Gran èxit de la Fira de Santa Creu dedicada als pastors i a la transhumància
Del Lluçanès a la Cerdanya. Seguint camins ramaders, es presenta a Alpens el dia 20, en la Fira del Jovent
(Pàgs. 2 i 3 i agenda)
Entrevista, pàg. 11
Notícies, pàgs. 5 i 9
Sant Boi Lluçà tancaran els actes dels 1.100 anys
Notícies, pàg. 7
Presenten l'estudi sobre el teixit empresarial del Lluçanès
Esports, pàg. 16
El C.E. Sant Feliu a un pas de la 1 a territorial
Personatges, pàg. 8 El ferrer d'Alpens
Notícies, pàg. 4
Els allotjaments rurals del Lluçanès es coordinen a Touralcat
Esports, pàg. 17 Cursa ciclista Lluçanès a Olost SONY
SaU:ionesde ITyI1IOIÏIDIeS
Josep Molist i Ramona Navarro, cabrers, Sant Martí d'Albars
Dedicada als pastors i la trans umància
Gran èxit de la Fira de Santa Creu de Jutglars
Santa (reu de Jutglors.- El passat diumenge dia 7 de maig va tenir lloc la fira de Santa Creu de Jutglars amb gran partielpació.
Els actes, però ja van començar el dissabte dia 6 al vespre amb la presentació de la caminada de la transhumància: St. Pau de PinósL'Ametlla de Merola - St. Pau de Pinós i amb la xerradatertúlia sobre "El dret d'abeurada dels ramats del Lluçanès al riu Llobregat".
El diumenge, dia pròpiament de la fira, va constar de diferents activitats relacionades amb el món de la transhumància entre les que destaquen l'exhibició de gossos d'atura que va fer el pastor Armand Flaujat de Bellver de Cerdanya i la demostració del
tondre feta pels pastors Lluís Salada conegut com el Vilaregut d'Olost el seu fill Jordi Salada amb les ovelles de Josep Sal vans, el cuca d'Olost.
Durant tot el matí a la plaça del poble també hi va haver una demostració de filar llana per part de la Consol Serra de Prats de Lluçanès, una trobada de puntaires, el cisteller Joan Sala d'Olost, en Josep Zorrilla que embogava cadires, l'exposició d'eines del camp d'Enric Vilardaga així com també les diverses exposicions que es podien veure' al local social del poble. S'ha de dir també que les diferents activitats de la fira 'van estar animades pels flabiolaires del Solc, un grup sorgit dels cursos FESTCAT
organitzats pel Solc. Abans de dinar per anar agafant gana hi va haver la cercavila dels gegants de diferents colles del Lluçanès. Aquesta va fer el recorregut de la plaça del poble fins a l'Església on van ballar una estona van tornar cap a la plaça. Va comptar amb els capgrossos de Perafita, els gegants grallers de Sant' Feliu Sasserra, els gegants de Prats i els gegants i grallers de Sant Bartomeu del Grau. En acabar l'animada cercavila el Josep Coromines el Jordi Torres autors del mapa de la transhumància que conté les
quatre rutes principals del Lluçanès en van fer la presentació.
A les 2h del migdia es va fer el dinar popular a la plaça del poble que va comptar amb un centenar d'assistents a la tarda per pair el dinar petits grans van poder ballar amb la portàtil FM, un grup molt animat del Barcelonès. Durant la mitja part del ball es va fer el lliurament del premi del concurs de cartells Solc - 06 a la Susanna Coll, de Torroella de Montgrí.
Així doncs, la fira va concloure amb èxit amb una gran participació. M.Vilo
El dret d'abeurada dels ramats, motiu de la ruta d'enguany del Solc
Santa (reu de J.- En èpoques de sequera,' els animals, igual que diferents poblacions, tenien dret a aconseguir aigua d'un altre municipi per molt llunyà que es trobés. Aquest dret es va mantenir durant molts anys entre els animals "que es traslladaven d'un lloc a l'altre encara hi ha indrets que són coneguts per aquest motiu. Joan Rovira, expert en temes de la transhumància, va explicar d'aquesta manera el dret d'abeurada dels ramats, un dret que en alguns moments exigia compensació per part del propietari dels terrenys. Eren drets que sempre s'havien transmès oralment i que a més tenien a vegades la característica que els beneficiaris podien travessar lliurement les finques que calgués sense demanar permís fins arribar al lloc assenyalat. Va
explicar que concretament les poblacions de Prats de Lluçanès Oristà, durant molts anys van tenir dret d'anar a buscar aigua a l'Ametlla de Merola.
Aquesta ruta és part. de la que se seguirà el proper dissabte 17 de juny, i que va explicar més detalladament Jordi Torres, del Grup de Transhumància del Solc. 'Torres va dir que de Sant Pau de Pinós a l'Ametlla de Merola hi havia uns trentados quilòmetres que seguien l'antic camí que va del Penedès a la Cerdanya també part de la ruta de la sal; que anava de Cardona a Vic
En aquesta ruta s'hi podran veure diferents esglésies romàniques com Sant Jordi, on al davant hi ha una bassa d'abeurada per als animals, Sant Miquel de Terradelles o Sant Esteve de Vilaramó.R.R.
El Grup de Recerca Folklòrica d'Osona va fer el pregó
Solc va iniciar a Perafita tres mesos d'actes
Perafita.- Un dels personatges més característics del folklore del Lluçanès és el follet. Així ho va explicar Jaume Ayats, del GRFO (Grup de Recerca Folklòrica d'Osona), en el pregó inaugural del catorzè cicle Solc, música tradició al Lluçanès, que es va fer a Perafita el passat dia 5. Ayats va fer un repàs a les diferents tipologies de follets existents a les terres de parla catalana destacant que generalment a tot Catalunya és descrit com un ésser invisible que per aquest motiu la seva iconografia ens ha arribat d'altre països. Va presentar el follet del Lluçanès, segons les descripcions dels seus informants, com un vent, un mal aire o un bufarut, amb una força tal que és capaç d'aixecar garbes i arrencar pins, un model de follet que té continuïtat cap al Ripollès el nord del Bages. El seu company en el GRFO, Xavier Roviró, va presentar el treball fet en els vint-i-cinc anys de trajectòria que porten investigant cultura popular de tradició oral. Això els ha permès recollir sis-centes cinquanta hores de conversa, cent setanta-cinc de les quals són del Lluçanès, lloc on van fer treball de camp entre els anys 1982-83. Roviró també va assenyalar que la nostra comarca destaca per les cançons, sobretot pel gran nombre de cantadores que van localitzar. A part però va parlar que també havien recollit danses, històries de bruixes bandolers, contes infantils i remeis entre altres elements. A més va explicar que sempre hi ha hagut interès a la zona per treballar la cultura popular va destacar els noms de Mn. Antich, Joaquim Pecanins, Josep M. Vilarmau la mateixa associació Solc. Després del pregó inaugural
va ser el torn per al grup osonenc La Nova Euterpe, del quan també forma part
Jaume Ayats, juntament amb Xavier Solà, Sebastià Bardolet i Manel Marsó. Amb
un impressionant Ton renegaire, cançó recollida al Lluçanès, es va iniciar el repertori del quartet, que al llarg d'una hora van oferir una interessant combinació de temes, la majoria fruit de la investigació sobre el terreny. Les Agonies de Torelló, l'Stabat Mater de Vic, el Salve de l'Auia del País Valencià, van alternar amb peces més de gresca com El marinero, de Sant Hilari de Sacalm o Sant Gil, de Garriguella. A més hi va haver una bona representació del Lluçanès amb temes sobre les guerres carlines, concretament La batalla d'Alpens, o Els set
Jaume Ayats i Xevi Roviró durant el pregó/la rella
dolors de la Mare de Déu, d'Olost, al costat d'altres ja més coneguts pel seu públic habitual com Va anar a fer cuieres, el nom del seu primer disc, o una versió dels Goigs del Roser. L'alternança d'explicacions molt detallades amb nombroses anècdotes i
Molta assistència als actes
la peculiar interpretació dels temes amb unes veus molt treballades van fer que els espectadors sortissin molt satisfets del concert després que el grup oferís un parell de bisos amb una cançó italiana una versió especial de la peça En Pere Gallerí. R. R.
Aplec a Salselles i revetlla de Sant Isidre a I'Alou
Salsellesjl'Alou.- L'aplec de Salselles, organitzat per la junta parroquial de Sant Marí d'Albars va ser novament tot un èxit de participació amb unes cent cinquanta persones que van assistir al dinar a aquesta antiga parròquia. Com en altres edicions, els cuiners de Lluçà i Sant Martí d'Albars van preparar l'arrossada carn botifarra a la brasa per a aquest gran nombre de comensals. Havent dinat hi va haver ball amb els Acordionistes del Solc, nou instrumentistes de diferents indrets que partielpen des de fa anys en els cursos regulars FESTCAT organitzats des de Solc. Ells van oferir un repertori bàsicament de balls de parella,
alguns amb cantadors/es incorporats, en una sessió que es va allargar fins ben entrada la tarda. AI matí, uns quants carninadors es van animar a fer la ruta a peu des de Sant Martí a Salselles al migdia hi va haver la missa presidida per la Mare de Déu de Salselles que durant tot l'any es troba l'església de Lluçà. El bon temps va acompanyar en tot moment la diada i molts dels assistents van visitar les restes d'aquesta antiga parròquia lluçanesa que en aquests moments es troba en un estat deplorable, ja que segons els comentaris d'alguns presents, en qualsevol moment pot caure el que queda del campanar de l'es-
glésia, arribant a afirmar que potser era el darrer aplec que el vèiem. Per altra part, cap al vespre, el cicle Solc es va tralladar a Sant Agustí de Lluçanès, concretament a l'Alou, on se celebrava la revetlla de Sant Isidre, amb foguera incorporada. També al voltant de cent persones van participar en el sopar organitzat pels veïns del municipi, amb l'assistència de gent d'Alpens, Prats de Lluçanès Lluçà entre altres poblacions de la comarca. Les dues acordionistes de Baridà sons fers van amenitzar el ball de nit aconseguint en alguns moments una bona ballaruga a la improvisada pista al capdamunt del carrer. R.R.
Proves Cangur de Matemàtiques
Toni Cunill, de Sant Boi de Lluçanès, guanyador
Sant Boi de Llu�anès.- Les Proves Cangur de matemàtiques es basen en el model d'un concurs australià van ser introduïdes a Europa l'any 1991 i a Catalunya l'any 1996 per la Societat Catalana de Matemàtiques, amb l'objectiu de fomentar el gust per les matemàtiques entre els i les estudiants de secundària entre 3r d'ESO i 2n de Batxillerat. Fa 4 o 5 anys que els alumnes de l'lES Castell de Quer hi participen. En el marc d'aquestes proves es convoca també fa uns anys el Concurs de Cartells per tal de crear ellogotip de la
AUDICiÓ DE L'ORQUESTRI
NA DE L'ESCOLA DE MÚSICA. Els alumnes de les dues escoles de primària de Prats de Lluçanès van ser els convidats per escoltar l'orquestrina de l'Escola municipal de música, que va oferir un concert a cadascun dels dos centres. Amb clarinet, viola, trompeta, acordió, baix elèctric piano elèctric, els alumnes van oferir un repertori amb peces molt variades, des de clàssics com Mozart, passant per melodies populars com el Xotis de la relliscada o una cançó de The Police, a part de l'Himne del Barça. Els dos professors que la dirigien van anar explicant les característiques bàsiques dels instruments presents i també van donar informació de cadascuna de les peces interpretades. R.R.
L'ASSOCIACIÓ D'ALLOTJAMENTS
RURALS DEL LLUÇANÈS ABANDONA tA CONFEDERACiÓ
CATALANA DE TURISME O RURAL. L'Associació � d'Allotjaments Rurals del L Lluçanès juntament amb la O
prova de l'any següent (dins l'àmbit lingüístic català, que és on es competeix actualment).
Enguany el guanyador ha sigut el Toni Cunill, de St Boi del Lluçanès, alumne de 3r d'ESO de l'lES Castell del Quer. El dijous 4 de maig va ser convidat al lliurament de premis del Cangur que va tenir lloc al paranimf de la UB, on es premiaven els primers classificats de cada categoria els guanyadors d'un concurs de relats matemàtics també lligat al cangur. Va rebre un ordinador portàtil com a premi. Red.
Federació d'Agroturisme
Comarques de l'Interior, Comarques de Lleida l'Associació d'Agroturisme d'Osona ja no formen part de la Confederació Catalana de Turisme Rural (Concatur). Aquestes entitats han creat una nova confederació que porta per nom Touralcat. M.S.S.
XilÈ APLEC DE ST. SEBASTIÀ. El Diumenge dia 7 de Maig a Oristà es va fer el Xilè Aplec de Sant Sebastià. La celebració va comença amb la missa a la capella de Sant Sebastià que va ser acompanyada pels cantadors cantadores d'Oristà. En sortir de missa es van tocar sardanes, es va fer, com cada any, la rifa de pernils. Després hi va haver el dinar de germanor, servit per Planes Bones, al qual hi van assistir un centenar de persones. El temps va acompanyar molt. M.F.
HOMENATGE A LA COLLA
GEGANTERA DE SANT
BARTOMEU. El passat dissabte 13 de maig la comissió JoveSBG amb la col-laboració d'altres entitats del poble
El cartell guanyador/la rella
van homenatjar dins la festa de la primavera, la colla deis geganters. La comissió va aconseguir reunir tots els geganters a l'ajuntament per tal de fer-los una fotografia de record i els van sorprendre amb la sortida dels gegants i una petita cercavila. Posteriorment es va celebrar el sopar popular el ball que es tenia previst en motiu de la festa de la primavera. L.M.
ACLARIMENT VISITA EXCONSELLERA SIMÓ.
L'actualment exconsellera de Benestar Família, Anna Simó, que va visitar el Lluçanès el dia 26 d'abril, a més de la visita als habitatges tutelats Montcel, a Sant Boi de Lluçanès va visitar la residència els Munts es va reunir a l'Ajuntament amb l'alcalde i els regidors. Red.
OBRES AL CARRER MAJOR DE PRATS DE LLUÇANÈS. La part alta del carrer Major de Prats de Lluçanès està actualment en obres per instal·lar uns tubs de clavegueram més amples millorar la conducció de l'aigua. Igualment, aquesta part
el carrer Escoles seran asfaltats de nou, donat el mal estat que arrosseguen des de fa molt temps. Red.
LA CAMPANYA DIGUEM NO
ES FA PRESENT AL LLUÇANÈS. Amb les primeres llistes d'adhesions personals i col·lectives a la campanya DIGUEM NO de persones grups del Lluçanès s'ha 'començat a dinamitzar el rebuig· organitzat al nou
Estatut que es posarà a referèndum el proper dia 18 dejuny
Per una banda, les JERC ERC ja han anunciat la seva intenció de votar NO, per una altra, persones col·lectius s'han posicionat pel NO a través de la plataforma unitària creada a nivell nacional amb el nom de Campanya DIGUEM NO, que rep el suport de la Plataforma pel Dret a Decidir, convocant de la gran mobilització del passat 18 de febrer, que en una setmana ha recollit més de 500 adhesions personals i de prop d'un centenar de col·lectius, grups polítics sindicals associacions de tot tipus. Red.
Coincidint amb la cloenda local dels actes dels mil cent anys
Festes de Sant Baldiri a Sant Boi de Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès.- Durant els dies 19, 20 21 de maig es celebraran les festes de Sant Baldiri a Sant Boi. Les festes començaran el dia 19 a les 20:00 H amb la inauguració de l'exposició de Mans Unides "Un altre món és possible, depèn de tu" allocal de la Cooperativa Lluçanès Nord, al mateix divendres es farà la presentació del disc "Ara pla! 15 cançons del Lluçanès" del grup El Tornaveu, a continuació a la Plaça Nova Foguera de Sant Baldiri. El dia Sant Baldiri, patró del poble, durant tot el matí a la Plaça Nova hi hauran parades d'artesania, roba, complements I III concurs de Flors de Sant Boi. A les 9 del matí començarà el típic esmorzar amb torrades amb arengades, xocolatada i parc infantil pels més petits del poble. A les 12 del migdia Missa Solemne en honor al patró, presidida per Mons. Jaume Camprodon, Bisbe Emèrit de Girona, la missa serà cantada pel Cor de Sant
Boi. AI migdia inauguració de I'exposició-homentatge al pintor Antonio Romero, organitzat pel grup de Pintors de Sant Boi. A les 2 del migdia tindrà lloc el tradicional Dinar
Popular seguidament ball de tarda amb el grup musical
Orgue de Gats, durant la tarda es farà el lliurament de premis del III Concurs de Flors de Sant Boi. Per la tarda al local el Centre es farà el 'Circuit Llampec d'Escacs
Osona 2006'. A les 8 del vespre al mateix local el Centre és farà la presentació del llibre "Records de Sant Boi en Sèpia" del santboienc Baldiri
Selva. A partir de la una de la nit començarà La Farra d'en
Baldiri'06 organitzat per Escampadgrup. El diumenge al local del Centre tindrà lloc
l'Acte institucional del cloenda de la celebració dels 1100 anys d'història de Sant Boi. A la tarda al Centre tindrà lloc l'últim acte de les festes, teatre a càrrec d'Arcs Estudi Teatre amb l'obra "Exercici Molière". M.G.
El cicle Solc s'afegeix a la commemoració dels 1.100 anys de cinc pobles del Lluçanès
Lluçanès.- La setmana vinent, dos dels actes que es faran dins el cicle Solc volen ser una aportació a la celebració dels 1.100 anys de cinc pobles del Lluçanès. El diumenge dia 28, a Lluçà, Jaume Amelia presentarà el romanço dels 1.100 anys completant-ho amb una de les seves actuacions habituals de variat repertori. El divendres, també a Lluçà, el filòleg Jordi Dorca farà la presentació deillibre El parlar del Lluçanès, tercer editat dins la col·lecció de l'Àmbit de recerca documentació del Lluçanès, de l'associació Solc. L'estudi, que es va començar a fer a finals de la dècada dels noranta dirigit per la doctora Àngels Massip, consta de diferents parts on s'analitzen la fonètica, la morfologia, la sintaxi el lèxic de la comarca. Per a la realització de la investigació, Dorca va entrevistar una trentena de persones d'avançada edat que tenien ascendents en el mateix municipi o llocs pròxims, amb un qüestionari de dues-centes preguntes. A part de presentar els trets lingüístics diferencials de la zona, aquest treball ha de permetre, segons l'autor, utilitzar-lo per a mostrar algun punt d'interès en l'evolució de la llengua catalana, tal com sempre sol succeir amb les monografies. R.R.
El santboienc Baldiri Selva presentarà el proper 20 de maig a les 8 del vespre al local social el Centre "Records de Sant Boi en Sèpia", una obra on hi trobarem plasmats en més de 500 imatges els darrers 1 00 anys de Sant Boi. Imatges sobre els canvis que s'han produït al poble, en les cases, carrers, places i indrets, també les formes de viure i conviure d'aquest anys. M.G.
En la imatge, Baldiri Selva -a la dreta- en els actes inaugurals dels 1.100 anys de Sant Boi, en presència de I'exconseller d'Agricultura, Jaume Siurana! Arxiu la rella
Fira
òel
avent
Dissabte, 20 de maig de 2006
'9.30 h a l'Escala:
Presentació del llibre "Del Lluçanès a la Cerdanya. Resseguint camins ramaders"
d'Ignasi Forcada, Josep Sánchez lia Soler, a càrrec de Joan Rovira.
Presentació del fulletó "Alpens i rodalies a peu"
21.30 h a la Plaça Majar:
Sopar popular / XIVè Cicle Solc, música i tradició al Lluçanès
A partir de les to h de la nit, a la Plaça Majar: Concert ball amb "Skamot Tamarro" (La Cerdanya)
Diumenge, 21 de maig de 2006
FIRA DEL JOVENT
De 09.30 a 10.30 h a la Plaça Major:
Esmorzar
Durant tot el matf a la Plaça Major la Placeta:
Visita a les parades de la Ara
Visita a les exposicions davant del Manelic - Obres de ferro forjat - Trobada de ferrers
Brocanters
Ceràmica
0'11 a 14 h a la Plaça Agustí Canelles Plaça de l'Església Cl Jocs gegants caseta de pilotes inftables amb "la Xarranca"
De 10 a '4 hores, campanya de donació de sang al consultori � "la vida comença cada dia, fes que sigui per a tothom: fes-te donant de sang" t._
A les 12 h davant del Manelic
Presentació del fulletó "Alpens: un museu de forja al carrer" Cl
19 de maig del 2006
el racó de la feina·
(93 850 82 81)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
(RF/1-154) Es necessito persono per pintor. T.: 650 36 54 49.
(RF/2-153) Empresa ubicodo a Olost necessito auxiliar administratiu/va amb nocions de comptabilitat i d'informòtico. T.: 651 930280.
• (RF/1-153) Treballo des de cosa. Empresa d'alimentació busco persones que vulguin guanyar uns cèntims extres. Compatible amb altres octivitots.1: 93 492 74 96/www.tuempleoencoso.com
• (RF/5-152) Es necessito delineant a mitja jornada. T.: 630 68 26 07.
(RF/4-152) Restaurant Santuari dels Munts. Es necessito noi/o per rentar plots. Horari a convenir. T.: 93 852 77 42 -de 9 a 5-.
(RF/3-152) Es busco xofer per a polo carregadora. T.: 630 60 62 18.
(RF/2-152) Necessitem un aprenent d'enguixador per a Prats. T.: 93 856 01 91/93850 82 98.
• (RF/3-151) Necessitem personal per treballar ol restaurant Santuari dels Munts: Ajudants de cuino (nois/noies), "odelontots". Jornada completo cops de setmana. Cambrers/es a jornada completo i cops de setmana. Rentaplats a mitja jornada. Es demano experiència. 1: 93 852 77 42 (de 9 motí a 5 tardo).
(RF/1-151) Necessitem instnl-lcdors per a calefacció i aigua. T.: 93 88804 OO.
• (RF/2-150) Bor-restaurant del lluçanès busco personal de cuino i solo pels cops de setmana, amb vehicle propi. T.: 93 852 71 23, de dijous a dilluns de 17 a 19 hores.
Ofertes
(RF/5-153) Busco feina per Prats de lluçanès i rodalies. T.: 696 09 1562.
(RF/4-153) Busco feina en un forn de po. Experiència. T.: 628 24 86 13.
(RF/3-153) Busco feina de netejo, de cangur o per cuidar gent gran. T.: 628 24 86 13.
(RF/1-152) Senyor de 59 anys busco feina a Barcelona-Sant Andreu. T.: 93 352 07 30.
(RF/5-151l llicenciat de 31 anys, recentment lnstollct a Prats de lluçanès, especialitzat en gestió i execució de projectes mediambientals. 7 anys d'experiència a Espanyo i estranger. Amb idiomes: anglès i francès. 1: 637 859 769.
(RF/4-151) Ballarina i professora de danso oriental, recentment instol·lodo 'o Prats de lluçanès, ofereix espectacles en cosoments, restaurants, etc. Classes per a grups i particulars. T.:637 859 768.
(RF/3-149) M'ofereixo per serveis domèstics, cuidar gent gran i nens. T.: 93 850 81 52 -Potrício-.
Ja va guanyar el premi "Boira" de la Coordinadora d'Osona
Josep M. Miró guanya dos nous premis literaris
de teatre
Josep M. Miró recollint un dels premis/JMM
Prats de Lluçanès.- El periodista de Prats de Lluçanès Josep M Miró ha rebut dos nous premis literaris. "Per molts anys fill" és el títol del text que ha estat premiat pel cercle literari penedesenc en la modalitat de teatre breu. Segons l'autor és un text que "parla de la dificultat de comunicació en les relacions personals, de la família dels efectes sovint devastadors de la religió i les creences".
L'obra "les dones de Caín"
ha rebut el IV premi Ramon Vinyes de teatre, organitzat per l'Institut de Cultura de Berga (lNMUCVE). El premi consisteix en la publicació de l'obra 6000 euros -és un dels premis més dotats en llengua catalana-, Les dones de Caín" és un text que ja ha estat guardonat en diverses ocasions, i narra quatre històries on les protagonistes són dones durant la postguerra deis Balcans. M.S.S.
Ricard Gomis Solanas
C. Aragó, núm. 6
08513 PRATS DE LLUÇANÈS
Tel. 680 570 476
A la seu del Consorci del Lluçanès
Es
presenta l'estudi sobre el teixit empresarial de la comarca
Santa Creu de Joglars.- El dia 9 de maig a la seu del Consorci del Lluçanès es va realitzar la presentació d'un estudi sobre el teixit industrial del Lluçanès en què hi van participar els membres de la consultora Aleph que han elaborat l'estudi, representants del Consorci diversos empresaris.
L'objectiu de l'estudi ha estat conèixer la realitat del teixit productiu de la comarca per tal de fer un diagnòstic de la situació actual preveure mesures necessaries pel desenvolupament de l'activitat empresarial. Algunes de les mancances que van apuntar els autors de l'estudi són la manca de sòl industrial, la poca implantació de les TIC (noves tecnologies de la informació i la comunicació), la dràstica reducció del nombre d'assalariats -entre el 2000
Un moment de la presentació de I'estudi/la rella
el 2005 es van perdre gairebé 1000 assalariats- la dependència del tèxtil també la manca d'oferta de cicles formatius de grau mitjà superior. A partir de les conclusions de l'estudi es proposen un seguit d'actuacions que es centren bàsicament en tres eixos: donar suport al teixit empresarial que ja existeix al territori, augmentar con-
solidar el nombre d'autònoms noves empreses d'aquesta manera potenciar la diversificació de l'economia. Com a mesures concretes es va proposar la necessitat de millorar les comunicacions, tant a nivell de carreteres com de noves tecnologies disposar de sòl industrial en condicions. M.S.S.
Seminari de les TIC i sector agrari a Santa Eulàlia
La gestió integral de l'explotació
porcina, a la cloenda
Sta. Eulàlia de Puig-oriol.- Aquesta va ser la temàtica de la quarta i última sessió del Seminari sobre TIC i sector agrari, organitzat pel SDR del Lluçanès el Telecentre de Lluçà. Durant quatre setmanes s'han pogut conèixer diferents aplicacions utilitats que poden tenir les TIC per al sector agrari. Des de la possibilitat d'accés a la informació i a la capacitació a través del RuralCat el servei de formació del DARP, passant per les facilitats que ens ofereix lnternet per fer les nostres operacions financeres amb les caixes. També es va parlar
de les possibilitats les limitacions dels tràmits administratius a través de la xarxa. Per últim, el professor investigador del Centre UdL-IRTA, Daniel Babot, va explicar les possibilitat de la gestió integral informatitzada per millorar l'eficiència rendibilitat de les explotacions porcines. El correcte tractament de les dades generades a dins d'una explotació possibiliten ·Ia presa de decisions a peu de granja que afavoreix la rendibilitat de l'empresa ramadera. Amb aquesta sessió s'ha acabat aquest seminari. De cara a la tardor es preveu d'iniciar uns cursos bàsics d'informàti-
ca per a pagesos gent del territori. Red.
Notícies
Presentació de les conclusions del Fòrum de Cultura i Noves tecnologies a la cloenda del Congrés del Món Rural, Rural106
Bar(elona.- El passat doia 7 de maig, va finalitzar el Congrés del Món Rural. Ha estat un any i mig de procés participatiu de reflexió sobre la realitat els reptes de futur del món rural a casa nostra. El Consorci del Lluçanès ha participat activament. A l'octubre del 2005 es va organitzar, impulsat per l'Ajuntament de Lluçà l'Àrea de Cultura del Consorci, el Fòrum pel diàleg sobre Cultura Noves Tecnologies a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Aquest Fòrum va concretar unes conclusions que es van presentar al monestir de Lluçà el12 d'abril del 2006 amb la presència del director del Congrés del Món Rural en Josep M. Besora.
Aquestes conclusions van ser l'aportació concreta del territori a l'acte final del Congrés del Món Rural que es va dur a terme els dies 5,6 i 7 de maig al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona. Red.
Coneixeu aquest dimoni?
El dia 26 fa 14 anys.
Personatges
Edita: la rella. Inicialives socioculturals al Lluçanès.
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mas
Seccions:
Agenda: Rosa M. Boixadé.
8 tmps: Pere Cors, Pere Bruch, Esleve Subirana, Lluís Munlanyò, J. M. Munlanyà, Eduard Selva, Laura Megias i David Morera.
Entrevistes: Glòria Borralleras.
Esports: David Besora, Isaac Peraire.
Fotografia: Teresa Parareda.
la tira: Adrià Davins.
Notícies: Roser Reixach i Mercè Sabala.
Corresponsals: Jordi Pujol (SanI Aguslí de Lluçanès!, Carme Boixader (SanI Feliu Sasserra!, Merilxell Verdaguer (Perafila!, MarIa Giravenl (SanI Boi de Lluçanès!, Lluís Bosoms (Alpens), Monlserral Vilo (SonIa Creu de Joglars), Mercè Sabala (Merlès!, Eslela Lopez (Sobremunl), Marla Faja (Orislà!, Monlse Surinyach (Lluçà SIa. Eulàlia de Puig-oriol!, Laura Megias (SanI Barlomeu del Grau!, Roser Reixach (Prals de Lluçanès!.
Publicitat: M. Àngels Parareda. 610 444 689
Imprimeix: winihard gràfics S.L. (Moià!
Dipòsit Legal: B-31.541-2001
Joan Prat i Roca, ferrer d'Alpens
L'any 1998, amb motiu del centenari del naixement de Joan Prat i Roca, ferrer d'Alpens, es va lliurar als seus familiars la tercera flor natural del Lluçanès en homenatge "d'una fidelitat absoluta a uns ideals, a un ofici, a una terra a un país". En Joanet, tal com era conegut al seu poble natal, va ser una persona molt estimada per tots els alpensins amb els anys es va anar guanyant el reconeixement de tot el Lluçanès, tant per la seva obra com per la seva actitud de compromís amb Catalunya la nostra comarca.
Va néixer a cal Vilamala, al carrer del mateix nom, i el seu pare, igual que el sèu avi, exercia de ferrer, en un temps que la feina d'aquest ofici consistia principalment en ferrar ases, mules, cavalls i eugues també en preparar eines de pagès. L'any 1921 va ser destinat al Marroc amb les tropes espanyoles i de tornada va treballar per poc temps a Tona de ferrer per passar tot seguit a exercir aquesta feina a Barcelona. El seu germà Josep, que s'havia quedat a Alpens continuant l'ofici patern, va morir el 1935 llavors en Joanet va tornar per a substituir-lo. Entre els anys 40 i 50 va participar activament en el grup de teatre del Casino fent d'actor o d'apuntador i el 1976 va ser un dels socis fundadors del diari AVUI. El recorden també com un home afable, de bon tracte i bon conversador, que a l'hora del cafè llegia el diari o parlava de qualsevol tema amb qui se li acostava.
Durant molts anys, complint la demanda dels seus clients, va dedicar-se a fer destrals, aixadells, relles i fangues i també a reparar tots aquests estris. A mesura però que van anar minvant les activitats dels pagesos va començar a interessar-se per treballar el ferro des d'una faceta més artística. D'aquesta manera van aparèixer les primeres figures forjades que va anar perfeccionant al llarg dels anys. Aviat van ser característics i molt sol-licitots els seus llangardaixos i dracs, amb unes llarguíssimes llengües, unes esmolades dents i unes cues recargolades. La seva obra, que es pot admirar passejant pel poble d'Alpens, és present en nombrosos detalls de les reixes, fanals o picaportes. Però el seu treball més conegut és el Manelic, el protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà, Terra Baixa, a qui ell admirava molt. Aquesta escultura en ferro, que segons s'explica va copiar en un paper de manera esquemàtica en una visita a Montjuic, es troba avui presidint la font del Pou, al bell mig de la població, i s'ha convertit en tot un símbol de record a la seva trajectòria.
Va morir als 87 anys el 1985 el seu enterrament va ser multitudinari. Sortint de l'església alguns veïns van portar el bagul a les espatlles davant la figura del Manelic se li va cantar Els Segadors. El "ferrer amb majúscules", tal com l'han anomenat alguns a mesura que han passat els anys, ha estat un testimoni silenciós del trebcll anònim de tants i tants catalans que amb la seva petjada han contribuït a fer país. encara avui el r,epic del mall ressona amb força damunt l'enclusa, quan voltant per Alpens admirem les formes d'aquesta màgia transmesa a un metall que s'ha doblegat a la inspiració de tot un mestre. R.Reixach
o Major, 51, baixos 08S13·Prats de Lluçanès T. i F.: 93 850 82 81
Teatre
Correu electrònic: larella@mesvilaweb.com
Diumenge, 28 de maig, a les 6 de la tarda, "Necessitats" - Lluís Hansen
Coordinadora d'Osona. Dir.: Pep Simon
19 de maig del 2006
1.100 anys d'història
Cinc municipis del Lluçanès commemoren 1.100 anys d'història
Sant Boi de Lluçanès, una població atractiva i amb els serveis imprescindibles
En l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 es fa esment de Sant Boi de Lluçanès, una població que avui disposa d'una bona colla de serveis que durant tres anys (2001-2004) va ser la seu del Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès. Amb 580 habitants, compta amb entitats bancàries, una escola que és la seu de la ZER Alt Lluçanès, comerços diversos, restaurants i residència d'avis.
L'església parroquial el terme depenien originàriament del castell de Lluçà i més endavant passaren al domini del bisbat de Vic. Aquest fet va originar que durant anys hi haguessin nombroses disputes entre els senyors de Lluçà el bisbe, encara que part del terme continuà temps depenent de Lluçà, concretament els dominis del senyor de Norra els del castell de Montorroel!.
El poble actual sembla que va néixer al costat de l'església parroquial antiga, de la qual només en queden restes al primer pis del campanar.
AI segle XII ja es troben citats grans propietaris: el Vilar, Viladecans Vila-rasa, dels quals depenien molts dels masos que encara podem veure escampats pels voltants. AI segle següent se sap de l'existència de diversos castells, entre ells el de Vila-rasa, el de Sant Boi el de Montorroel!.
La pesta negra que afectà tot Catalunya també feu estralls a Sant Boi, el segle XIV ve marcat per una forta disminució de la població, un fet que també es donà durant la guerra de successió encara que en menor grau que a altres poblacions del Lluçanès. El màxim històric
La plaça de Sant Boi i l'església/la rella
de població arribà el 1860, amb 1.043 habitants, a inicis del segle XX, es mogué al voltant dels cinc-cents habitants, un nombre que ha anat mantenint els darrers anys, sobretot gràcies a l'impuls que li ha representat les indústries tèxtils que han arribat a donar feina a més de cent cinquanta persones en algun moment.
A mitjans dels anys cinquanta del segle passat molts estiuejants s'acostaven a Sant Boi de Lluçanès en un moment que el municipi comptava amb allotjaments suficients per a forasters, fou quan s'hi començaren a construir torres d'estiueig. Avui aquesta activitat continua amb les cases de turisme rural, un complement a moltes de les activitats pageses que es mantenen a la zona.
Sant Boi és un lloc amb molts atractius per visitar. Té una església parroquial barroca, construïda al segle XVIII per Josep Morató, i el seu interior allotja un conjunt de vuit retaules que permeten fer al visitant un recorre-
gut per l'art català dels darrers dos-cents anys, des de l'estil barroc al neoclàssic, el central dedicat a Sant Baldiri. A dins del nucli urbà destaquen els carrers del centre històric amb nombroses llindes anteriors al segle XVIII i també els pedrons com els de Sant Baldiri, Sant Isidre, o el de l'Àngel de la Guarda. A part també compta amb les esglésies romàniques de Sant Salyador de Bellver Sant Miquel de Gallifa, el Roure de la Senyora, un arbre monumental, centenari, prop del mas el
Vilar, una propietat que tingué el seu màxim esplendor al segle XIX, amb nombroses possessions arreu de Catalunya. Un altre dels atractius són les nombroses fonts distribuïdes per tot el terme, destacant la de la Prada, la Talaia, la Mina, dels Plàtans o de les Donzelles, un fet que motivà que el 2000 es creés l'entitat Amics de les Fonts del Lluçanès nord, amb la intenció de donar-les a conèixer, arranjar-les i fer-hi el manteniment per tal que tornessin a ser llocs de trobada. R.Reixoch
HERBODIETÈTICA LLUÇANÈS
Escoles, 5 - T.: 93 856 06 74 - Prats de Llucanès
-Herboristeria -Aliments infantils -Dietètica -Aliments per a celíacs -Aliments biològics -Cosmètica natural -Productes per a -Aromateràpia esportistes -Flors de Bach
La teva
de salut
L'agenda Maig
Divendres, 12
Prals de Llucanès. Curs d'educació terapèutica en la diabetis a Prats de Lluçanès. D'1/4 de 8 a 1/4 de 9 del vespre, presentació del curs. La Diabetis, a càrrec del doctor Casadevall, Cap d'Atenció primàrfia del Lluçanès. Club de Jubilats Sant Jordi. Organitza, regidoria de Joventut de l'Ajuntament.
Sani Boi de Llucanès. Festes de Sant Baldiri. A les 8 del vespre, al local de la Cooperativa Lluçanès Nord, inauguració de l'exposició de MANS UNIDES: "Un altre món és possible, depèn de tu". A les 9 del vespre, al local del Centre, presentació del disc: "Ara pla! 15 cançons del Lluçanès" del grup EL TORNAVEU (Lluçanès). A contínuació, a la Plaça Nova, Foguera de Sant Baldiri, coca i vi dolç per a tothom. Dissable, 20
Alpens. Fira del Jovent-Solc.
A 2/4 de 8 de la tarda, a l'escola, presentació del llibre "Del Lluçanès a la Cerdanya. Resseguint camins ramaders" d'Ignasi Forcada, Josep Sánchez Lia Soler, a càrrec de Joan Rovira. Presentació del tríptic "Alpens rodalies a peu". A 2/4 de 10, sopar popular a la Plaça Majar. XIVè Cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. A partir de les 10 h. de la nit, a la plaça Majar, concert ball amb "Skamot Tamarro" (la Cerdanya). ProIs de Llucanès. Curs d'educació terapèutica en la diabetis a Prats de Lluçanès. A 2/4 de 10 del matí i a les 4 de la tarda, Control i tractament de la diabetis (conferència-taller), a càrrec de Rosa M. Besora Prat, infermera d'atenció primària; Alirnentaeió en la diabetis (conferència-taller), a càrrec
de Mireia Plans Pujals, dietista-nutricionista. Club de Jubilats Sant Jordi. Organitza, regidoria de Joventut de l'Ajuntament. Sani Boi de Llucanès. Festes de Sant Baldiri. Durant el matí, a la Plaça Nova, Parades d'artesania, roba, complements... "III Concurs de Flors de Sant Boi Esmorzar. Xocolatada parc infantil per a la mainada (inflable tobogan, multiobstacles, caseta de boletes circuit de karts). A les 12, a l'Església Parroquial, missa solemne en honor al patró presidida per Mons. Jaume Camprodon, cantada pel Cor de Sant Boi.
A 3/4 d'1, a la sala d'exposicions Joan Ferrer, inauguració de l'exposició-homenatge al pintor Antonio Ramera, organitza, Grup de Pintors de Sant Boi. A les 2, a la plaça Nova, dinar popular: arròs, pollastre, patates, cava, gelat, cafè i licors. A 2/4 de 5 de la tarda, ball de tarda amb el grup musical Orgue de Gats (lliurament dels premis del III Concurs de flors de Sant Boi). A les 5, al local del Centre, Circuit Llampec d'escacs Osona 2006 (partides ràpides). Inscripcions, 30 minuts abans. Organitza: Club d'escacs Sant Boi l'escola d'escacs Osona. A les 8 del vespre, al local del Centre, presentació del Llibre "Records de Sant Boi en sèpia" de Baldiri Selva. A la 1 de la matinada, allocal del Centre, la Farra d'en Baldiri'06, organitza, Escampadagrup.
Diumenge, .n
Alpens. Fira del Jovent. A 2/4 de 10 del matí, esmorzar. Durant tot el matí, visita a les parades de la Fira. Visita ales exposicions .davant del Manelic: Obres de ferro forjat; Trobada de ferrers. Brocanters. Ceràmica. D'11 a 2 del migdia, jocs gegants i caseta de pilotes inflables
amb la Xarranca, a les places Agustí Canelles de l'Església. De 10 a 2 del migdia, campanya de donació de sang. A les 12, davant del Manelic, presentació del fulletó "Alpens: un museu de forja al carrer".
Sani Boi de Llucanès. Festes de Sant Baldiri. A les 12 del migdia, al local del Centre, acte institucional de cloenda de la celebració dels 1.100 anys d'història. A 2/4 de 7, allocal del Centre, teatre "Exercici MOLIÈRE", a càrrec d'ARCS ESTUDI TEATRE.
Sani Feliu Sasserra. Festa d'homenatge a la gent gran. A les 11 del matí, missa solemne, amb la cobla Ciutat de Manresa.
Seguidament, a la plaça de l'Església, Treure Ball sardanes. amb la mateixa cobla. A les 2 del migdia, a l'Ateneu, dinar per a tots els homenatjats. A 2/4 de 6 de la tarda, al Pare deis Castanyers, havaneres amb el grup l'Espingari. Organitza, Ajuntament.
Dimarls,23
Prals de Llucanès. Escala de pares mares, "Habilitats socials, habilitats per viure".
A les 9 del vespre, a Cal Bach. Consorci del Lluçanès.
Dijous,2S
Sani Feliu Sasserra. Xerrada sobre "Seguretat i consum", a càrrec de tècnics de la Diputació. A 2/4 de 5 de la tarda, a l'Ateneu. Divendres, 26 Llucà. Solc'06. A l'Estudi, a les 9 del vespre, presentació del llibre "El parlar del Lluçanès", de Jordi Dorca, dins els actes dels 1.100 anys de cinc pobles del Lluçanès.
Prals de Llucanès. Conferència "Ensenyaments, cultura i artesania simbòlica del Canadà", a càrrec d'Art Kaiswatum, indi Cree, de la regió canadenca de Saskatchewan. A la sala Cal
19 de maig del 2006
Bach, a les 7 de la tarda. Organitza, Tattvas. Sani Barlomeu del Grau. Xerrada, "Tractar amb adolescents", a càrrec de Rosa Sellarès, psicòloga, pedagoga i directora de la Fundació Presme. A 2/4 de 8 del vespre, a la biblioteca SBG.
Dissable, 27
Prals de Llucanès. Curs d'educació terapèutica en la diabetis a Prats de Lluçanès. A 2/4 de 10 del matí, Peu del diabètic, a càrrec d'Eva Salló López, podòloga; i Activitat física en la diabetis, a càrrec de Xènia Ribó i Rovira i Joan Dinarès Ferran, llicenciats en ciències de l'activitat física i l'esport. Club de Jubilats Sant Jordi. Organitza, regidoria de Joventut de l'Ajuntament.
Prals de Llucanès. Concert de clarinets, a la tarda. Lloc per determinar. Intercanvi musical entre joves clarinetistes. Sani Barlomeu del Grau. Solc'06. A 2/4 de 7 de la tarda, trobada bastonera amb acompanyament dels gegants de Sant Bartomeu del Grau. Seguidament, sopar popular a la plaça del Casal. A les 10 de la nit, concert amb Arbre de Cabra (intercomarcal). A continuació, ball amb Amanida folk (Bages).
Diumenge, 28 Llucà. Cloenda dels actes dels 1.100 anys d'història de cinc pobles del Lluçanès-Solc'06. Presentació del romanço dels 1.100 anys actuació de Jaume Arnella. Prals de Llucanès. Programació estable de teatre no professional. La Coordinadora d'Osona presenta l'obra "Necessitats", de Lluís Hansen, dirigida per Pep Simon. A les 6 de la tarda, a la Sala Polivalent. Sani Feliu Sasserra. Banc de Sang. De 10 a 1/4 de 2, al Centre sociall'Ateneu.
"Amb la neteja que fan les cabres pasturant al bosc, s'eviten molts incendis."
Josep Mo/is' i Ramona Navarro, cabrers. Sant Martí d'Albars
Degut a un accident laboral que l'impedia continuar treballant de paleta, el Josep Molist la Ramona Navarro de Sant Julià de Vilatorta, van decidir, amb 45 anys, dedicar-se a alguna feina relacionada amb el que sempre els havia agradat: el món dels animals. Van trobar finca a Móra d'Ebre allà, a poc a poc, es van anar introduint en les feines de granja, però la distància l'enyorament va fer que al cap de 10 anys compressin la finca de Torrents, a Sant Martí d'Albars. Amb ells van venir tots els seus animals el ramat de cabres, l'únic del Lluçanès.
- Engegar una explotació ramadera amb 45 anys i un món de pagès amb les coses no gaire optimistes devia de ser dur!
-
R. A principis de ser a Móra, potserpassàvem una setmana que podíem menjar cabrit però no podíem comprar el pa per acompanyar-lo. Anava al supermercat amb la calculadora una llista amb l'imprescindible, quan arribava al final del pressupost parava de comprar. El Josep feia de sequier (distribuïdor de l'aigua de la sèquia) i a casa teníem porcs d'engreix, pollastres, conills, collíem cargols, anàvem a collir fruita Amb els guanys anàvem fent el ramat de cabres.
- Fa 5 anys de la vostra arribada al Lluçanès. Com va ser l'adaptació del ramat?
- J. Els dos primers anys varen ser molt durs per l'adaptació climàtica que van haver de patir, ja que el clima d'aquí és bastant més fred els dos primers hiverns van ser molt rigorosos. Per acabar-ho d'arreglar, la sequera de l'estiu passat va fer que tot ens haigui costat molt més.
- De quina raça és el ramat?
- J. És la murciana-granadina amb incrustacions de sannen un percentatge de sang de les cabres de l'Ebre. És una cabra que no fa una producció tan alta com la murciana-granadina pura però té menys problemes, és més rústica la vaig adaptant de cara aquí.
- En quin sistema treballeu el ramat?
J. Normalment les cabres es tenen esta-
bulades per lots: les que pugen munyidores van a un cantó, les que estan prenyades en un altre lot... Però tenir 300 cabres sense mà d'obra amb aquest sistema seria molt difícil poder-les fer sortir a pasturar, ja que cada vegada les hauríem d'anar triant. Per tant, vàrem optar per tenir-les juntes, un cop han menjat el pinso fer-les sortir totes un parell o tres d'hores a pasturar, perquè els és molt bo, tant per l'exercici que fan com per les vitamines que porta l'herba fresca.
-
Com es reparteix la producció?
- J. Tot el que neix va per carn, exceptuant els encàrrecs de femelles a mascles per llavor a les que nosaltres triem per reposició. Les que van per reposició són les úniques que no mamen de la mare perquè així les tenim més manyagues. També ens quedem les que la mare no ha volgut, perquè al pujar-les amb biberó, la Ramona fer de mare, s'amanyaguen tant que les coneixem totes pel nom. La llet va tota per dos artesans del formatge.
- Trobeu que les expectatives s'us van acomplint?
- J. No sabem si podrem arribar a les expectatives que ens havíem creat perquè ja estem molt a prop de la jubilació, però ho farem amb el que ens agrada crec que mai deixarem de tenir cabres. Per altra banda, és complicat mantenir l'equilibri entre despeses guanys. Tot augmenta menys el preu de la lIet.Els grans industrials prefereixen portar-la de Múrcia en grans quantitats, encara que sigui llet que faci dies que estigui guardada en tancs. Mentre la puguem anar venent als artesans anirem fent, però el dia que haguem d'anar amb els grans industrials deixarem de vendre'n. En la venda de la carn, tenim una producció irregular degut a que no fem cubricions programades per considerar-ho contra natura; Preferim cobrir 'quan la cabra està realment preparada. En contrapartida les baixes en cabrits són molt reduïdes.
- Quina va ser la reacció dels pagesos i pastors d'aquí quan vàreu arribar amb el ramat?
- J. Aquí ens han acollit molt bé, però quan vàrem començar a Móra d'Ebre si que hi havia allò de: què ens han de venir a ensen-
yar aquest parell de Barcelona!. Però resulta que allà les cabres només interessaven per la carn la llet no es venia. Com que nosaltres teníem poques cabres, no podíem fer venir un formatger d'Alcanyís a recollir la llet vàrem proposar als altres pastors d'aprofitar la llet que jo els hi compraria si me la portaven al tanc de casa, i així tenir prou quantitat de llet perquè vingués el formatger. Van començar a veure que era més rentable munyir que esperar que la cabra s'assequés i ara hi ha una bona colla de pastors de la zona que ha fan.
- Del vostre ramat en feu un seguiment genètic força curiós!
- J. A les primeres cabres els hi vàrem començar a posar noms propis de gent que estimem, perquè com que ens estimem les cabres, considerem que posar un nom d'un amic a una cabra no és cap ofensa. Per identificar a tota la descendència les hi anem posant noms que comencen amb la inicial de la mare, l'àvia, a la besàvia. Quan en teníem poques i les cridàvem pel nom venien, ara, al haver-se massificat, és més difícil però encara es giren.
- J. Què tenen les cabres que no tinguin les ovelles?
- Ànima! Tenen intel·ligència. La cabra et coneixerà tota la vida, en canvi l'ovella és molt sorruda estúpida. Abans hi havia la mania que la cabra espatllava els boscos, en canvi ara els propietaris haurien de pagar perquè els ramats hi pasturessin, amb la neteja que hi fan eviten molts incendis.
Glòria
Fa dies que estem silenciosos
Fa dies que estem silenciosos que no fem gaire soroll pel que fa al tema de la gestora de Sant Martí d'Albars, la gent especula, pregunten si és que el problema està resolt, diuen que ja ens hem conformat amb el que hi ha farts de queixar-nos... Doncs no. Res de tot això.
La darrera aparició pública va ser arran de la visita de I'exconseller Milà al Consell Comarcal, quan va declarar que tornàvem a començar de zero, incomplint la promesa que temps enrere (novembre 2004) havia emès de tancar l'empresa si a l'estiu del 2005 seguia fent pudor. Aleshores, nosaltres ja li vam recordar que la nostra preocupació no es limitava a aquests problemes olfactius sinó entre d'altres a la vulneració de tots els principis dels que tanta propaganda en fan quan els cal, sobretot parlant del de territorialitat, sostenibilitat..., hem esmentat en múltiples ocasions, el greuge que patim els veïns del Lluçanès menjant-nos els residus de la resta de Catalunya: perfumats o no. Vam començar mig bé, 1.000 tones al mes que sincerament no molestaven massa, a més com els interessava que no obríssim la boca per poder augmentar la quantitat progressivament ja es van cuidar que aquests residus fossin en gran majoria d'origen vegetal. Esporàdicament ens arribava alguna flaire que ens recordava l'existència del malson però realment va ser un descans després de tants anys de tortures. Com era previst això va comportar l'augment de tones de residus, decisió contra la que la comissió va fer un nou recurs. L'hivern ha estat cru, els veïns tancats hermèticament... tot plegat ha fet que no pi haguessin tantes queixes pel tema de les pudors, però, n'hi han hagut. Quan ho hem manifestat, ens han dit que ha estat un error, o que ja en prenien nota, els veïns estan tips de les factures de telèfon ja ni hi truquen, diuen que no serveix de res, i així, s'ha anat facilitant l'objectiu de portar més porqueria.
Aquesta setmana va ser la Fira de Santa Creu, vem tornar a decorar el poble per recordar que seguim sense estar d'acord amb el funcionament de
la planta de residus, per recordar que la merda i d'altres productes indesitjables, facin o no pudor, ho segueixen sent, amb tots els riscs que comporten i sobretot per recordar que no callarem, ja que com ja vaig dir en un escrit: "ONG, grups polítics, un llarg etcètera de part de la societat protesten del tracte que els països industrialitzats donem al Tercer món, on s'hi envia el que no volen, és que no veuen què passa a casa? Som nosaltres el Tercer món de Catalunya i a més amb el vist-iplau de la classe política?"
El descontrol que hi ha hagut durant anys del que es tractava a la planta i que amb o sense tractament adequat s'ha utilitzat com adob en moltes terres del Lluçanès i de la resta de Catalunya han creat un greu problema del que tots en paguem les conseqüències. El propietari, aquests dies fa córrer la veu que per fi que vol tancar i l'administració no li deixa perquè sembla ser que de plantes com aquestes n'hi ha poques. Ja m'ho crec ja que n'hi han poques, dubto que hi hagi gaire gent amb tants pocs escrúpols per fer el que aquí s'ha fet. Però també dubto que el Sr. Xavier Fumanya vulgui posar fi a la seva mina d'or després de tants anys d'amargar-nos l'existència hem sorprendria que l'administració fes costat a un personatge com aquest amb tanta poca credibilitat i responsabilitat. Però, per si de cas, ja que coses més sorprenents s'han vist, li demano al nou conseller de Medi ambient, que si té una mica de temps busqui el nostre historial tingui en compte que hem patit molt, que hem fet una feina que no ens corresponia, que hem estat víctimes de greus errors que de ben segur han afectat la nostra salut que no callarem.
Hem passat en stand by aquests mesos d'hivern per tornar agafar forces perquè estàvem extenuats contaminats. Necessitàvem respirar i descansar per poder seguir cridant NO SOM L'ABOCADOR NI EL TERCER MÓN DE CATALUNYA!!!!!
qk Obradors (Isabel Obradors)
19 de maig del
A Esquerra treballem per les famílies
El 15 de maig de 1993 l'Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el Dia Internacional de les Famílies amb l'objectiu de reconèixer la família com la unitat bàsica de la societat i vetllar per la seva situació.
El fet universal de la relació entre progenitors i descendència constitueix la constant més innegable de la humanitat. La família és considerada per la major part de les persones com un lloc d'acollida i de felicitat on es desenvolupen les seves aptituds personals i socials, alhora que s'estableixen vincles d'afectivitat que són la garantia del capital humà i social de qualsevol societat. A més, constitueix el nucli bàsic de solidaritat entre els individus i actua en conseqüència quan l'Estat no desenvolupa els sistemes de protecció adequats.
Des d'ERC volem construir un país on totes les estructures familiars vegin reconeguts els seus drets i superar, així, el concepte patriarcal de la família i les polítiques finalistes. Des d'ERC impulsem polítiques transversals que facin de Catalunya un país on les persones puguin triar sense impediments el model familiar que volen desenvolupar.
Queda, però, molta feina per fer! Des de l'esquerra nacional i progressista hem de continuar treballant en nous espais que s'obren, com la solidaritat intergeneracional, la conciliació de la vida laboral familiar l'atenció real a les persones amb diversitat funcional.
La família, sota el seu ventall de formes, és l'epicentre aglutinador de totes aquestes situacions. Per aquest motiu, des d'ERC volem manifestar el nostre suport al Dia Internacional de les Famílies (15 de maig), perquè és de justícia reconèixer la vàlua de les seves funcions i la importància social, educativa econòmica de la seva existència; i ens comprometem a continuar la tasca de donar suport a les famílies en les seves diferents formes i de promoure la igualtat de drets dels individus, en particular la igualtat entre home dona i els drets dels infants.
Montserrat Juvanteny regidora a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès per Esquerra
Opinió
Trasbals inesperat
El llarg procés de l'Estatut ha tingut daltabaixos realment inesperats ha acabat en un panorama no previst per cap dels seus protagonistes.
El nou text arribarà a totes les cases i seria bo la seva lectura per poder comprovar com es millora substancialment l'autogovern de Catalunya.
Aquest és el tercer Estatut i que ningú oblidi que els altres dos anteriors també van ser objecte de discussió i modificació a les Corts Generals.
Es evident que el text redactat i aprovat a Catalunya contenia unes propostes molt més agosarades i àmplies que les aprovades definitivament, però entra dintre de la lògica de dues institucions que veuen i defensen les seves competències des de punts de vista diferents.
El cert és que el nou Estatut comporta una ampliació notable de competències, una millora substancial en el finançament uns drets deures clars i contundents, a més de l'actualització de tots aquells temes que no podien ser objecte de previsió a acord l'any 80, amb l'Estatut actual.
Es lògic, doncs, recolzar el nou text i totes les vicissituds viscudes dintre i fora del govern han de quedar en segon terme davant el moment històric de poder votar un nou Estatut el proper 18 de juny.
Ha estat una llàstima la posició d'ERC en aquest tema, perquè ha passat de ser un redactor i defensor de l'Estatut a decidir votar-hi en contra. En una negociació mai ningú obté tot el que demana i ERC ha votat a favor més del 85% dels articles. Hagués estat lògic el vot favorable.
I aquí han entrat tot un seguit de consideracions que res tenen a veure amb el text de l'Estatut sinó més aviat amb tàctiques de partit. El protagonisme que ha tingut CiU en diferents moments de la negociació ha comportat una radicalització d'ERC qui ho paga és l'Estatut.
A més, la posició de voler votar en contra, tot i quedar-se en el govern era del tot impossible. En qualsevol país democràtic qui trenca un pacte de govern, surt del govern a se l'aparta. Un govern sempre ha de propiciar una acció conjunta coherent, i per descomptat a favor de les pròpies iniciati-
ves governamentals. Seria impensable que dintre d'un govern uns decidissin una cosa i altres, el contrari. Ara, el panorama s'ha aclarit, tot que hem de lamentar les destrosses fetes. Pels qui hem estat anys i anys a l'oposició, lluitant per canviar de govern ens causa desolació les accions vistes en els darrers mesos. És lògic que la ciutadania estigui indignada per comportaments ben poc exemplars per part d'alguns càrrecs institucionals. Costarà tornar a guanyar credibilitat confiança, però cal dir que el govern continua funcionant s'estan prenent decisions de gran repercussió futura. En sentit positiu visible.
La votació del nou Estatut significarà girar una pàgina a la nostra història començar-ne una altra amb millors condicions. El que s'ha fet fins ara amb l'Estatut actual ja ha estat realment espectacular. Només cal recordar com eren els nostres pobles i ciutats vint anys enrere els canvis a millor que han tingut. Ara toca avançar en molts temes i per fer-ho res millor que nous instruments. El nou Estatut en dóna i permetrà aquesta millora general.
Ben negatiu seria rebutjar un Estatut ple de bones propostes perquè significaria continuar amb el que tenim, envellit pel temps i les noves realitats no contemplades vint-i-cinc anys enrere.
I només cal veure el comportament del PP a tots els nivells per comprovar que realment hem aconseguit un text ambiciós i potent. És una mostra de la valentia del Govern Zapatero en una qüestió difícil i complicada, que podia haver decidit aparcar pel futur, en canvi ha decidit pactar-la consensuar-la fins aconseguir el millor Estatut que ha tingut Catalunya en la seva història contemporània. Es lògic, doncs, donar-li suport.
Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament pel PSC
Cançó per Prats
A Prats
hi ha els caminants dins les seves bogeries, els que tenen por de caminar públicament, els que aprenen a llegir les lletres del camí, els que al-lucinen que caminin i els que repten sense parar.
A Prats
t'escanya l'aire pur per viure, ho deixes tot per retrobar-ho tot, recordes per oblidar i et canses per dormir.
A Prats la música sona a Lurdes, els escombriaires es lleven aviat i llavors, el peixos somriuen a la font dels teus ulls.
A Prats l'estranger passeja entre els sues somnis, construeix una masia del que queda de l'esperança, jura pel salat de llàgrimes que no hi ha ningú al món. Els gats tenen contes que dolen, exactament com els dels pobles
Hosni Almoukhlis Traducció: kiku Pujol
Un matí
Un bon matí passejava el Martí, amb un gos que semblava un ós, amb un gat que es deia Gerard, amb un ratolí que bevia vi, amb un conill que es menjava un grill. Passejava un bon matí amb el seu padrí, els va caure un roc, i va venir un paleta, amb un altre roc. Van anar cap a casa, van trobar, que feien carn a la brasa. Els van convidar, i també a berenar. Es van quedar a dormir, i ja van passar ben ràpid aquell matí,
Judit Alhama Riba Prats de Lluçanès 4t de primària
19 de maig del 2006
Per posar anuncis'en aquesta secció heu de telefonar al 93 .8�O 82 8�
ES VEN
·VENC moto trial
Kawasaki KLE 500. Color granat. En molt bon estat. Preu, 2.000 euros. T.: 649 08 20 49. (R54/15).
.ES VEN embaladora Batlle Especial 262, en molt bon estat. T.: 93 856 0765/68951 41 33. (R54/14).
.VENC 2 burres, femelles, de 10 mesos cadascuna. T: 938461070 -de dilluns a dijous, de 8 a 10 del vespre). (R54/9).
Compaq, per 400 euros. Característiques: 256Mb de memòria ram; Pèntium 4; gravadora de cd; 40Gb de disc dur; targeta de so; targeta de xarxa; monitor i pantalla de protecció del monitor; llum d'oficina incorporada. T: 6079477 68. (R51/8).
.VENC 10 taules de despatxi 20 cadires, una taula de ping-pong de jardí. T: 619 40 35 28. (R51/4).
.VENC llenya emmascarada.15-20 sacs, tipus pinso, plens. Preu, 60 euros. T.: 93 839 11 27. (R51/2).
.VENC quad Polaris Ecramdler 500, de color negre. Porta 500 kms. T.: 608 49 48 22 -de 7 a 11 del vespre-. (R50/16).
VENC casa de pagès al Berguedà -la Guàrdia-. T: 627 22 80 96. (R50/15).
.ES VEN habitació infantil lacada blanca, en molt bon estat i amb matalàs inclòs. Preu a consultar. T: 938880045/68048 37 91. (R50/13).
·ES VEN menjador, moble llibreria d'1 ,80m taula amb sis cadires. Molt ben conservat i molt econòmic.T: 93 856 05 62. (R50/12).
·VENC nevera amb congelador. Tot en perfecte estat. T.: 938508273. (R54/1).
ES COMPRA
·ESTIC INTERESSAT a comprar pis a casa petita a Olost. T: 628 71 37 OO. (R52/4).
·COMPRO casa a planta baixa a Olost. URGEIX. T.: 65921 51 61. (R51/6).
.ES COMPRA sitja de pinso en bon estat. T.: 699 659974. (R51/5).
ES LLOGA
.ES LLOGA apartament a l'Escala, capacitat per a 6-8 persones. Situat a prop del mar en zona enjardinada i tres piscines. T.: 93 856 03 67- 699 91 48 61 (M. Dolors Vinyes). (R53/3).
.ES LLOGA plaça de pàrquing al carrer Reforma, de Prats de Lluçanès. T: 626 54 76 98. (R53/2).
ES LLOGA plaça de pàrquing al carrer Cendra, de Barcelona, zona Ciutat Vella. T: 93 856 03 75. (R52/3).
LLOGO apartament a Salou, amb capacitat per a 6 persones, amb aire condicionat i calefacció. Piscina comunitària. A 150m. de la platja. T.: 609 06 36 03. (R52/1)
.ES LLOGA casa a l'Escala per Setmana
Santa. Capacitat per a 8 persones. T: 636 23 21 02. (R51/7).
·LLOGO pàrquing al carrer Reforma, 8, de Prats de Lluçanès. T: 620 43 20 97. (R53/1).
ES BUSCA
·ES BUSCA terreny de 600m2 aproximadament per edificar a Olost. T: 679 04 68 53. (R54/11).
.ETS MÚSIC ETS DEL LLUÇANÈS? T'estem buscant. Posa't en contacte amb nosaltres. cie: atraccionletal@hotmail.com T: 669 98 00 36 (Txiki)-610 06 94 56 (Judit)-696 11 11 19 (Laia). (R52/9).
.ESTIC INTERESSAT a llogar pis a casa petita a Olost, per tot l'any. T.: 628 71 37 OO. (R52/5).
·ES BUSCA material fotogràfic del safareig a Torrenteres. T: 676 23 83 61. (R51/1).
S'HA PERDUT
.S'HA PERDUT una carolina (ocell) grisa amb el capgroc. És mansa. T: 93 8560539-60681 11 97. (R52/2).
.S'HA PERDUT al parc una parka verda de punt amb sivelles, d'uns 7 anys, de la marca Canada. Si algí l'ha trobada, si us plau que truqui. T: 680 91 02 06. (R53/8)
ES REGALA
.REGALO 2 sitges per a granja. T.: 93 796 12 96 (R54/10).
.ES REGALA gossa d'un any, mida mitjana pèl curt, per no poder-la atendre. T: 93 855 4019. (R54/12).
.REGALEM gatons. T: 606 23 30 70. (R54/13).
Textos guanyadors del concurs literari
Sant Jordi 2006 del CEIP Gafarró
Hi havia una vegada un noi que va sentir trons mentre estava en una barca a l'aigua. Tenia tanta por. que es va fer caca als calçotets. Després, com que es va posar a cantar la cançó de la barqueta, la barca es va quedar quieta i ja no va tenir por. I conte contat ja s'ha acabat.
Guisla Vilagrassa Boixadé. Educació Infantil. P3.
La primavera
La primavera va arribar i vaig començar a passejar. Em vaig trobar una marieta i després una formigueta. Ho vaig trobar tot florit i humit, els ocells eren molt cantarells. El pa de pastor era més bo que un bombó i al camp hi havia blat i estava ben daurat.
Enric Solé. Nivell 1 Primària. 2n CI
La bella primavera
La primavera ha arribat les roses han esclatat. Els nens juguen al carrer per veure com brota el cirerer. Les orenetes han arribat les cigales s'han instal·lat.
El fred se'n va, quan vulgui tornar, ja ens ho dirà.
St. Jordi el drac ha matat amb la seva sang un ram de roses ha esclatat.
Adjutori Cunill. Nivell 2 Primària. 2n CS
Segona territorial
El Sant Feliu amb un peu i mig a primera
Sant Feliu Sosserra.- Quan només resten dues jornades perquè finalitzi la temporada a la segona territorial, un dels tres representants del Lluçanès està a un sol pas de proclamar-se campió del grup cinquè, i per tant d'aconseguir l'ascens directe a primera. Es tracta del Sant Feliu Sasserra que necessita únicament un punt dels sis que resten per assegurar-se matemàticament la primera posició. I és que els homes de Pérez han realitzat una excel·lent campanya des de principi a fi han ocupat un dels llocs de privilegi.
En l'última jornada disputada, els de Sant Feliu van sortir victoriosos de Moià, després de derrotar l'equip local per 1 gol a 3. Aquesta nova victòria dels homes de Pérez és un pas de gegant de cara a obtenir la primera posició al finalitzar les trenta-quatre jornades de competició. Així doncs a l'espera de la resolució de la FCF envers èl polèmic partit enfront el Santperenca, el Sant Feliu en té prou amb un punt en la pròxima jornada per aconseguir el tan anhelat ascens de categoria.
Lluny d'aquests llocs de privilegi es troben tan el Pradenc com el Sant Bartomeu, els altres dos representants del Lluçanès en la categoria. Els homes d'Esparbé s'havien marcat l'objectiu d'acabar la temporada entre els cinc primers classificats, però dues derrotes consecutives els han relegat al setè lloc. Tot que en ambdós partits, enfront del- Seva i el Centelles, el Pradenc va ser superior al seu rival va acabar cedint els tres punts. En el primer d'a-
O quests dos partits els de� Prats van caure per 3 gols a 1
s; en la seva visita a Seva, en un
O partit on el col-legiat del matx
va perjudicar greument els interessos del Pradenc. en el segon, corresponent a la trenta-dosena jornada lIiguera, els d'Esparbé no van saber aprofitar les nombroses ocasions de gol de què van disposar, mentre que el Centelles va aprofitar les dues úniques oportunitats de les quals va gaudir. Després de deixar escapar aquests sis punts consecutius el Pradenc és setè es troba a quatre punts del cinquè lloc, que ostenta en aquests moments I'OAR Vic.
El Sant Bartomeu, per la seva banda, continua demostrant el seu potencial en aquesta segona meitat de campionat, i s'ha assegurat la permanència a la segona territorial Els homes de Cabanes s'han consolidat com un dels millors equips en la segona part de la temporada. En l'última jornada disputada fins al moment, els de Sant Bartomeu es van endur un valuós punt del municipal de Seva, després d'aconseguir el gol que significava el 2 a 2 al temps de descompte. Amb aquest empat in extremis els de Sant Bartomeu s'asseguren la seva participació la temporada que ve a la segona territorial del futbol català.
En aquests moments, i a falta de dues jornades per acabar la temporada 2005-2006, els homes de Cabanes són catorzens, amb un total de 38 punts al seu favor.
L'esprint final, doncs, es presenta d'allò més emocionant on un dels nostres representants té tots els números per aconseguir l'ascens de categoria, mentre que els equips de la Vall del Ges, Santperenca i Sant Vicenç de Torelló, es jugaran la plaça que els permet disputar la promoció d'ascens. David Besora
Sant Boi i Olost, 8è i 10è respectivament
L1uçanès.- El cap de setmana passat va disputar-se l'última jornada de competició a la tercera territorial del futbol català. Així doncs ja coneixem el nom dels nous equips de segona com també dels que disputaran la promoció d'ascens. Borgonyà Aiguafreda, primers classificats del tercer el quart grup respectivament, jugaran la temporada que ve a la segona territorial del futbol català. Mentrestant Santa Eugènia Oló disputaran la promoció d'ascens. Pel que fa als representants del Lluçanès en la competició, tant Sant Boi com Olost han finalitzat la temporada 2005-2006 en la zona mitjana de la taula classificatòria. Mentre els de Sant Boi van tancar la seva participació amb una golejada per 5 gols a 1 enfront elVinyoles, els d'Olost van tenir menys sort van caure derrotats per 3 gols a O en la seva visita a la Gleva. Amb aquesta derrota els homes d'Olost acaben la temporada en desena posició del grup quart de la tercera regional. El seu balanç és de 9 victòries, 8 empats 13
derrotes, amb un total de 35 punts a la classificació final. El balanç golejador és negatiu, ja que els 49 gols encaixats superen els 40 gols anotats. Tenint en compte la joventut de la plantilla, aquest desè lloc és d'allò més meritori.
El Sant Boi, per la seva banda, ha finalitzat la present temporada en vuitena posició. L'excel·lent victòria davant el Vinyoles, 5 a 1, combinada amb la derrota del Montesquiu ha permès als homes de Sant Boi accedir al vuitè lloc en la classificació final del grup tercer de la tercera territorial. El seu bagatge és d'onze victòries, 7 empats i 12 derrotes, amb una suma total de 40 punts. El balanç de gols, en' aquest cas, és favorable, ja que els de Sant Boi han marcat 47 gols n'han rebut 39. Després d'un inici de campanya d'allò més esperançador els de Sant Boi van mostrar la seva cara més irregular. No obstant han demostrat ser un molt bon equip i la mala fortuna els ha impedit acabar la temporada en un lloc més elevat. D.B.
El Sant Feliu a punt de repetir la imatge/la rella
Durant
el mes d'abril
Èxits del Club Patí Lluçanès
Lluçanès.- El 9 d'abril, el club patí Lluçanès va participar al "6è Festival del Mercat del Ram", hi van anar el grup dels més petits el grup dels mitjans.
El 22 d'abril es va celebrar a Sant Pere de Ribes la Final Territorial de Barcelona de Patinatge Artístic Individual masculí, on el club Patí Lluçanès va presentar dos patinadors, en Marc Tort, que es va classificar en primera posició, l'Ivan Dot que es va classificar en 4t. lloc. El mateix 22 d'abril, a Sitges es va celebrar la Final Territorial de Barcelona de Patinatge Artístic Individual femení. El club Patí Lluçanès va presentar tres participants: Infantil A, la Mònica Lozano, que va quedar en 3a. posició, en Cadet A, la Laia Muntadas i l'Anna Solanich, 1 Da 13a. posició respectivament.
Patinadores patinadors del CPLluçanès/la rella
El 29 d'abril es va celebrar a Vilanova la Geltrú la Final Territorial de Barcelona de Patinatge Artístic shows, el club Patí Lluçanès en representació del Consell Esportiu d'Osona va quedar en 4a. posició amb "El caçador i la presa". El 30 d'abril el Club Patí Lluçanès va organitzar un autocar per anar a veure el "Campionat d'Europa" de
La gran cursa ciclista ja és aquí
Shows i Precisió que enguany es va celebrar a casa nostra, a Reus. Va ser un espectacle digne de veure. El club donava suport al Sant Celoni del qual en formava part el nostre entrenador i des d'aquí els felicitem a tots ells ja que van quedar primers classificats en la seva categoria, amb la coreografia "S.O.S marea negra". Red.
2n trofeu Cursa del Lluçanès
Olost.- Un dels grans esdeveniments ciclistes d'aquest any, ja és aquí. Aquest diumenge dia 21 de maig es donarà a Olost el tret de sortida del Segon Trofeu "Cursa del Lluçanès", carrera de Juniors puntuable pel Campionat d'Espanya, fet que comportarà veure els millors corredors de l'estat per les carreteres del Lluçanès. El recorregut, que s'iniciarà a Olost a les deu del matí, està previst que finalitzi als voltants de la una del migdia també .a Olost (mirar taula amb horaris recorregut).
AI moment de tancar la redacció de la rella, hi havia ja vint-i-dos equips inscrits, que suposa aproximadament uns 154 corredors participants, a l'espera que aquesta última
setmana se'n puguin apuntar
més. La Cursa, és un gran repte de la nova entitat Club
Ciclista Olost, que en boca del seu president Josep
Horari de pas
Corominas, "esperem que la gent del Lluçanès disfruti de la carrera" a més de donar les gràcies a tothom qui la fa possible. I.P.
Olost -direcció Prats de Lluçanès 10'00 I,
Santa Creu de Joglars, recte a Prats 10'10
Prats de Lluçanès - direcció Sant Feliu 10'25
Sant Feliu Sasserra - direcció La Torre 10'35
La Torre d'Oristà 10'44
Olost 10'53
Santa Creu de Joglars 11 '00
Prats de Lluçanès 11 '05
Sant Feliu Sasserra 11 '15
La Torre d'Oristà 11 '23
Olost - direcció Perafita 11 '35
Perafita 11 '48
Creuament Costa dels gats 12'00
Santa Eulàlia de Puig-Oriol 12'12
Lluçà 12'20
Prats de Lluçanès 12'33
Olost (FINAL) 12'50
El Lluçanès al Pic
lenin (S)
En aquest numero de la Rella farem un repàs ràpid i per sobre del material necessàri per escalar un cim d'aquestes caracterisitques. Parlarem del material d'expedició, o sigui material comunitàri que caldrà compartir i utilitzar conjuntament. Dues tendes d'expedició preparades per aguantar el vent molt fort i les nevades abundants, cordes de 9mm. i 30m. de llargada per superar els trams més complicats de I'ascenció, disposarem també de material divers utilitzat en escalada per fer reunions, asegurar, poder fer ràppels, etc.... També farem ús d'un GPS i d'unes emissòres portàtils per comunicar-nos. Un tema molt important també, és l'alimentació, que dedicarem una columna en properes relles. L'equipament personal a grans trets passa per un sac de dormir preparat per suportar temperatures de fins -40°C botes tècniques plàstiques amb els seus respectius crampons, piolets tècnics i de travessa, casc, pals per caminar, guants ( manopla) i tot tipus de roba tècnica per suportar baixes temperaturas i alhora permetin al cos la transpiració necesaria i facilitin el no refredament del cos.
El millor somni de tots és el que et permet somiar despert
L'ESTANC
Joan Villegas Palomera
Mas Villegas 938889264 659 082 618 689514891
Sant Bartomeu del Grau
EXCAVACIONS
Rebaixaments/Enderrocs/ Fonaments Trarisports / Desbrossaments" "LA CASETA" Tel. 609 873 988 08515 SANT MARTí D'ALBARS
t;lRADENCA
de ICONSTRUCCIÓ,Sl
Dels Munts, 4
08513 Prats de Lluçanès
T i F: 93 856 03 92
Gerent Jordi Costa
Mòbil: 649 42 94 06
Part.: 93 856 04 15
ARCA
LLIBRERIA
Pilar Carrera i Codina
material escolar· revistes· diaris· jocs objectes de regol·llibres·fotocòpies· 6/49
Ctra. Sabadell, 53 Serrat del Perich, 14 �:93B560191-93B508298
Mòbil: 679785190 08513-Prats de Lluçanès
RAMON VALL SALVANS
Passeig Sant Agustí, s/n
T.: 93 853 01 97
08589 PERAFITA
Tols ets llibres de Prals i det Uucanès. Us podem fer et llibre que vutgue� a mida. (al Sitter, fem i venem llibres. Àlbums i papers de qualilal fels a mò.
CAL SILLER
el. Major, 38
Prats de Lluçanès
T. i F.: 938560111
Obert cada tarda i diumenge al mati
I'eseu�axemeneies
JOSEP MILÀ
Joan Maragall, 49 !S;: SJ;J' 08551·Tono
T.: 938 124 904
Mòbil:659 444 022
GRAVES I EXCAVACIONS
J. PLA SL ûru SI Quirze, 35-A ·Ita. [ulàlia de Puig·orial· 08514-L1uçà
Pg. del Lluçanès, 35-2/T:607 088 648/Prats de Lluçanès
Centre Veterinari del Lluçanès
Prats de Lluçanès
Dimarts a dijous de 10 a 1 de 5 a 8
Divendres dissabte, de 10a 1 Diumenges, d'll al ,30 (lonmfuhUn demesl
Telèfon: 93 856 06 86
Av. Pau Casals, 56 EfUA MANTENIMINT DI VIDRIS
6
7
4
3
1
Temperatura màxima:
Oristà 6 de maig 27,2·
Temperatura mínima:
Oristà 9 de maig 2,9·
Totals pluja registrada:
Sant Feliu Sasserra Perafita
Prats de Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
de 1'1 al 14 de maig del 2006
Informació facilitada per: Esteve Subirana, Uu¡à; Lluís Muntanyà, Perafita; Pere Bruch, Olost; Josep M. Muntanyà, Prats �e Uu¡anès; Pere Cors, Oristà; Eduard Selva, Sant Boi �e Uu¡anès; Laura Megias, SantBartomeu �el Grau; David Morera, Sant feliu Sasserra
la rella enoucderncdclll
Ara, t'oferim la possibilitat Cl'enquadernar les teves revistes o de comprar la ool-lecció oompleta enquadernada ';
T'enquadernem
les teves revistes.
Cada llibre (25 revistes/llibre) et costarà 23 euros
Et venem
els· llibres,ja fets (f'oferim les revistes ja enquadernades)
Cada llibre l25 revistes/llibre) et costarà 28 euros
I ara elnó_ero 6!1r r
Si els vols lots 6, ara amb un 10% de desco"_pte 93,:85"0 82 '81,
Sant Boi de Lluçanès
Divendres 19 de maig
20.00h, allocal de la Cooperativa Lluçanès Nord
19,20 i 21 de maig
Inauguració de l'exposició de MANS UNIDES: "Un altre m6n és possible, depèn de tu-
21.00h, allocal del Centre
Presentació del disc: "Alapla! 15cançons delUuçanès"del grup EL TORNAVEU (Uuçanès)
a continuació a la Plaça Nova
Foguera de Sant Baldiri, Coca i vi dolç per a tothom!
Dissabte 20 de maig
d¿rant elmatí, a la Plaça Nova
Parades d'artesania, roba, complements
"III Concurs de Flors de Sant Boi-
Esmorzar Torrades amb arengades
Xoc.,.atada i pare infantil per a la mainada (inflable tobogan. multi obstacles. caseta de boletes. i circuitde karts)
12.00h, a l'Església Parroquial
Missa solemne en honor al patró presidida per Mons. Jaume Camprodon, i cantada pel Cor de Sant Boi.
12.45h, a la sala d'exposicions Joan Ferrer
Inauguració de I'exposició-homenatge al pintor Antonio Romero organitza: Grup de Pintors de Sant Boi
14.00h, a la Plaça Nova
Dinar popularArròs, pollastre, patates, cava, gelat, cafè i licors.
16.30h Ball de tarda amb el grup musical Orgue de Gats (Uiuramentdels pnHIlis deli. Concurs de flors de Sant Boi)
17.00h, allocal del Centre
CircuitUampec d'escacs Osona 2006 (partides ràpides) inscripcions 30 minuts abans
Organitza: Club d'escacs Sant Boi i .'escola d'escacs Osona
20.00h, allocal del Centre
Presentació del Uibre: "Records de SantBoi en sèpia- de BaldiriSelva
