R188

Page 1


Comença el curs escolar

ela la reia la reia la reia la reia la reia la reia
la reia la reia la reia la reia la reia la reia la rei

LOCUTORI

Prats de Lluçanès - Carrer de la Font, 1, baixos

Sant Bartomeu, 29, baixos

08570-Torelló

Tel. i fax 93 859 20 94

PISOS I DÚPLEX

PRATS DE

LLUÇANÈS

CI. Major, 73

L'escola de Perafita i la ZER Alt Lluçanès mantenen el seu creixement

la població escolar del lluçanès continua el lleuger descens iniciat fa uns anys

Lluçanès.- Seguint la tendència dels darrers anys a la nostra comarca, la població escolar de primària al Lluçanès ha baixat aquest curs, passant dels 613 alumnes que hi havia el curs 06-07 als 591 que hi ha en aquest inici de curs.

Malgrat aquest descens de l'alumnat, ha pujat la ràtio de professors per alumne ja que alguns centres estan treballant en projectes educatius que requereixen més personal. També s'ha de tenir en compte que les xifres totals, 84'75 professors, corresponen a les places reals existents, ja que degut a les reduccions de jornada, el nombre total de professionals que treballen als centres és molt superior. A més durant tot el curs hi ha hagut variacions notables ja que al setembre hi havia un total de 629 alumnes mentre que al juny havien passat a 613. Les escoles del Lluçanès tenen actualment una gran diversitat d'alumnat, començant pels magribins que ja fa temps que estan instat-lats a al comarca, i continuant els darrers anys pels llatinoamericans que són probablement el col·lectiu que més ha crescut, a part d'algunes famílies procedents de l'Europa de l'est.

La ZER Alt Lluçanès és l'únic lloc que té un creixement notable, passant dels 102 alumnes als 108 d'aquest curs, i comptant a més amb cinc mestres itinerants en lloc deis quatre que salen tenir aquestes zones rurals. Perafita continua amb molt bon ritme el seu creixement, tenia 13 alumnes el curs 0506, 20 el curs passat i ara 23. Alpens arriba als 23 alumnes compta per aquest motiu amb un nou professor, Santa Eulàlia en té 17 i Sant Boi de

Lluçanès 44. Quant a la ZER

Gavarresa, Sant Feliu

Sasserra baixa de 57 a 45 alumnes i Oristà passa de 13 a 14.

Quant a les obres dels centres, Sant Boi de Lluçanès va estrenar a finals del curs passat un nou edifici després de molts anys de fer classe en cargoles. Ara però estan pendents de la instal·lació d'ADSL perquè tenen molts problemes per a connectar-se a la xarxa i això els obliga a traslladar-se constantment a l'escola vella. A Alpens s'han fet algunes petites obres de remodelació a l'interior a Perafita l'ajuntament ha fet alguns arranjaments esperant una possible ampliació de l'edifici per part del Departament d'Educació. S'han construït nous lavabos s'ha dividit una de les aules en dos espais per a separar els diferents nivells d'alumnes.

A Oristà també tenen problemes amb les comunicacions estan pendents del cablejat elèctric promès des del Departament. Sovint se'ls talla la comunicació telefònica i tenen dificultats en alguns moments per accedir a internet. També des del centre de primària han informat que tenen previst sol·licitar una llar d'infants al poble per possibilitar la continuïtat dels petits, ja que en aquest moment molts es traslladen a escolaritzar-se al lloc on viuen els pares.

A Olost s'està fent actualment

FLECA RAFAEL

Josep M. Rafael Plans FLECA, QUEVIURES, ESTANC

Placeta,1

T.: 9385781 31 08587 - Alpens

CEIP La Monjoia Sant Bartomeu del Grau

Curs 06-07 Curs 07-08 Professorat 93 94 18'5

CEIP Lluçanès Curs 06-07 141 Prats de Lluçanès Curs 07-08 Professorat 125 16'25

ZER Gavarresa (Oristà, Sant Feliu Sasserra) Curs 06-07 Curs 07-08 Professorat 70 59 11*

ZER Alt Lluçanès (Santa Eulàlia de Puig-oriol, Perafita, Alpens i Sant Boi de Lluçanès)

Curs 06-07 Curs 07-08 Professorat 102 108 16

CEIP Terra Nostra Olost Curs 06-07 Curs 07-08 77 73 Professorat 10

Presentació de la Mare de Déu

Curs 06-07 Curs 07-08 130 132 Prats de Lluçanès Professorat 13

Total Lluçanès Curs 06-07 613 Curs 07-08 591 Professorat 84'75

*No s'hi ha inclòs Santa Maria d'Oló, que també forma part de la ZER, que té en l'actualitat 90 alumnes. El nombre total de professorat de les ZER inclou els especialistes itinerants que van a totes les escales de la zona.

una nova escola i s'espera que es pugui inaugurar el proper curs. A Prats hi ha previst canviar les plaques de les

parets exteriors del menjador dins el programa d'obres RAM (Remodelació, adequació manteniment). R.R.

Escoles, 5 - T.: 93 856 06 74 - Prats de Lluçanès

Notícies

el racó de la feina

(93 SSO S2 Si)

servei gratuit d'intercanvi d'ofertes i demandes ,JIe feina del Lluçanès

Demandes

(RF/1-187) Es necessito persono per donar classes particulars. 1: 637223281.

• (RF/1-186) 8usco persono que doni dosses de suport per ol batxillerat social-econòmic.

1: 699 87 61 27

(RF/4-185) Urgeix dono per treballar a la cuino del Cafè Sport, d'Olost, cop� de setmana i festius.

1: 93 888 03 oo.

• (RF/3-185) Necessitem incorporar personal gerocultor per a le Residència Relat, d'Avinyó.

1: 93 838 88 64 -Anno-.

(RF/1-185) Es necessito xofer per transport de viatgers, línia regular i escoles.

1: 93 889 25 77 -de 8 a 13h.-.

(RF/3-184) Es necessiten, urgentment, 2 cuidadores per torn de motins, a la residència els Munts, de Sant Boi de lluçanès.

1: 93 857 80 56

Ofertes

(RF/5-188) Busco feina per netejar o cuidar persones.

1: 670 25 60 12

(RF/4-188) Busco feina de paleta.

1: 670 25 60 12.

(RF/3-188) Noia de 25 anys, catalana, resident a Olost, busco feina a tallers, fàbriques, etc. per Olost o els voltants.

1: 648 61 06 38.

• (RF/2-188) Es fon petites reparacions de paleta, jardineria, transports mudances.

1: 656 66 54 60.

(RF/1-188) Matrimoni busco per portar masia, restaurant de muntanya o càmping.

1: 656 66 54 60.

• (RF/3-187) M'ofereixo unes hores per feines de facturació.

1: 696 76 21 22.

(RF/2-187) Senyora de 50 anys, cotolono, cuidaria de cosa o masia tot l'any. Amb coneixement de cuino.

1: 664 40 60 09

SURT EL PRIMER BUTLLETí INFORMATIU DEL GRUP

ILS.- El 15 de setembre va sortir el primer butlletí informatiu editat per l'ajuntament de Lluçà que també van rebre a casa tots els veïns del municipi. En el primer número es parla de la constitució del nou consistori, de les obres del carrer Major, es fa una entrevista a l'alcaldessa, s'informa de les regidories existents dels horaris dels diferents tècnics. Segons es descriu en el mateix butlletí, la seva intenció és la de "esdevenir un nou mitjà de contacte entre els membres de l'ajuntament els veïns veïnes del municipi" M.S.

LA CLOENDA DEL 15È

SOLC, AL CANAL 33.- El programa Rodasons, de Canal 33, va emetre, eldissabte, dia 8, la primera part de l'acte de cloenda del 15è cicle Solc, música tradició al Lluçanès, que es va celebrar el passat dia 29 de juliol a la localitat d'Oristà. El programa reprodueix l'actuació de Pep Gimeno Botifarra, de Xàtiva, que va iomplir la primera part de la jornada musical. Properament, Rodasons emetrà la segona part amb l'actuació conjunta d'Urbàlia Rurana la Romàntica del Saladar. VwL.

NOU EXEMPLAR DE L'ESTENEDOR DE L'AJUNTAMENT D'ALPENS.-. L'ajuntament d'Alpens ha editat el número 11 del butlletí municipal l'estenedor, corresponent al mes d'agost. La notícia de portada fa referència a la bassa de Petja, on han començat les obres, després que I'ACA ha decidit prioritzar el projecte que s'executa com a obra d'emergència. Segons aquest full municipal, la bassa tindrà capacitat per a 4 milions de litres. Es preveu que s'acabi l'obra abans d'acabar l'any. També s'informa de la composició del consistori, des-

21 de setembre del 2007

prés de les eleccions, i de la distribució de responsabilitats entre els regidors. En un altre apartat es fa una relació de les subvencions rebudes de la Diputació i un seguit de notícies breus, així com informacions del Consorci del Lluçanès. VwL.

APROVAT EL PROJECTE PER PORTAR AIGUA A DIVERSES MASIES DE SANT BARTOMEU DEL GRAU.- En la sessió extraordinària del ple municipal de Sant Bartomeu del Grau celebrat el passat 12 de setembre, es va aprovar el projecte tècnic per portar aigua a diverses masies del municipi. El projecte que té un cost de 181.000 euros permetrà a 12 masies de la zona del Permanyer Ferreres connectar-se a la xarxa pública d'aigües municipals. El projecte està finançat per Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca per l'ajuntament d'aquesta localitat, encara que els propietaris de les cases afectades també estan d'acord a fer una contribució econòmica. Segons l'alcalde de Sant Bartomeu del Grau, Miquel Colomer està previst que l'obra s'executi l'any vinent. M.S.S.

PRATS CELEBRA LA FESTA DE LA GENT GRAN.- El diumenge dia 16 de setembre, es va celebrar a Prats de Lluçanès una nova edició de la Festa d ela Gent Gran. Els actes van començar a les 12 amb una missa, cantada per la Coral del Club Sant Jordi i amb música del quartet de corda Germinati. AI Pavelló es va fer el dinar, amb la participació de 280 persones, servit per joves del poble, amb les Pubilles Hereus al capdavant. L'Esbart dansaire de Sant Genís, de Taradell, va amenitzar la sobretaula. Després es pogué visitar l'exposició dels Tallers d'atenció Social. Red.

Pardis, d'Olost, primers a la partida de la Torre d'Oristà

Jaume Puig i Mila,

de

Perafita, guanyadors del 1 r Campionat de Bitlles del Lluçanès

L1uçanès.- El dia 8 de setembre, a la Torre d'Oristà es va celebrar la darrera jornada del 1 r Campionat de bitlles catalanes del Lluçanès. Com a tots els pobles on s'ha jugat, s'hi aplegà una important munió de gent encuriosida per una activitat força deconeguda però que de seguida enganxa a qui la descobreix.

En aquesta ocasió, la pista va ser una parcela del polígon industrial de la Torre, on s'hi van veure les darreres tirades de bitlles del campionat.

L'equip d'Olost, Pardis, va ser el guanyador de la jornada, sumant 256 punts, seguit de Perafita, amb 235, els Canelons d'Alpens, amb 231, en tercer lloc.

Un cop fet el recompte de totes les tirades, l'equip perafitenc Jaume Puig Mila, va resultar qui més punts ha ajuntat des de l'inici del campionat, amb un total de 1.482 punts. El segon classificat ha estat l'altre grup de Perafita, el que duia el nom del poble, amb 1.434 punts, només 48 punts menys que el guanyador, mentre el tercer lloc l'ocupen els olostencs El Gordo i els 7 prims, amb 1.373 punts. La resta de la classificació ha quedat així: quart lloc per a Prats, amb ·1.222 punts; cinquè, la Torre, amb 1.212 pun ts; sisè lloc per a Santa Eulàlia, amb 1.198 punts; setè lloc per' als Canelons d'Alpens, amb 1.183 punts; vuitè lloc per als Pardis, d'Olost, amb 1.182 punts; novè lloc per a les Laidis de Santa Eulàlia, amb 994 punts; i, tancant la classificació, Elois, de Prats de Lluçanès, amb 894 punts. El campionat s'ha desenvolupat des del 8 de juliol, amb la primera partida a Santa Eulàlia de Puig-oriol, passant

per Perafita, Prats de Lluçanès, Alpens, Olost la Torre d'Oristà, ha tingut una molt bona acollida arreu. El punt Inquiet del Consorci del Lluçanès ha estat qui ha impulsat coordinat el campionat qui ha lliurat el premi de guanyadors als components de l'equip Jaume Puig Mila, de Perafita, que consistia en una alzina d'alçada mitjana per plantar en un espai del poble de l'equip guanyador.

Els actes de la darrera jorna-

da es van tancar amb un sopar per als participants al

qual hi van assistir prop d'un centenar de persones. YwL

Temporada 2007-2008

A partir del dimarts 25 de setembre Inici de les ventes dels

Telf. 93.856.01.37

Plaça nova, n!14

Prats de Lluçanès

L'equip guanyador, Jaume Puig i Mila, de Perafitalla rella-YwL

Es va posar en marxa el passat dia 13 de setembre

Alpens disposa d'un espai per centre de dia

Alpens.· El passat dijous dia 13 de setembre es va posar en marxa el centre de dia d'Alpens que es troba integrat dins la Xarxa d'Espais de Dia del Lluçanès (XED). Segons Montse Barniol, alcaldessa d'Alpens, "no és un centre de dia que funcioni les 24 hores del dia sinó que és un espai d'atenció als avis que ho necessitin que de moment només funciona una tarda a la setmana".

Durant el passat mes de juliol es va fer una valoració de les persones candidates a assistir el servei per part de la infermera i de l'assistent social. De moment hi assisteixen 8 persones però encara hi ha pendent valorar 6 o 7 persones més la qual cosa podria donar lloc a que sorgís un altre grup.

Aquest servei s'ha instaLiat a

l'espai multifuncional del centre de noves tecnologies que també acull el menjador escolar.

Les activitats que s'hi duen a terme s'organitzen en tallers, un d'estimulació cognitiva amb tècniques de manteniment de la memòria i un altre d'activitat física.

El primer espai de dia del XED es va posar en marxa a Sant Feliu Sasserra.

L'objectiu d'aquest projecte és promoure una xarxa de serveis socials sanitaris per

a persones grans i persones amb disminució que presentin dificultats per a la realització de les Activitats Bàsiques de la Vida Diària, degut a la disminució de la mobilitat, pèrdues de memòria, dificultats socials

Aquesta iniciativa sorgeix a partir de l'Estudi Social de

Gent Gran major de 75 anys realitzat pel Consorci del Lluçanès i la Diputació de Bracelona l'any 2005-2006. A les conclusions d'aquest

FESTA MAJOR DE SANT

FELIU SASSERRA.- Del 6 a I'll de setembre Sant Feliu Sasserra ha celebrat la seva Festa Major.

El divendres, nit del jovent, a l'Ateneu hi va haver concert amb El Belda i el conjunt Badabadoc els grups locals Gaust Jou Kingston, aquests últims recentment estrenats per la festa del barri de St. Roe.

El dissabte nit el concert de Gerard Quintana, l'ex component de Sopa de Cabra va omplir gairebé tota la plaça de l'església. El cantant va presentar les cançons que formaran part

estudi es va posar de manifest l'elevada taxa de sobreeenvelliment al Lluçanès la necessitat de donar resposta a aquesta realitat. M.S.S.

del nou disc Treu banya i també va oferir un recital de poesies, tot creant un ambient íntim.

El diumenge la tradicional dansa de treure ball i les habituals distincions Puigllussà es van entregar a les parelles balladores.

I a la nit l'esperat concert de la Cobla Orquestra Blanes i el ball de festa major. Durant aquests dies s'ha pogut veure l'exposició de fotografies de començament de segle XX de Joan Veiret Amat (Alcalde de St. Feliu Sasserra del 1924 al 1928) a l'entrada de l'Ajuntament. E.P.

Perafita.- Prop de 200 persones van aplegar-se, dilluns dia 10 de setembre, al vespre, a la plaça Sant Antoni, de Perafita, per assistir a l'acte comarcal que per cinquè any es convoca conjuntament per part del Consorci del Lluçanès, l'ajuntament de Perafita i la resta de consistoris lluçanesos.

En el que ha estat l'acte més multitudinari des de la seva instauració, al setembre del 2003, Antoni Pladevall, el convidat d'enguany, va fer un repàs del paper fonamental del Perafitenc Jaume Puig dels seus fills en l'acció dels aliats contra Felip V de Borbó en la Guerra de Successió de la primera quinzena del segle divuit.

Pladevall va afirmar, amb tota sort de detalls i arguments històrics, que els Puig van ser personatges claus en la lluita contra castellans francesos, va reclamar un lloc en la història d'aquell període, un lloc molt destacat, per als Puig. Com a anècdota, va demanar que l'actual monument a Jaume Puig, al qual es ret homenatge en la Diada, es faci m'és gran i vistós i que s'ampliï als fills. Igualment, i amb una significativa dosi d'ironia, va remarcar que era

més important Jaume Puig, que "aquell a qui tothom dur flors I'll de Setembre a Barcelona"

Va anunciar que vol editar un llibre amb la biografia dels Puig, per a la qual encara Ii manquen algunes informacions fonamentals.

Després de la intervenció de Pladevall, que va estar acompanyat per l'alcalde de Perafita, Ramon Casals, pel president del Consorci del Lluçanès, Josep M. Freixanet, el Cor del Grau va interpretar

dues cançons i es procedí a efectuar les ofrenes florals a càrrec d'institucions forces polítiques, es cantà els Segadors es va fer un piscolabis, per cloure l'acte.

La notable assistència de públic fa pensar en un acte ben consolidat ja de referència a la comarca. VwL

Prats de Lluçanès.- Un grup de joves independentistes de Prats de Lluçanès van pintar un mural, el passat dia 10 de setembre, amb motiu de la Diada nacional de Catalunya. Països Catalans, ara sempre una estelada que conté el mapa de la nació, és el contingut d'aquest mural, que es va pintar a les parets del camp de futbol municipal. El

PAISos CAl ARAiSOflŒ INIJEPENtiJlCIA

divendres anterior, Oriol Falguera, de freecatalonia, va fer una xerrada sobre els símbols i la lluita independentista a Catalunya, en un acte organitzat també per les JERC. VwL

Lluçà.- Maria Laffitte va ser l'encarregada de començar les celebració de la Diada que es va fer al municipi, amb un concert a l'església de Lluçà. El concert va fer gaudir als assistents, que van poder escoltar la magnifica veu de la cantant també van delectar-se amb el so dels instruments que l'acompanyaven. AI migdia hi va haver una arrossada popular al local social amb l'assistència d'unes 125 persones. Tots els

actes van ser organitzats per l'ajuntament. M.S.

Sant Feliu Sasserra.- A les vuit del matí, el Club Excursionista Bandolers ha pujat la senyera al Serrat L1obater, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.

A la una del migdia al parc dels Castanyers, Josep Ma Calafell, David Güell i Xavier Vilà de Sta. Maria d'Oló han recitat Salve de Miquel de Palol, El president no és mort de Ventura Gassol, De tot hi ha a Catalunya El fossar de les Moreres de Serafí Pitarra. A continuació, la Coral de Sant Feliu ha cantat La cançó del lladre, El marxant, El cant de la senyera Els segadors. E.P.

Puericultura

MAJOR, 44, bis T.: 93 850 81 92

Mural pintat per un grup de jovent a Prats de Lluçanèslla rella

L'cqendn

Edita: la rella. Iniciatives socioculturals al Llu�anès.

Muntatge i correcció: Aleix Cardona

Administració: Carme Mas

Seccions:

Agenda: Rosa M. Boixadé.

8 talps: Pere Cors, Pere Bruch, Esteve Subirana, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva, David Morera.

Entrevistes: Glòria Borralleras.

Esports: David Besora, David Berengueras, Isaac Peraire.

Fotografia: Teresa Pararedo.

la tira: Adrià Davins.

Notícies: Roser ReixachJ Mercè Sabata.

Corresponsals: Jordi Pujol (Sant Agustí de Llu�anès), Ester Puig (Sant Feliu Sasserra), Meritxell Verdaguer (Perafita), Marta Giravent (Sant Boi de Llu�anès), Lluís Bosoms (Alpens), Montserrat Vilo (Santa Creu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès), Estela Lopez (Sobremunt), Marta Faja (Oristà), Montse Surinyach (Llucà i Sta. Eulàlia de Puig-orioll, Ros�r Reixach (Prats de Llucanès).

Publicitat: M. Àngels Parareda. 610 444 689

Imprimeix: winihard gràfics S.L. (Moià)

Dipòsit Legal: B-31.541-2001

Major, 51, baixos 08513-Prats de Lluçanès

T. i F.: 93 8508281

O Correu electrònic: � larella@mesvilaweb.com

Setembre

Dissabte, 22

Prats de Llucanès.- Discomòbil. A les 12 de la nit, a la sala Polivalent, amb Dj Nen. Organitza, Comissió de Reis.

Dijous,27

Alpens.- Festa Majar. 2/4 de 12 del matí, llançament de coets. A les 12, missa solemne, concelebrada, en honor dels patrons Sant Cosme i Sant Damià. A 2/4 de 3, al Casino, dinar popular amb concurs gastronòmic. Seguidament, bingo disco-ball, amb Dj Narcís Forcada.

Divendres, 28

Alpens.- Festa Major. A les 11, missa de difunts. A les 5 de la tarda, al Casino, campionat de botifarra Memorial Salvador Soler. A les 6 d ela tarda, Jocs de cucanya, a la plaça Agustí Centelles. A 2/4 de 7, a la sala d'actes de l'ajuntament, inauguració de l'exposició d'olis

Riera-Casals-Creus. A les 7, berenar-sopar dels avis, a la Fonda. A les 10 de la nit, al Casino, bingo. A 2/4 de 12, al Casino, cicle Cant d'autor al Lluçanès amb Sing'lot. Seguidament, concert amb Funkystep i discomòbil a càrrec del Dj Milindri.

Prats de Llucanès.- Concert. A 2/4 de 10del vespre, a la sala Cal Bach, Dimensions múltiples de la veu, amb Thomas Clements. Organitza, Taatvas. Prats � Llucanès.- Jornades Europees del Patrimoni.

Sant Agustí � Llucanès.- Fira de l'Hostal del Vilar-La Fira del

Lluçanès. Durant tot el matí, exposició de bestiar maquinària agrícola ramadera d'oficis artesans. A les 11 del matí, demostració de picar la dalla a càrrec dels artesans. Exhibició de fer nusos bolivians per agafar animals. A 2/4 de 12, gimcana de tractors. A 2/4 de 2, gran dinar de fira -els tiquets es vendran a partir de les 10 del matí a la mateixa fira-. A 2/4 de 4, ball amb Jordi Bruch.

Sant Bartomeu del Grau.- Jornades Europees del Patrimoni. Dissabte, 29 Alpens.- Festa Majar. 2/4 de 12 del migdia, al camp de futbol, jocs infantils amb Farcell de jocs. A 2/4 d'1 del migdia, presentació de l'Inventari del Patrimoni d'Alpens, al Centre de noves tecnologies. A 2/4 de 5 de la tarda, baixada d'andròmines campionat de bitlles catalanes, a la zona del camp de futbol. A les 5 de la tarda, cercavila amb els gegants d'Alpens de Prats de Lluçanès. A les 7 del vespre, missa anticipada. A 2/4 de 8 del vespre, al Casino, Versats. A 2/4 d'11 de la nit, 24è Correfoc, amb els Diables d'Alpens, Diables de la Garsa, de Sant Feliu de Llobregat i els Grallers de Sant Bartomeu del Grau, a la plaça Majar. A 2/4 de 12, al Casino, ball amb Axis Duet Grup Virus. Prats de Llucanès.- Programació "Treu el cap al teatre". A 2/4 d'11 de la nit, a la sala Polivalent, representació de l'obra "El coronel ocell", de Hristo Boitxev, a càrrec del grup Quatre per quatre, de

21 de setembre del 2007 Granollers. Prats de Llucanès.- Jornades Europëës del Patrimoni.

Sant Bartomeu del Grau.- Jornades Europees delPatrimoni.

Diumenge, 30 Alpens.- Festa Majar. 2/4 de 12 del migdia, espectacle infantil amb Galàpet verd, a la plaça Majar. A 2/4 d'1, missa solemne en honor dels patrons, sants Cosme i Damià. A 2/4 de 2 del migdia, concert amb la cobla la Principal de Berga, al casino. A 2/4 de 6 de la tarda, Dansa alpensina sardanes amb la cobla la Principal de Berga, a la plaça Major. A 2/4 de 8 del vespre, ball amb Un sol músic, al Casino.

La Torre d'Oristà.- Programació de "ia"Gresca. A les 6 de la tarda, a la Sala polivalent, espectacle musical "Estel Irish Pub", amb la Coral Estel, de Gironella.

Prats de Llucanès.- Jornades Europees del Patrimoni.

Sant Bartomeu del Grau.- Jornades Europees delPatrimoni.

Octubre

Dijous, !

Prats de Llucanès.- Club Sant Jordi. A 2/4 de 5 de la tarda, taller sobre l'ús de la telefonia.

Construcció i manteniment de jardins

Venda de plantes material de jardineria

Ricard Gomis Solanas

C. Aragó, núm. 6 08513 PRATS DE LLUÇANÈS

Tel. 680 570 476

"Quan es feia cassola, es cuinava a l'engròs i tothom menjava el mateix."

Enriqueta Rodel/as, molts anys de cuina al Collet de Sant Agustí

A la intersecció de camins que menen a Sant Quirze, Alpens Perafita, es troba L'Hostal del Collet de Sant Agustí. La família Rodellas: els germans Enriqueta Pep, la seva dona Angelina els tres fills, formen part d'una nissaga establerta al Collet fa 121 anys. És dijous, festa setmanal, m'atén l'Enriqueta, però la cuina és plena d'activitat i els fogons atapeïts de cassoles que l'Angelina no para de remenar. Més tard ens acompanyarà el Pep.

- Enriqueta, com era l'hostal del vostre record?

-

E. El Collet sempre havia estat una casa de pagès amb els baixos habilitats com a hostal. Sobretot teníem gent a menjar alguns pocs a dormir. Érem 3 germans com solia passar, ja pujàvem amb les feines de la casa. Jo això de fer menjars portar un hostal ho he fet tota la vida.

El menjador era tan gran com ara?

- E. Ja pots comptar! Era una sala, la part central ocupada per un foc a terra molt gros dos fogonets, i al capdavall una taula ben llarga. Sempre teníem molt foc perquè si venia gent s'hi pogués coure carn torrar pa. Tant hi fèiem pollastre, com conill, botifarra o xai, tot animals que ens criàvem nosaltres. Quan es feia cassola es cuinava a l'engròs tothom menjava el mateix. Els clients eren treballadors del bosc, del manteniment de les carreteres, marxants

- Es diu que abans la gent bevia més?

- E. Es bevia molt vi negre, i a l'hivern l'escalfàvem en un tupí a la cendra es prenia calent. Això ajudava a aguantar les jornades de treball.

- Viure prop d'una cruïlla, us ha portat molt enrenou?

-E. Aquí sempre hi havia hagut molt trànsit. La gent hi passava a peu o en carro. Més endavant els autos de línea "El Gepino" feien el recorregut de Sant Quirze, Santa Eulàlia, Prats i Berga, amb parada aquí. Hi havia molt intercanvi de passatgers d'un auto cap a l'altre i entraven a beure sifó, sidral, magnèsia, anís

- I durant la guerra?

- P. Ens vam trobar que vàrem quedar al

mig del front vam haver d e marxar u n s dies. A la torn a da h o vàrem trobar tot saquej at, s h o van

empor­

L'Angelina i l'Enriqueta, a la cuina del Colletlla rella

tar tot. Passada la guerra van ser els maquis els contrabandistes, però tant uns com els altres passaven desapercebuts. Venien a menjar no molestaven, eren passants. A L'altra banda de la carretera, la Guardia Civil hi tenia muntada la barraca per fer-hi els controls quan en passava una de grossa era plena de Civils.

- Quines eren les festes més assenyalades al Collet?

- P. Nadal, Pasqua, Cincogesma la Festa Major però no tancàvem pas. Per Pasqua Coincogesma es feia aplec als Munts a la tarda s'acostumava a fer el ball davant de casa, al mig del camí. Un cop enquitranada la carretera, allà el 1936, encara s'hi va continuar fent.

- I la fira de l'Hostal del Vilar, com la celebràveu?

- P. Oh treballant!. AI matí, d'hora, enganxàvem els animals al carro i carregàvem tot el menjar i begudes que el dia abans, les dones, havien arreglat cuinat per portar-lo a vendre a fira. Arreglàvem la parada i l'Enriqueta hi anava a despatxar. Veníem entrepans, pollastre a la caçola altres menges que es consumien allà mateix. Altra gent com els de Cal Tricus i Ca la Filomena de Sant Boi també hi feien parada.

- Com era la fira?

- E. Era una fira de molt personal. Arribaven ramats de bestiar d'arreu. Feia un goig!

- P. La gent del Ripollès comarques de muntanya baixaven les eugues pollins a vendre, era el moment que s'obria el preu del cavall al mercat a l'hostal es fixava el preu, això feia que vinguessin ramaders d'arreu.

- També es venien altres coses?

- E. Es venia de tot, des d'atuells pels animals el camp a qualsevol cosa per la casa. Era molta costum comprar-hi mantes i roba pel hivern.

- al Collet com anava la fira?

- P. Mentre varem tenir vaques alguns hi anàvem a vendre-les però la resta es quedava a casa a treballar. Hi passava gent tot el dia tot que era un dia que a la pallissa sempre hi havia gent, no hi havia massa costum de quedar-se a dormir. Els de lluny arribaven de matinada a les 5 de la tarda ja marxava tothom.

- Han anat passant els anys... Què ha canviat de casa vostra?

- E. Els menjadors s'han anat engrandint però la cassola encara la cuinem com sempre la cuina econòmica continua sent la nostra principal eina. Uns canelons de col gratinats amb butà o a la cuina econòmica no queden pas iguals. Amb l'Angelina, la meva cunyada, fa 47 anys que treballem juntes, però ara ja tenim els seus fills que ens ajuden els nets que corren per aquí.

Glòria

21 de setembre del 2007

Víctor Sanjuan i Puig

A l'edat en que vaig conèixer al Víctor Sanjuan Puig jo era un nen de dotze ò tretze anys en un món on, seguit a distància per les bales la bicicleta, el futbol era l'astre únic i insubstituïble a l'entorn del qual creixíem divertits i entretinguts la majoria de vailets.

A part dels partits de carrer, de record immillorable, les sortides a Perafita o Gironella amb el Manelic i el Ford, poques coses endolcien unes vides massa condicionades per una docència de patacada i una educació de No-Do i sotana. Fou en aquest entorn monocromàtic quan vaig conèixer al Víctor, un home amb qui em vaig identificar de seguida (tot i' ser molt més gran que jo) perquè la seva manera de fer encaixava perfectament amb el meu desig de referents alternatius nous i engrescadors. El veïnatge al carrer Sant Pere l'amistat amb el seu fill em permeteren anar sovint a casa seva i constatar les seves qualitats d'organitzador, els seus coneixements de savi (sobretot en mecànica electrònica) el seu entusiasme que, uns anys més endavant, propiciarien el fenomen "Amics del

Motor del Lluçanès".

Una aventura pionera que malgrat acabar malament va situar al Lluçanès en el mapa de Catalunya d'Espanya, difonent una afecció al motociclisme que, hereva d'aquella experiència, encara avui és perfectament viva a la comarca.

A través d'aquell home intel·ligent simpàtic vaig descobrir que era possible ser gran sense deixar de ser nen i,

sobretot, vaig començar a entendre que per transcendir no calia ser futbolista del Barça, ni actor de cinema: n'hi havia prou essent un mateix, sempre que la capacitat de somiar, la modèstia de caràcter, la il·lusió permanent, el respecte mutu el sentit de l'humor formessin part de la pròpia personalitat, com era el seu cas.

És per tot això que la notícia de la seva mort m'ha entristit especialment.

Convindreu amb mi que les motos (com els cavalls i el futbol) són un actiu de Prats, del Lluçanès, i estic convençut que el Víctor va contribuir a aglutinar, fer créixer i projectar cap al futur aquesta afecció tan singular que molts de nosaltres encara avui portem a dins.

Mentre assistia al seu funeral al tanatori de Les Corts de Barcelona pensava que atribuir-li aquest mèrit era de justícia, alhora que mirant el fèretre veia el riure murri que mig amagat darrera de les seves ulleres de cul de got i del seu bigoti frondós em dedicava cada vegada que ens veiem.

Amb el crono del teu llegat funcionant, descansa en pau, presi.

Dissabtes: del 29 de set al 27 d'octubre

BALLS amb Escampillem, En Santi No Ve, P2P, Arbre de Cabra i Cronistes.

TALLERS DE DANSA amb Escampillem, f';:' Raul Neves (Portugal) i Montserrat Rubio CANÇÓ amb El Cor de l'Aula, Les Filles du Sud, Pep Gimeno "Botifarra"; Salentu Taranya, 'parvent i Ramon Manent.

TOTA LA INFORMACiÓ A: http://lacivica.rostoll.cat ballabisaura@rostoll.cat tels. 93855' 086 - 630107224 .t.

Víctor Sanjuan, a la pista de la Fassina, a Prats de Lluçanès, l'any 1978/Foto: Jordi Pey

Suplement Fira del Lluçanès

Ja fa uns anys que escric unes línies dedicades a presentar la nostra fira, la fira del Lluçanès, i enguany no podia ser menys. Com la majoria ja sabeu, la Fira de l'Hostal del Vilar tindrà lloc el proper 28 de setembre a l'esplanada de l'hostal del Vilar. Una esplanada per la que passen els camins ramaders que creuen el Lluçanès i que fa molts anys van donar lloc a aquesta fira. Antigament era un punt de trobada de pagesos i comerciants, i això, es pot dir que actualment ha canviat però no tant com ens pensem. Dels anys que jo recordo, potser no s'hi han fet gaires tractes de bestiar, però el que si s'ha mantingut des del seu inici és l'esperit de la trobada, de reunir-te amb aquella gent, que igual fa un any que no havies vist o que per el ritme de vida que tenim només t'havies saludat poca cosa més. A la fira, miris ..-----------" a on miris veus grups de gent parlant i divertint-se amb la retrobada, ara bé, una cosa si que és clara, la Fira de l'hostal no es que sigui una fira molt gran, té tres o quatre carrers de parades i unes quantes activitats, si només anéssim a veure la fira, igual amb mitja hora hauríem acabat, però en canvi la majoria de gent que ve necessita tot el mati perquè a tot arreu troben gent coneguda amb qui entaular una conversa.

Aquest fet és el que ha mantingut la fira viva durant tots aquests anys juntament amb les diferents activitats que s'han anat fent sempre, com el dinar de germanor i la demostració d'oficis artesans. Espero que ens trobem tots plegats a l'esplanada de l'hostal del Vilar i que entre tots gaudim d'aquesta diada.

JOSEP PUJOL- Alcalde de Sant Agustí de Lluçanès

FIRA L'HOSTAL DEL VILAR 2007 Sant Agustí de Lluçanès

Tot el matí, Exposició de bestiar I maquinària agrícola i ramadera. Mostra d'oficis artesans.

A les 11 del matí, Demostració de picar la dalla a càrrec dels nostres artesans. Exhibició de fer llaços bolivians per agafar animals.

A 2/4 de 12 Gimcana de tractors

A 2/4 de 2

Gran dinar de fira

A 2/4 de 4 de la tarda Ball amb Jordi Bruch

Yeusca a 7?I1esora ie¡ (le 1.976'

GESTORIA I ASSESSORIA

Fiscal - Comptable

Laboral - Trànsit

Immobiliària

Advocat Arquitecte

Servei de viatges ? Assesorament

Seguiment

? Gestió

? I contractació de qualsevol tipus d'assegurança

Veïns de Sant Boi i Sant Agustí hi han set presents des de petits

La fira a l'Hostal era esperada tot l'any

Sant Bai-Sant Agustí.- L'Enric Dot, de Sant Agustí de Lluçanès, i el Pere Selva, de Sant Boi de Lluçanès, van començar a anar a la fira a l'Hostal de ben petits i ara encara s'hi retroben. Tenen setanta-quatre anys i han viscut les diferents èpoques, des de la presència notable de bestiar fins a la recuperació a la dècada dels noranta del segle passat, passant per la greu crisi de mitjans dels vuitanta.

El Ton del Salt del Llop, de Sant Agustí de Lluçanès, era un negociant que cada any portava les vaques a la fira acompanyat dels seus fills, entre ells l'Enric. Ell hi va anar durant quinze o vint anys i va començar a acompanyar-lo quan en tenia uns vuit o deu. Sortien al matí seguint la carretera i s'anaven trobant més gent que també hi portava el ramat o altres animals. Tenien una barra preparada on hi estacaven les vaques i allà esperaven que algú les hi comprés. Explica que solien portar-n'hi quinze o setze i que se'n venien moltes per llaurar. Les dones de casa els duien el dinar cap al migdia en una cistella, amanida una cassola de pollastre. Seien allà mateix, al costat del bestiar, havent menjat, després de fer el cafè, se'n tornaven a casa amb els animals que havien quedat per vendre.

Ell recorda que hi havia parades per entretenir la gent i també alguns personatges que hi van ser presents durant anys. Una de les atraccions era tirar rocs a uns coloms que lligaven per una pota: "pagaves per cada roc que tiraves, si l'estabornies te'l donaven".

També hi havia una mena de joc amb una fusta amb tres forats on un home hi treia el nas de tant en tant: "li tiraves una pilota si el tocaves et donaven un premi". Parla a

de diferents negociants de bestiar que havia conegut: l'Endalet el Pedret de Sant

Quirze, que compraven godalls vedells, i l'Agustinet de Sant Hipòlit, que comprava bestiar divers. Sempre a casa seva, acabaven marxant amb un ganivet del Terricabres i recorda molt bé els xarlatans que venien mantes en gran quantitat les paradetes de joguines de cartró metall.

També explica que era perillós si et distreies perquè hi havia carteristes i que a més no hi faltava mai una parella de guàrdies civils.

Des de la recuperació de la fira, participa en el grup que fa demostracions d'antics oficis

fins ara han dallat, batut, embalat construït bucs. Cada any es troben uns dies abans per decidir el què faran perquè creuen que és una manera més d'engrescar la gent. Amb certa enyorança però, diu que potser la fira era més maca abans que hi troba a faltar sobretot el bestiar.

A casa del Pere Selva feien de ferrers, com que està situada a la sortida de Sant Boi, els seus primers records són que aquest dia passaven carros,

tartanes i bestiar que anaven cap a la fira. Més endavant també cotxes, en una època que veure'ls era excepcional.

Aprofitant que anaven a la fira, els pagesos deixaven eines per arreglar a casa seva, aixades o fangues entre altres, que passaven a recollir quan tornaven. Per això ell sempre hi havia anat havent dinat amb la família.

De ben petit tenia una gran il·lusió per anar-hi, perquè es pensava que tornaria a casa carregat de joguines. Però era una època de pocs diners i al final sempre acabava tornant amb una pilota que tenia una goma lligada i que feia anar amunt avall.

Aquesta data era un deis grans esdeveniments de l'any a les poblacions del voltant una ocasió per a comprar perquè la gent no tenia la possibilitat encara de desplaçar-se a altres llocs. Ell menciona amb un especial interès les parades dels xarlatans:" eren els que ho oferien tot regalat, anaven afegint coses quan ho havies comprat. Era curiós sentir-los. Venien més aviat de València parlaven diferent. Tenien una gràcia especial

ens feien molt riure. Veure'ls era tot un espectacle, sobretot quan atacaven alguna dona tacanya més endavant van començar a portar un micròfon enganxat al pit que va ser tota una novetat". De jove hi va continuar anant amb els companys de la seva edat per retrobar-se amb el jovent d'altres pobles per relacionar-se amb les noies. Era l'època en que a la fira hi parava el retratista, que portava decorats preparats per a què la gent s'hi fotografiés.

Cap a començaments dels anys seixanta hi va participar com a venedor. Va dissenyar unes gàbies de conills amb uralita que van tenir molt èxit durant vuit o deu anys hi va anar a vendre les comandes que ja tenia compromeses. També hi va portar grans assecadors de blat de moro metàl·lics que s'havien de transportar en camions.

A finals dels anys vuitanta, quan la fira va decaure, els nous impulsors el van cridar per a demanar-li la construeció d'un cobert. Així el1989 va dissenyar una carpa per acollir el dinar multitudinari que encara es fa actualment: "vam fer una carpa molt pràctica, fàcil de muntar i desmuntar, que s'ha utilitzat també a molts altres llocs de la comarca."

En aquests moments considera que la fira té vida per anys perquè ha aconseguit mobilitzar la gent i sobretot perquè hi ha dos pobles que porten l'engranatge, Sant Agustí i Sant Boi, que s'avenen molt. R.Reixach

Pere Selva, de SonI Boi, Enric Dol, de SonI Aguslí més

Cal Tricus i ca la Filomena s'organitzaven perquè no hi faltés menjar ni beure

Les cuineres de la Fira de l'Hostal

L'arribada dels vehicles particulars va suposar un canvi important a la Fira de l'Hostal del Vilar. Fins aquell moment, la majoria de gent es desplaçava amb els cotxes de línia que arribaven de Perafita, Sant Quirze o Prats de Lluçanès. Molts dels veïns de Sant Agustí o Sant Boi també s'hi arribaven a peu i s'hi estaven tot el dia. Això feia que alguns s'hi portessin el menjar el beure però també durant anys hi va haver un grup de cuineres que feien el dinar allà mateix un bar que hi servia begudes, a part del mateix Hostal, que aquell dia no donava l'abast.

La Carme Puigbó, de cal Tricus, que actualment té vuitanta-dos anys, la Conxita Putellas, de ca la Filomena, de vuitanta-quatre, són dues santboienques que van ser presents a la Fira en aquells moments i que ens expliquen la seva experiència particular.

La Carme Puigbó, de Sant Hipòlit de Voltregà, es va casar amb l'Andreu Sauquet, de cal Tricus, quan tenia vint-i-dos anys. La seva sogra, la Pepa, tenia un servei de pensió i menjar per als treballadors a casa seva, també a vegades allotjava els músics de la festa major. Cada any, per la Fira a l'Hostal, es traslladaven a aquest lloc per a fer-hi dinars això suposava un tràfec que ja

començava molt dies abans. "La meva sogra, la Pepa, uns dies abans anava per les cases de pagès amb una cistella a demanar si tenien conills vells. El dia abans els matàvem. Els tallàvem a trossets petits els cuinàvem mentre anàvem matant plomant pollastres preparàvem el sofregit". L'arròs amb conill el pollastre a la cassola havien estat durant molts anys el plat habitual que havien cuinat a la fira, en una feina on hi participaven tota la família: la mare Pepa, les filles Rosa, Montserrat i Trini, i la jove, la Carme. També hi col·laborava la Papeia, una dona molt enèrgica, que segons recorda la Carme, no la deixava badar ni un moment, i a vegades un cambrer que llogaven a Torelló. Cadascuna de les

dones s'encarregava d'una cassola. El seu home, també el dia abans anava a llogar dos toldos a Sant Quirze de Besora els del forn de cal Sidro els deixaven la tartana per a portar tots els estris. Havien de traslladar els cavallets, les fustes, els bancs les bótes de vi d'aigua. A primera hora del matí del dia de la fira, quan encara era fosc, marxaven a peu i patien per si feia mal temps. Allà començaven a preparar el fogons amb totxos o pedres cremaven trossets de fusta que demanaven als fusters del poble. També hi portaven els plats els coberts a mesura que s'anaven embrutant els havien de rentar amb l'aigua de la bóta. Posaven el pollastre a coure cap al migdia preparaven l'arròs. Hi havia una estona,

dues o tres hores, que "no podíem ni aixecar el cap de tanta feina". La gent menjava asseguda sota els toldos i, quan marxava amb els autocars, començaven a desplegar emportant-se totes les coses amb caixes, coves cistells per rentar-ho l'endemà a casa.

La Carme explica que hi van deixar d'anar fa uns quaranta anys perquè ja n'estaven ben tips i, segons ella, no guanyaven pas tant per la feina que els suposava. La Conxita Putellas, de ca la Filomena, es va casar als vinti-quatre anys amb el Peret Sauquet van agafar el bar del Centre. Això era l'any 1960. Des d'aquell moment van començar a muntar una parada a la fira per a servir begudes als visitants. La Conxita ens diu que "tota la setmana remenàvem fira". Uns dies abans havien d'anar a tallar els boixos per a fer el tancat del bar. Havien de portar-hi les taules, les cadires i els bancs amb un carro i una mula que tenien. També un bidó d'aigua per a rentar, i un toldo que llogaven a Vic. El mateix dia el carro anava ben carregat amb les tasses copes amb les begudes, bàsicament garrafes de menta licors. Els refrescos, taronjades i llimonades i sifons, els portaven una empresa de Manlleu que els descarregava allà la fira

Conxita Putellas/Cessió
Carme Puigbó/Cessió

mateix. També necessitaven molt cafè.

La Conxita recorda que van comprar per anar a la fira, una olla molt gran, de vint litres, per a guardar-hi el cafè calent. Quan sortien ja se n'enduien una garrafa de preparat perquè en el moment d'arribar-hi ja els en demanaven. Tenien uns fogons amb carbó on sempre hi havia dues olles amb aigua bullint per a preparar-lo. Portaven taules per a unes cinquanta persones també tenien una barra on una

noia hi servia. AI matí la gent demanava vermuts però també ratafia, l'estrella eren els cafès; "carajillos ben calents si feia una mica de fred o cafè amb gel si encara feia calor".A les dotze del migdia dinaven ells mateixos es feien una cassola d'arròs però moltes vegades ja s'havien de rellevar per dinar de tanta gent que hi havia. "Llavors eren poques hores però la fira era més picada que ara". El mateix dia de la fira, a la tarda, obrien el local del Centre a Sant Boi

cap al tard, durant anys s'hi havia fet cinema o ball amb tocadiscos, sent el lloc habitual de reunió del jovent després de tornar de la fira. Respecte al rendiment que treien d'anar-hi, la Conxita ens diu que potser si haguessin comptat bé totes les despeses haurien vist que no gaire res, però que era important tenir diner a mà en un temps que en corria poc. El secretari de Sant Agustí de Lluçanès era l'encarregat de cobrar cada anyals venedors altres paradistes

també d'omplir les guies corresponents dels negociants que feien tractes amb el bestiar. La Conxita recorda que el darrer any no els volia cobrar si es comprometien a tornar-hi el següent. Eren els primers moments de crisi de la fira, quan tothom ja disposava de cotxe i tenia una mobilitat assegurada per anar a altres mercats. L'activitat comercial havia decaigut molt la presència de bestiar era gairebé nul-la. Ells però ja no hi van tornar més. R.Reixach

08513 Prats de Lluçanès Tel. 605 032 742 - 646492307

zona
Mas de la Mora 12F
Vic adreça
website

Plaça Església, 3 T.: 938578076· Alpens 1 Al I Hosta ,"'r f :1\ Cobert de

DIMECRES FESTA SETMANAL

Dtsfruti tot l'any del vedat intensiu de truita de riu Tancat dimecres i dijous

Ctra. de Sant Quirze a Berga, km 22 - Tel. 93 823 9048 08619 BORREDÀ

Àngels Sabatés i Plata Pau Casals, 36 08513 Prats de Lluçanès T.: 93 856 05 92 Part.: 93 888 00 57

ESCOLA EFA QUINTANES

Centre Concertat

Cicles Formatius de Grau Mitjà: Explotacions Agràries - Treballs Forestals - Jardineria

Cicles Formatius de Grau Superior: Gestió d'una Empresa Agrària - Gestió dels Recursos Naturals i Paisatgístics

Guia de Natura

Preparació a la Prova d'Accés a Grau Superior

Mas Quintanes - 08508 Les Masies de Voltregà Tel. 938502441 www.quintanes.com

I després de vacances PER LA COMPRA D'UN PERNIL

-reserva Martínez Barragan, amb 12 mesos de curació!-, a 99,00 euros la peça, ET REGALEM UNA FANTÀSTICA BICICLETA

Galetes Maria Dorada Marbú (800 grs)

Dixan gel (2,5 + 0,4 gratis)

Cervesa Estrella Dorada (P. 6)

Vi Coto, criança negre

Detergent Ariel pols (33 cassons)

Whiski Ballantine's 3/41.

Arròs Nomen 1 kg

Melmelada Bebe (tots els gustos)

Aigua Font Vella 1 ,51. (P. 6)

Sucre Gourmet 1 kg

&>�AlI."8na �.

A les 11 del mati, MISSA DE DIFUNTS.

A les 5 de la tarda, al casino CAMPtONAT DE BOl1FAARA"MEMORIAL. SALVADOR SOLER".

A les 6 de la tarda, JOCS DE CUCANYA, a la Plaça d'Agustí canelles.

A2/4de 7 de la tarda, a la salad'actes de l'AJuntament, OBERTURA DE l'EXPOSICIÓ D'OUS "RIERA-CASALSl..CREUS·

A les 7 de la tarda, BERENAR-SOPAR DELS AVIS, a la Fonda.

A les 10 h.de la nit, al Casino, BINGO.

A 2/4 de 12, al Casino, dins el cicle CANT D'AIJroR AL LLUÇANÈS, ·SING'LOT" (un projecte de Xef VUa Joan Gudayol). Seguidament CONCERT amb "FUNKYSTEP" i DISCO MÒBIL a càrrec de "OJ MlUNDRI".

A 2/4 de 12 del migdia, ESPECTACLE INFANTIL, amb "GALÀPET VERD" a la Plaça Major.

A 2/4 d'1 del migdia, MISSA SOLEMNE en honor als Patrons d'Alpens Sant Cosme i Sant Damià.

A 2/4 de 2 del migdia, CONCERT a càrrec de la cobla "LA PRINCIPAL DE BERGA" al Casino.

A2/4de6dela tarda, DANSAALPENSINAI SARDANES

a càrrec de la cobla "LA PRINCIPAL DE BERGA" a la Plaça Major.

A 2/4 de 8 del vespre, BALL amb "UN SOL MÚSiC", al Casino.

A2/4 de 12 del mati, lLANÇADADE com amb motiu de l'inici de la Festa Major.

A les 12 del migdia, MISSA SOLEMNE, concelebrada pels sacerdots veïns i amics de la parròquia, en honor als Patrons d'Alpens Sant Cosme i Sant Damià.

A les 2/4 de 3 del migdia, al Casino DINAR POPULAR amb CONCURS GASTRONÒMIC. Seguidament, BINGO i DISCO-BALL amb "OJ NARCls FORCADA".

Reflexions sobre la Festa de les Arts, el Museu

Urbà del Lluçanès

Després de les experiències viscudes l'any passat en què vaig veure reunirse artesans artistes de la comarca al Centre Cívic de Prats de Lluçanès en el projecte realització d'un tapís, he pensat que aquest any la Festa de les arts és pogués obrir sobre uns horitzons més amplis: que la trobada d'aquest any, exaltés l'aspecte de projectes i sobretot l'aspecte comunicatiu de l'obra de l'artista com a artífex.

Abril

Vaig contactar amb artistes i vaig constatar una certa disponibilitat. Volia transmetre entusiasme als participants per viure aquesta experiència com un camí de relacions noves.

Parlant amb ells, els vaig exposar els projectes del museu urbà del Lluçanès. Els vaig convidar a realitzar una obra única amb materials diferents: fusta, inox, fang, corda, plàstic, ferro... treballs que van quedar exposats a llocs concrets de la comarca.

Aquelles setmanes estava treballant en un sondeig sobre el consum d'art a Prats de Lluçanès i vaig aprofitar la invitació de Francesc Casademont, per explicar-li personalment la idea del museu urbà fer-li algunes preguntes. Em vaig parar a la plaça de Sobremunt per trucar-lo i demanar-li més informació per arribar a casa seva. A la plaça em va acollir un amable gos blanc que em va donar la benvinguda movent la cua i el morro per fer-se acaronar.

Vaig reprendre el camí i en pocs minuts vaig arribar a Cal Farigola. En Francesc em va convidar a prendre un té em va acompanyar a visitar la casa. A través dels subjectes els colors dels seus quadres, Francesc recorria amb mi temps espais de la memòria, en els seus trenta-cinc anys d'activitat com a pintor. Vam parlar de Mondriand, de la bellesa, de la llum que entrava per la finestra, de les plantes, de les flors, dels lliris, de la seva filla, que estava a Alemanya i que portava el mateix nom que aquestes flors. AI cap d'una estona ens vam posar d'acord i vam començar a treballar en el projecte mural.

Dimitri Coppola, Prats de Lluçanès Maig

Havia conegut a Marina Berdalet a l'Estany. Treballàvem junts en la realitzacio dels gegants del poble. M'encuriosia, seguint les seves paraules, la manera projectual d'acostar-se a l'objecte que representava, a travès del gest, que es fa senyal. La seva dedicació constant (igual com un pagès en capturar cada possible variació del creixement de les plantes), plasmada en un projecte anterior al qual havia dedicat dos anys consecutius, dia a dia. Vam saltironejar per la memòria, per les predileccions comuns: Debuffet, Goya, Frida, Merz els dibuixos dels nens. Igualment, la Marina es va entusiasmar amb el projecte i amb poc temps em va enviar el material.

Aquella mateixa setmana em vaig trobar amb l'Adrià Noguera, un jove forjador, estudiant a l'Institut d'Arts i Oficis de Vic. Em va parlar d'alguns treballs recents i vaig trobar fantàstica la peça del dragó. Vaig pensar que era un treball que s'adaptava molt bé dins l'espai urbà. Em va sorprendre el respecte amb què l'Adrià em va descriure el material que va fer servir: el ferro, que gràcies a l'acció del foc, és presta a l'habilitat tècnica "l'escultura", relació ideal entre la materia i la forma.

Amb la Dolors feia temps que parlàvem de realitzar una pintura mural per l'ocasió. Igualment sé amb un cert temor per les dimensions del treball, ja que era la primera vegada que s'apropava a la pintura mural. I com ja és típic en pintura, recordar el pas del temps, la Dolors volia recordar com, amb intensitat per a tothom, els dies del 1994, quan el Bages, el Berguedà i el Lluçanès havien estat devastats per les flames. La Dolors estava interessada a inserir en la pintura diferents elements: linox, ferro, ciment i un rellotge solar. Rellotge que gràcies a la intervenció de Xavier Muntanya, que forma part de l'Associació Rellotges de Sol de Catalunya, s'ha pogut posicionar correctament el gnòmon respecte el meridià terrestre.

Amb en Jordi vaig trobar de seguida

una afinitat de pensament, respecte a la implicació social del seu treball, que viu en part en funció de la provocació, que com diu la paraula: pro-a-favor-de l'expressió. En el poc temps que el vaig conèixer, el vaig veure implicat amb diverses accions artístiques. De la construcció d'instruments musicals amb joves musics sud-americans de pas a Vic, fins a la construcció d'escultures amb material reciclat, per convertir-ho en objectes lúdics, a punt per ser acollit en places llocs públics. En Jordi és un artista conscient que les relacions la memòria històrica són un punt d'unió, un pont generacional entre passat i futur (Véure treball a Lluçà), una obertura a possibles camins de reflexió. El treball de'n Jordi per l'Estudi de Lluçà va prendre forma en els tallers de ceràmica a l'escola d'art de Vic.

Faltant pocs dies per la inauguració de l'exposició a Prats de Lluçanès vaig rebre una trucada de la Montse Sala, de Sant Feliu Sasserra. Està interessada a exposar el seus petch-work. La notícia m'alegra, ja que era possible reunir a l'exposició treballs fets amb materials i tècniques diferents. Ens vam trobar per triar els treballs, que eren molts. Són molt interessants tant pels subjectes representats com per la minuciositat amb què estan fets. La multitud d'imatges que em vénen al cap fan pensar amb laberints d'espirals, símbols solars i em sembla reveure els mosaics i paviments d'algunes esglésies i palaus de Ravenna, Florència, Roma

Julio/

Vaig pensar que el quadre general era satisfactori respecte la qualitat diversitat dels material fets servir en els treballs i per l'interès suscitat vers els artistes el públic.

Espero que un interès encara major ajudi a donar forma i continuïtat al Museu Urbà del Lluçanès en el futur cicle de la festa de les ARTS 2008.

Un agraïment a totes aquelles persones que l'han fet possible: els artistes, el GALL, el Consorci del Lluçanès, els ajuntaments dels diferents pobles i el públic.

21

Poseu els vostres anuncis telefonant al 93 850 82 81 o enviant un correu a larella@mesvilaweb.cat

ES VEN

-ES VEN moto 49cc supermotard en perfecte estat. Preu a convenis. T.: 93 850 82 19 -deixeu missatge-. (R88/9).

-ES VEN miniretroexcavadora JCB X amb dues culleres i martell seminou. T.: 665 7922 31. (R88/8).

-ES VENEN uns portaesquís per a BMW, en molt bon estat. T.: 93 856 05 39/606 81 11 97 -vespres. (R88/5).

-ES VEN carro amb rodes de goma, i colla, cabassó i un bastet, dues baranes de ferro -1 de 4 metres i 1 de 2,5 metres-. T.: 93 888 02 73 -de 9 a 11 del vespre-. (R88/4).

-ES VEN manjador, complet, amb sofà inclòs, i una habitació de matrimoni. T.: 636 76 63 98 -vespres-. (R88/3).

-ES VEN màquina de rentar. Preu, 100 euros. T.: 660 71 41 16. (R88/2).

-ES VEN assecadora seminova. Preu, 200 euros. T.: 660 71 41 16. (R88/1).

-VENC 3 garrafes de vidre, bé de preu. T.: 93 850 40 09. (R87/3).

-VENC moto Honda, 1 any, 125cc, 4 temps. T.: 620 30 53 79. (R87/2).

-VENC cotxe Renault Laguna, molt econòmic. T.: 620 30 5379. (R87/1).

-ES VEN casa, planta baixa, de 240m2, amb piscina, a Santa Creu de Joglars. Té 13.000m2 de terreny, tancats, amb una granja de 400m2 una nau de 2 plantes, de 200m2 cadascuna. T.: 93 821 91 49-609 80 96 84. (R86/5).

-VENC portàtil Fujitsu Siemens Pentium III. Té 2 anys i el venc perquè no el faig servir. T.: 669 90 45 27. (R86/4).

-ES VEN moto Yamaha Fazer 600, del juny del

2006, garantia de fàbrica. Molt bon estat. T.: 649 93 04 96. (R86/3).

-VENC rentadora, marca Beko, model WBF 6105

XC, en perfecte estatnomés usada els caps de setmana-, càrrega frontal, 85 cm alt 60 cm d'ample, fins a 5 kg de càrrega, per 200 euros. Transport a càrrec del comprador. T.: 615427347. (R86/2).

-ES VEN Nissan Patrol, de 6 cilindres, motor SD-33. Preu, 2.000 euros. T.: 679 915415. (R85/12).

-ES VENEN fils de brodar, rodets a 2 euros; un portabicicletes de carretera nou per 18 euros; un cotxet de nadons amb cuco, maxicasi i accessoris, de color blau, molt nou, a meitat de preu; un parc de nadó molt nou a meitat de preu. T.: 93 852 92 33. (R85/11).

-VENC llibres de 1 r de batxillerat, pràcticament nous. T.: 93 850 82 90/676 71 48 17. (R85/10).

-VENC moto KTM 65cc, semi nova, del 2005, amb extres. Preu, 2.000 euros. T.: 646 47 33 77. (R85/9).

-ES VEN bicicleta carrer, blanca vermella, roda de 20, per a nens i nenes de 4 a 7 anys, en molt bon estat. Preu a convenir. T.: 629 07 46 83. (R85/8).

-VENC taula de ping-pong en molt bon estat. T.: 93 856 03 06. (R85/7).

-VENC matalàs de 90 x 180cm, nou per estrenar, per 100 euros. T.: 659 04 6550. (R85/6).

-ES VEN instal·lació elèctrica de plaques solars, en ple funcionament. T.: 677 44 05 69/93 820 23 24. (R85/5).

-VENC llitet de viatge, nou per estrenar. T.: 660 05 00 76. (R85/4).

-VENC pis al carrer Mn. Josep Valls, de Prats de Lluçanès, de 120m2, reformat. Preu a convenir. T.:

93856 05 42. (R85/2).

-VENC cotxe Toyota Corala, en bon estat. T.: 666683639. (R85/1).

-ES VEN pis nou, amb garatge, a Gironella, molt cèntric. 93m2 -3 habitacions, 2 banys, 2 terrassetes - i garatge particuar de 32m2• Preu a convenir. T.: 686 435 104. (R84/12).

-VENC Seat Ibiza, de l'any 1994, 1800 Injecció. Molt bon estat. Preu a convenir.

T.: 660 958 039 -de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del rnatí-. (R84/11).

-VENC pis nou, de 3 dormitoris, a Navàs. T.: 678 41 37 59. (R84/9).

-ES VENEN 2 kaiaks de plàstic, iniciació riu i aptes per al mar. T.: 669 10 18 48. (R84/2).

ES LLOGA

-A SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL, llogo a campra petit terreny per fer-hi hort. En cas de lloguer pagaria per avançat mig a tot l'any, a convenir. T.: 660 93 74 63. (R88/11).

-ES LLOGA nau industrial a Olost, de 250m2, possibilitat de pont grua. T.: 665 79 22 31. (R88/10).

-ES LLOGA local de 140m2 a Olost. T.: 679 39 8339. (R87/7).

-LLOGO local comercial de 1.000m2, a Navàs. T.: 678 41 37 59. (R84/10).

-LLOGO local comercial, de 200m2, al centre de Puig.reig. Equipat. T.: 678 41 37 59. (R84/8).

-LLOGO pis a Sant Feliu Sasserra. T.: 65644 00 68. (R84/5).

-ES LLOGA pàrquing al carrer Reforma, de Prats de Lluçanès. T.: 93 856 03 13. (R84/4).

-LLOGUEM 2 locals, al centre de Prats de Lluçanès, de 200m2 i 470m2, respectivament. T.: 93856 03 32. (R84/1).

ES BUSCA

-BUSQUEM pis a casa de lloguer a Prats de Lluçanès a rodalies. No importa que s'hagin de fer reformes. T.: 6078851 34

-Manoli-. (R88/6).

-SOM 2 ESTUDIANTS d'Oristà que busquem cotxe per anar a Manresa, a l'lES Lacetània. Horari, de dilluns a divendres de 8 matí a 2/4 de 3 tarda. T.: 93 812 80 07-93 812 80 91. (R87/6).

-ES BUSCA casa rústica a la comarca, no importa estat. T.: 93 813 90 49. (R87/4).

-BUSCO pis de lloguer a Prats de Lluçanès a Olost. T.: 626 700 661. (R85/3).

-ES BUSCA baixista d'entre 13 i 15 anys per grup de música del Lluçanès. T.:620 44 10 36. (R84/7).

-ES BUSCA, per robatori, cotxe Lada Niva, amb matrícula B-3934-Np, de color granat, robat a la urbanització Llocsa (Lluçà). T.: 93 284 61 98. (R84/3).

ES REGALA

-ES REGALA baca de cotxe model Renault 19 chamade. T.: 666 17 66 32. (R87/5).

S'HA TROBAT

-S'HAN TROBAT unes ulleres de criatura, per la festa de Sant Roc a Sant Feliu. Recollir al carrer Lluís Vilaclara, 39, de Sant Feliu Sasserra. (R88/7).

-S'HAN TROBAT unes claus a la Riera de Merlès. T.: 665998371. (R87/8).

-S'HA TROBAT un balsa de nena amb collarets a dins.! 1 ulleres de sol./ 1 paraigües. T.: 93 850 81 92 -el Cargol- .(R87/9).

Sort desigual per als cinc

equips de la comarca, de 2a i 3a

Comença la temporada a la territorial catalana

Llusanès.- Segona territorial. Després d'una intensa pretemporada arribava l'hora de I� veritat tan per Olost com per Pradenc. Els primers rebien el Borgonyà en el retorn dels verd-i-blancs a la segona categoria, mentre que el Pradenc s'enfrontava al Roda, un dels teòrics aspirants a l'ascens de categoria. El municipal d'Olost presentava un gran ambient en la primera jornada de competíció. Els nervis del debut, però, van passar factura als jugadors locals que van veure com el Borgonyà s'avançava quan només s'havien disputat tres minuts de joc. De seguida va arribar la reacció dels del Lluçanès, que a base d'entrega i lluita van aconse-

TORNEIG DE TENNIS I TEN­

NIS TAULA A SANT FELIU

SASSERRA.- El divendres 7 de setembre, dins dels actes de la Festa Major es va disputar les finals del cinquè torneig local de tennis estiu 2007 amb les corresponents categories.

La categoria Preinfantils el campió va ser Arnau Berengueras i el finalista, Pau Riba.

La categoria d'Infantils el campió va ser Joan Riba i el finalista, David Salles. Absolut campió Damià Riba el finalista, Jairo Serrano. Un total de disset jugadors van participar amb el sisè torneig de tennis taula celebrat el dissabte vuit de setembre a la tarda. El guanyador en aquest cas va ser Ramon Sola que es va imposar a la final a Arnau Berengueras. E.P.

Vlllè CONCURS DE PETAN­

CA A SANT FELIU SASSE­

RRA.- El dissabte dia 8 de setembre al Parc dels Castanyers, com ja és habitual per la Festa Major va tenir

guir l'empat als vint minuts de la primera meitat. D'aquí fins al final del partit domini de l'Olost, que tot i així no va poder aconseguir la primera victòria de la present temporada. Amb el repartiment de punts els verd-i-blancs són desens en el grup cinquè de segona El Pradenc, per la seva banda, va començar amb més bon peu. Els homes de Joan Prat van realitzar un magnífic treball vencent per un clar 3 a O al Roda de Manel Vallejo (exentrenador del Pradenc). Els primers quaranta-cinc minuts van ser d'allò més igualats, amb domini altern de la pilota, i només un excel·lent llançament de falta directa va permetre avançarse als blau-i-grana. La sego-

lloc el típic concurs de petanca. Els campions del concurs de petanca va ser el grup format per Ramon Pujol, Carles Plata Genoveva Vila. En segon lloc: Ramon Fàbregas, Jaume Pregona i Maria Sarra. En tercer lloc: Ramon Bouges, Josep Sarra i Tony Pregona. Es va obsequiar a cada grup de classificats amb el trofeu una medalla per a tots els participants. E.P.

EL CICLISTA DE MERLÉS, RAMON ROSANES, A LA PARíS-BREST-PARís.- Són mes de mil des-cents quilòmetres s'han de fer amb 84 hores. En aquesta edició, el vent i la pluja han estat companyants d'honor als ciclistes, a part del dolor muscular del cansament acumulat.

Ramon Rosanes, ho va aconseguir amb un molt bon temps, el corredor Iluçanenc, va trigar 64 hores a fer aquesta prestigiosa carrera. Així doncs, Rosanes es mostrava content pel temps obtingut, tenin en compte que eren 1.240km. D.B.

na meitat va estar dominada de cap a peus pel Pradenc, que va ampliar el marcador amb dues dianes més en els compassos finals del matx. El Roda de Ter va acabar els noranta minuts amb dos jugadors menys. La millor preparació física dels locals va acabar decantant la balança, i d'aquesta manera el Pradenc suma els primers tres punts de la temporada 2007-2008. Els de Prat són segons, només superats pel Sant Feliu de Codines.

Tercera territorial. En el grup tercer de tercera, derrota del Sant Boi en la seva visita al segon equip del Sant Vicenç de Torelló. Els del Lluçanès es van veure superats per un

equip més rodat. El Sant Boi va perdre per 3 gols a 1 en el primer compromís oficial de lliga. El Voltregà és el primer líder, seguit de Monestir i Riudeperes. Mentre que en el grup quart el liderat provistonall'ostenta el Balenyà seguit del Collsuspina. En quarta posició trobem el Sant Bartomeu, que en la primera jornada, va véncer a domicili el Viladrau, per 2 gols a 3, en un partit tens de màxima emoció. El segon equip del Sant Feliu Sasserra va aconseguir un empat sense gols en el debut oficial enfront el Vic. El conjunt blau, que actuava com a local en el primer compromís oficial, ocupa la novena posició momentània. D.B.

Diumenge, 30 de setembre

A les 6 de la tarda, a la Sala polivalent

Espectacle musical: Estel Irish Pub

A càrrec de la Coral Estel, de Gironella

LA TORRE D'ORISTÀ

Temporada 2007/08

Dissabte, 27 d'octubre

A les 10 de la nit, a la Sala polivalent

Ball amb Joan Vilandeny

L'Avi Ciseu

Resclosa, 37

08513-Prats de Lluçanès

T.: 93 850 82 54

E/ futbol ha començat i nosa/tres ens posem a/ vostre abast

A partir del 7 d'ctubre, obert diumenge tarda, de les 19 a les 21 hores, amb un gran assortit de pizzes, crujicoques entrepans de totes les varietats.

Horari.-

Divendres, de 17 a 22 hores.

Dissabte, de 1 O a 15 de les 18 a les 22 hores

Diumenge, de les 10 del matí a les 3 del migdia de les 7 de la tarda a les 9 del vespre.

Amb gran assortit de plats per endur i, com no, el pollastre a l'ast.

Us dono les gràcies a tots els qui heu confiat en mi.

ORRIOLS s.l.

A/ servei de /a pagesia

M. Àngels Sabatés Plata

Av. Pau Casals, 36 08513 Prats de Lluçanès T.: 93 856 05 92 T. part.: 93 888 00 57

� Matèries primeres erans Llavors !til! del Herbicides -'_ Lluçanès, a.l. Adobs

Ctra. Sta. Eulàlia de Puig-oriol, Km. 7 Tel. 938 129 011 Fax 938 129046 ale: grans@cconline.es 08515 Sant Martí d'Albars

VENDA Al MAJOR AlDETAUDE _,PERNII5I EMBOTl1l

Tif. 938 530 054

Tif.. 938 880 846

Plaça Església, 8 08589 PERAFITA

Indústria, 12 08516 OLOST

CAIXA CATALUNYA �Fr

Orient, 10 Prats de Lluçanès Di umenges oberts snz 2007

4 de febrer 4 de març 1 d'abril

6 de maig 3 de juny

1 dejuliol

2 de setembre

7 d'octubre

4 de novembre 2 de desembre ES VEN LLENYA

de tota mido i de tota meno

Es porta a domicili

Josep 93 8S6 06 4S - 689 49 72 01

Prats de lJuçanès

ARNAU CIRERA ARQUITECTE TÈCNIC

Col. núm. 11.336 T.: 660745707

T.: 609684864

Aragó,5 i 10 Prats de Lluçanès - T/F.: 938508238

LLORINS CHAVIS

Muntador de:

EnvansprelabricolsfipUlMadur .folsossostres;fixosidesmunlables .Mlamentstèrmi�iacústj¡¡ .Prestotgeries,etc

Pagesia, I S, 7n, 70 08513 Prals de Uuçanès T.: 637 729 80I �

CONSTRUCTOR

RAMON VALL SALVANS

Passeig Sant Agustí, sin T.: 93 853 01 97 08589 PERAFITA I'

ARCA

LLIBRERIA

Pilar Carrera i Codina

mOleriol escolar rev�Ies diaris·jocs objectesde regal·llibres fOlocòpies 6/49

Plaça Nova, 7

T.: 938560345 -F.: 938560764

08513-Prats de Lluçanès

Verdaguer, 9 T.:938830281 938530070

08519-5ta. Eulàlia de Riuprimer

Samuel Gómez

Muntador de: Falsos sostres

Envans prefabricats ((artó·guix)

A'l1Iaments tèrmics ocúS1ics

T.: 93856 06 14 - 636 671877

Mossèn J. Valls, 3, 3r, 2a 08513 Prats de lluçanès

I ara: diaris, revistes, material escolar, llibres de text

Passeig del Lluçanès, 17 T.: 93 850 80 19 08513-Prats de Lluçanès TV·ELECTRO HI·FI·K7 CD

QUIROTERAPEUTA - ESfETlCISTA

Av. Pau Casals, 11 T.: 93 856 05 90

08513 Prats de Lluçanès

estètica i tractaments

MONTSE SERRABASA 646558516/938889114

Urb. la Serra, s/n Sant Bartomeu del Grau -Hores convingudes-

Forn J. Bruch

Plaço con Clous

T.: 93 856 04 27

Tel. 93 85143 06 Tel. 93 812 90 87

MANLLEU· OLOST

flors, plantes i jardins

T.: 938530030 F.: 938530203 Coques de Perafita St. Agustí, 8 PERAFITA e/¿¡arcf¡nelcie la :Plana i clefBluçanàs

C. Major, núm 9

CAFÈ FUMANYA

Germanes Posas, S.C.P.

C/Major, 21 08513 Prats de Uuçanès T. 93 85601 10

Especialitat en entrepans variats

Monel Clovell·Sont Boi de Llueonès 1.: 93 852 70 S2 DE PAGÈS I COQUES

'. -" RACiÓ

DlSSHIYO'IN RS· MOBlAMENT A MIDA CUIIill.;JANCAI!fNTS INTERIORS EXTERIORS· OISTRIBUCIONS D'ESPAIS INTERIORS· PRESSUPOSTOS PROJECTESSrnSE CO�PROMi�

PRATS DE LLUÇANES ili ROCA D'AMBRÀS, SIN ,�IŒ49.3��9�.�iÍbil:64632t279

cuina tradicional menú diarlil :-�-� grups, co es (preus especials) esmorzars berenars

Alpens

RESTAURANT DEL SANTUARI DELS MUNTS Sant Agustí de

OJ Vittorio

Prats

Trastorns

Salut

del 3 al 16 de setembre del 2007

Totals pluja registrada:

Temperatura màxima:

Oristà 12 de setembre 31,8·

Temperatura mínima:

Prats de Lluçanès 6 de setembre OS,O"

Sant Feliu Sasserra 05,8 1./ m2

Lluçà 00,7 1./ m2

Perafita 15,0 1./ m2

Olost 09,0 1./ m2

Prats de Lluçanès 03,2 1./ m2

Oristà 22,0 1./ m2

Sant Boi de Lluçanès 03,2 1./ m2

Sant Bartomeu del Grau --1- 1./ m2

3 29,3 13,4 9

4

5

6

7

8

Informació facilitada per: Esteve Subirana, lIu¡à; Lluís Muntanyà, Perafita; Pere Bruch, Olost; Josep M. Muntanyà, Prats de lIu¡anès; Pere Cors, Oristà; Eduard Selva, SantBoide lIu¡anès; David Morera, Sant Feliu Sasserra

II CONCURS DEL CORRELLENGUA AL LLUÇANÈS

PERSONATGES (10 Punts):

El Correllengua és una iniciativa popular a favor de la llengua la cultura catalana. La flama de la llengua es divideix en quatre columnes que transcorreran per la majoria de comarques durant els mesos de setembre i octubre. Enguany les columnes duen el nom de dues escriptores: Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany, de dos escriptors: Pere Quart i Jaume Fuster. AI Lluçanès formem part de la columna Pere Quart. Sabeu quin era el nom real d'aquest poeta dramaturg que va néixer a Sabadell l'any 1899 ? a) Pere Cullera b) Pere Riera c) Joan Oliver d) Antoni Amades

ESPORTS (5 Punts):

Sabríeu dir en quin esport destaca la USAP de Perpinyà?

a) futbol b) Rugbi c) atletisme d) bitlles catalanes

CULTURA POPULAR (10 Punts) : Quin nom solen emprar els catalanistes amb més memòria per referir-se al lavabo?

a) La comuna b) L'Espartero c) Cal Felip d) Cal Franco

HISTÒRIA (15 Punts)

El Pacte de Gènova o bé Pacte dels Vigatans és un document que data del 17 de maig de 1705 on diverses personalitats signaren un pacte secret amb els britànics, on aquests últims prometíen ajuda militar enfront de Felip V el respecte a Carles III i a les lleis catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es comprometíen a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a les costes catalanes. Sabríeu dirnos quina família Lluçanesa va participar en aquest pacte?

a) Família Prat b) Família Puig c) Família Pedragosa d) Família Pinós

Envieu les respostes a: T.: 93 850 82 81 correu-e: larella@mesvilaweb.cat

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.