Joaquim Albareda Ramon Casals, a l'acte de Perafitalla rella
Lluçanès.- La commemoració de la Diada Nacional es barreja, cada any, amb les celebracions de festes majors a Santa Creu de Joglars, Sant Feliu Sasserra, Pinós la Torre d'Oristà.
Com a actes específics de la Diada d'enguany, cal destacar la pujada de la senyera al Serrat Llobater i l'acte a les piscines amb cantada de cançons lectura de poemes, a Sant Feliu Sasserra. A Santa Eulàlia de Puig-oriol, arrossada popular al local social. A Prats de Lluçanès, ofrenes florals al monument de Rafael Casanova sardanes, a la tarda, amb la cobla Popular A Perafita, presentació del "Llibre de la Candelera", de fotografies. A la veïna localitat de Sagàs, hissaran novament la senyera estelada, arrancada fa poques setmanes per uns
desconeguts.
A Prats de Lluçanès, dissabte es va inaugurar l'exposició "Lluís Companys la seva època. 1882-1940", de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, que es podrà visitar fins al 8 d'octubre a la sala Cal Bach de l'ajuntament. VwL.
Senyera al Serrat L/obater
Sant Feliu Sasserra.- A les 8 del matí, el Club Excursionista Bandolers va pujar la senyera al Serrat Llobater, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.
A més ci. més, es va inaugurar el recinte dels vestidors del camp de futbol.
A la 1 del migdia, la Coral de Sant Feliu va cantar cançons dels Països Catalans, com la Balanguera, entre d'altres. Algunes de les peces van ser tocades amb instruments
pels mateixos components. Tot seguit, hi va haver un vermut popular per a tots els assistents.
A la tarda, hi va haver teatre amb el grup "G.T. Centre Parroquial", de Monistrol de Calders, que va representar l'obra Criatures del grup "T de teatre"
A la nit, Ball de Confetti amb el grup el Tren de la Costa. E.P.
Un centenar de persones a l'acte comarcal de Perafita, amb parlament de Joaquim Albareda.
Perafita.- La quarta edició de l'acte comarcal amb motiu de la Diada Nacional de I'll de Setembre, a Perafita, convocat per ajuntaments "del Lluçanès va comptar amb l'assistència d'un centenar de persones vingudes de diferents municipis un bon nombre de perafitencs. L'acte va consistir amb una presentació a càrrec de l'alcalde de la localitat i vicepresident del Consorci del Lluçanès, Ramon Casals,
amb una conferència a càrrec de l'historiador de Manlleu, Joaquim Albareda.
Seguidament, el Cor del Grau va interpretar diferents cançons i es va fer l'ofrena floral al monument dedicat al fill de Perafita dirigent de la revolta contra Felip V, Jaume Puig, acabant l'acte amb el cant dels Segadors. Joaquim Albareda va explicar l'origen del conflicte les bases de les aliances que s'hi van establir, així com la traïció anglesa, que abocà el país a la derrota. Va fer un breu repàs al paper destacat que va tenir en Jaume Puig, i la seva família, en tot el procés que va dur al Pacte de Gènova pel qual es van formalitzar les aliances el paper dirigent en tota la planificació militar del conflicte. Enguany, la representació institucional va ser menor que en edicions anteriors, quedant reduïda als ajuntaments d'Alpens, Olost, Perafita, Lluçà i Prats de Lluçanès. VwL
FLECA RAFAEL
Tel.: 93 850 80 SO
Josep M. Rafael Plans FLECA, QUEVIURES, ESTANC Placeta,1 T.: 93 857 81 31 08587 - Alpens
Ofrenes a Casanova, a Prats, reivindicació comarcailla rella
Solc continuarà portant la gestió dels cursos a Osona i el Lluçanès
El Centre de Promoció de la Cultura Popular i
Tradicional Catalana presenta al Lluçanès, amb Solc, els cursos FESTCAT 2006
Prats de Lluçanès.- El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i l'associació Solc, música tradició al Lluçanès van presentar el passat dia 7 d'aquest mes a Prats de Lluçanès els Tallers per a la festa inclosos dins el programa FESTCAT del curs 200607 a les comarques d'Osona i el Lluçanès. Ferran Bello, director del CPCPTC va explicar la reconversió del programa que fins ara s'havia dut a terme que es materialitza en uns projectes globals per a conservar, potenciar, crear o dinamitzar una festa o un element festiu d'una determinada localitat. Josep Albà, tècnic del CPCPTC va concretar a través d'alguns exemples els tipus de projectes que poden presentar els ajuntaments i/o entitats, uns projectes que podran desenvoluparse si cal en un període superior a un any. Aquests projectes inclouran tallers impartits per professionals experts es proporcionaran des del CPCPTC els recursos necessaris per a desenvolupar-los fins al final de l'activitat. Comptant amb el suport dels ajuntaments, es pretén que les associacions veïnals o entitats municipals treballin conjuntament en un conjunt d'activitats de caràcter formatiu, unes activitats que poden incloure l'escenografia, composicions musicals,
vestuari, coreografia, recursos teatrals, decoratius o pirotècnics fins a aconseguir un resultat final que acabi formant part del patrimoni festiu de la localitat. Roser Reixach, de l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès, va explicar que aquesta entitat contínuarà portant la gestió dels cursos a les dues comarques i seleccionarà el mes de novembre, juntament amb el CPCPTC, els projectes presentats per començar les activitats a finals d'any, ja que a mitjans d'octubre és previst que acabi el termini de presentacions dels citats projectes.
El curs passat, des de Solc es van programar una quarantena de cursos a Osona i el Lluçanès en els que hi van participar unes tres-centes cinquanta persones. Aquests cursos van ser de modalitats
molt diverses amb classes i tallers de rams garlandes, cuina, dansa tradicional, tècnica vocal, sardanes, percussió, acordió diatònic, flabiol,
gralla, diables... Dins aquest Festcat 2005-06 cal ressaltar també les Jornades de patrimoni etnològic a Osona, celebrades al MIT de Manlleu la recuperació de la dansa de l'Espunyolet, estrenada en el marc de la festa major de Torello. Totes aquestes classes o tallers, impartits per professionals dels diferents àmbits, tenen un cost molt reduït per als alumnes gràcies a les subvencions rebudes des del CPCPTC. De moment aquests cursos s'estan duent a terme a les Terres de l'Ebre, a les comarques lleidatanes, a la zona de Girona i a la Catalunya central, concretament a Osona i el Lluçanès. Red.
Trobades amb la vida i "Entre-dones",
xerrades i tallers per a dones.
Lluçanès.- L'Àrea de Serveis Socials del Consorci del Lluçanès ha programat un seguit de xerrades tallers adreçats a dones. Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra Sant Bartomeu del Grau són els municipis que acolliran la segona edició dels tallers, anomenats "Entre-dónes". En aquesta ocasió les temàtiques que es tractaran són la comunicació, l'autoestima la sexualitat. També es vol que sigui un espai de relació on les dones puguin compartir les seves inquietuds. Els tallers són gratuïts es faran durant el setembre i l'octubre.
D'altra banda a mitjans d'aquest mes de setembreha començat a Sant Bartomeu del Grau el cicle de xerrades-col.loqui que porta per nom "Trobades amb la vida", que impulsa el Consorci del Lluçanès amb el suport de l'ajuntament. La programació de les xerrades és mensual finalitzarà al mes de juny. La dinàmica consisteix en què en una primera part la psicòloga Núria Beitia farà una introducció al temà prèviament acordat pel grup tot seguit s'obrirà un col·loqui entre les persones assistents. A la primera trobada es va tractar sobre la importància de la transmissió dels valors, experiències sabers femenins. M.S.S.
La infusió de la planta de l'ortiga i la polvorització a les plantes, és un bon repel-lent per al pungó
Ferran Bello, director del CPCPTC, va presentar la nova oferta de FESTCAT, junt a Solella rella
A l'lES, hi han construït una cargola per encabir els alumnes
Comença un nou curs escolar amb l'aplicació de la sisena hora als centres de la comarca
Lluçanès.- El passat dia 12 va començar de nou el curs escolar per als alumnes de primària secundària, un curs que ve marcat per la implantació de la sisena hora a les escoles públiques de primària i també pel "plat pilot de banda ampla en alguns centres escolars.
AI Lluçanès tres escoles han optat per oferir la sisena hora als seus alumnes, el CEIP.
Terra Nostra, d'Olost, el CEIP
Lluçanès, de Prats de Lluçanès el CEIP La Monjoia de Sant Bartomeu del Grau.
Recordem que aquest curs 2006-07 era optatiu fer aquesta sisena hora a les poblacions de menys de 10.000 habitants, i per tant, de moment les dues ZER (Zones escolars rurals), no s'hi han afegit.
Un altre dels temes és el plat pilot de banda ampla que ha començat el Departament d'Educació i Universitats juntament amb el Departament de Presidència i que al Lluçanès afecta l'lES Castell del Quer, de Prats de Lluçanès, el CEIP Terra Nostra d'Olost, el CEIP
Pubilla de Catalunya, de Sant Boi de Lluçanès, el CEIP Gafarró, de Santa Eulàlia de Puig-oriol. (Veure la rella núm.162).
Quant a l'alumnat, s'ha de destacar el notable augment que hi ha anualment a Perafita, on han passat dels cinc alumnes del curs 200304 als 18 actuals. Com altres anys, les dues ZER (Zones escolars rurals) es mantenen estables aquest curs els alumnes queden distribuïts de la següent mañera: A la ZER Gavarresa 57 a Sant Feliu Sasserra i 13 a Oristà (també forma part d'aquesta ZER Santa Maria d'Oló, que
no pertany al Lluçanès), i a la ZER Alt Lluçanès 42 a Sant Boi de Lluçanès, 18 a Perafita, 24 a Alpens 17 a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Respecte a les obres, a la majoria de llocs encara s'estan fent les que hi havia previstes per a l'estiu. A Sant Bartomeu del Grau es fa un ascensor per a necessitats específiques de l'alumnat i s'amplia l'aula d'audiovisuals, que comptarà amb més espai. A Alpens s'està ampliant també una aula es fa un annex per a despatx i un altell. A Sant Feliu Sasserra s'ha fet la remodelació de la cuina a Santa Eulàlia de Puig-oriol estan a l'espera de tancar un porxo per a fer-hi una aula, un despatx un servei adaptat per a minusvàlids.
Una de les obres més esperades és la nova escola de Sant Boi de Lluçanès, que estava prevista que entrés en funcionament aquest inici de curs però que sembla que no estarà enllestida fins al darrer trimestre, Mentrestant els alumnes de cicle mitjà i cicle superior continuen fent les classes a la cargola que els
van instal-tar el 1997. Una altra de les grans infraestructures serà la nova escola d'Olost que es construirà en uns terrenys al costat del pavelló esportiu que constarà d'una línia per a educació infantil una altra per a primària.
L'aplicació de la sisena hora Entre els acords del Pacte Nacional per a l'educació, aprovat el març d'aquest any, hi ha el de l'aplicació de la sisena hora a primària, una aplicació que es durà a terme en dues fases, una primera aquest curs 2006-07 a llocs de més de 10.000 habitants o capitals de comarca, i una altra el curs 2007-08 que s'estendrà a tot Catalunya. En ambdues fases hi poden haver excepcions, i aquest és el cas deis centres del Lluçanès que han optat per aplicar-la enguany que van obtenir l'informe positiu corresponent de la Inspecció Educativa. Amb aquesta ampliació de l'horari escolar es pretén que hi hagi una millora qualitativa en tots els centre públics ja que la sisena hora va destinada a activitats
que afavoreixin l'assoliment de les competències bàsiques ja a finals del curs passat hi va haver assessoraments a cada centre per a l'organització distribució horària tant del professorat com de l'alumnat.
En aquest curs 2006-07 també s'inicia la reducció de l'horari lectiu del professorat que es' durà a terme durant dos cursos successius, per aquest motiu el Departament ha assignat dos professors més per línia escolar. Aquest fet ha motivat que s'hagin incorporat a les escoles un gran nombre de professors/es, alguns nomenats tot just uns dies abans de començar el curs això també ha afavorit que els que estaven a les llargues llistes d'interins substituts tinguessin feina de manera immediata. A més, en algunes especialitats, com anglès, s'ha hagut de recórrer a les llistes de secundària per tal de cobrir les places vacants.
Una cargola per als alumnes de segon de batxillerat
L'lES Castell del Quer, de Prats de Lluçanès, el centre
La cargola que acull dos grups de 2n de batxillerat a l'lES Castell del Querlla rella
Lleuger descens d'alumnes a l'inici del curs
de secundària de la comarca, ha vist ampliat notòriament el seu nombre d'alumnes. Si bé va començar el curs 94-95 amb només 81 alumnes de tercer d'ESO, enguany ha arribat als 350, i amb una plantilla de trenta-sis places per als professors, encara que segons va explicar l'equip directiu, des que es va començar el curs hi ha una entrada constant d'alumnes segurament aquesta xifra s'ampliarà més. Concretament a segon d'ESO hi ha aules molt massificades, amb més d'una trentena d'alumnes per classe igualment a 4t d'ESO s'acosten a la trentena. Això ha motivat que s'hagi hagut de construir una cargola a la zona de pati que en dues aules allotja els alumnes de segon de batxillerat. A part, seguint amb les millores
*EI nombre de professors correspon al nombre de places existents, ja que degut a les reduccions de jornada, el nombre total és molt superior a la majoria d'escoles.
anuals abans de començar el de reforma al centre. S'ha curs s'han fet diverses obres col-locat una tanca exterior al
recinte també s'ha renovat la porta d'entrada. R.Reixach
22 de setembre del 2006
el racó de la feina
(93 850 82 81)
servei gratuil d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
(RF/2-l63) Es busquen persones per portor el seu propi negoci omb uno mínimo inversió i olt rendiment. T.: 675 62 66 09.
• (RF/1-163) Des de coso. Busquem persones que vulguin guonyor diners extres o temps porciol o elevots ingressos o temps totoI. Feino des de coso o oficino. No són monuolitots. Formoció o càrrec del'empreso. No col experièncio. T.: 93 492 74 96.
(RF/1-162) Trebollo des de coso. Empreso d'olimentoció busco persones que vulguin guonyor uns cèntims extres. Compotible omb oltres octivitots. T.: 93 492 74 96/www.tuempleoencoso.com
(RF/1-160) Es busco persono per trebollor en un mogotzem, per portor corretillo elevodoro. T.: 93 856 02 28 / 630 60 62 18.
(RF/2-l59) Restouront del Sontuori dels Munts busco combrers per ols cops de setmono. Amb experièncio i cotxe propi.
T.: 93 852 77 42.
(RF/1-159) Restouront del Sontuori dels Munts necessito personol de netejo. Horori o convenir. Amb cotxe.
T.: 93 852 77 42.
(RF/1-158) Es busco xofer per conduir polo corregodoro per monipulocions de troncs.
T.: 630 60 62 18.
• (RF/2-l56) Busquem uno persono per trebollor mitjo jornodo, motins, de 8 o l, per cuidor truges i porcs. T.: 639 34 31 82.
Ofertes
(RF/2-l58) S'ofereix persono jove per fer de congur els mesos d'estiu. T.: 630 49 06 09.
(RF/1-157) S'ofereix persono per fer reporocions elèctriques i d'oiguo; T.: 615 05 04 32.
(RF/5-l55) Llicenciodo, omb experièncio, s'ofereix per donor closses porticulors -primàrio, ESO i botxillerot-, tombé o l'estiu, i em desploço o domicili.
T.: 65979 20 19.
• (RF/4-l55) Noio s'ofereix per fer closses de repàs d'onglès o de conguro T.: 639 56 20 82.
(RF/3-l55) Motrimoni busco feino o mosio restouront de muntonyo o càmping. Sou i dormir. T.: 656 66 54 60.
En la seva primera fase
Acabades les obres del carrer de I'Alou, a Sant Agustí de Lluçanès
Sant Agustí de Llusanès.- Fa pocs dies van acabar-se les obres d'arranjament del carrer l'Alou de Sant Agustí de Lluçanès en la seva primera fase. En aquestes s'han soterrat les línies de serveis diversos com el telèfon, s'ha millorat el clavegueram a part s'hi ha col·locat una boca d'incendis per al servei de bombers.
Aquesta primera fase ha costat 151.000'92 euros s'ha, comptat amb el finançament del PUOSC que ha aportat 115.000'117 euros i del Pla d'obres xarxa Barcelona de la Diputació, que ha suposat 26.185 euros. La resta anirà a càrrec dels veïns, que a tra-
vés de contribucions especials pagaran 2.920 euros i el mateix ajuntament que n'hi posarà 6.178. Més endavant hi ha prevista una segona fase que segons ha explicat l'alcalde, Josep Pujol, pretén fer una reforma del casc antic amb un projecte específic encara per determinar. Una altra de les obres que es concretaran per al 2007 és la urbanització del carrer Sant Genís, amb les mateixes reformes que s'han fet al carrer de l'Alou, ja més endavant una ampliació de l'ajuntament, situat en aquest mateix carrer de l'Alou, on s'hi preveu construir un magatzem. R.R.
Romànic a les Jornades de Patrimoni
Intervenció per conservar i restaurar l'Església
Vella
Sant Bartomeu del Grau.- El passat dimarts 12 de setembre va començar la Intervenció de Conservació Restauració a l'Església Vella, que va a càrrec de l'empresa ÀBAC. Conservació
Restauració, en coordinació amb Joan Casas Blasi, arqueòleg director de tota la intervenció arqueològica feta fins ara, i que tindrà una durada de dos mesos, aproximadament.
El treball el porta a terme el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, a grans trets, durant les primeres dues setmanes es farà
excavació a la part central de la nau principal simultàniament amb les tasques pròpies de conservació i restauració de tota la part excavada fins ara.
En podrem fer el seguiment de totes aquestes tasques durant les properes Jornades Europees del Patrimoni 2006, que tindran lloc els dies 29 i 30 de setembre i 1 d'octubre, que a Sant Bartomeu es centraran entorn el romànic incloent'hi una xerrada una visita guiada a l'Església Vella, entre d'altres activitats de les quals informarem properament. L. M.
22 de setembre del 2006
L'any 1906 molts pradencs es van beneficiar del 2n premi de Nadal
El Cafè Fumanya de Prats de Lluçanès juga al número de loteria premiat
fa 100 anys
Prats de Lluçanès.· L'any 1906
Prats de Lluçanès és va veure agraciat amb el segon premi de la loteria de Nadal. El número, el 8.230, l'havien venut al cafè Fumanya, un dels més antics del poble.
Aquest fet va permetre que es renovessin moltes cases i també que es compressin terrenys per a edificar-ne de noves. Va ser un any de certa prosperitat per a la vila.
Aquest 2006 es compleix doncs el centenari d'aquest fet, i per a commemorar-ho, al cafè Fumanya, conegut també com ca la Pili, han decidit tornar a jugar al mateix número, el 8.230. Avui la Nuri la Pilar Poses, juntament amb el seu pare Sabí, són les que regenten el cafè, i són les que s'han ocupat, a través de l'administració de Prats, de localitzar el número. Compten que podrien arribar a tenir-ne unes setanta sèries, però és un número que en aquests moments està repartit per tota la geografia i que els va arribant de diferents llocs a mesura que el localitzen.
L'any 1906 el propietari era Mn. Ramon Fumanya Canadell, que es cuidava de l'església de la Bonasort que tenia el cafè arrendat. Ell
també havia jugat a la loteria havia fet la promesa que si treia destinaria part del premi als pobres. Es veu que va ser un dels que va treure més, possiblement unes vint mil pessetes. Amb aquests diners va fer una donació per tal que els nens pobres del poble tinguessin cada anys joguines per a Nadal reis. Aquesta donació sembla ser que va fer-se efectiva fins la guerra civil, tot que ell va morir el 1909 als cinquantavuit anys. També va repartir part del premi als seus germans, entre els que hi havia la besàvia de la Pilar i la Nuri. Mn. Ramon va deixar el cafè a Ramon Cirera Fumanya, el fill de la seva germana, aquest a la Pilar Cirera, actualment casada amb el Sabí Posas. Segons expliquen des del cafè Fumanya, el preu dels números era d'un o dos rals i la majoria van treure al voltant de 1.000 ptes. Com que en aquells moments no hi havia mitjans de comunicació algú els va comunicar que havien guanyat el premi al cap d'una setmana. Quan es va saber van repicar les campanes de l'església molta gent dels voltants es va acostar per a conèixer la nova. El fet d'haver-hi molts agraciats que
Fa cent anys el Cafè Fumanya va donar un important premi a la loteria de Nadal i va repartir molts cèntimslla rella
havien d'anar a Vic a buscar els diners, va fer que s'organitzés un nombrós grup de veïns, alguns només amb la finalitat de custodiar el premi fins a tornar al poble.
El Sabí, la Nuri i la Pilar recorden algunes anècdotes que havien sentit explicar del premi, com la d'una dona que netejava cada dia el cafè que no va comprar cap número o la d'una altra que es va vendre dos conills per a adquirir la participació. A aquesta
darrera es veu que el seu marit la va picar per haver-se venut els animals però una vegada havien tret la va renyar perquè no se'ls havien venut tots.
Aquest any però, a part del número del centenari, el cafè Fumanya continuarà venent el que tenen els darrers anys, el 34.053, perquè segons diuen, no es poden arriscar a deixar de jugar-hi quan l'han tingut fins ara de manera fixa. R.Reixach
Puericultura
MAJOR, 44, bis T.: 93 850 81 92 PRATS DE LLUÇANÈS
Festa de la Gent Gran a Prats de Lluçanèslla rella Més de 200 persones van participar en els acles organitzats per I'àrea de Serveis socials de I'ajuntament. L'exconsellera Anna Simó va ser present a I'acle. Missa, dinar i havaneres, amb el grup Bergantí, va ser el programa de la jornada. Red.
Notícies
SANT BARTOMEU DEL GRAU I SANTA CREU DE JUTGLAR TINDRAN NOVES
DEPURADORES D'AIGUA.
Segons una informació difosa per Lluçanès.com, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el Consell Comarcal d'Osona han signat un conveni per tal de construir noves depuradores d'aigua a diferents municipis de la comarca d'Osona i millorar les instal-lacions d'algunes que ja existents. En total s'ha previst una inversió de 12'1 milions d'euros. Al Lluçanès es construiran dues depuradores noves, concretament als municipis de Sant Bartomeu del Grau Santa Creu de Jutglar. També s'ha previst la realització de millores a les depuradores d'Olost i Prats de Lluçanès.M.S.S.
FESTA DEL BARRI DE SANT
ROC A SANT FELIU SASSE
RRA.- El diumenge 3 de setembre es va celebrar la festa del Barri de Sant Roc a Sant Feliu Sasserra. A la tarda, hi va haver gimcana de tractors, amb una destacable participació. AI finalitzar, van obsequiar a tots els participants.
AI vespre, va haver el sopar popular de mongetes amb botifarra i tot seguit, ball amb el Joan d'Avinyó.
A més a més, dues parelles van fer exhibició de balls de saló- una d'Avinyó l'altre d'Oristà-, també es va fer bingo. La festa del barri de Sant Roc va tancar la jornada amb gran afluència de públic. E.P.
DOS LLUÇANESOS ENTRE
L'EQUIP DE CAMPANYA
ELECTORAL D'ERC
OSONA.- El diputat d'ERC, Josep M. Freixanet, com a director de campanya, Isaac Peraire, en representació de les JERe' d'Osona, Lluçanès Ripollès, com a membre de l'equip de campanya, formen part del grup de persones que coordinaran la precampanya i la campanya per a les
eleccions autonòmiques del proper dia 1 de novembre, a Osona i el Lluçanès.
ERC treballa amb l'objectiu de, com a mínim, repetir resultats, fet que garantiria l'elecció del candidat número 13 de la llista per la circumscripció de Barcelona, lloc que ocupa Josep M. Freixanet. VwL.
NOVA PUBLICACiÓ DE LA REVISTA DE LA GENT
GRAN DEL LLUÇANÈS.- A mitjans del mes de setembre es va publicar el número 4 de la Revista de la Gent Gran del Lluçanès, corresponent al període de tardor 2006. La revista consta de diferents apartats:. A les pàgines centrals hi ha una agenda d'activitats, mentre que a les últimes pàgines hi trobem el Racó d'Abans en que els Casals d'Oristà La Torre ens ensenyen i expliquen objectes antics. D'altra banda en aquest número també hi podem trobar informació sobre el Programa Respir de la Diputació de Barcelona adreçat a persones cuidadores. La revista es coordina des del Programa de Dinamització de la Gent Gran de l'Àrea de Serveis Socials del Consorci del Lluçanès amb col·laboració amb la Diputació de Barcelona.
M.S.S.
LA
TRENCADANSA DE
PRATS A LA REVISTA
GEGANTS.- El darrer número de la revista Gegants, editada per l'Agrupació de colles de geganters de Catalunya, conté un reportatge de la Trencadans de Prats de Lluçanès en l'apartat A fons. L'article, escrit per la Roser Reixach, fa un repàs a la festa major de Sant Vicenç amb les diferents parts de la dansa explica alguns dels canvis que hi ha hagut aillarg del segle vint, tant en la coreografia com en el vestuari. L'escrit va acompanyat amb una colla de fotografies dels
darrers anys, on s'hi pot veure també els gegants de la localitat, que representen una de les parelles de capdansers de la Trencadansa. La revista Gegants, d'aparició trimestral, està dedicada a imatgeria festiva cultura popular, gran part de les seves pàgines parlen del moviment geganter i d'estudis de les diferents parelles de gegants, tant de Catalunya com d'altres indrets. Red.
NOU CURS D'INFORMÀTI
CA PER AL SECTOR AGRA
RI DEL LLUÇANÈS.- Des del Telecentre de Lluçà el Consorci del Lluçanès s'organitza un curs personalitzat de familiarització amb la informàtica -engegar l'ordinador, fer anar el ratolí, per anar entrant en el maneig bàsic de l'ordinador, la connexió a internet el correu electrònic
El curs, gratuït, es durà a terme un dia a la setmana, de 7 a 9 del vespre, i començarà el dilluns 25 de setmbre.
Malgrat que està dirigit específicament a la gent del sector agrari són cursos oberts a qualsevol persona interessada. El curs es durà a terme amb professorat especialitzat, al telecentre de Lluçà que disposa de 12 ordinadors.
AI gener se'n farà un altre de nivell mitjà en què s'aprofundiran els coneixements adquirits en aquest primer curs s'avançarà en coneixements sobre tramitacions online, els processadors de textos, fulls de càlcul iniciació al retoc fotogràfic.Red.
CAIXA MANRESA
COL·LABORA EN LA IV FESTA DE LA GENT GRAN DE SANT BOl DE LLUÇANÈS, AMB UN CONVENI AMB L'ENTITAT EL ROURE.- Caixa Manresa ha subscrit un conveni de col-laboració amb l'entitat El Roure, Associació Cultural Social per a la Gent Gran de Sant Boi de Lluçanès, per al projecte IV Festa de la Gent
22 de setembre del 2006
Gran, que organitza El Roure. Aquest conveni forma part de la Convocatòria 2006 dels Ajuts Socials de Caixa Manresa.
En total, l'entitat financera ha escollit prop de 140 projectes, d'entitats provinents d'arreu de Catalunya, destina 700.000 euros a ajuts socials en la Convocatòria 2006. Les entitats amb qui Caixa Manresa acaba de signar el conveni per concedir Ajuts Socials a Osona són: -El Roure, Associació Cultural Social per a la Gent Gran, enguany ha endegat l'organització de la Festa de la Gent Gran de Sant Boi de Lluçanès, a la qual Caixa Manresa aporta un ajut per un import de 1.000 euros. Red.
A LA VENDA LES ENTRADES PER AL CONCERT DE LLUís LLACH AL LLUÇANÈS, DES DEL PAS
SAT DIA 15.- El passat divendres, dia 15 de setembre, es van posar a la venda les entrades del concert que Lluís Llach farà a Prats de Lluçanès el 15 d'octubre. El preu és de 16 euros anticipada i 18 euros a la taquilla el dia del concert.
Les entrades es poden adquirir a l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, de dilluns a divendres, matí tarda, i els dissabtes al matí. També es posaran a la venda a les botigues Born 12 de Manresa i Berga i a la Martulina divina, de Vic.
L'ajuntament de Prats de Lluçanès, a través del seu web, ha obert un fòrum per rebre les opinions i comentaris sobre aquest concert. El web de l'ajuntament és www.pratsdellucanes.net El concert que Llach oferirà consistirà en el seu darrer espectacle "i.", i forma part de la seva darrera gira. Així el Lluçanès també estarà entre les comarques per les que haurà passat el cantautor en aquesta gira de comiat del seu públic. VwL
La situació està pendent del resultat d'una reunió al Consorci
L'ajuntament de Prats demana a Freixanet que rectifiqui, en
Prats de Lluçanès.- L'equip de govern de l'ajuntament de Prats. de Lluçanès ha fet pública una nota de premsa demanant aclariments -i una rectificació pública-al president del Consorci del Lluçanès, Josep M. Freixanet, respecte de les declaracions que aquest va efectuar al periòdic El 9 nou a la revista la rella. En aquest comunicat, l'equip de govern de Prats, acusa l'actuació de Freixanet "d'electoralista localista" i afirma que "declaracions com les efectuades pel president del Consorci no faciliten aquesta perspectiva comuna i afavoreixen les pràctiques polítiques basades únicament en l'interès local".
L'equip de govern pradenc planteja la necessitat de tras-
un comunicat
lIadar les necessitats propostes locals al si de l'àrea de Serveis a les persones del Consorci, "la institucio -afirmen- que hauria d'actuar com a cohesionadora del territori.
Tot aquest rebombori s'ha desfermat a rel de les declaracions de l'alcalde d'Olost, diputat president del Consorci, en què afirmava que Olost ja tenia el local la perspectiva per obrir un centre de dia que podria servir per a la comarca.
Des de l'Àrea de Serveis a les Persones del Consorci, per boca de la seva Cap, l'Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà, es va manifestar que s'estava treballant en una proposta per a cobrir gran part del Lluçanès de forma coordina-
sobre el Centre de dia
Eva Boixadé, Cap de l'àrea de Serveis a les persones, del Consorci, ha proposat un centre comarcal/Arxiu la rella
da i que es desconeixia el projecte d'Olost.
El periòdic El 9 nou recollia, en la seva edició del passat dilluns dia 18, les declaracions del cap de l'oposició de CiU, a Prats de Lluçanès, Lluís Vila, que acusava l'equip de govern d'haver-se "adonat
Dansa d'agost
de Brian Friel
tard del paper de Freixanet, donat que això mateix va passar -segons Vila- amb la seu del Consorci".
També s'hi recull l'afirmació de Freixanet que no farà cap declaració sinó que parlarà al si del Consorci, "que és on cal fer-ho". VwLfRed.
Presentaran la revisió de l'Inventari del Patrimoni
Propera celebració de les Jornades europees del Patrimoni a Sant Bartomeu del Grau
Sant Bartomeu del Grau.- Durant els propers dies 29, 30 de setembre 1 d'octubre, l'ajuntament de Sant Bartomeu els Amics del Romànic organitzen diversos actes dins de les Jornades europees del Patrimoni. Durants aquests dies s'organitzarà una xerrada sobre I'esglesia Vella, un concert a Sant Genís Sadevesa de cant gregorià amb la Capella gregoriana dels Dolors una visita guiada a l'església Vella i un taller per a nens sobre l'església Vella. Per altra banda, coincidint amb les jornades europees del Patrimoni, l'ajuntament posarà a disposició pública la
Ara
revisió de l'Inventari del Patrimoni Cultural' de Sant Bartomeu del Grau, elaborat per la Diputació de Barcelona.
L'Inventari de Sant Bartomeu del Grau es va elaborar durant el 2002. La revisió de l'Inventari ha suposat I'acualització inclusió d'alguns elements patrimonials que no s'havien inclòs i l'ampliació d'alguns elements inicialment inclosos en el primer document.
També s'ha millorat la presentació la cerca d'infomació afegint mapes de localització de cerca altra informació d'interès. L.M.
serà Festa Má'jor a
Alpens
La Torre d'Oristà
L'Església Vella serà protagonista a les Jornades del Patrimoni !la rella-Arxiu
i Sant Feliu Sasserra també han passat la seva Festa Major
amb l'orquestra Cadaqués/Eva-la Torre d'Oristà
Sant Fekiu Sasserra.- Del 8 al 12 de setembre, es va celebrar la Festa Major de Sant Feliu Sasserra.
Els actes més destacats van ser: El divendres, nit del jovent, a l'Ateneu, es va celeCl brar el concert 'amb els grups � Strombers Gauss- i, a altes s, hores de la matinada, disCl comòbil amb Sòlid so.
Diversa gent de comarques com el Bages Osona esperaven impacients l'actuació del grup Strombers que no va defraudar al seu fidel públic. El dissabte 9 de setembre, tota la tarda va haver jocs gegants-inflables amb el. grup "la xarranca" per als més petits.
A la nit, va haver el con pert
Un moment de les rifes/Eva-la Torre d'Oristà
"Pep Sala acústic"-que va omplir bona part de la plaça de I'església-, tot oferint un repertori força variat de la seva trajectòria musical. El cantant, va formar un clima harmònic durant tot el concert.
El diumeng.e 10 de setembre, a la 1 del migdia, a la Plaça Major, noves parelles balladoI
res van fer la tradicional dansa del treure ball. Tot seguit, la cobla-orquestra Blanes va fer l'audició de sardanes.
A 2/4 d'11 de la nit, la Blanes va oferir el concert que va omplir la plaça de gom a gom.
AI finalitzar, va continuar la festa amb el ball de gala. E.P.
Ball
Xarxa Natu ra 2000
L'alcalde
de Merlès critica l'ampliació de la
zona protegida
Merlès.- En unes declaracions que recull el diari Regió 7, l'alcalde de Merlès president de la Mancomunitat d'Aigües de la Riera de Merlès, Josep Costa, es mostra molt crític amb l'ampliació de la zona protegida, que a la zona de la riera -no tata en terme de Merlès- passa de 70 hectàrees a 3.013. Costa hi veu "més inconvenients que avantatges", acusa de "desconeixement de la realitat del territo-
ri" els tècnics que decideixen des de Barcelona. L'alcalde afirma que els ajuntaments afectats van presentar al·legacions preguntes per tenir més informació i que "ni tan sols se'ns ha contestat".
L'aprovació dels espais protegits en la Xarxa Natura 2000 ha generat un munt de queixes a incògnites en tots els sectors, ja siguin pagesos, grups proteccionistes a ajuntaments. VwL.
Convidats per l'ajuntament
La Dansa alpesina a
Altafulla
Alpens.- Els balladors balladores de la Dansa Alpensina van ser convidats per l'Ajuntament d'Altafulla (Tarragonès) a participar a la VI mostra de Danses Tradicionals "Altafullaballa 2006" dins els actes de la Festa Major petita que commemora el vot del poble a Sant Antoni de Pàdua. La mostra va tenir lloc a la tarda de la Diada de l'Onze de Setembre i estava formada per un ball de pastorets i un ball de bastons de Torredembarra, uns balls de bastons d'Altafulla, una Jota de Gandesa i la Dansa Alpensina. La trabada va
començar amb la rebuda als grups participants que van anar en cercavila acompanyats pels gegants, capgrossos i grallers locals des de la Plaça del Pou, on hi ha l'Ajuntament, fins a la plaça Martí Royo, on va de tenir lloc l'actuació. La festa va acabar amb el lliurament de records i un sopar de germanor. La representació del poble d'Alpens estava formada pels vint balladors de la Dansa Alpensina més una trentena d'acompanyants, la majoria dels quals ja eren al poble d'Altafulla des del dissabte a la tarda allotjats a l'alberg de joventut. Text i foto: L.B.
El PEIN del Sorreigs s'incorpora a
Sant Bartomeu del Grau.- EII'espai protegit de la riera del Sorreigs ha estat inclòs en la xarxa europea d'espais naturals protegits (Xarxa Natura 2000). La inclusió d'aquest espai s'ha efectuat gràcies a les al·legacions que l'ajuntament va presentar al Departament de Medi Ambient i Habitatge, conjuntament amb els ajuntaments de Santa Cecília de Voltregà i
la Xarxa
Sobremunt. L'esdeveniment es va produir el passat dia 5 de setembre quan el Govern de la Generalitat va aprovar el projecte d'ampliació de la Xarxa Natura 2000, la xarxa europea d'espais naturals protegits, després d'haver estudiat les al·legacions d'haver inclòs les modificacions sorgides del procés d'informació pública de la proposta. L.M.
Segons l'ajuntament
Bon inici de la campanya "Fes mercat!"
Noves parades i més espai al mercat de PratsJlo rella
Prats de L1uçanès.- L'ajuntament de Prats de Lluçanès ha fet públic un comunicat en què afirma que l'inici de la campanya "Fes mercat! Els diumenges a Prats de Lluçanès" ha tingut una bona acollida a nivell local, a nivell dels visitants dels marxants, amb. un notable increment de parades. Aquesta campanya va començar a finals de juliol durarà fins al més de desembre. Per incentivar la presència de nous marxants, l'ajuntament ha distribuït per diversos mercats -Vic, Olot, Granollers, Artés, Manlleuuna carta propaganda amb
informació del mercat i de la pròpia campanya, amb una oferta per a les parades que vinguin noves a les quals se'ls paga I' esmorzar i provisionalment no se'ls cobren taxes. També, s'ha traslladat l'anomenat Mercat del Rebost, que es fa el primer diumenge de mes, a la plaça de l'Esglésial. Un altre aspecte a destacar, és que durant aquest període, l'Oficina de Turisme s'ha traslladat al mateix mercat, havent-se observat un important augment de consultes, tant anivell local com de visitants. VwL.
Xarxa Natura 2000
Edita: la rella. Inicialives socioculturals ol Lluçanès.
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mos
Seccions:
Agenda: Roso M. Boixodé.
8 f8IJ1s: Pere Cors, Pere Bruch, Esleve Subirono, Lluís Munlonyà, J. M. Munlonyà, Eduard Selva, Lauro Megios i David Morera.
Corresponsals: Jordi Pujol (SonI Aguslí de Lluçanès), Esler Puig (SonI Feliu Sasserra), Merilxell Verdaguer (Perofilo), MorIa Girovenl (SonI Boi de Lluçanès), Lluís Bosoms (Alpens), Monlserrol Vilo (SonIa Creu de Joglars), Mercè Sabala (Merlès), Eslelo Lopez (Sobremunl), Marlo Foja (Orislà), Monlse Surinyoch (Lluçà i 510. Eulàlia de Puig-orioll, Laura Megios (SonI Borlomeu del Grou), Roser Reixoch (Prols de Lluçanès).
Publicitat: M. Àngels Pororedo. 610 444 689
Imprimeix: winihord gràfics S.l. (Moià)
Dipòsit Legal: B-31.541-2001
Major, 51, baixos 08513-Prats de Lluçanès
T. i F.: 93 850 8281
Correu electrònic: larella@mesvilaweb.com
Setembre
Divendres, 22
Sonia Eulàlia de Puig"oriol."
Oficina Mòbil d'Informació al Consumidor. De 12 a 1 del migdia a la Plaça Major. Dissable, 23
Prals de Llucanès." Programació estable de teatre no professional. A la Sala polivalent, a les 10 de la nit, estrena al Lluçanès de Dansa d'agost, de Brian Friel, dirigida per Jordi Arqués, a càrrec del GALL.
Sani Boi de Llucanès." Dia de la Gent Gran. A 2/4 d'1, missa. A les 2 del migdia, dinar de germanor al restaurant Santuari els Munts.
Seguidament, actuació del Grup Musical Meliton Dinàmic Grup. Organitza, el Roure.
Diumernge, 24
Prals de Llucanès." Burricada 2006. A 2/4 de 12 del matí, al Polígon les Saleres, trobada de tots els participants. Seguidament, cercavila pels carrers del poble. AI migdia, dinar popular. A la tarda, passejades amb burro al costat del pavelló municipal. Organitza, Amics dels Rucs. Prals de Llucanès." Programació estable de teatre no professional. A la Sala polivalent, a les 6 de la tarda, Dansa d'agost, de Brian Friel, dirigida per Jordi Arqués, a càrrec del GALL.
Dimecres, 27
Alpens." Festa Major. A 2/4 de 12 del matí, llançada de coets amb motiu de l'inici de la Festa Major. A les 12 del migdia, missa solemne en honor als Patrons d'Alpens Sant Cosme Sant Damià. A les 2/4 de 3 del migdia, dinar popular, al Casino. Seguidament, bingo ball amb "Un sol músic"
Teatre
Dijous, 28. fira de I'Hoslal Alpens." Festa Major. Durant tot el dia, FIRA A L'HOSTAL DEL VILAR de Sant Agustí de Lluçanès. A les 11 del matí, MISSA DE DIFUNTS. A 2/4 de 8 del vespre, CAMINADA NOCTURNA, (Sortirem de la Placeta: cal portar lot sopar per la parada que farem a mig carnf), Sani Aguslí de Llucanès."fira de I'Hoslal." Tota la informació, a les pàgines centrals de la rella. Divendres, 29 Alpens." A les 5 de la tarda, CAMPIONAT DE BOTIFARRA, al Casino. A les 6 de la tarda, JOCS DE CUCANYA, a la Plaça d'Agustí Canelles. A les 7 de la tarda, berenarsopar deis avis, a la Fonda. A 2/4 d'11 de la nit, al Casino, el Grup d'Actors del Lluçanès (GALL) presentarà l'obra de teatre "Dansa d'agost" de Brian Friel. Direcció de Jordi Arqués.
Seguidament, al Casino, Monòleg surrealista amb "Petits shows" discomòbil amb "Fem festa". Prals de Llucanès." Jornades europees del patrimoni. AI matí, activitat amb les escoles. Dies 29, 30 i 1, concurs de fotografia digital. Sani Barlomeu del Grau." Jornades europees del patrimoni. A les 8 del vespre, Xerrada sobre l'Església Vella. Biblioteca Municpal. Projecció del OVO de la primera Exposició dels Amics del Romànic (2004- 2005). Conferència sobre els resultats de les excavacions dutes a terme dGrant els darrers dos anys, a càrrec de Joan Casas Blasi, arqueòleg director de l'excavació. Dissable, 30 Prals de Llucanès." Jornades europees del patrimoni. Dies 29, 30 1, concurs de foto-
22 de setembre del 2006· grafia digital. Prals de Llucanès." Discomòbil. Organitza, Comissió de Reis. 12 de la nit, a la Polivalent. Sani Barlomeu del Grau." Jornades europees del patrimoni. A 2/4 de 9 del vespre, Concert a Sant Genís Sadevesa (Aforament limitat). Capella Gregoriana dels Dolors. Seguidament, botifarrada popular.
Octubre
Diumenge,l
Prals de Llucanès." Jornades europees del patrimoni. AI matí, ruta guiada pels encontorns del poble. Col·abora UEPrats. Tarda, concert a Sant Andreu de Llanars. Jornada de portes obertes a Sant Andreu de Llanars al Museu Miquel Soldevila. Dies 29, 30 i 1, concurs de fotografia digital. Sani Barlomeu del Grau." Jornades europees del patrimoni. A les 12 del migdia, visita guiada a l'Església Vella les excavacions on es podran observar les darreres troballes les obres de restauració dutes a terme. A càrrec de Joan Casas Blasi, arqueòleg director, i Sílvia Llobet Font, restauradora. Simultàniament, taller dedicat als infants que aprofundirà sobre un aspecte relacionat amb l'Església Vella. Dissable, I
Prals de Llucanès." Kedada de viciats informàtics. UVILL. Prals de Llucanès." Discomòbil. Organitza, C. Bàsquet Prats. A la Polivalent.
Diumenge, ª Prals de Llucanès." Kedada de viciats informàtics. UVILL. Prals de Llucanès." Últim dia de l'exposició "Lluís Companys la seva època", a la sala Cal Bach.
Dissabte, 23, i diumenge, 24 de setembre, A a les 10 de la nit, V "Dansa d'agost" de Brian Friel" GALL. Dir.: Jordi Arqués .:':.:!.
FIRA DE L'HOSTAL DEL VILAR-2006
Ja tenim aquí la fira de l'Hostal del Vilar. El pròxim dia 28 de setembre, que enguany és un dijous, ens tornarem a trobar en aquesta diada tan tradicional. Sembla que feia quatre dies que ens hi havíem trobat i d'això ja en fa un any. Durant aquest any han passat moltes coses, algunes de bones i algunes de dolentes, com tots els anys, però en aquest dia ens reunirem tots plegats de nou a la fira i parlant, mirant i gaudint de les activitats el paisatge que ens ofereix aquest lloc natural ens oblidarem de tot a passar-ho bé aquesta diada en la fira més important del Lluçanès. Aquesta fira que s'ha anat adaptant amb el temps, va passar de ser una fira majoritàriament ramadera fins als anys 60, a ser una mica més industrial a partir de llavors i fins als anys 80, quan va començar la davallada. A partir d'aquí va passar a ser una fira on abans s'hi feia la compra-venda dels animals i ara només s'hi exposen es mostren diverses activitats que si no fos per aquestes fires no es podrien veure. Quant a les activitats de la fira d'aquest any, com heu vist en el programa són molt semblants a les de l'any anterior, però una de les que va canviant cada any és la que fan els nostres artesans, enguany faran una demostració de batre amb animals com es feia fins a principis del segle XX. Tenim moltes ganes de fer aquesta demostració, ja que com es veu en les fotos del programa d'activitats els nostres artesans fa molts dies van començar a preparar aquesta activitat. El mes de juny es va segar el blat es van preparar les garbes. El dia de la fira es farà el modoló a l'era de la casa de l'Hostal del Vilar es batrà allà amb els animals, una cosa que feia molts anys que no es feia en aquesta casa. La resta d'activitats es mantenen com l'any anterior, la gimcana de tractors, el dinar, l'exposició de bestiar i maquinària agrícola ramadera les parades, on trobarem de tot com cada any, ja que ja saben que cada 28 de setembre tenen una cita en aquest camp de la fira. De totes maneres, tot això no es podria fer sense la col-laboració desinteressada dels veïns de Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès als quals els ho agraeixo molt, ja que gràcies a ells podem gaudir de la fira que tenim en aquests moments. Finalment, dir-vos que esteu tots convidats a aquesta Fira de l'Hostal del Vilar 2006 i a les properes.
JOSEP PUJOL
Alcalde de Sant Agustí de Lluçanès
Tot el matí, Exposició de bestiar i maquinària agrrcola i ramadera Mostra d'oficis artesans
A les 9 del matí, Garbejar (portar les garbes a l'Era i fer el modoló)
A dos 2/4 d'll del rnatl, Presentació de l'Inventari patrimonial de Sant Agustr de Lluçanès, inclòs dins el projecte de l'Inventari del patrimoni del Lluçanès
A les 11 del matf, Demostració de Batre amb animals a càrrec dels nostres artesans
A 2/4 de 12 del migdia, Gimcana de tractors
A 2/4 de 2 del migdia, Gran dinar de fira
A 2/4 de 4 de la tarda, Ball amb Jordi Bruch
C,I·IIIr Vlln. dl Soni Agustf d. Lluçanl.ISonI Bal d. Liu","',
,.,.,eñilleis silillllls CURSOS GRATUïTS
> CURS D' OPORlUNR'ATS I HABILITATS COMUNICAnVES (inici al 25de setemlln! de 200&)
Infarma" > > RECERCA DE fEINA MITJANÇANT EINES INfORMÀTIQUES (inici al • d'octulln! de 200&)
CfVal,a 08515 Qeu.�
de 'h a 14h > fORMACIÓ'TEÒRICA DEL PERMís DE CONDUIR (iniei al 9 d'octubre de 2006)
Dirigits a dones i persones neuving_es a '.ur + ...
Prats de Lluçanès agafarà el relleu de Sant Martí d'Albars, a l'octubre
A la Fira es presentarà l'Inventari del Patrimoni de Sant Agustí de Lluçanès
Sant Agustí de Lluçanès.- Dins els actes de la Fira a l'Hostal d'aquest any hi haurà la presentació de l'Inventari del Patrimoni del municipi de Sant Agustí de Lluçanès, el primer lloc on es va començar l'Inventari del Patrimoni del Lluçanès la tardor de l'any passat. L'acte, que comptarà amb l'assistència de representants de la Diputació, l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès, el Consorci i el mateix ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, es farà a dos quarts d'onze del matí a la carpa instal·lada a l'esplanada vora la casa. Marta Homs i Jordi Compte, que són les dues persones que estan treballant en el recull de dades de l'inventari, presentaran en una projecció fotogràfica alguns dels elements més representatius d'aquest municipi, en la primera presentació pública que es farà de l'Inventari del Patrimoni del Lluçanès. En aquest hi té una importància cabdal la mateixa Fira de l'Hostal del Vilar, una de les manifestacions festives més conegudes participatives de tot el Lluçanès, al voltant de la qual hi ha nombroses anècdotes fets històrics identita-
ris diversos. A part de la fira però i dins altres manifestacions festives, Sant Agustí també compta amb l'Aplec al santuari dels Munts algunes cançons i llegendes recollides entre el seu veïnat. Quant a patrimoni immoble destaquen algunes de les masies històriques com Perenoguera, el Prat o el Grau algunes amb interessants elements arquitectònics arxius documentals. Respecte al patrimoni natural, hi ha nombroses zones amb arbres de grans dimensions, recs, gorgs i baumes, a part d'una llarga llista de fonts.
L'Inventari del Patrimoni del Lluçanès, que s'allargarà fins el 2008, pretén recollir de manera exhaustiva els elements més significatius del patrimoni moble, immoble, documental, material i natural de la comarca seguint unes pautes establertes per l'Oficina del Patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona. La gestió de l'activitat ha estat encarregada a l'associació Solc, música tradició al Lluçanès i la Diputació aporta un 80% del pressupost total mentre que la resta va a càrrec del Consorci. En aquests moments s'està
acabant el municipi de Sant Martí d'Albars i el mes d'octubre es preveu que es comenci la feina a Prats de
Lluçanès, després d'haver passat ja per Sant Agustí de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Alpens. R.R. nova ueccio a partir del 22 de setembre '06
Amb aquest títol voldria deixar clar que el que ve a continuació no aportarà pas coses noves a tot el que se sap s'ha dit de la nostra fira. Persones amb més de setanta a vuitanta anys, a l'Agustí Arnau Pla, I'Agustinet de St. Hipòlit, carnisser i tractant de bestiar, que en te noranta-vuit encara amb el cap ben clar ,us n'explicarien un munt. I a mi, que sempre m'ha agradat escoltar fets i anècdotes contades per gent gran, també us en podria contar algunes de les que recordo. Però no, només intentaré explicar la fira que jo he viscut, a sigui del meu record. Tenint en compte que fa més d'un any que vaig complir els cinquanta, sóc del 1955, la meva memòria arribarà, com a molt, a uns quaranta-cinc anys endarrera.
Sí, ja ho sé, quaranta-cinc anys d'història són ben poca cosa, però parlant de la Fira de l'Hostal han estat uns anys que m'han permès veure viure les reminiscències del que havia estat una fira ramadera tradicional fins al que avui coneixem. Els meus primers records de la fira els associo a poder tenir una joguina. Molt senzilla, això sí. Recordo que sempre era la mateixa. Es tractava d'una pilota de pell, blanca, una mica més petita que les de tennis. Farcida de serradures cosida amb una fina tira de la mateixa pell. Una goma elàstica d'uns 50 cms. la subjectava, a l'altre extrem una baga per ficar-hi el dit. AI llançar-la, tornava de seguida rebotant-la amb el palmell de la mà on era subjectada. Fins que arribaO va un moment que la baga � anava estrangulant el dit et s; quedava calent, vermell O botit com un botifarró. Era
La meva Fira de l'Hostal
Baldiri Selva (Sant Boi de Lluçanès)
hora de canviar la goma de dit. Els més ganàpies la feien brunzir per sobre dels seus caps, fins que la goma es trencava. Tot tenia remei. Amb un nus, la cosa tornava a funcionar.Quan la ditxosa piloteta ja no va satisferme, devia pidolar d'altres joguines més complexes. Recordo un taxi de Barcelona, de llauna, al que se li donava corda, i de més grandet un revòlver, al que se li podien posar pistons que, batua! com petaven. Les joguines van donar pas al típic ganivet d'en Terricabras, plegable i amb mànec de banya. Per anar a caçar bolets, dèiem. Però si els bolets s'endarrerien gaire, quan era hora ja no el trobava en part de món. Total, sempre els he arrancat amb els dits
Els pagesos li compraven esquelles per al ramat i les dones ganivets per pelar patates.
A vegades m'he preguntat perquè associava la fira amb la joguina. De joguines no n'anàvem pas massa grassos. A més que me la feien
suar! Jo ja la pretenia només d'arribar a la fira i veure la parada del Marxant. Sí, el marxant que encara avui para al mercat de Vic venent estris per la llar. Però no me la compraven fins l'hora de tornar a casa.
El més important per a ells, és clar, era parlar amb uns altres veure tot el bestiar. Allà vaig sentir parlar, per primera vegada, del Villegas de Prats, en Fanxicó de Castellar de n'Hug Allà vaig aprendre que hi havia bestiar de peu rodó i de peu forcat. De seguida vaig poder-los distingir. Bous, vaques, vedells, xais, ovelles i cabres, per un cantó. Cavalls, eugues, mules i rucs per l'altra Que tenir la vaca a prenys significava augmentar la família, i que per tenir-la en aquest estat s'havia de menar prèviament... I que per ser enter no podia ser sanat... I vaig sentir parlar de sanadors molts abans que de política. Pel que recordo, deien que les vaques santanderines eren les millors. Mai vaig poder distingir una santanderina
d'una de catalana. Totes feien els mateixos mmuuuus. El que sí, em tenia embadalit era el Xarlatan. Un home característic de les fires. No sé si sempre era el mateix. Per a mi sí. Tenia un camionet arrossinat, amb la caixa tapada per dalt. Això se'm feia estrany. Tots els camions que coneixia tenien la caixa oberta per alt. Com a molt tenien una vela pels dies de pluja. L'home que, crec recordar, tenia accent valencià, amb un micròfon penjat al coll, anava traient mantes i més mantes del camió on hi tenia una botzina d'altaveu penjada.
"-Una manta de llana de matrimoni, de dues cares per mil peles! "I se la penjava a l'espatlla.
"-Però a més, per aquest preu n'hi afegeixo una segona, també de matrimoni! "(Aquesta ja no devia ser de llana, no ho deia pas).
"-I per si això és poc us en regalo una per llit de 6 pams!"
Com que ja no li cabien a l'espatlla, les plegava amb gran destresa, de manera
22 de setembre del 2006
que, una sobre l'altra feien un cimbell considerable. U_Ei! Senyora, no marxi, ja veig que li agraden! I perquè és vostè encara n'hi afegiré una altra! Quatre mantes per mil peles! I un paraigües de regal!, i una pinta de banya i una Mare de Déu de Fàtima!
i I així de mica en mica, i sempre sense parar la xerrameca, anava buidant el camió, i la gent carretejava, tot el dia, amunt i avall, el feix de mantes lligades amb un cordill.
Recordo molt bé, tot i que mai m'hi havia quedat, els dinars de can Tricus, de la Josefa Pla, Pepa Tricus, l'Andreu Sauquet (el seu fill) i la Carme Puigbó (la jove). Ajudats per la Dolor Grilló Pepeia, la Maria Cunill (de can Bardolet), la Miquela Casellas Queia. O els que organitzaven els de ca la Filomena, en Pere Sauquet Peret Filomena i la Conxita Putellas (la seva dona), ajudats pel Pepet de les Ulleres i la Carmeta Tubau (de can Teuler). En Crispí els de ca la Roseta (Asumpció, Pitu, Maria Rosa.) etc. Tots ells traginaven el fato des de Sant Boi a dalt dels carros a la tartana.
que en Joan Verdaguer, de ca la Tona, el 1959 va tenir un accident abans d'arribar al pas de Perenoguera quan tornava de fira amb la seva dona la Carme Cruells i el seu sogre Josep Cruells Jep Tona. Per sort en van sortir il·lesos, amb alguns nyacos. Per a la gent de Sant Boi no era pas una dia de festa com ara, però els oficials, fusters, llauners, ferrers, paletes feien mig dia de festa a senzillament es prenien les tres a quatre hares del mig dia per fer-hi cap.
La fira, al final de la dècada dels 60 fins arribar a la meitat dels 80 va anar minvant.
comissió, jo n'era un, juntament amb el Josep M Giravent la Teresina Soler, érem a l'oposició municipal. L'equip de govern no va acceptar la proposta i van mantenir com a festa local el dia de Sant Josep, que la democràcia havia desbancat de les festivitats.
De totes maneres aquell any ja s'hi va organitzar una arrossada popular i una gimcana de tractors. L'any sobre, Sant Boi ja accedia a declarar festa local aquesta diada.
Del 88 fins ara, tota mena d'activitats, concursos, demostracions d'oficis a feines perdudes, dinars, balls, han anat retornant la vitalitat a la fira. Evidentment una fira molt diferent de com era als anys 50 a antes, cosa ben lògica.
L'any 1999, l'amic Pere Mestre editava el llibre La fira ramadera de l'Hostal del Vilar, un llibre del que en recomano la lectura, per la qualitat amb que tracta el tema.
que també era de Sant Boi. Amb el pas dels anys m'he adonat que la majoria de la gent del Lluçanès s� la fa seva. I ho trobo excel·lent. Essent així, doncs, i entenent que cada poble disposa de dos dies per a festes locals, quan una d'elles s'escau en diumenge i en poden triar una altra, per què no trien el 28 de setembre? Que Perafita celebri la Candelera i Sant Pere, és evident i així ho han de continuar fent. Que a Prats celebrin Sant Vicenç i Sant Joan, és d'admirar, que Olost tinguin (?) també em sembla perfecte. Però quan un d'ells s'escau en festa s'ha de donar festiu un dia que, potser, no és per celebrar cap tradició, per què no proveu de situar la festa el 28 de setembre? Si estem d'acord en que som del Lluçanès, la única diada que aglutina aquest, diguem-ne topònim, per no ferir ningú, és la Fira de l'Hostal del Vilar, siguem a no comarca.
Tant, que semblava que havia de desaparèixer. De bestiar ja no n'hi havia. De firaires ben pocs. La gent que hi treia el cap també disminuïa, i una vegada allà no se sabia ben bé què s'hi anava a fer. Era cosa d'una estona del migdia. A la tarda no hi quedava ni una ànima. L'any 1988 un grup de santboiencs va proposar fer una trobada amb gent de Sant Agustí a l'Hotel Montcel per tal d'intentar revitalitzar la fira. La primera conclusió a què s'arribà fou la de declarar festa local cada 28 de setembre als municipis de Sant Agustí Sant Boi. L'ajuntament de Sant Agustí va acceptar immediatament, però a Sant Boi va costar més. Segurament degut a què els membres d'aquesta
A partir d'aquí, permeteu-me que deixi els records i us comenti un desitg. Quan era xic, creia que la fira de l'Hostal era cosa de.Sant Boi. Quan vaig començar a entendre de límits municipals, vaig adonar-me que era de Sant Agustí. Però com que l'Hostal del Vilar era parròquia de Sant Boi em va permetre continuar pensant
Visca la fira de l'Hostal i que sigui per molts anys!
Recordo l'Estamenya fent viatges contínuament de Sant Boi a la fira a a l'inrevés. I els Gepinos, que venien de Prats, Perafita, Berga, Alpens a Sant Quirze atapeïts de gent. Recordo HOSTAL COLLET
De Reparacions agrícoles i ramaderes
Servei de ferrador
Cal Ferrer T.: 93 825 04 81
DIMECRES FESTA SETMANAL
Disfruti tot l'any del vedat intensiu de truita de riu
Tancat dimecres i dijous
Ctra. de' Sant Quirze a Berga, km 22 - Tel. 93 823 90 48 08619 BORREDÀ
A 3/4 d'11 del matí, ESPECTACLE INFANTIL, amb "PEP LÓPEZ" a la Plaça Major.
A 2/4 de 5 de la tarda, "PARTITS DE FUTBOL' i "TALLER D'ESTELS" a la Pista poliesportiva.
A les 7 del vespre, VERSOTS, al Casino
A 2/4 d'11 de la nit, 23è CORREFOC a càrrec dels "DIABLES ROCADEPENA"
A 2/4 de 12 de la nit, BALL DE NIT amb "JOAN TERESA" i "LA LOCA HISTERIA" al Casino.
"A la muntanya, el que no es pot fer és voler superar els propis límits. Podries no explicar-ho."
Do/aciD, Ca/cleron, Russinyo/ i Besora,
Carmelo Dolado, Jaume Calderón, Jordi Russinyol i Francesc Besora són els quatre membres de l'expedició "El Lluçanès al Pic Lenin". Una expedició que va marxar amb l'objectiu d'arribar al cim de la tercera muntanya més alta de I'antigaa Unió Soviètica, el Pic Lenin, de 7134 metres d'altitud, situada al Kyrgistan. Tot i no poder complir la fita tots quatre van tornar assegurant que acabaven de viure l'aventura més emocionant enriquidora de la seva vida.
-D'on va sorgir la idea d'aquest gran repte?
-Doncs de la Unió Excursionista de Prats de Lluçanès, concretament en un trekking que dos deis membres de l'expedició vam fer pel Pakistan. Tots més o menys havíem tingut contacte amb la muntanya, tot que ningú havia fet un 7.000. Vam començar a parlar sobre la possibilitat d'anar al Lenin la cosa va anar agafant forma de mica en mica."
-Imagino que es necessita molta preparació per dur a terme una aventura d'aquesta magnitud
-" La veritat és que sí, Tan preparació de material com física. De fet des del setembre-octubre del 2005 que planejàvem l'expedició, per tant pràcticament un any abans de marxar. El primer que vam fer va ser tot I'aparelllogístic necessari, és a dir, bitllets d'avió, contractar empreses, A partir d'aquí comprar tot el material imprescindible (tendes, pales per la neu, menjar). I pel que fa a la preparació física constava de dues parts: la part específica de muntanya, a partir de sortides a la neu per tal d'aclimatar-nos en alçada; i una altra part general que és la preparació física per a qualsevol esport: córrer, anar amb bici, escalada, caminar,
-Quines sensacions podeu descriure de la vostra arribada al camp base
-Bé, a l'arribag-hi de nit la veritat és que no veiem pràcticament res, però l'endemà al matí un cop ens vam llevar, vam poder gaudir d'un paisatge espectacular. Tots quatre vam quedar maravellats, mirant el Pic Lenin. Tot i estar una mica
¿¿E/ L/ilfanès a/ Pic Lenin"
Els components de l'expedició amb un banderí de la rellalla rella
cansats i fatigats pel llarg viatge teníem unes ganes immenses de començar l'ascensió.
-Quin va ser el procés d'ascensió?
-AI principi després d'un dia de repòs al camp base va començar el procés d'aclimatació: pujar de dia a alçada descansar (dormir) al camp base. AI cap d'uns dies vam començar a muntar els camps d'alçada. Des del base vam pujar a muntar 1'1. Després de tornar a baixar al base a descansar cap al 2. I així successivament fins arribar al tercer, que estava a 6200 metres d'altitud. Llavors vam anar a descansar a 1'1, que per causa del mal temps vam estar-hi cinc llargs dies. A partir d'aquí va començar l'atac al cim que va durar tres dies: el primer vam fer nit al camp 2. L'endemà vam pujar fins al 3 on vam passar-hi una nit. I el dia següent l'atac definitiu al cim.
-Ha de ser molt frustrant estar tan a prop d'aconseguir el cim i haver de fer marxa enrere
-Fins a un cert punt sí. Però nosaltres ja sabíem abans de marxar que seria molt dif.ícil aconseguir-ho. De fet el % de gent que ho assoleix és molt baix, i ja sabíem que podia passar. Tot i així sap molt greu, sobretot quan veus que se t'acaben les forces. Però el que no es pot fer a la muntanya es voler superar el límit, perquè llavors poder no haguessim pogut explicar la nostra experiència. De fet
quan vam decidir fer marxa enrere ens vam abraçar ens van caure algunes llàgrimes. Però ja érem conscients d'aquesta possibilitat.
-Per tant, la valoració general és bona, no?
-Sense cap mena de dubte. El país, encantador la seva gent molt acollidora. El paisatge magnífic l'experiència inoblidable d'allò més enriquidora. Tot i no fer cim vam complir l'objectiu de passar-ho bé i gaudir al màxim de cada minut a la muntanya.
-Tot i no fer cim s'han complert els objectius, no és així?
-La veritat és que sí. Tot que l'objectiu de tot alpinista és fer cim, nosaltres ja vam marxar amb la idea de la dificultat d'aconseguir-ho i el nostre objectiu era passar-ho bé. això ho hem aconseguit de llarg. Un altre dels objectius principals era potenciar donar a conèixer la nostra aventura a la gent del Lluçanès i això sí que ho hem aconsequit amb escreix. Aprofitant aquesta oportunitat volem agrair el paper de la rella que ens va permetre a través de la columna setmanal publicada a la revista, donar-nos a conèixer. Estem molt satisfets amb l'expectació que va crear el nostre viatge volem agrair el suport que vam rebre en tot moment.
David
Cj
ES VEN
22 de setembre del 2006
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
850 81 45. (R63/2).
·VENC productes naturals per millorar en salut i sentir-se com mai. Controlar el pes, més energia sense passar gana. T: 675 62 66 09. (R63/12).
·VENC cotxe Ford Focus Trend 1600, 16 vàlvules. Color negre, 3 portes. Llantes del 2001. Molt ben conservat pocs quilòmetres. T: 606 81 3365. (R63/11).
·PAGÈS QUE ES JUBILA, VEN molí de 5cv, una sitja, motocultor de 7 cv, eines per a diferents tasques, arada de 2 solcs i discos, pues per portar bales, màquina de sembrar blat de moro, una embaladora Batlle petita, baranes per donar llet als vedells petits, hivernacle (12m llarg, 6m d'ample i 3 m d'alt), tractor de 91 cv de 5 tones i remolc, trull rascle, estripadora amb corró i subsolador, sembradora de gra altres adobs, picadora Tauru de verd, rampins de gira-sol i d'aranya, i màquina d'arrencar patates John Deere. T: 689 49 25 03689289402. (R63/9).
.VENC penjador de peu en perfecte estat, per 20 euros. T: 93 856 05 62. (R63/8).
·VENC escopeta d'aire comprimit. Molt bon estat. Preu, 24 euros. T.: 93 856 0562. (R63/7).
·ES VEN una taula de pi massís, de menjador, amb 4 calaixos, de color mel. T: 938560491. (R63/5).
.ES VEN cotxe Ford Fiesta clàasic, matrícula B-SC. T.:93 856 O� 32 (Albert). (R63/4).
·TERRENY en venda a
� Prats de Lluçanès. 450m2•
L Preu, 95.000 euros. T.: 93
Cj
·VENC màquina de cosir Refrey transforma, superautomàtica CL-427. T.: 93 8560269. (R63/1).
.ES VEN equip de pals de minigolf, per estrenar, a bon preu. T.: 6464562 96. (R62/8).
.VENC pis nou, a Navàs, per estrenar. Amb 3 dormitoris, 2 banys complets, calefacció aire condicionat. T.: 67841 3759. (R62/7).
·ES VEN un forn una cuina encimera. Preu, 60 euros. T.: 93 825 11 89. (R62/2).
·VENC 3 bicicletes (2 mountain bike 1 de criatura). Preu, 120 euros. T.: 93825 11 89. (R62/1).
·ES VEN moto KTM de 85cc, en molt bon estat. Preu, 2.900 euros. T: 656 36 49 04. (R61/8).
·ES VEN cotxe Ford Scort dièsel, en bon estat bé de preu. T.: 699 049 559. (R61/7).
.VENC cotxe Megane II 1,9 OCI, de 120 cv 12/2002, amb 53.000km. Preu, 12.000 euros. T.: 630 57 56 13. (R61/3).
·VENC 2 estufes de butà, noves, a 40 euros la unitat; 2 estufes de ferro colat, noruegues, a 50 euros cadascuna; 1 llitera de fusta rústica per 50 euros; 1 llitera amb angle de fusta, per 50 euros; 2 radiadors d'oli, a 40 euros cadascun. T.: 9385270 10/627 54 55 77. (R61/2).
·ES VEN portabicicletes per a bicicleta de carretera, nou. Preu, 18 euros. T.: 938529233. (R61/1).
·VENC moto Predator 49cc., en molt bon estat. T: 620 69 45 90. (R60/12).
VENC llit de, 200 x 150, estil colonial, en perfecte estat, amb sunyer. Molt
nou i molt ben cuidat. T: 61041 4291. (R60/11).
.VENC 2 portabicicletes, marca Tule, model 575. Molt nous en perfecte estat. Es poden comprar per separat. Molt bé de preu. T.: 610 41 42 91. (R60/10).
.ES VEN cavall àrab, de 8 a 9 anys, molt bonic. Amb papers. T.: 650 94 32 71. (R60/9).
·ES VEN es mata aviram de pagès. T.: 6964222 41. (R60/6).
·ES VENEN tres taules de despatx, noves, una antena parabòlica per estrenar. T.: 609057050
-vespres-, (R60/5).
·VENC local comercial, de 1.000m2, completament equipat, a Navàs. T.: 678 41 3759. (R60/4).
·VENC pis nou a Navàs. 3 habitacions, aire condiciónat ascensor. T.: 678 41 37 59. (R60/3).
ES COMPRA
·COMPRO joguines Playmobil. T.: 615 24 54 17. (R63/10).
ES LLOGA
·ES LLOGA pis -zn- amb ascensor, 4 habitacions, 2 banys plaça de pàrquing. T.: 93 856 03 04. (R63/6).
·LLOGO o venc local comercial, cèntric, a Navàs.Ïde 1.000m2, amb tots els equipaments. T: 67841 3759. (R62/6).
·ES LLOGA, al Lluçanès, gran masia, amb 1 .000m2 edificats, a cinc minuts del poble. Apta per a restaurant o masia rural. T: 93 856 03 75. (R62/4).
·LLOGO nau industrial a Santa Eulàlia de Puigoriol. T: 93 855 4013 (R62/3).
·LLOGO pàrquing al carrer Reforma, 8, de Prats de Lluçanès. T.: 620 432097. (R61/4).
.LLOGO pis per viure o per oficines al centre de Berga. T.: 67841 3759. (R60/2).
ES BUSCA
.VOLEM LLOGAR un local a bon preu a Prats de Lluçanès. T.: 618 10 60 36. (R63/3).
·BUSCO contactar amb artesà/ana que tingui forn de ceràmica. T: 690608 223. (R61/6).
.PARTICULAR busca, per comprar, casa de pedra (no importa l'estat de la finca), dins el poble de Prats de Lluçanès o a la comarca. T.: 687 63 56 46. (R61/5).
·PARTICULAR busca terrenya Prats de Lluçanès d'entre 500 i 1.000m2 que sigui urbanitzable. T: 628 60 35 94. (R60/7).
·BUSCO pis de lloguer a Sant Feliu Sasserra o Oristà. T.: 679 38 08 76Montse-. (R60/1).
·PARELLA JOVE catalana resident al Lluçanès, busca pis o casa de lloguer a Olost. T.: 660 16 10 91. (R59/6).
S'HA PERDUT
.S'HAN PERDUT unes ulleres graduades, al barri del carrer dels Llims-Plaça Catalunya, a Prats de Lluçanès. T.: 629 76 54 78. (R62/5).
ELS ENCANTS del Lluçanès 93 850 82 81
larella@mesvilaweb.cat
Un bon baIanç
Hi ha hagut tant de soroll al voltant de l'Estatut i entorn el govern que ha passat parcialment desapercebuda l'acció diària i el conjunt de la gestió. És evident que cada partit ha de fer autocrítica i veure en què s'ha fallat, per evitar repeticions en el futur. De fet serà força difícil repetir certs pactes si les coses no canvien sensiblement. I és que sense tant de soroll i més efectivitat els resultats encara haurien estat més espectaculars. I també cal dir que ara, amb un govern format per PSC i ICV realment les coses van molt millor. No hi ha aquelles discrepàncies per qüestions, sovint, accessòries i es va al gra. Entenent per gra, prendre grans decisions i tirar endavant tots els grans projectes que necessita el país. Tanmateix sempre és bo mirar una mica enrere fer un repàs del que han estat els mil dies de govern. Fa temps que CiU intenta minimitzar les actuacions i donar una sensació de poc treball, quan la realitat és ben diferent. He estat en el Parlament durant prop de 5 legislatures puc assegurar que aquesta, a nivell de gestió, ha estat la més eficaç en alguns grans temes que sempre havien quedat per més endavant. I és que un país perquè funcioni necessita una maquinària eficient. En temps de CiU l'administració era ineficient, degut a múltiples factors. El primer per mandra de fer canvis adaptacions a les necessitats actuals. Sempre es deixava per més endavant la maquinària anava envellint i agafant vicis per tot arreu. La traducció eren retards, pèrdues de temps, burocràcia inútil despesa creixent.
Una de les primeres grans actuacions que la gent no veu a primer cop d'ull és
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC
precisament posar al dia l'administració. Queda encara molt per fer, que quedi clar i que ningú es pensi que ja hem arribat a bon port, però déu n'hi do dels canvis operats i dels estalvis aconseguits.
Una altra de les grans decisions ha estat la de canviar les prioritats del govern. En les etapes de CiU, les prioritats ni eren clares ni s'aconseguien resultats pràctics importants. Era la famosa teoria de la "taca d'oli" per uns temes, I'''esquitxada'' per uns altres i un poti-poti per altres. És a dir, es volia acontentar tothom una mica sense resoldre els grans problemes de fons. Exemples en tenim a centenars. Des de començar l'Eix Transversal al cap de 12 anys de prometre'l i fer durar les obres 12 anys més, tot fer 13 inauguracions de petits trams perquè semblés que es treballava molt, a fer el mateix en altres carreteres, a en els temes de peatges, inversions en equipaments educatius, sanitaris, etc.
El govern actual ha volgut posar per davant de tot les inversions en educació, en sanitat i en benestar social. És a dir, s'ha convertit en un govern d'autèntica vocació al servei de la gent començant pels més petits, on rau el futur del país, continuant per la ciutadania amb problemes de salut i acabant pels més necessitats i desvalguts, la tercera edat.
Els exemples són contundents. En matèria d'educació s'han contractat 4.600 mestres més, s'han construït 104 centres escolars s'ha signat el Pacte Nacional per a l'Educació que suposa un salt qualitatiu de primer ordre. En salut, les xifres són igualment contundents amb la contractació de 903
9arlineria� gamis
Ricard Gomis Solanas
C. Aragó, núm. 6
08513 PRATS DE LLUÇANÈS
Tel. 680 570 476
metges nous, reducció d'un 20% del temps mitjà d'espera per operacions no greus, millores en els principals hospitals de Catalunya i molts nous centres de salut, fins i tot en les poblacions més petites.
En benestar, s'han destinat 261 milions d'euros per a 260.000 famílies s'han construït 47 nous equipaments per la gent gran.
En mobilitat, només cal veure tot els moviments al llarg i ample de la Catalunya Central tots els nous projectes que s'estan redactant contractant, per donar compliment a les aspiracions del territori rural d'equiparar-se a l'urbà en matèria de comunicacions.
Hem vist altres inversions espectaculars com les lligades a la llei de barris, amb una dotació de 600 milions d'euros, a el desplegament continuat dels Mossos d'Esquadra, etc.
En definitiva, s'ha treballat molt bé, en la major part de les matèries que afecten els ciutadans en el seu dia a dia, al mateix temps que s'han millorat notablement les ajudes als ajuntaments perquè també ells poguessin fer front a les necessitats més urgents dels pobles i ciutats.
He estat espectador i actor de cinc legislatures, quatre sota governs de CiU i una del govern d'esquerres, i, francament, el país no aguantaria tornar enrere i perdre tots els avantatges aconseguits en aquests darrers tres anys. Ara CiU pot al·legar soroll algunes sortides de to, propis també d'un govern amb tres socis, però els resultats són contundents sòlids. Les xifres ho demostren i són tossudes, davant els intents de desacreditar la feina feta. El balanç és bo, és bo continuar-lo.
HERBODIETÈTICA LLUÇANÈS
Escoles, 5 - T.: 93 856 06 74' - Prats de Lluconès -Herboristeria -Aliments infantils -Dietètica -Alim. per a celíacs -Aliments biològics -Cosmètica natural -Productes per a -Aromateràpia esportistes -Flors de Bach
Fa 30 anys de l'ascens al Makalú Esports
22 de setembre del 2006
Excursionisme. El "Cuca" hi ha tornat i ho ha trobat ben canviat
Olost.- El diumenge passat es va- disputar la 27a Travessa Matagalls-Montserrat. Les tres primeres edicions les va guanyar Josep Salvans "Cuca" d'Olost. Aquest fet, va ser decisiu en la seva vinculació amb el món de l'excursionisme. Ara, fa justament trenta anys que el Cuca va formar part d'una expedició històrica: l'ascens al Makalu, de 8463 m. a I'Himàlaia. El Cuca recorda aquella vivència com si l'hagués viscut fa poc (mireu el número 6 del 'Pedra de Toc. Butlletí municipal d'Olost Santa Creu de Juglar).
La rella ha volgut també recordar aquella fita. Salvans diu que "és el somni de tot excursionista" viure una aventura com aquella. La preparació va serdifícil, ja que ell no era alpinista, fent diverses
travesses per terres catalanes, escalant pujant les roques de Montserrat en diverses ocasions, el Pedraforca per quatre bandes Recorda que l'expedició va sortir amb camió des de Manresa, van arribar a prop del Makalu.
El grup, eren onze, portava molt pes a sobre, així que l'ascens era difícil. Van estar més de dos mesos en expedició, fins que el 24 de maig van fer el cim. Ell, però, es va quedar una mica enrera, a 7.700 metres. Recorda que va ser difícil aguantar cinquanta-dos dies a més de cinc mil metres. Aquest any, el Cuca la seva esposa, la Queta, van tornar en aquell lloc, que "està tot canviat; ara sembla les rambles de Barcelona, amb gent per tot arreu". I. Peraire
Finalitza el torneig de tennis de Sant Feliu
Sant Feliu Sasserra.- En el marc de la Festa Major, van disputar-se les finals del popular Torneig Local de Tennis de Sant Feliu Sasserra. Enguany, els guanyadors vàren ser Damià Riba -que va vèncer Lluís Tomàs per 6-3,6-7 6-2- Joan Riba, en la categoria infantil, que va imposar-se a Josep M. Estupinyà. Red.
BALLABISAURA 200&
XIè cicle itinerant de música popular i tradicional al Bisaura
30 de setembre SORA
A les 18h.
Taller de danses a càrrec d'Amanida Folk (Bages)
A les 23h.
Ball amb: Amanida Folk
Lloc: Local de Can Coromines
7 d'octubre VIDRÀ
A partir de les 15h.
Curs intensiu de danses de Sèrbia amb: Vladimir Tanasijevic i Aleksandar Smrekic a l'acordió (veure programació apart)
A les 23h.
Ball amb: Randellaires (Ripollès)
Lloc: Pavelló Municipal
14 d'octubre
SANT QUIRZE DE BESORA
A les 18h
Taller de danses: Balls de parella (pasdoble, masurca, vals ) amb Jordi Palau
A les 23h
Ball amb:La cçtxtner» (Maresme)
Lloc: Sala de la Cooperativa
21 d'octubre MONTESQUIU
Casa Nova del Castell
A partir de les 11,30h. CantaBjsaura
Dedicat a Eivissa i les seves cançons (veure programació a part)
Sala Polivalent de l'ajuntament
A les 22h
Mostra de música tradicional eivissenca: redoblat, gloses, música del ball de pagè. (flauta i tambor, castanyetes, espasí .)
A les 23h
Ball amb: Les Violines
28 d'octubre
SANTA MARIA DE BESORA
A les 21h Sopar de Final de Cicle (cants I gresca fent ei Ball de cloenda del BailaB/saura amb: Skamot Tamarro (la Cerdanya) - Cal fer reserva prèviament
Dies 7 i 8 d'octubre AI pavelló municipal de VIDRÀ CURS INTENSIU DE DANSES DE SÈRBIA dissabte: 16h a 20h - diumenge:l0.30h a 13.30h VLADIMIR TANASIJEVIC Mestre de dansa i ALEKSANDAR SMREKIC il I�cordló
curs: dormir I esmorzar:
Cal fer la reserva abans del dia 2 d'octubre Ingressan l'importai c.c. 2100 - 0994.- 25 - 0200023241
a nom de l'Agrupació Cívica i Cultural Bisaura, especificant el vostre nom I «Curs de Danses de �». També cal: -confirmar la transferència als telèfons de contacte -presentar el resguard a nnte: del curs
Per a qualsevol dubte o aclariment, trucar als telèfons: 93 855 10 86 - 630 10 72 24
L'allotjament serëe la casa de colònies "Cal Met de Vidrà" (cal portar sac de donnlr)
Recepció: a les 15h a la casa de colònies.
Dia 21 d'octubre
A la Casa Nova del Castell de Montesquiu CANTABISAURA
A les 11.30h
Taller de cançons, obert a tothom i gratuit, d'Eivissa i Catalunya, repertoris en comú i diversos, amb: Vicenç Marí "Palermet" i Ramon Manent
A les 14h
Dinar de Cantadors i cantada aillevant de taula, amb la participació - espontània o preparada- de cantadors del terròs o de fora i també dels convidats eivissencs.
Per dinar, cal reservar tiquet als telèfons de contacte:93 855 10 86 - 630 10 72 24
El preu del dinar és de 15 euros
Josep Salvans, Cuca, la Quetalla rella-Arxiu
Ral·lis. Va abandonar a la Trona
Membrado es complica revalidar el títol
Olost.- El pilot olostenc Josep M. Mernbrado no va poder acabar el Ral·li Viladrau, disputat el dissabte passat. Membrado va haver d'abandonar quan disputava la segona passada del trarn de La Trona, per problernes mecànics al motor del seu Maxi Mégane, tot i que ocupava la segona posició de la general a 18" per darrera del doblet Zurita-Sánchez, que ara dominen el Campionat
PEDALADA A PRATS, I ES PREPARA
LA D'OLOST.- El dia 11 de Setembre, la Unió Ciclista Lluçanès va organitzar una pedalada popular a Prats de Lluçanès, amb dues opcions de recorregut: una de vint quilòmetres una de cinquanta. Amb traçat que anava cap als termes de Merlès i als voltants de Prats, la pedalada d'enguany va comptar una discreta participació de cinquanta ciclistes. Per altra banda, s'està preparant la Pedalada d'Olost, per al mes d'octubre. I.P.
EL CLUB PATíLLUÇANÈS ORGANITZA
EL SEGON CAMPUS DE PATINATGE.
Els passats dies 4, 5, 6, 7 8 de setembre de 2006 es va realitzar ellil Campus de patinatge artístic a Prats de Lluçanès. Hi va participar una trentena de patinadores i patinadors, que van rebre amb molt entusiasme les activitats que es van organitzar, ja que van ser molt variades engrescadores. Es van distribuir en dues disciplines al matí tres a la tarda, que van realitzar tots els patinadors.
AI matí feien patinatge artístic en la seva modalitat individual i dansa oriental, mentre que a la tarda practicàven patinatge de grup, individual i dansa contemporània (innovació pel curs que està apunt de començar). Es va cloure el
tenen tots els números per aconseguir-lo.
Membrado reconeixia que "Zurita està fent una temporada impecable".
Ara, a un mes de la propera cita, que és el Campionat de Catalunya de Ral·lis a finals d'octubre, s'obre un període de reflexió per l'equip de Membrado i Vilamala, que analitzaran com afrontar la recta final d'aquesta temporada.I.P.
divendres a les 7 del vespre a la pista del pavelló on van realitzar una exhibició d'alguns dels exercicis realitzats durant el campus. Red.
EL CLUB BÀSQUET PRATS COMENÇA
NOVA TEMPORADA.- Demà dissabte dia 23 es presenta a l'afició els equips del Club Bàsquet Prats que aquest any estaran en òrbita. Durant el dia es disputaran ja diferents partits, a la tarda tindrà
lloc la presentació. La gran novetat d'aquesta temporada és la incorporació d'un equip Sub-21, que per primera vegada a la història del Club disputarà la lliga de la Federació Catalana. En el pròxim número de la rella, informarem de quins són els altres equips que competiran la temporada que acaba de començar. I.P.
EL SANT FELIU S'ESTR�NA A PRIMERA TERRITORIAL AMB DERROTA.- El primer equip de Sant Feliu Sasserra es va estrenar en un dia històric en competició oficial a la Primera divisió Territorial. Ho va fer acabant amb un mal resultat, un 1 a 2 davant del Roda. Malgrat això, el joc va ser igualat amb un mereixedor resultat diferent, ja que els visitants van arribar només en dues ocásions durant el partit. En l'estrena del Sant Feliu a la
Membrado ho té difícillla rella
nova divisió, hi havia molta gent a les grades. Per altra banda, és de destacar que en l'onze titular de l'equip que entrena Víctor Vera no hi havia cap jugador local; va ser a les acaballes del partit quan va disposar d'uns quants minuts el sasserrenc
Joan Rocadembosch. I.P.
PRESENTACiÓ DEL FUTBOL BASE I VICTÒRIA DEL PRIMER EQUIP DEL PRADENC.- El passat diumenge i coincidint amb la presentació de tot el futbol base del club, el primer equip del FC Pradenc va començar la temporada oficial amb una treballada victòria enfront el Riuprimer, un dels teòrics favorits per lluitar pels llocs d'ascens a final de temporada. Ens els prolegòmens del partit es va dur a terme la presentació oficial de tots els equips que enguany defensaran la samarreta del FC Pradenc. La gran novetat de la present temporada és la inclusió de l'equip femení de categoria cadet i que jugarà la lliga de Futbol 7. Josep Font va parlar en nom del futbol base, Joan Mill per l'ajuntament Jesús Cañas com a màxim responsable de la directiva del club del Lluçanès. El camp de gespa artificial es va tornar a erigir com el màxim protagonista dels discursos de presentació
de temporada. Un cop finalitzada aquesta presentació i amb un camp municipal ple de gom a gom van saltar al terreny de joc el Pradenc el Riuprimer, que van disputar un partit d'allò més intens i igualat. Després de noranta minuts de bon futbol els homes dirigits per Joan Esparbé es van imposar per 1 gol a O, en una victòria molt treballada. D.B.
BORGONYÀ 2 - SANT BARTOMEU
2.-Estrena oficial del Sant Bartomeu amb un valuós empat en la seva visita al municipal de Borgonyà, equip que va aconseguir l'ascens a segona l'anterior campanya. Els de Cabanes van saltar molt motivats i de seguida van avançar-se en el marcador. Els locals, però, van aconseguir l'empat poc després el partit tornava a quedar igualat. Els del Lluçanès van realitzar un excel·lent partit, en la línia del tram final de temporada passada, i es van tornar a avançar en el marcador en aquest cas des del punt de penal. Quan només s'havia jugat un minut de la represa, els de Borgonyà van aconseguir el segon gol, després d'una magnífica acció individual. Amb el 2 a 2 va arribar-se al final del partit. on Els de Santi Cabanes van donar m.�ft bona imatge. D.B.
GASOIL A DOMICILI TEL. 93 850 68 44
OSONA - LLUÇANÈS -
HOSTALER, SL
Joan Villegas Palomera Mas Villegas 938889264 659 082 618 689514891
Verdaguer, 9 T.:938830281 938530070
SANTA ANNA EXCAVACIONS I TREBAllS AGRíCOLES I FORESTALS s.i, "LA CASETA" Tel. 609 873 986 08515 SANT MARTí D'AlBARS
FcRADENCA de CONSTRUCCIÓ,Sl
Dels Munts, 4
08513 Prats de Lluçanès
T i F: 93 856 03 92
Gerent Jordi Costa
Mòbil: 649 42 94 06 Part.: 93 856 04 15
ARCA
LLIBRERIA
Pilar Carrera Codina material el(olar revisles diaris·¡OIS objectes de regol·llibres fotocòpies· 6/49
Plaça Nova, 7 �:938560345·�:938560764
08513-Prats de Lluçanès
CARBONS
FONT
Venda de carbó de tot tipus Reforma, II 08513·Prats de Lluçanès T.: 93 856 04 39 938560048
L'ESTANC
Loleria Pl¥l'eria Ob¡ectes de regal
Major, 17 T.: 93 BS6 0054
OBS13 Prats de Llufanès
CONSTRUCCIONS ARNAU CIRERA eIRERA ARQUITECTE TÈCNIC www.construccirero.e.telefonico .net Col. núm. 11.336 T.: 609 68 48 64 T.: 660745707
Aragó,S i 10 Prats de Lluçanès - T/F.: 93 850 82 38
PRATS GUIX enguixadors
OBRES NOVES REHABILITACiÓ
PROJECCiÓ DE GUIX
Ctra. Sabadell, 53 Serrat del Perich, 14 T.: 938560191-938508298
Mòbil: 679785190 08513-Prats de Lluçanès
RAMON VALL SALVANS
Passeig Sant Agustí, sin T.: 93 853 01 97 08589 PERAFITA
Tols els llibres de Prols i del Lluconès. Us podem fer elllibre que vulgue� a mido. (ol Siller, fem i venem llibres. Àlbums i popers de quolilol fels a mà.
CAL SILLER
cl. Major, 38
Prats de Lluçanès
T. i E: 938560111
Obert cada tarda diumenge al mati
I'escu�axemeneies
JOSEP MILÀ
Joan Maragall, 49 !lJ:.J 08551·Tono
!!S;;:
T.: 938 124904
Mòbil:659 444 022
GRAVES I EXCAVACIONS
J. PLA SL
Ctra. SI Quirze, 35-A ·Sta. fulòlia de Puig·ariol· 08514-Lluçò
Pg. del Lluçanès, 35-2/T:607 088 648/Prats de Lluçanès
Centre Veterinari del Lluçanès
Prats de Lluçanès Dimarts
del 4 al 17 de setembre del 2006
Temperatura màxima: Oristà 5 de setembre 35,8·
Temperatura mínima:
Sant Boi de Lluçanès 16 de setembre 08,0·
Totals pluja registrada:
l.lm2 Sant Boi de Lluçanès 71,7 l.lm2 Sant Bartomeu del Grau
En una part de la parròquia d'Alboquers, des de la nevada del passat mes de gener fins al 14 de setembre, només han plogut 23 litres (Informació, M. Rosa) S ant
Oristà Perafita Lluçanès
màx mín. Im' màx mín. I Im' màx mín. I Im'
4 34,8 15,7 35,3 I S,S 32,2 17,4
S 34,4 16,3 35,8 16,2 31,9 18,2
6 32 16,5 31,3 16,7 28,7 17,1
7 31,8 16,9 31,2 18 29,6 16,5
8 31,2 14,8 0,2 33,4 14,7 0,2 29,1 16 0,4
9 31,S 14 ip. 33,7 16,1 0,9 28,6 15,4
10 30,9 11,7 32,8 14,2 27,4 15,9
II 30,8 12,8 ip. 30,2 14, I 21 26,8 14,5
12 26,8 12,2 21,4 26,2 14,3 4, 23 14,2
13 22,4 15,2 7,8 23,7 IS,S 27 19,5 13,8
14 19 15,3 10,3 21,2 15,2 11,2 17,7 11,9 IS 22,2 12 ¡p. 23, I 12,2 0,3 19,5 10,I 3,4
Informació facilitada per: Esteve Subirana, lIu¡à; Lluís Muntanyà, Perolilo; Pere Bruch, Olosl; Josep M. Muntanyà, Prols de lIu¡onès; Pere Cors, Orislà; Eduard Selva, Soni Boide lIu¡onès; Laura Megias, Soni Bartomeu del Grau; David Morera, Soni feliu Sasserra
El Correllengua és una iniciativa a favor de la llengua la cultura caiolano, sorgida de la socielal civil. Des de Saldes a Guardamar i de Fraga a Maó, la flama del Correllengua recorre Iol el Pais. Al seu pos es llegeix el Manifesl del Correllengua i es realilzen actes diversos en cada població. Com, sabeu, el Correllengua és organitzal per una enlilal anomenada CAl. Sabríeu dir què signifiquen aquesles sigles?
a) Casal d'Addictes Lingüíslics
b) Comando Anorquislo del Lluçanès cl Coordinadora d'Associacions per la Llengua
d) Club dels Amics de la Llengua
Aclualment, Calalunya eslà organitzada per comarques. En canvi, a l'Edat Mitjana, la divisió territorial es basava en vegueries solsvegueries. AI segle XV es va constituir la sotsvegueria del Lluçanès. Quina població en va ser la capilal des del s. XV fins al Decret de Nova Planta?
o) Perofilo
b) Prols de Lluçanès cl Lluçà
d) Soni Feliu Sasserra
Llegiu amb alenció aquesles frases.
Se m'ha caigui el boligraf!
Ei, que et demanen. Fica'i allelèfonl
Dóna'm un peló.
- S'ha lirai un pel..
- Aqueslo larda hem disfrutal molt. Quanles n'hi ha de correctes?
o) Toles, és clor!
b) Cop.
c) Uno.
d) Dues.'
Eivissa i Formentera són conegudes respectivament com la Pitiüsa Major i la Pitiüsa Menor. Aquesl grup de les Piliüses, però, comprèn també una munió d'illes petites. Sabries dir quins dels següents topònims fan referència a dues d'aquestes petHes illes Pitiüses?
