- Neteja de cutis personalitzada - Peeling corporal amb hidratació - Depilació sencera Pedicura completa Manicura','
Assessoria �álL4<XÍÍfà � de'1.976·
�or. 36 - 08513 PRA1SDE LLUÇANES
Tel. 93 856 Dl 52
PasseigdelLluçanès. 7 - 08513PRA1S DEUlJÇANES
Tel 93 85082 39
FES UNA ASSEGURANÇA AMB NOSALTRES, NO
MARXARAs AMB LES MANS BUIDES: ET DONAREM
UN BON PREU, UN BON SERVEII UN BON REGAL
Coneixements, professionalitat i innovació ens avalen més de 30 anys d'experiència.
Aquest any, ens adaptem a la situació actual; per això, en la campanya de Renda 2008, t'oferim els nostres mitjans i la nostra preparació en les novetats d'aquest exercici al millor preu.
Del4 de maig al30 de juny, truca i demana hora, sense compromís.
Vine i comprova-ho: apunta"t allow-cost!!!!!!
Des de COB ASSESSORS, S.L., Corredoria d'assegurances, creiem molt important tenir una assegurança d'assistència sanitària, i per un pagament mensual mínim de 40€tens:
ASSISTÈNCIA SANITARIA DEL QUADRE
PROFESSIONAL ESTABLERT
ASSISTÈNCIA (Urgències, Visites, Intervencions) ALS CENTRES SANITARIS
ESTABLERTS
MODUl DENTAL
ASISTENCIA PRIMARIA
EMBARÀS I PART
REPRODUCCiÓ HUMANA ASSISTIDA I ADOPCiÓ
ASSISTÈNCIA EN VIATGE A l'ESTRANGER ANÀLISIS ClíNIQUES, BIOlÒGIQUES I
DIAGNOSIS PER lA IMATGE
100/0 DE DTE. EN TRACTAMENTS D"ESTÈTICA
I TOT AIXO SENSE PAGAMENT PER AVANÇAT, PER PART DE L"ASSEGURAT
Recorda, és en moments difícils quan es valora tenir la cobertura d'una bona assegurança, de la llar, de vida, d'enfermetat o accident, de cotxe i d'assitencia sanitaria i un corredor et donarà l'assessorament, el recolze i la seguretat de que estàs en bones mans.
O coLlegiats des de 1998 i des de 2009 al CoLlegi de Mediadors d'Assegurances de Girona,
� amb la finalitat de poder oferir als clients un més acorat servei.
O
FORMACiÓ PER A EMPRESES I EMPRENEDORS
1 de juny
8 i 15 de juny
18:i5ha2i:i5h
COM GESTIONAR I FIOELITZAR ELS CLIENTS
Un element fonamental de l'estratègia de les empreses en un entorn com l'actual passa per orientar-se a les necessitats expectatives dels clients.
1 sessió; total 3h.
Més informació i inscripció a: Consorci del Lluçanès 938880050
i8:i5h a 21 :i5h
COM PREPARAR I REALITZAR UNA VISITA COMERCIAL
L'acció comercial com a recurs a les nostres mans per a diversificar, augmentar i/o consolidar el nostre volum de negoci. Conceptes passos que tot empresari ha de conèixer.
2 sessió; total 6h.
Formació gratuïta. Cal confirmar assistència.
Les sessions es realitzaran al Consorci del Lluçanès CI Vell, 3 - 08515 Sta. Creu de Jutglar
Organitza: Col·labora:
17 propostes fetes per diferents artistes i cot-lectius
la Festa de les Arts mostra el Museu urbà instal-lat als pobles del lluçanès
Lluçanès.- La Festa de les arts ha obert un blog (http://festadelesarts.blogspot.com) i ha editat un tríptic, en col·laboració amb el Consorci del Lluçanès, el GALL i diferents institucions i organismes, on recull, en format de catàleg
les diferents iniciatives que s'han dut a terme a diferents indrets de la comarca al voltant de la Festa de les Arts en les seves edicions tercera i quarta.
Dimitri Coppola, coordinador de la iniciativa, escriu en el
text de presentació "( ) A partir d'aquestes premisses volem estimular els artistes vers una mirada i lectura atenta del territori. Artistes que segueixen diferents models de recerca en arts visuals, arts escèniques, la música l'antropologia. Així proposant les pròpies experiències apta a crear comunicació, intercanvi coneixement.".
Les diferents activitats de la Festa de les Arts es poden localitzar a Alpens, Lluçà,
Sant Boi de Lluçanès
Torneig d Escacs
"Tinc una idea de negoci, tinc dubtes I r "I
Si tens una idea de negoci t'ajudarem a avaluar-la.
Circuit Llampec 2009 r
El Consorci del Lluçanès té a la teva disposició el
Servei de suport a l'empresa i a l'emprenedor
destinat a respondre moltes preguntes que, com a persona emprenedora, de ben segur t'estas fent. Tràmits, ajudes
Perafita, Prats de Lluçanès, Merlès, la Torre d'Oristà i Olost. VwL
Preveuen acabar-les a finals d'any
Ja han començat les obres de remodelació del Passeig de Prats de Lluçanès
bandes. A part, el projecte global també afectarà la plaça de Cal Xiquet l'avinguda Pau Casals, amb la creació de noves zones d'aparcament, per restringir l'ús del passeig central, on tindran
preferència els vianants. Les obres es finançaran parcialment amb les ajudes del Fons estatal d'inversió local, que suposarà l'arribada a les arques municipals de 479.000 euros. RR
Les obres al passeig de Prats avancen ràpidamentla rella-RR
Prats de L1uçanès.- Les obres al Passeig de Prats de Lluçanès van començar la setmana passada avancen a un ritme molt ràpid ja que també es treballa els dissabtes al matí. El primer tram que s'ha vist afectat ha sigut el vial que va des del carrer Maria Trulls fins l'ajuntament de moment s'han alçat les voreres també la sorrera del parc infantil. Durant la setmana està tancat l'accés als vehi-
II PSICÒLEG
-Transtorns d'ansietat
-Alteracions en l'estat d'ànim
eles només hi poden passar els veïns però el cap de setmana es va tornar a obrir al trànsit.
Aquesta obra de remodelació del Passeig, que es preveu estigui acabada a finals d'any, suposarà un canvi de fesomia de tota la zona, i una de les modificacions més notables serà l'accés al carrer Orient a través d'un nou vial que es farà allà on ara hi ha les escales, però només en una de les
(C.núrn.: 9330)
-Baixa autoestima manca de seguretat en si mateix
-Manca d'habilitats socials
-Exploracions neuropsicològiques
EVASALA
-Adolescents i adultsHores convingudes - T.: 654 13 46 05
Av. Pau Casals, 46, 1 r, 1 a
08513-Prats de Lluçanès
5 i 6 de juny, el 3r Metal Art a Prats de Lluçanès. Hi prendran part deu grups i s'hi farà una exposició a càrrec de MIM. A partir del festival d'enguany es vol donar suport a projectes socials: Parelles artístiques, experiències creatives per a la salut mental i el menjador social el Tupí, de Vic/F.: Fressa
II ClínicaDentalCodina
ORTODÒNCIA
ODONTOLOGIA GENERAL IMPLANTS
Dra. Ona Codina i Verdaguer
Horaris de consulta: - Dimecres: Matí
- Dijous: Tarda
- Dissabte: Matí
Av. Pau Casals, 46, 1 r. 1 a. Tel. 938560204
08513 PRATS DE LLUÇANÈS
el racó de la feina
(93 850 82 81)
servei gratuit d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
(RF/2-229) Es busca cambrer o cambrera amb experiència, que parli català, per substitució de boixo maternal. T.: 93 857 82 92_
(RF/2-224) Es busca professor de salsa, preferiblement œlenyo.I: 679 69 84 94 -Filemon CF-.
(RF/1-224) Busca realment independència financera i per o lo seva família? Si necessito ingressos extres treballant des de cosa, demani informació o través del web: www.mejoratuestilodevido.net o truqui ol 93 445 46 90
(RF/1-219) Es busco parella emprenedora, de Prats o comarca, que vulgui muntar un negoci o Prats. I: 662 51 9073 -de 9 o 10 del vespre-.
Oferies
• (RF/3-229) M'ofereixo per donar classes d'acordió diatònic o tots els nivells, àmplia experiència. No col solfeig. T.: 93 859 55 00/630 42 85 10 -Flovie, Torelló.
(RF/1-229) Parella jove catalana busca feina de masovers per uno masia. Amb experiència. T.: 617 50 38 38.
• (RF/4-227l Home busco feina de repcrndons de paleta, petits transports, mudances, manteniment de jardí o netejo. T.: 656 66 54 60.
(RF/3-227l Home de 42 anys busca feina de quolsevoltipus. Disponibilitat horària, carnet de conduir i vehicle propi. T.: 655 166 559/605 347 052Juan Ramon
(RF/2-227l Matrimoni busco treball o masia, turisme rural, restaurant de muntanya o càmping. T.: 656 66 54 60.
(RF/l-227l Dono de 35 anys s'ofereix per cuidar nens, persones grans o per netejo de coses, escoles, etcètera. T.: 605 347 052/655 166 559Antonio.
(RF/1-226) S'ofereix noi jove per fer classes de reforç, o nens de primària i d'ESO, ol Lluçanès. I: 636 34 11 42
(RF/5-225) S'ofereix jove per o qualsevol feina per o joves. Possibilitat de desplaçament. I: 667 09 48 46.
(RF/4-225) Senyora amb molta experiència en residències s'ofereix per cuidar gent o domicili o acompanyament. Disponibilitottotol amb possibilitats de desplaçament. T.: 667 09 48 46.
(RF/3-225) Busco feina per portar camió tràiler. T.: 669 41 4450.
(RF/2-225) Noia catalana busco feina en alguna fàbrica, amb experiència, o per cuidar animals. I: 620 918 916.
(RF/3-224) Infermera busco feina per tenir cura de gent gran nens. També faig pedicura o domicili. T.: 696 627 628.
(RF/2-223) Es busco feina de netejo o les coses o cuidar gent gran. T.: 638 3251 40.
FILEMON CORREA, D'ALPENS, SEGON AL CONCURS ESTATAL DE DECLAMACIÓ.- El passat dia 18 d'abril, I'alpensí Filemon Correa va participar del concurs estatal de declamació que es va celebrar a l'lES Martín Garcia Ramos, de la localitat d'Albox, a la província d'Almeria, a Andalusia. Es tracta de l'onzena edició d'aquest certamen de declamació Diego Granados Jiménez. Hi van participar declamadors vinguts de diferents indrets de l'Estat espanyol, quedant en segon lloc el Filemon que va tenir com a premi 1.000 euros un record de ceràmica un diploma, igual com la resta de participants. Correa va recitar un poema de Julio Rangel -Porqué no tomo más-, un de Pablo Neruda -Farevell-. Aquest certamen va ser organitzat per l'lES esmentat, juntament amb l'ajuntament d'Albox l'associació cultural Teatro Cervantes. VwL
CERCAVILA 38 A PRATS.- El grup municipal d'ERC de Prats de Lluçanès ha repartit per la població el darrer número del seu butlletí informatiu cERCavila, corresponent al mes de maig i amb el número 38.
El contingut d'aquest informatiu, més gruixut de l'habitual, parla del sistema de l'equip de govern de CiU de plnificar el creixement, que consideren erroni fet a cops de conveni privat per damunt de criteris informatius i de debat.
Esquerra explica la feina feta als plens -mocions, propostes, preguntes -, critica el fet que l'alcalde, Lluís Vila, hagi renunciat a ser president del Consorci del Lluçanès, també la forma de decidir la nova ubicació del CEIP. Finalment, inclou propaganda del candidat les propostes d'ERC a les eleccions al Parlament europeu del proper 7 de juny. VwL
15 de maig del 2009
SANT BOl CELEBRA LA FESTA DEL PATRÓ.- Sant Boi comença les festes de Sant Baldiri, patró de Sant Boi, el dissabte dia 16 amb el torneig d'escacs del Circuit Llampec 2009 al local social El Centre. La diada de Sant Baldiri començaran les activitats amb un esmorzar a la Plaça Nova, tot seguit Parc Infantil, a les 12 del migdia Missa Solemne en honor al patró. AI migdia dinar popular a la Plaça Nova, 12 per persona, als menors de 10 anys gratuït, el menú; arròs, pollastre amb patates, gelat, vi, aigua, cava, cafès licors. després ball de tarda a càrrec d'en Josep Maria. El divendres dia 22 hi haurà la presentació de la nova tècnica de Joventut del Consorci del Lluçanès al local de Joves. El dissabte dia 23 a partir de les 12 de la nit al local social El Centre concert de Sant Baldiri a càrrec del Grup "Dime que tu no cantas" disco-mòbil a càrrec d'en Manel Catllà. Les festes finalitzaran el diumenge dia 24 amb l'actuació dels "Astorets del Pirineu" organitzat pel SOLC.MG
ROSA ZARAGOZA CANTARÀ A LLUÇÀ.- La cantant Rosa Zaragoza, juntament amb el cor de dones Mamà Landà Mondé, actuarà al monestir de Lluçà el proper dia 31 de maig, en un acte organitzat per Tattvas que aquests qualifiquen, per la veu de la cantant el marc del monestir com un "esdeveniment únic". Rosa Zaragoza interpretarà cançons sefardites, tradicionals catalanes cançons zíngares. Rosa Zaragoza, que fa anys havia actuat al Lluçanès en el cicle Solc, s'ha dedicat a la recerca de cançons jueves catalanes i ha actuat i ha rebut reconeixements en molts estats. Els anys 2000 i 2001 va dirigir el Festival de Músiques Místiques de Barcelona. AC
15 de maig del 2009
Un llibre i altres activitats paral-lèles han iniciat la commemoració
les Germanes Dominiques celebren els seus 150 anys a Prats de lluçanès
Prats de Lluçanès.- La setmana passada es van commemorar els 150 anys del col-leqi Presentació de la Mare de Déu regentada per les Dominiques de l'Anunciata, que van arribar al poble el 1859. Per aquest motiu un seguit d'actes van omplir l'agenda dels alumnes professors també de la gent de la vila, que van ser convidats a la celebració. Aquesta efemèride es va fer coincidir amb la setmana cultural on enguany es va convidar a ex-alumnes amb alguna professió atractiva per als més petits. Així hi van ser presents entre altres escriptors, periodistes, dietistes, càmeres, impressors, mossos d'esquadra o bombers. A part, en col·laboració amb un grup de mares, es va pintar la paret del pati amb els planetes dels sistema solar amb motiu de l'any de I'astronomia.
El primer dels actes oberts al públic va ser la presentació del llibre 150 anys de moments inoblidables, que es va fer a cal Bach el dijous dia
7. En aquest acte, l'actual directora de l'escola, Ramoneta Costa, va explicar que havien volgut fer un llibre de caire vivencial, amb la col·laboració de persones que expressessin records sentiments viscuts. Segons Costa, en la publicació s'hi reflecteix "molta vida, creativitat, enginy, responsabilitat, gratitud, saviesa ", a més va remarcar que s'havien adonat de l'enorme vinculació del poble amb l'escola des dels seus inicis. Tot seguit, a la Caixa de Manresa es va fer l'obertura de l'exposició Els treballs escolars d'abans, amb una mostra de feines, tant escrites com de treballs
Les primeres Dominiques van fer-se càrrec de l'escola pública
L'arribada a Prats de Lluçanès de les Dominiques va ser possible gràcies a la gestió de l'alcalde i el mossèn després de constatar l'alt nivell d'analfabetisme que hi havia entre la població femenina. Els primers anys les germanes es van fer càrrec de l'escola pública més endavant van construir el convent actual per a continuar la seva tasca ja de caràcter privat. Aquesta informació és el començament del llibre que commemora els �50 anys que ha estat redactat per Anna Gorchs, ex-alumna de l'escola. A part de la recerca que va fer en fonts documenals, també va entrevistar diferents persones del poble de generacions diverses, aconseguint així una detallada visió de l'evolució d'aquest centre d'ensenyament fins l'actualitat. El llibre es completa amb escrits d'altres ex-alumnes, mestres i pares mares on hi relaten els seus records impressions i a més compta amb un bon nombre de fotografies documents de diferents èpoques. Gorchs va fer una presentació de la publicació en power point senyalant algunes de les 'dates més significatives com la inauguració del nou edifici el 1907 o el retorn després de la guerra. A més va senyalar com a significatius els canvis haguts durant la república, la celebració del centenari l'oferta de batxillerat als anys 60 o la implantació de l'EGB. RR
coberta del llibre
manuals, on queden reflectides les diferents èpoques viscudes pels alumnes. El bisbe de Vic, Romà Casanova va presidir la missa de l'endemà a l'església parroquial, que va comptar amb els cants dels alumnes de l'escola de la Coral Sant Jordi del Club de Jubilats. A continuació, al pati de l'escola, la Germana provincial de les Dominiques, Montserrat Sala, va destapar la placa commemorativa es va convidar a coca i xocolata a tots els assistents. També es va interpretar la cançó 150 anys, amb música de Fani Fortet, una peça que es va tornar a sentir a la plaça Nova al pavelló a la tarda. A la plaça
es va fer la lectura d'un manifest i es va representar el número 150 per part d'alumnes i professors, acabant-se l'activitat amb una enlairada de globus. Finalment, a la tarda, els exalumnes van fer una demostració de patinatge i actuacions musicals es va inaugurar l'exposició de treballs actuals al pati cobert de l'escola.
De cara al mes de setembre es té previst continuar la celebració amb un sopar que es vol preparar per a reunir els ex-Iumnes de l'escola, i a part es treballarà en diferents activitats per a celebrar la canonització del Pare Coll, que es farà a Roma el proper 11 d'octubre. R.Reixach
La
dels 150 anys/la rella-RR
El Lluçanès, als llibres, per Roser Reixach
Sant Andreu d'Oristà
Ramon Ordeig i Mata Tipografia balmesiana. Vic, 1979
És del segle X quan es tenen les primeres notícies d'Oristà, concretament l'any 923, en el moment que hi ha constància de la venda d'unes vinyes, una d'elles situada prop de l'església de Sant Cristòfol, que més tard serà anomenada de Sant Sebastià. Ramon Ordeig Mata ens descriu els fets VIC. 1979 més significatius del municipi '--- --' d'Oristà en aquesta publicació, en una etapa que aquesta demarcació encara tenia com a propi el raval d'Olost. Per fer-ho va utilitzar documentació extreta bàsicament de l'arxiu diocesà de Vic ja que l'arxiu parroquial de la localitat va ser cremat durant la guerra civil. Una altra font important per a la seva investigació va ser l'arxiu de la Torre d'Oristà, que comprèn documentació des de mitjans de s. XIX, data en la qual va aconseguir ser parròquia independent. Tot que no hi ha dades anteriors, Ordeig pressuposa que la contrada d'Oristà existia segles abans ens parla d'unes restes que van aparèixer al costat de l'església parroquial que semblen d'època romana, i unes altres de més antigues prop de Sant Sebastià que correspondrien al període ibèric.
L'actual església de Sant Andreu d'Oristà té la seva referència més remota l'any 942 però no hi ha cap tipus d'informació sobre la seva construcció. Arran de la descoberta de les restes d'època romànica en el subsòl de l'actual, es va pensar en l'existència d'una d'anterior de la qual en destaca que està capgirada en relació al nou edifici. Aquesta és possiblement la cripta a capella subterrània a la que es refereixen les visites pastorals de segles posteriors, que han permès obtenir moltes dades demogràfiques a part de conèixer certs costums i celebracions. Respecte a altres llocs pertanyents al municipi, de la Torre d'Oristà en recull referències el 968, de Sant Genís de Caraüll el 943, de Sant Nazari el1284 i del castell d'Oristà dos anys després. De la documentació més antiga, es constata que ja existien alguns masos conegut durant segles, a més exposa una llista dels més importants del s. XIX distribuïts per parròquies. Quant als castells, el d'Oristà es creu que es trobava prop de l'ermita de Sant Sebastià, el de Tornamira, al lloc actual, això sí, transformat en masia per les diverses reformes. Ordeig dedica també tot un capítol a Perot Rocaguinarda, definint-lo com I'oristanenc que ha aconseguit més fama, i ens remet a les obres de Lluís M. Soler Terol (1919) i Joan Reglà (1966) per a obtenirne més informació.
Com a complement del llibre hi ha un mapa del municipi a escala 1/50, un arbre genealògic dels Tornamira diverses fotografies en blanc i negre dels llocs esmentats. L'any 1995 el mateix autor va escriure una nova monografia que tingué com a base aquesta publicació que amb el títol Oristà la seva història, amplia notablement la informació de setze anys abans, il·lustrant-Ia amb nombroses fotografies en color.
Insòlit concert d'esquelles Molta participació
a la fira de Santa Creu
Santa (reu de J.- La fira de Santa Creu de Jutglars d'enguany, el passat dia 3 de maig, va ser tot un èxit d'assistència. Va començar a primera hora del matí amb la tradicional caminada d'Olost fins a Santa Creu, amb un centenar de participants que després van poder gaudir del tradicional esmorzar de pastor. La innovació d'aquest any va ser l'actuació del ramat musical (Orquestra Ramadera Estocàstica), un projecte ideat per Martí Ruiz en què un dels objectius és reivindicar la "musicalitat" de les esquelles i el "paisatge sonor".
La fira també va comptar amb parades de productes artesans, mostra de bestiar autòcton dels Països Catalans, la trobada de socis del Club de Gos d'Atura Català i l'exposició de fotografies "El
Sobremunt al 50%.- El periòdic de difusió gratuïta 20 minutos, informava, el passat mes de gener, de l'evolució de la població als municipis de la província de Barcelona. En aquesta notícia parlava que les poblacions de menys de 50.000 habitants guanyaven habitants respecte de les més grans. AI mes de gener, les dades donaven
camí ramader central del Lluçanès". Altres actes que van tenir lloc durant el matí van ser la presentació del 17è cicle del Solc que es va iniciar en aquesta fira, així com també la presentació del tríptic "Camins de Transhumància al Lluçanès. Camí central" a càrrec del Consorci del Lluçanès Grup de Treball de la Transhumància del Solc. Els geganters de Prats de Lluçanès i els grallers de Sant Bartomeu del Grau també van participar animant petits grans amb la seva cercavila. AI migdia es va celebrar el dinar popular que va comptar amb unes 130 persones, a la tarda, un cop paït el dinar, la festa va continuar amb el grup d'acordionistes del Solc que amb la seva música van animar van fer ballar d'allò més a petits grans. MY
una població a la província de Barcelona de 5,5 milions de persones, de les quals, un 50,7% eren dones. Curiosament, dos municipis d'aquesta demarcació presenten una dada singular: tenen, al 50%, el mateix nombre de dones el mateix d'homes. Un d'ells és el poble lluçanès de Sobremunt. L'altre, la Nou de Berguedà.YwL
SANT ANDREU D'ORISTÀ
Presentació del tríptic de la transhumància a la Fira!la rella
El temps va acompanyar en aquesta ocasió
Nova edició de l'aplec a Sant Sebastià, a Oristà
Oristà.- Com ja és tradició a Oristà, el primer cap de setmana de maig se celebra l'aplec de Sant Sebastià.
Aquest any es va celebrar el passat diumenge 3 de maig. La jornada va començar a les 12 de migdia amb una missa a la petita ermita del turó de Sant Sebastià, la cerimònia va estar acompanyada pel grup de cantadors cantadores d'Oristà. En sortir de missa es van fer un parell de rifes de pernils, mentre s'esperava el dinar.
Com cada any els encarregats de fer el menú de l'aplec va ser l'empresa osonenca Planes Bones.
El dinar de germanor va començar a les 2 i es va allar-
gar fins a mitja tarda. Cal dir que les, aproximadament, 100 persones que van assistir a l'aplec van poder gaudir d'un preciós dia acompan-
El 30 d'abril es va fer la darrera a Oristà
yats pel sol la calor, una cosa poc habitual en els últims anys, ja que algun cop la pluja ha fet plegar abans d'hora. VB
150 persones participen a la Lectura de vins de les biblioteques
va totes dues parts han manifestat la voluntat de poder continuar tirant endavant projectes d'aquest tipus conjuntament. Els assistents també van valorar l'activitat qualificant-la de molt interessant divertida.
EL RACÓ DE L'HORTALÀ
I un cop plantat, com regarem?
Per consumir el mínim d'aigua que sigui eficaç, el millor sistema de reg és el gota a gota a la mànega exudant.
El gota a gota, es pot posar a cada planta a la mida que es vulgui.
L'exudant piara de cap a cap es pot plantar a la mida que es vol.
Per a ambdós casos, s'ha de tenir amb compte la pressió de l'aigua, la llargada de la canonada per no regar més els primers metres que els últims, es poden fer tirades més curtes, posar-hi aixetes
Si no hi volem pensar, podem instal·lar-hi un programador electrònic, programant els dies, les hores a els minuts que volem regar.
La biblioteca de Prats de Lluçanès/F.: Consorci
Lluçanès.- El passat dijous 30 d'abril a Oristà va finalitzar "Lectura de Vins", un tast de vins realitzat a les biblioteques del Lluçanès. El tast va començar a Olost i ha recorregut un total de 9 pobles de la comarca.
La proposta, organitzada des del Co�sorci del Lluçanès en
col·laboració amb les biblioteques, ha esdevingut un gran èxit amb un gran nombre d'assistents en cadascuna de les biblioteques, 150 participants en total.
Tant les biblioteques com el Consorci han valorat molt positivament aquesta iniciati-
El tast de vins ha anat a càrrec de Sergi Sala, de la Fonda Sala d'Olost, consistia en una petita introducció al món del vi la vinya a continuació es feia el tast. Els assistents van poder fer el tast de 5 vins (2 de blancs, 2 de negres i 1 rosat) 2 caves així conèixer les principals diferencies entre ells.
A més a més, les biblioteques disposaven d'un ampli assortit de llibres relacionats amb el món del vi per tothom qui volgués ampliar coneixements. VwL
Per no tenir cap sorpresa, hem de protegir l'hort de les pedregades amb malla antipedra.
Les patates, per treuren un millor rendiment, abans de calçar-les, tirar-hi algun nitrat, controlar el maldiu els escarbats.
Major,71
Prats de Lluçanès T.: 93 850 80 17
L'agenda
Edita: la rella. Iniciatives socioculturals al Lluçanès.
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mas compteslarella@mesvilaweb.cat
Seccions:
B 1arpS: Pere Cors, Pere Bruch, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva, i David Morera.
Entrevistes: Glòria Borralleras.
Esports: Albert Medina, David Berengueras, Isaac Peraire.
Fotografia: Teresa Parareda.
Notícies: Roser Reixach Mercè Sabata.
Corresponsals: Anna Dot (Sant Agustí de Lluçanès), Ester Puig (Sant Feliu Sasserra), Meritxell Verdaguer (Perafita), Marta Giravent (Sant Boi de Lluçanès), Montserrat Vilo (Santa Creu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès), Estela Lopez (Sobremunt),
Montse Surinyach (Lluçà i Sta. Eulàlia de Puig-oriol), Roser Reixach (Prats de Lluçanès), Vanessa Bruch (Oristà).
Major, S l, baixos 085 13·Prats de Lluçanès T. i F.: 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat
O' 810g: � hHp:llblocs.mesvilaweb.cat
Ilarella
Maig
Divendres, il
� Torre d'Oristà.' Diada de Sant Isidre. Xerrada-col-loqui amb el meteoròleg de TV3, Francesc Mauri, sobre el canvi climàtic i els seus efectes en el món de la pagesia. A les 9 del vespre, al restaurant l'Arbequina. Seguidament, sopar de Sant Isidre. Organitza, restaurant Arbequina. Dissabte, �
Prats � Llucanès.· Exposició Els treballs escolars d'abans, a la sala d'exposicions de Caixa Manresa. Horaris: dia 16, d'11 a 1 de 5 a 7, dia 17, de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 i de 5 a 7.
Sant Boi � Llucanès.· A 2/4 de 5 de la tarda, allocal del Centre, torneig d'escacs del Circuit llampec 2009.
Sant Boi � Llucanès.· A les 9 del vespre, sopar de futbol, celebració del final de temporada de la UE Sant Boi.
Santa Maria � Merlès.' 17è Cicle
Solc. A 2/4 de 6 de la tarda, al Local social, espectacle infantil Un tren de cançons, amb Jordi Tonietti.
Diumenge, 17
Olost.' A 2/4 de 7 de la tarda, concert a l'església.
Oristà.' Casal de la Gent Gran. Sortida a Carcassona.
Prats � Llucanès.· 1 a Marxa-passeig. Caminada pels voltants de Prats de Lluçanès. Recorregut, 10 km. Sortida de 2/4 de 9 a les 9 del matí, de la plaça Nova. Esmorzar a St. Andreu de Llanars. Obsequi per als participants. Inscripció, 7 euros. Organitza, Alumnes pares de 3r d'ESO de l'lES Castell de Quer UBIC.
Prats � Llucanès.· Dia internacional deis museus. Jornada de portes obertes al Museu Miquel Soldevila, de 12 del matí a 7 de la tarda. A 2/4 d'i del migdia, projecció de l'audiovisual Vida obra de Miquel Soldevila, amb la coral del Club Sant Jordi. Organitza, ajuntament.
Sant Feliu Sasserra.' 14a Festa d'Homenatge a la gent gran. A les 11 del matí, missa solemne, amb la participació de la cobla
Principal de Berga. Tot seguit, a la plaça de l'església, Treure Ball sardanes, per la mateixa cobla. A les 2 del migdia, a l'Ateneu, dinar per a tots els homenatjats. A 2/4 de 6 de la tarda, a l'Ateneu, espectacle musical Cançons a l'aire, a càrrec del grup teatral PEp, de Prats de Lluçanès. Organitza, ajuntament.
Sant Martí d'Albars/Salselles' Aplec a Salselles. Organitza, Junbta parroquial de Sant Martí d'Albars. En el marc del 17è Cicle Solc, havent dinat, ball amb Bruel.
Dimecres, 20
Sant Boi � Llucanès.· Sant Baldiri.
A les 9 del matí, esmorzar a la plaça Nova, pa torrat arengades. A partir de les 10 del matí, Parc infantil i xocolatada per esmorzar a la plaça Nova. A les 12 del migdia, a l'església parroquial, missa en honor al patró, a càrrec de mossèn Àngel Franquesa, rector d'Oristà. A les 2 del migdia, dinar popular a la plaça Nova. Preu, 12 euros, gratuït per als menors de 10 anys. A partir de 2/4 de 5 de la tarda, ball amb Josep Maria.
Dijous,11
Oristà.' Xerrada: Les relacions familiars: els diferents estats emocionals dels infants. A les 8 del vespre al local social. Organitza, AMPA del CEIP llevant.
Prats � Llucanès.· Club Sant Jordi. A les 5 de la tarda, xerrada amb Albert Rumbo. Divendres, 22 Sant Boi � Llucanès.· Presentació de la nova tècnica de joventut del Consorci del Lluçanès. A 2/4 de 8 de la tarda, al local de Joves.
Dissabte, 23 Alpens.· Fira del Jovent. IX Trobada de forjadors, a la Fàbrica vella. Durant tot el dia, trobada de ferrers demostració de l'art de la forja amb l'elaboració conjunta de l'obra L'arbre de Vulcano, coordinada per Miquel Xirau Enric Pla, obertura de l'exposició. La batalla d'Alpens 1873. A la 1 del migdia, vermut d'època al Cafè de les Escaletes. A 2/4 de 6 de la tarda, la Batalla d'Alpens, primers moviments,
15 de maig del 2009 2/4 de 10, sopar Carlins amb ceba Savalls amb bacallà. Places limitades. Reserva fins al 20 de maig, al 93 857 80 75 o alpens@diba.cat Seguidament, la Batalla d'Alpens, el desenllaç. Dins els actes del 17è Cicle Solc, els Germans Rebaixinc, amenitzaran la Batalla. A continuació, sobre 2/4 de 12 de la nit, ball amb Ministrils del Raval.
Oristà.' Programació de la Tertúlia. Ball amb Fíling. A les 10 de la nit, a Ca l'Antònia. Organitza, la Tertúlia. Sant Boi � Llucanès.· Sant Baldiri. A les 12 de la nit, al local del Centre, Concert de Sant Baldiri, amb l'actuació del grup
Dime que tu no cantas, després discomòbil a càrrec de Manel Catllà.
Diumenge, 24
Alpens.· Fira del Jovent. A 2/4 de 9 del matí, esmorzar popular a la Fàbrica vella. AI matí, visita a les parades de la Fira i jocs per a la mainada, a la plaça Major. De 10 a 2, acapte de sang, al consultori municipal. Exposició de tapís a la sala d'actes de l'ajuntament. lX Trobada de forjadors. AI matí, continuació dels treballs als fornals. A les 12, entrega de guardons delir Premi Alpens de forja artística 2009 xerrada L'art de la forja, innovació tradició, a càrrec de Miquel Amblàs.
ls Torre d'Oristà.' 1 a Fira d'artesania 1 a Trobada de puntaires. A partir de les 9 del matí, al polígon industrial. Organitza, bar-restaurant Arbequina. ls Torre d'Oristà.' Festival de música rialles. A les 6 de la tarda, a la sala polivalent, musical Cançons a l'aire, pel grup teatral PEP Manel Juvi's. Organitza, Associació Centre Social.
Perafita.' Casal de la Gent Gran. Sortida a Sant Benet de Bages. Prats � Llucanès.· Últim dia per inscriure's a l'excursió a Barcelona del 7 de juny que organitza la UBIC de Prats de Lluçanès. Inscripcions a Viatges Lluçanès.
Sant Boi � Llucanès.· Sant Baldiri. Programació del 17è cicle Solc, actuació d'Astorets del Pirineu. A les 5 de la tarda, a la plaça Nova.
"El turisme espacial s'està posant de moda"
Lourdes Oró, enginyera aeronàutica, de Prats de Lluçanès
L'estudi de l'espai que ens envolta és un dels grans avenços que estan duent a terme diferents empreses a diversos llocs del món. A l'Estat francès, el CNES (Centre National d'Études spatiales), creat el 1961, és l'encarregat de proposar al govern d'aquest estat la política espacial i la seva aplicació en diferents camps. Té quatre seus, un d'ells a Kurou, la Guaiana francesa, els altres tres al mateix territori. A Tolosa de Llenguadoc hi ha el centre espacial on hi treballa des de fa uns mesos la pradenca Lurdes Oró, enginyera aeronàutica especialitzada en aeronavegació.
-Com vas trobar aquesta feina?
-En acabar els estudis a la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), a Castelldefels, em va sortir l'oportunitat d'anar a Tolosa a fer un màster durant dos anys. Ara preparo el projecte final de carrera, que és obligatori fer-lo en una empresa. Vaig fer la sol·licitud, després de les corresponents entrevistes em van agafar.
-Quins temes s'estudien a enginyeria aeronàutica i quines sortides professionals hi ha?
-La base és com les altres enginyeries però en l'especialització d'aeronavegació estudiem els sistemes de navegació circulació aèria, el disseny d'aeronaus, els sistemes de control estudiem perquè vola un avió, la seva estructura, el funcionament dels aeroports... Es pot treballar en companyies aèries, tant en les grans com en petits aeròdroms, en la indústria aeroespacial, en agències nacionals a internacionals d'aviació a en centres de recerca.
-A Catalunya anem prou avançats en els estudis espacials?
-Hi ha l'Institut d'Estudis Espacials que ara comença a fer màsters de formació, però és una especialitat força nova aquí. Jo vaig ser de la segona promoció que sortia de Castelldefels. A França estan molt més avançats en aquests temes i per això han pogut desenvolupar projectes com l'Airbus. A més des del CNES es fa molta feina de divulgació entre els més joves, es publiquen quaderns i llibres per a escoles i universitats.
-A la seu de Tolosa on tu treballes, hi ha gairebé mil set-cents empleats, quines tasques s'hi realitzen?
-Es treballen diferents temes com l'accés a l'espai, seguretat defensa, a també investigació. A més es dissenyen tot tipus de llançadors (coets), com per exemple l'Ariane 5, que permet a Europa situar satèl·lits de comunicacions com el Meteosat. També es generen vehicles espacials per portar materials a l'estació espacial internacional. en un futur s'estudia la possibilitat d'utilitzar aquest tipus de càpsules per enviar-hi persones, cosa que ja estan fent els americans.
-Quines són les teves feines diàries?
-De moment treballo força individualment fent l'estudi de la documentació que m'han passat. Bàsicament sobre els globus estratosfèrics, uns globus que poden arribar a enlairar-se uns 50 km d'alçada, eilloc considerat més a menys el límit entre l'atmosfera i l'espai. Són globus unes deu vegades més grans que els habituals que s'aprofiten per fer experiments com l'equipament de satèl-lits a obtenir dades metereològiqueso Jo estic estudiant la manera com el globus pot pujar fins a l'alçada que volem, la massa que poden portar el temps que hi poden estar.
-L'espai és prou conegut per la gent? Quines utilitats té el seu estudi?
-Sí, cada vegada més. A mi ja em fan preguntes força específiques, potser perquè la televisió en fa molta difusió, a més és un camp on hi ha grans avenços que no es donen cada dia, i que són notícia.
Ens beneficia molt a tots els governs hi donen cada vegada més suport. Per exemple per a la utilització dels telèfons mòbils, en els satèl-lits que ens donen dades meteorològiques, permet anticipar desastres naturals, saber què hi ha a l'univers
-Amb motiu de l'any de l'astronomia hi ha prevista alguna activitat pública?
-Fins ara hi ha hagut una trobada a la Cité de l'Espace, un museu on a part de les xerrades informatives s'hi va preparar una part lúdica destinada als més petits amb tallers per fer rellotges de sol, una exposició de telescopis a sessions d'astronomia a la nit. De cara a l'estiu se'n preparen altres. Hem de tenir en compte que el CNES no es pot visitar habitualment per això és una bona oportunitat. Estem parlant d'un lloc que desenvolupa tecnologia punta que té estudis informes als quals no hi tenim accés molts dels que hi treballem, sobretot en els apartats de seguretat defensa.
-En un futur, tens previst viatjar a l'espai?
-No, jo prefereixo mirar-ho des d'aquí. Pel tipus de formació hi estic encarada però es necessiten unes determinades qualitats físiques. A més els astronautes solen ser gent que ve de l'exèrcit. El turisme espacial s'està posant de moda i cada vegada és més a prop, encara que no és a l'abast de tothom pels diners. S'està treballant en una càpsula per a enviar gent a l'espai, però bàsicament ho treballen empreses particulars. Es tracta de viatges d'un parell d'hores, fins a 60 a 70 km, que et permeten veure la terra des de l'espai. S'haurà d'esperar en un futur a instat-lar una base a la lluna i fer turisme cap allà.
Roser Reixach i Brià
Discurs de fi de presidència al Consorci del Lluçanès
Eva Boixadé i Calm, al Ple del Consell general del dia 22 d'abril de12009, Santa Creu de Joglars
Ara fa un any i mig, aproximadament, vaig ser nomenada presidenta del Consorci del Lluçanès amb la certesa que aquest moment de deixar de ser-ho per donar lloc al relleu acordat arribaria.
Ha estat una experiència molt enriquidora i ha estat un honor per a mi poder estar al capdavant de la institució comarcal del Lluçanès. Estimo aquesta terra i tots totes sabeu que, més enllà d'interessos partidistes, l'he defensada hi he treballat.
Ha estat poc temps, m'hagués agradat continuar, no me n'amago. El treball en equip tan tècnic com polític que s'ha aconseguit és important particularment això em motiva.
Degut a aquest treball en equip en xarxa s'han pogut plantejar projectes i reptes importants. Jo crec que és només en equip en xarxa que es poden portar a terme.
En aquest sentit haig de dir que actualment el Consorci del Lluçanès té un equip tècnic cohesionat, il-lusionat, amb ganes de treballar de forma transversal en els projectes, amb estima pel territori i pel país, com a poques altres comarques hi ha.
És per això i per l'impuls polític, que el Lluçanès aquests darrers anys s'ha posat al capdavant de moltes iniciatives que han estat pioneres al nostre país. Els territoris veïns això ja ho veuen la nostra gent cada vegada noten més que sense el Consorci la nostra comarca tindria una devallada massa gran i ningú, si no som els propis ajuntaments del Lluçanès units, no ens trauria del mal tràngol.
Tots ho sabem i per això tots hem estat d'acord en recolzar la visió comarcalista del Lluçanès i defensar-la allà on ha calgut. Crec que aquest darrer any més que mai hi ha hagut compromís polític per tal d'apostar per al reconeixement oficial de la comarca. L'estudi de viablilitat comarcal va ajudar a conscienciar que aquest és el camí que els nostres pobles necessiten. L'aposta ha estat ferma per part meva espero que continuarà sent-ho.
Ara no fa gaires mesos un total de vuit alcaldes alcaldesses així ho vam plantejar al conseller de Governació en una reunió a Barcelona.
El balanç de la feina feta és molt positiu i no seria correcte deixar de fer esment del que ja s'havia anat aconseguint en la legislatura passada.
En aquests moment la tendència de progrés ja no es pot parar, ja que molts projectes engegats en aquesta època estan consolidats. Això no treu que cal evidenciar que els recursos econòmics que es reben no són suficients ni proporcionals a l'esforç que es dedica per tirar endavant. És en aquest sentit que cal perseverança i lluita per continuar amb aquesta inèrcia. Els diners no vénen sols i cal implicació, imaginació un pèl d'austeritat política, ja que de moment encara no som un Consell Comarcal.
Ara doncs, després d'aquest temps en el qual s'ha volgut treballar conjuntament, sense partidismes, els ajuntaments on les sigles de CiU són les que els representen, han decidit que ja era l'hora de fer el relleu, entenent que ara els seus representants ja estan a punt i al dia en la gestió del Consorci. Voldria donar les gràcies al vot de confiança que em van donar. Només m'agradaria dir que la representivitat política del Consorci al llarg de la seva història ha estat sempre equilibrada quant a les forces polítiques entenent que el nostre territori calia fer-ho d'aquesta manera. És per això que crec que cal que així continuï essent.
A l'igual que crec que la implicació ciutadana realment és útil i necessària. Els processos de participació han estat intensos en aquesta etapa, tal com crec que cal fer, i això ens dóna una tranquil-fitat per afrontar el nostre futur ja que els plantejaments que tenim sobre la taula, són fruit del consens de la nostra gent no de la dèria d'un o dos polítics de torn.
Territoris serens és el marc indubtableper on ens haurem de moure, per on tots plegats hem optat per tal de conti-
nuar creixent. He, i hem posat molta il-lusió i feina perquè això eixís a la llum perquè comencés a donar fruits. Crec que ho hem aconseguit, hem sabut implicar més territoris i en aquests moments tornem a ser pioners a Catalunya, amb el recolzament polític de Departamnet d'Innovació de la Generalitat de Catalunya, però falta molt per fer i depèn de tots nosaltres.
Les millores han estat importants, podríem citar-ne unes quantes com per exemple: la clara millora d'atenció als nostres joves a través de la convicció que ens calia fer un Pla Mancomunat.
La millora en l'atenció a la infància a través del centre obert de Prats on s'acullen infants i joves amb risc d'exclusió social.
Amb la continuació dels Espais de dia on s'atenen persones grans de tots els municipis de forma periòdica.
En la promoció de l'esport per a totes les edats a través de la contractació d'un tècnic d'esports i on els ajuntaments han cregut que era conjuntament que es podia fer.
Amb l'aproximació a les entitats i empreses del Lluçanès, les quals han vist un recolzament a moltes de les seves iniciatives, les quals són vitals per al nostre territori.
AI compromís cultural com a patrimoni per tal de promocionar-lo conjuntament a través del conveni amb l'associació Solc, Música Tradició al Lluçanès.
AI pas endavant que ha significat crear treballar en la Taula de Formació per poder tornar a tenir Formació Professional al Lluçanès à través d'un conveni amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per poder optar a formació continuada del Departament de Treball, també per a la formació permanent...
Moltes altres coses que són palpables i que ens donen fe ens han ensenyat que treballar plegats val molt la pena. Gràcies per escoltar-me confio que el futur de la nostra comarca queda recolzat amb la feina feta la que hi ha per fer des del Consorci. Moltes gràcies.
Suplements· de FIRA
Benvinguts a la Fira!!
Com sempre a finals de maig ens veiem a Fira a Alpens, enguany ens plau convidar-vos a passar un cap de setmana ple d'activitats intenses molt variades. Molts de vosaltres coneixeu les nombroses obres de forja que hi ha pel poble, doncs aquest any podreu veure alguns ferrers treballant en una obra conjunta que "plantarem" a la Fàbrica Vella... no us ho perdeu!! convençuts que l'art es pot potenciar des de molts àmbits, enguany hem fet el I Premi ALPENS de forja artística, diumenge al migdia en donarem el veredicte.
el dissabte a la tarda, la plaça major retrocedirà uns anys fins a l'època dels fets històrics de la Batalla d'Alpens, durant la III guerra carlina el 1873. Es tenyirà l'ambient de verd vermell per representar els bàndols carlins i liberals; no us perdeu la "Batalla" traslladada als nostres dies, que com no pot ser d'altra manera acabarem saltant ballant a ritme de folk dins el cicle Solc.
Us hi esperem!! Ajuntament d'Alpens
Joan Prat i Roca va néixer 1'1 d'agost de 1898 a Alpens, a Cal Vilamala, la mateixa casa que acollia la ferreria on el seu pare i el seu avi també van treballar com a ferrers.
En Joanet -com se'l coneixia entre el veïnat-, va passar la infantesa al poble d'Alpens. l'any 1920, amb 21 anys, el sorteig de quintes el portà a fer la 'mili', primer a Pamplona i poc després a Vilafranca del Penedès. Sempre a desgrat de la seva voluntat, va haver de participar a la guerra d'Àfrica -la Revolta del Rif, 'el desastre d'Annual' -, on com a bon ferrador va ser ascendit a 'Sargento Herrador'. Aquest rang li va comportar alguna estada al calabós, ja que era més proper a la tropa que als oficials. En aquesta època va conèixer Franco, de qui va llavors era un malparit!'.
Afnca i davant la poca feina de casa, va marxar a treballar primer a Tona i poc després a Barcelona, on contactee b el món cultural de la ciutat: el cinema al Capitol, la música al Liceo, el teatre al Tívoli i al l'Apolo. AI mateix temps, continuava treballant i aprenent l'ofici de ferrer, a la Travessera de ràcia. Encara a Barcelona, recordava que el G d'Octubre de 1934, després que lluís Companys declarés l'Estat Català, va anar a la Rambles per veure què passava i l'únic que va trobar-se va ser el Somatent i un grup d'homes armats que els van dir que el millor que podien fer era anar a casa, i així ho van fer.
1935.- la mort del seu germà Josep, l'hereu que s'havia quedat treballant a la ferreria deixa uns fills encara massa petits, i fa que ell torni a casa per fer-se càrrec de la feina a Cal Vilamala, on viuria fins la seva mort l'any 1985 (5 d'agost).
l'any 1943 es casa amb la Cecília Cases, anomenada Margarida, per ser filla de la rectoria de Santa Margarida. Amb ella tindria el seu fill, Ventura. Durant tot aquest segon periode a Alpens, en Joanet, a més de treballar de ferrer, participa activament en el grup de teatre del Casino -on les representacions es feien sempre en catalài al conjunt de tota la vida social i cultural del poble. la pesca, les partides del Canari a la fonda sempre mb el cigar als llavis i mantenint en tot moment fidelitat uns principis de clara identitat alpensina, lIuçanenca i de compromís amb al seu país. És per això i per la seva aportació al món de l'art de la forja que al1998, amb motiu del centenari del seu naixement rep a títol pòstum la 'Flor Natural dellluçanès', j 'dativa de les entitats GAll (Grup d'Actors dellluçanès) i Solc, música i tradició al luçanès. Evidentment, també el seu poble ha reconegut en més d'una ocasió la se,!ilasca, fins a la convocatòria del 'I Premi Joan Prat de forja artística', presentada per l'ajuntament amb motiu d'aquesta fira.
mestre d'aquesta època cobrava unes 1.000 pts (6€) a l'any.
Amb 200 duros (6€), es podia pagar la quinta, i no haver d'anar a servir pàtria.' Vaja, que un mestre ho tenia magre per no fer la mili!!
Joan Prat va dir d'ell mateix: 'Sempre he sigut pobre i més aviat rue'. en una entrevista que el periodista Ramon Besa li va fer l'any 1978
EI9 Nou) curiosament en Joan era una de les poques persones que als anys GO rebia el diari a casa (com a subscriptor de la Vanguardia). El197G, es fa soci fundador de l'Avui', el primer diari en català de després dél franquisme.
Informació cedida pel fons documental del GAll, recollida =.Qamb motiu de l'entrega de la Flor Natural al mestre forjador. @
Programa adreçat a ajuntaments i associacions culturals pert a l'impuls de projectes de dinamització, millora o creació de festes locals
cio
Solc, música i tradició al lluçanès T.93 8508281 - solc@pangea.org
Suplements de FIRA
La Fira del Jovent d'Alpens, centra les seves activitats al voltant de dos eixos principals: l'Art de la Forja i la Batalla Carlina. Quant al primer, durant tot el cap de setmana se celebrarà la IX Trobada de forjadors, una trobada de ferrers, on es portarà a terme un projecte en comú "l'arbre de Vulcano", un gran arbre de ferro forjat amb tantes branques com participants a la trobada, i que passarà a formar part del ric patrimoni de ferro forjat d'Alpens, tal com ha manifestat a la rella l'Enric Pla, ferrer del poble i estretament vinculat a l'organització de la fira. Dins aquest mateix àmbit, des de l'ajuntament s'ha convocat per primera vegada el Premi Alpens de Forja Artística. Les obres presentades al concurs es podran veure exposades a la Fàbrica Vella des del dissabte, i el veredicte es farà públic el diumenge a les 12 del migdia al mateix lloc. El premi es presenta en tres categories: 'Premi Joan Prat de Forja Artística' dotat amb 1.200 euros; 'Premi Alpens a Joves Forjadors', dotat amb un lot de material i destinat a estudiants d'art o menors de 30 anys, 'Premi Alpens a la trajectòria o divulgació de l'ofici de la forja', de caràcter honorífic en reconeixement a una tasca artística. Respecte a les activitats al voltant de la Batalla Carlina i la seva vinculació al municipi, la Fira aposta per la continuïtat d'unes iniciatives engegades l'any passat. Amb l'Enric Pla, i amb la Comissió 1873 parlem de tot plegat.
L'ART DE LA FORJA
Enric Pla
Quina ha estat l'evolució de la Trobada de forjadors al llarg dels 9 anys d'existència?
Vam començar una colla d'amics, que any rere any a anat creixent, i a passat a ser, junt amb Besalú, un punt de trobada dels forjadors a Catalunya.
Què és l'arbre Vulcano?
El projecte d'enguany, un gran arbre de més de 5 metres, on cada participant farà una de les seves branques, animals de tot tipus.
Amb quina finalitat es crea el 'Premi a la Forja Artística?
Amb la de donar a conèixer Alpens com a poble de forja, crec que no hi ha cap altre poble a Catalunya tant ric amb elements forjats als seus carrers, i alhora ampliar-lo amb les obres guanyadores.
Quina participació espereu tenir?
Cap a uns 40 forjadors, majoritàriament de Catalunya, Espanya Sud de França.
Com valores la participació dels artesans del Lluçanès en certàmens com aquest?
Molt positiva, gràcies a ells vam començar amb un petit nombre de participants del territori, que cada any s'ha anat estenent fins a ser internacional, seguim comptant amb la seva presencia.
Quina valoració fas del suport als artesans per part de l'administració central representada per Artesania Catalunya? Bona, enguany em fet un gran pas endavant, gràcies a la seva col-laboració.
CUINA CASOLANA - T. 93 857 81 61
LA BATALLA CARLINA
Comissió Alpens 1873
Tant important és l'esdeveniment com per dedicar-li una Fira i crear una comissió?
La mort de Cabrinetty es va entendre com un avís sobre la capacitat dels carlins en la guerra. Va ser un cop psicològic. A nosaltres ens interessa com a part de la nostra història. Cada poble té els seus moments identitaris aquesta batalla forma part de la cultura popular local, per la qual cosa era interessant donar-li un espai propi en la nostra agenda cultural. D'altra banda, és també una bona excusa, ja que ens permet estructurar una festa en el marc d'una rivalitat lúdica en un escenari, el del segle XIX, que no ha estat gaire explotat, fet que proporciona un toc diferencial respecte d'altres propostes.
La creació d'una comissió és per donar una estructura organitzativa a la festa, per formar un equip de treball destinat exclusivament a aquest objectiu delimitar-ho en relació amb altres activitats del poble.
Quins són els vostres objectius?
Els objectius inicial final coincideixen en què, a través d'elements de la nostra història passats per un sedàs lúdic divertit, es fomenti la participació popular en els actes del municipi. Així, aquest any voldríem consolidar elements positius de l'any passat anar arrodonint la proposta amb activitats noves.
Té potencialla Fira com a actiu econòmic i cultural del poble?
No sé fins a quin punt la paraula potencial serviria per descriure la importància de la Fira per al poble. Sí que podem afirmar que és un moment cultural destacat de l'any alpensí que és una bona possibilitat per als comerços locals, i per tant per l'economia del poble, però potser caldria veure-ho més com una oportunitat turística participativa.
Alguna novetat, respecte la proposta de l'any passat?
Doncs sí. Com dèiem, entre els objectius hi ha el d'ampliar i millorar les activitats però revelar les novetats ara perdria una mica la gràcia, per la qual cosa aprofito per convidar-vos a descobrir-les in situ a Alpens el dia 23 de maig.
Quina valoració feu del suport de l'administració central representada a través de programes com els Tallers per la Festa? Positiva, donat que Tallers per la Festa ens va ajudar a madurar la idea inicial i convertir-la en aquest "Alpens 1873: Cabrinetty contra Savalls". Des d'aquí voldríem agrair-los la col-laboració, Tanmateix, en ser un poble petit, sovint el que podem rebre de les principals institucions és, com a molt, simbòlic, això pot acabar limitant les possibilitats d'aquesta mena d'iniciatives.
Suplements de FIRA
Es va tancar a l'activitat tèxtil a finals dels anys 50 del segle passat
La Fàbrica vella, un projecte de poble
Alpens.- Si un espai del poble d'Alpens ha generat consens ha esdevingut projecte comú, aquest és, sens dubte, la Fàbrica vella. Sigui quin hagi estat el color del consistori alpensí en els darrers més de vint anys, d'una manera a altra i amb una a altra motivació, tots han treballat per fer possible que el poble disposés d'una infraestructura al servei de les necessitats locals i han trobat en la Fàbrica vella el camí per fer-ho realitat.
Tot va començar amb les negociacions generades des de l'ajuntament governat per Joan Cruells, amb la Caixa, que era qui s'havia quedat els edificis i el terrenyen fer fallida la fàbrica. L'ajuntament que va venir a continuació, amb Toni Ibarra d'alcalde, va acabr comprant els edificis de la fàbrica les vivendes i el terreny, aproximadament d'una hectàrea. El preu d'adquisició va ser de 15.000.000 de pessetes -90.000 euros-, i es van fer un seguit d'actuacions per fer viable el projecte, com ara finançar la compra total amb la venda a subhasta de les vivendes, elaborar el planejament urbanístic preveient la urbanització de tot el sector, i fent les obres bàsiques de manteniment per garantir que el local social es mantingués dret.
Toni Ibarra ha declarat a la rella que la Fàbrica vella "tenia unes característiques que feien del tot interessant la seva adquisició, com ara que és un espai cèntric ampli, que reuneix molt bones característiques per dotar el poble d'equipaments. Un espai únic al municipi".
Ibarra remarca el fet que tots els ajuntaments "han fet de la Fàbrica vella una aposta per al poble, fet que l'ha convertit en un autèntic projecte de poble, per damunt de diferències polítiques". Ibarra només es lamenta "que aquesta aposta no hegués pogut ser per al Casino, espai realment emblemàtic del poble d'Alpens".
L'experiència a la fàbrica Va ser a finals dels anys 50 del segle pas-
sat, la Fàbrica vella d'Alpens va tancar definitivament les portes es va acabar l'activitat tèxtil en aquest espai que ha esdevingut de referència per al poble d'Alpens. Una de les persones que hi van treballar fins al final és la Maria Cervera, qui amb 74 anys ens comenta la seva experiència.
De molt joveneta, "amb 10 i 12 anys, anava a recebre la mare quan tornava de treballar a la fàbrica, cap al tard, així no acabava d'arribar sola a casa". Després, anant anant allà, vaig començar a ajudar-la, vaig anar a fer bitlles, després vaig passar als telers petits amb vuit pintes, on feia teixit, més tard als telers amples, on fèiem roba de llençols".
Recorda que anar de casa a la fàbrica, a l'hivern, era dur, "abans nevava més que no pas ara, nevava molt, i anava de la Casilla a la fàbrica amb un bon gruix de neu, de nit".
Recorda que aquest trajecte l'havia de fer de pressa, perquè "teníem un encarregat que era una mica complicat i si arribaves uns minuts tard ens tancava la porta no ens deixava entrar". "Més tard -explica la Maria-, ens obria i ens les deixava anar així, dient si no havia cantat el gall, aquella matinada. Després el van canviar, no sé si perquè va marxar a es va morir. No feia pas tard cada dia, eh!, però era desagradable aquest tracte".
GIlAn YARIETAT DE COOUEI IAIADEI I lEI mUIORI POlTRES!!
Per la fira i sempre que vulguis, vine a comprovar-ho'!
•
bam:::st.eURlilltlliEdbe
La Maria ens comenta que en els darrers anys es feien dos torns que es volia implantar un altre torn de nit. Cobrava 6 pessetes per setmana. Quan va tancar la fàbrica, al cap d'uns anys, va entrar en una altra empresa que hi ha al poble, la SATI, on hi va treballar 22 anys més. La vida de la Maria Cervera ha estat una vida de treball al tèxtil, com en molts altres indrets del Lluçanès i del país. Avui, tot que "em falla la memòria i no recordo coses de la fàbrica que us poden interessar, sí que recordo bé les feines que hi vaig fer i a vegades penso que m'agradaria tornar-ho a fer tornar a viure el que vaig viure en la feina a la fàbrica".
Local sociocultural
Actualment, l'ajuntament ha convertit la Fàbrica vella en el local sociocultural del poble, a partir de projectes finançats pel PUOSC de la Generalitat de Catalunya la Xarxa de municipis de Diputació de Barcelona. D'aquesta manera, xerrades, exposicions, actes oficials a les activitats de les associacions locals tenen un espai que ha millorat el dinamisme del poble. En una assemblea de poble celebrada l'any 2003, els mateixos veïns van mostrar l'interès per a aquest espai avui ha esdevingut realit�t. AC
La fàbrica vella abans de la remodelació actual/F.: Ai. Alpens
Hora de mullar-se
Joan Roma i Cunill, president deia Federació XI del PSC
Ho dic en sentit figurat, que ningú pensi que animo la gent a parar la pluja, sense cap protecció. De fet, aquest any no perilla que hi hagi problemes d'aigua en cap indret. Estem ja cansats de pluja, i ja seria hora de que el bon temps s'estabilitzés unes quantes setmanes. En fi, tornem al tema que m'ocupa avui, aprofitant les pàgines de la rella.
Quan dic "és hora de mullar-se", vull expressar el que tots diem quan una persona explica com s'haurien de fer les coses, o critica com es fan, proposa solucions per tot.
A tots els pobles ciutats tenim persones d'aquestes. Moltes, són persones de bona fe, amb molt temps per voltar pel poble, i que passen el temps mirant les obres de l'ajuntament o de particulars, tot fent-hi les crítiques pertinents. Són els "arquitectes o enginyers" alternatius als oficials i que a tot li troben pegues o altres solucions de les proposades o en estat d'execució. Fins aquí tot bé, perquè és saludable la crítica la supervisió de tot el que es paga amb diner públic.
Ara bé, n'hi ha d'altres que ja tenen més mala baba expliquen les obres a d'altres posant-hi detalls o temes que res tenen a veure. I fent suposicions sobre
el cost, els materials, la qualitat, que són conjectures inventades per fer mal. Suposo que tots tenim exemples d'uns altres, i tots sabem del què parlem. He triat avui aquest tema perquè estem just a la meitat del mandat dels actuals ajuntaments. Han passat dos anys de les darreres eleccions municipals, i en queden dos més per tornar a elegir els representants a l'ajuntament. En els pobles del Lluçanès ens coneixem tots, a la vista de l'existència de persones que creuen que ho farien millor, res més encertat que animar-los que es presentin en alguna candidatura de les existents o s'animin a formar part d'alguna de nova. És molt saludable passar per un ajuntament per veure les dificultats i les possibilitats de fer coses des d'un altre angle de la vida.
En general, els que més critiquen i xerren són els menys entusiastes a l'hora de mullar-se i posar-se en una llista. Tenen por de quedar malament i de mostrar les contradiccions entre el que deia abans d'entrar a l'ajuntament i el que fa una vegada està a dintre.
Per això, habitualment la gent de partit, busquem persones menys "crítiques" de paraula, però més efectives de fets.
Gent que ja participa en associacions, entitats, clubs o plataformes i que s'han
mullat per temes del poble. Aquestes persones sí mereixen confiança perquè han posat en pràctica les seves discrepàncies envers un tema determinat.
Són gent de garantia com per entrar en un ajuntament i fer una bona feina.
A tots els pobles n'hi ha i són la base de la formació de candidatures a les eleccions municipals. No fa falta tenir grans estudis, títols o altres mèrits per esdevenir regidor o alcalde. El més important és tenir ganes de millorar les condicions del poble ser constant en la dedicació la feina. Amb aquestes qualitats, la feina municipal ha de ser positiva a la força. I de feina sempre n'hi ha, i en uns pobles més que en altres, en funció de l'actuació dels equips de govern anteriors. Però, per molt que hagin treballat sempre han quedat coses per fer i millorar, sobretot en l'apartat de serveis.
En fi, que comença el compte enrere de les properes eleccions municipals de la primavera de 2011, i és hora de buscar les persones més adients, per formar equips sòlids que vulguin col·laborar a transformar la realitat del país, començant pel seu poble. És un repte alhora una gran oportunltat.
Qui cregui que ho pot fer, és hora de mullar-se.
Les institucions manifesten el seu compromís amb el futur del Cicle Solc
L'acte inaugural va servir per presentar el conveni entre l'associació Solc i el Consorci
inagural del17è Solclla rella-MR
Lluçanès.- El passat diumenge, dia 3 de maig, es va fer l'acte inaugural de la dissetena edició del cicle Solc al Lluçanès, que enguany estrena format organitzatiu, després del conveni signat per l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès i el Consorci del Lluçanès. L'acte, que substituïa el pregó que s'havia anat fent en els darrers anys, es va fer a la seu del Consorci, a Santa Creu de Joglars, en el marc de la Fira de Maig d'aquesta localitat, habitual acte inicial del cicle Solc.
Eva Boixadé, cap de l'àrea de Cultura del Consorci, va obrir les intervencions amb una referència a la feina feta durant aquests anys la importància del cicle Solc com a referent cultural del Lluçanès, a la comarca enllà del propi territori. Es va mostrar satisfeta de l'acord aconseguit va desitjar molts anys de vida a la iniciativa. El següent a intervenir va ser Aleix Cardona, actual president de l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès, que va repassar el procés d'elaboració del conveni, va agrair a la Diputació i a la Generalitat el compromís la confiança demostrada amb
Solc durant aquests disset anys va encoratjar tothom a participar gaudir d'una nova edició d'un dels festivals més importants que es fan las Països Catalans en aquest terreny de la música tradicional.
Carles Vicente, gerent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, qui es va mostrar, institucionalment personalment, molt satisfet del vincle existent amb Solc, recordant que va ser a l'acte fundacional de l'associació, va comprometre el treball de suport a la iniciativa per al futur.
Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del departament de Cultura Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalaunya, va voler fer avinent la importància que té per al CPCPTC donar suport a una proposta de la trajectòria del Cicle Solc, de ser en l'acte per fer-ho palès va encoratjar les institucions a seguir treballant conjuntament per garantir el futur del cicle.
L'acte el va tancar el president del Consorci, Josep M. Masramon, amb paraules d'agraïment a les parts impli-
cades, de compromís amb el Lluçanès i amb el Cicle cridant tothom a seguir treballant com fins ara per fer possible la continuïtat de la pro-
posta. L'acte va comptar amb la presència d'una trentena de persones, entre les quals diferents alcaldes regidors de la comarca. VwL
Comunicat de premsa del Consorci
Arranca
el 17è Solc amb gran participació
Santa Creu de Jutglar va acollir el passat diumenge 3 de maig l'acte d'inauguració del Cicle Solc 2009, enguany organitzat pel Consorci del Lluçanès juntament amb l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès.
( ) El Cicle es va estrenar amb els Acordionistes del Solc, que van acabar d'animar la jornada amb una actuació que va durar gairebé 3 hores. Un gran nombre de públic va omplir la plaça ja que unes hores abans es va celebrar el dinar popular organitzat per la Comissió de Festes de Santa Creu que va comptar amb unes 130 persones. No es podia esperar un millor començament per aquesta 17a edició del Cicle. La jornada es va completar
amb altres activitats de la Fira com ara parades de productes artesans, mostra d'oficis, mostra de bestiar autòcton dels Països Catalans, trobada de socis del Club del Gos d'Atura Català, una exposició de fotografies "El camí ramader central del Lluçanès" també el tríptic de les "Rutes de transhumància al lluçanès. El camí central" a càrrec del Consorci del Lluçanès. Els geganters de Prats de lluçanès i els grallers de Sant Bartomeu del Grau també hi van participar amb una cercavila pel poble. La novetat d'enguany va ser l'actuació del Ramat Musical, un projecte ideat dirigit per Martí Ruiz (més informació a www.ramatmusical.blogspot.com ).
L'acte
Ball de plaça a Santa Creu/F.: Begonya Molins
L'any passat ja va aconseguir el tercer lloc
Just Sociats aconsegueix el tercer lloc a la cursa de muntanya de Sóll,er (Mallorca)
Sant Feliu Sasserra.- El passat diumenge, dia 3 de maig, es va disputar la X Cursa de Muntanya Vall de Sóller, que transcorria pels magnífics paratges de la Serra de Tramuntana de Mallorca amb un total de 23.5km i uns 2.800 metres de desnivell acumulat.
La sortida estava situada a la plaça de Biniaraix, es pujava pel barranc de Biniaraix fins el puig del Castanyer, per perdre una mica d'altura enfilarse fins al pic de l'Ofre, punt culminant de la cursa situat per sobre deis 1.000 metres sobre el nivell del mar.
A partir d'aquest punt, amb un ràpid i directe descens, els corredors baixaven fins a la vall de Sóller per arribar, desprès d uns 3 km finals pla-
Entrenament clínic per
ners, al bellmig de la plaça Major de Soller.
La cursa va estar dominada per l'atleta de Sóller de la selecció catalana de curses de muntanya, Tòfol Castanyer, que des de les primeres rampes va marxar en solitari; per darrera seu, l'atleta de la Selecció Catalana del Club Atlètic Manresa Just Saciats va imprimir un fort ritme que la resta d'atletes no van resistir, de manera que va coronar l'Ofre en una còmoda segona posició; però en els darrers quilòmetres més planers de la cursa, Saciats es va veure superat per Xavier Espinya, que va fer una cursa de menys a més va aprofitar que Saciats encara no es troba en el seu estat de forma
a l'hoquei de la comarca
Lluçanès.- Fa un parell de mesos, entrevistàvem, a les pàgines de la rella, el Club Patí Lluçanès, feien esment d'una proposta que en diuen entrenament clínic. Llavors comentaven que era una demanda que feien a la Federació "perquè vinguin a valorar els nostres jugadors i l'entrenador en pugui treure més rendiment. Tenim ganes de formar una bona escala d'hoquei a partir de la base que anem fent als diferents pobles". Aquesta idea ja s'ha concretat, el proper dia 3 de juni es durà a terme aquest tipus d'avaluació "que serveix per tenir un coneixement més precís del patinador per poder-ne millorar la tècnica", ens comenta Aleix Compte,
entrenador del club.
Per fer possible aquest entrenament clínic es comptarà amb entrenadors patinadors patinadores de primera línia. En ser el segon any de la secció d'hoquei i el primer de competició, "sembla del tot interessant que els alumnes que han de ser el referent d'hoquei a la comarca disposin de les màximes facilitats per la seva evolució en aquest esport".
La Federació Catalana de Patinatge facilita, als clubs que ho sol·liciten, l'opció de poder prtmocionar i potenciar les capacitats dels alumnes, i de cara a captar nous alumnes, amb la participació dels millors jugadors i porters del món". AC
més òptim, per superarlo. D'aquesta manera, l'atleta sanfeliuenc afincat actualment a Terrassa, va entrar en
ú'v\J�e
una còmoda tercera posició, repetint el resultat aconseguit en l'edició de la cursa de l'any 2008. VwL
CLU B PATí LLUCAN ÈS
Busquem:
- Patinadors/res grup de xou gran (necessari Certificat de xou o Certificat)
Entrenaments:
-dimecres de 3:30 a 5:30 (Prats)
-dissabtes de 1 a 3 (Perafita)
- Nalls i tInes de que�patinar
Just Saciats pels carrers de Sóller/F.: JS
15 de maig del 2009
Poseu els vostres anuncis telefonant al 93 850 82 81 o enviant un correu a larella@mesvilaweb.cat
ES VEN
.ES VEN remolc càmping tipus Comanche marca
Artiach, en molt bon estat, amb avancé, cofre altres. Preu, 350 euros. T.: 6609093 92. (R29/15).-
·VENC màquina de cosir Sigma, amb moble, en bon estat, maniquí peu de fusta i cos de tela antic, de talla 42. Ideal per penja-roba en casa de poble. Les dues coses, 200 euros. T.: 93 888 04 21 -caps de setmana-/ 629 37 44 19. (R29/7).
·VENC taula saleta antiga en molt bon estat per 200 euros; làmpara de vidre gravat de color blau, peu de bronze, àngel alat, per 60 euros. Les dues coses, 250 euros. T.: 93 888 04 21 -caps de setmana-/ 629 37 44 19. (R29/6).
·VENC Fiat Punto 1300JTD, 4 anys, 2 places, matrícula 6771 DFZ. Preu, 3.500 euros. T.: 93 853 00 16. (R29/3).
·VENC mel de collita pròpia. T.: 679445433. (R29/2).
·ES VEN dalladora de discos.
Preu a convenir. T.: 93 888 92 67. (R28/14).
·ES VEN pis a Moià. Cèntric. Planta baixa. Dúplex -3 habitacions, 2 cambres de bany, cuina, menjador-. Amb calefacció molta claror. Molt tranquil. Plaça de pàrquing pròpia. De particular a particular. T.: 616 84 31 01/93 856 05 40 (R28/10).
.ES VEN moto Yamaha 250cc SR Special Classic, de l'any 1997, amb 24.000km. Preu, 850 euros. T.: 667 25 54 OO. (R28/8).
ES VEN càmera fotogràfica Nikon F75 analògica, nova. Preu botiga, 700 euros. Preu venda, 250 euros. T.: 620 03 61 55. (R28/7).
-ES VEN bicicleta de muntanya Treck, poc ús, any 2008. Preu, 500 euros, negociables, T.: 620 03 61 55. (R28/6).
-VENC caldera mixta de gas natural (aigua sanitària calefacció), estanca, marca Ferroli, model Domi Compack, 20.000kcal/h amb molt poc
funcionament (només ha funcionat per aigua calenta) acompanyada per canonades de connexió. Preu, 600 euros.
T.: 646 76 26 42. (R28/4).
-ES VENEN 10 peces de planxa pintades blanques per fer un tancat o una teulada de cobert. 1 peça de 3,20m llarg x 1,20m d'ample 9 peces de 2m de llarg per 1 ,20m d'ample. T.: 93 856 03 32. (R28/3).
·VENC rentaplats i sofà 3 places + butaca individual. Tot nou per estrenar. T.: 699 67 58 50. (R28/2).
.VENC pis a Sant Boi de Lluçanès, davant de la farmàcia. 3 habitacions, 2 banys, menjador gran. T.: 687 28 78 19. (R28/1).
·VENC moto GAS-GAS TXT 270, de trial. Seminova. Preu a convenir. T.: 646 31 87 39. (R27/6).
-ES VEN moto supermorad 49cc, ben conservada. T.: 669 45 03 88. (R27/1).
-ES VEN màquina de tabac Azcoyen Max.15. T.: 696 93 01 27. (R26/5).
-ES VEN batedora-mesclado
ra Sammic BM-22. Capacitat, 20 litres. Amb tots els accessoris. Molt útil per pastisseries, pizzeries, forneries T.: 69693 01 27. (R26/4).
VENC molí per fer pinso, elèctric, de 40cv, mescladora, bàscula, visenfins i altres accessoris, en molt bon estat. També cuba de pinso per a tractor de 7.000kg. T.: 600 57 08 95. (R26/3).
ES VEN apartament a Cambrils totalment equipat, molt a prop de laplatja, 43m2, una habitació, dues piscines, supermercat i restaurant en el mateix edifici, zona tranquil·la ideal per família amb nens. Preu, 129.000 euros negociables. T.: .639142693. (R26/2).
-ES VEN camada de York shire. T.: 679445433. (R26/1).
ES LLOGA
.LLOGUER d'habitació-despatx a Osona sud, prop RENFE i bus, a peu de carrer. Persona no fumadora. 420
euros/mes a partir de juny. T.: 669 80 02 50. (R29/12).
·LLOGUER de petit apartament moblat a Balenyà. 480 euros + fiança. Demano informes. Preferentment persona adulta, no fumadora. No es permeten animals. T.: 670 66 9530. (R29/11).
·LLOGO pàrquing al carrer Resclosa, 21, de Prats de Lluçanès. Bona entrada i sortida. T.: 93 856 02 82. (R29/4).
-ES LLOGA apartament a l'Estartit per als mesos de juny, juliol, agost i setembre. Cabuda, 6 persones. Amb jardí, barbacoa, 3 piscines comunitàries. T.: 93 850 81 45 -tardes-. (R29/1).
·LLOGUEM apartament a l'Escala. Cabuda de 6 a 8 persones. Situat a prop del mar, amb zona enjardinada i 3 piscines. T.: 93 856 03 67/699 91 48 61. (R28/13).
.ES LLOGA casa unifamiliar, nova, semimoblada, a Prats de Lluçanès. Preu, 650 euros. T.: 6299477 51. (R28/9).
-LLOGO pis plaça de pàrquing, àtic 2a, al carrer Pau Casals, 54, de Prats de Lluçanès. T.: 649 91 24 08Soley-. (R28/5).
-ES LLOGA/ES VEN nau de 500m2/1.000m2 en zona urbana. Ampli aparcament, a Hostalets de Balenyà. T.: 670 66 95 30. (R26/8).
-ES LLOGA apartament equipat a Centelles. 550 euros al mes. T.: 669 80 02 50. (R26/7).
-LLOGO nau industrial-comercial a Olost. 350m2, al polígon industrial Colldelram. Accés al polígon entrada a la nau per a grans camions. T.: 607 48 58 54/ info@palets.cat (R26/6)
S'HA PERDUT
-S'HA PERDUT una creu d'or i una de plata a Sant Feliu Sasserra. T.: 93 813 90 03. (R29/5).
-S'HA PERDUT un cordó (cadena) d'or a Olost. Té un gran valor sentimental, agrairia si algú l'ha trobat es fiqués en contacte amb mi. T.: 93 812 91 52. (R28/11).
ES COMPARTEIX
-ES COMPARTEIX pis a Osona sud. Persona del país, no fumadora, neta. Bany dins l'habitació. Demano informes i fiança. 280 euros/mes + despeses. T.: 669 80 02 50. (R26/9).
S'HA TROBAT
-S'HAN TROBAT claus de pis al Roure de la Senyora, de Sant Boi de Lluçanès. AI clauer hi ha fotos de nens. Dia 5 d'abril. T.: 93 857 80 06. (R27/3).
ES BUSCA
-BUSCO persona per compartir pis. Habitació amb bany individual, pis nou moblat. 270 euros + fiança. Persona del país, no fumadora. A partir del mes de juliol a Balenyà, a prop de RENFE bus. T.: 6698002 50. (R29/10).
.BUSCO/COMPRO jocs de taula, marca NAC -anys 80-90. Segur que en tens a casa, eren d'aventures, temàtics o bèl·lics. T.: 658 54 97 93. Cie: etxeberri@mailpersonal.com (R29/9).
-BUSQUEM gent que vulgui tocar en el grup de batukada. T.: 679 81 87 75. (R29/8)
.BUSCO una persona a qui Ii agradin els animals que tingui lloc per poder quedar-se el meu gos. És un pastor alemany d'un any i mig. Porta totes les vacunes el xip. T.6583821 31-tardes-. (R27/4)
ES REGALA
-ES REGALEN gatets molt macos amigables. T.: 69614 53 29 -vespres. (R28/12).
ES COMPRA
.COMPRARIA sofà-llit, rentadora i nevera petita, que estigui seminou. T.: 669 80 02 50. (R29/13).
.COMPRARIA sunyer matalàs de 135cm. Puc pagar 60 euros. T.: 93 882 06 16. (R29/14).
Margarita Masramon Petitbó
PRATS
Avda. Pau Casals, 46 1 r Tel. 938560576 Fax. 938560065 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
E: mail: caslellot@graexca.com WI\W.graexca.com
Samuel Gómez
Muntador de: Folsos soslres
Envons prefabricols ((artó-guix)
A·lllamenls lèrmics acúslics
T.: 938560614 - 636 671877
Mossèn J. Valls, 3, 3r, 2a 08513 Prats de Lluçanès
EXCAVACIONS I TRANSPORTS DEL LLUÇANÈS, S.L. C/ Pagesia núm. 11 08513 Prats de Lluçanès
