la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la reia la rei
Revista
JiS C$esora
GESTiÓ ASSESSORAMENT
Fiscal-Ajuts i Subvencions (Servei Autoempresa)
Comptable-Industrial i Seguretat lVlercantil-Estrangeria
Laboral-Administració de finques
Jurídic - Automòbils
Consultoria econòmico-financera
CI Major, 36 * 08513 PRATS DE LLUÇANËS
Tel. 938560162 * Fax 938508131
Contractació i subcontractació d'obres
Registre d'empreses acreditades
T'assesorem
T'ajudem
T'ho tramitem
Gestió i Contractació de tot tipus d'assegurances
Assessorament
Passeig, 7 * 08513 PRATS DE LLUÇAN�S
Telf.lFax 938508239
Seguiment
Rambla Hospital, 7, lr, la * 08500 VIC
Tel. 938836619 * Fax 938857268
25 de juliol del 2008
Nou espai per a dones, tot i que en aquest moment no n'hi ha de destinades
El conseller d'Interior, Joan Saura, inaugura l'ampliació del Parc de Bombers de Prats de Lluçanès
Prats de Llu�anès.- El passat divendres dia 18 de de juliol, el Conseller d'Interior, Relacions Institucionals
Participació, Joan Saura, va ser a Prats de Lluçanès per inaugurar la ampliació i reforma del Parc de Bombers. La visita va començar puntualment a 2/4 de 10 del matí a l'ajuntament de la localitat, on va ser rebut per l'equip de govern diversos representants de l'oposició. Lluís Vila, alcalde de Prats de Lluçanès, en una breu reunió mantinguda amb Saura a l'ajuntament, li va manifestar la necessitat de tenir una presència més o menys permanent d'una dotació de mossos d'esquadra al poble, al mateix temps que li va fer saber l'interès per poder disposar d'un heliport que es situaria al Parc de Bombers. Saura va respondre que actualment la majoria de parcs de bombers sol·liciten un heliport que de moment la prioritat és millorar construir nous parcs. Un cop consolidada aquesta tasca es pot pensar en el tema deis heliports.
Després de visitar les dependències de l'ajuntament la comitiva es va traslladar al Parc de Bombers on els esperaven diversos directius del cos de bombers, entre els quals cal destacar el cap del Parc de Bombers de Prats de Lluçanès, Jesús Mestre el Cap de Regió d'Emergències
Centre, Jordi Vila, entre d'altres.
AI llarg del recorregut per les instal·lacions del parc va estar acompanyat també pels arquitectes del projecte, Marc Folch i Pilar Calderon, que en tot moment el van informar de les reformes ampliacions realitzades.
A continuació l'alcalde de Prats de Lluçanès va fer un breu parlament en el qual va recordar el primer Parc de Bombers que hi va haver al poble l'any 1964, i va expressar el seu agraïment per la tasca realitzada als diferents membres del cos. Va acabar dient "que estem d'enhorabona' perquè ara el poble i la comarca tenen una casa de bombers més gran i més ben arreglada"
Seguidament, el conseller Saura, va començar la seva intervenció afirmant que "això és alguna cosa més que un parc, forma part també de la identitat d'un poble". Va destacar que aquesta ampliació i reforma cal emmarcar-la en un context en el qual el govern de la Generalitat s'ha proposat millorar la l'eficàcia de la resposta davant les emergències és en aquest sentit que s'està invertint en diversos parcs per millorarlos. Va aprofitar també per felicitar als arquitectes del projecte als antics bombers que havien treballat al parc. Va finalitzar el parlament
el
encoratjant i recolzant a tots els bombers davant la campanya forestal d'aquest estiu que si bé es presenta optimista, pot tenir un major risc a finals d'agost principis de setembre perquè les pluges han fet créixer molt l'herba. El nombrosos assistents a la inauguració van poder gaudir d'un generós esmorzar mentre visitaven les noves instal·lacions.
L'ampliació ha consistit en la construcció d'un mòdul nou, en el qual s'ha creat una nova cotxera. A més a més a la planta baixa hi ha també un nou magatzem taller i un espai per assecar els equips protectors. A la planta superior la part que s'ha ampliat es destina a un gimnàs a un
AUTOREPARACIO
vestidor femenL".
A l'exterior de l'edifici si ha fet un pàrking, s'ha tancat tot el recinte i s'ha canviat una mica la porta d'accés al Parc per tal de millorar la visibilitat. Segons Folch "aquest parc es pot comparar amb qualsevol parc de bombers modern, però en aquest cas s'ha conservat l'edifici existent i s'ha procurat que la reforma i l'ampliació fossin més funcionals i adaptades a les necessitats del moment":
Les obres han tingut una durada d'uns vuit mesos aproximadament.
Actualment el cos de bombers de Prats de Lluçanès l'integren 12 membres, entre els quals no hi ha cap dona.
Mercè Sabata
El conseller Saura i l'alcalde de Prats, Lluís Vila, juntament amb
director general, Joan Boada !la relia-MSS
25 de juliol del 2008
el racó de la feina
(93 850 82 81)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
(RF/1-209) Empresa de transports del Lluçanès necessita personal que disposi de carnet BoC per cobrir diferents llocs de treball. 1: 677 41 27 55.
(RF/1-207l Busquem professor de matemàtiques per al nivell de 2n de batxillerat. 1: 660 74 65 78.
• (RF/2-204) Empresa venda d'alimentació artesana de qualitat necessita persona o parella, majors de 30 anys, amb vehicle propi, per alguns caps de setmana. Formació a càrrec de l'empresa. Iniciatives artesanes Sl. 1: 680 53 66 66 -Ricard-.
Ofertes
(RF/3-208) M'ofereixo per fer classes particulars d'acordió diatònic, a Torelló. Tots els nivells HAVIE. 1: 93 859 55 00 -tardes/nits-.
(RF/2-208) Noia busca feina de monitora de menjador. 1: 684 980 999.
(RF/1-208) Ens oferim per fer feines de paleta i fusteria. 1: 626 10 93 51Joan-/ 645 66 33 80-Carles-
(RF/7-207l Estudiant de psicologia s'ofereix per fer classes particulars de primària, ESO i Batxillerat. Mesos d'agost i setembre. Vehicle propi. 1: 93744 70 30/608 99 47 45
• (RF/6-207) Noia de 18 anys s'ofereix per fer de cangur o per fer classes de repàs a l'estiu a Prats. 1: 686 74 28 59 -laura Nualart-.
(RF/5-207l M'ofereixo per fer feines d'electricista a partir de les 8 del vespre. 1: 679 78 08 81.
(RF/4-207l Busco feina per fer hores a le tarda a Prats de Lluçanès. 1: 646 71 7869-lnès-.
(RF/3-207l Dona s'ofereix per netejar escales. 1: 93 856 05 92.
(RF/2-207l M'ofereixo per feines d'instal·lacions, reparacions, aigua, gas, calefacció 1: 686 28 24 79.
(RF/1-206) Noia de 32 anys, busca feina a Prats de Lluçanès. 1: 626 63 78 73.
(RF/3-205) Noia, enginyera tècnica, s'ofereix per treballar de forma intensiva durant la primera quinzena d'agost. 1: 696 84 31 23.
(RF/2-205) Noia, diplomada en conservació-restauració de bésn culturals, s'ofereix per restaurar objectes antics i vells. Especialitzada en peces d ecuir i pell. 1: 93 853 00 72/649 37 93 91.
(RF/1-205) Busco feina a fàbriques, neteja, cuidar nens o gent gran. Amb experiència. 1: 648 610 638-Marta.
JORNADA PER
FONTS.- El grup que treballa per a la recuperació de les fonts, creat l'any passat, ha tornat acutar durant la Festa Major de Perafita. Recordem que en l'anterior Festa Major van arreglar la Font Nova, molt pròxima al poble, Aquesta vegada l'objectiu ha estat el manteniment d'aquesta i també reomplir el safareig, aquest safareig va servir al poble per a rentar la roba i fins i tot per banyars'hi. Les perspectives del grup són arreglar una altra font, on també hi ha un safareig, la Font del Raig, molt pròxima al poble també. Llastimosament, l'aigua que raja no és potable, està contaminada pels purins. MY.
XIV CAMINADA NOCTURNA
LES 41 es situaran als municipis de més de 30.000 habitants i 3 són noves biblioteques centrals urbanes. Tal com ja va informar la Rella al número 203, el PUOSC va concedir a l'ajuntament de Prats de Lluçanès dues subvencions per a la redacció d'un projecte per a construir una biblioteca municipal i per a les obres instal.lacions. L'alcalde de Prats de Lluçanès, Lluís Vila, ha explicat a la Rella que el Govern ha concedit una subvenció d'un 50% del cost total que tindria la construeció de la nova biblioteca, de manera que l'ajuntament ha de buscar la resta del finançament. Vila ha dit "que no es descarta però que de moment no disposen de la resta de diners per poder-la fer". MSS
A SANT FELIU SASSERRA.
El dissabte 12 de juliol hi va haver la catorzena caminada nocturna a .Sant Feliu Sasserra organitzada per Serrat Llobater. A les deu del vespre, al camp de futbol s'iniciava el recorregut de 9 km.
L'organit-zació va estar contenta ja que tot el mal temps van inscriure's unes 59 persones. Els primers en arribar van tardar una hora i van realitzar el recorregut corrents. Després hi va haver sopar i sorteig per tots els assistents. E.P.
EL GOVERN APROVA EL NOU MAPA DE LECTURA PÚBLICA DE CATALUNYA.
El passat dimarts dia 15 de juliol el Govern de la Generalitat va aprovar el Nou Mapa de Lectura Pública de Catalunya, que actualitza el vigent des de 2003. Segons el nou mapa, que s'adapta a les necessitats derivades de l'increment de població, Catalunya ha de tenir 421 biblioteques, davant de les 338 previstes en el mapa anterior. D'aquestes 83 biblioteques noves, 39 corresponen a municipis que han superat els 3000 habitants;
NOU BUTLLETí DE L'AJUNTAMENT DE PRATS DE LLUÇANÈS.- L'ajuntament de Prats de Lluçanès ha editat repartit el número 47 del butlletí Informació Municipal, corresponent al juliol del 2008. En aquest número es destaca la inauguració de les instal·lacions reformades i ampliades del parc de bombers ubicat a Prats de Lluçanès amb extensió comarcal, a càrrec del conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, i l'alcalde de Prats de lluçanès, Lluís Vila que oficiaren l'acte d'inauguració de les instal·lacions.
A banda d'aquest tema, el butlletí recull petites informa- F cions d'actuacions de l'equip de gov.ern. S'anuncia que durant l'agost l'ajuntament continuárà amb la proposta d'activitats culturals a Cal Bach, en una iniciativa que arribarà a la cinquena edició. ERC informa de les seves actuacions al ple d el'ajuntament l'alcalde escriu unes ratlles relatives a l'evolució del parc de bombers de Prats de Lluçanès. YwL
25 de juliol del 2008
Colomer i Boixadé es reuneixen amb el secretari de Telecomunicacions
S'obren noves perspectives
per als Telecentres de teletreball
Lluçanès.- El passat dimarts dia 15 de juliol el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch es va reunir amb diversos alcaldes representants de municipis de la Catalunya Central, per parlar de la Xarxa de Punts Tic i més concretament dels que formen la comunitat de teletreball.
L'alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé, l'alcalde de Sant Bartomeu del Grau, Miquel Colomer, van assistir a la reunió, en tant que representants de municipis que compten amb telecentres de teletreball.
Tenint en compte els bons resultats obtinguts per aquests centres pel que fa a la difusió de la societat del coneixement, la trobada va servir per informar als assistents sobre les línies d'ajuts que han de servir per finançar aquests projectes així com de les activitats i perspectives de futur. Segons Boixadé a la reunió es va posar de relleu el fet que els telecentres de teletreball han de ser entesos com espais de dinamització econòmica no només com a punts d'accés a internet". AI mateix temps que es va ressaltar la necessitar d'una major coordinació dels punts
TIC d'una mateixa zona.
Jordi Bosch va destacar la tasca deis punts TIC "com un element que ens ajuda a vertebrar digitalment el país".
Mentre que pel que fa als punts TIC de la comunitat de teletreball es va insistir "en la necessitat d'aquests centres per modernitzar i diversificar l'estructura productiva l'esforç que han fet per convertirse en referents tecnològics de la comarca".
Els punts TIC són un projecte del Departament de Governació i Administracions Públiques que dóna a la ciutadania accés recursos davant les tecnologies de la informació la comunicació (TIC). La Xarxa de punts TIC està formada per 623 punts d'accés al públic a lnternet, 78 a la Catalunya Central, que ofereixen, sobretot, formació materials didàctics divulgatius.
Dels 623 punts TIC que hi ha arreu de Catalunya, 30 pertanyen a la comunitat de teletreball, entre els quals hi ha els municipis de Sant Bartomeu del Grau i de Lluçà. A Sant Bartomeu el telecentre es va posar en funcionament aillarg de l'any 2000. A Lluçà el telecentre està més especialitzat en realitzar tasques
que ajudin al desenvolupament del sector primari. Es tracta d'uns espai equipats
informàticament amb sistemes de connexió a la xarxa de banda ampla. MSS
Sergi Noguera i
Cora
Serra, premis Dr Grau
La desena edició del premi Doctor Grau, que guardona l'alumne amb la millor nota de batxillerat, que convoca la Fundació que porta el nom de qui fou metge, durant molts anys, de diferents localitats de la comarca, ha premiat dos alumnes de segon de batxillerat, la Cora Serra Morell i el Sergi Noguera i Rocadembosch, ambdós de Prats de Lluçanès. Els dos estudiants van aconseguir una qualificació de 9. L'acte de lliurament es va fer el passat dia 10 de juliol, a la sala d'actes de Cal Bach./F.: Martí Font (excepte roba per_canastilla i conjunts de fil)
MAJOR, 44, bis T.: 93 850 81 92 PRATS DE LLUÇANÈS
Volen una oficina per tramitar les denúncies
ERC-Prats demana al conseller Saura més presència policial al Lluçanès
divendres, dia 18 de juliol. En aquesta nota, ERC reclama que el desplegament territorial dels Mossos d'Esquadra tingui en compte el Lluçanès que, a més del servei d'una patrulla les 24 hores del dia, s'hi puguin plantejar altres mesures que ampliïn la presència policial a Prats al conjunt de la comarca, petició que ja es va fer durant la passada legislatura.
Prats de Lluçanès.- El grup municipal d'ERC de Prats de Lluçanès ha fet pública una nota informativa a rel de la visita del conseller d'Interior, Relacions Institucionals i
PRIMERA
Participació de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura a aquesta localitat amb motiu d ela inauguració d eles obres de remodelació del Parc de Bombers de Prats, el passat
A més, concretament, es demana d'acollir una oficina de tramitació de denúncies d'atenció al ciutadà. Per fer possible tot això, el grup d'ERC donarà suport a les iniciatives que emprengui l'actual equip de govern municipal. Red
25 de juliol del 2008
L'ESCULTURA D'UNA
SABATA DE TALÓ que ha de senyalitzar la Ruta Almodóvar es trasllada aquests dies des d'Alpens en direcció a la comarca manxega de Campo de Calatrava. En total, l'escultura d'Enric Pla i Montferrer recorrerà prop de 800 Km fins a arribar a un dels quatre municipis que configuren la recent ruta cultural a l'entorn de l'obra vida del cineasta espanyol Pedro Almodóvar. L'obra, titulada "Feminitat II", és feta amb acer corten, i pretén reflectir el caràcter provocador sensual dels personatges femenins d'Almodóvar Concretament, l'escultura de 355 cm d'alçada, 540 cm de llargada 192 cm d'amplada, amb més de 1.300 kg. de pes, s'emplaçarà a Granátula de la Calatrava, davant de l'ajuntament la casa de cultura. En aquest municipi Almodóvar va rodar algunes de les escenes del seu darrer film, "Volver". Red.
HORARI: DE 10 A 1 DEL MATÍ LLOC: PAVELLÓ ESPORTIU D'OLOST
SOBRE PATINS
Organitza: Club Patí Lluçanès
Col·labora: Ajuntament d'Olost
TELÈFONS DE CONTACTE:
Presidenta Club: Queta Bosch 607483967
Email: queta-bosch@telefonica.net
Delegat hoquei: Assumpta Pineda 938530013 Email: curtius@curtius.cat
DATES: DEL 25 AL 29 D'AGOST
ENTRENADORS: ALEIX COMPTE i EVA BRUGUERA
PREU: 40 €
DATA LÍMIT INSCRIPCIÓ: 1/8/08
El conseller en la seva visita al Lluçanès/la relia-MSS
Entrenador i jugadors del C.P. Lluçanès
A càrrec de Lluís Tomàs
Curs d'astronomia a Sant Feliu Sasserra
Sant Feliu Sasserra.- Els dies 8, 9 10 de juliol es va realitzar el curs d'observacions astronòmiques a Sant Feliu Sasserra a càrrec de Lluís Tomàs. El primer dia va ésser una conferència a la planta superior de Ca les Monges explicant que podem veure darrere del telescopi, diferenciant els tipus de galàxies, fent una breu descripció del sistema solar resolent tot tipus de dubtes per la sortida del dia següent a Santa Eulàlia de Pardines.
Es van formar dos grups que es van repartir uns per la nit
del dia 9, i els altres pel dia 10. A dos quarts d'onze de la nit, els grups van poder gaudir de les observacions astronòmiques, quan el temps ho permetia, d'observar la lluna, Júpiter els seus quatre satèl-lits, cúmuls d'estrelles, entre d'altres. A més, Tomàs també comptava amb la presència de Francesc X. Masramon amb el seu telescopi per realitzar les explicacions pertinents al grup, ja que com a conseqüència de l'afluència de gent apuntada es feia més àgil a l'hora de realitzar les explicacions. E.P.
Cantdautor, Solc, bitlles, benedicció
Festa Major d'estiu a Santa Eulàlia de Puig-oriol
Santa Eulàlia de Puig-oriol.- El cap de setmana de l'onze de juliol, Sta. Eulàlia de Puigoriol va celebrar la festa major d'estiu. Els actes van començar divendres al vespre a la plaça, amb el concert de "El chico con espina en el costado + Very Pomelo".
Aquest concert està emmarcat el cicle de cantautors del lluçanès organitzat des del consorci en col·laboració amb l'ajuntament del municipi. El dissabte a la tarda va arribar l'espai pels més joves
que van jugar, mentre el temps ho va permetre, amb el "Bagul dels jocs del món", material cedit per la diputació de Barcelona, amb un berenar pels assistents, la nit del dissabte es va encetar amb el concert del cicle SOLC, música i tradició al Lluçanès en que van actuar "Quico el Cèlio, el Noi el Mut de Ferreries, que va presentar el nou espectacle Oco. Seguidament la jove formació Tazzuf va amenitzar el ball. l'últim dia de la festa major
II FISIOTERAPEUTA (C.nÚm.: 3348)
R.P.G. (ReeducacióPostural Global)
(Dolors de columna vertebral)
Osteopatia
EULÀLIA BURGUÉS BARDOLET
Hores convingudes
T.: 93 856 02 04/619 47 81 07
Av. Pau Casals, 46, 1 r. 1 a.
Tel. 93 856 02 04
08513 PRATS DE llUÇANÈS
va començar amb la tradicional benedicció de cotxes a Sant Cristòfol de Borrassers al migdia. la festa va finalitzar amb el començament de la segona edició del campionat de bitlles catalanes del
Lluçanès, amb molt bona acollida. Tots els actes van estar organitzats per l'ajuntament de Lluçà, la comissió de festes de Sta. Eulàlia, Solc, música i tradició al lluçanès i el consorci del Lluçanès.MS
II ClínicaDentalCodina
ORTODÒNCIA I ODONTOLOGIA GENERAL IMPLANTS
Dra. Ona Codina i Verdaguer
Horaris de consulta: - Dimecres: Matí - Dijous: Tarda - Dissabte: Matí
Av. Pau Casals, 46, 1 r. 1 a.
Tel. 93 856 02 04
08513 PRATS DE lLUÇANÈS
Un m oment del curs d'astronomialla rella-EP
La sala d'actes va quedar petita per encabir els assistents
Els Quicos aconsegueixen una nit triomfal a Santa Eulàlia de Puig-oriol
Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Els Quicos van demostrar una vegada més perquè són un dels grups punters en el panorama de la música tradicional catalana. Presentant temes del seu darrer treball discogràfic, Oco, van connectar des del primer moment amb un públic totalment entregat coneixedor de les seves peces més populars. Els personatges que representen continuen sent un bon reclam per a tractar tot tipus de temes d'actualitat fent-ne si cal una crítica que ens arriba però de manera amena divertida. Des de defensar la unitat del territori català a Ja poden ficar paret, a reivindicar el dret que tothom té a l'habitatge a Una casa per a viure o el mateix Oco, que ens adverteix dels perills que ens envolten, el nou disc té les característiques per a tornar a ser tot un supervendes entre el públic de les músiques d'arrel.
En el concert però no hi van faltar alguns dels seus temes més emblemàtics com Lo carrilet, Lo vi de Batea, Lo riu és vida o les jotes que corejaven amb ganes els assistents, referides algunes a la nostra comarca i en concret a Santa Eulàlia de Puig-oirol. En relació a aquestes jotes van presentar també Voldria tindre el talent, com a homenatge a tots aquells mestres joteros que els han precedit dels quals expliquen que han estat els seus grans referents. En definitiva tota una vetllada que es va fer curta per als més incondicionals i que va crear nous adeptes entre el públic que els coneixia per primera vegada. Després
� d'ells, la jove formació Tazzuf
L va oferir un repertori de balla
bies amb molts arranjaments rítmics que en alguns moments dificultaven el reconeixement del gènere interpretat encara que van tenir també una bona colla de seguidors. La festa però va continuar amb una entretinguda tanda de cançons tonades amb la presència de Quico el Cèlio, el Mut de Ferreries i el senyor Bertomeu, qui juntament amb un bon grup de joves del poble van allargar la xerinola fins a la matinada. R.R.
Ja ha sortit la Caramella XIX, dedicada alcançoner i la reivindicació, i amb molts altres temes d'interès
Les Violines i Tarasca, aquest dissabte a Prats de Lluçanès
Els senegalesos Djanbutu Thiossane i Hexacorde
i Vanessa Muela, de
enllà,
Castilla-Leon,
al Solc d'allà
a Olost. Oristà tancarà el solc-oa
Llusonès.- El proper cap de setmana es farà la cloenda del XVlè cicle Solc, música tradició al Lluçanès amb actuacions a Olost i Oristà. En aquesta darrera població, el diumenge es farà la rifa el lliurament de la panera d'enguany també es presentarà l'Inventari del patrimoni del municipi. Els dos grups que amenitzaran el ball de tarda seran els mallorquins Tramudança i els barcelonins la Portàtil F.M. El dia abans, a Olost, dins el solc d'allà enllà actuaran els senegalesos Djanbutu Thiossane Hexacorde amb Vanesa Muela, de Castella Lleó. Els primers, liderats pels germans N'Diaye, es caracteritzen per les percussions utilitzades, amb tambors diversos
la kora, una arpa mandinga. Ells segueixen la tradició del poble wòlof, musulmans del Senegal, donen a conèixer la figura del griot, un personatge que és el conservador transmissor de la literatura oral a les seves terres. Vanesa Muela Hexacorde van començar a actuar junts el 2006 encara que són molt coneguts des de fa anys per separat. A la tarda oferiran un taller per aprendre les primeres nocions d'alguns balls danses de Castella Lleó com les seguidillas, brincaos, jotes, bailes corridos i ajechaos. El grup Hexacorde, creat el 2000 va dedicar els primers anys a recuperar temes tradicionals però més endavant ja van apostar per fer composicions pròpies. Fins al moment
han gravat dos discos: Perpetuum Mobile, el 2004 Desbarates enguany, en col·laboració amb la vallisoletana Vanesa Muela, i del qual es presentarà - gran part del seu contingut en el concert. Com en altres edicions hi haurà degustació de productes dels llocs convidats, Senegal Castella. Un altre plat fort d'aquest calendari final és el que hi haurà demà a Prats de Lluçanès, amb la presència de les Violines i Tarasca. Els temes tradicionals dels Pirineus, sobretot els dels darrers violinistes, però
també composicions pròpies són la base del repertori de les primeres, que des de fa temps incorporen un acordió diatònic a la formació. Quant a Tarasca, l'única cobla que de moment fa ball d'animació, presentarà tot tipus de ballables danses d'arrel tradicional tant del país com de la Mediterrània. A més de deu instruments de vent de cobla, incorporen un baix elèctric, una bateria i percussió diversa, aconseguint d'aquesta manera una sonoritat molt especial amb una tímbrica que ens resulta molt familiar. R.R.
CONSULTA NATUROPATIA
SENYALITZEN ELS CAMINS RAMADERS DE LA COMARCA.- El conveni signat ja fa uns mesos entre el Consorci del Lluçanès el Grup de-Treball de Transhumància de Solc, juntament amb l'ajut de la FUndació Territori Paisatge per senyalitzar dinamitzar els camins ramaders del Lluçanès, ha començat a concretar-se aquestes darreres setmanes amb la col·locació de plafons informatius banderoles indicadores en una de les quatre rutes principals de la comarca, l'anomenada Ruta Central, que uneix Avinyó i Alpens passant per Santa Creu de Joglars. A partir d'aquí, ambdues parts pensen seguir treballant amb la Fundació Territori i Paisatge amb altres organismes i institucions per mirar de seguir la feina i poder senyalitzar les quatre rutes principals de la comarca. Ilo rella
Tingues cura de la teva salut, naturalment
Homeopatia
Flors de bach
Reflexoteràpia
Nutrició
Cristina Rubio
Passeig Lluçanès, 43, 2n, 1 a Tel.: 605146451 Prats de Lluçanès
Cloenda del Solc 2007, a Oristà!lo rella
L'agenda
Edita: la rella. Iniciatives socioculturals al Llu�anès.
Muntatge i correcció: Aleix (ardona
Administració: (arme Mas
Seccions:
Agenda: Rosa M. Boixadé.
8 tsIf1S: Pere (ors, Pere Bruch, Esleve Subirana, Lluís Munlanyà, J. M. Munlanyà, Eduard Selva, i David Morera.
Entrevistes: Glòria Borralleras.
Esports: David Besora, David Berengueras, Isaac Peraire.
Fotografia:Teresa Parareda.
/a tira: Adrià Davins.
Notícies: Roser Reixach i Mercè Sabala.
Corresponsals: Anna Dol (SanI Aguslí de Llu�anès), Esler Puig (SanI Feliu Sasserra), Merilxell Verdaguer (Perafila), MarIa Giravenl (SanI Bai de Llu�anès), Monlserral Vila (SonIa (reu de Joglars), Mercè Sabala (Merlès), Eslela lopez (Sobremunl), Monlse Surinyach (Llu�à i SIa. Eulàlia de Puig-oriol), Roser Reixach (Prals de Llu�anès), Vanessa Bruch (Orislà).
Publicitat: M. Àngels Pararedo. 610 444 689
Imprimeix: winihard gràfics S.l. (Moià)
Dipòsit Legal: B-31.541-2001
Major, 51, baixos 085 13·Prats de Lluçanès
T. i F.: 93 850 82 81
Correu electrònic: larella@mesvilaweb.cat
Bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat Ilarelia
Juliol
Divendres, 2S
Prats de Llucanès.- 6 hores de natació. De 8 del vespre a 2 de la matinada. A la piscina municipal. Organitza, Club Natació Prats.
Prats � Llucanès.· A les 9 del vespre, a la sala Cal Bach, De viatge pel Senegal, amb Màrius Gorchs Lídia Rocadembosch. Organitza, Unió de Botiguers. Sant Bartomeu del Grau.- Sant Jaume de Fonollet 2008. A 2/4 de 9 del vespre, missa cantada pel Cor del Grau. A 1/4 de 10 del vespra, concert de música clàssica cant coral amb Quartet Mozart i Cor del Grau. Seguidament, sopar popular.
Sant Feliu Sasserra.- Cinema a la fresca. A les 10 de la nit, a la terrassa de la biblioteca.
Pel·lícula, La vida és bella. Dissabte, 26
Prats � Llucanès.- Fira de Sant Jaume-Fira del Comerç. A partir de les 12 del matí, a la plaça 11 de Setembre, Xeringada de colors, amb el grup d'animació infantil, el Sanglot. A la tarda, pels carrers del poble, Fira de comerç local. A 2/4 d'11 de la nit, a la plaça Vella, Solc. Ball concert amb les Vilanes i Tarasca.
Sant Feliu Sasserra.- 12 hores de
natació. Des de les 9 del matí, a les piscines municipals. Diumenge, 27
Prats � Llucanès.· Fira de Sant jaume-Fira del Comerç. Tot el dia, parades d'artesans, brocanters, firaires, entitats i mercat del rebost, al Passeig, carrer Major i plaça de l'Església. De 2/4 de 10 a 2/4 de 2, a Cal Duran, últim dia de la Tómbola en benefici de la Festa de Lurdes, per commemorar el 50è aniversari. De 2/4 de 9 a 2/4 d'11 del matí, globus aerostàtic instal·lat a la plaça de la Roca Xica. A 2/4 de 9 del matí, inscripcions i verificacions de la volta de motos antigues. A 2/4 de 2 del migdia, exposició. Organitza, Motoclub Lluçanès. A les 12 del migdia, al Passeig, cercavila amb el grup la Sinforosa. A les 6 de la tarda, ii Campionat de bitlles catalanes al Lluçanès. A les 7 de la tarda, al Passeig, havaneres amb Arjau. Exposició de pintura a l'oli i dibuixos carbó,' de Glòria Roca, a la sala Cal Bach, els dies 26 i 27.
Agost
Divendres, 1
Perafita.· Correllengua 2008 al LLuçanès. Reunió oberta per preparar els actes del Correllengua al Lluçanès. A les 9 del vespre, a la bibliote-
25 de juliol del 2008
ca. Organitza, comissió del Correllengua del Lluçanès. Sant Feliu Sasserra.- Durant el mes d'agost, a les piscines municipals, Bibliopiscina. Dissabte, .2.
Olost.· Solc, música tradició al Lluçanès-Solc d'allà enllà.
A les 6 de la tarda, taller de danses de Castilla-Lean (brincaos, seguidillas, bailes corridas, ajechaos i jotas). A partir de les 9 del vespre, Taverna d'allà enllà. Degustació de menjars begudes dels països d'origen dels grups presents. A les 11 de la nit, actuació dels grup del Senegal, Djanbutu Thiossane. Seguidament, actuació del grup Hexacorde Vanessa Muela, de Castilla-Lean. Prats � Llucanès.- 9a Festa del Tennis. A les 7 d ela tarda, finals del campionat social, en categories aleví, infantil, cadet sènior. A 2/4 de 10 del vespre, al pavelló, sopar del tennis, ball entrega de trofeus. Organitza, Club Tennis Prats.
Diumenge, � Oristà.- Solc, música tradició al Lluçanès. Cloenda de la 16a edició. A les 12 del matí, presentació dels treballs de l'Inventari del Patrimoni d'Oristà, al local social. A les 6 de la tarda, a la Plaça, ball amb Tramudança, de Mallorca, i la Portàtil FM, de Barcelona. A la mitja part, rifa lliurament de la Panera del Solc 2008. \ ( J
"Si no construeixo no em sento creatiu."
Santi Vila, constructor i col.leccionista de fòssils, de Sant Boi
Només arribar davant del jardí de la casa del Santi Vila, un barceloní estadant a Sant Boi de Lluçanès des de fa 34 anys, ja ens adonem que aquell jardí envoltat de parets de pedra seca, arcs columnes, no és un jardí qualsevol. Dintre, pedres classificades per tamanys formes esperen ser utilitzades per formar part de les figures construccions que ocupen part de l'espai. D'entre totes, destaca un campanar amb les seves campanes, una torre, dos arcs un campanaret d'espadanya, tot construït pel Santi.
Amb la pluja el vent competint, ens refugiem en una cabana de fusta rodejats de milers de fòssils, els altres protagonistes.
- D'on han sortit tants fòssils?
- La majoria són de Sant Boi i els seus entorns. Des de la zona del Gorg Negre, als Munts Sant Salvador. Tots són marins, per tant, segurament que aquesta zona deuria ser mar. En porto comptabilitzats més de sis mil estan tots cíassificats per tamanys espècies. M'he documentat força i puc dir que alguns tenen més de cent cinquanta milions d'anys.
- Tinc entès que els ha cedit al poble de Sant Boi.
- M'agradaria que al poble se'n pogués fer un museu i, així, a més de gaudir-ne la gent que ve aquí a casaque tothom pot venir- en gaudiria tothom qui volgués.
-Recollir fòssils va lligat amb les pedres?
- El tema pedres va començar més tard i va venir una mica degut a la inclinació del terreny on tenim ubicada la casa. Vaig començar d'anar a buscar pedres per fer murs i omplir-los de terra i aconseguir terreny pla.
Quan vaig acabar de fer�els murs,"I'anar a buscar pedres" es va convertir en una necessitat, quasi un vici, vaig començar a construir coses, però el construir coses, si no s'hi fan arcs no té gràcia. Els arcs em donen la possibilitat de crear formes i de jugar amb les alçades, com també em permet d'entrar dintre de les construccions.
- I va acabar fent torres, i campanars.
- Vaig començar inspirant-me en el campanar de Reus, la ciutat on vaig néixer per, després, començar a dissenyar les meves pròpies construecions.
- la majoria són de pedra seca.
- El 80% de tot el què hi ha és pedra seca el fet és que s'aguanta bé. En aquestes tan altes hi ha una ànima de ferro pel voltant són agafades en ciment, perquè si no, perillaria una mica. Un campanar amb una alçada de quasi sis metres per dos de base, seria difícil fer-lo aguantar.
- Per col-locar i falcar les pedres es necessita tècnica!
- Jo diria que es necessita temps, paciència un cert aprenentatge. És evident que les primeres construccions que vaig fer no eren tan maques com les que estic fent ara. Cada vegada un intenta superar-se més cada vegada intento fer una obra una mica més gran, més alta amb més complicació. La última té divuit arcs i una base hexagonal, això ja ho complica una mica. Però vaja, crec que tothom ho podria fer amb una mica de ganes i paciència.
- les pedres també les recull pels voltants?
- Sí, totes les he carretejat jo. Això, gràcies a les persones que m'han donat permís per netejar treure-les del tros. Moltes pedres han sortit dels camps de Viladecans, especialment d'uns on en surten unes de molt planes que em faciliten molt fer els arcs les columnes.
- I és complicat el procediment dels arcs?
-Tot i que sembla molt complexa de fer, és una tècnica senzilla. Utilitzo el cindri, el motile que marca la part interna de l'arc. Al seu voltant s'hi van posant les pedres ben falcades i, un cop acabat, es retira i ja tenim l'arc que s'aguanta per si sol. Normalment no cauen mai, si no és
que s'han malmès per l'aigua a les arrels dels arbres. El primer arc que vaig fer em va costar molt era molt lleig, però quan vaig treure el sindre no va caure, vaig tindre la mateixa sensació com que hagués descobert la pólvora.
- Quin seria el somni de construcció?
- Inspirat amb la torre de Pisa, m'agradaria fer-ne una sense inclinació, amb sis pisos i molts arcs. El sol fet de ser la torre rodona, ja seria una obra força complexa, ja que per donar-li curvatura hauria de treballar amb una pedra molt petita. Suposo que tardaré temps a ter-la però tinc temps coses per fer durant anys.
- En contraposició, les figures són imaginatiu
- Hi ha figures humanes i també bastants animals. És veure-hi més enllà del què és la pura pedra. Si la pedra té una forma, la col·loques t'imagines coses. Suposo que els escultors també juguen amb això però en aquest cas jo les trobo fetes. Són escultures que em dóna la natura.
- Aquesta afició li porta molt de temps?
- Si estic aquí, a part del manteniment de la mica de jardí, la resta del temps el passo més cada vegada construint. Si no ho faig, no em sento creatiu.
- I la família, en participa?
- Ells s'ho miren els hi agrada. Aquest estiu vaig caure d'una bastida mentre feia el campanar i això els va preocupar, però quan l'obra és feta en gaudeix suporta el temps que hi passo. O Glòria � s, O
Foto: Baldiri Selva
25 de juliol del 2008
Burocràcia infinita
Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC genera cada dia un munt de paperassa, la major part de la qual es podria evitar amb un funcionament més àgil i ben coordinat.
Pels qui no coneguin de prop el funciónament dels ajuntaments, els pot semblar que les gestions municipals, són ràpides fàcils, amb les altres administracions: Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, Govern Central.
D'entrada ja es pot veure que la llista és força llarga, i alguns pensaran que amb el Govern Central hi fem poques gestions, és cert, però encara en queden algunes que cal continuar són exigides per llei. Sigui per donar compte de la gestió municipal, sigui per demanar subvencions, per alguns temes que encara els hi són propis.
Les gestions amb les altres tres adrninistracions son molt diverses, amb una càrrega de burocràcia molt diferent d'una a altra. Hem de dir que els Consells Comarcals han servit per poca cosa més aviat ens han complicat la vida als ajuntaments que no pas ens l'han facilitat, Sense diners propis, s'encarreguen més de tramitar papers que res més. Per tant, en prescindirem, tot i que ha suposat un increment de la burocràcia.
Respecte la Diputació de Barcelona hem de dir que és una de les administracions que més s'ha adaptat als ajuntaments, ha reduït enormement la paperassa que calia presentar per demanar subvencions. En general, els ajuntaments estem força satisfets del seu funcionament, els municipis de les altres tres províncies ens envegen als de Barcelona perquè per nosaltres representa poder fer moltes coses amb ajuts importants i fàcils de tramitar, i de cobrar.
Una altra cosa, és la Generalitat. És una administració immensa, feixuga i que encara no ha portat a terme la transfermació que li fa falta per convertir-se en una eina més àgil més eficient. I era la que ho tenia més fàcil perquè va ser creada de nou, però va néixer copiant més el model de Madrid que no pas el d'una administració moderna i innovadora.
I és amb la que tenim més relació més dependència. Tots els ajuntaments estan obligats a fer un munt de papers per qualsevol gestió amb qualsevol departament. I el Parlament el Govern han anat fent lleis decrets que complíquen enormement la tasca diària. Es
A més, la Generalitat, es guia per una desconfiança extrema envers les propostes decisions dels ajuntaments. És una mena de defecte de fàbrica. Qualsevol proposta, mínimament important requereix d'informes, autoritzacions i aprovacions d'un o més departaments. Es una mena de cursa d'obstacles, les que fan els ajuntaments per multitud de temes. I no tenen cap lògica i fan perdre diners, temps i oportunitats.
Per posar algun exemple. No és lògic demanar 5 informes diferents a 5 departaments o organismes de la Generalitat per poder instat-lar una horta solar o un parc eòlic, i destinar-hi entre dos i tres anys, un munt de papers, publicacions, comunicacions, etc.
Cosa semblant ens passarà per qui vulgui construir algun equipament o activitat en determinades zones del territori. Ja sabem que cal protegir el paisatge
som els primers de defensar-ho, però caldria informes ràpids i contundents en qüestió de 2 o 3 mesos. La realitat és que poden passar 8 o 10 mesos per tenir una autorització per actuar en zona no urbana. Això si tot va bé, si apareix algun petit problema es pot doblar o triplicar el temps d'espera. En matèria de medi ambient, els terminis son inesgotables i la paperassa immensa. Amb normatives, sovint, contradictòries i amb informes que requereixen posar-se d'acord dos o tres altres departaments. Sovint, tens uns a favor i altres en contra, de manera que la decisió és francament complicada. Davant aquesta situació, els qui estem en ajuntaments reclamem canvis substancials en el funcionament de la Generalitat. Alguns s'estan duent a terme. És cert que han millorat algunes gestions i tramitacions, i es fan esforços per reduir la burocràcia, però de moment, aquesta és excessiva i obliga els ajuntaments a dedicar-hi temps, personal diners que podrien servir per coses molt més útils i necessàries.
Activa't per la llengua
Comissió del Correllengua, Lluçanès
Correllengua al Lluçanès
Què és el Correllengua?
El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura, sorgida de la societat civil dels Països Catalans. És una proposta per la defensa i promoció de la llengua catalana, transversal, oberta, participativa popular, que té com a objectius fomentar l'ús social de la llengua en tots els àmbits. També és una eina per donar a conèixer la nostra llengua cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, una manera festiva oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera desacomplexada en positiu. I això qui ho munta?
El Correllengua està coordinat per la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua) dut a terme per diferents comissions del Correllengua i nuclis de la CAL arreu dels pobles dels Països Catalans.
En els nostre cas, al Lluçanès, qui ho munta és la Comissió del Correllengua al Lluçanès, en la qual hi ha gent de diferents pobles que funciona de manera totalment oberta. Aquesta comissió es comença a reunir un parell de mesos abans de l'inici del Correllengua.
AI meu poble mai s'ha muntat cap activitat, què hi puc fer?
Doncs no et queda més remei que moure't i venir a la Comissió del Correllengua, que defensar la terra, la llengua i la cultura no és cap delicte!! ACTIVAT PEL CORRELLENGUA!
Primera reunió: divendres 1 d'agost, a 2/4 de 9 del vespre a la biblioteca de Perafita. r
correllenguallucanes@gmail.com http://correllucanes.bloc.catl
Testimoni d'una barbàrie
Jo volia posar aquest escrit a la revista la rella per mirar de fer justícia amb els animals.
FETS.- El passat dia 28 de febrer del 2008, un individu d'Olost va voler matar un pobre gat de la següent manera. Jo anava amb bici quan de cop vaig escoltar un gat cridant desesperat. AI principi vaig pensar que era una baralla entre gats, però eren tan terrorífics els crits que vaig anar apropant-me ala veu del gat per veure què passava i vaig poder ser testimoni d'un crim bestial. El gat estava cridant perquè l'individu el va ficar dins d'una gàbia on hi havia un pollet travessat per un cable un cap de conill podrit com a trampa per agafar el gat. No en va tenir suficient amb això que, a sobre, va ficar la gàbia dins d'un barril amb aigua podrida per matar el gat mica a mica.
La seva intenció era ofegar-lo, però a sobre de deixar la gàbia dins l'aigua de manera que només quedava el cap fora
Marta Lopez Mateu, Olost
fins que es morís patint, intentant el gat sortir sense poder, una mort lenta injustificada. Que una persona pugui fer aquesta barbaritat amb un animal és inhumà.
Aquest gat, avui, està amb mi, després d ela hipotèrmia, amb molta por -ja que no surt i està tot el dia amagat malgrat els dies que han passat-. Això és maltractament i es mereix un càstig. Aquestes persones han d'entendre que un animal no farà mai tan de mal com pot fer una persona. M'agradaria saber, quina satisfacció troben en fer aquestes babaritats? si els ho fan a ells? Són animals de companyia i ell no t'abandonaria mai, s'ha de ser conscient dels actes d'aquests maltractadors. Si es maltracta un animal tan cruelment, no s'és persona. Tan de bo que aquest article arribi a oïdes d'aquest individu perquè li vull demostrar que hi ha moltíssima gent que lluita per acabar amb aquesta plaga de maltractadors. Els
animals són indefensos i depenen d'algunes persones per lluitar contra aquestes barbaritats. Què aconsegueixen amb aquests actes? Dusfrutar com si es tractés d'una festa? Celebrar amb xampany el seu acte d'home important? I la família que viu amb ell, ¿com poden consentir uns crits tan insuportables?
També cal dir que no és el primer gat a qui fan una salvatjada. En una altra ocasió en vaig agafar un per les festes de Sant Joan. Hi estaven implicats diferents nens d'uns 14 anys, on cremaven una cria. tenia el nas, la cua, la cama cremada. El vaig curar, però va quedar mut en cremar-li part del coll. I això al mateix municipi d'Olost. Seria molt important quie es pogués evitar tot això. És molt cruel. Evitar que segueixin amb aquest comportament tan No sé com explicar el que sento, ja que no sé com tenen sang a les venes. m tN AL. �\)N
N"\� A'Jv\ T()C�
VNÂ ${)12.1"""' bA m "if; Mf) S\ G\ ,,\,eT A
Segueix 3r a l'estatal 2008
Just Sociats a la "Cuerda Larga" de Madrid
Sant Feliu Sasserra.- La Selecció Catalana de curses de muntanya, encapçalada pel sas
serrenc Just Sociats ha demostrat un cop més el seu alt nivell, aquest cop a la comunitat de Madrid ; concretament la prova de 28km i 2000m de desnivell positiu s'ha disputat entre el poble de Miraflores de la Sierra i el Puerto de Navacerrada el cap de setmana del 6 de juliol.
La prova madrilenya es caracteritza per uns primers 9km de pujada progressiva per bosc, tot just fins el Puerto de la Morcuera; és
aquíon el terreny s'endureix i els atletes han de superar rampes de fins el 25% per un terreny pedregós i ple de tobogans.
A les 8'45h es donà la sortida als 300 corredors d'ambdós sexes. Els primers quilòmetres planers per asfalt pista van fer que s'imposés un fort ritme en el cap de cursa i a on cap dels favorits afluixava el pas. Sociats ja es fèia un forat al grup capdavanter. AI pas pel quilòmetre 19, tot just abans del pas per Cabeza de Hierro, que amb els seus 2.381 m es el sostre de la cursa, Sociats va passar a tercer. Ara bé, en un final molt emocionant, en els darrers metres el sasserrenc afincat a Valls Just Saciats va cedir algunes posicions, i va acabar en una molt bona 5a posició final. Tot això el català estava eufòric ja que "el final se m'ha fet llarg, però m'ha servit per aprendre i habituar-me; ja que aquest es un any per adaptar-me a les noves distàncies". Sens dubte li espera un gran futur. Amb aquesta gran actuació, Just Sociats es manté 3r de la classificació general, amb � moltes opcions d'aconseguir L un lloc en el podi final.
La prova asturiana es correrà el proper 14 de setembre i la
selecció catalana desplaçarà als mateixos corredors, ja que
tots ells tenen opcions de millorar la classificació.
Amb el eN Navàs
Berengueres i Sergi i David Solanich participen a la final del Bages
Prats de Lluçanès.- El passat dia 19 de juliol, va tindre lloc a Artés la final del Bages de natació. Sant Vicents de Castellet, Navàs, Artés, Salient, Sampedor I Balsareny varen ser els clubs participants. David Berengueras, Sergi Solanich I David Solanich, del CN Navàs, van obtenir uns molts bons resultats pel club del bages. David Solanich va quedar primer en papallona
va repetir primera posició en braça. Sergi Solanich va aconseguir la tercera plaça en la prova de 100m esquena la quarta posició en 100m estils. Per la seva part, David Berengueras va guanyar la prova de 100m braça, també va ser el guanyador dels 100m estils. En els relleus, el relleu de David Solanich va fer la segona posició, i el relleu de Sergi Solanich va aconseguir la primera posició
en la seva categoria. El relleu de David Berengueras es van quedar a les portes del podium, en quedar quarts. Aix] dones, es donava per finalitzat el campionat del Bages 2008, en que el CN Navàs va aconseguir la segona posició en clubs. Recordem que el CN Prats no va tenir lloc a aquesta competició, ja que aquest any s'ha suprimit a causa de pocs nedadors. Red.
Saciats en una cursa recentlla rella-Arxiu
Red.
Matèries primeres erans Llavors
del Herbicides 'iii Lluçanès, 5.1. Adobs Ctra. Sta. Eulàlia de Puig-oriol, Km. 7 Tel. 938129 011 Fax 938 129046 info@gransllusanes.com 08515 Sant Martí d'Albars
Fax 93-8560024 08513/Pra'ts de Lluçanes Marti@fotocontrast.com
,Folsossostres;fixosidesmunlobles AI1lomen� lèrmiG ocústiG ,Plestotgeries,elc.
HOSiALERs,L � ¡���NES
ANNA EXCAVACIONS
AGRíCOLES I
s.i, "LA CASETA" Tel. 609 873 986 08515 SANT MARTí D'ALBARS
Mòbil:659
estètica tractaments MONTSE SERRABASA 646558516/938889114
Urb. la Serra, sIn Sant Bartomeu del Grau -Hores convingudes-
Tractaments d'estètica-solàrium vertical-depilacions - làser mèdic HOME- DONA Passeig dellluçanès, 33 679 Bl Bl13 08513 - Prats de lluçanès
I EXCAVACIONS
J. PLA SL
ûrn. SI Quirze, 35-A -Sta. ¡ulòlia de Puig-oriol08514-Uuçò T_: 689 07 5612 938554028
Avda. Pau Casals, 461r Tel. 938560576 Fax.938560065 08513
E: mail: castello!@graexca.com \Y\\W.graexca.com diaris, llibres, vídeos
Angi
QUIROTERAPEUTA - ESTETIOSTA
Av. Pau Casals, 11 T.: 938560590
08513 Prats de Lluçanès
Manel (lavell-SunI Boi de Llucunès
RESTAURANT BRASERIA
Carretera de Vic a Olost, km 9,600 1: 93 885 09 97
Plo¡o de la Font, s/n Mercal de la Borcelonela 1: 93 224 25 25 OBOO3-Barcelono cuina@restourontllucanes.com www.restaurontllucones.com Venc
CHilla Casolana
instaUacions
Instal.lacions elèctriques, mantenimentil'ldustrial aigua, calefacció, !;)asraire condo electrodornêstics
Fard T(lt,t, al PblíQon Ind.lLes,Sáleres
Tel 93 85€i 01 08 630 �850 71 r
menlars per emportar perfumeries, merceries
Cae:MO'œnI.h
Major, 44- 93 856 02 55 Prats de Lluçanès
PERRUQUERlAMONT�b �
Prats de Llucanès VINE
TRACTAMENTS CAPIL'LARS Av. Pau Casals, 35 T.: 93 856 05 25
Plaça Nova, 18 T.: 93 856 01 84
08513-Prats de Lluçanès TOT MODA
Cistelleria Pintures
CASTANY
Mercat,2 T. i F.: 93 850 80 86 08513 Prats de Lluçanès
perruqueria estilista home-dona Diploo¡oda
del 7 al 20 de ¡uliol del 2�08
Informació facilitada per: Esteve Subirana, Uu¡à; Lluís Muntanyà, Perafila; Pere Bruch, Olosl; Josep M. Muntanyà, Prals �e Uu¡anès; Pere Cors, Orislà; Eduard Selva, Sani Boi�e Uu¡anès; David Morera, Sani Feliu Sasserra; Lluís Corominas, Sani Bartomeu �el Grau
La Maria Tubau, de la Torre d'Oristà, va collir, el dia 4 de juliol, aquesta patata que pesava 1.200 grams, aproximadament./Xavier Crespiera
