Cases, camps i el pont romànic, afectats
La pluja caiguda a Sant Jaume de Frontanyà el dia 22 d'agost desborda
Merlès.-Els més de 200 litres caiguts a la zona de la capçalera de la riera de Merlès, el vespre la nit del divendres, 22 d'agost, van provocar un creixement ràpid de la riera i que aquesta es desbordés al seu pas. Borredà es va veure afectat i Santa Maria de Merlès també. Així, entre quarts de deu quarts d'onze de la nit, la riera passava per sobre dels passos de camins, per sobre dels camps es ficava dins les cases, coberts tancats que trobava en aquest discórrer fora de mare.
La sensació en les cases habitades, en trobar-se sense llum, va ser d'un temor important que es va veure apaivagat en iniciar el descens i tornar al cabal habitual. Cases com el Molí del Mas, la Torra
la riera de Merlès
La rierada captada per un vídeo d'un campistalla rella-MR
a altres van patir la situació, igual com el pont romànic que, degut al desplaçament d'arbres i altres materials va veure com algunes pedres dels marges del pont es desplaçaven. VwL
Les pedres de les vores del pont, desplaçades per la riuadalla rella
DansalSOLC
DansalSOLC no és cap curs ni cap taller, és un espai de trobada setmanal per tota la gent del Lluçanès que tingui curiositat i ganes de ballar. No cal saber-ne ni cal portar parella.
Farem danses dels Països Catalans (el ball pla, la jota, contradanses ), balls de plaça (xotis, masurques, polques ) danses de la Mediterrània (Grècia, Israel, Balcans ).
Lloc: Sala Polivalent de Prats de Lluçanès
Dia: Dijous
Hora: de 2/4 de 10 a 2/4 d'11 del vespre
Inici: 18 de setembre
Preu: Gratuït
Informació:
687484915 (a partir de les 6 de la tarda) 938508281
Conveni entre Medi Ambient i el Ministerio de Medio Ambiente espanyol
Plantegen treballs de restauració de la zona cremada l'any 1994 a lluçà
Lluçà.- L'ofiicina comarcal d'Osona del Departament de Medi Ambient Habitatge de la Generalitat de Catalunya desenvolupa un projecte de treballs de restauració de les zones cremades pels focs de l'any 1994, què van afectar les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i lluçanès, amb una superfície afectada de 40.800 hectàrees.
La llei forestal de Catalunya, 6/1998 va declarar les zones afectades pel foc "Zones d'Actuació Urgent" va establir convenis a,mb els propietaris dels terrenys afectats per tal de restaurar la zona cremada.
Els objectius d'aquest projecte són:
-Proteccíó del sòl enfront l'erosió.
-Afavorir la diversitat de les comunitats vegetals
-Millorar l'hàbitat de les espècies de fauna silvestre
-Augmentar la qualitat del paisatge
-Establir mesures de prevenció extinció d'incendis forestals.
El desenvolupament d'aquesta actuacions afecta 125 hectàrees i s'hi duen a terme treballs del tipus següents:
-Aclarides de rebrot d'alzina i roure, i del regenerat del pi. Aquest s treballs es realitzen en les zones cremades totalment. 14 anys després de l'incendi hi ha un regenerat jove dens. S'aclareix per tal de donar espai als millors arbres, tant roures, alzines pins, i per dosificar la competència per la llum, l'aigua els nutrients. D'aquesta manera els arbres no aturen el creixement per la competència que es produeix entre ells, i s'assoleix abans un bosc amb arbres de la
mateixa mida que els que hi havia abans de l'incendi.
-Aclarides de selecció. En les zones on l'incendi no va cremar totalment l'arbrat existent, es tallen els arbres morts, tots aquells dominats o que no tenen futur. Amb aquests treballs es limita la competència pels nutrients, l'aigua la llum, permet concentrar els creixement en els arbres dominants, tan roures alzines, com pins, en funció de l'espècie present a la
zona. També permet assolir estructures del bosc més resistents al pas del foc. Totes les restes generades en tots els treballs es trossegen en mides petites per tal que s'incorporin al sòl com a nutrients quan es descomponguin.
-Millora de camins i dels accessos als punts d'aigua d'extinció d'incendis. S'estan arranjant els camins d'accés a les finques, els accessos a tres punts d'aigua d'extinció
d'incendis que hi ha al voltant de la zona cremada.
El finançament del projecte es fa a tarvés d'un conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino del govern espanyol, que ho subvanciona, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. La comarca del Lluçanès es va veure afectat en aquell incendi bàsicament a Merlès Lluçà. Red.
Disposo de diverses cases de pagès de lloguer 62026 10 25
Escoles, S - T.:
5 de setembre del 2008
el racó de la feina
(93 850 82 81)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
(RF/2-2121 Busquem cuidant per a granja de porcs del Lluçanès. Imprescindible experiència mínima 2 anys. Interessats enviar currículum a rrhh@gepork.es a T.: 93 850 04 11.
(RF14-211 I Falta dependenta per botiga de roba a Vic. Matins dissabtes. T.: 93 853 02 40/636 72 27 56.
(RF/3-211I Es necessita senyora per tenir cura de dues àvies a Prats de Lluçanès, en horari de tarda, amb possibilitat de jornada completa. T.: 93 856 0627.
• (RF/1-2091 Empresa de transports del Lluçanès necessita personal que disposi de carnet BaC per cobrir diferents llocs de treball. T.: 677 41 27 55.
Ofertes
(RF/1-2121 M'ofereixo per fer feines de neteja, en general. T.: 620 1311 06.
(RF/2-211 I Parella busca feina de qualsevol tipus. T.: 660 72 22 49.
(RF11-211 I Noia de 34 anys busca feina a hostaleria. Carnet i cotxe propi. T.: 660 72 2249.
• (RF/2-21OI M'ofereixo per ferfeines de pintura decorativa -Xavier-. T.: 696 679789.
(RF/1-2101 M'ofereixo per fer podes, tales i neteja de petites parceles forestals. T.: 620 30 53 79.
(RF/3-2081 M'ofereixo per fer classes particulars d'acordió diatònic, a Torelló. Tots els nivells HAVIE. T.: 93 859 55 00 -tardes/nits-.
(RF/2-2081 Noia busca feina de monitora de menjador. T.: 684 980 999. (RF/1-2081 Ens oferim per fer feines de paleta i fusteria. T.: 62610 93 51Joan-I 645 66 33 80-Carles(RF17 - 207) Estudiant de psicologia s'ofereix per fer classes particulars de primària, ESO i Batxillerat. Mesos d'agost setembre. Vehiclepropi. T.: 93744 70 30/608 99 47 45
(RF/5-2071 M'ofereixo per fer feines d'electricista a partir de les 8 del vespre. T.: 679 78 08 81.
(RF/4-2071 Busco feina per fer hores a la tarda a Prats de Lluçanès. T.: 646 71 78 69-lnès-.
• (RF/3-2071 Dona s'ofereix per netejar escales. T.: 93 856 05 92. (RF/2-207) M'ofereixo per feines d'instal.lacions, reparacions, aigua, gas, O calefacció T.: 686 28 2479.
Després d'un estira-i-arronsa Torna la programació Treu el cap al teatre a Prats de Lluçanès
Prals de Lluçanès.- Després d'un estira-i-arronsa entre el GALL l'ajuntament de Prats de Lluçanès a rel de la reducció de dotació del consistori per a la programació estable Treu el cap al teatre, sembla que les aigües han tornat a lloc i el proper dia 20 de setembre es reprèn la programació. Per a aquest dia, el grup vigatà Ventall teatre, representarà l'obra La ronda, d'Schnitzler, dirigida per Joan Roura. Les altres obres que es podran veure seran 3 Cadires, d'Elena Codó, a càrrec d'Entàndem Teatre, de Barcelona, dirigida per David Pintó, el dia 18-d'octubre i, els dies 8 i 9 de novembre, la
companyia d'Ada Vilaró representarà Itinaràncies, dirigia per la mateixa Ada Vilaró, de Prats de Lluçanès.
Aquesta és l'onzena temporada que s'organitza la programació estable de teatre no professional, que ara duu el nom de Treu el cap al teatre.
Aquesta proposta representa una iniciativa única en molts quilòmetres a la rodona, que permet acostar al Lluçanès propostes teatrals fetes des de grups no professionals, majoritàriament, provinents de molts indrets diferents del país. La programació s'organitza i es promou entre l'ajuntament el Grup d'Actors del Lluçanès. A.c'
II FISIOTERAPEUTA (C.núm.:
R.P.G. (Reeducació Postural Global) (Dolors de columna vertebral)
Osteopatia
EULÀLIA BURGUÉS BARDOLET
Hores convingudes
T.: 93 856 02 04/619 47 81 07
Av. Pau Casals, 46, 1 r. 1 a. Tel. 93 856 02 04
08513 PRATS DE LLUÇANÈS
3348)
5 de setembre del 2008
CIRC OZO.- Els dies de la Festa Major de Sant Bartomeu del Grau es va estrenar la carpa del circ Ozó, un circ nascut al Lluçanès que farà gira amb l'espectacle Planeta ZÓ i després retornarà a Sant Bartomeu. Red.
QUAN ENCARA NO SABí
EM RES.- L'obra de tetre del director dramaturg d'origen pradenc, Josep M. Miró,
Quan encara no sabíem res, s"ha estrenat aquesta setma-
GIELlla
SERRALLERIA FORJADORS MANTENIMENT EN GENERAL
Ctra. Manresa, sIn 08274 Sant Feliu Sasserra T.: 93 813 90 11 I grellar@gmail,com
!
na a Barcelona. L'obra Ej�tà editada per Arol�editors/�ed.
PLANIFICACIO URB1NIS
TICA.- Veïns d'Olost hFin iniciat una recollida de /firmes per demanar una revisió dels acords presos per /I'ajuntament en matèria de ¡planificació de la zona on hi/ha l'edifici de la fàbrica Calada. Red.
I
PERAFITA I LE� BITLLES.-
Els dos equips/ de Perafita encapçalen la /classificació,
Perruqueria 'Ilssumpdó
Ctra. de Manresa, 22 T.: 93 813 90 70 - 93 881 9247 08274 - SANT FELIU SASSERRA
CANSALADERIA f1 (/jan �t
A. BADIA BOTIFARRES ARTESANES
Ctra. de Manresa, 20 T.: 93 881 92 50 08279 - Sant Feliu Sasserra
quan només falta una jornada per tancar el 2n campionat de bitlles del Lluçanès. La cloenda es farà a la Torre d'Oristà el proper dia 6 de setembre. Red.
MARXA DELS VIGATANS.
El dia 10 de setembre una columna lluçanesa sortirà de Sant Bartomeu del Grau per afegir-se a la Marxa dels Vigatans que organitza Òmnium Cultural d'Osona a Vic la vigília de I'll de
FUSTERIA
Setembre. A banda d'aquesta cte, al Lluçanès hi ha prevista l'organització de molts actes a cada localitat, en algunes coincidint amb la Festa Major, com és el cas de Sant Feliu Sasserra. Red.
Plaça Major, 11 938819078 08274-Sant Feliu Sasserra
Martí Vall
Ctra. Manresa, 4 T.: 93 881 91 09 - 696 91 27 58 08274 Sant Feliu Sasserra
Dissabte, 13 2/4 de 10 del vespre Gran revetlla amb l'acordionista
Jordi Pujols
Diumenge, 14
A 2/4 d'1 del migdia Missa solemne a la capella de Ginebret
A les 5 de la tarda, Animat ball amenitzat per Joan Altarriba
Hi haurà servei de bar amb carn i botifarra a brasa
El Lluçanès, als llibres, per Roser Reixach
El Lluçanès màgic
Pere Mestre, Daniel Montañà i Josep Albert Planes
Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. 1998
La nostra comarca, com altres indrets de Catalunya, és una zona molt rica en llegendes i rondalles, unes històries que fins fa pocs anys es transmetien oralment de generació en generació que ara s'estan recollint per escrit gràcies als nombrosos Et .£fugaiÙ1- cJV{à;Jíc treballs de recerca realitzats. La gent de més edat del Lluçanès encara recorda moltes d'aquestes i les explica amb el convenciment d'allò que és real que forma part del nostre patrimoni. Els autors del llibre, que van comptar també amb la col·laboració d'altres lluçanesos per a la seva realització, especialment Pere Juvanteny, van documentar- '---------'-------' se a més en nombrosos escrits anteriors, bàsicament els recollits pel folklorista Josep M. Vilarmau, encara que també n'hi ha de Joan Amades, Marià Vayreda o Mn. Josep Valls. A part però també van tenir altres informadors locals que els van versionar algunes de les llegendes més difoses i reconegudes. Distribuïdes en diferents apartats, la publicació recull vint-i-cinc narracions corresponents a diverses poblacions. Les bruixes són uns dels personatges que ja en el seu moment van motivar més literatura popular, sempre relacionades amb els temporals amb la seva capacitat de transformar-se en animals, així destaca al Lluçanès la conegudíssima Napa de Prats, juntament amb la Burnaca de Lluçà o la Bagueta de la vall de Merlès. Quant a costums que es van mantenir fins a mitjans del s. XX i que van motivar algunes anècdotes fins esdevenir llegendes, destaquen el fet de tocar a bon temps quan hi havia tempesta, amb les famoses campanes Mariassa a Alpens, Vicenta a Prats i Maria a Olost, citades a Toquen a bon temps i a El rector d'Olost. A part, d'algunes de les cases o masies més conegudes s'explica la seva riquesa a partir de la troballa d'un tresor com és el cas del Vilar de Sant Boi de Lluçanès a El salt de la Cabra, mentre que altres com Teulats són citades per episodis de màgia o Puig-oriol per la màquina de batre moneda. Igualment l'aigua és protagonista en el seu curs natural a les rieres o també per la seva absència en èpoques de sequera. Respecte a la primera es fa referència als gorgs, encara fins avui envoltats d'un gran misteri, contant-se que ningú ha pogut mai saber la seva fondària, com és el cas que s'explica a El gorg Negre o el de les Heures, mentre que de la segona es narra una de les processons que s'havien fet per demanar pluja a la Mare de Déu dels Munts. Finalment el follet del Vilar, el Miralles i el sastre d'Alpens, completen alguns dels episodis més recordats per la memòria col·lectiva, sense deixar de banda l'origen de la Roca de Pena d'Alpens.
5 de setembre del 2008
Des del dia 18 de setembre
dansalSolc, els dijous
Participants al dansalSolc del curs passatlGBou
Prats de Lluçanès.- Continuant setmanalment els dijous a dos quarts de deu del vespre, el Dansalsolc reprèn la seva activitat el proper dia 18 a la sala polivalent de Prats de Lluçanès. Es tracta d'un espai de trobada per a totes les persones interessades en el ball la dansa, conduït per Gemma Bou, que permet aprendre bàsicament balls de parella danses dels Països Catalans i de la Mediterrània, encara que també treballa puntualment danses d'arreu
del món. En aquest nou curs, tal com s'havia anunciat, es té previst que s'organitzi algun cap de setmana monogràfic amb danses específiques d'un lloc concret amb professorat especialitzat. Iniciat el mes d'abril de l'any en curs, va aplegar aquesta primera temporada habitualment una quinzena de persones, és una proposta de l'associació Solc, música tradició al Lluçanès per tal de dinamitzar el ball la dansa a casa nostra. R.R.
MAJOR, 44, bis T.: 93 8QO 81 92 PRATS DE LLUÇANES
ODONTOLOGIA GENERAL
ORTODÒNCIA IMPLANTS
Dra. Ona Codina i Verdaguer
Horaris de consulta: - Dimecres: Matí
- Dijous: Tarda
- Dissabte: Matí
r a
5 de setembre del 2008
Els actes de celebració es van cloure amb la festa anual el passat dia 24
Molta participació en el cinquantenari de la restauració de Lurdes, a Prats
Prats de Llu�anès.· Es va celebrar amb una alta participació el cinquantenari de la restauració del santuari de Lurdes. El dia principal de la festa, el diumenge 24, la missa es va celebrar a l'exterior comptant amb la presència de Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, que va predicar l'homilia, i també de Mn. Joaquim Font, que havia estat rector del poble durant molts anys. Després del cant dels goigs, a càrrec de la Coral del Club de Jubilats, hi va haver una ballada amb els bastoners Estelladors, i tot seguit dinar de germanor en un restaurant. A la tarda, la celebració eucarística va precedir la ballada de sardanes i l'engegada de globus, es va convidar tots els assistents a bere-
nar amb xocolata desfeta, coca i llonganissa. El dia abans però ja havia estat notable l'assistència a la processó de torxes que es va fer des del santuari a la font de la Bernadeta. Gran part deis comerços de la localitat es van sumar a la festa preparant aparadors commemoratius amb nombroses referències al santuari i també van ser molts els particulars que van penjar domassos als balcons amb el dibuix dellogotip corresponent distribuït des de la comissió organitzadora. A més, a l'entrada del camí del santuari es va construir un arc de benvinguda decorat amb nombrosos motius vegetals algunes faroles del poble lluïen banderoles blaves blanques. Igualment es van
posar a la venda fulards amb el logotip de la festa que duien molts dels assistents com a signe distintiu. Les dues escoles de primària de la vila van col-laborar amb diferents aportacions. La Presentació de la Mare de Déu va presentar un recull de dibuixos referents al santuari que es van poder veure durant tota la setmana a Lurdes mateix, mentre que el CEIP Lluçanès va fer un muntatge en power point amb la història del santuari, unes reflexions dels alumnes sobre el significat de Lurdes per al poble de Prats uns dibuixos treballats a l'ordinador. Aquest muntatge formava part de l'exposició inaugurada a cal Bach el dia 16, on també hi havia nombroses
fotografies antigues de diferents moments històrics, cartells i programes, estampes altres records. En l'acte inaugural va parlar Mn. Lluís Jané, recordant la celebració de fa cinquanta anys, també F. X Cortada, rememorant alguns dels episodis més significatius. Per acabar d'arrodonir aquesta celebració, es té previst que pels volts de Nadal es posi a la venda un llibre sobre la història del santuari, que complementarà una publicació anterior editada l'any 1982. R.R.
L'agenda
Edila: la rella. Iniciatives socioculturals al Llu�anès.
Muntatge i correcció: Aleix (ardona
Administració: (arme Mas
Seccions:
Agenda: Rosa M. Boixadé.
B Imps: Pere (ors, Pere Bruch, Esteve Subirana, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva, i David Morera.
Entrevistes: Glòria Borralleras.
Esports: David Besora, David Berengueras, Isaac Peraire.
Fotografio: Teresa Parareda.
/0 tira: Adrià Davins.
Notícies: Roser Reixach i Mercè Sabata.
Corresponsals: Anna Dot (Sant Agustí de Llu�anèst Ester Puig (Sant Feliu Sasserrat Meritxell Verdaguer (Perafitat Marta
Giravent (Sant Boi de Lluçanèst Montserrat Vila (Santa (reu de Joglars), Mercè Sabata (Merlèst Estela Lopez (Sobremunt), Montse Surinyach (Llu�à Sta. Eulàlia de Puig-oriolJ, Roser Reixach (Prats de Llu�anèst Vanessa Bruch (Oristà).
Pub/ieitat: M. Àngels Parareda. 610 444 689
Imprimeix: winihard gràfics Sl (Moià)
Dipòsit Legal: B-31.541-2001
Major, 51, baixos 08513·Prats de Lluçanès
T. i F.: 938508281
Correu electrònic: larella@mesvilaweb.cat
Bloc:
hHp://blocs.mesvilaweb.cat /Iarella
Setembre
Divendres, S
!g Torre d'Oristà.' Festa Major. A les 9 del vespre, pregó de Festa Major. Seguidament, pertorrnance amb Q,lors. A continuació, a la sala polivalent, nit de concerts amb Sota Zero, Sherpa, i dis, comòbil amb FemFesta.
Dissabte, �
!g Torre d'Oristà.' Festa Major. A 2/4 de 5 de la tarda, 4a Gimcana sorpresa. A les 7, final del 2n campionat de bitlles al Lluçanès. A 2/4 d'n nit, ball amb Jordi Bruch, i festa amb Virus i discomòbil.
Olost.- A 2/4 de 5 de la tarda, al Camp de futbol vell, 2 hores de resistència ert
Sant Feliu Sasserra.' Festa Barri
Sant Roc. A les 11 del matí, futbol femení. Seguidament, jocs infantils. De 3 a 7, a la pista poliesportiva, L'inflable per reciclar saltant. A les 9 del vespre, a la pista poliesportiva, sopar. A continuació, bingo. Ball amb Josep Maria d'Avinyó i el grup local.Diërezi.
Diumenge,7
!g � d'Oristà.' Festa Major. A les 12 del migdia, tradicionals rifes de pernils. A 2/4 de 5, a la polivalent, 5è concurs local de botifarra A la mateixca hora, a la plaça d el'església, espectacle infantil amb Sapastre. Festa de l'escuma, en acabar. A les 7, concert amb al cobla orquestra Cadaqués. A les 9, ball de gala amb la mateixa orquestra.
Dilluns, ª
!g Torre d'Oristà.' Festa Major. A la 1 del migdia, tradicionals rifes de pernils. A les 5 de la tarda, 1 r campionat de bitlles, local. A les 9 del vespre, sopar popular amb artistes sorpresa. Seguidament, cinema amb "Hacia rutas salvages".
Dimarts,2
Sant Feliu Sasserra.' Oficina Mòbil d'Informació al Consumidor, de 2/4 d'11 a 2/4 de 12, a la plaça Major.
Dimecres, �
Perafita.- AI vespre, acte comarcal amb motiu de la Diada Nacional. A la plaça Sant Antoni.
Sant Bartomeu del Grau.' Marxa dels Vigatans, columna Lluçanès. Sortida a les 6 cap a Vic. Participació als actes de Vic. Tornada en autocars.
Sant Feliu Sasserra.' A 2/4 de 1 O del vespre, a l'Ateneu, festa d'inici d ela temporada de futbol, amb pica-pica, joc del quinto discomòbil.
Dijous, li !g Torre d'Oristà.' Festa Major. A les 6 de la tarda, a la plaça de l'Església, cicle d'espectacles infantils al Lluçanès. Organitza, Consorci.
Olost.' A les 2 del migdia, dinar popular. Seguidament, bingo i sobretaula. A les 6, a la plaça, ball de tarda amb Cadillac.
Perafita.' 12 matí, inauguració exposició pintura manualitats.
Prats � Llucanès.' 17a pedalada popular. Inscripcions i sortida, 8 9 matí, al pavelló.
Sant Boi � Llucanès.' Dinar popular a la font de l'Horta Vella. Organitza, Amics de les Fonts del Lluçanès Nord.
Sant Feliu Sasserrà.' Festa Major. A les 8 del matí, sortida per pujar la senyera al serrat Llobater. A la 1 del migdia,· a la plaça d el'Església, aperitiu popular. A 2/4 de 5, al camp de futbol, presentació de l'equip de Preferent. Partit, Sant Feliu-Oló. A les 6 de la tarda, a l'Ateneu, teatre amb Boeing-Boeing, per la Trebinella, de Perafita. A 2/4 de 9, al Parc dels Castanyers, celebració de la Diada Nacional. Recital de poemes actuació de la Coral de Sant Feliu. Tot seguit, botifarrada popular. A les 11 de la nit, al parc dels Castanyers, cinema a la fresca, Coronel Macià. Discomòbil.
5 de setembre del 2008
Divendres, J1
Olost.' A 2/4 de 10 del vespre, al local sociocultural, cinema. Perafita.' 2/4 de 10, vespre, actuació de Jaume Arnella Sant Feliu Sasserra.' Festa Major. A les 12, jocs d'escuma. A les 5, torneig de tennis. A les 6, campionat de botifarra campionat de bitlles catalanes. A les 10 de la nit, correfoc amb els Dracs de la Bisbal d'Empordà. A 2/4 d'1, a l'Ateneu, concert jove, amb Diërezi, Rauxa discomòbil amb Sòlid so.
Dissabte, 13
Olost.' A les 8 del matí, 4a Caminada popular. Cal dur esmorzar. Se serviran begudes. A les 5 de la tarda, espectacle infantil, Tres per res. Xocolatada per a tothom. A les 11 del vespre, correfoc amb els Cremats d'Olost. Seguidament, al local sociocultural, ball amb Cafè Trio. Perafita.' A 2/4 8 del matí, sortida caminada als Munts. Allà, esmorzar i fi de festa, Perafita.' 6 tarda, espectacle infantil: Quimet el seu tricicle. Sant Feliu Sasserra.' Festa Major. A les 9 del matí, futbol 7. A les 4 de la tarda, petanca tennis taula. A les 5, futbol 3a territorial. A les 6, jocs infantils. A 2/4 de 12 nit, a la plaça de l'Església, concert amb Cris Juanico. A les 12, discomòbil
Diumenge, H
Olost.' A 2/4 de 12 migdia, ofici solemne cantat per Coral noves veus d'Olost. Seguidament, davant l'església, sardanes amb la cobla Ciutat de Manresa. A les 6 de la tarda, al local sociocultural, ball amb Blue Moon.
Sobre Olost: notícies que cal coordinar
En el periòdic El 9 Nou del 14 d'agost llegim (pàg.21) que "la tèxtil Calada té damunt la taula, en estudi, un projecte de canvi d'utilització urbanística que si s'acaba realitzant farà que es traslladi la producció ". Cal aclarir que la fàbrica ja està tancada i el dit canvi d'utilització urbanística ja ha estat aprovat inicialment per rajuntament, com a modificació del planejament urbanístic actual, en data 15 de juliol d'enguany avui en període d'exposició pública.
En el mateix El 9 Nou (pàg. 10) llegim un article de la corresponsal Anna Gorchs sobre l'avanç del POUM d'Olost (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) amb comentaris recollits del senyor Enguany, com altres nuclis de la nostra comarca, Olost ha celebrat els 1.100 anys diem de vida o història escrita, amb un magnífic i sorprenent logotip obra del jove Jordi Palau Comes, que imagino reflecteix bé el títol d'aquesta senzilla col-laboració, Però Olost en té molt més de mil cent anys d'història, tothom accepta que és un nom iber, exemple com ho són Alboquers, Albars, castell del Quer etc.
Ramon Clotet i Neus Clotet, Olost alcalde que comenta la previsió de dues noves zones de creixement residencial cap d'elles correspon al projecte Calada, per satisfer un increment de població, que estima, d'avui al 2025, en un màxim de 300 habitants (75 habitatges). Dues notícies llegides aïlladament. Els olostencs i veïns reflexionem relacionant-les i ens preguntem:
1. Actualment a Olost l'oferta d'habitatges per vendre o llogar és de 50 habitatges 60 parcel-les urbanitzades en el sector residencial eixample Cal Cuca. A més cal considerar tres zones a desenvolupar ja previstes en el planejament actual: camp de futbol vell, Cal Maqueda sota la bezinera al costat del
Molí de les Cases, amb un potencial de 300 a 350 habitatges.
Sumem tot això al projecte Calada (54 habitatges) en el 2025 hi haurien encara uns 400 habitatges dels descrits anteriorment per vendre, llogar o edificar. En aquestes circumstàncies, cal crear més sòl urbanizable?
2. No seria més raonable aturar el projecte Calada i considerar-lo, un cop valorada la situació descrita anteriorment, en el context de desenvolupament del nou POUM d'Olost amb una visió global que, en paraules certes de l'alcalde, mantingui la ruralitat la cohesió social i afegint-hi racionalitat i coherència?
Mil cent anys i més
L'eximi lingüista Joan Coromines afirma que Olost significa, en llengua iber o èuskar "farga de renom", basant-se en què la llengua íber que es parlava aquí era molt semblant a I'euskar o que n'era la mateixa. Altres dieun que no, que Olost vol dir "Els de l'altra banda", correcte vist des d'Osona. Modestament, sempre he cregut en la teoria d'en Coromines, i per això vaig buscar en un senzill diccionari "espanyol/èuskar" i va sortir que, en èuskar: ola significa farga i ostean de l'altra banda. Això dóna Olost (i Oloste és un dels noms més antics::amb què esconegué Olost).
Ara bé, si hi havia un poblat ibèric amb el nom d'Oloste, on era, on estava situat? Ullant pels voltants d'Olost amb possibilitat d'ubicació, ens trobem davant la pairalia de les Cases, a l'era, horts o jardí hi resta encara una paret que bé que podria ser muralla ibèrica, (caldria que un arqueòleg ho comprovés). S'hi veuen vestigis d'un portal 3
Joan de l'Ost, Olost tapiat, que bé podria ser una escala o accés des de l'hipotètic poblat a la riera que havent rebut els cabals del torrent de la Noguera, de Campa Rieral ja s'ha convertit en la riera d'Olost. L'indret té totes les característiques d'un poblat ibèric, un petit i pronunciat promontori sobre un torrent o una font d'aigua, i, ben mirat, per què de la masia en diem les Cases? Probablement, al construir-la pels volts dels segles XIV/XV, al lloc ja hi havia restes o fonaments de "cases". No podem pas negar que tot això, més o menys versemblant és només una hipòtesi, però n'hi posarem una altra, A quina tribu iber pertanyien els nostres avantpassats? Uns deien que pertanyíen als bergistans, altres que als ausetans, doncs ni a una ni a l'altra. AI principi del segle passat, pels volts de l'any 1910 a les excavacions d'Empúries es van trobar planxes en plom i monedes que parlaven d'una tribu iber fins aleshores desconeguda, els olositans, per no trencar-se massa el cap per proximitat els situaren a la Garrotxa, Olot= olositants, però hi afegeixen "Tocant amb els indigetes (Gironès) I fent de coixí entre els bergistans (Berguedà) i elsausetans (Osona) lliscant per sobre els lacetans (Bages) topen amb els ilergetes (Segrià). Poc podien fer això només des d'Olot, els olositans forçosament tenien d'habitar la Garrotxa, el Ripollès, el Lluçanès una estreta fran-
ja que passant entre Bages/Berguedà arribava fins al Segrià.
Això dóna credibilitat als qui deien que els herois ilergetes Indibil i Mandoni eren o havien lluitat al Lluçanès contra els romans ja ben assentats a Osona. També ajuda als qui defensen que el general cartaginès Anníbal en el seu "viatge" per lluitar contra Roma, passés pel Lluçanès, seguint el Llobregat, la Gavarresa passant pel Lluçanès, Ripollès Garrotxa, s'endinsés a la Galia, evitant així enfrontar-se als ausetans, laietans i altres tribus completament romanitzades.
Hipòtesi o història? Seria prou interessant potser q-ue persona més versada en la història contradís o afirmés això, aquestes humils teories.
La defecció del català
La defecció lingüística és una de les principals renúncies que practiquen una gran part de la població catalanoparlant; alhora, és un dels principals perills per l'ús del català i, per tant, per la seva supervivència. Perquè una llengua que no s'utilitza, és una llengua morta!
És una conducta molt simple: una persona catalanoparlant canvia de llengua quan amb la que parla no utilitza el català; l'entengui, o no. Fins i tot hi ha encara una versió pitjor del defector lingüístic català, el que també ho practica quan l'altre té un color de pell diferent al seu; molt sovint, fins i tot abans de comprovar si aquesta entén la llengua, o fins tot, la parli.
Desgraciadament, la defecció està en un gran moment d'ús, que va en un clar detriment de la salut del català.
Hom pot pensar que no n'hi ha per tant, que tampoc és tan dolent, o fins i tot, es justifiquen dient que ho fan per educació. Però és important, i en cap cas és una actitud relacionada amb l'educació! Sinó que és una conducta explicable per la poca reflexió, sobretot pel fet que la baixa autoestima d'un país està associada a la seva situació històrica actual. I els Països Catalans hem estat som una nació ocupada, esquarterada i trepitjada; factors determinants a l'hora d'estimar ilo defensar el nostre patrimoni col·lectiu, cultural i lingüístic.
Aquesta baixa autoestima ens porta a anomenar "bona educació" -o el famós reconsagrat "seny" - a una renúncia a la pròpia llengua, al propi país. Ja que això que es fa per "educació" no és més que una profunda assimilació que la llengua catalana és de 2a o 3a divisió; quan és una parla miHenària rica, amb el mateix valor, ni més ni menys, que la resta de llengües d'Europa del Món.
Podria arribar a entendre la inseguretat i la conseqüent renuncia de la pròpia llengua quan parlem amb una persona que no ens entén, i podríem tenir una llarga xerrada sobre els motius pels quals caldria parlar en català sempre, encara que ens entenguin poc o gens. Però la defecció de la que parlem és un O cas molt més flagrant, ximple i incom� prensible, en un país amb digne autot.. estima.
O Per avaluar la importància del tema, cal
AC, comissió Correllengua, Lluçanès citar un estudi que, fa anys, va fer la Plataforma per la Llengua sobre la defecció lingüística. El resultat va ser que només un 6% de la població catalana declarava parlar en català, com a mínim, sempre que se l'entenia. Arran de l'estudi van concloure que aquesta minsa part de la població catalana són els que aguanten la llengua al carrer en regions del país a on l'ús habitual del català està en minoria.
Hi ha qui pot pensar que és una realitat aliena al Lluçanès, pels alts nivells d'ús del català que hi ha a la nostra comarca. Però tot el contrari. Perquè per les seves característiques sociolingüístiques, el Lluçanès hauria de ser un feu sense cap esquerda, un temple pel català, a on la llengua visqui amb tota naturalitat, a on les persones immigrades s'integrin també lingüísticament. Perquè català és qui se'n sent, però parlar la llengua catalana és una gran manera de sentir-se'n, i que a hom l'identifiquin com a tal. Però malauradament, al Lluçanès hi ha un alt índex de defecció lingüística, i molts prejudicis sobre la comprensió i aprenentatge de la llengua segons el color de la pell de les persones. què podem fer per canviar aquesta
tendència? Doncs és senzillíssim! Només cal parlar en català sempre que, com a mínim, ens entenguin; sigui amb qui sigui. Amb la mateixa naturalitat que ho fan la resta de pobles del món que estan orgullosos de tenir el preciós tresor, i la gran responsabilitat, d'una llengua pròpia. Que no és només una forma d'expressar-se, sinó també una manera d'organitzar les idees, una visió del món; la nostra expressió que suma les llengües que encara sobrevivim a la globalització imperialista. qui continuï pensant que parlar en català és ser maleducat, que faci autoreflexió de perquè no ho pensen les persones dels països amb estat propi. I és més, l'autèntica maleducació és parlar en llengua estrangera a una persona que no ho és; ja que, implícitament, se l'està tractant com a un foraster, i no pas com a una persona catalana més. Per acabar, només insistir en un detall. Si el conjunt de catalanoparlants parlés sempre en català, en tots els àmbits de la seva vida, com a mínim amb qui l'entén -que és el mínim dels mínims-, la llengua, al carrer, estaria salvada. No en tingueu cap dubte! És així de senzill. Només cal reflexiona-hi actuar en conseqüència.
Gràcies a tots i a tothom!
Família Berengueras-Font, Prats de Lluçanès
AI capvespre del dia 28 d'agost de 2008, la pradenca Conxita Pont Rodellas tot anant a caminar pels voltants de la finca "El Grau", es va accidentar i per tant no va tornar a casa. Davant d'aquesta situació ens vam posar en contacte amb els mossos d'esquadra i tot seguit es va endegar la seva recerca. Aquesta es va incrementar l'endemà amb la col-laboració dels. mossos d'esquadra, els bombers, el PVI, els ADF, voluntariat, pagesia Atesa la solidaritat i l'ajuda de tothom davant d'aquest greu ensurt, la família volem donar les gràcies a tots aquellsles que vareu col·laborar d'una forma presencial ilo donant-nos suport
Opinió, cartes, articles
moral. Volem fer un esment especial al recolzament i a la dedicació de tot l'ajuntament de Prats. Moltes gràcies al Sr. Rossend Vilà qui sortosament la va veure el dia de l'accident vorejant la roca de la qual va caure. L'endemà, en Rossend al saber que s'havia donat aquesta circumstància al poble, va sortir voluntari per fer la recerca i, en passar peilloc, va recordar haver vist una dona damunt d'aquella roca. Aquest record va fer possible trobar la Conxita, la qual va ser traslladada pel SEM a l'Hospital General de Vic, on inicialment i, per sort, li van fer un diagnòstic lleu.
Gràcies
Semàfors al bosc?
Frederic Tormo i Reig, tècnic forestal, Can Maya, Perafita El 27 de juny de 2008 han arribat les màquines cionals; "millora pavimentació" sol ser I'eufe- només baixa per anar al restaurant, no es excavadores piconadores a la pista de la riera misme per recobrir amb una capa urbanita els mereix aquest títol. de Merlès, amb l'encàrrec d'asfaltar el tram del camins rurals: asfalt, ciment... L'asfalt sembla A més, per experiència es pot afirmar que terme municipal de Borredà des del Cobert de ser aparentment una bona solució, ja que aquests camins solen dur associats la prolifePuigcercós. en direcció I'Hostalet. Es planteja aguanta pla més temps a terra, tot i que també ració dels abandonaments de runes, electrod'asfaltar un camí rural. Quin és el criteri per s'acaba esquerdant si no es fa molt molt bé... domèstics, andròmines, vehicles, que dubto decidir quins camins sí quins no? Afluència A més, es produeix l'agreujant que aquestes que haguessin aparegut a esquena de cap civeïnal? interessos particulars? Beneficis con- 'noves pseudo-carreteres' sorgeixen sense clista, genet o motxilla de caminaire, sinó més sumistes? Promoció urbanística? Reclam turís- haver estat concebudes com a tals, amb les aviat solen arribar en furgonetes o tot terrenys, tic? Perquè jo no he vist cap manifestació corresponents mancançes de disseny, segure- amb les seves llaunes de refresc, burilles, bosescrit o publicació reclamant enquitranament tat i senyalització, on tota mena de vehicles ses, etc de camins rurals. Els camins, tradicionalment podran circular amb més velocitat, però sense S'han de compatibilitzar els usos d'aquests deterra, són principalment per als usuaris habi- disposar del traçat escaient per a un vial, amb camins, caldria fer un estudi previ tenint pretuais, per als habitants del territori o aquells corbes mal traçades, mal peraltades, marges sents tots els factors implicats, o millor encara que hi treballen: pagesos, ramaders i bosque- inestables Camins on legalment la velocitat més d'un estudi, abans de prendre una decisió rols. Ja fa temps que també és per a tots és limitada a 30 km/h, tot que gairebé ningú ho tan dràstica i condemnatòria com encimentar, aquests nous noves usuàries de l'entorn rural, sembla respectar. Per tant, és un fet sense asfaltar, enquitranar, etc .Î que jo sàpiga, mai en el seu aspecte més lúdic: ciclistes, excur- dubte que l'asfaltat ha augmentat considera- es fa una ullada tècnica (estudis d'impacte sionistes, genets, inclús darrerament vehicles blement el rise de nombre d'accidents a la zona ambiental, de necessitats reals del terreny a motor d'esbarjo com són motos, cotxes o amb l'augment de trànsit; però també hi ha un habitants, de viabilitat econòmica, etc ) sinó quads que usen aquesta infraestructura per deteriorament del paisatge, així com diverses una decisió política a l'hora de decidir empenal propi gaudi i no com una necessitat. Uns repercussions sobre la fauna, com poden ser dre aquesta solució. Convé que els projectes usen els camins tot l'any, altres concentrats en atropellaments, sorolls a més del Rerjudici harmonitzin'el desenvolupament humà amb la caps de setmana períodes concrets, vacacio- que representa per a usuaris d'aquests vials, conservació d'hàbitats biodiversitat existent i, nais o d'esbarjo, bolets, cacera, pesca, etc. com els caminaires, ciclistes de muntanya, per què no, un estil de vida molt nostrat que Així doncs, convé tenir present que hi ha dues genets, ramaders (transhumants o no), la estem perdent a marxes forçades a favor del menes d'usuari per a aquestes lnfraestructures, presència de trànsit motoritzat, que molts cops 'progrés'. Crec que avui dia tenim una societat tots ells igual de bons, però diferents en afec- enlloc de circular, sembla que competeixin en prou madura com per no associar necessariatació al medi. Els camins rurals de terra no pre- un circuit tancat. La veritat és que els habitants ment progrés a modernització, l'eufemisme senten, efectivament, el mateix grau de como- d'aquestes contrades rurals, solen voler arribar que serveix d'excusa per a la destrucció d'allò ditat aparent per al conductor, però són mes a casa amb comoditat, però rarament amb tradicional, via d'entrada del consumisme segurs perque obliguen a circular més lenta- pressa... depredador. ment proporcionen més temps per reaccionar Aixi mateix, aquests noves carreteres compor- A més, la justificació sol ésser que es reben davant imprevistos (altres usuaris, fauna, ten sovint la destrucció i/o eliminació de parets moltes queixes d'usuaris, però caldria veure si incidències al vial com esllavissades, bestiar, de pedra seca altres elements patrimonials, són els habituals i residents de la zona, o resetc). Sembla ser que a alguns governants o així com la instal.lació d'altres elements aliens pon més aviat a la pressió turística i industrial administracions els sembla poc digne, complex al medi rural: faroles, protectors laterals... de les àrees a les que acudeixen en massa les i dificil el mantenir els camins tal com són. Avesats a viure al món de les vaques grasses, persones que estan de vacances, a aquelles Camins que, certament, requereixen un mante- la conseqüència no falla: més accessibilitat, zones emblemàtiques per la seva oferta s'anoniment i condicionament anual (poc habitual, més gent, més pressió al medi, més brutícia. És menen de 'pau i contacte amb la natura' però per cert) com SÓA retirada de pedres o esllavis- una roda. És la urbanització del medi rural i, per així corren el rise de deixar de ser-ho. Aquestes sades, una aplanada anual, desbrossar i nete- tant, l'inici de la seva desaparició com a tal. obres suposen, directament, l'eliminació d'una jar voreres per millorar-ne la visibilitat i preven- També cal una consideració, si m'ho permeteu, part importantíssima del nostre camp el nosció d'incendis forestals, arranjar la inestabilitat de caire més romàntic. Quan es pot arrivar amb tre patrimoni paisatgístic. Una tira d'asfalt d'alguns marges, arreglar els baixants d'aigua un vehicle motoritzat a algun lloc, sense cap enmig del camp destrossa l'harmonia natural (trenques) i drenatges transversals, usar mate- mena d'esforç, aquest indret no es valora igual que pretenem promocionar als turistes, trenca rials com el tot-ú per millorar el ferm... que s'hi t'haguessis esforçat físicament en la continuïtat d'un ambient amb personalitat Evidenment, es tracta d'una despesa enorme assolir-lo, Sinó, és com.aquell parany lingüístic pròpia i artificialitza el camp. L'elevat pressuque els municipis amb poca població, que de 'marxo corrents que faig tard a classe de post que es destina a aquests projectes hauria habitûalment disposen d'una gran xarxa de relaxació .' de ser destinat la millora ambiental per tal de camins rurals, que no en poden assumir la Aquí podríem parlar de pescadors, caçadors, reparar, en la mesura que sigui possible, la despesa de cap manera havent de concórrer a boletaires (usos de temporada) o genets, cami- massiva destrucció que pateix el medi no l'ajut d'altres administracions. Com aquestes naires, ciclistes i 'vehiculistes' més habituals al col-laborar en afavorir la trinxamenta. operacions anomenades de manteniment llarg de l'any; el veritable caçador/recoHec- Ens cal un canvi de model social o perdrem sembla que són massa feixugues i cares, avui tor/pescador fa 'esport' si camina per la mun- bous esquelles: el reclam turístic de ternporadia s'aposta per l'asfalt o el ciment, en detri- tanya, prats boscos no baixant el cul del4X4 des puntuals, així com la pau habitual de la vida ment de la sostenibilitat (ecològica, ambiental i just a l'ombra on hi té la parada per caçar o la que transcórre ens els territoris tranquils paisatgística) que representen els camins tradi- pesquera segura, així com un turista que serens que trobem al Lluçanès. Rumiem-hi
"El nostre radi d'acció abasta uns 30 km"
Entrevista.- Isaac Feliu i íñigo Insausti, guaites forestals a Merlès
Som a la torre de guaita forestal instal-lada prop de la Serra de Degollats, en terme municipal de Merlès. Ens
acompanya l'Isaac Feliu de Manresa, el guaita que juntament amb l'lñigo Insausti de Centelles, són els encarregats de realitzar les tasques de vigilància per tal de poder detectar, localitzar comunicar les possibles columnes de fum o incendis forestals que es puguin produir.
Qui ocupa una plaça de guaita forestal l'acostuma a alternar amb alguna altra activitat, ja que tot ser personal fix depenent dels bombers de la Generalitat, els contractes són d'uns quatre mesos de durada a l'estiu, temporada considerada de risc d'incendis forestals, fet que comporta, que moltes vegades, qui ocupi una plaça d'aquestes
característiques sigui estudiant.
No és el cas de l'lñigo, treballador d'una piscifactoria d'Arenys guaita des del 94, any dels fatídics incendis que va viure des de la torre llavors ubicada davant dels Casals de Sagàs, traslladada el 99 a la Serra de Degollats, en un indret proper a la que ens trobem ara, inaugurada fa tres anys.
l'Isaac és músic, estudiant de tercer de Magisteri d'Educació Musical treballador en una llar d'infants.
- Com vas aconseguir que t'assignessin a aquesta torre?
-Després de treballar un any a la torre de Busa, vaig presentar-me a les oposicions em va permetre poder triar més o menys la plaça, essent ara el segon any que sóc
-aquí.
La vostra feina només és detectar columnes de fum?
- Quan veiem una columna la interpretem al mapa i, un cop situada per mitjà de les coordenades, ho comuniquen a Manresa, a Control Central.
Qualsevol incidència que puguem veure, com un cotxe accidentat, també ho hem de comunicar.
Com a norma,. a cada hora recollim la temperatura, humitat velocitat del vent enviem les dades per missatge a l'ordinador de Control d'aquesta manera van calculant el risc real d'incendi.
- Què es pot fer nou hores sol dalt la torre?
- Els primers dies, sobretot, conèixer el territori. Més endavant si les previsions ho
permeten, es pot llegir una mica, repassar exàmens, observar fauna però el principal bàsic és controlar.
També ens podem comunicar amb les altres torres per via missatge. Les més properes són a tocar de I' Estany prop de Vic.
-Fins on arriba el coneixement del territori des d'aquí dalt?
- Primer de tot aprenem a conèixer tots els nuclis urbans com que aquí en el mapa ja surten clarament, ja sabem la distància ubicació que hi ha entre els uns els altres a partir d'aquí anem agafant altres punts de referència com pot ser el castell de Lluçà o les línies elèctriques. A partir de les referències es va jugant una mica, però no sempre queda
r
molt clar on hi ha la columna, perquè pot caure darrera d'una muntanya despistarte. Sortosament, tot el què veiem no ens toca a nosaltres, perquè com pots veure, en un dia clar com avui abastem fins els Pirineus, el Montseny o Montserrat. El nostre radi d'acció segons el mapa, agafa entre 25 30 quilòmetres en línea recta. -
També us deveu trobar amb columnes que us confonen
- Quan fa dies que no plou, el pas d'un ramat d'ovelles o els cotxes transitant per camins forestals et poden fer dubtar seriosament, igual que la pols que aixequen els pagesos quan seguen o llauren.
- Aquest any el risc d'incendis és menor que altres anys. Suposo que la diferència a l'hora de treballar també hi ha de ser.
- Sí, clar! els dies més calorosos s'està més pendent per contra, un dia com avui en que han plogut 10 litres es treballa més relaxat.
- A 20 metres d'alçada, com es pateixen les inclemències del temps?
- Sortosament, tenim una mica de coberta la marinada ens ajuda a fer l'estada més agradable, però sobretot al migdia, ens toca aguantar el sol la calor. Amb les tempestes és quan hem de córrer, ja que la torre és metàl·lica hi ha instal-lat un parallamps. Quan veiem que s'aproximen, al primer tro, després de comunicar-ho als bombers, baixem de la torre. També les ventades la fan bellugar una
mica els primers dies sorprèn, però un s'hi acaba acostumant.
-Fa venir calfreds de veure tanta massa forestal! En cas de trobar-vos amb el foc prop de la torre, què heu de fer?
- Hi ha un pla d'emergència per tal de poder-la evacuar ràpidament. Bàsicament per l'escalfor el fum del mateix foc. No per les flames que serien difícils d'arribar.
estar en contacte amb la natura poder "cuidar els boscos".
-Ja ho veurem, sempre he buscat feines relacionades amb el món forestal dels bombers: m'agrada
- Guaita, mestre, músic, Què voldràs fer de gran?
Glòria Fotos: Glòria/Teresa P.
Encants
5 de setembre del 2008
Poseu els vostres anuncis te e onan a
ES VEN
.VENC Grand Vitara 2.0 hdi. 3 portes. De setembre del 2004 (czx). Color plata. Molt bon estat. DD.a.; climat.; abs; alçavidres elèc.; 2 airbags; ràdiocd. T.: 617 161479. (R12/15).
.ES VEN pis a Moià. Cèntric. Planta baixa. Dúplex -3 habitacions, 2 cambres de bany, cuina, menjador-. Amb calefacció molta claror. Molt tranquil. Plaça de pàrquing pròpia. De particular a particular. T.: 616 843 101/93 856 05 40 (R12/13).
.VENC Yamaha IFZ 450, any 2004. T.: 667 623 143-Tardes, David-. (R12/12).
·VENC cadells raça bóxer nascuts el 14 de juliol. T.: 680 93 65 59. (R12/11).
.ES VEN caravana antiga. Perfecta per temporada d'hivern, amb avançament marca Inika. 3.400 euros. T.: 628 01 5092. (R12/10).
.ES VEN Toyota 4 runner, 3.0TD 125cv, any 94, 180.000km. Accessoris, ràdio-carreqador cd Kenwood. Enganxament remolc. En bon estat. T.: 628 01 50 92. (R12/9).
·ES VEN Nissan Aimera 2.2 di sport 16v., de color vermell. Any 2002. 130.000km. Molt bon estat amb accessoris, airbags, fars boira, ràdio-cd amb comandament al volant. T.: 628 01 5092. (R12/8).
·ES VEN estufa tipus llar de foc amb vidre davanter. Llenya o carbó. Maca i decorativa, 'color negre, de ferro colat. Mides: 96 alçada x 86 amplada x 48 de fons. Vidre davanter, 50 x 30. Preu a convenir. T.: 93 851 0277. (R1215).
·ES VEN taula de saleta i una làmpara biselada de color blau amb un peu de bronze -fènix amb àngels-. Preu, 200 euros. T.: 93 888 04 21 / 629 37 44 19. (R12/4).
·ES VEN bicicleta estàtica, seminova, per 60 euros. T.: 93 856 00 71. (R12/2).
O .VENC casa de poble a Sant � Feliu Sasserra. Situada al mig s, del poble. Façana catalogada.
1ft 193 850 82 81 o enviant un correu a larella@mesvilaweb.cat
Superfície total, 450m2, entre tres plantes, més 120m2 de jardí o pati. Per rehabilitar totalment. Nou preu, rebaixat. T.: 659 82 47 04. (R12/1).
.ES VENEN 10 gàbies d'ocells
5 fundes de plàstic. T.: 93 853 01 35-Xavier-. (R11/15).
·ES VEN Suzuki Vitara 1.9 jx, dièsel. 5 portes, de l'any 97. T.: 639 936 496. (R11/14).
.VENC ford Focus 1.6 TDCI, 100cv, 3p, negre. Matrícula, CPV. T.: 637 05 60 76. (R11/13).
.VENC KTM 525, any 2004, 10.000km. Tub escapament Akrapovic. Els 2 jocs de rodes estan nous. Inclou kit supermotard. Molt cuidada. Preu, a negociar, 6.000 euros. T.: 686 658989. (R11/12).
.VENC SEAT Leon de l'any 2005, per 12.000 euros. 70.000 km, dièsel 1,9, 110cv, de color groc. Cotxe en perfecte estat, sempre en garatge i amb le srevisions rigorosament passades. T.: 652 953 074. (R11/11).
.VENC moto KTM 250 2t, en bon estat, del 2004. ITV passada fins al 2010. Preu, 2.950 euros. T.: 669 75 97 49. (R11/10).
·VENC pc Barebone (de disseny) ASUS T-2, pèntium 4, 3Ghz,1 Gb RAM, 120 Gb disc dur, amb monitor TFT 15", módem, etc. Preu, 390 euros. T.: 938595500/655255943a partir de les 12h). (R11/9).
·ES VENEN cortines. T.: 93 822 86 47. (R11/6).
·ES VEN manta elèctrica. Preu, 15 euros. T.: 93 822 86 47. (R11/5).
·ES VEN forn elèctric, vitroceràmica, nevera combi, rentaplats microones. Preu a convenir. Tot junt o per separat. T.: 696689027. (R11/4).
·EN VENDA casa de pedra, al Lluçanès. Tota moblada, al mig de la plaça. T.: 620 911 623. (R11/3).
·ES VEN Nissan Patrol GR, 2,8TD6 intercooler. Any 1999. Color verd fosc. 120.000km. Kit elevació, rodes de tacs noves. Molt ben cuidat. Preu a negociar, 12.000 euros. T.: 686
658989. (R11/2).
.VENC cadells de raça Pointer, blancs negres. Tres mesos d'edat, 240 euros. T.: 690 09 54 86. (R10/13).
.VENC Kawasaki ZX10R del juliol del 2005, amb 28.000 km. No ha caigut mai, estat impecable i totes les revisions passades al concessionari. Preu, 6.900 euros. T.: 616 47 03 07/ j-vc2@hotmail.com (R10/12).
.ES VEN serp Real Californiana. Preu negociable. T.: 938508026. (R10/11).
VENC màquina de cosir Verthein amb moble. En bon estat, maniquí peu de fusta, de dona, talla 42-44. Preu, 250 euros, ambdues coses. T.: 93 8880421/629374419-caps de setmana-. (R10/10).
.VENC manta elèctrica. Preu, 15 euros. T.: 93 822 86 47. (R10/8).
·VENC tractor Pasquali amb accessoris: fresadora, arada, remolc dalladora. T.: 628 84 4986 -Balmon-. (R10/7).
.VENC calaixera antiga, dels avis. Preu a convenir. T.: 93 852 92 33. (R10/6).
VENC llit de fusta, per a nen petit, amb baranes, en perfecte estat. Preu, 100 euros. També s'hi pot afegir matalàs de làtex, per 50 euros. T.: 93 852 92 33. (R10/5).
·VENC quad �Occ, amb matrícula, per a nens. T.: 628 81 80 30. (R10/4).
·VENC silló de vímet, nou, per posar joguines. T.: 93 881 92 89. (R10/3).
·VENC patins en línia, núm. 35-36, marca Decatlhon. T.: 93 881 92 89. (R10/2).
·VENC bicicleta unisex marca Conor, per nens de 6-8 anys. T.: 93 881 9289. (R10/1).
·VENC llitera de nens per estrenar. Preu, 90 euros. T.: 647546941. (R09/11).
·VENC piano Young Chang V.118, negre brillant, en molt bon estat. Preu, 2.000 euros. T.: 9385781 21/60731 01 02. (R09/10).
·VENC 2 sofàs: un de 3 places i un de 2, de pell blau pastel, del 2006. Preu a convenir. T.:
660586 586-Rosa-. (R09/9).
.VENC aspiradora Taurus 2000, seminova, per 50 euros. T.: 93 856 04 01. (R09/6).
.VENC ordinador portàtil Samsung R60p, 2Gb, Pentium Dual Core T2390. Nou per estrenar. Preu, 500 euros. T.: 938508787-matins-.(R09/3).
.VENC garatge a Prats de Lluçanès, de 300m2, preu a convenir. T.: 93 850 82 93Anna-. (R09/2).
.ES VENEN botes de trial, de nen, pràcticament noves. Preu, 80 euros. T.: 607 35 77 78. (R09/1)
ES LLOGA
.ES LLOGA pis a Vic, zona ambulatori, 100m2, 3 habitacions, 2 banys, cuina, menjador i moblat. Plaça de pàrquing. T.: 630 63 80 80. (R12/7).
.LLOGO pàrquing al carrer Resclosa, 21, de Prats de Lluçanès. Bona entrada i sortida. T.: 93 856 02 82. (R12/3).
·ES LLOGA apartament a Palamós, 1 a línia de mar, mes de setembre o setembre-juny. T.: 65623 64 27. (R11/16)
.ES LLOGA pis a Barcelona, al carrer Muntaner -Gran Via/pI. Universitat-, 2/3 habitacions, moblat, totalment reformat, de disseny primeres marques (parquet, jakuzzi, aire condicionat, cal-lefacció gas natural. ). 4t, amb ascensor, molt assolellat -terrasseta pati interior illa i balcó carrer Muntaner-. Impecable. Preu, 1.300 euros. Possibilitat pàrquing. T.: 658637696. (R11/8).
·ES LLOGA pis a Vic, cèntric, 3 dormitoris, 90m2, tot exterior, moblat, plaça de pàrquing. T.: 636 722 756. (R09/5).
ES COMPRA
.BUSCO garatge per comprar, de dues places. T.: 660 586 586-Rosa-. (R09/8).
·BUSCO professor de francès a canvi de classes de música -piano, solfeig-. A partir de les
5 de setembre del 2008
els encants
(continuació)
8 del vespre. T.: 93 856 00 54. (R12/16).
COMPARTIR
.BUSCO vehicle per anar a Manresa, curs escolar -de dilluns a divendres-, per arribar abans de les 9 del matí. Compartir despeses. T.: 696 981269. (R12/14).
.BUSCO persona que faci el trajecte Prats-Manresa, de dilluns a divendres, que arribi a Manresa pels volts de les 8 del matí, ilo marxi de Manresa pels volts de les 2 del migdia, per portar estudiant. T.: 620 034 633. (R10/14).
ES BUSCA
·BUSCO pis de lloguer a Sant Feliu Sasserra o Prats de Lluçanès, a partir de l'octubre. T.: 679 877 628. (R12/6).
·GRUP MUSICAL de la comarca busca local per assajar. Som gent adulta responsable. ele: txi ki24@hotmail.com (R10/16).
S'HA TROBAT
·S'HAN TROBAT unes claus, a Prats de Lluçanès, que han estat dipositades a la rella. Hi ha 6 claus de diferents tipus. T.: 93 850 82 81. (R11/15).
·S'HA TROBAT un portacd, prop de Santa Llúcia, a Prats de Lluçanès. T.: 93 850 80 65-tardes-. (R09/7).
S'HA PERDUT
·S'HA PERDUT un braçalet a la piscina de Prats de Lluçanès. T.: 93 856 05 83. (R11/7).
·S'HAN PERDUT unes ulleres de sol, graduades, d'home. T.: 93 825 05 76. (R10/17).
·S'HA PERDUT una arracada per Prats de Lluçanès. T.: 93 856 04 45. (R10/15).
Escacs d'alt nivell a la
font de la Prada
amb tots els assistents després de gaudir d'un bon dinar van delectar tothom
Tots els jugadors que van voler van poder, durant tota la tarda, afartar-se de jugar amb els Grans Mestres, tant a títol individual, com en simultànies. Amb una simpatia i amabilitat dignes d'elogi els tres convidats van atendre tots els reptes que se'ls va fer. Aficionats i espectadors van riure d'allò més
van viure l'espectacle de veure escaquistes jugant a la velocitat del llamp. Finalment, com a fi de festa, el GM Lluis Comas va jugar dues simultànies a cegues contra dos membres del club, limitant el temps a deu minuts. Les va guanyar les dues. Tothom va quedar bocabadat.
Tenint tot això en compte no ens ha d'estranyar que el club gaudeixi de molt bona salut. I que per molts anys.
Òscar Sagué, del Club d'Escacs, Sant Boi de Lluçanès Que el club d'escacs de Sant que mai s'ha criticat a ningú Boi de Lluçanès s'ha conver- per perdre una partida. així tit, d'uns anys ençà, en un els va, essent aquest el quart dels principals pilars d'a- any consecutiu que mantequest esport a la comarca nen un equip a Primera d'Osona i rodalies és un fet Divisió Territorial Catalana, del tot inqüestionable. Amb tot un èxit en un poble de moltíssima il·lusió i encara prop de 600 habitants. A més feina aquest petit club, més, el club ofereix tots els que va començar amb un hiverns, classes gratuïtes grup d'amics aficionats del obertes a tothom, sigui o no poble, ha anat fent-se un sigui soci, a càrrec del Gran nom dins el panorama esca- Mestre Lluis Comas, Campió amb les seves habilitats. quístic català i avui en dia ja d'Espanya i Campió del món compte amb tres equips junior; un luxe a l'abast de competint al Campionat de poquíssima gent. Per acaCatalunya per Equips. Poc a bar-ho d'adobar cada estiu, poc ha anat aglutinant tots en el marc de la festa major, aquells jugadors d'altres celebren simultànies de la equips que per diverses mà de Grans Mestres com el raons anaven desapareixent mateix, Lluís Comas o així, en la seva llista de Miquel lIIescas, també jugadors, podem trobar, a Campió d'Espanya un dels més de veïns del poble, gent millors escaquistes espade Ripoll, l'Esquirol, Vic, nyols de tots els temps. Co- amb acudits d'uns altres i Prats, Perafita, St. Hipòlit, mas, molt lligat al club, Campdevànol. La clau d'a- també fa classes d'escacs a quest poder d'atracció, en la canalla de l'escola. un poble tan petit, no es pot En aquest context, el passat atribuir a un sol factor. D'una 20 d'agost es va celebrar un banda els jugadors expli- acte d'aquells per recordar. quen la tranqull-litat que els A la font de la Prada els dóna afrontar els campio- membres del club van celenats sense pressió. Molts brar un dinar popular al qual d'ells havien abandonat els van assistir ni més ni menys seus respectius clubs des- que tres Grans Mestres d'esprés de disputes per parti- caes: GM Lluís Comas, GM des guanyades o perdudes. Karen Movsziszian (Armènia) Joan Borralleres, president GM Aleksa Strikovic del club, explica amb orgull (Sèrbia) van compartir taula
L'Olost no pot formar equip
Comença la temporada de futbol base
Lluçanès.- S'han acabat les vacances. Els equips base del futbol del Lluçanès, cumencen a preparar els ùltims retocs per iniciar la nova temporada. L'aleví del F.C.Pradenc, entrenat per Adrià Davins, Marc Prat David Besora, jugaran aquest any a Primera Divisió, amb el difícil repte de mantenir-se.
L'infantil, entrenat per Arià
Ángel Vidal, militará a la segona divisió. El cadet, entrenat per Joan Costa I David Solà, també participará a la segona divisió. El juvenil dirigit per Modest Puig i Josep Paré, també jugará a segona, però amb el repte de pujar a primera divisió.
De moment ja han fet un partit, a Cardona, on els pradencs van sortir guanyadors
per un clar 1-3, que podia haver estat més ampli. El juvenil d'Olost no s'ha inscrit, ja que en disposar de pocs jugadors, ha fet que el club olostenc no pugui fer l'equip. Alguns jugadors, però, jugaran al primer equip d'Olost, mentre que altres jugad_9rs han optat per incorporar-se al juvenil del FC Pradenc. D.B.
Esports
MIKI, DEBUTA EN UN
LLEIDA BRILLANT.- El futbolista pradenc Miquel Martínez "Miki", que va jugar amb l'Espanyol i que l'any passat vestia la samarreta del Sabadell, va debutar diumenge passat amb un club històric del futbol català: el Lleida, que ara milita a la categoria de Segona Divisió B. El primer partit amb el club de la terra ferma, disputat al Camp d'Esports de Lleida, l'enfrontava al València Mestalla. El debut no podia ser millor, ja que l'equip de Miki va guanyar per 4 gols a O i és el simbòlic primer líder de la categoria. El jugador pradenc va jugar gairebé la totalitat del partit (80 minuts), en una victòria acompanyada de bon joc, gols espectacle. El públic va vibrar amb el seu equip. Red.
DERBIS PER CONTINUAR
FENT BOCA.- A pocs dies de començar oficialment la
temporada de futbol 20082009, els equips de futbol del Lluçanès continuen amb l'agenda plena de partits de pretemporada. El cap de setmana passat, va portar-nos a viure dos derbis la mateixa tarda, la de dissabte. Un a Sant Bartomeu, en el partit de Festa Major, que enfrontava els locals amb el Pradenc. Malgrat militar a una superior categoriá, i encara que no van fer un mal partit, els visitants van caure davant deis de Sant Bartomeu, que van posar-hi més empenta força. Per altra banda, a Sant Boi es vivia el partit amb l'Olost de convidat. En aquest cas, la igualtat va ser latent durant tot el matx, i com no podia ser d'altra manera, també ho va ser al marcador, que va acabar amb empat a dos. Red.
EL
CLUB PATí
LLUÇANÈS,
DÓNA EL TRET DE SORTI-
DA.- El Club Patí Lluçanès ha elaborat diferents propostes per realitzar durant aquest final d'estiu. Així, del 25 al 29 d'agost es va fer a Olost la primera estada de tecnificació iniciació d'hoquei sobre patins, amb bons resultats: 14 joves participants (7 iniciació 7 tecnificació) una excel·lent bona sensació al finalitzar-se. Per altra banda, aquesta setmana, de 1'1 al 5 de setembre, ha organitzat el 5è Campus de Patinatge Artístic, a Prats de Lluçanès. Aquest campus s'està fent els matins de 10 a 1 del migdia de 3 a 7 de la tarda, al Pavelló a la pista de 1'1nstitut.
Dins la planificació esportiva, es fa patinatge individual, passos de dansa, grups xou, balls de saló, maquillatge entre altres coses. Finalment, les inscripcions a les diferents opcions que ofereix el Club per a tata la temporada ja fa alguns dies que estan
5 de setembre del 2008
obertes. Aquestes inclouen hoquei a Olost, patinatge artístic xou a Prats de Lluçanès, i patinatge artístic individual a Perafita. Es pot seguir l'actualitat del club al seu bloc: http://cpllucanes.wordpress.com .I.P. r �qu\1.5 f'{Ç)Hl CO� Q.Jl: LP- c:>�Sp� l'�'R.bA TAt-4\ A M'Ri-ePoR. I í.:>t' MOr'\�)'1( APf1OFi"t1:'Pi\ SL CAM� 1� A AL-TR.ri{ ���&.
I CURSA DE MUNTANYA DE SANT BARTOMEU DEL GRAU.- El dimecres 20 d'agost es va disputar la Cursa de Muntanya de Sant Bartomeu del Grau, de 10 km de recorregut, que va comptar amb la participació de 55 corredors provinents de diferents localitats comarques. El primer classificat masculí ha estat Josep Navarro, de Barcelona, amb un temps de 36 minuts i 38 segons. En categoria femenina, la primera classifcada ha estat Regina Saurí, de Sant Bartomeu, amb un temps de 55 minuts i 59 segons. El corredor local més ràpid ha estat en Sergi Ballús. Vilaweb
Prats
del 18 al 31 d'agost del 2008
Temperatura màxima: Totals pluja registrada:
Oristà 19 d'agost 34,7·
Oristà/Olost 31 d'agost 11,3·
Informació facilitada per: Esteve Subirana, Uu¡à; Lluís Muntanyà, Perolito; Pere Bruch, Olost; Josep M. Muntanyà, Prats �e Uu¡onès; Pere Cors, Oristà; Eduard Selva, Sant Boi �e Uu¡onès; David Morera, SantFeliu Sasserra; Lluís Corominas, Sant Bartomeu �el Grau
Posta de sol, des d'Oristà!la rella-Pere (ors
650grs d'un tomàquet que en semblen tres. Collit per l'Ignasi Molina, a l'hort de Ca la Maria, de Pratslla rella
