_ LaRella. Iniciatives socioculturals del Lluçanès - 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

Amb la col·laboració de:

LA VINYETA, per Gemma Gallorte

LLUÇÀ_ AIRES DE VI: pinta i experimenta, amb vi. A 2/4 de 7 de la tarda al monestir.

PERAFITA_ ELS LLOPS DE GUIMERÀ, explicats per en Manelic, a les 7 de la tarda a la sala polivalent.

DIUMENGE 15 D’OCTUBRE PERAFITA_ TROBADA D’ESCRIPTORS, IL·LUSTRADORS, LLETRAFERITS I AMANTS DELS LLIBRES, a partir de les 9 del matí al parc de la Font Nova. SANT GALDERIC, a partir de les 5 de la tarda a la plaça de Sant Antoni.

LA TORRE D’ORISTÀ_III ENDURO DEL LLUÇANÈS, durant tot el dia.

PRATS_ FESTIVAL INTRÚS, amb 4GAMI, a les 12 del migdia a Cal Soler.

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Horari de matí o de cap de setmana. T: 687 08 30 81 (R556/01) » TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Horari de tarda. T: 687 08 30 81.

(R556/03) » TREBALLADOR/A A FORMATGERIA a Olost. T: 607159511 i 682709528 (XALOC R557/01) » ADMINISTRATIU/VA per portar la comptabilitat, fer factures i tasques de despatx a Perafita. Mitja jornada.

T: 606 79 85 59 (R557/02)

DILLUNS 16 D’OCTUBRE OLOST_ VET AQUÍ UN SAXO, a càrrec de Pep Poblet, a 2/4 de 7 de la tarda a la biblioteca.

DIJOUS 19 D’OCTUBRE OLOST_ CAMINADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”, sortida a 2/4 de 10 del matí al pati del Casal. PARTIDES AMISTOSES D’ESCACS, a les 6 de la tarda a la biblioteca.

SANTA CREU DE JUTGLARS_ XERRADA “Què hem de fer perquè els infants ens facin cas?” a càrrec de Sònia Alarcon, a 2/4 de 6 de la tarda al local social.

BUSCO FEINA » Noia d’Honduras honesta, responsable i amb moltes ganes de treballar amb experiència en cura de presones grans i neteges de tot tipus: ungles acríliques de mans i peus, planxar i pentinar cabells, tasques de costura.

Busco feina del que sigui (aprenc ràpid) i disponibilitat immediata. T: 622 888 99 59 (R554/07) » Noia busca feina per netejar cases, pisos, cuidar persones grans o nens.

Disponiblitat immediata. T: 602 53 11 36 (R557/03) » Busco feina de cangur, intants de 12 anys mes o menys. També passejar gossos o netejar cases, cotxes o feines d’aquest estil. T: 646 57 26 08 (R554/06) » Noi hondureny, honest i responsable busca feina d’ajudant de paleta, soldador, mecànica, fusteria, cuina, rentaplats, neteja… aprenc ràpidament i soc treballador. T: 622 83 88 99 (R555/10) » Vols aprendre a tocar la guitarra?

Contacta’m! Classes d’iniciació a la guitarra elèctrica i acústica. T: 676 94 46 17 (Jordi) (R555/11) » Noia de 26 anys de Prats de Lluçanès m’ofereixo per fer tasques de neteja, cuidar gent gran, criatures o mascotes, o qualsevol altra necessitat de feina en caps de setmana. T: 613 63 21 84 (R555/12) » Noia de Prats de Lluçanès s’ofereix per cuidar gent gran. T: 93 856 06 08 (R555/13) » Noia s’ofereix per netejar cases i pisos. T: 664 12 51 93 (R556/03)

LaRella | 10

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals.

3_INFORMÀTICA 4_ MECÀNICA

1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES

5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies.

6_ESCURA·XEMENEIES 7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica.

8_RESTAURANTS · HOSTALS

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries.

10_BELLESA: estètica, perruqueria.

11_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i combustibles.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC AGROPECUÀRIA

JARDINERIA

ETÒLEG

TREBALLS FORESTALS

93 856 06 57 93 850 87 67

Venda de llenya a l’engròs i al detall

Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

4_MECÀNICA Enric Solà

4_MECÀNICA

650 507 143

Mecànica | Electromecànica | Treballs de soldadura

Taller mòbil, servei a domicili

5_OBRES ARQUITECTES

CONSTRUCTORS

FUSTES · MOBLES

6_ESCURA-XEMENEIES

NETEJA

GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES

PINTORS

E. RENOVABLE

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

7_SALUT TRACTAMENTS

FARMÀCIA ÒPTICA

DENTISTES

DIETÈTICA

8_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS

LA TORRE

LLUÇÀ

OLOST

Dilluns i dimarts tancat

93 852 71 23

PERAFITA

SANT BARTOMEU

SANTA CREU

PRATS DE LLUÇANÈS

STA EULÀLIA

LA QUAR

SANT AGUSTÍ

CELEBRACIONS

9_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES

SUPERMERCATS

DISTRIBUCIÓ

PLATS PREPARATS

FORNS DE PA

FORMATGES

10_BELLESA PERRUQUERIA

Núm. 557

ESTÈTICA

11_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA

FUNERÀRIA

TINTORERIA

TAXI

COMBUSTIBLE

MÚSICA info rm àti cam usi cal

Piano +harmonia moderna Informàtica musical

Fes el teu estudi de gravació

totes les edats

650 777 163

FARMÀCIES DE GUÀRDIA Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

5

dj

ST. BARTOMEU

TANYÀ

6

dv

OLOST

VILAPLANA

7

ds

F. ATLÀNTIDA - VIC

ATLÀNTIDA

8

dg

F. AUSA - VIC

AUSA

9

dl

ST. BARTOMEU

TERRICABRAS

10

dt

OLOST

FARGAS

11

dc

PRATS

ARUMÍ

12

dj

F. URGELL - VIC

URGELL

13

dv

OLOST

POU

14

ds

F. ALIBERCH - VIC

ALIBERCH

15

dg

F. BARNOLAS - VIC

BARNOLAS

16

dl

PRATS

AUSA

17

dt

OLOST

POU

18

dc

PRATS

PORTAL DE QUERALT

Els Encants de LaRella!

Si vols vendre, llogar, compartir, busques alguna cosa o regales, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@gmail.com

El Racó de la Feina de LaRella!

Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@gmail.com

L’Agenda de LaRella!

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com

L’Opinió Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@gmail.com LaRella | 14

EL TEMPS

5 d’octubre de 2023

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 20 de setembre al 3 d’octubre

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

ORISTÀ_ 1 d’octubre

32.5

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

PRATS_ 23 de setembre

8.1

PLUJA ACUMULADA

L.

OLOST

4.2

PRATS

4.4

SANT BOI

5.2

ORISTÀ

7.4

SOBREMUNT

5.8

ALPENS

3.4

PERAFITA

4.2 La lluna plena es pon entre coloms enmig dels dos campanars de la catedral del Lluçanès.// F: EMILI VILAMALA

ENCANTS

ES VEN » SMART TV del 2013 de la marca LG de 42”. 120 € negociables. No té estand de paret o de moble. A Prats de Lluçanès. T: 699 87 61 27 (R555/02) » BICICLETA tipus MTB/BTT Shimano-sis Touring Togano. 18 marxes, canvi Shimano i rodes de radi de 29 cm. Cal repassar-la per tornar-la a deixar a punt, però en general està en bon estat. Té les evidents mostres d’ús. Recollir a Alpens.

Preu: 50€ negociables. T: 615 427 347.

(R553/02) » CADIRETA infantil per cotxe model Minkid de la marca Axkid, per dur a contramarxa. Apte dels 9 als 25kg. Molt poc ús.

Inclou funda per l’estiu i cunya per corregir la inclinació del seient. Preu: 90€.

T: 608 894 248 (R554/01)

» MOBLES PER A PIS sencer: menjador complet massís de pi, butaques, sofàs, sofà llit, somiers i llits de 90 i d’1,35m, moble de menjador de noguer, taules, etc. T: 656 63 06 14 (WhatsApp).

(R556/01) » NEVERA color gris, marca Sharp (55*148 cm). Preu a negociar. T: 696 12 28 59 (R556/03) » CASA DE POBLE aïllada de l’any 1900 de PB+1 (288,88 m²) i annexos (coberts, etc) de 335,02 m² en una parcel· la de 840,38 m² a Olost. T: 654 53 12 65 (R556/06) » PISCINA DESMUNTABLE de 2,60m de llarg per 1,60m d’ample i 65cm d’alçada. En perfecte estat i guardada a l’interior. INTEX. Té 2 anys. 30€ negociables. T: 95 853 02 15 (vespres) (R555/03)

» PATATES VERMELLES, sense tractament químic. T: 665 21 32 38 (R556/07)

ES BUSCA

» AQUARI complet en molt bon estat. T: 696 08 77 67 (R555/01)

» COMPANYA PER COMPARTIR PIS a Olost.

T: 636 444 981 (R555/04)

» TAULA DE TENIS per professionals, mida gran, ideal per cases de pagès, locals, centres esportius i educatius en bon estat i molt bé de preu. T: 639 03 33 50 (R556/02)

» CASA, PIS O HABITACIÓ DE LLOGUER amb dret a dur una gata. Jordi. T: 602 34 66 92. (R557/02)

» 200 TEULES ANTIGUES fetes a mà i 30 teules noves. Preu a negociar. T: 696 12 28 59 (R556/04) » DIPÒSIT DE GASOIL de 2.000 litres amb bomba i comptador. Només s’hi ha posat gasoil blanc. T: 626 73 59 69 (R556/05) » PICA DE MARBRE antiga amb dues cavitats. T: 622 16 54 86 (R557/01)

ES LLOGA » APARCAMENT al carrer Reforma, nº 10.

Edifici Pedra Dreta de Prats. T: 620 43 20 97 (R557/03)

ES COMPRA » COTXE DIÈSEL D’ENTRE 100.000 O 150.000 QUILÒMETRES. T: 635 07 21 56 (R557/04) LaRella | 15