L'ajuntament d'Olost tala els plataners de l'entrada. Pàg.,4
Entrevista, pàg. 9
Pere Riba Vicenç Escrigues, bombers de Prats de Lluçanès, voluntaris a Galícia
Notícies, pàg. 2
Acte de lliurament de la Panera del Solc 2006
Notícies, pàg. 3
Quatre centres escolars del Lluçanès entren al pla pilot de banda ampla de Catalunya
Notícies, pàg. 5
Reunió entre Olost, Prats el Consorci per tractar sobre la polèmica del Centre de dia
Notícies, pàg. 6
Sant Martí d'Albars reforma les antigues escoles
Notícies, pàg. 9
Salut preveu un nou CAP a Prats
Esports, pàg. 17
El pradenc Miki debuta a 2a amb el R. Jaén
Jeannine Pon
Amb ball de tarda i berenar
Solc lliura la Panera 2006, a Prats de Lluçanès
La festa de lliurament de la Panera 2006 a Pratslla rella
Prals de Lluçanès.- El passat diumenge es va fer entrega de la panera del Solc 2006 a Sara Tubau Pere Solanich, veïns de Prats de Lluçanès, que van ser els afortunats de tenir el número 1.222, resultat del sorteig que hi va haver el darrer dia del cicle a Sant Boi de Lluçanès. La panera, amb cent vuitanta-cinc productes
serveis de tot el Lluçanès, ha estat possible com altres anys, per la col·laboració desinteressada dels comerços, empreses, particulars entitats de tota la comarca. La panera es va entregar en el marc d'una festa que es va celebrar a Prats de Lluçanès, on van actuar els acordionistes Marc
Els guanyadors de la Panera 2006110 rella del Pino i Aleix Armengol, on també es va convidar a un berenar a tots els assistents. Red.
Plaça Major, 11
T.: 93 881 90 78
La pancarta de l'edició d'enguany, obra del grup de pintors de Sant Boi de Lluçanès, ha recorregut aillarg d'aquests mesos la majoria de pobles de la comarca.
Com altres anys, la junta de l'associació va encarregar la pancarta a persones del territori que es dediquen a alguna activitat artística, per tal que ells mateixos facin el projecte que creguin més convenient. El grup el formen Josep Vilaseca, Miquel Parés, Salvador Ginestar, Josep Martínez, Fina Viñas, Miquel Pons, Jordi Vilella, Montse Verdaguer, Fina Juvanteny, Conxita López Francesc Carbonell. R.R./la rella
Ajuntament de -Çanta M. de Merlès
Santa M. de Merlès.
8 de setembre del 2006
El Departament començarà a aplicar-lo el darrer trimestre del 2006
El Pla pilot de banda ampla s'experimenta en quatre centres educatius del Lluçanès
L1u�anès.- L'lES Castell del Quer,de Prats de Lluçanès, el CEIP Pubilla de Catalunya, de Sant Boi de Lluçanès, el CEIP Terra Nostra, d'Olost el CEIP Gafarró, de Santa Eulàlia de Puig-oriol són els quatre centres escolars de la comarca que participen en el pla pilot de banda ampla inclòs dins el projecte Heura del Departament d'Educació i Universitats i de Presidència de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte, que forma part del Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions, té per objectiu subministrar les infraestructures necessàries per a fer arribar la banda ampla a tots els centres docents combinant tecnologia de comunicació per cable de fibra òptica comunicació sense fils (wifi), amb una garantia de cobertura mínima de 36 Mbps (megabits per segon).
Aquesta iniciativa permetrà situar el sistema educatiu català entre les ràtios dels països punters a Europa en l'ús de les noves teconologies, segons declaracions del conseller Joan Manuel del Pozo. En la primer fase d'aquesta actuació hi ha previst fer dotacions diverses segons l'edat els alumnes: de P-4 a 2n de primària un ordinador de sobretaula i un portàtil a cada aula de 3r a 6è de primària 1 kit internet a l'aula (ordinador, subsistema de so, videoprojector, pantalla i switch de control), a més de
dos PCs pel treball dels alumnes. També un portàtil addiclonal per centre per donar suport al treball en educació especial. Tota aquesta dotació s'instal·larà en un terç de les aules dels grups del centre en els nivells considerats. Quant a secundària s'hi instal·laran en un terç de les aules de treball curricular del centre 1 kit d'internet per aula amb les mateixes prestacions que a primària.
Està previst que el projecte comenci en el quart trimestre del 2006 i que acabi el darrer trimestre del 2008, arribant llavors a la totalitat de 2.001 centres públics serveis educatius dependents del Departament esmentat. El cost total puja a quaranta-vuit milions vint-i-sis mil euros distribuïts entre els vuit serveis territorials de Catalunya. De moment 329 centres
entraran dins l'experiència pilot, entre els quals hi ha els quatre del Lluçanès, un d'educació secundària i tres de primària.
Per a la tria d'aquests centres es va tenir en compte la irnpli-
cació d'aquestos amb les TIC i també la distribució geogràfica, intentant que hi haques un equilibri que abastés centres de diferents tipologies i nivells de complexitat. Roser Reixach
Olost edita el número 6 del Pedra de Toc
Olost.- En el sisè número del butlletí municipal Pedra de Toc, editat aquest mes d'agost, s'hi poden llegir les habituals informacions sobre les actuacions de l'equip de govern municîpal i sobre les sessions de Ple. A banda d'aquest apartat, s'informa de les diferents associacions locals, amb notícies sobre el Casal d'Avis, el Casal d'Estiu, els Collonuts, la Comissió de Festes de Santa Creu i els
Cremats d'Olost. Hi ha també informacions relatives ala Biblioteca, a l'àmbit educatiu, al temps consells, opinions i imatges antigues, a la contraportada. L'apartat de l'entrevista recull les opinions els records del Cuca, coincidint amb els 30 anys de la seva participació en una expedició que anà a Makalú, a la serralada de I'Himàlaia, la cinquena muntanya més alta del món. VwL
L'lES Castell del Quer serà un dels centres piots Jla rella-Arxiu
Alguns eren centenaris
A Olost, talen els plataners per urbanitzar
un tram de la carretera de Gironella
Olost.- Al tram de carretera de Gironella, al seu pas per Olost, que va de l'alçada de l'església fins al trencant del nou polígon industrial, han començat les obres d'urbanització, que consten de fer nou el clavegueram, l'enllumenat i les voreres, posar mobiliari urbà i asfaltar de nou una part del ferm.
Aquesta obra, segons informa el butlletí municipal "Pedra de Toc", ha estat atorgada a l'empresa Castellot, per un valor de 312.000 euros.
Allò que més impacta de l'obra és la tala de la quasi totalitat dels plataners que ombrejaven caracteritzaven l'entrada del poble per aquest cantó, donant, en l'actualitat, un aspecte del tot diferent.
Segons informacions que publica El 9 nou en el número corresponent al passat divendres, dia 25 d'agost, l'alcalde d'Olost, Josep M. Freixanet, ha declarat que les obres són per "dignificar" l'entrada del poble, malgrat que alguns dels plataners eren centenaris. Segons Freixanet, "era impossible de mantenir-los, donat que les arrels havien fet malbé voreres clavegueres". Un altre dels arguments recollits a l'article del setmanari osonenc, signat per Anna Gorchs, era que "dificultaven la visibilitat als vehicles que sortien del polígon industrial". Freixanet afirma que seran substituïts per alzines, "arbres que donen un aire de ruralitat neteja".
L'entrada d'Olost s'ha quedat sense arbreslla rella
A banda de les crítiques que sembla que ha suscitat l'acció per part del grup de CiU, a l'oposició, alguns veïns del
poble d'altres pobles de la comarca han manifestat sorpresa i malestar per l'acció. VwL.
FESTA MAJOR SANTA CREU DE JUTGLARS
De I'll al17 de setembre
Dilluns 11 de setembre
A les 8 del matí, 2a Caminada Popular, cal portar esmorzar i se serviran begudes.
A les 2 del migdia, a la Plaça, Dinar Popular. Seguidament, BINGO de sobretaula. a continuació, a les 6 de la tarda, a la plaça, ball de tarda amb l'orquestra "CADILLAC"
Dijous 14 de setembre
A les 12 del migdia, Ofici Solemne. A les 6 de la tarda, allocal Sociocultural, ball amb "JORDI BRUCH"
Dissabte 16 de setembre
A les 11 del matí, activitats lúdiques per a la mainada.
A les 5 de la tarda, a la Plaça, espectacle infantil de malabars amb "DISCO BABY" i, seguidament, "XOCOLATADA POPULAR"
A les 11 del vespre, a la Plaça, Correfoc a càrrec dels "CREMATS D'OLOST".
Seguidament, disco mòbil amb FEM FESTA, al local Sociocultural
del2006
Dumenge 17 de setembre
A les 11 del migdia, Ofici Solemne cantat per la CORAL NOVES VEUS D'OLOST.
I seguidament, a les 12, Sardanes a càrrec de "LA PRINCIPAL DE BERGA"
A 2/4 de 6 de la tarda, al local Sociocultural, ball amb "LA FAMíLIA SERRALLONGA"
Agraïments:
Escorxador Frigorífic d'Avinyó Queviures La Cooperativa
Continua l'enrenou per les declaracions de Freixanet sobre el Centre de dia
Reunió al més alt nivell per intentar trobar una dinàmica de treball conjunta a nivell comarcal
Prats de Lluçanès com Olost porten a terme iniciatives per atendre a les persones amb aquestes necessitats, gràcies a la realització de diversos tallers terapèutics. Segons Boixadé "cal partir d'aquestes iniciatives i del projecte inicial del Consorci del Lluçanès per definir el model de funcionament d'aquest servei".
El president del Consorci i alcalde d'Olost, Josep M. Freixanet, la Cap de Serveis socials del Consorci, Eva Boixadé. A la dreta, l'escola d'Olost que podria convertir en Centre de Dia/la rella
Llu�anès.- El passat dijous 24 d'agost es va celebrar una reunió en la quals hi van participar els alcaldes d'Olost i de Prats de Lluçanès, així com els regidors de serveis socials d'aquest municipis. La reunió la va convocar Eva Boixadé, responsable de l'Àrea d'Atenció a les Persones del Consorci del Lluçanès, per tractar diferents àspectes relacionats amb l'atenció a les persones amb dependència del Lluçanès. Segons Boixadé "existia el comprimís de reunir-nos des de feia temps, però la notícia sobre la creació d'un centre de dia a Olost va ser el detonant d'aquesta reunió".
dels assistents per tal de decidir com cal configurar un servei d'atenció a les persones amb dependència a nivell de la comarca. En aquest moments tant
També se subratlla que això s'ha de fer forma consensuada, de manera que els diferents municipis tinguin clar de quins servies poden disposar.
AI llarg d'aquest mes de setembre es celebrarà una nova reunió per tractar sobre aquestes qüestions. Red.
Segons la mateixa responsable aquesta trobada va ser molt positiva perquè es va posar de manifest la voluntat de diàleg per part
CANSALADERIA et (/Jan �t
A. BADIA
BOTIFARRES ARTESANES
Ctra. de Manresa, 20 T.: 93 881 92 50 08279 - Sant Feliu Sasserra
8 de setembre del 2006
el racó de la feina
(930 SSO S2 Si)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
(RF/2-162) Oficina tècnica ogroindustriol necessito persono amb coneixements d'Autocot per legalització d'activitats.
1: 93 887 07 62.- Horari, de 8 a 13h.
(RF/I-162) Treballo des de cosa. Empresa d'alimentació busco persones que vulguin guanyar uns cèntims extres. Compatible amb altres activitats. 1: 93 492 74 96/www.tuempleoencoso.com
(RF/I-160) Es busco persono per treballar en un magatzem, per portar carretillo elevadora. 1: 93 856 02 28 / 630 60 62 18.
(RF/2-159) Restaurant del Santuari dels Munts busco cambrers per ols cops de setmana. Amb experiència i cotxe propi.
1: 93 852 77 42.
(RF/I-159) Restaurant del Santuari dels Munts necessito personal de netejo. Horari a convenir. Amb cotxe.
1: 93 852 77 42.
(RF/1-158) Es busco xofer per conduir polo carregadora per manipulacions de troncs.
1: 630 60 62 18.
(RF/2-l56) Busquem uno persono per treballar mitja jornada, motins, de 8 a I, per cuidar truges i porcs. 1: 639 34 31 82.
Ofertes
(RF/2-l58) S'ofereix persono jove per fer de congur els mesos d'estiu. 1: 630490609.
• (RF/1-15]) S'ofereix persono per fer reparacions elèctriques i d'aigua. 1: 615 05 04 32.
(RF/5-155) Llicenciada, amb experiència, s'ofereix per donar classes particulars -primòrio, ESO botxillerot-, també a l'estiu, i em desplaço a domicili.
1: 659 79 20 19.
(RF/4-l55) Noia s'ofereix per fer classes de repòs d'anglès o de conguro 1: 639 56 20 82.
• (RF/3-155) Matrimoni busco feina a masia restaurant de muntanya o còmping. Sou i dormir.
1: 656 66 54 60.
(RF/2-l55) Pastisser ortesò busco feina per hores o cops de setmana. Sr. Puig.
1: 625 59 63 28.
(RF/I-155) Busco feina de cuiner o el que sigui.
1: 636 12 40 34.
Previst
per a la tardor
Sant Martí d'Albars reforma les antigues escoles per fer un
local social
mentre que la resta els posarà el mateix ajuntament. La reforma ja havia estat sol-licitada fa anys conjuntament amb el local que hi ha la Blava, però fins fa poc temps no va estar concedida la subvenció.
Ramon Erra, alcalde de Sant Martí d'Albars, ha explicat que aquestes obres suposaran una notable millora per al municipi, ja que es comptarà amb dos locals per als veïns, un a la Blava, més gran i adequat per a la festa major altres espectacles de gran format aquest altre de dimensions més reduïdes a Sant Martí, que permetrà reunions trobades veïnals diverses.
L'edifici d'aquestes antigues escoles es trobava en desús feia anys, segons recorda Erra es devia tancar fa trentacinc o quaranta anys. Des de llavors ha estat utilitzat esporàdicament en cas de mal temps per part dels veïns, també havia estat temporalment seu de l'associació Solc, música tradició al Lluçanès. R.R.
Sant Martí d'Albars.- A la tardor la Diputació de Barcelona, es preveu que acabin les obres de reforma de l'edifici de les antigues escoles del nucli de Sant Martí d'Albars, situades vora l'església parroquial. Una vegada enllestides, aquest local serà la seu social dels veïns del seu entorn. Aquestes obres que s'estan fent, que van començar a finals del mes de maig, han consistit en arreglar la teulada, millorar el terra i refer de nou els lavabos, a part de construir-hi una llar de foc que serà la base de la calefacció. A més es farà un repàs al tancament de les finestres i s'hi posaran porticons de fusta. Juntament amb el local també s'està árranjant la pista poliesportiva que està al costat que es trobava fa anys en desús pel seu mal estat. S'hi està fent nova la pavimentació i s'hi posarà de moment una xarxa per a jugar a tennis, a part d'unes porteries a la zona d'herba, a més s'hi col·locarà una tanca de protecció a tot el voltant. El total d'aquestes obres puja a 67.000 euros, 60.000 dels quals han estat aportats per
El nucli de Sant Martí d'Albarslla rella-Arxiu
Va ser una de les set parelles
retingudes al Congo
La pradenca Pilar Orriols aconsegueix
portar la seva filla adoptiva després de vint-i-quatre dies de malson
L'Esquirol (Osona).-La pradenca Pilar Orriols, que resideix actualment a l'Esquirol, amb el seu marit Josué. Palacios, va ser una de les afectades pels problemes burocràtics a l'hora de portar la seva filla adoptiva que van anar a buscar al Congo el passat 4 d'agost. Juntament amb unes altres sis parelles, tenien tots els tràmits legals, tant de la Generalitat de Catalunya com del govern del Congo per a dur a terme l'adopció, que havien gestionat a través d'una ECAI (Entitat Col-laboradora d'Adopció Internacional) del Departament de Benestar Família de la Generalitat de Catalunya. Aquesta entitat,
SANT FELIU SASSERRA
CELEBRA LA FESTA DEL CENTENARI DE LA BEATIFICACiÓ DE SANT PERE ALMATÓ.
El diumenge 27 d'agost, a les 11 del matí a l'Església
Parroquial de Sant Feliu Sasserra, es va celebrar una missa en honor de Sant Pere Almató-sant del poble-, amb gran afluència de públic.
Durant l'estimació a la relíquia es van repartir estampes del sant en record del centenari de la seva beatificació. A més a més, la missa va estar acompanyada per la Cobla Genisenca. Més tard, la Cobla va tocar per fer la dansa del treure ball davant la casa on va néixer el sant,a la zona del Pas Nou, tot seguit, va haver-hi sardanes per a tothom. A les 6 de la tarda, a l'Ateneu, va haver l'espectacle d'humor amb l'Esplai Navarcles, que va representar "La Marieta el Lucas".
Organitzat pel Consell
ADIC, acreditada l'any passat per la Generalitat, tenia gestionades una adopció a Kinshasa (República Democràtica del Congo) sis a Brazzaville (República del Congo). Orriols ha explicat que quan ja portaven quinze dies convivint amb els nens respectius, les autoritats de l'ambaixada espanyola els van posar un munt de traves per evitar que se'ls poguessin endur amb ells. Reclamaven uns documents que en alguns casos no van poder aclarir mentre que a altres els rebutjaven directament l'expedient d'adopció. En concret a Orriols Palacios els deien que no portaven cinc anys de casats, un requisit que havien
Parroquial, Centre Social l'Ateneu i Ajuntament. E.P.
CONVIVÈNCIES A ALPENS
FESTA DE LURDES A PRATS.
Un centenar de persones entre malalts voluntaris van participar entre el 6 el 13 d'agost en les convivències organitzades per l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lurdes a la casa dels germans camils a Alpens.
Durant tots aquests dies van compartir activitats diverses amb jocs que alhora es van organitzar com a taller de memòria i a més altres tallers de pintura, pastisseria o xerrades. Aquestes convivències se celebren a Alpens des de l'any 1970 van destinades especialment a malalts o persones discapacitades que així surten uns dies de la monotonia diària.
A part, el darrer cap de setmana d'agost es va celebrar a Prats la festa anyal del
superat al demostrar que feia anys que convivien junts que els tribunals del Congo van reconèixer.
Quan van veure aquest panorama, es van decidir, juntament amb les altres parelles, a passar la notícia als mitjans de comunicació sembla que d'aquesta manera la pressió diplomàtica des de Madrid va fer que finalment els donessin el permís per sortir amb la seva filla cap a l'Estat espanyol. La nena, de nom Grace, farà dos anys, com els altres que van adoptar les parelles restants, procedeix d'un orfenat.
Els tràmits d'adopció els van començar fa un any el passat mes de maig els van fer
Santuari de Lurdes recordant enguany el 125è aniversari de la primera pedra que es va posar per a l'actual edifici. Pregàries, una processó la missa exterior el diumenge, amb un acte de cloenda a la
l'assignació corresponent enviant-los la foto de la nena. El que havia de ser un viatge simplement de tràmit es va convertir doncs en un malson que va durar vint-i quatre dies.
Tot aquest afer ha enterbolit les relacions entre l'ambaixada espanyola i el govern català, amb acusacions des d'ADIC de voler-los desacreditar per estar reconeguts legalment per la Generalitat. De moment a Catalunya han decidit suspendre els processos d'adopcions pendents al Congo fins que puguin parlar amb el Ministeri d'Exteriors, aclarir els mecanismes de relació entre aquest i les ECAI. R.R.
tarda van ser els actes on hi van ser presents un bon nombre de feligresos. Com altres anys es va repartir un tríptic commemoratiu amb el repàs a les darreres obres fetes al santuari. R.R.
Puericultura
MAJOR, 44, bis T.: 93 850 81 92
PRATS DE LLUÇANÈS
Gran èxit de públic 13a trobada d'acordionistes a Perafita
Perafita.- Fa més de 25 anys que Ros Meliton (Joan Torruella) organitza trobades d'acordionistes i en fa més de 50 que va entrar en el món de la música, just quan ell tenia tan sols 11 anys. Ha passat per grups com Bisaura del Ter, Amics del Terri, Ros Meliton & Candi els darrers quatre anys el podem trobar a Meliton Dinàmic Grup. A més de participar en trobades de reconegut nom n'ha organitzat per nombrosos llocs de la Catalunya central, llocs com: Llaers (el seu poble natal), Coll de Condreu (essent aquesta la més important), Els Munts, la Corba, Sant Cristòfol, Sant Maurici, Sant Jaume de Fronanyà i sortint una mica del seu territori habitual, Llançà, on explica que s'hi van reunir, com a públic, més
de 4.000 persones. Meliton comenta orgullós que en les seves trobades hi van partielpar músics que han aconseguit un nom, com Jordi Bruch, Manel López o Jordi
Soler. Si se li pregunta què és el que el motiva a organitzar aquestes trobades explica que es tracta de donar "veu" a aquells que toquen l'acordió a casa, perquè puguin disfrutar del que dóna el públic l, acaba dient que és un lloc on es creen vincles d'amistat, en definitiva, un
lloc de trobada.
Tretze anys enrere va proposar a l'ajuntament de Perafita la idea d'organitzar una trobada d'acordionistes, davant l'acord de l'ajuntament es va decidir organitzar-ho coincidint amb l'arrossada de Stant Ramon que s'acostumava a fer, d'aquesta manera s'asseguraven una mínim de públic. Tot que el dinar es va deixar de fer, la trobada d'acordionistes es va seguir celebrant, fins arribar a la tretzena edició d'enguany. Comenta també
que alguns anys s'han trobat amb "mal temps", la pluja d'agost, ho han hagut d'ajornar tot que també afegeix que la festa sempre ha anat a més (en referència a la quantitat de públic), aquest any de manera més accentuada. Així doncs, un any més, la trobada d'acordionistes va amenitzar l'última tarda de diumenge del mes d'agost. A l'escenari hi pujaren 16 artistes, la majoria d'ells solistes d'entre 35 75 anys, amb l'excepció del trio Surti com surti (música tradicional de muntanya) que, tot faltar un membre del trio fou Joan Torruella que el va substituir, i Meliton Dinàmic Grup que van ser els encarregats (com és habitual en les trobades abans esmentades) de tocar el ball que tancava la festa. M.V.
Segons dades de l'Observatori del Mercat del Treball
L'atur disminueix al Lluçanès durant el segon trimestre d'enguany
Lluçanès.- Segons dades extretes de l'Observatori del Mercat de Treball d'Osona, al Lluçanès l'atur ha disminuït durant el segon semestre del 2006. El Pacte Territorial per a l'Ocupació al Lluçanès té un comportament força diferent al de la resta d'Osona, perquè en aquest cas el nombre de persones aturades ha disrninun molt, sobretot els homes. Aquest descens és el principal responsable de que el Lluçanès registri les taxes d'atur més baixes de tot Osona essent la masculina d'un 3'64% la femenina d'un 11 '8. En general a la comarca d'Osona ha incrementat el nombre de persones aturades
fins al punt que la taxa d'atur de la comarca ha igualat la taxa d'atur catalana durant el darrer mes de juny.
En relació amb les dades del mateix període de l'any 2005 l'atur al Lluçanès ha disminuït en tots els sectors a excepció de l'agricultura. El sectors que han generat més ocupació són el de la indústria, seguit dels serveis de la cosntrucció.
En el període descrit el municipi d'Olost presenta una taxa d'atur del 12'80% la més elevada del Lluçanès, seguida per Sant Bartomeu del Grau i Perafita. Els municipis d'Alpens, Lluçà Santa Maria de Merlès són els que regis-
tren menys persones aturades.
A tots els municpis de la comarca l'atur femení és força més elevat que el masculí, el mateix que succeeix a la resta de Catalunya. M.S.S.
N'informava un butlletí de propaganda del Departament
El Departament de Salut de la Generalitat preveu fer el CAP
nou a Prats de
Lluçanès
Les dependències actuals del CAP a Prats de L1uçanèslla rella-Arxiu
Prats de Lluçanès.- Segons apareix en una publicació editada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que es distribueix encartada en diferents mitjans de cornunicació escrits, el Departament té previst de construir un nou Centre
d'Assistència Primària -CAPa Prats de Lluçanès, amb un cost d'1.418.652,00 euros.
Aquesta obra figura en l'esmentada edició de propaganda del Departament en l'apartat de "Compromís de futur" per a obres de la Catalunya Central.
L'ajuntament de Prats de Lluçanès ja ha informat en alguna ocasió de l'interès del Departament per fer aquesta obra fins tot s'han plantejat algunes opcions a nivell de locals, com ara el Centre Cívic, l'antiga caserna on avui hi ha les associacions. VwL.
Notícies
INICI DE LES OBRES DE LA SALA POLIVALENT DE LA TORRE D'ORISTÀ.
Recentment s'han iniciat les obres per construir la sala polivalent de la Torre d'Oristà, amb un pressupost de 360.000 euros. Segons el projecte el termini establert per posar en funcionament la nova Sala és de mig any. Està previst que aquest equipament disposi de dos espais. D'una banda un espai gran on hi haurà un escenari i una barra de bar per altra banda es disposarà d'un espai més petit que s'habilitarà per fer-hi gimnàstica. M.S.S.
"JO TAMBÉ VULL UN ESTAT PROPI"
Neix una proposta pionera per demanar un estat propi per als Països Catalans per iniciativa del blocaire maresmenc Xavier Mir (http://blocs.mesvilaweb.cat/ xmir).
Aquest dilluns dia 4 de setembre es va engegar una campanya sobiranista a la xarxa que consisteix en demanar des dels bloc personals d'interent un estat independent per als Països Catalans.
La qüestió és que durant la setmana del quatre de setembre els blocaires titularan els seus escrits amb el lema "Jo també vull un estat propi". En aquests moments són prop de cent els blocaires i llocs web que s'han adherit a la proposta, a més d'organitzacions personalitats (com el filòsof Josep M. Terricabras o l'escriptor Víctor Alexandre).
AI Lluçanès, Isaac Peraire (http://blocs.mesvilaweb.cat/i saacperaire) i Aleix Cardona (http://blocs.mesvilaweb.cat/ aleix) són els blocaires del nostre territori que han anunciat que donaven suport a la idea que escriuran textos durant aquesta setmana amb el referenciat títol. Red.
L'agenda Setembre
Divendres, ª !:!! Torre d'Oristà.- Festa Major.
A 2/4 d'1 del migdia, sardanes i, després, tradicionals rifes. A 2/4 de 5 de la tarda, 3r concurs local de botifarra. A les 7 de la tarda, concert a càrrec d ela cobla-orquestra Cadaqués. A 2/4 d'11 de la nit, ball de Gala amb la cobla-orquestra Cadaqués.
Sant Feliu Sasserra.- Festa Major. A les 6 de la tarda, a la zona esportiva Sant Roc, finals del 4t torneig local de tennis infantil absolut. A les 9 del vespre, a la plaça de l'Església, "Rucs, la maledicció del bruixot", espectacle familiar a càrrec del grup La Pera llimonera. A les 12 deia nit, a l'Ateneu, concert amb els grups Strombers i Gaust, discomòbil amb Sòlid so.
Dissabte,2
!:!! Torre d'Oristà.- Festa Major.
A les 5 de la tarda, 2a gimcana per a petits i grans. A 2/4 d'11 de la nit, "Correfoc" amb els cremats d'Olost. Seguidament, concert amb Ovella Dídac Smarts. Discomòbil amb Fem festa (Entrada gratuïta).
Pinós.- Festa Major. A 2/4 de 10 del vespre, gran revetlla amb l'acordionista Josep M. Costa.
Prats de Llucanès.- Diada nacional. Inauguració de l'exposició "Lluís Companys la seva època: 1182-1940", de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, en col·laboració amb el Centre d'Estudis del Lluçanès. En acabar, picapica per a tothom. A les 8 del vespre, a Cal Bach. L'exposició es podrà visitar fins al 8 d'octubre. Organitza, Àrea de Cultura de I'Ajuntament.
:. Sant Feliu Sasserra.- Festa Major. A les 10 del matí, a la zona esportiva, partits de futbol 7 prebenjamí, aleví i aleví O femení. A les 4 de la tarda, al � Parc dels Castanyers, s; "Juguem jugant!", 5è torO neig local de tennis taula 7è
concurs d epetanca. A les 4 de la tarda, al camp municipal d'esports, futbol femení, a les 6 de la tarda, futbol de 3a territorial. A les 6 de la tarda, a la plaça Major, jocs gegants-inflables amb el grup "La xarranca" (ludoteca mòbil). A 2/4 de 12 de la nit, a la plaça de l'Església, concert "Pep Sala acústic".
Seguidament, a l'Ateneu, disco mòbil amb Sòlid so.
Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).- Sortida de la Colla gegantera de Prats de Lluçanès.
Diumenge, .lQ
Alpens.- Festa de la Gent
Gran. A la 1 del migdia, missa. Sortint de missa, dinar a Prats de Lluçanès (Restaurant Cal Quico). Havent dinat, cantada de cançons festa d'homenatge a Palmira Casimira
Portavella, Montserrat Vilalta
Vila i Salvador Soler Soldevila. Organitza, Associació de Jubilats
Pensionistes d'Alpens. !:!! Torre d'Oristà.- Festa Major.
A les 12, tradicionals rifes de pernils. A les 5 de la tarda, espectacle infantil festa d'escuma amb la companyia Sapastre. A 2/4 de 10 del vespre, ball de fi de festa amb Carles Xandri i K'melot (Entrada gratuïta).
Perafita.- Diada Nacional. Acte comarcal. A les 12 del migdia, parlament a càrrec de l'historiador Joaquim
Albareda, ofrena floral dels ajuntaments del Lluçanès recital de cançó catalana a càrrec del Cor del Grau.
Pinós.- Festa Major. A 2/4 d'1 del migdia, missa solemne a la capella de Ginebret. A les 5 de la tarda, ball amb Jordi Pujols. Hi haurà servei de bar, amb carn botifarra a la brasa.
Sant Feliu Sasserra.- Festa Major. A les 9 del matí, matines geganteres. Sortida del Parc deis Catanyers. A la 1 del migdia, a la plaça Major, tradicional dansa del Treure ball. En acabar, es lliuraran les distincions Puigllussà a les parelles balladores. A
continuació, sardanes amb la cobla-orquestra Blanes. A les 5 de la tarda, al camp municipal d'esports, gran partit de futbol de Festa Major. A les 6 de la tarda, a la plaça Major, audició de sardanes amb la coblaorquestra Blanes. A 2/4 d'11 de la nit, a la plaça Major, concert a càrrec de la coblaorquestra Blanes. Seguidament, a la mateixa plaça, ball de Festa Major amb la cobla-orquestra Blanes.
Dilluns, li Perafita.- Diada Nacional. Presentació del "Llibre de la Candelera", d'imatges de la festa.
Prats de Llucanès.- Diada Nacional. Pedalada popular. A partir de les 8 del matí, inscripcions. A les 9, sortida. Davant del pavelló municipal d'esports. Organitza, Unió Ciclista Lluçanès. Prats de Llucanès.- Diada Nacional. A les 12 del migdia, davant l'estàtua de Rafael Casanova, parlament ofrenes florals d'entitats ajuntament. A les 5 de la tarda, a la plaça de la Roca Xica, sardanes amb la cobla Popular. Organitza, Àrea de Cultura de l'Ajuntament.
Sant Feliu Sasserra.- Festa Major. A les 8 del matí, Pujada de la senyera al Serrat Llobater. Sortida del Parc dels Castanyers. Organitza, Club Excursionista Bandolers. A la 1 del migdia, a les piscines municipals, celebració de la Diada Nacional de Catalunya amb la participació de la Coral lectura de poemes. Seguidament, vermut popular. A les 6 de la tarda, a l'Ateneu, teatre, amb el grup "G.T. Centre Parroquial", de Monistrol de Calders, que representarà l'obra Criatures del grup "T de teatre". A 2/4 de 12 de la nit, a l'Ateneu, Ball de Confetti amb el grup el Tren de la Costa. Santa (reu de Joglars.- Festa Major. A les 8 del matí, 2a caminada popular. A les 2 del migdia, a la Plaça, dinar popular. Seguidament, bingo
8 de setembre del 2006 de sobretaula. A les 6 de la tarda, ball amb l'orquestra Cadillac.
Santa Eulàlia � Puig-oriol.- Diada Nacional. Arrossada popular, al Local social. Organitza, Ajuntament.
Dimarts, il
Sant Feliu Sasserra.- Festa Major. A la 1 del migdia, al Parc dels Castanyers, Dinar popular (venda de tiquets, durant la Festa Major, al bar de l'Ateneu). Seguidament, ball amb Jordi Bruch.
Dijous, 14
Santa (reu de Joglars.- Festa Major. A les 12 del migdia, Ofici Solemne. A les 6 de la tarda, al local sociocultural, ball amb Jordi Bruch.
Divendres, li
Prats de Llucanès.- Posada a la venda de les entrades per al concert de Lluís Llach del 15 d'octubre. Oficina de Turisme (Cal Bach).
Dissabte, li
Santa (reu de Joglars. - Festa Major. A les 11 del matí, activitats lúdiques per a la mainada. A les 5 de la tarda, espectacle infantil de malabars amb Disco baby. Seguidament, xocolatada popular. A les 11 de la nit, "Correfoc" amb els Cremats d'Olost. Seguidament, discomòbil amb Fem festa, al local sociocultural.
Diumenge, 17
Prats de Llucanès.- Festa de la gent gran. A les 12 del migdia, missa cantada per la Coral Sant Jordi, a l'Església parroquial. A les 2 del migdia, al Pavelló municipal d'esports, dinar. Seguidament, havaneres amb el grup Bergantí. Durant tot el cap de setmana es podrà visitar l'exposició dels Tallers d'Atenció Social al Club de Jubilats Sant jordi. Organitza, Àrea de Serveis socials de l'ajuntament.
Santa (reu de Joglars.- Festa Major. A les 11 del migdia, ofici solemne cantat per la coral Noves veus d'Olost. A les 12, sardanes amb la Principal de Berga. A 2/4 de 6 de la tarda, ball amb la Família Serrallonga.
"A Galícia, el foc ja forma part de la seva cultura i es continuen fent cremes." Vicenf Escrigues i Pere Riba, bombers de Prats de Lluçanès, voluntaris a Galícia.
fiere Riba Vicenç Escrigues, bombers del parc de Prats de Lluçanès, van formar part del centenar de bombers de Catalunya que van viatjar a Galícia per ajudar com a voluntaris en les tasques d'extinció dels incendis forestals que durant el mes d'agost van cremar unes 80.000 hectàrees d'aquesta Comunitat.
El comboi, format per una vintena de dotacions terrestres i dos helicòpters, portava tot l'equip logístic necessari per poder funcionar de forma autònoma.
- Quants dies hi vàreu ser?
-v En total6 dies, 5 d'ells treballant en l'extinció d'incendis a La Corunya, Orense Pontevedra, en els focus més importants. Ens allotjàvem a l'escola de policia d'Estrada, a tocar de Santiago de Compostela.
- Com treballàveu?
-P. Treballàvem tot el comboi plegats amb el sistema que utilitzem aquí. AI matí, la Junta de Galícia i els nostres comandaments decidien a quin foc havíem d'anar entre les 9 10 del matí entravem en acció no paràvem fins que el foc s'apagava. Solíem plegar pels volts de la 1 de la nit perquè allà, a la nit, no s'apaga foc.
- Voleu dir que tothom se n'anava a dormir?
- V. Un cop extingit el foc ens feien plegar no quedava ningú a controlar ni els nostres focs ni els dels altres. Les condicions climàtiques d'aquell país fa que si a mitjanit hi ha algun bosc en flames, a la matinada les baixes temperatures i la humitat les esmorteeixen però degut a la sequera d'enguany, al migdia, quan el sol era fort, aquell bosc es tornava a escalfar i com que no s'havia apagat ni remullat tornava reproduir-se.
- De fet, tenen un clima i uns boscos força diferents als nostres!
- P. Allà és un altre país i una altra manera d'entendre el bosc. Nosaltres vivim en un país amb un bosc mediterrani molt inflamable i amb molta càrrega de foc. Allà la mateixa càrrega de foc porta molta humitat i l'afectació no és tan important. Segons els nostres tècnics, un sotabosc cremat pot
quedar regenerat en dos anys, aquí n'han de passar deu.
En un país d'aquestes característiques no se li dóna tanta importància a un foc forestal. Per mi, el foc ja forma part de la seva cultura i es continuen fent cremes, tant de neteja com per renovar pastures.
- Però si pateixen incendis voldrà dir que alguna cosa haurà de canviar!
- P. La consciència que aquí tenim davant dels incendis forestals allà no hi és perquè fins fa poc no la necessitaven això fa que tampoc s'hagi fet prevenció ni es compti amb mitjans per extingir-los. Si tan sols al moment de veure un foc forestal hi pogués anar un vehicle que en mitja hora pogués tirar aigua, no se'ls farien grans.
De bombers amb competència forestal no n'hi ha. A l'estiu lloguen brigades pels focs forestals i compten amb poc material tècnic per fer front a gaire incendis.
V- Temps enrere havien tingut algunes tongades de focs importants que va fer que incrementessin les mesures de prevenció i posessin guaites forestals però quan van tornar a passar uns anys de calma ho van tornar a reduir.
- A més de la sequera i la poca consciència al risc d'incendis, hi ha algun altre factor que pugui haver influït?
P. Uns boscos molt bruts que ens impedien passar i una xarxa de camins forestals molt deficients.
V De totes maneres, diuen que cada any tenen molts focs en un país tan verd si que' és molt sospitós. Per molta sequera que tinguin, tenen un tipus de vegetació difícil de cremar i uns focs amb poca dificultat a l'hora d'extingir.
- S'ha parlat molt sobre qui podia provocar els incendis. Què es respirava entre
la gent?
-
P- No varem parlar més que amb alguns pagesos que havien estat quatre dies apagant foc perquè se'ls cremava la finca ens comentaven que havien agafat alguna persona amb problemes de salut mental a d'alcoholisme.
- Es coneix la figura del voluntari com coneixem aquí?
- V Tal com estem acostumats aquí que quan hi ha un foc surten molts voluntaris per ajudar, hem de dir que als llocs on vàrem treballar no ho vàrem veure enlloc.
-P. La gent es mou quan el foc arriba a casa seva a a les finques de pagès. Mentre el foc crema al bosc se'l deixa fer.
Una altra de les coses que ens va sobtar va ser que, per part dels reporters, a cada focus d'un mateix foc se l'anomenava com si fos un incendi diferent. Ens hem quedat amb el dubte de si tots es comptabilitzaven de la mateixa manera.
- Si la pluja no hagués fet acte de presència què podia haver passat?
- P. Nosaltres dia abans de la pluja ja no teníem cap més foc per anar.
- D'aquesta vostra primera experiència com a voluntaris, què en destacaríeu?
- V. La companyonia que hi va haver entre nosaltres. Aquí tampoc tenim maneres de tenir aquesta convivència perquè quan acaba un incendi t'envien cap al parc i no hi ha contacte amb tants bombers alhora si no és per treballar. Allà fèiem pinya, convivíem entre tots ho fèiem tot.
- I què us va motivar d'apuntar-vos?
-v Des del moment que vam decidir fernos bombers, vol dir que ja és una cosa que es porta a dintre quan un bosc crema et fereix la sensibilitat. Cal dir que al nostre parc - com en els altres parcs- varem ser molts els que ens varem apuntar de voluntaris però es va haver de fer un sorteig.
- P. Jo ho vaig viure com un problema que tenia aquella gent però que sol no hi podia fer res. Quan la Generalitat va dir que hi posava els mitjans, vaig pensar que era el moment d'anar-hi.
Glòria
El conte del drac
Temps era temps que en una mitja comarca anomenada Lluçanès, hi havia un drac molt poderós que no acabava mai la gana s'anava empassant milers i milers de tones de tota mena de residus; d'hospitals, fangs (no el de fer ceràmica), desinfectants, detergents, productes químics tòxics, deixalles dels escorxadors, depuradores, i qui sap què més! Va acompanyat d'un exèrcit d'insectes que s'encarreguen d'escampar el que excreta pels voltants del seu cau.
El Drac menja molt, no en té mai prou. El pitjor és quan fa el rotet, és més catastròfic que una flamarada, d'allà en surten unes pudors que ens fan córrer a tots els qui estem en el seu camí, donat expulsa un pilot de porqueria, quines bafarades!!! Ens envia microbis, malalties greus, malalties cròniques, mal humor però no ens podem queixar, és d'una generositat sens fi, no acaba mai els rotets. Algun cop sembla que ha marxat, no ens deixem enganyar, està fent la migdiada. Ah! de tant en tant ve a buscar a algun veí dels nos-
tres, és el tribut que paguem per poder viure prop seu adéu veí.
Jo sols demano que d'una vegada es faci la justícia divina i que la propera víctima del drac sigui algú d'aquests que el va deixant en llibertat i permetent que encara avui en dia existeixin dracs com aquest, aleshores sabran què se sent quan estàs marcat per ser el proper. Com no podem demostrar com se'ns menja, deixem-lo doncs, que vagi fent, aviat no en quedarà cap per cruspir-se.
Nota de la redacció
Aprofito per felicitar als nostres amics de Lleida, rodalies de Maldà, als que ens van venir a veure a Belianes sobretot, per la seva empenta per haver evitat tenir prop un drac tan fastigós i criminal com el nostre. Potser si li donem molt de menjar arribi a rebentar d'una puta vegada per fi podrem viure en pau i així sanarem; mentre ens segueixi amenaçant no estarem mai curats.
Trinitat Garcia
Santa Creu de Jutglars
Les cartes articles d'opinió que s'adrecin a aquesta secció per ser publicats hauran d'anar degudament identificats amb nom cognoms, adreça, població, telèfon o correu electrònic document d'identitat de l'autor o autora. Només així, la rella assumirà la seva publicació, apareixent sempre amb el nom i els cognoms i la població o càrrec o representació de l'autor o autora. Només es publicaran escrits en aquestes condicions, excepte els que vagin signats per entitats degudament acreditades i amb un nom d'una persona responsable. Els escrits es poden adreçar a la rella per carta postal (la rella, Major, 51, baixos. 08513-Prats de Lluçanès), per fax (9385082 81) o per correu electrònic (solc@pangea.org)
Carta oberta al lluís llach
Lluís, Tinc nou anys menys que tu es podria dir que des d'aquella llunyana tardor del 1974 en què et vaig veure i escoltar per primera vegada a la Sala Loyola de Manresa, m'has anat acompanyant d'una manera o altra fins ara. Era l'època en què encara portaves teloner -el Ramon Muntaner en quest cas- i deies allò que la cançó catalana tenia dos problemes: un el que tots vosaltres sabeu l'altre els pianos. Es veu que el piano de la sala no reunia les condicions òptimes per fer un recital. Des de llavors molts han estat els concerts en què t'he pogut gaudir: Barcelona, gener del 76 (el segon dia), el camp del Barça, L. de no tan memorables, els que feies a prop d'on jo he viscut tots aquests anys: a Vic, a l'Atlàntida, (amb el famós episodi del trencament de la porta de vidre), dic famós perquè en tots els anys que he viscut a Vic m'he trobat diverses persones que quan ha sortit el tema ens hem dit: ah! així tu també hi eres? A Moià, en un parc públic, Guardiola de Berguedà, al ja desaparegut cinema Sidney, de Manlleu, al Cirvianum de Torelló (en tinc diverses fotografies), Manresa, al pavelló, Roda de Ter (organitzat pels insubmisos amb l'emocionant presència del Miquel Martí Pol), alguns altres que ja ni
recordo i l'últim, farà uns dos o tres anys, també al cinema Vigatà de la capital d'Osona.
No cal dir que he anat comprant tots els teus discos i gairebé totes les biografies, soles o compartides que s'han anat publicant. Des d'aquella "Nova cançó" del Jordi Garcia Soler, de l'any 1976, fins al "noi de Cal Vall", de l'any 2004, passant per "l'avi Siset", del teu amic Ponç Feliu, també de l'any 2004, que encara que no és una biografia forma part del teu entorn més proper. He parlat de tu sempre que he pogut, fins tot amb el notari de Vic i soci teu a les caves de Porrera, Enric Costa, amb qui he de tenir-hi tractes per motius professionals, i que per cert em va dir que el "noi" de Cal Vall s'havia d'haver dit el "xiquet" de Cal Vall. Durant una temporada vaig formar part deis que s'autoanomenen L1uistaires a lnternet, però ho vaig deixar perquè, amb tots els respectes, el seu funcionament no m'acabava de convèncer. Parlant de Porrera, vaig insistir als meus companys d'excursions amb moto que una de les que fem periòdicament fos en aquella vila del Priorat. Va ser l'última de la temporada passada, era el mes de novembre feia un fred que pelava. Sort del dinar en "lo Casinet" que ens va animar un xic.
Diada Nacional: participa!
Com tots sabem, aquella derrota contra Felip V I'll de Setembre de 1714 va significar tant per Catalunya que aquest dia n'ha esdevingut la diada nacional.
Però no celebrem la derrota, no, sinó que la recordem per tal d'evitar que succeeixin esdeveniments similars i cornmemorem aquells fets. És per això que molts catalans catalanes lluitem i lluitarem per recuperar la independència que Felip Vens va negar farà trescents anys. Però per lluitar cal més participació Cal que tots els catalans
siguem una massa sòlida activa. Cal anar més enllà de vestir roba amb icones o lemes que reclamen independència. Des del nostre punt de vista caldria que més jovent anés més enllà de l'aparença i omplís amb accions tots aquests enunciats i símbols, com són l'estelada, tan pròpia de l'independentisme català.
Des de les JERC treballem per aconseguir aquests objectius nacionals molts d'altres de caire social. A més, les Joventuts d'Esquerra Republicana de
Quan vaig sentir a dir que et retiraves, naturalment vaig entendre que amb el darrer recital del Vigatà, aquell que amb un altre "fan" com jo i les nostres respectives, una hora mitja abans del recital ens vam creuar amb tu davant del cinema, ens vam mirar no vam gosar dir-te res (amb el meu company vam exclamar com dos adolescents: ens ha passat per davant "el mestre" i no hem sigut capaços de dir-li res), doncs que amb el darrer recital del Vigatà es tancava un cicle important de la meva vida.
Després vaig llegir a la premsa comarcal que et retiraves d'Osona amb un recital a Centelles. Vaig dir-me que no hi vindria i que jo ja t'havia acomiadat. Però, oh sorpresa! L'altre dia m'assabento que faràs un darrer recital, no a Osona, però sí al Lluçanès i al meu poble: Prats de Lluçanès. Què més rodó per dir-te adéu, un recital al meu poble. Lloc on no hi has actuat mai. Recordo alguns intents no reeixits de la comissió de la Festa Major dels anys vuitanta.
La fidelitat a vegades té aquestes recompenses.
Atentament,
Pere Vila
Prats de Lluçanès. Setembre del 2006
Catalunya al Lluçanès hem anat creixent i tenim moltes ganes de moure fitxes i continuar creixent: entre tots ho aconseguirem!! Si ets jove i t'agradaria formar part de la nostra organització no dubtis a posar-te en contacte amb algun membre de les JERC Lluçanès o informa't a la nostra pàgina web: www.jerc.cat
Per l'Onze de Setembre, i durant l'any, cap renúncia, cap submissió: SOCIALISME I INDEPENDÈNCIA.
JERC Lluçanès
8 de setembre del 2006
De nou, problemes d'aigua
Hem tornat a veure els problemes d'abastament d'aigua als municipi de la Vall de Merlès, i I' ús de cubes per trasportar-ne als pobles més castigats per la sequera. Aquesta imatge la continuarem veient en els propers anys sinó es fa cas als advertiments que la riera de Merlès no és suficient per garantir el subministrament.
Un any més, és el tercer, s'ha deixat gairebé seca la riera de Merlès. Una riera protegida que no pot donar més aigua que la que porta. El municipi de les Llosses també ha tingut problemes i l'agafa molt més amunt. I és que el règim de pluges és va fent més i més irregular i el consum augmenta brutalment. És evident que la decisió de dependre d'aquesta riera per part dels municipis de la Vall de Merlès no fou la més adequada. I portarà més problemes i més greus.
La famosa bassa de 120 milions de litres tampoc serà la solució. Ja ho he dit diverses vegades, sobretot perquè es va vendre com un dipòsit per 3 o 4 mesos quan justament reservarà aigua per uns 20 dies.
Però és que a no gaire tardar qualsevol persona denunciarà l'excés de captació d'una riera protegida pot intervenir el fiscal de Medi Ambient portar la Mancomunitat davant els tribunals per delicte ecològic, amb les conseqüències polítiques econòmiques que se'n puguin derivar. Mala cosa mal plantejament. És cert que la culpa d'aquesta planifi-
cació no ha estat només dels ajuntaments. L' ACA hi ha jugat un paper destacat considero que, en bona part, desencertat. Pel cost total que tindrà tot el projecte principal els secundaris s'hagués pogut anar a buscar l'aigua a I' embassament de la Baells. Una reserva més abundant i segura que no pas la de la riera.
Però ara estem on estem i la solució passa per afegir cabals extres de tot arreu allà on es pugui.
Vindrà l'estiu vinent i el problema serà similar al d'aquest any. La bassa solucionarà uns dies el problema, però simplement aparca la gravetat un temps i després retorna. El cost de manteniment també d'unes instal·lacions com aquestes no s'ha estudiat ni valorat prou bé. Alguns pensen que tenir una bassa és omplir-la i anar agafant aigua. Res més lluny de la realitat. S'ha de mantenir, netejar, evitar el creixement d'algues, etc, etc, costos que es pagaran amb els rebuts de consum. Uns rebuts que de ben segur pujaran fortament.
Però el que em preocupa és la dependència de tanta gent d'un cabal tan irregular i insuficient. I em preocupa perquè també m'afecta en tant que alcalde d'un dels municipis per on passa la riera que estic obligat a preservar que també alimenta alguna de les explotacions agràries del terme municipal.
També aquest projecte demostra que no es poden trobar solucions parcials a
temes més globals com és la necessitat d'aigua. En el passat, en temps de CiU, era habitual que cadascú s'espavilés com pogués. Cada poble buscava portava aigua d'allà on li semblava. Aquesta política ha estat nefasta perquè ha trossejat el país i l'ha fet immensament complicat en un tema vital com aquest.
Ara es veuen els problemes que comporta aquesta via individualista i convé passar ràpidament a una altra en què s'encarin les necessitats de manera àmplia i global. Grans projectes, que cobreixen amplis territoris resolguin grans problemes. Els embassaments han de servir als territoris que els acullen. Així es farà ara a la Baells amb Berga, o Avià o alguns altres municipis. així s'hagués hagut de fer a la Vall de Merlès.
Les negociacions propostes varen durar massa anys amb massa incerteses i indecisions. AI final es va optar per una solució còmoda, però faltada de visió de futur. Ja s'estan pagant les conseqüències i més que es pagaran en el futur. Com a mínim que es busquin altres fonts de subministrament alternatiu per evitar una dependència que ja per tercer any consecutiu es demostra clarament negativa.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC.
-Herboristeria -Aliments infantils -Dietètica -Alim. per a celíacs -Aliments biològics -Cosmètica natural -Productes per a -Arornateràpia esportistes -Flors de Bach
La teva
Hípica.- Josep Fusté està en ratxa
Va guanyar a la Sènia i a Lasarte
Prats de Lluçanès.· Per al pradenc Josep Fusté, el mes d'agost va finalitzar seguint amb els seus èxits. El dia 26 va guanyar amb el seu cavall "Tipolino" el Gran Premi de la Sènia, que comptava 2400 metres; aquesta és una victòria de gran valor, ja que la carrera havia estat quanyada durant nombroses edicions per la prestigiosa quadra "Montsià", i Fusté els va trencar la ratxa. Abans, el dia 15 d'agost i coincidint amb la prestigiosa Copa d'or de Sant Sebastià, disputada a l'hipòdrom de Lasarte, Fusté amb el cavall Zarautz va aconseguir la segona posició, del premi Hotel M. Cristina. El jockey pradenc no s'atura i demà dissabte torna a córrer a Lasarte, i el següent cap de setmana començarà a participar en algunes de les curses
de la temporada de tardor de la Zarzuela, a Madrid. Josep Fusté, molt satisfet pels seus èxits acabats d'aconseguir,
mostrava sincers agraïments a la seva família, al Narcís
Posas i l'Antoni Montanyà "pel molt que m'ajuden". I.P.
Futbol.- Igualat derbi de Festa Major
Sant Bartomeu del Grau.' El partit de Festa Major de Sant Bartomeu del Grau va disputar-se entre el conjunt local l'equip de Sant Boi de Lluçanès. Pels grauencs era el primer partit d'una pretemporada en la que també ha disputat un matx contra el Súria -resultat final de 2 a 2, molt bon resultat per l'equip que entrena Santi Cabanasque finalitzarà amb un enfrontament contra el Cantonigròs. Tornant al partit de Festa Major, la victòria va ser per un a zero a favor deis locals, en un partit igualat i fluixet. AI final del partit, els de Sant Boi podien haver remuntat van fer dos pals. En els propers números de la rella, farem un repàs de com afronten els demés equips de la comarca la nova temporada. Red.
Josep Fusté amb el seu cavall, ZarautziFoto: J.F.
8 de setembre del 2006
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
ES VEN
-ES VEN equip de pals de minigolf, per estrenar, a bon preu. T.: 6464562 96. (R62/8).
-VENC pis nou, a Navàs, per estrenar. Amb 3 dormitoris, 2 banys complets, calefacció i aire condicionat. T.: 678 41 3759. (R62/7).
-ES VEN un forn una cuina encimera. Preu, 60 euros. T.: 93 825 11 89. (R62/2).
-VENC 3 bicicletes (2 mountain bike i 1 de criatura). Preu, 120 euros. T.: 93 825 11 89. (R62/1).
-ES VEN moto KTM de 85cc, en molt bon estat. Preu, 2.900 euros. T.: 656 364904. (R61/8).
-ES VEN cotxe Ford Scort dièsel, en bon estat bé de preu. T.: 699 049 559. (R61/7).
-VENC cotxe Megane II 1,9 OCI, de 120 cv 12/2002, amb 53.000km. Preu, 12.000 euros. T.: 630575613. (R61/3).
-VENC 2 estufes de butà, noves, a 40 euros la unitat; 2 estufes de ferro colat, noruegues, a 50 euros cadascuna; 1 llitera de fusta rústica per 50 euros; 1 llitera amb angle de fusta, per 50 euros; 2 radiadors d'oli, a 40 euros cadascun. T.: 93 852 70 10/627545577. (R61/2).
-ES VEN portabicicletes per a bicicleta de carretera, nou. Preu, 18 euros. T.: 938529233. (R61/1).
-VENC moto Predator 49cc., en molt bon estat. T.: 620694590. (R60/12).
-VENC llit de 200 x 150, estil colonial, en perfecte estat, amb sunyer. Molt
O nou molt ben cuidat. T.:
(.\) 610 41 42 91. (R60/11).
L -VENC 2 portabicicletes,
marca Tule, model 575. Molt nous i en perfecte estat. Es poden comprar per separat. Molt bé de preu. T.: 610 41 42 91. (R60/10).
-ES VEN cavall àrab, de 8 a 9 anys, molt bonic. Amb papers. T.: 650 94 32 71. (R60/9).
-ES VEN i es mata aviram de pagès. T.: 696 42 22 41. (R60/6).
-ES VENEN tres taules de despatx, noves, i una antena parabòlica per estrenar. T.: 609 05 70 50 -vespres-. (R60/5).
-VENC local comercial, de 1.000m2, completament equipat, a Navàs. T.: 678 41 37 59. (R60/4).
-VENC pis nou a Navàs. 3 habitacions, aire condicionat ascensor. T.: 678 41 37 59. (R60/3).
-ES VENEN cadells de Westing Terrier blanc. Vacunats, desparasitats amb cartilla sanitària. Es poden veure els pares. Núm. zoològic B2500207. T.: 610 62 35 66. (R59/5).
-VENC la roda de recanvi, la baca, el gat hidràulic i les eines d'un ARO. T.: 699 41 72 78. (R59/4).
-VENC un llit de matrimoni de fusta massissa de pi. T.: 93 812 90 06. (R58/2).
-ES VEN bicicleta BH khepra, de 2a mà, en bon estat, amb canvi shimano quadre d'alumini. T.: 93
856 07 86-628 63 12 46. (R58/1).
-VENC casa unifamiliar a Prats. De particular a particular. T.: 93 744 72 00-93
856 03 45-646 31 87 39. (Pilar). (R57/5).
-ES VEN una estufa de llenya carbó, de ferro. T.: 93 825 11 89 -Josep Vilardaga-. (R57/4).
-VENC 2 neveres de càmping per 3,00 euros cadascuna. T.: 93 850 40 09 (vespres). (R57/2).
-ES VEN fotocopiadora, amb contracte de manteniment. Preu, 300 euros. T.: 93 744 72 00-93 856 0345-64631 8739. (R57/1).
ES COMPRA
-COMPRO play-mòbil. T.: 6152454 17. (R62/9).
-ES COMPRA una cadireta per a nen, de cotxe. T.: 646 57 25 15 -Laura-. (R59/3).
-COMPRARIA burro jove. T.: 615258846 (Joan). (R58/4).
ES LLOGA
-LLOGO o venc local comercial, cèntric, a Navàs, de 1.000m2, amb tots els equipaments. T.: 67841 3759. (R62/6).
-ES LLOGA, al Lluçanès, gran masia, amb 1.000m2 edificats, a cinc minuts del poble. Apta per a restaurant o masia rural. T.: 93 856 03 75. (R62/4).
-LLOGO nau industrial a Santa Eulàlia de Puigoriol. T.: 93 855 40 13. (R62/3).
-LLOGO pàrquing al carrer Reforma, 8, de Prats de Lluçanès. T.: 620 432097. (R61/4).
-LLOGO pis per viure o per oficines al centre de Berga. T.: 67841 37 59. (R60/2).
-ES LLOGA masia al Lluçanès, totalment restaurada. T.: 606 133484. (R58/5).
ES BUSCA
-BUSCO contactar amb
artesà/ana que tingUi forn de ceràmica. T.: 690 608 223. (R61/6).
-PARTICULAR busca, per comprar, casa de pedra (no importa l'estat de la finca), dins el poble de Prats de Lluçanès o a la comarca. T.: 6876356 46. (R61/5).
-PARTICULAR busca terrenya Prats de Lluçanès d'entre 500 i 1.000m2 que sigui urbanitzable. T.: 628 60 35 94. (R60/7).
-BUSCO pis de lloguer a Sant Feliu Sasserra o Oristà. T.: 679380876Montse-. (R60/1).
-PARELLA JOVE catalana resident al Lluçanès, busca pis o casa de lloguer a Olost. T.: 660 16 10 91. (R59/6).
-ES BUSCA Vespa 125 Primavera. No importa estat, però sí que tingui papers. T.: 649 20 38 14. (R59/1).
-ES BUSCA garatge o local per llogar a Olost. T.: 606831597. (R58/7).
-BUSCO pis de lloguer a Prats de Lluçanès. T.: 680 50 24 00-680 50 33 13. (R58/6).
S'HA PERDUT
-S'HAN PERDUT unes ulleres graduades, al barri del carrer dels Llims-Plaça Catalunya, a Prats de Lluçanès. T.: 629 76 54 78. (R62/5).
Futbol.- Juga a la 2a divisió estatal
Excel·lent debut de Miki com a jugador del R. Jaen
Prats de L1uçanès.- El jugador de Prats de Lluçanès, Miquel Martínez, "Miki", està mostrant el seu millor repertori en els primers dies com a jugador del conjunt andalús. Tot feia indicar que el jugador del Lluçanès tindria l'oportunitat de pujar definitivament al primer equip del ReO Espanyol, però Ernesto Valverde no el va incloure en la plantilla. A partir d'aquí club jugador van buscar una sortida. En un principi semblava que l'opció més factible era una cessió a algun equip de la Segona Divisió estatal, però després d'intenses negociacions es va acceptar l'oferta del Getafe, equip de la Primera Divisió. Així doncs "Miki" es convertia en nou jugador de l'equip dirigit per Bernd Schuster. L'entrenador
En Miki en la seva etapa a l'Espanyollla rella-arxiu
alemany, però, va preferir cedir el jugador per un anyal
Real Jaén, que enguany aspira a disputar els play-off d'ascens a la divisió de plata del futbol estatal. Fins al moment, els homes dirigits per Vinyals han sumat quatre
,Futbol.-Jugarà a 2a territorial
punts després dels dos primers partits de lliga. En el primer d'aquests el Jaén va empatar a zero davant el Córdoba en l'estrena davant la seva afició. El pradenc Miki, tot sortir de suplent, va ser un dels més destacats quan
El Pradenc inicia la pretemporada
Prats de L1uçanès.- Des de fa aproximadament tres setmanes el primer equip del Pradenc prepara a consciència amb molta il·lusió la temporada. Els homes dirigits per Joan Esparbé, que segueix dirigint l'equip del Lluçanès, s'estan posant a to amb l'objectiu d'arribar a la primera jornada lIiguera en les millors condicions possibles. El Riuprimer serà el primer escull del torneig de la regularitat, on el Pradenc intentarà millorar la setena posició obtinguda la passada temporada.
Abans d'arribar a l'inici de la competició oficial, els de Prats hauran disputat cinc partits amistosos, Fins al moment ja n'han disputat tres, amb un balanç d'una victòria i dues derrotes, En el primer d'aquests compromisoft el Pradenc va mostrar
una excel·lent imatge en la seva visita al camp del Puigreig. Els homes d'Esparbé van plantar cara als del Berguedà, que juguen a la primera territorial del futbol català van demostrar que seran un equip a tenir en compte a la segona. El Pradenc, amb algunes cares noves a les seves files, va acabar perdent el partit per 4 gols a 3.
La plantilla de Joan Esparbé presenta algunes novetats enguany: concretament són quatre les incorporacions que ha realitzat el Pradenc, tots ells procedents del Berguedà. Per contra, el capítol de baixes és més extens, ja que fins a set jugadors han deixat la disciplina del Pradenc aquest estiu. La plantilla, doncs, no és tan extensa com l'anterior campanya. En el segon test de pretem-
porada, els de Prats van visitar el municipal de Sant Joan de Vilatorrada. El Pradenc va tornar a mostrar una molt bona imatge i es va desfer del Joanenc per O gols a 1. L'endemà mateix els homes d'Esparbé van disputar el primer partit davant la seva afició amb un rival de luxe: el Bellavista-Milan, equip de territorial preferent. Tot la teòrica superioritat, l'equip del Lluçanès va disputar un bon partit i va mostrar per enèsima vegada una molt bona defensa. Els de Granollers només van poder batre el porter local des del
va sortir en la segona meitat. I en el segon d'aquests, com a recompensa del bon treball realitzat en l'anterior partit, Vinyals va incloure a I'exjugador del ReO Espanyol de Barcelona en el seu onze inicial.
Miquel Martínez va ser un dels jugadors claus en la victòria del Real Jaén per 1 gol a 2 en la seva visita al camp del Màlaga "B". Tant el cos tècnic, com afeccionats i premsa van destacar la brillant actuació del migcampista del Lluçanès, aP9rtant qualitat criteri a la medul-lar del Real Jaén. De fet el segon gol el que suposava la victòria va néixer de les seves botes. Així doncs excel·lent debut del jugador de Prats de Lluçanès amb el seu nou equip, el Real Jaén. D. B.
punt de penal en una jugada molt conflictiva on un jugador local va ser expulsat per protestar al col-leqiat, que va estar molt desencertat durant els noranta minuts de joc. Els homes d'Esparbé van jugar tota la segona meitat amb un home menys tot així van saber defensar-se i no encaixar cap més gol.
Els pròxims compromisos enfront el Sant Jordi i el Puigreig "B" serviran per tancar aquesta pretemporada. Els de Prats, doncs, estan mostrant les seves credencials davant d'una nova temporada a la segona territorial. D.B.
l'ast.
Major,31 - T.: 93 856 02 21 08513-Prats de Lluçanès
CAIXA CATALUNYA �� Orient, 10 Prats de Lluçanès Diumenges oberts 9..!1X 2006 5 de febrer 5 de març 2 d'abril
Major, 54 T.: 938560082 Prals de Llu!anès
CATALANA _, OCCIDENT J. Antoni Verdaguer (Agenl) - Pg. Lluçanès, 33 08589 Sant Boi de Lluçanès - Pg. Dr. L1eopart, 2 08519 Olost 938578127-678392426
GASOIL A DOMICILI TEL. 93 850 68 44
OSONA -LLUÇANÈS-RIPOLLÈS
EXCAVACIONS HOSTALER, SL
Joan Villegas Palomera Mas Villegas 938889264 659082 618 689514891
Sant Bartomeu del Grau PAVIMENTS
Verdaguer, 9 T.:938830281 938530070
"LA CASETA" Tel. 609 873 986 08515 SANT MARTÍ D'ALBARS
CONSTRUCCIONS
www.construccirera.e.telefonica.net
T.: 609684864
CARBONS FONT
Venda de carbó de tot tipus Reforma, 11 OSSI3·Prots de Lluçanès
T.: 93 856 04 39 938560048
L'ESTANC
Loteria Plfl'!'eria Objectes de regal
Maior, 17 T.: 93 856 00 54
08513 Prats de Llufanès
ARNAU CIRERA
ARQUITECTE TÈCNIC
Col. núm. 11.336
T.: 660 74 57 07
Aragó, 5 i 10 Prats de Lluçanès - TIF.: 93 850 82 38
Passeig Sant Agustí, sin T: 93 853 01 97 08589 PERAFITA
Tols els llibres de Prals i del Llucanès. Us podem 1er eillibre que vulgueú a mida. Cal Siller, Iem venem llibres. Àlbums i papers de qualilallels a mà.
CAL SILLER
el. Major, 38 Prats de Lluçanès
T. i F.: 938560111
Obert cada tarda i diumenge al mati
I'eseu�axemeneies
JOSEP MILÀ
Joan Maragall, 49 � DS55l·Tono !>£'
T.: 938 124904
Mòbil:659 444 022
de tota mido i de tota meno Es porta a domicili Josep 938560645·689497201 Pratsde�s
GRAVES I EXCAVACIONS
J. PLA SL
(tro. SI Quirze, 35·A ·110. ¡ulòlio �e Puig·oriol· 08514·Lluçò
T.: 689 07 5612 938554028
Samuel Gómez
Muntador de: Falsos soslres
Envans prefobricols ((ortó·guix) .Mlomenls lèrmics i acústics
T.: 93 856 06 14 - 636 67 1877
Mossèn J. Valls, 3, 3r, 2a 08513 Prats de Lluçanès
ara: diaris, revistes, material escolar, llibres de text
Passeig del Lluçanès, 17 T.: 93 B50 BO 19 0851 a-Prets de Lluçanès TV ELECTRO ·HI·FI·K7·CD
LLORINS CHAVIS
Muntador de:
EnvonspreloblicolslipusModur Folsossostres;lixosidesmunlables Ai110men� lèrmi� acúsfi� Prestatgeries,elc Pagesia, 15, 2n, 20 08513 Prats de Lluçanès T.: 637729801
21
del 21 d'agost al 3 de setembre del 2006
3
Informació facilitada per: Esteve Subirana, Llulò; Lluís Muntanyà, Peralito; Pere Bruch, Olost; Josep M. Muntanyà, Prats �e Llulonès; Pere Cors, Oristò; Eduard Selva, Sant Boi�e Llulonès; Laura Megias, Sant Bartomeu�el Grau; David Morera, Santfeliu Sasserra
CONEIXES
I Concurs del Correllengua
Respon les preguntes que es publicaran en els dos propers números de "la rella". Els vuit concursants que obtinguin més punts es trobaran a la gran final, que coincidirà amb l'acte central del Correllengua al Lluçanès, el 21 d'octubre.
Premis
1r premi
1 àpat per a dues persones en un restaurant del Lluçanès
2 entrades i el desplaçament al concert de Cloenda del Correllengua 2006; a Perpinyà 1 lot de productes del Correllengua
2n premi
2 entrades i el desplaçament al concert de Cloenda del Correllengua 2006, a Perpinyà 1 lot de productes del Correllengua
A més, tot els finalistes rebran un lot de productes del Correl/engua i 2 entrades pel concert de Cloenda del Correl/engua 2006, a Perpinyà.
Edita: la rella. Inicialives socioculturals al Lluçanès.
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mas
Seccions:
Agenda: Rosa M. Boixadé.
8 tmps: Pere Cors, Pere Bruch, Esleve Subirana, Lluís Munlanyà, J. M. Munlanyà, Eduard Selva, Laura Megias i'David Morera. Entrevistes: Glòria Borralleras.
