Revista quinzenal del LLUÇANÈS 3 d'octubre del 2008 número 214
la Fira de l'Hostal del Vilar
la rella reparteix 500 exemplars de l'extra de la revista
Lluçà i Sant Bartomeu participen a les Jornades Europees del Patrimoni
I la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la rel
Massiva assistència a la Fira de I'Hostallla rella-TParareda
Ara fa 25 anys que, amb molta il-lusió, vam obrir la botiga. Vam apostar pel consum de productes naturals. No ha estat una tasca fàcil, però tant el temps com tots vosaltres ens heu donat la raó.
Ha valgut la pena!
Moltes gràcies a tothom.
Per agrair-vos la vostra confiança, farem el 25% de descompte en alguns dels nostres productes, començant per la gelea reial.
Som la vostra botiga de salut
25 anys dels diables Rocadepena
Alpens viu la festa major més "diabòlica"
Alpens.-
Els 25 anys dels Diables Rocadepena han marcat aquest any la Festa Major d'Alpens. Divendres
van organitzar una passacarrers amb totes les feres de la colla, els gegant i els cap grossos; i dissabte, tant els versots com el correfoc van reunir persones que hi havien participat ens edicions anteriors en especial, les persones que ara fa vint-i-cinc anys van començar l'aventura de fer una colla de diables a Alpens, i uns anys mes tard a representar els versots com a acte teatral de la colla de diables. Ara ja una tradició que més viva que mai, els joves del poble segueixen portant amb molta il·lusió.
Per a l'ocasió, els diables actuals van estrenar vestits i van treure a la plaça la Damiana, el primer drac que
del 3 al 12 d'octubre
va tenir la colla, i que després d'un bon repàs han arreglat de nou per poder-la fer ballar pels carrers d'Alpens. Un altre acte amb caràcter memorial va ser la projecció d'imatges "Gent i Paisatges d'Alpens" del 1964 al 2000. Una entrega que la família de Jaume Sesé, que morí aquest any, ha fet a l'ajuntament que divendres van explicar delicadament al públic atent i curiós.
També, com cada any, hi ha hagut força gent durant tots els actes, la Dansa Alpensina, ballada el diumenge a la plaça, reuneix famílies i amics sota les notes de la cobla per mirar atentament els passos dels joves que la ballen que en aquesta ocasió van fer allargar el so de les tenores mentre els nois aguantaven les noies amb els braços aixecats. M.B.
EXPOSICiÓ "4 RRRRes"
Sala d'Exposicions de Cal Bach.
De dilluns a divendres de 9 a 13 h i de 15 a 18 h, dissabtes i diumenges de 10 a 14 h.
Cedida per la Diputació de Barcelona
6 i 11 d'octubre
XERRADA "Prats encaixa amb el reciclatge"
Sala d'Exposicions de Cal Bach.19 h.
12 d'octubre
FESTA DEL RECICLATGE
Plaça Nova, a partir de les 10 h.
del 13 al 16 d'octubre
EXPOSICIO "Orgànica"
Jardins de Cal Bach. De 9 a 13 h i de 15 a 18 h. -
Cedida per l'Agència de Residus de Catalunya
del 13 al 1 7 d'octubre
EXPOSICiÓ "Art Reciclat"
Sala d'Exposicions de Cal Bach. De 9 a 13 h i de 15 a 18 h.
CAMPANYA
La Damiana i els Diables durant la Festa Major/F.: MB
Agëncia de
Col-lapse total a les carreteres de la zona
Prop de 6.000 persones visiten la Fira de l'Hostal
Alcaldes de Sant Bartomeu, Perafita, Sant Boi, i el cap de l'oposició de Sant Boi, amb Miquel Arisa, del Consell Comarcal d'Osona, a la Firallo relloJP.
Sont Agustí de Lluçonès.· El passat diumenge, 28 de setembre de 2008, es va celebrar, un any més, la Fira de l'Hostal del Vilar, de Sant Agustí de Lluçanès. Els actes van començar al dissabte 27 de setembre al local del centre de Sant Boi de Lluçanès amb una Jornada tècnica. En aquesta xerrada la va introduir l'alcalde de Sant Boi, Josep M. Masramon, tot donant la benvinguda. A continuació, va fer una introducció el director tècnic del Consorci del Lluçanès, Ber-
nat Vilarasau. Seguidament, el director General de Comerç de la Generalitat de Catalunya va donar una visió general de la comercialització agroalimentària finalment, van intervenir tres especialistes en el tema. Aquests, Marta Roger, de Cardadeu, al Vallès, Jordi Rovira, de Casa Malla, de Sagàs, al Berguedà, i Ramon Berengueras, de l'empresa Formatges Betara, amb seu a Perafita i Olost, van explicar la seva pròpia experiència dins aquest sector com van
Mossos desbordats per l'afluència massiva de vehicles a la Fira dels buscadors de bolets/lo rello. TP.
començar. Per a tancar el tema, Eva Boixadé, Presidenta del Consorci del Lluçanès, va posar fi a aquesta jornada. AI dia següent, pròpiament el de la Fira, es va poder observar durant tot el matí l'exposició de bestiar maquinària agrícola ramadera, junt amb la mostra d'oficis artesans. A partir de les 9 del matí van començar a arribar els primers espectadors per no perdre's la demostració d'elaboració de la matança del porc a càrrec dels artesans de Sant
Agustí Sant Boi de Lluçanès. Aquesta demostració va perdurar al llarg de tot el matí. AI migdia, com cada any es va fer el gran dinar de fira després de dinar, ball amb Jordi Bruch.
Cal dir que aquesta fira va ser tot un èxit gràcies a l'acompanyament que va fer el dia i al fet de ser un dia festiu. S'ha estimat des de l'organització que al llarg de tot el dia va haver-hi al voltant d'uns 6.000 visitants, i també al voltant de 350 persones al dinar. AD
Els
lès. ler-
es La maquinària, part destacada cada any a la fira, envoltada de la munió de gent que assistí a l'edició d'enguany, en diumen-
"a ge, i que va representar un rècord de públic.lla rella.TP. mb
ser Imia
la rella reparteix
500 exemplars de l'extra de la Fira
Sant Agustí de Lluçanès.· U n any més, la rella va ser present a la Fira de l'Hostal del Vilar amb un número extra de la revista, amb un suplement de vuit pàgines en color amb informació actual històrica de la Fira del Lluçanès. Enguany, 500 exemplars es van repartir entre els assistents, amb la col-laboració de l'organització de la Fira i del Consorci del Lluçanès, que van repartir revistes des dels nitdia ms 'ollar. is. respectius espais.
Com en anys anteriors, l'extra contenia informació sobre l'experiència de persones que havien mantingut un lligam estret amb la fira en èpoques anteriors i que explicaven l'evolució que aquesta ha sofert amb el pas del temps. Enguany, els reportatges han estat elaborats per la Roser Reixach. Igualment, l'alcalde de Sant Agustí, Josep Pujol, feia una salutació. A internet, Vilaweb Lluçanès el blog de la rella recullen aquesta informació i es pot accedir als textos. Red.
Tot i que en menor quantitat, el bestiar també va ser present a la Fira de I'Hostallla rella. IP.
Mostra d'empreses turístiques· Mostra d'entitatsdel Moianès Mostra de destins turístics Mostra d'artesania del Moianès Espai gastronòmic"El Moianès ve de gust"· Productes de la terra' La cuina de carmanyola
Caminada Escenaride la Fira:Concerts,actuadons infantils,danses, teatre Tallers pels petits. Presentació de nous productes turístics Degustadons La comarca convidada Exposicions Esportsd'aventura Gegants· Grallers Pedalada popularpel Moianès· Correfoc infantil Activitats peravis i néts Itineraris 1 molt més!
CONSORCI DEL MOIANts � -' '; -l'
Can Carner. Joies, 11-13 08180MOIÀ 1938301418 cmoianes@diba.cat
el racó de la feina
(93 S50 S2 Si)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
(RF/2-212) Busquem cuidant per a granja de porcs del Lluçanès. Imprescindible experiència mínima 2 anys. Interessats enviar currículum a rrhh@gepork.es o 1: 93 850 04 11.
(RF/4-211) Falta dependenta per botiga de roba a Vic. Matins dissabtes. 1: 93 853 02 40/636 72 27 56.
(RF/1-209) Empresa de transports del Lluçanès necessita personal que disposi de carnet 8 o C per cobrir diferents llocs de treball. 1: 677 41 27 55.
Oferies
(RF/2-214) Infermera, de 46 anys, amb experiència, s'ofereix per cuidar gent gran a domicili. 1: 619 54 86 1 O
(RF/1-214) M'ofereixo per fer treballs artesanals amb fusta, pedra i guix, o restaurar o fer mobles nobles. 1: 657 22 77 62-Carles.
(RF/2-213) Senyora de Prats de Lluçanès s'ofereix per netejar cases. 1: 93 850 82 93-Anna-.
(RF/1-213) Infermera, de 46 anys, amb experiència, s'ofereix per cuidar gent gran a domicili. 1: 619 54 86 10.
(RF/1-212) M'ofereixo per fer feines de neteja, en general. 1: 620 13 11 06.
(RF/2-211) Parella busca feina de qualsevol tipus. 1: 660 72 22 49.
(RF/1-211) Noia de 34 anys busca feina a hostaleria. Carnet i cotxe propi. 1: 660 72 22 49.
(RF/2-210) M'ofereixo per ferfeines de pintura decorativa -Xavier-. 1: 696 679789.
• (RF/1-210) M'ofereixo per fer podes, tales i neteja de petites parceles forestals. 1: 620 30 53 79.
(RF/3-208) M'ofereixo per fer dosses particulars d'acordió diatònic, a Torelló. Tots els nivells HAVIE. 1: 93 8595500 -tardes/nits-.
(RF/2-208) Noia busca feina de monitora de menjador. 1: 684 980 999. (RF/1-208) Ens oferim per fer feines de paleta i fusteria. 1: 626 10 93 51Joan-/ 645 66 33 80-Carles-
ELS ACTES DE LURDES DONEN UN SUPERÀVIT DE 3.000 EUROS.- Amb un expressiu Sou fantàstics!, la comissió de voluntaris organitzadora de la acelebració del cinquantè aniversari de la remodelació del santuari de Lurdes, ha distribuït un full informatiu a tall d'agraïment i per fer públics els comptes de les activitats realitzades en l'esmentada celebració.
Després d'agrair la col·laboració de tanta gent en els preparatius de les activitats la participació en els actes, la comissió fa un repàs de les despeses i els ingressos que ha comportat tal activitat.
De moment, té un superàvit de més de 3.000 euros, que estan a l'espera del tancament de les iniciatives pendents, com ara l'edició d'un llibre la reparació d'una placa.
El full distribuït acaba amb un eloqüent: Una vegada més, moltes gràcies i que la Verge de Lurdes us beneeixi us guardi sempre.VWL
EL CONSORCI DEL LLUÇANÈS GESTIONARÀ
ELS FONS LEADER 200713, A TRAVÉS DEL GRUPS
D'ACCiÓ LOCAL (GAL).- A inicis del mes de setembre es va constituir formalment l'assocracio per el Desenvolupament Rural de la Catalunya Central, integrada pel Consell Comarcal del Berguedà, els Consorcis del Moianès, del Lluçanès de les Valls de Montcau com agents públics i diversos agents que actuen en representació del sector privat. Aquest grup d'acció local gestionarà el proper programa de fans europeus Leader 2007-13. Segons les directius del Departament d'Acció Rural, els objectius dels ajuts seran molt similars als d'edicions anteriors.
A diferència dels anteriors programes les convocatòries seran anuals. Tot i que encara no s'ha concretat es preveu
3 d'octubre del 2008 que entre finals d'aquest any principi de l'any següent es publiqui la primera convocatòria. MSS
EL SERVEI CATALÀ DEL TRÀNSIT I ELS MOSSOS INICIEN UNA CAMPANYA DE SEGURETAT PER ALS INFANTS EN ELS COTXES.La campanya consisteix en la distribució de 25.000 tríptics informatius a les entrades de les escoles i té com a objectiu que augmenti l'ús d'aquests sistemes, donat que les dades que difonen aquests organismes estableixen que més d'un 50% dels casos de mort a ferits greus en accidents en la franja d'edat entre a i 12 anys vénen motivats per la manca d'aplicació d'aquestes mesures preventives. VwL
CLASSES DE DANSA DEL VENTRE, IOGA, ANGLÈS INICIAL A SANT BOl DE LLUÇANÈS.- La regidoria de Cultura de l'ajuntament de Sant Boi de Lluçanès ha impulsat nous cursos per aquest hivern. Curs d'anglès inicial, classe de Ioga i classe de Dansa del Ventre classe de Gimnàs. Les classes començaran la primera setmana d'octubre les matrícules encara estan obertes. Per més informació a per apuntar-se cal adreçar-se a l'ajuntament.
Les persones interessades pel Curs de Ioga serà els dijous a quarts de 7 de la tarda al gimnàs de l'Escala. El curs de Dansa del Ventre a quarts de 8 del vespre al gimnàs de l'Escala. El curs de gimnàs els dimecres a quarts de 8 fins a quarts de 9 del vespre també al gimnàs de l'Escala.
Les persones interessades en el curs d'anglès s'han de presentar al local de joves el divendres 3 d'octubre a 2/4 de 8 per una reunió informativa, l'inici del curs és previst pel divendres 10 d'octubre. M.G.
n
L'estudi encarregat pel Consorci es farà públic properament
El reconeixement comarcal possibilitaria
un millor desenvolupament
Llu�anès.- La presidenta del Consorci del Lluçanès, Eva Boixadé, va dir que el fet de ser comarca suposaria un pas endavant en el desenvolupament del territori.
Aquestes manifestacions van sorgir després de conèixer els resultats d'un estudi encarregat pel mateix ens que es va presentar a nivell intern al Consell General del Consorci el passat 19 de setembre. En
El Lluçanès: desenvolupament territorial l'organització comarcal, Robert Casadevall Xavier Vila analitzen les possibilitats d'una nova configuració territorial per al Lluçanès després de treballar apartats referents a la situació actual de la comarca i els possibles efectes institucionals financers del seu reconeixement. Boixadé, que sempre ha defensat el projectes treba-
territorial
lIats des del mateix territori, aposta clarament per la creació d'un consell comarcal per tal que es pugui tenir una veu pròpia davant les altres institucions així aconseguir un millor finançament. En la reunió, amb assistència de diferents representants dels ajuntaments associacions, es va parlar també de la necessitat de donar a conèixer els avantatges d'un
Bateig i enlairament de la nova campana de Sant Feliu Sasserra
le le la
IE Sant Feliu Sasserra.-EI dilluns 15 confits amb un brot d'olivera de setembre el Mossèn Àngel Franquesa, juntament amb els sacerdots veïns va batejar la campana anomenada
un_ punt de record per a tots els assistents, però també es van llençar confits com es feia als antics batejos. Durant l'enlairament de la campana s'acompanyava instrumentalment amb els grallers i. la presència dels gegants del poble. La campanafa 220 kg, està feta d'un aliatge del 78% de coure, el 22% d'estany fa 72 cm de diàmetre. Duia les inscripcions de Sant Feliu i pertany a la nota do. Va ser un acte emotiu amb força expectació. E.P. er
Maria a Sant Feliu Sasserra. Fa un any, en una reunió del Consell Parroquial es va decidir col-locar la nova campana. Després del bateig, Montserrat Vila, una de les impulsores del projecte va agrair a totes aquelles persones que han col·laborat, ja que gràcies a ells hi ha una bona part pagada. Es van repartir unes bossetes de
PRATS DE LLUÇANÈS VA CELEBRAR LA FESTA DE LA GENT GRAN.- L'ajuntament de Prats de Lluçanès va fer públic un comunicat sobre la celebració de làfesta d'homentage a la gent gran d'aquesta localitat que es va celebrar el passat dia 21 de setembre. Els actes van consistir en una missa, cantada per la coral Sant Jordi de la localitat, que en acabar va oferir un petit concert. Seguidament, al pavelló mu-
nicipal, 260 persones van assistir al dinar de la diada. Per a la sobretaula, es va comptar amb la participació de la coral Estel, de la localitat de Gironella, que va oferir un espectacle basat en la representació i ambientació d'un Pub irlandès, amb un recital de cançons populars d'aquell país adaptades al català. L'acte va comptar amb la col·laboració de les Pubilles Hereus que ajudaren a servir el dinar. VwL
reconeixement institucional de poder arribar amb claredat a tots els municipis que en podrien formar part. Properament es farà una convocatòria pública amb la presentació de l'estudi on es podran conèixer de primera mà els punts que han aconseguit que s'arribés a una conclusió favorable al reconeixement comarcal. R.R.
Puericultura
MAJOR, 44, bis T.: 93 850 81 92
PRATS DE L.LUÇANES
NOVA COL.LECCIÓ
TARDOR-HIVERN
Roba des de talla O mesos a 18 anys
El moment del bateig de la nova campanaJIa rella-EP
El Lluçanès, als llibres, per Roser Reixach
Els camins ramaders del Lluçanès
Josep Corominas, Josep Salvans, Jordi Torres
Col-lecció La ramada encantada. Grup de treball de transhumància del Solc. Solc, música tradició al Lluçanès. Prats de Lluçanès, 2000, 2002, 2003, 2004 2008 (volums 0,1,2, 3 reedició del volum 1)
Els Camins Ramaders del C/uçanès
Algunes persones han definit el Lluçanès com una gran ¡"';�l'tIIIIp..-._--I! carrerada. La xarxa de camins ramaders que travessen la comarca ha donat origen a moltes poblacions al llarg dels segles també ha configurat unes rutes que avui són part del nostre patrimoni. El grup de treball de transhumància del Solc va començar fa anys una laboriosa tasca de classificació
d'aquests camins ramaders i, fruit d'aquesta investigació, han sorgit els quaderns de la col·lecció de La ramada encantada. El 2000 en va sortir el primer, on s'assenyalaven els objectius a aconseguir la metodologia i on, en un mapa, es traçaven les quatre rutes principals que formen part dels camins ramaders que travessen gran part de Catalunya: tres en direcció nord-sud i una de sud-est a nord-oest. S'hi plantejava ja llavors un rigorós treball sobre el terreny que encara continua avui, amb un seguiment detallat dels recorreguts. Aquesta feina, que es desenvoluparia en diferents fases comprenia la recopilació d'informació, la identificació de punts singular com cases de parada i acollida, pletes i emprius, masies fonts, també es plantejava el condicionament futur dels camins. Esgotat en poc temps, aquest volum O s'ha tornat a reeditar enguany, acompanyat d'un mapa dels camins ramaders. Dos anys després sortia el volum I, Camins amb memòria, redactat per Jordi Torres. En aquest es feia un primer recull de llegendes i altres històries esdevingudes resseguint els camins, conegudes gràcies a les converses mantingudes amb els actuals habitants, antics residents, ramaders o pastors. Feia referència a la ruta que passa entremig de les rieres de Merlès Gavarresa, i que arriba a Sant Jaume de Frontanyà des de Sallent, on hi té la sortida inicial. El següent volum, també dedicat a costums llegendes, va ser Apunts de transhumància (2003), aquesta vegada a través de la ruta que travessa el centre de la comarca seguint el traçat més oriental. A part s'hi especifiquen els drets dels ramats adquirits amb el pas dels anys igualment s'hi explica la utilitat d'aquests camins per a altres oficis a més del procés de treball de la llana. Ja al 2004, en el quadern Ruta de transhumància. Santa Creu de Joglars- la Torre d'Oristà- Santa Creu, es presentava una iniciativa per a dinamitzar de nou aquests camins, amb un itinerari general de 17'34 km i uns altres quatre enllaços opcionals que permeten escurçar-ne el recorregut.
JOSEP MARIA MIRÓ I
CRISTINA CLEMENTE
GUANYEN EL PRIMER
PREMI DE TEATRE LLUís
sOLÀ I SALA.- La primera edició del premi de teatre Lluís Solà Sala, convocat per l'ajuntament de Calldetenes en la seva proposta anual per a premis de literatura còmics, ha estat guanyat per l'autor d'origen pradenc, Josep Maria Miró, amb l'obra escrita conjuntament amb Cristina Clemente, de Barcelona. L'obra que ha estat guardonada duu per títol La gran nit de Lurdes G. El guardó porta afegit el premi de l'edició de l'obra per part de les publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ambdós autors són també els directors de l'obra, que s'estrenarà a Barcelona el dia 10 d'octubre, a la sala Versus. Josep Maria Miró porta ja una àmplia sèrie de guardons aconseguits en diferents modalitats literàries.VwL
PREMI PER A RAMON ERRA, DE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL.-L'escriptor Ramon Erra, de Santa Eulàlia de Puig-oriol, guanya el premi Qwerty, al millor autor revelació en llengua catalana amb la seva noveLla Desfent el nus del mocador. El passat 25 de setembre al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA),' coincidint amb els actes de les festes de la Merçè, es va fer l'acte d'entrega dels premis Qwerty de Barcelona Televisió, dels que Ramon Erra va guanyar el de millor autor revelació en llengua catalana. És un acte que reuneix a diferents autors literaris, editors, etc. Aquests premis literaris s'atorguen des del programa dirigit per Joan Barril "Qwerty", a Barcelona Televisió, reconeixen el món editorial i tots els seus vessants. En un dels programes del juliol, Joan Barril que dirigeix presenta aquest magazín, ja va entrevistar a Ramon
3 d'octubre del 2008
Erra per conversar sobre el seu llibre. MS
ROBEN AL BAR DE SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL.
El passat disset de setembre a la nit van entrar a robar al bar de Santa Eulàlia de Puigoriol. Els lladres van treure el vidre d'una de les fines tres del restaurant van accedir al bar. Es van emportar la TV de plasma, el calaix de la caixa registradora dues màquines dispensadores de joguines, una de les quals va ser trobada en un marge. La mateixa nit hi va haver altres robatoris en diferents pobles del Lluçanès com Perafita i Alpens. MS
LA JNC I LES JERC DE PRATS S'ESBATUSSEN PER L'ESTELADA.- Una moció presentada per ERC al darrer ple ordinari sobre l'ús de la senyera estelada a l'ajuntament, i el fet que es rebutgés amb els vots de CiU, amb majoria absoluta al consistori, ha provocat una polèmica entre les dues organitzacions juvenils, JERC JNC. La JNC ha respost amb contundència un comunicat emès per les JERC en què aquestes acusen els membres de la joventut convergent de no voler l'estelada a l'ajuntament.
La JNC acusa les JERC de manipulació i els demana coherència a nivell nacional en el tema de l'estelada, donat que, afirmen, Prats de Lluçanès va lluir l'estelada al màstil de l'ajuntament, el passat 11 de Setembre, mentre que molts ajuntaments governats per ERC la van penjar al balcó o no la van penjar. Demanen a les JERC que no actuïn amb demagògia amb aquest tema diuen que algun dia se n'haurà de parlar a fons al poble, afirmen. que aquesta guerra de banderes és innecessària. Per I'll de Setembre, JNC i ERC i JERC van demanar que l'estelada onegés a l'ajuntament. VwL
)8 3 d'octubre del 2008
Si es posen d'acord amb els propietaris
L'ajuntament de Prats de Lluçanès podria dispo
sar de terrenys per a l'Escola Bressol Municipal
Prats de Llu�anès.· El curs 201011 es té previst que es posi en funcionament la nova Escola Bressol Municipal de Prats de Lluçanès. En aquests moments, segons ha explicat l'alcalde, Lluís Vila, hi ha emparaulats uns terrenys per a la seva futura ubicació tot que l'acord definitiu amb els propietaris no s'ha tancat. Vila ha dit que la nova escola estarà situada al poble, en un lloc enmig dels dos centres actuals dedicats a aquesta franja d'edat, l'Escala Bressol Lluçanès i la guarderia de la Presentació de la Mare de Déu. Ell creu que aviat s'agilitaran tots aquests tràmits llavors caldrà fer una requalificació dels terrenys, per tal de destinar-los a equipaments. També ha explicat que fins el moment hi ha signat un conveni amb el Departament d'Educació de la Generalitat que preveu un mínim de 15 places a la nova escola però que ells en valen negociar 61.
En aquest conveni, des de la Generalitat es comprometen a donar 5.000 euros per a cada plaça creada a més 1.800 euros de manteniment anual per a cada plaça ocupada. Vila considera que és millor ja inicialment ampliar el
nombre demanat tot que llavors augmentaria el cost anual de manteniment. Respecte a l'Escala Bressol actual, l'alcalde diu que per aquest curs tenen garantida la subvenció que reben des del Departament de Treball
encara que els han remarcat que serà la darrera. Com que en el proper encara no hi hauria el nou centre, Vila diu que intentaran arribar a algun acord per tal que es pugui mantenir oberta fins a tenir la nova. R.R.
A Prats, continuen les gestions per a la biblioteca municipal
Prats de Llu�anès.· Fa quinze dies que els representants de l'ajuntament de Prats de Lluçanès es van reunir amb el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona per tirar endavant el projecte d'una biblioteca municipal. L'alcalde, Lluís Vila, ha explicat que la Diputació començarà un estudi per a la seva ubicació ja que hi ha dos llocs possibles oferts des del consistori. Vila considera però que és una obra d'alt cost, perquè encara que sé'ls subvencioni, l'ajuntament
haurà de posar la mateixa quantitat de diners que els que rebin. A començaments d'any ja es va concedir a l'ajuntament de Prats de Lluçanès dues subvencions des del PUOSC (Pla Únic d'obres serveis de Catalunya), de 10.360.000 248.000.000 d'euros per a la redacció d'un
projecte per construir la biblioteca per a les obres i instal-lacions, tot emmarcat en el període 2008-2012. Les obres per a aquest equipament, segons Vila, es posarien en marxa immediatament que es finalitzi l'Escala Bressol municipal. R.R.
NOUS CURSOS
AL TELECENTRE DE LLUÇÀ
- Informàtica bàsica
Durada: octubre 08març 09
Horari: dilluns, 17h30 a 19h30
- Informàtica per al sector agrari
Durada: octubre 08març 09
Horari: dilluns, 19h35 a 20h35
- Retoc d'imatge digital
Durada: novembre 08 - febrer 09
Horari: per determinar, 19h
Totes les activitats es realitzen al Telecentre de Lluçà. Places limitades. Més informació i inscripcions, adreçar-se al Telecentre de Lluçà.
c. Major, 63, CP:08514. Santa Eulàlia de Puig-oriol
Tel.:938554034
UN SOPAR PER CELEBRAR EL FINAL D'ESTIU A SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL.- El veïns del capdavall de carrer Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol van celebrar el final d'estiu amb un sopar al carrer. La festa va tenir molt bona aco
llida i finalment van ser cent quaranta les persones que hi van participar. Tot la fresca que feia després del sopar la gent es va animar, es va quedar xerrant ballant fins ben entrada la nit./MS.jF: IB ,
e-mail: te/ecentre.lIusa@diba.es
Organitza:
La rapidesa, el més sorprenent de la riuada
L'ajuntament de Merlès sol·licitarà ajuda complementària a I'ACA per netejar la riera
Els efectes de la riuada, l'endemàF.: Lluís Santasusana
Merlès.- El passat dia 22 d'agost la riera de Merlès es va desbordar degut als més de 200 litres que van caure a la capçalera, a la zona de Sant Jaume de Frontanyà. Segons diversos testimonis el més sorprenent fou la rapidesa en què es va produir la crescuda de la riera. El Jaume Bardolet del Molí del Mas ha explicat a la Rella que "vàrem ser a fora tota la tarda, ben bé fins a les vuit del vespre, i la riera baixava normal al poble gairebé no havia plogut, al cap de dues hores baixava la riuada més gran que he vist mai". Tot que la seva finca no va patir cap destrossa important si que la riuada se'ls va emportar aviram.
Encara que no s'han trobat dades sobre la última vegada que la riera es va desbordar d'aquesta forma, diversos veïns del municipi que han viscut tota la vida al peu de la riera creuen que als anys 50 del passat segle es va produir una riuada similar a la d'enguany.
Durant els darrers dies del mes d'agost l'Agència Catalana de l'Aigua va realitzar les primeres actuacions d'urgència. Després de visitar els trams més afectats per valorar-ne els danys es van efectuar diversos treballs per reti-
rar la vegetació acumulada a la llera, per tal de garantir el pas de l'aigua en cas de noves riuades. Aquestes actuacions desenvolupades als municipis de Santa Maria de Merlès, Les Llosses
Borredà han tingut un cost aproximat de 28.000 euros.
L'alcalde de Santa Maria de Merlès, Josep Costa ha explicat que properament s'arranjaran alguns ponts que han patit desperfectes com el pont de Sant Martí o el de la Fàbrica, tots dos situats al nucli del municipi. Costa també ha explicat que l'ajuntament té la intenció de sol·licitar a I'ACA la realització d'alguna actuació complementària per tal de netejar més en profunditat la llera de la riera
La riera de Merlès es caracteritza per tenir un coeficient de ribera molt bo, però això segurament ha canviat molt després de la riuada
Segons Núria Valls de Comadoca, representant de l'associació Adefa "la vegetació més propera a la llera s'ha vist molt afectada, la planta de dins com el canyís, la boga... va quedar arrencat com si fos una catifa". Tot i que es realitzin treballs de neteja la recuperació serà
molt lenta.
Valls ha explicat que pel que fa els peixos encara no ho han acabat de valorar però en principi es pot afirmar que molts peixos han mort degut a la força de la riuada. Molts crancs petxines han quedat sepultats sota piles de grava. Com a fet positiu Valls ha destacat que a la part alta de la riera es manté prou abundant el barb autòcton tant el de tamany mitjà com el petit.
La situació a la part baixa de la riera és diferent perquè és una zona on hi ha molt peix introduït. Segons Valls cal valorar si s'ha fet gaire neteja d'aquest peix. De tota manera després de fer diversos trampejos "hem vist que el cranc introduït, com el cranc americà i el cranc senyal, continua sent prou abundant, de manera que la població no ha estat. tant afectada com seria desitjable". MSS
De I'll al15 de setembre
Sant Feliu va celebrar la seva festa major
Sant Feliu Sasserra.- De l'onze al quinze de setembre St. Feliu Sasserra ha celebrat la Festa Major. El divendres, com a novetat d'enquany hi va haver el correfoc amb els dracs de la Bisbal d'Empordà que van realitzar la cercavila amb foc pels carrers del nucli antic. Després va continuar la festa a l'Ateneu amb el concert amb el grup local Dierezi Rauxa, un grup de Sabadell que fusiona la rumba catalana amb d'altres ritmes llatins, balcànics i mediterranis. Iper acabar, discomòbil amb Sòlid so. Al voltant d'unes 350 persones van poder gaudir del concert, ja que els que formaven part del correfoc van entrar gratuïtament. El dissabte es va anular el concert de Cris Juanico per causa de la pluja de la tarda que va mullar els instruments. El diumenge la tradicional dansa de treure ball les habituals distincions Puigllussà es van entregar a les pàrelles bailadores. a la nit l'esperat concert de la cobla-orquestra Blanes el ball de festa major. E.P.
Lluçà i Sant Bartomeu, únics pobles del Lluçanès a participar-hi
Nova ruta pel romànic a Sant Bartomeu del Grau amb motiu de les Jornades del Patrimoni
Sant Bartameu del Grau.- El darrer cap de setmana del mes de setembre, el municipi de Sant Bartomeu del Grau va ser escenari d'unes jornades entorn del romànic. Aquest acte, al qual ja fa temps que aquest municipi s'acull, s'emmarca en les Jornades Europees del Patrimoni, que aquest any ha tingut lloc a diversos indrets de Catalunya sota l'eslògan "Europa, un patrimoni comú".
La novetat d'aquesta edició s'ha centrat en la presentació d'una ruta turística arqueològica que porta els visitants pel camí del cingle fins l'església vella. El pas que voreja part de la cinglera encara conserva alguns trams empedrats permet gaudir de vistes panoràmiques. Després de visitar l'Església Vella el recorregut continua cap a la Pedrera on es troben les "roques calcàries de Sant Bartomeu", que han servit per proveir de matèria primera edificis com la Catedral de Vic o l'església de Santa Maria del Pi, a Barcelona, així com nombrosos edificis del poble. Finalment es pot gaudir d'una demostració de com es treballa la pedra de forma artesanal a mans d'un picapedrer professional. Els viside és six cal 9ja leos el nc al, nt, no )m �r-
ODONTOLOGIA GENER�L
tants tenen l'opció d'acabar amb un dinar a Mas Monells. Els actes ja es van iniciar el divendres amb la visita de la pedrera per part dels nens nenes del CEIP la Monjoia. El dissabte al vespre va tenir lloc un concert de gospel a l'Església Romànica de Sant Genís Sadavesa. Finalment el diumenge al matí es va fer una caminada popular fins a Sant Genís. Durant el cap de setmana, prop d'unes tres-centes persones han participat en els diferents actes.
Les Jornades Europees del Patrimoni s'organitzen des del Museu d'Història de Catalunya amb la col·laboració de les dues entitats municipalistes, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, així com la Federació Catalana de Municipis.
L'objectiu principal de les jornades és la preservació, el coneixement i la difusió del patrimoni material i cultural de Catalunya. MSS
Jornada de portes obertes a l'església de Lluçà Lluçà.- AI llarg del diumenge dia 28 s'ha celebrat la Jornada de portes obertes a l'església de Lluçà. Els visi-
ORTODÒNCIA IMPLANTS
Dra. Ona Codina i Verdaguer
Horaris de consulta: - Dimecres: Matí
- Dijous: Tarda
- Dissabte: Matí
Av. Pau Casals, 46, 1 r. 1 a. Tel. 938560204
08513 PRATS DE LLUÇANÈS·
a Sant Genís SadevesalF:TelecentreSBG
tants que han volgut han pogut passejar-se pel conjunt arquitectònic de Santa Maria de Lluçà, l'església, el claustre i l'exposició permanent de pintures murals gòtiques. Aquesta jornada s'emmarca dins la catorzena edició de les Jornades Europees del
TRES ELECTES PRADENCS
A LES EXECUTIVES OSONENQUES DE CDC I ERC.Lluís Vila, alcalde de Prats, com a resposnable de l'àmbit Territorial a CDC, a ERC, Montserrat Juvanteny i Isaac Peraire, a finances en representació de les JERC, respectivament, ambdós regidors de l'ajuntament de Prats,
Patrimoni. Aquestes jornades volen descobrir tot el patrimoni arquitectònic que conservem a Europa amb els trets característics de cadascun dels territoris. Altres pobles del Lluçanès partielpen de la iniciativa com Oristà Prats. MS
són els tres pradencs que als seus respectius partits han estat triats com a membres de les executives osonenques d'aquestes formacions. A Convergència han reelegit Josep M. Matas com a President, mentre que a Esquerra han triat Carles Sanuy, de Calldetenes, per a aquest càrrec. Red.
II FISIOTERAPEUTA (C.núm.: 3348)
R.P.G. (Reeducació Postural Global) (Dolors de columna vertebral) Osteopatia
EULÀLIA BURGUÉS BARDOLET
Hores convingudes
T.: 938560204/6194781 07
Av. Pau Casals, 46, 1 r. 1 a.
Tel. 938560204
08513 PRATS DE LLUÇANÈS
Concert
El projecte de la biomassa al Lluçanès
es va consolidant
Llu�anès.- El passat 20 de setembre, el Consorci del Lluçanès va organitzar una jornada de treball sobre el projecte de la biomassa al Lluçanès. Segons Laura Megias, responsable del Servei de Desenvolupament Rural del Consorci, l'objectiu de la jornada va ser triple: "calia fer balanç del projecte tot explicant la seva evolució i resultats, així com debatre recollir noves propostes garantir la participació de les persones implicades".
La sessió va aplegar una trentena de persones entre les quals hi havia propietaris forestals, ajuntaments, tècnics implicats en el projecte i subministradors. AI final de la jornada es van recollir una
vintena de propostes en un document elaborat per l'equip de professionals que va dinamitzar la jornada.
Segons Megias "amb aquestes jornades el Consorci vol garantir la viabilitat del projecte de la biomassa al Lluçanès, és per això que en la mesura del possible s'incorporaran al pla de treball".
El Projecte de la Biomassa al Lluçanès es va iniciar fa més de dos anys durant aquest temps s'ha aconseguit que el Lluçanès estigui considerat el territori amb més densitats de calderes de biomassa de Catalunya. Cal recordar que enguany el projecte ha estat guardonat amb el Premi de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. MSS
Nova agenda escolar al Lluçanès i primera infantil
Llu�anès.- Els alumnes dels centres públics de primària del Lluçanès comptaran de nou aquest curs 2008-09 amb una nova agenda escolar dissenyada pels mestres de la comarca en col·laboració amb el Centre de Recursos Pedagògics de Perafita. Seguint la temàtica del curs anterior tracta de l'Eduació en valors i s'encabeix dins el projecte Creixem plegats. En aquesta ocasió els eixos temàtics escollits han estat el respecte, la identitat l'autocontrol la relació, que es treballaran en diferents trimestres. Hi ha diverses activitats per a fer reflexionar l'alumne també altres que seran compartides en el grup classe que pretenen millorar l'auto-
coneixement de cadascú i madurar emocionalment.
A part hi ha senyalades totes les festivitats locals comarcals, les adreces de les escoles, webs educatives, taules de multiplicar, un apartat de comunicació entre l'escola la família.
Com a novetat s'ha presentat per primera vegada una Agenda escolar infantil per a treballar també aquests valors entre els més petits, en la qual hi ha refranys diversos també petites frases de reflexió. Ambdues han comptat amb la col·laboració de l'Àrea 'Educació de la Diputació de Barcelona del Consorci del Lluçanès, han estat il-lustrades per Gemma Bou Subi. R.R.
I oi o q�� E"L
M �')'D't; ?�'R�ú't
1"o"t �L..S I><.UJt"\NeJ t�Ti�u i� ,·,,�NT{
A (..L.p."çÇ'c ??
es ir-
0es je la
Una trentena de persones hi van participar
Jornada tècnica del Consorci sobre productes
de
qualitat,
Sant Boi de Lluçanès.- Organitzat des del Consorci del Lluçanès, el passat dia 27 de setembre es va dur a terme una jornada tècnica sobre productes de qualitat amb la intenció de sensibilitzar les parts interessades i establir
dins els actes de la Fira de l'Hostal
vies d'ajuda a través d'un servei del mateix Consorci. La jornada, amb el títol "Producció de qualitat diferenciada. Un procés complex, una alternativa viable", va comptar amb la presència de Ramon Sentmartí, de la direc-
ció general de Comerç de la Generalitat de Catalunya amb representants d'experiències pràctiques en aquest tema, com ara Marta Roger, Jordi Rovira i Ramon Berengueres. Bernat Vilarasau, director tècnic del Consorci, va
fer la introducció general. A continuació reproduïm un article seu en què reflexiona sobre el sentit de la jornada els seus resultats de cara al futur. La jornada es va celebrar al local del Centre de Sant Boi de Lluçanès. Red.
La producció de qualitat diferenciada:
un procés
complex, una alternativa viable
Bernat Vilarasau Alsina, director tècnic del Consorci del Lluçanès
El passat dissabte 27 de setembre es va encara que arrosseguen dèficits estructu- aprofitar tot aquest esforç és fer un produr a terme la primera edició de les jora- rals que no han evitat la recessió del sec- ducte de qualitat diferenciar-lo de cara a nades tècniques de la Fira de l'Hostal del tor. La recessió de caps de oví està sent la seva comercialització.
Vilar, amb la intenció de crear un espai de molt intensa fruit del baix preu de mercat, El sector agroramader té una importància reflexió sobre els probles que afecten als però sobretot, per la sequera que estem estratègica de cara a la gestió articulació pagesos/es del Lluçanès i fer-ho en el vivint des de fa uns tres anys que aug- del territori essencial. A més, un bon venmarc de la fira més emblemàtica del sec- mentat el cost de l'alimentació dels tall de productes de qualitat lligats al territor agrari del Lluçanès. La jornada va ramats i afectat a la seva productivitat. tori és un actiu important de cara a la comptar amb una participació molt anima- Igualment la sequera la debilitats de dinamització socioeconòmica del territori da es va debatre sobre les possibilitats i preus ha afectat molt la rendibilitat dels a la seva promoció turística. limitacions de la producció agroalimentà- ramats de vaques en extensiu. Malgrat això, fer el pas de diferenciar la ria de qualitat la seva comercialització A més la societat està exigint uns nivell de qualitat d'una producció no és senzill. Cal diferenciada. control i traçabilitat a totes les produc- reorganitzar la producció i definir una Actualment la producció ramadera del cians que han fet augmentar molt els estratègia de distribució comercialització Lluçanès es troba en un període de rees- requisits de certificació de la seguretat ali- del producte. Sense un acompanyament tructuració important. Per una banda, els mentària. També hi ha tot el paquet de tècnic de proximitat, molts pagesos, no es alts preus de combustibles i cereals han mesures mediambientals que són de veuran amb cor a no reeixiran. reduït el marge de benefici de l'activitat.
compliment obligatori per a la recepció del Des del Consorci del Lluçanès s'engega Això és cert sobretot en aquelles produc- 100 % dels ajuts de la PAC, la anomena- un programa de recolzament tècnic que cions altament dependents d'aquest da condicionalitat. Això suposa un impor- es proposa una atenció individualitzada, recursos, com el porcí a engreix de tant cost en dedicació diners pel ramader fent una assessorament a la carta per tal vedells, i que el mercat no ha repercutit que el mercat no li reconeix mitjançant de augmentar les facilitats garanties d'èaquest augment en el preu de la carn. En una valorització del producte. Per tant, per xit d'aquells empresaris agraris que optin el cas de boví de llet no és tant greu per tal de no fer minvar la rentabilitat de I'ex- per diferenciar la seva producció de cara l'augment experimentat pel preu de la llet, plotació, una possible estratègia pot ser al mercat.
Dúplex nou a preu de cost. Venda o llo
guer. Opció compra. Sant Quirze Besora 620 26 10 25/629 07 07 90
L'agenda
Edita: la rella. Iniciatives socioculturals al Lluçanès.
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mas
Seccions:
Agenda: Rosa M. Boixadé.
8 Imps: Pere Cors, Pere Bruch, Esteve Subirana, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva, i David Morera.
Entrevistes: Glòria Borralleras.
Esports: David Besora, David Berengueras, Isaac Peraire. Fotografia: Teresa Parareda.
/a tira: Adrià Davins.
Notícies: Roser Reixach i Mercè Sabata.
Corresponsals: Anna Dot (Sant Agustí de Lluçanèsl, Ester Puig (Sant Feliu Sasserra), Meritxell Verdaguer (Perafita), Marta Giravent (Sant Boi de Lluçanèsl, Montserrat Vila (Santa (reu de Joglarsl, Mercè Sabata (Merlèsl, Estela lopez (SobremuntI, Montse Surinyach (Lluçà i Sta. Eulàlia de Puig-orioll, Roser Reixach (Prots de lIuçanèsl, Vanessa Bruch (Oristàl.
Publicitat: M. Àngels Porareda. 610 444 689
Imprimeix: winihord gràfics S.l. (Moiàl
Dipòsit Legal: B-31.541-2001
Maior, 51, baixos
08513·Prats de Uuçanès
T. i F.: 93 850 82 81
Correu electrònic: larella@mesvilaweb.cat
Bloc: hHp:llblocs.mesvilaweb.cat Ilarelia
Octubre
Divendres, ª
Prats � Lluconès. : Campanya, Prats encaixa amb el reciclatge. Inauguració de l'exposició 4RRRRes, a la sala d'exposicions de Cal Bach. Del3 a112, matins de 9 a 1 i tardes de 3 a 6, diumenges de 10 a 2.
Dissabte, !
Sant Bartomeu del Grau. : 4a Trobada d'acordionistes. A les 10 de la nit, al teatre, concertball amb Gorka Hermosa trio.
Diumenge, í
ls Torre d'Oristà. : Festa del Bolet del Lluçanès. 1 r concurs boletaire a la comarca del Lluçanès. Organitzat per Colla de Boletaires del Lluçanès. A les 8 del matí, trobada a la casa rural de Planoguera. Esmorzar seguidament sortida dels boletaires. A la 1, arribada presentació dels cistells a la taula del jurat. Un cop lliurats els premis, gran dinar obert a tothom, amb l'acompanyament de l'acordionista
Marta lIurament dels premis: cistell amb més quilos, bolet més gran, bolet més sofisticat. Inscripcions, 938880918 669825749.
Sant Bartomeu del Grau. : 4a Trobada d'acordionistes. A les 5 de la tarda, Trobada d'acordionistes professionals i amateurs -amb acordionistes de Sant Bartomeu del Grau, Catalunya i Cantàbria. AI teatre.
Dilluns, �
Prats � Lluconès. : Campanya, Prats encaixa amb el reciclatge. Xerrada sobre la campanya, A les 7 de la tarda, a Cal Bach.
Dissabte, li
Prats � Lluconès. : Campanya, Prats encaixa amb el reciclatge. Xerrada sobre la campanya, a les 7 de la tarda, a Cal Bach.
Diumenge, il
Prats � Lluconès. : Campanya, Prats encaixa amb el reciclatge. La festa del reciclatge. A la plaça Nova. De 10 a 1 del matí, taller d'art reciclat, a càrrec de Roser Argelich. A la 1 del migdia, espectacle d'a-
3 d'octubre del 2008
nimació "+ o -?", a càrrec de la companyia Katraska. De 10 a 2 del matí, parada informativa.
Sant Boi � Lluconès. : Concurs de pintura durant el matí. Organitza, Grup de pintors de Sant Boi Dilluns, II
Prats � Lluconès. : Campanya, Prats encaixa amb el reciclatge. Exposició "Orgànica", als jardins de Cal Bach. Del 13 al 16, matins de 9 a 1 i tardes de 3 a 6.
Dijous, Jj
Prots � Lluconès. : Club Sant Jordi. Vídeo-xerrada sobre Les meravelles de l'univers, per Joan Pujol. A les 5 de la tarda.
Dissabte, 18
Prats � Lluconès. : Treu el cap al teatre. Companyia Entàndem teatre, de Barcelona, presenta l'obra 3 cadires, d'Elena Codó, dirigida per David Pinto, a les 10 de .Ia nit _a la sala polivalent.
Diumenge, 19
Sant Boi � Lluconès. : II Pedalada solidària pel Senegal. Organitza, ONG Batangala. r.
t'oferim la possibilitat d'enquadernar les teves revistes o de comprar la col-leccíó completa enquadernada
les teves revistes
"Qui
estudia música és molt més despert, més inquiet i molt més obert als aprenentatges."
Jordi Palau, director de l'Escola Municipal de Música de Prats
Les demandes per estudiar música s'han anat - incrementant en els darrers anys, i això també s'ha notat a Prats de Lluçanès, on hi assisteixen alumnes procedents de diferents pobles de la comarca. L'Escola Municipal de Música, reconeguda oficialment a principis d'any, té actualment una vuitantena d'alumnes nou professors. S'hi imparteix sensibilització des dels quatre anys, preparatori per a alumnes de cicle inicial de primària, grau elemental fins a sisè de primària. També s'ofereixen coneixements musicals no reglats s'hi pot estudiar clarinet, saxòfon, violí, viola, violoncel, guitarra, acordió, guitarra elèctrica, baix elèctric trompeta, a part de cant coral.
Jordi Palau, l'actual director, participa en nombroses formacions instrumentals orquestres forma part del grup Tururut Bonaigua. Ell creu fermament que les escoles de música s'han d'involucrar en el projecte cultural municipal fins tot comarcal, i remarca que el treball pedagògic s'ha de convertir a la llarga en benefici social.
-Què ha suposat el reconeixement oficial per a l'escola i els alumnes?
-Primer de tot, els que vénen poden estar segurs que l'ensenyament que es dóna és el que toca. Després que l'ajuntament té dret a cobrar una subvenció per cada alumne. Podrà haver-hi també millores a nivell laboral per als professors, a nivell d'espais, que tenim la sort d'entendre'ns molt bé amb l'lES, també a nivell de material.
-Seguiu alguna. metodologia concreta a les classes?
-La Generalitat va aconseguir per a Catalunya competències en ensenyament i es va decidir que les escoles de música de grau elemental tinguessin ensenyament no reglat només per una qüestió econòmica. Així s'estalviava tenir una plantilla de professors fixa ho deixava én mans dels ajuntaments, que solen tenir recursos limitats.
Cada escola es pot muntar el seu sistema per arribar als objectius plantejats. Aquí hi ha una gran diversitat de professors amb un ampli ventall de mètodes, i els alumnes podran decidir més endavant cap on tiren segons la seva sensibilitat o interessos.
-Qui pot anar a l'escola de música? Per començar, hi ha alguna edat recomanable?
-Tothom, tant petits com grans, però com a mínim s'ha de tenir quatre anys. Aquests primers anys tots tenim una gran capacitat d'aprenentatge i es crea una base sobre la qual es munten els coneixements posteriors. Hi ha escoles que volen alumnes de menys de quatre anys però llavors es necessiten professors especialitzats que de moment aquí no tenim encara que és una de les fites.
-Els pares valoren prou els ensenyaments musicals?
-Depèn de cada família. Aquí a tot arreu hi ha famílies que donen importància a totes les activitats dels fills. N'hi ha però que fan fer-los activitats per tenir-los ocupats poder compaginar la vida laboral i familiar. A països on els ensenyaments musicals de grau elemental són reglats els pares tenen una visió molt més seriosa de la música. -Què aporten els coneixements musicals a la vida de cadascú?
-Primer de tot que es canti. Fa molts anys que s'ha perdut aquest costum. Abans formava part de la vida, servia per explicar històries, per recordar el passat, per aprendre coses Ara tenim televisió, ràdio la gent no canta. Si de petit un s'acostuma a cantar sempre més en tindrà ganes. A part, explicat d'una manera molt simple, a la música hi ha dos fonaments: la melodia l'harmonia. D'alguna manera aquests et formategen el disc dur fa que sigui molt més fàcil aprendre determinades matèries. S'han fet estudis als USA on es demostra que els que estudien música despunten més en matemàtiques o llengua. Està clar que qui estudia música és molt més despert, més inquiet molt més obert als aprenentatges.
-Les noves tecnologies han permès una millora en l'aprenentatge musical?
-Suposen un gran avantatge a l'hora d'estudiar però no són imprescindibles, i no hem de creure que utilitzant-les aprendrem més, en tot cas d'una manera diferent.
-Quines sortides pot trobar qui es vulgui dedicar professionalment a la música?
-Depèn del país on visqui. A Catalunya no gaires. D'entrada perquè la música no es valora com a altres llocs i perquè vivim en un gran mercat obert que és Europa. Tenim la competència de músics professionals que han tingut ensenyaments de gran qua-
litat en altres països que ocupen les places de moltes formacions musicals.
D'altra banda aquí no hi ha circuits estables de música. A l'estiu es fan festivals però la resta de l'any és un desert musical. Tants esforços s'han de posar en el Mercat de Música Viva de Vic? S'hauria de crear una xarxa de concerts en locals repartits per tot el territori però amb continuïtat tot l'any. Així el públic amant de diferents estils podria fruir regularment de la música en directe al lloc on viu.
-Fins fa pocs anys es tenia la imatge del músic com un personatge bohemi o si més no força especial. Creus que encara continua aquesta visió?
-Aquesta visió no sé d'on ha sortit però puc dir que el músic ha de ser no només no bohemi sinó molt exigent amb ell mateix. metòdic, perquè sempre ha de tenir temps per estudiar i estar en forma. Penso que aquesta visió pot venir del fet que un dia toquem aquí, un altre allà, no som mai al mateix lloc, seguim horaris diferents de la resta de la gent. Tenim sempre la mentalitat - i això és molt humà- que el que és diferent de la majoria és estrany. En tot cas se'ns pot considerar estranys en un aspecte: tot que tinguem un futur professional tirant a gris nosaltres som rebecs i continuem amb aquesta feina. A més ara hi ha molta diversitat social amb costums molt diferents i crec que aquesta extravagància del músic ha quedat diluïda. -
-És veritat que qui canta els seus mals espanta?
-Sí, jo crec que cantar és molt sa. Quan estàs cantant només estàs pensant en això, t'abstreus dels teus problemes obligacions. Sobretot quan cantes amb un grup de gent especialment amb amics. Fins i tot t'oblides de la vergonya de cantar. Roser Reixach
Opinió Favets i Tremendos
Mai ningú del meu modest entorn, m'havia pogut explicar el significat del mot o motiu "Favets i Tremendos" que en temps d'ignorància, enveges i odis absurds entre pobles, els lluçanesos ens tractaven als d'Olost (el meu poble nadiu), pensaria que almenys en el meu temps cap d'ells o molt pocs en coneixien el significat.
L'odi entre pobles veïns dins d'una comarca, era atiat pels cacics servintse de la incultura de la gent senzilla, si els pobles s'odiaven o tan sols no es parlaven, no hi havia cap perill que els posessin reivindicacions contra els seus abusos de poder. Generalment, es valien de grups de gent que obeïen algun clan, posem pel cas ramaders, transportistes, comerciants o tractants en bestiar.
Estàvem quatre amics a un poble veí quan se'ns acosta una persona d'aquell poble, home de bon nivell econòmic (anava a escriure "home culte", però deixem-ho), somrient ens diu "Què diuen els favets?" Jo, sorprès i sense malícia, que li dic "Per favor podríeu explicar-me què vol dir el mot "favets"?
No se si és un afalac o bé un insult", I em contestà "Doncs no ho sé, però sense ganes d'ofendre diria que vol dir "analfabets". "Analfabets no", li dic, "doncs analfabet és la persona que pronúncia una paraula i no en sap el significat"
Vaig intentar trobar el significat del mot insultant, em semblà haver trobat una pista possible. Quan, després de sortejar un complicat laberint, trobar la clau que pensava era la bona, passar un llarg passadís, busques el pany i t'adones que ni tan sols no hi havia porta, però, en llegir el periòdic "REGIÓ T', de Manresa, em trobo amb el reportatge d'una tradicional celebració al proper barri de les Escodines i que protagonitzen dues colles dites, els "Favets" els "Tremendos".
El senyor Ramon, col·laborador de la Biblioteca veïnal me n'explicà el significat, que vaig poder confirmar a la Biblioteca Municipal. A Manresa, del 13 al 17 de juny de l'any 1688, regnava a Espanya i Catalunya el rei Carles II de
O la Casa d'Àustria, malalt que morí
L'Avi Nyo, Olost
sense descendència, fet que ens portà el nefast Felip V (1 r Borbó). Aquell any hi havia hagut una forta sequera i una plaga de llagostes, el bisbe l'ajuntament varen acordar refer els ingressos habituals posant un nou delme sobre certs productes agrícoles. I els humils pagesos es revoltaren contra el que consideraren, i era, una injustícia.
En realitat era que degut als menys ingressos haguts, l'ajuntament pretenia, i els hortolans també, que en aquell anys de sequera el bisbat no cobrés el peatge pel pas de la sèquia. La causa doncs ens ve de molt llunyana, quan pels volts del 1340, Manresa necessitava construir la sèquia que li portaria l'aigua del Llobregat des de Balsareny, es varen comprar o expropiar els terrenys per pas de la conducció però, el bisbe de Vic, Galzeran Sacosta, que era senyor de Sallent, no volgué vendre, ni tractar cap possibilitat de deixar passar la sèquia. AI temps la ciutat de Manresa havia construït la Seu i el bisbe devia pensar, si han construït la gàbia és que pensen posar-hi l'ocell. Hi hagué una llarga polèmica, amb excomunicació dels manresans inclosa, que només s'acabà quan amb l'Abat de Montserrat com a mitjancer, el nou bisbe, Miquel de Ricomà, va permetre el pas de l'aigua a canvi d'una sucosa quantitat de peatge. És més o menys la llegenda de la "misteriosa llum".
Ara, tres-cents anys més tard, el bisbat volia seguir cobrant el peatge i que l'ajuntament de Manresa no podia pagar, solució: el bisbat no cobraria de l'ajuntament però podria cobrar un delme addicional sobre faves, cebes, alls, etc., que imposat a tot el bisbat els seria molt més beneficiós.
La revolta no anava pas contra el rei, sinó contra l'Església (bisbe de Vic) i contra els manaires de la Casa de la Ciutat de Manresa, degut al problema de l'excessiu augment pel gravamen pel delme imposat. Els d'una parròquia, majoritàriament pagesos i hortolans, es varen negar a pagar, foren titllats de "Tremendos" els contraris, d'altres parròquies, canonges, nobles comer-
3 d'octubre del 2008
ciants i propietaris benestants, violents, que no conreaven faves eren addictes i defensors del bisbe, el que avui diríem "extrema dreta", foren titllats de "Favets".
Els pagesos volien pactar, però no foren atesos, demanaven que en aquesta situació el bisbat deixés de cobrar peatge pel pas de la sèquia, demanaven d'entrar, ser representats al Consell Municipal, van començar els pagesos a passejar-se amb una canya d'on penjava un manat de faves i, quan es trobaven amb un canonge, un noble, propietari de terres o un comerciant, els feien morrejar les faves. S'agreujà la cosa quan els pagesos varen cremar els valuosos mobles dels sis canonges. Però per fi la gent del rei va intervenir, bé, no va pas ser la gent del rei sinó cent homes armats, sicaris, pagats pels canonges, nobles i terratinents i l'avalot fou sufocat. Vuit pagesos, "Tremendos" acusats d'instigadors, foren penjats, sis pagesos, un sastre una dona dita "la Fadulla", algunes famílies foren desterrades un nombre, que no podem determinar, de joves homes de mitja edat foren duts a galeres. Cap canonge ni cap menestral fou trobat culpable. El bisbe de Vic va presidir el tribunal. El fet és conegut, dins la història de Catalunya, com "l'avalot de les faves".
Molt possiblement el mal nom que els altres lluçanesos ens penjaven als d'Olost, era degut al mateix succés, doncs els d'Olost sembla que sempre hem estat menys obedients al bisbe menys proclius al servilisme que els altres pobles, és molt possible que fessin com els manresans doncs tots pertanyien al mateix bisbat de Vic i a tots dos llocs, suposem, cultivaven faves.
I Olost és el municipi del Lluçanès que disposava de més superfície dedicada al rec, a l'horta, per raó de tenir els torrents ben a prop.
Coneixent la història, almenys jo, modest... me'n sento molt orgullós que em diguin Favet Tremendo, i fins tot proposo que amb aquests noms històrics es bategin els nans pagès menestral dels gegants.
{,
Ajuntaments penalitzats pel sou dels càrrecs electes
Molts ajuntaments de menys de 2.000 habitants del Ripollès Osona han demanat al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat les ajudes econòmiques per compensar càrrecs electes, però també n'hi ha alguns que no ho han fet a no ho han pogut fer degut, bàsicament, que la llei penalitza algunes situacions.
En efecte, tal com va indicar en el seu moment el senyor Joan Roma, alcalde de Borredà i exdiputat al Parlament de Catalunya, en un article aparegut a la revista lluçanesa la rella, la llei en què es basen aquestes compensacions econòmiques va néixer una mica coixa, ja que impedeix que, en determinades situacions laborals a de jubilació, els alcaldes a regidors, i per tant els seus ajuntaments respectius, puguin rebre la compensació econòmica de què es parla. És el cas per exemple de persones que tinguin altres sous de I'admi-
Ramon Casals i Costa, alcalde, Perafita nistraeió, que hagin guanyat una plaça de funcionaris, o que cobrin una pensió de jubilació de cert nivell. Per tal de poder accedir al sou de càrrec electe (que va dels 845 als 1.430 euros mensuals, segons la població del municipi) els caldria renunciar, o al menys en part, a la feina habitual a a la pensió de jubilació, de manera que molts hi surten perdent, més si tenim en compte que l'ajuntament s'ha de fer càrrec del pagament de la seguretat social. Per altra banda, en situacions com aquesta, si s'intenta destinar la compensació econòmica a altres regidors que no siguin l'alcalde a el tinent d'alcalde, el sou els queda pràcticament reduït a res ja que solen tenir menys dedicació a l'ajuntament i per altra banda la pròpia llei estableix en aquest casos uns coeficients reductors molt significatius. En definitiva, aquestes situacions fan que alguns ajuntaments no puguin treure profit en absolut d'aquesta llei,
Sant Boi de Lluçanès ja té una penya blaugrana
Penya Blaugrana, Sant Boi de Lluçanès
Des de ja fa uns mesos una colla de socis simpatitzants barcelonistes de Sant Boi de Lluçanès han estat fent totes les gestions necessàries per tal de poder crear una penya barcelonista a Sant Boi.
Des de l'inici de la temporada futbolística, la Penya Blaugrana Sant Boi de Lluçanès ja ha pogut oferir els partits amb pantalla gran a tots els socis de la penya als barcelonistes al local del Centre, la seva seu social, amb un bon nombre d'assistents.Dissabte passat, per exemple, més de seixanta persones es van reunir per veure el partit Espanyol-Barça, i van vibrar amb el derbi que va ser emocionant fins al final.
La Penya Blaugrana de St. Boi de Lluçanès, que ja compta amb 100 socis tot que tan sols fa un mes que ha iniciat les seves activitats, està oberta a
tots els santboiencs i a tota la gent del Lluçanès que tingui ganes de compartir l'afició pel Barça i pel futbol en general.
malgrat que no els sobrin precisament els diners i, mirat des d'aquest punt de vista, considerem que estan penalitzats en relació als que reben l'ajut, Seria més just que tots els ajuntaments rebessin d'entrada els mateixos diners, si es dóna el cas que els seus càrrecs electes no els poden cobrar per alguna incompatibilitat, que aquest diners es poguessin destinar a altres necessitats que tingui el poble. Segur que les persones que porten anys treballant pel bé dels petits municipis, normalment cobrant ben poca cosa, no plegaran de cop volta si no tenen dret a la retribució de què parlem, però seria bo que el municipi al que representen no fos discriminat i pogués rebre, en igualtat de condícions amb els altres pobles, els diners que li correspondrien. D'aquesta manera es podrien fer servir per arreglar algun parc públic, per l'escola a pel que calgués.
Escut dissenyat pel dibuixant Subi
e I s en can t s (anuncis
Poseu els vostres anuncis telefonant al 93 850 82 81 o enviant un correu a larella@mesvilaweb.cat
ES VEN
oVENC rodet per reflexoteràpia pedal. 1.: 93 822 86 47. (R14/23).
oVENC màquina de tallar cabells, antiga. 1.: 93 822 86 47. (R14/22).
oVENC Nissan Patrol, llarg, 6 cil., de l'any 1989, amb enganxall incorporat, en bon estat, amb 220.000 km. Preu, 2.000 euros. 1.: 676466311. (R14/21).
oVENC SEAT Lean de l'any 2005, per 9.500 euros. 70.000 km, dièsel 1,9, 110cv, de color groc. Cotxe en perfecte estat, sempre en garatge amb le srevisions rigorosament passades. 1.: 652 953 074. (R14/20).
"ES VEN plegatí amb potes, de 80 x 190, també matalàs, tot junt, 50 euros. 1.: 636 91 52 39. (R14/19).
oVENC llit de nadó de baranes de fusta també el matalàs, tot per 50 euros. 1.: 63691 5239. (R14/18).
oES VEN bombo tradicional -cos de fusta parxes de pell-, amb maça. 76cm de diàmetre x 36 cm. Preu, 60 euros. 1.: 93 859 55 00/655 255 943-Pello, a partir de les 12-. (R14/17).
oES VENEN pollastres de pagèsmort vius-. 1.: 93 853 00 63. (R14/15).
oVENC 2 pneumàtics de contacte 165/70/13, per 60 euros. 2 pneumàtics 155/70/13, per 60 euros. 2 rodes de bicicleta de carretera d'alumini, completes, 60 euros. 1.: 666 71 38 48. (R14/14).
oVENC Vespa 74cc, per 250 euros, Scooter Suzuki 50cc, per 250 euros. Les venc a canviaria per Mini Montesa a Impala 49cc. 1.: 666 71 3848. (R14/13).
"ES VENEN accessoris de ferro forjat per estufes, molt treballats. Preu a convenir. 1.: 93 851 0277Conxi-. (R14/9).
oES VEN moble paraigüer per entrada a rebedor, de fusta massissa. Molt treballat. 1.:93 856 02 89-vespre-. (R14/8).
oES VENEN vidres glaçats, d'1,20m de llarg x 40cm d'ample. Quasi regalats. 1.: 93 856 02 89vespre-. (R14/7).
oES VENEN oques aviram de pagès. 1.: 696422241. (R14/3), oVENC 2 carros de passeig. Preu a convenir. 1.: 93 697 42 73. (R14/2).
oVENC carro d'escala (de pagès), amb guarniments cavall, Marenys, de 9 anys, enganxat muntat -tot a prova-. Preu, 3.500 euros. 1.: 93 697 42 74. (R14/1).
oVENC piano vertical Young Chang v.118, color negre, perfecte estat, preu a convenir. 1.: 93 857 81 21/607 31 01 02. (R13/14).
oVENC botes motocross GAERNE, color blanc, molt poc ús. 150 euros. 1.: 667 623 143-David, tardes-. (R13/13).
oES VEN moto KTM SX 65cc, del 2006, revisada i en molt bon estat, amb recanvis extres. 1.: 636 91 5239. (R13/12).
oVENC Hyosung Comet GT 125
Naked, sense caigudes ni rascades, bicilíndrica, 8 vàlvules, 15cv, 3.700km, idela iniciació a carnet
B. Vanc per canvi cilindrada.
1.000 euros, canvi de nom inclòs. 1.: 679 41 4444. (R13/11).
oES VEN bagul de fusta, segle XIX, en molt bon estat -restaurat.
Ideal per rebedors petits i mitjans. Marró fosc, gravat al frontal. 43x75x43-alt x ample x fons. Preu, 399 euros. Particular. 1.: 671 4131 31-Jordi-. (R13/10).
oES VEN Suzuki GSX-R.600, de l'any 2006. Tub escapament Thunder doble. Com nova. 1.: 689 3671 52. (R13/9).
oES VEN pis, obra nova, a Sant Bartomeu del Grau. 2 habitacions, 60m, 156.000 euros. 1.: 689 36 71 52. (R13/8).
"ES VEN remolc-gàbia per a gossos. 1.: 93 822 82 58. (R13/6).
"ES VEN Renault Megane Sport Dinamic, any 2003. Equipament opcional: llanta 17; sensor de pluja llum; carregador 6 CD; climatitzador. T.: 609 91 80 20. (R13/2).
oVENC Grand Vitara 2.0 hdi. 3 portes. De setembre del 2004 (czx). Color plata. Molt bon estat. DD.a.; climat.; abs; alçavidres elèc.; 2 airbags; ràdio-cd. 1.: 617 161479. (R12/15).
"ES VEN pis a Moià. Cèntric. Planta baixa. Dúplex -3 habitacions, 2 cambres de bany, cuina, menjador-. Amb calefacció molta claror. Molt tranquil. Plaça de pàrquing pròpia. De particular a particular. 1.: 616 843 101/93 856 05 40 (R12/13).
oVENC Yamaha IFZ 450, any
2004. 1.: 667 623 143-Tardes, David-. (R12/12).
oVENC cadells raça bóxer nascuts el 14 de juliol. 1.: 680 93 65 59. (R12/11).
oES VEN caravana antiga. Perfecta per temporada d'hivern, amb avançament marca Inika. 3.400 euros. 1.: 628 01 50 92. (R12/10).
oES VEN Toyota 4 runner, 3.0 TO 125cv, any 94, 180.000km. Accessoris, ràdio-carreqador cd Kenwood. Enganxament remolc. En bon estat. 1.: 628 01 50 92. (R12/9).
oES VEN Nissan Aimera 2.2 di sport 16v., de color vermell. Any 2002. 130.000km. Molt bon estat i amb accessoris, airbags, fars boira, ràdio-cd amb comandament al volant. 1.: 628 01 50 92. (R12/8).
oES VEN estufa tipus llar de foc amb vidre davanter. Llenya a carbó. Maca decorativa, color negre, de ferro colat. Mides: 96 alçada x 86 amplada x 48 de fans. Vidre davanter, 50 x 30. Preu, 600 euros., negociables. 1.: 93 851 02 77. (R12/5).
"ES VEN taula de saleta i una làmpara biselada de color blau amb un peu de bronze -fènix amb àngels-. Preu, 200 euros. T.: 93 8880421 /629374419. (R12/4).
oES VEN bicicleta estàtica, seminova, per 60 euros. 1.: 93 856 00 71. (R12/2).
oVENC casa de poble a Sant Feliu Sasserra. Situada al mig del poble. Façana catalogada. Superfície total, 450m', entre tres plantes, més 120m' de jardí a pati. Per rehabilitar totalment. Nou preu, rebaixat. 1.: 659 82 47 04. (R12/1).
oES VENEN 10 gàbies d'ocells 5 fundes de plàstic. 1.: 93 853 01 35-Xavier-. (R11/15).
"ES VEN Suzuki Vitara 1.9 jx, dièsel. 5 portes, de l'any 97. 1.: 639 936496. (R11/14).
oVENC Ford Focus 1.6 TDCI, 100cv, 3p, negre. Matrícula, CPV. 1.: 637 05 60 76. (R11/13).
oVENC KTM 525, any 2004, 10.000km. Tub escapament Akrapovic. Els 2 jocs de rodes estan nous. Inclou kit supermotard. Molt cuidada. Preu, a negociar, 6.000 euros. 1.: 68665 89 89.
(R11/12).
oVENC moto KTM 250 2t, en bon estat, del 2004. ITV passada fins al 2010. Preu, 2.950 euros; 1.: 669 759749. (R11/10).
oVENC pc Barebone (de disseny) ASUS T-2, pèntium 4, 3Ghz, 1 Gb RAM, 120 Gb disc dur, amb monitor TFT 15", módem, etc. Preu, 390 euros. 1.: 93 859 55 00/655 255 943 -a partir de les 12h). (R11/9).
oES VENEN cortines. 1.: 93 822 86 47. (R11/6).
oES VEN manta elèctrica. Preu, 15 euros. 1.: 93 822 8647. (R11/5). "ES VEN forn elèctric, vitroceràmica, nevera combi, rentaplats microones. Preu a convenir. Tot junt o per separat. T.: 696 68 90 27. (R11/4).
oES VEN Nissan Patrol GR, 2,8TD6 intercooler. Any 1999. Color verd fosc. 120.000km. Kit elevació, rodes de tacs noves. Molt ben cuidat. Preu a negociar, 12.000 euros. 1.: 686 65 89 89. (R11/2).
ES LLOGA
oLLOGO casa de pagès per caps de setmana. 1.: 93 881 91 29. (R14/11).
oLLOGO garatge a la Pedra Dreta, 10, Prats de Lluçanès. Bona entrada sortida. T.: 626 54 76 98. (R14/6).
oLLOGO pis al carrer Bona Sort de Prats de Lluçanès. Bones vistes, sol molta tranquil·litat. 1.: 93 8560306-972574746. (R14/5). oPIS per llogar a l'avinguda Pau Casals, 54, 1 r, 3a, de Prats de Lluçanès. Electrodomèstics mobles. 1.: 649 91 24 08 -Jaume Soley-. (R13/7).
"ES LLOGA pis al carrer de Vic, 2, de Prats de Lluçanès. 4 habitacions, 2 banys, menjador, garatge. Balcó ample. 1.: 93 856 03 04. (R13/3).
"ES LLOGA pis a Vic, zona ambulatori, 100m', 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador moblat. Plaça de pàrquing. 1.: 630 63 80 80. (R12/7).
oLLOGO pàrquing af carrer Resclosa, 21, de Prats de Lluçanès. Bona entrada sortida. 1.: 93 856 0282. (R12/3).
oES LLOGA apartament a
3 d'octubre del 2008
els encants (continuació)
Palamós, 1 a línia de mar, mes de setembre a setembre-juny. T: 656236427. (R11/16).
°ES LLOGA pis a Barcelona, al carrer Muntaner -Gran Via/pI. Universitat-, 2/3 habitacions, moblat, totalment reformat, de disseny primeres marques (parquet, jakuzzi, aire condicionat, cal·lefacció gas natural ). 4t, amb ascensor, molt assolellatterrasseta pati interior illa balcó carrer Muntaner-. Impecable. Preu, 1.300 euros. Possibilitat pàrquing. T: 658 637 696. (R11/8).
COMPARTIR
°BUSCO vehicle per anar a Manresa, curs escolar -de dilluns a divendres-, per arribar abans de les 9 del matí. Compartir despeses. T.: 696 98 12 69. (R12/14).
ES BUSCA
°VOlS ANAR A EGIPTE? Pel novembre. Anima't truca'ns! T: 938889079. (R14/16).
°BUSCO enclusa eines de ferrer. T.: 638 61 38 24 -a partir de les 6-. (R14/4).
oBUSCO pis de lloguer a Sant Feliu Sasserra o Prats de Lluçanès, a partir de l'octubre. T.: 679 877 628. (R12/6).
S'HA TROBAT
oS'HA TROBAT una arracada a Prats de Lluçanès. T: 9385082 93-Anna-. (R13/4).
oS'HAN TROBAT unes claus, a Prats de Lluçanès, que han estat dipositades a la rella. Hi ha 6 claus de diferents tipus. T.: 93 8508281. (R11/15).
S'HA PERDUt
oS'HAN PERDUT unese.claus amb un clauer d'una ferradura, el diumenge, 21 de setembre. T: 66621 7298. (R14/12).
ES REGALA
°REGALO sabates de futbol del 44, gairebé noves. T.: 610 7862 23. (R14/10).
°REGALO 5 gossos dàlmates, petits. T.: 93 850 82 93. (R13/5).
AI ral-li de Cassà Membrado desqualificat però
segueix líder del català de ral-lis
Olost.- Membrado segueix lider del Campionat de Catalunya de Ral·lis malgrat que l'última prova acabés sense puntuar no exempta de polèmica.
El Ral·1i de Cassà, sisena prova puntuable del certamen català, disputada el passat dissabte dia 27 de setembre, va acabar excloent a Membrado, ja que la reclamació d'un rival va fer reaccionar els oficials de la prova d'una suposada infracció que feu Membrado. I és que en el control del primer tram, el Maxi Mégane de I'olostenc no va arrencar, necessitant una empenta que Ii van proporcionar els comissaris', ajudant-lo a arrencar. Aquesta és una acció bastant corrent que succeeix sovint (hi ha múltiples imatges en què es veu el públic empenyent un cotxe, per ajudar-lo), que no és permesa, però que s'entén dins les accions solidàries que es veuen als ral·lis. En aquesta ocasió, però, Membrado va veure com aquesta acció va ser "reclamada" per alguns dels pilots que li anaven al darrere que presenciaven l'acció.
Membrado anava primer quan va rebre la notificació, després de tres trams disputats.
De totes formes, com dèiem a l'inici, I'olostenc segueix lider del Campionat de Catalunya de ral·lis, ara molt més ajustat i amb els aires una mica més enrarits. I.P.
3r raid
Jordi Riera i el
Nonstop.cat guanyen a Sant Quirze
Sant Quirze de Besora (Osona).- La tercera edició del Raid del Bisaura, disputada el proppassat 20 de setembre, va tenir de guanyador el pradenc Jordi Riera, formant tàndem amb Marc Garriga en el context de l'equip Nonstop.cat. El rècord d'inscrits en aquesta consolidada prova (31 equips), en la que els participant de la categoria d'èlit (Riera Garriga formaven part d'aquesta categoria) havien de completar un recorregut de 65 quilòmetres, havent superat diverses proves com natació, patins en línia, baixada en caiac altres rnodali-
FUTBOL CLUB PRADENC
tota una fita. I.P.
El dia de la inauguració del camp de gespa artificial, I'll de Setembre, es va sortejar un cap de setmana a Andorra per a 2 persones amb entrada a Caldea. El número guanyador va ser e14714. Com que el premiat no ha sortit, donem com a data màxima el 15 d'octubre per reclamar el premi; si no apareix, es tornarà a sortejar durant el partit del F.C. Pradenc amb I'OAR. Vic, el19 d'octubre al camp municipal de Prats de Lluçanès. L'afortunat es pot posar en contacte al següent telèfon: 667619099.
J.M. MembradoAa rella
del Bisaura
tats. Jordi Riera el seu company van completar el raid amb un temps de 7 hores i 7 minuts;
3
Després de més de 15 anys, Je Mercadal i F Vilarmau es retiren de la Junta
El C. Bàsquet Prats inicia la temporada amb
rècord de jugadors
Profs de Lluçanès. Amb la presentació dels 8 equips, el Club Bàsquet Prats va iniciar la temporada 2008-09 coincidint amb el primer partit de lliga de l'equip sènior i el primer partit a casa del júnior, tots dos masculins. Els jugadors més experimentats del Club, aquest any, després de dues temporades d'excedència, tornen a participar, en categoria sènior, als Campionats de Catalunya. Per la seva banda, l'equip
JOSEP VILARÓ, GUANYA
LES 24 HORES DE MOIÀ.
Les més que tradicionals i populars 24 hores de Moià, que arribaven a la 31 a edició aquest cap de setmana passat, va tornar a comptar amb un pradenc al liderat. I és que el pilot Josep Vilaró formava part de l'equip que finalment es va proclamar vencedor: el Yamaha Ausió. Enmig de 24 equips i 96 pilots, Vilaró els seus companys de grup van completar un total de 252 voltes al circuit, tres voltes més que els segons classificats. El Circuit Verd del Solà de la Vila, Moià, va acollir una nova prova que puntua pel Campionat de Catalunya de Resistència sobre terra, i que segons algunes fonts van atreure a més de 5000 persones durant el cap de setmana.I.P.
RESUM ESPORTIU DE LA FESTA MAJOR DE SANT
FELIU SASSERRA.-
7è torneig de tennis taula El dissabte 13 de setembre es va disputar el setè torneig de tennis taula a Sant Feliu Sasserra. El guanyador va ser Jordi Farres, el finalista Ramon Solà, i en tercer lloc va quedar Carles Pedregosa.
-76- amb vuit equips
júnior, que va començar la lliga a Piera amb una victòria, aquesta setmana a casa va encaixar la primera derrota. En finalitzar els dos partits, el Club va convocar els 76 jugadors inscrits per fer la presentació dels 8 equips federats l'escola de bàsquet. A l'acte van assistir-hi un bon nombre de pares, amics i simpatitzants de l'esport de la cistella, que van acabar la jornada amb una botifarrada i diverses activitats a la pista.
9è concurs de petanca
Els guanyadors van ser Joan Conangla, Ramon Pujol Josep Serra. En segon lloc, Cecilio Lopez, Genoveca Vila i Ramon Fabregues i en tercer lloc, Dolors Vidal, Josep Bouges Josep Torres. Tennis, bitlles, futbol7
El divendres dia 12 de setembre a les 17 es van celebrar les finals del torneig local de tennis. En la categoria benjamí el guanyador va ser l'Arnau Berengueres, que s'imposa al Pau Ribaper 6/2 i 6/3. En la categoria infantil va guanyar el David Sallés a en Josep Ma Estupinya per 6/3, 6/7,6/4. També el divendres a les 18h. amb gran èxit de participació el primer campionat de bitlles catalanes, els guanyadors: Ramon Pujol, Toni Bosch, Jaume Sallés i Josep Serrà.
El dissabte dia 13 partits de futbol set. Categoria benjamí masculí C. E Sant Feliu Sasserra 2, Avinyó C. E. 5.
Categoria aleví masculí el C. E. Sant Feliu Sasserra 2, Avinyó C. E. 1. Categoria infantil femení C. E. Sant Feliu Sasserra 2, F. C.
Pradenc 5. Categoria infantil masculí C. E. Sant Feliu Sasserra 4, Avinyó C. E. 4. EP
Glòria Amblàs, portaveu del Club, va comentar que la presència la participació dels pares en les activitats són vitals per al bon funcionament de l'entitat, va afegir que, a la nova junta, que es constituirà formalment a principis d'octubre, cal incorporar-hi pares que representin cadascun dels equips, per garantir assegurar una bona gestió, tal com han fet, aillarg de més de quinze anys al capdavant del Club, Joan
2n a Astúries
Carles Mercadal i Fina Vilarmau, que deixen la directiva. La nova junta s'ha plantejat afrontar la part més feble del Club, de manera que ha apostat per una millora de la tècnica dels jugadors i ha contractat dos entrenadors nacionals, Lluís Òrrit i Xavier Vall, que des de principis de setembre, es fan càrrec dels equips cadet femení i júnior masculí, alhora que participen en l'entrenament dels altres equips. Red.
Just Sociats subcampió estatal de curses de muntanya
Sanf Feliu Sasserra.- L'atleta de Sant Feliu Sasserra, afincat des de fa cinc anys a Valls (Alt Camp), i que corre per l'equip del Club Atlètic Manresa i la Selecció Catalana de curses de muntanya, va fer un destacat segon lloc a la darrera prova del campionat estatal de curses de muntanya, celebrada a Pola de Laviana, Astúries, el passat dia 14 de setembre.
Aquesta segona posició li ha permès de quedar segon en la copa estatal de I'especiali-
tat, darrera del basc Zuhaitz Ezpeleta, que també va ser el guanyador de la prova asturiana, la IV Quebrapates-Peña Mea.
Sociats, amb 776 punts, ha quedat segonb darrera de Ezpeleta, que n'ha sumat 820, i per davant del corredor de Cuenca, Mario Llorens, amb 757 punts. Ara, Just Sociats prepara la Goretext Séries amb ascens a la Torre de Collserola, prova que ja va guanyar l'any passat i on hi va establir un nou rècord. VwL
Just Sociats, al podi d'Astúrieslla rella-JS
93 856 06 14
636 671877 Mossèn J. Valls, 3, 3r, 2a 08513 Prats de Lluçanès
El teu bronzejat d'estiu, en una sola sessió
Perruqueria
e�ètica quiromassatge depilació làser U Nau 32 1: 938560085/608598849
08513-Prats de Lluçanès
Avda. Pau Casals, 461r Tel. 938560576 Fax. 938560065 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
E: mail: castellot@grnexca.oom www.gmexca.oom
Gravem Bonells 938250451 MERLÈS Gravem Lladamosa 938380987 PUIGREIG
ARCA
LLIBRERIA
Pilar Carrera i Codina material esrolor - revistes - diaris - jocs objedesde regal-llib!es-fotocòpies - 6/49
Plaça Nova, 7 �:938560345-�:938560764
08513-Prats de Lluçanès
JOSEP MILÀ
Joan Maragall, 49 � Sj;.,{ 08551-Tona
T.: 938 124904
Mòbil:659 444 022
restè�
Tractaments d'estètica-solàrium vertical-depilacions - làser mèdic
HOME- DONA Passeig del Uuçanès, 33 679818113
08513 - Prats de Lluçanès
ANTONI SALADA COROMINES
CLASSES DE IOGA I DANÇA ORIENTAL
Pg. del Lluçanès, 35-2/T:607 088 648/Prats de Lluçanès
Centre Veterinari del Lluçanès
Prats
Lluçanès
Av. Pau Casals,
Funerària
851 23 65 08560 MANLLEU
CI. Ponent, 1 08519-Sant Bartomeu del Grau
dell S al 28 de setembre del 2008
Oristà 19 de setembre 28,50
Oristà 15 de setembre 04,20
2S
Informació facilitada per: Esteve Subirana, lIu¡ò; Lluís Muntanyà, Perafita; Pere Bruch, Olost; Josep M. Muntanyà, Prols
lIu¡onès; Pere Cors, Oristò; Eduard Selva, SonlBoi �e lIu¡onès; David Morera, SonI Feliu Sasserra; Lluís Corominas, SonlBortomeu �el Grau
Imatges del temps
Una atractiva cistella d'Ous de reig, collits pel Jaume Subirà/lmma Boixadé
CONSULTORS
Graduats Socials - Assesors Fiscals - Técnics Tributaris
Contractaciô, nomines i Seguetat Social.
Acomiadaments i tesoluctô de confllctes.
Inspeccions de teball.
Plans deformació.
Eleccióforma societat adequada.
Tmmitaciô i constituciô de societats.
Modificacions Socials.
Assistència lletrada a Juntes d'Accionistes.
Planlfícaciôfiscal empresa iparticulars.
Elaboraciô i llquidaclâ d'impostos.
Inspeccionsfiscals.
AssessoramentJ'uridic-,]}ibutari.
Confecciô de comptabilitats.
Confecciô de comptes anuals.
Legalització de llibres oficials.
Assessorament economic-financer
Assessorament enlll:cttt(lC;Ód'empreses.
Programa de millora de la competivitot.
Assessorament continuat li la direcció.
Advocats especialltzats ell les àrees civil, mercantil, laboral ipenal,
OFICINA TECNICA D'ASSEGURANCES
OB513 PRATS DE LLUÇANÈS
Plaça Cal Xiquet, 1
Tel. 93 856 06 50 - Fax. 93 850 81 78
e-mail: gborralleras@assellunes.com
OB010 BARCELONA
Roger de Llúria, 7 Tel. 93 8417060 - Fax.93 30190 23
e-mail: a23sanjo@fonocom.es