14è Entrevista, pàg. 11
Olga Costa, treballadora social, del Lluçanès
Notrcies, pàg. 9
El GDT presenta un projecte de condicionament del Sorreigs
Notrcies, pàg. 7
La Consellera de Benestar Família, Anna Simó, també visita Olost i el Lluçanès
Esports, pàgs. 16 i 17
El C.E. Sant Feliu guanya eliV trofeu la rella
Notrcies, pàg. 8
El Cap de setmana jove de Prats aplega molta gent al concert a la botifarrada
Notrcies, pàg. 6
El propietari de Can Curtius no anirà a la presó
NIT DE TEATRE A PERAFI
TA. El dissabte 22 el grup de teatre de Perafita, conegut amb el nom de "la Trebinella" estrenava al Pavelló municipal, d'aquesta mateixa població, "El metge per força" del francès Molière; una paròdia, on el protagonista és un metge del tot ignorant que es divideix en tres actes, que el què busca és ridiculitzar aquells que volen fer creure tenir uns coneixements i que en realitat són uns autèntics ignorants.
Amb aquesta obra (la cinquena representació en quatre anys d'agrupament) ha deixat entreveure que s'han convertit en un grup de teatre consolidat amb una continuïtat; sortien a escena 11 actors dirigits per Antoni Saig, sumant un total d'uns 20 col.laboradors (del poble, rodalies o d'alguna manera vinculats a aquest grup de teatre). El què més va destacar van ser els decorats, molt elaborats, el que semblava una opinió unànime del públic; un públic que va ser abundant que va haver de pagar una entrada de set
euros; val la pena recordar que aquest cop s'ha estrenat un nou sistema audio que ajuda a una millor audició, difícil per les dimensions de la sala. M.V.
ORIOL El diumenge 23 d'abril es va celebrar la diada de Sant Jordi. Els nens nenes de l'escola I'AMPA del CEIP Gafarró van ser els encarregats de vendre les flors i llibres en dues parades que es van instat-lar al poble. Es van vendre 130 roses i 80 llibres. També es podien adquirir clauers que havien confeccionat els mateixos nens-es i les mares. Els diners recollits serviran per comprar material per l'escola. M.S.
SANT JORDI A PERAFITA
Els protagonistes del Sant Jordi a Perafita, igual que els darrers anys, han estat l'escola Heurom. A la plaça de Sant Antoni hi van instal.lar un paradeta de roses i llibres; les típiques roses vermelles llibres per a totes les edats, la majoria en català tot i que també se'n podien trobar en castellà. Enguany també hi podíem comprar punts de llibre fets pels.nens de l'escola i una nova edició del Revist@II, la revista que per segon any consecutiu treuen per Sant Jordi les escoles de l'alt Lluçanès. M.V.
5 de maig del 2006
Tres dies d'activitat a Prats
Parades i animació per la diada/le rella
Molta activitat a la comarca amb motiu de Sant Jordi
1.100 anys de Prats per Anna Gorchs.
Prats de Llu�anès.-"Prats de Lluçanès, avui la població de la comarca amb un major nombre d'habitants, ha passat per èpoques de convulsions fortes que sempre ha acabat superant". Aquesta és la imatge que es desprèn del que va explicar la periodista Anna Gorchs en la presentació del llibre Prats de Lluçanès, 905-2005.
Cronologia de 1.100 anys d'història, editat per l'ajuntament de la vila. L'autora va fer un breu repàs als principals esdeveniments de la localitat des de l'any 905, quan surt citada per primera vegada en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà, fins l'actualitat. La història del poble no es pot deslligar del que va succeir a la resta del Lluçanès per això molts dels esdeveniments citats feien també referència a altres poblacions veïnes. La guerra de successió i les guerres carlines van suposar un revés per a una població que es refeia d'altres calamitats però aquests fets no van impedir el seu redreçament. AI costat d'això va remarcar la concessió del títol de vila per part de Caries II el 1681 a la gran empenta que va suposar l'entrada al s. XX, truncada pels fets de la guerra civil.
Gorchs va deixar clar que no es tracta d'un llibre sobre la història de Prats, sino només d'un recull de pinzelIades històriques ordenades en unes graelles de manera cronològica, on a part dels esdeveniments succeïts a Prats i al Lluçanès, s'hi troben altres fets a nivell general que ens permeten situar-los en un context més ampli. R.R.
Foc entre dos blaus, poesia de Vicenç Ambròs
Prats de Llu�anès.- El passat divendres, dia 21 d'abril a la Sala Cal Bach de Prats de Lluçanès es va fer la presentació del llibre Foc entre dos blaus, de l'autor Vicenç Ambrós i Besa de Lluçà.
L'acte el va convocar de manera conjunta l'editorial encarregada de publicar el llibre, Omicron, la llibreria
Arca l'ajuntament de Prats de Lluçanès.
La presentació va anar a càrrec del regidor de cultura de l'ajuntament de Lluçà i de Sílvia Ramera, escriptora filosofa, que va analitzar l'estructura deillibre i també el significat d'alguns dels seus poemes, que al mateix temps es podien escoltar de la veu de diferents amics i amigues de l'autor que es trobaven entre el públic. Foc entre dos blaus és un poemari que s'estructura en tres parts: blaus, temps epíleg, encapçalada cadascuna d'aquestes parts per la
Anna Gorchslla rella
cita d'un escriptor. Segons Ramera no existeix una unitat temàtica entre les tres parts, però sí que al llarg del llibre van apareixent temes recurrents com són el pas del temps, la mort, la natura Per la seva banda l'autor que gairebé no va parlar del seu llibre va fer la lectura d'un relat curt titulat "Feliç carrera literària", en que d'una forma totalment irònica expressava les dificultats en què una persona es troba quan vol començar-se a dedicar a l'ofici d'escriure.
Aquest autor de Lluçà escriu també relats curts alguna novel·la fins ara inèdita. L'any 2003 es va publicar el seu primer llibre, Del Lluçanès, del pas del temps personals. Darrerament de li han concedit diferents premis, concretament en prosa pel seu relat "Foc entre dos límits" se li atorgat el premi Sant Jordi de Sant Boi de Lluçanès. En poesia Foc entre dos blaus ha estat el
guanyador de la segona edició del premi Carme Guash de Poesia. M.S.S.
Vicenç Ambròs guanya el premi Sant Jordi de pros a de Sant Boi de Lluçanès Sant Boi de Llu�anès.- L'acta del jurat del 2n concurs literari deia així: "El jurat del segon premi Sant Jordi de poesia i prosa 2006 integrat per membres de diverses entitats locals col·laboradors de la regidoria de Cultura de l'ajuntament a través del seu vot han acordat, un cop debatudes les obres presentades en les dues modalitats del premi, declarar guanyadors, per majoria, les següents autors:
Vicenç Ambrós, de Lluçà, i Oriol Batiste, de Barcelona, guanyadors dels Premis Sant Jordi a Sant Boi".
El Premi Sant Jordi Prosa Poesia 2006 de Sant Boi, organitzada per la regidoria de Cultura, va tenir una gran participació amb 52 obres literàries rebudes d'arreu de Catalunya. Els guanyadors varen ser: Vicenç Ambrós, veí de Lluçà, amb el seu relat "Entre dos límits" guanyador del Premi Sant Jordi de Prosa 2006, Oriol Batiste, de Barcelona, amb els poemes presentats sota el títol "El gran Envelat", guanyador del Premi Sant Jordi de Poesia 2006.
El lliurament dels premis va tenir lloc el passat dia 21 d'abril al CEIP Pubilla de Catalunya. M.G.
Tres mesos de propostes musicofestives a tots els pobles de la comarca
Lluçanès.- El catorzè cicle Solc, música tradició al Lluçanès, portarà de nou activitats diverses durant tres mesos a totes les poblacions de la comarca, en una combinació festiva de caps de setmana amb un ampli ventall de propostes músico-festives.
Com en altres edicions, dos eixos fonamentals del cicle seran la transhumància la trobada de cantadores cantadors. Enguany, respecte al primer tema, es farà una ruta el dia 17 de juny, que sortint de Sant Pau de Pinós arribarà a l'Ametlla de Merola, a la comarca del Berguedà.
Aquesta caminada es presentarà aquest primer cap de setmana a Santa Creu de Joglars, en la fira dedicada als pastors a la transhumància, que en aquesta edició ha ampliat les seves activitats i que a més donarà a conèixer el mapa de la transhumància al Lluçanès.
Quant a la tretzena trobada de cantadores cantadors, que se celebrarà a la Torre d'Oristà el primer cap de setmana de juliol, hi haurà com a novetat un sopar trobada de cant improvisat el divendres on hi participaran com a convidats un grup de glosadors de Mallorca. Ells mateixos
seran els encarregats del taller que el dissabte a la tarda ensenyarà les tècniques del glosat mallorquí, i també oferiran una mostra del seu repertori en la trobada de, la nit, on es preveu com en altres edicions la participació de persones de la comarca però també representants d'arreu dels Països Catalans.
El cicle Solc també es vol sumar als actes com memoratius dels 1.000 anys de cinc pobles del Lluçanès: Sant Agustí de Lluçanès, Prats de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Sant Boi de Lluçanès i Lluçà. Per aquest motiu s'ha encarregat un romanç a Jaume Arnella, que 'presentarà a Lluçà dins els actes de cloenda d'aquesta celebració. També aquest mateix cap de setmana es presentarà el llibre El parlar del Lluçanès, de Jordi Dorca, tercer de la col.lecció que edita la mateixa associació. Una altra activitat relacionada amb el coneixement del territori serà la que es farà a Merlès on a través d'una passejada s'explicaran les principals herbes remeieres i aromàtiques dels voltants, les seves característiques i utilitats, i algunes d'aquestes
Escoles, 5 - T.: 93 856 06 74 - Prats de Llucanès
-Herboristeria -Aliments infantils
-Dietètica -Alim. per a celíacs
-Aliments biològics -Cosmètica natural
-Productes per a -Aromateràpia esportistes -Flors de Bach
Pepe Gimeno "Botifarra", a la Torre d'Oristà en el Solc de l'any passat/Arxiu la rella
es podran veure en l'exposició que hi haurà al mateix indret.
El darrer dia del cicle, al matí, tindrà com a protagonistes la mainada enguany es dedicarà la jornada al món de la baldufa, mentre que a la tarda, dins els actes de cloenda, es farà el sorteig de la monumental panera, comptant amb un ball amenitzat pel grup el Santi no ve (AnoiaPenedès).
Els aplecs, a Salselles, a la Pedra Dreta a Santa Margarida de Vilaltella, el solc dels bandolers, les trobades geganteres, la trobada bastonera, i el solc d'allà enllà completaran una programació on també cal fer esment de la participació en la fira del jovent d'Alpens, la festa major d'estiu de Santa Eulàlia de Puig-oriol la fira de Sant Jaume de Prats. A Olost, el solc d'allà enllà ens aproparà a la Val d'Aran a l'Aragó amb els grups es Corbilhuèrs de Les la Orquestina del Fabirol respectivament, en una jornada on a més es podran aprendre danses
degustar productes dels llocs de procedència dels grups convidats.
Durant el cicle seguiran els diferents tallers cursos FESTCAT organitzats per la mateixa associació al Lluçanès a Osona, alguns dels grups sorgits en aquests anys dins del cursos oferiran actuacions com és el cas dels Flabiolaires del Solc del Congost també els Acordionistes del Solc.
A part, cal fer menció de la panera anual amb productes serveis de tot el Lluçanès, la taverna i la botiga, i sobretot la implicació de nombroses associacions locals i comarcals, com colles geganteres, comissions de festes associacions de veïns. Unes col·laboracions que fan possible l'existència del cicle juntament amb la implicació de les institucions com és el cas del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i els ajuntaments del Lluçanès. R.R.
El catorzè Solc obre les portes aquest cap de setmana
tors i la transhumància
Els membres del GRFO en unes jornades al MIT de Manlleu amb motiu dels 25 anys. AI mig, Carles Garcia, director del MITlla rella
Perafita.- El GRFO (Grup de Recerca Folklòrica d'Osona) la Nova Euterpe obriran avui a la nit la catorzena edició del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès a l'església parroquial de Perafita a les nou del vespre. El GRFO, que commemora el seu 25è aniversari, havia estat fent treball de camp al Lluçanès a inicis de la dècada dels vuitanta del segle passat també van publicar el 1997 el llibre Folklore del Lluçanès, partint dels reculls realitzats pel folklorista de Santa Maria de Merlès, Josep M. Vilarmau. El grup el formen els germans Xavier Ignasi Roviró Jaume Ayats, que compten esporàdicament amb col·laboracions d'altres investigadors. A part del Lluçanès han treballat a les Guilleries en general a tot Osona a més de participa en I'IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic), en tots aquests anys han presentat diverses publicacions referents a costums, cançons o llegendes.
Jaume Ayats també forma part de la Nova Euterpe, un quartet vocal que es completa amb Sebastià Bardolet, Xavier Solà Manel Marsó.
Aquest grup, sorgit a finals del 1996, combina temes de polifonia sacra amb balades cançons de gresca entre altres, la majoria recollides en treballs de camp. Actualment tenen en cartell dos espectacles: Va anar a fer cuieres La deplorable història dels catalans, una mostra dels quals podrem veure en directe en aquesta actuació d'obertura del cicle Solc, on no hi faltaran en el repertori diversos temes recollits al Lluçanès.
R.R.
Santa Creu de Joglars.- Aquest diumenge, Santa Creu de Joglars tornarà a tenir una cita amb la fira anual que enguany pretén donar un important impuls a la transhumància a les activitats dels pastors amb nombroses activitats des del divendres. L'antic camí ramader d'Olost serà el recorregut que es farà fins a Santa Creu a primera hora del matí del diumenge on a l'arribada hi haurà un esmorzar de pastor. A dos quarts d'onze Armand Flaujat oferirà una exhibició de gossos pastor ( gos d'atura border colier), al camp de futbol, i a dos quarts d'una la trobada gegantera de bestiari festiu animarà la fira, que comptarà amb la presència dels Flabiolaires del Solc. Durant tot el matí es podran visitar les parades al nucli del poble, amb una exposició d'eines del camp en miniatura també hi haurà una mostra de tondre i de filar, de cistelleria de treball d'embogar cadires. Se celebrarà l'habitual trobada de puntaires a
L1uçanès.- El diumenge 14 se celebrarà l'aplec anual de Salselles organitzat per la comissió parroquial de Sant Martí d'Albars que cada edició compta amb una notable participació.
Si bé en el seu origen aquest aplec tenia la finalitat de demanar aigua a la Mare de Déu de Salselles l'endemà de Sant Isidre, després de la seva recuperació l'any 2002 s'ha convertit en un lloc de trobada per a tots
els veïns del municipi i altres participants, alguns dels quals s'engresquen fins tot a fer la ruta a peu des de primera hora del matí. Després del dinar popular hi haurà ball amenitzat pels
Acordionistes del Solc, un grup sorgit a rel dels cursos FESTCAT organitzats per la mateixa associació que des de fa tres anys compten amb un espai per oferir el seu repertori que van perfeccionant any rere any.
més es presentarà el mapa de la transhumància realitzat pel Grup de transhumància de Solc. Tots aquests actes es completaran amb una colla d'exposicions que es podran visitar al local social durant tot el dia: Eines vida de pastor, d'Ernest Sitges; El gost d'atura, d'Àngel Casellas, Art contemporani. Obra recent de Miquel Ordeig i Cussó. Després del dinar hi haurà ball amb el grup la Portàtil F.M, també es farà entrega del premi del concurs de cartells Solc 2006. Avui a la nit però ja començaran les activitats amb la presentació de la ruta de la transhumància que el proper mes de juny sortirà des de Sant Pau de Pinós fins a l'Ametlla de Merola, a càrrec de Jordi Torres, una ruta que seguirà els llocs on tenien dret a abeurar els ramats que també serà tema de la xerrada-debat conduïda per Joan Rovira, expert en temes de transhumància que ja ha estat present en edicions anteriors del Solc. R.R.
AI vespre el cicle es traslladarà al nucli de l'Alou, a Sant Agustí del Lluçanès, on es farà la revetlla de Sant Isidre amb l'encesa del foc un sopar popular que comptarà amb l'animació del grup Baridà sons fers, dues acordionistes de l'Ait Urgell que tenen un ampli recull de peces de balls de parella col·lectius, alguns apresos de la tradició oral, que ja han participat en diferents edicions del Solc. R.R.
5 de maig del 2006
TROBEN MORTES 200 CARPES AL PANTÀ DE LA GAVARRESA.
guna substància nociva, com purins, pesticides, etcètera. M.S.S.
El passat divendres 21 d'abril es van detectar nombroses EL PROPIETARI DE LA carpes mortes al pantà de la CASA DE COLÒNIES CAN Gavarresa, que proporciona CURTIUS NO INGRESSARÀ aigua als pobles d'Olost A PRESÓ.
judicial, l'Audiència de Barcelona ha reconsiderat el cas, substituint la pena de presó per una multa econòmica de 28.000 euros. M.S.S.
ANNA PINEDA CIRERA
GUANYA EL 13è PREMI
CARME SERRALLONGA
La jove barcelonina de 18 anys, d'origen pradenc, Anna Pineda Cirera, ha estat guardonada amb el premi Carme
Serrallonga sobre l'ús del català, conjuntament amb el FC Barcelona, entitat que ha estat el motiu de la seva recerca guanyadora. El premi l'atorga la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, de la qual és estudiant l'Anna Pineda. El premi consta de 750 euros en material llibres. L'Anna va guanyar un dels premis del Correllengua'05. Red.
di imprudent per l'accident
ocorregut a la riera de Merlès el maig de l'any 2001 en que varen morir dos nens ofegats mentre realitzaven una activitat aquàtica a la zona de les
Heures. El jutjat penal u de Manresa el va condemnar a dos quatre mesos de presó sense que admetés a tràmit cap recurs d'apel·lació. Després d'una modificació
Santa Creu de Jutglar. Des de L'Audiència de Barcelona ha llavors tècnics del substituït la pena de presó Departament del Medi de dos anys quatre mesos a Ambient estan investigant la que van condemnar el proquines poden haver estat les pietari de la casa de colònies possibles causes d'aquesta Can Curtius de Lluçà, per una mortaldat. De moment totes sansió econòmica Joan les analítiques realitzades han· Carles Solé Latorre va ser sortit correctes no han acusat d'un delicte d'homicipermès determinar la causa exacta de les morts. L'alcalde d'Olost, Josep Maria Freixanet ha expressat a aquest mitjà que els resultats de les analítiques efectuades mostren que la qualitat de l'aigua no s'ha vist alterada que ofereix totes les garanties sanitàries. AI mateix temps es descarta que s'hagi produït cap vessament d'al-
dels 6 anys de la rella, la revista del Lluçanès
• la rella, la revista quinzenal gratuïta
• la rella, la guia telefònica gratuïta
• la rella, la redacció base de Vilaweb Lluçanès
• la rella, 6 anys de comunicació al servei del Lluçanès
Teresita Vila Borés, de Prats de Lluçanès, amb la bicicleta del premi
Olost/Sant Boi.- El passat dia 26 d'abril la consellera de Benestar Família, Anna Simó (ERC) va ser de visita al Lluçanès, concretament als pobles de Sant Boi de Lluçanès d'Olost. AI llarg de la visita va estar acompanyada pel president del Consorci del Lluçanès, Josep Maria Freixanet i diversos regidors. La cap de l'àrea de serveis socials del Consorci, Eva Boixadé, va assistir al dinar al Casal de la Gent Gran d'Olost.
A Sant Boi de Lluçanès va visitar els habitatges tutelats Montcel, que disposen de 28 places per a les persones grans. A Olost va participar en un dinar que s'emmarca dins dels diferents actes que ha organitzat el Casal de gent gran per celebrar el seu 19è aniversari. Prèviament va signar el llibre d'honor de l'ajuntament va anar a veure Esteve Membrada, un avi d'Olost que té 100 anys. Freixanet ha explicat que l'objectiu de la trobada era conèixer de prop el funcionament del món rural pel que fa als serveis assistencials. Les principals preocupacions que
se li van traslladar a la consellera van ser la necessitat que té la comarca de disposar d'un transport públic adaptat que connecti els diferents municipis i la implantació el desenvolupament de centres de dia. Per la seva banda la consellera va prendre el compromís de realitzar diferents trobades entre l'administració que ella representa el Consorci del Lluçanès per tal de planificar el futur dels serveis socials del Lluçanès.
M.S./M.G.
Issac Peraire, a l'esquerra de la imatge, portaveu de les JERe d'Osona, Ripollès Lluçanès en l'acte d'inici de la campanya d'aquesta organització "Treball digne és emancipació"./JERC
NADONS DEL LLUÇANÈS
Biel Gil Soler - 14 de març del 2006 Prats de Lluçanès
Lluçanès.- El vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona, Jaume Oliveras, d'ERC, va visitar, durant el passat dimecres, dia 19 d'abril, quatre pobles del Lluçanès, tots ells governats per llistes d'ERC. Oliveras ha començat la visita a Alpens, després s'ha desplaçat a Lluçà, on va mostrar molt interès en la dinamització del conjunt de Santa Maria de Lluçà, Prats de Lluçanès Olost, on ha tancat el recorregut amb un dinar amb el diputat, president del Consorci alcalde de la localitat, Josep M. Freixanet. Oliveras, que anava acompanyat per Toni Casasses, regidor de Taradell per ERC tècnic de la Diputació, ha repassat les inversions demanades per cada ajuntament a la Diputació, ha recollit nous projectes ha plantejat la possibilitat d'assessorar els ajuntaments de cara a les noves propostes que es puguin plantejar en endavant.
Dies enrere també va visitar l'ajuntament de Sant Feliu Sasserra. VWL.
NADONS DEL LLUÇANÈS
Carles Gomez Palados ( i la seva mare)
22 d'abril del 2006 Prats de Lluçanès
Prats de Lluçanès.- Organitzat conjuntament per la regidoria de Joventut de l'ajuntament de Prats de Lluçanès i el Consell Municipal de Joventut, el cap de setmana passat es va celebrar la tercera edició del Cap de Setamana Jove, amb un gran èxit que evidencia la consolídació d'aquest esdeveniment any rere any.
Aquest 2006, la programació va tenir dos plats forts: el concert deis Lax'n'busto del divendres, i "la botifarrada jove", el dissabte.
AI concert, ubicat al Pavelló, van assisitir-hi més de mil persones, que van seguir la primera actuació de la gira d'aquest 2006 dels del Vendrell. Persones de molt diversa edat, des de molt joves fins a ja més granadets, van poder escoltar saltar
..
durant gairebé dues hores temes com La meva terra és el mar, Per una copa, Però mai tu, Miami Beach, Llença't, Tinc fam de tu entre molts d'altres. El concert el van completar els bagencs Plouen catximbes una sessió de discoteca a càrrec dels Xandri's. Així es posava punt final a un dels plats forts de la programació del cap de setmana.
L'altre, la Botifarrada jove, va ser també un èxit rotund, aplegant uns cos-cents vint joves pradencs als jardins de Cal Bach. Aquests, van poder sopar, mirar la retrausmissió del partit Barça-Cadiz, per acabar, escoltar el concert que van oferir el grup Absolut, amb els joves David Canal i Marta Dolç.
El Cap de Setmana, que es va organitzar també amb la �NS 1>� � o.. itO A""Y� ("b�kÁ N'O OC::, ("\.�A�.:�n)!!'.)
Un moment del sopar del cap de setmana jove/e. Seuva
col-Iaboració de moltes altres entitats, com ara la Unió de Botiguers Comerciants, el GALL, la Colla gegantera, la Comissió de Reis, la UVI.DLL, va completar-se amb diferents jocs al Passeig durant el divendres, dissabte diumenge; amb I'exitosa VI kedada
1'1 \ Cto-uv.,1 NA. ( "oG1L� :::') -r r",¡ L �f"'\J\A-ncc" "VN bQs L(.'lI(P. q\$� No SM2 'f� �'LA,"�,.. �� 'If''Jo. Ni. o-s iJ l.' �M.o \) (VS.� 1>'AN'� �n..1'A:t\. � 'T \(..L-\)
de Viciats informàtics del Lluçanès i rodalies; amb el Joc de Rol "El Llop", dins la programació estable de teatre no professional; amb una discomòbil per posar punt final el diumenge a la nit a la Sala Polivalent. Red. :rAA;'bbttV'i LA 11l�. �Q �t-s"J ( 10\'\ SQ,. �/VÀ.; L A� ¡)�. 1'�t\.. WI'! 't1W� .-eL 'f"\t,L J ç..;e- NQ'!��IJ i J "ï ípi (?..rf S .��" t>f1 ","2. Ml'lt; lse.���c;.-'fS"\.S ��S�) ,",ci" � NOh:t �\J. 'P��À .,. A. l' ¢h(f 1:)� 'PA\(Ç)
Durant el mes de juliol s'hi farà un camp de treball
El GOT presenta el projecte de condicionament de la riera de Sorreigs
Sant Bartomeu del Grau.' Quinze joves d'entre catorze i setze anys participaran aquest estiu en el camp de treball per a I'acondicionament del PR. C46 actuacions de millora ecològica de la riera de Sorreigs.
Aquest camp de treball es durà a terme la segona i tercera setmana de juliol comptarà amb la supervisió dels Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
(MEGSJC) de la demarcació de Vic del Grup de defensa del Ter, que en són les dues entitats impulsores. A més per a tirar-lo endavant s'ha contactat amb altres entitats institucions que hi col·laboraran fent-hi diferents aportacions com és el cas del CERM (Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis), l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès l'ajuntament de Sant Bartomeu del Grau. Els
Va començar a mitjans d'abril
participants s'allotjaran al CEIP La Monjoia, de Sant Bartomeu del Grau, tindran amb ells un equip de cinc monitors que els dirigiran les tasques a realitzar.
De les quinze places ofertes, deu són obertes, mentre que les cinc restants volen que siguin per a joves del Lluçanès per aquest motiu s'ha presentat el projecte a l'lES Castell del Quer. Entre els treballs previstos hi ha el
El Servei de Desenvolupament
de revisar la senyalització existent del sender PR.C-46 i fer tasques de manteniment en aquesta ruta, analitzar l'estat de la riera en diferents punts fer la replantació d'arbres d'una zona de bosc de ribera.
A part, també hi haurà un vessant més lúdic amb navegació amb piragües a Sau, excursions, astrologia, vetllades nocturnes i participació en el cicle Solc. R.R.
del
Santa Eulàlia de Puig·oriol.· A mitjans del passat mes d'abril va començar el seminari sobre les Tic (tecnologies de la informació i la comunicació) i el sector agrari, organitzat pel Servei de Desenvolupament Rural del Lluçanès (SDR), coordinadament amb el Consorci del Lluçanès. El projecte també rep el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) i del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu de les diferents sessions és el de promoure l'ús de les noves tecnologies com a eines que permetin simplificar la burocràcia i apropar les diferents administracions als pagesos també el de permetre I'accés de la pagesia a la informació d'interès (preus, novetats, avisos, ajuts ). A la primera sessió, que es va fer el dimecres dia 19 d'abril, es va tractar el tema del portal
RuralCat i les possibilitats de formació a distància que el DARP ofereix als pagesos va comptar amb la participació del Sr. Joan Salvador Minguet, director del portal RuralCat, que va informar sobre els diferents serveis que es poden trobar en aquest portal de referència pel món agrari. El senyor Lluís Mauri, Cap del Servei de Formació Agrària del DARP va parlar dels diferents cursos de formació a distància per a pagesos. Sobretot es va referir a l'èxit que està tenint la formació a distància. La segona sessió que es va fer el dia 26 d'abril, va anar a càrrec de Ramon Arboix, director de la Caixa de Catalunya de Prats de Lluçanès, que va parlar dels tràmits i gestions financeres que poden realitzar per lnternet tant els empresaris com els particulars.
El dimecres 3 de maig la sessió es va dedicar a informar sobre tràmits administratius
que es poden realitzar també via telemàtica, a través de la utilització de la xarxa de telecentres.
Finalment, la darrera sessió es celebrarà el proper 10 de maig es dedicarà a les diferents eines de gestió per a l'explotació agrària. Paral.lelament el Servei de Desenvolupament Rural ha programat dos cursos de formació bàsica i inicial. El curs de formació bàsica consisteix a ensenyar el funcionament bàsic de l'ordinador, mentre que el de formació inicial ha de permetre consolidar els coneixements del primer i introduir noves
eines ofimàtiques. El Servei de Desenvolupament Rural és un organisme que es va impulsar des de l'ajuntament de Lluçà a través del Telecentre d'aquest mateix poble. Posteriorment es va fer un conveni amb el Consorci del Lluçanès i actualment s'ha fet extensible a tota la comarca. M.S.S.
Edita: la rella. Iniciatives socioculturals al Llu�anès.
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mas
Seccions:
Agenda: Rosa M. Boixadé.
B falJJs: Pere Cors, Pere Bruch, Esteve Subirana, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva, Laura Megias i David Morera.
Entrevistes: Glòria Borralleras.
Esports: David Besora, Isaac Peraire.
Fotografia: Teresa Parareda. la tira: Adrià Davins.
Notícies: Roser Reixach i Mercè Sabata.
Corresponsals: Jordi Pujol (Sant Agustí de Llu�anès), Carme Boixader (Sant Feliu Sasserra), Gerard Verdaguer (Perafita), Marta Giravenl (Sant Boi de Llucanès), Lluís Bosoms (Alpens), Montserrat Vilo (Santa Creu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès), Estela Lopez (Sobremunt), Marta Faja (Oristà), Montse Surinyach (Llu�à i Sta. Eulàlia de Puig-oriol), Laura Megias (Sant Bartomeu del Grau), Roser Reixach (Prats de Llu�anès).
Publicitat: M. Àngels Parareda. 610 444 689
Imprimeix: winihard gràfics S.L. (Moià)
Dipòsit Legal: B-31.541-2001
Major, 51, baixos 08513·Prats de Lluçanès
T. i F.: 93 850 82 81
Correu electrònic: larella@mesvilaweb.com
Divendres, �
Perafita. Solc'06. A l'Església, a les 9 del vespre, pregó inaugural a càrrec del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, en el seu 25è aniversari. Seguidament, actuació de la Nova Euterpe (Osona).
Fortaleny (Ribera Baixa). Campionat d'Espanya de Pesca esportiva. Feliu
Sucarrats Grau, de la Societat de Pescadors
Esportius de Sant Feliu Sasserra, participarà, entre 100 pescadors més en la competició per obtenir plaça per a l'alta competició estatal. Dies 5 i 6.
Dissabte, º
Prats de L1ucanès. Els primers dissabtes de cada mes, l'Arxiu municipal és obert d'11 a 2 del matí.
Ajuntament.
Sant Bartomeu del Grau. Concert al Casal, a partir de les 11 de la nit,amb Fp, Resposta Strombers. En acabar, discomòbil amb Fem Festa. Organitza, JOVESBG
Santa (reu de Joglars. Solc'06. A 2/4 de 10 del vespre, presentació de la caminada de la transhumància "Sant Pau de PinósL'Ametlla de Merola-Sant Pau de Pinós". Xerradatertúlia sobre el dret d'abeurada dels ramats del Lluçanès al riu Llobregat,
al local social.
Diumenge, t
Oristà. 12è Aplec de Sant Sebastià. A les 12, missa acompanyada de cantadors i cantadores locals; seguidament, sardanes i rifes. Dinar de germanor. Sant Feliu Sasserra. XIII caminada popular. Sortida a les 8 del matí, del CEIP els Roures. Recorreguts de 16 i 8 quilòmetres. Esmorzar obsequi per a tots els participants. Organitza, Serrat Llobater.
Sant Feliu Sasserra. Excursió a �Fira de la maduixa a Sant Cebrià de Vallalta. Organitza, l'Ateneu. Santa (reu de Joglars. Solc'06. 9a Fira de maig a Santa Creu. A 2/4 de 9 del matí, caminada des d'Olost per l'antic camí ramader per anar a la fira. A 2/4 d'11, a l'antic camp de futbol, exhibició de gossos pastor (gos d'atura border colier), amb Armand Flaujat, de Bellver de Cerdanya. A la plaça, esmorzar de pastor. A més, parades, exposició d'eines del camp en miniatura, mostra de cistelleria i del treball d'embogar cadires, trobada de puntaires del Lluçanès, mostra de tondre i de filar, presentació del mapa de la transhumància del Lluçanès. A 2/4 d'1, trobada gegantera i de bestiari festiu del Lluçanès. A les 2 del migdia, Dinar de Fira. A 2/4 de 5 de la tarda, ball amb la Portàtil FM (Barcelonès), liurament del premi del concurs de cartells Solc 2006. Durant tota la jornada, es podran visitar, al local social, les exposicions "Eines i vida de pastors", d'Ernest Sitges, de la Pobla de Lillet; "El gos d'atura", d'Àngel Casellas, de Perafita; "Art contemporani", obra recent de Miquel Ordeig i Cussó.
5 de maig del 2006
Dimecres, J!
Sant Feliu Sasserra. Escola de pareSi mares "Creixem plegats". Tallers a la cartaespecialment adreçat a pares mares amb fills d'entre O 5 anys-. A l'Escola bressol. A càrrec de Núria Ribera.
Dijous, li
Sant Feliu Sasserra. Xerrada sobre seguretat, a càrrec dels Mossos d'Esquadra. Centre sociall'Ateneu.
Dissabte, il
Oristà. A les 10 de la nit, a C;¡'Antònia, ball amb Manel Lopez. Organitza, la Tertúlia
Sant Feliu Sasserra. Vacunació de gossos. De 1 O a 11 del matí, al Parc dels Castanyers. Vacunació anual, aplicació de microxips, actuacions complementàries.
Diumenge, li
Salselles. Aplec organitzat per la Junta Parroquial de Sant Martí d'Albars. Havent dinat, ball amb els Acordionistes del Solc (Solc'06).
Sant Agustí de L1ucanès·L'Alou. Revetlla de Sant Isidre. A les 9 del vespre, sopar (botifarrada). Seguidament, ball de nit (Solc'06) amb Baridà sons fers (Alt Urgell).
Sant Feliu Sasserra. A 2/4 de 7 de la tarda, al centre social l'Ateneu, teatre amb l'obra El trampós entrampat, a càrrec de l'agrupació teatral Ridorta, d'Oristà.
"Els Serveis Socials, han passat d'entendre's com a recurs per a pobres a servei universalitzat."
L'any 1987 la treballadora social Olga Costa va arribar al Lluçanès per endegar els Serveis Socials d'atenció primària. Feia dos anys que s'havia creat la Llei de Serveis Socials i pocs mesos que s'havia aprovat la Llei Territorial que donava la competència dels S.S. als Consells Comarcals Ajuntaments, orientant als municipis més petits amb unes característiques geogràfiques o històriques comunes a agrupar-se per poder oferir els serveis conjuntament i fer intervencions projectes que tinguessin un sentit comú.
- Va arribar amb la carrera acabada de fer la feina per començar!
- Quan arribo al Lluçanès només hi ha equips formats a municipis com Manlleu, Vic o Torelló i un agrupament de 3 o 4 municipis del que en aquells moments era la Mancomunitat de la Plana. A nivell d'agrupament de pobles, el Lluçanès es va avançar a la majoria. Eren uns serveis tan nous que Benestar Social encara no existia.
- I què podia fer una persona sola amb tants pobles?
- Els tres primers anys estava ben sola el servei els recursos que jo podia donar no eren gaires més que jo mateixa. En aquest camp, a nivell de país, tot estava per fer i les necessitats que ara potser es veuen més universals i estan estipulades amb unes lleis que les regulen unes subvencions, abans no existien tot era més assistencial. A nivell d'Osona, tot just es començava a engegar un programa dirigit a la gent gran un altre a les drogopendències, el personal especialitzat s'anava formant. Gairebé per tot havíem d'anar a Barcelona.
- Sortosament els serveis han anat evolucionant
- Han passat d'entendre's com un recurs per als pobres a un servei universalitzat. Temes com la violència domèstica o problemàtiques d'infància adolescència ja es poden treballar amb equips més propers les àrees bàsiques de salut els hospitals ja estan dotats de treballadors socials.
- Quines són les principals mancances al Lluçanès?
- El transport és una mancança molt important, tant per a grans com per a joves. Persones grans que no tenen casals d'avis al seu poble volen anar al del costat o simplement viuen en un disseminat, depenen del transport fins i tot per anar a comprar.També la falta d'equipaments que funcionin del matí al vespre, per les famílies poder deixar a la gent gran en horari laboral o els horaris reduïts de les guarderies, -sobretot en pobles molt petits- són mancances importants.
- I els col-lectius més desfavorits?
- Segurament el de la dona. Una dona poc formada, amb problemes per moure's que ha entrat en una situació de separació, monoparental i amb càrregues familiars. És un col·lectiu amb dificultats per tirar endavant i poder compaginar els horaris de la feina amb la guarderia i els costos econòmics que comporta. Hi ha poca xarxa de serveis per una persona sola amb fills. També els estrangers que s'estableixen aquí i que volen aprendre la llengua, fer cursos formatius o treure's el carnet ho tenen difícil. El tema formatiu, en general, és un problema per qui ho necessita, tant per aprendre un ofici com per treure's el graduat.
- Es poden diferenciar els pobles per problemàtiques?
- Sant Bartomeu havia estat una zona amb problemàtiques necessitats deriva-
des de la immigració, ara hem entrat més en la de les dones amb dificultat d'inserció social, laboral formativa, en canvi és una població relativament jove. Perafita, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Sant Martí d'Albars, Alpens, Oristà la Torre potser són pobles amb una demanada més derivada de la tercera edat. Prats Olost és on veig més problemàtiques de mancances socials econòmiques i amb un tipus de població més barrejada Sant Boi, amb menys població, s'aniría acostant a aquest perfil.
- Una mancança del tipus econòmic acaba "només" en l'ajut econòmic?
- Home!D'entrada és la desesperació de com arribar a finals de mes, no s'entra per intentar administrar més bé o per intentar deixar hàbits que no són bons i que perjudiquen l'economia, la demanda és una altra, el que passa és que després s'intenta reconduir la situació anar-la treballant, aquest és el treball més social.
-Alguns recursos encara ens queden lluny!
- Aquesta falta de mobilitat la gent també se la soluciona com pot amb el veí del costat o del davant. Aquí no tenim els recursos d'una ciutat o un poble gran però també hi ha unes altres maneres de sortir-se'n. La persona més marginada o més problemàtica, en els pobles té l'avantatge que sempre hi ha algú que vetlla per ella i sempre serà aquella persona amb una identitat. Això és un vot a favor.
- Qui forma actualment el seu equip?
- Durant 20 anys l'equip l'hem format una treballadora familiar jo. Actualment està format per dues treballadores socials, una de les quals fa el treball social cornunitari, l'educadora social tres treballadores familiars. Amb l'equip amb les àrees i els diferents serveis del Consorci, el treball transversal és bàsic les problemàtiques més fàcils de treballar. Ara cal acabar de definir i assentar els S.S. primaris i anar ampliant tot aquest àmbit cap altres serveis assistencials com poden ser els centres de dia.
G/òria
5 de maig del 2006
El primer pensament que vaig tenir quan la vaig conèixer va ser d'immens plaer. Tot que ja s'hi havia instal·lat una perenne presència humana, el conjunt obac em va proporcionar una pau orgàsmica! A tocar del poble de Prats de Lluçanès, flanquejada per una família de freixes i amb estructura de balma, descobria la Font de les Coves. Ja fa gairebé cinc anys que m'hi passejo i les sensacions cada vegada que la vaig a saludar deriven en tristor. Ara, la pau i el plaer de la tranquil·litat que t'ofereix l'indret va acompanyada d'una atmosfera decadent i d'una infinita intermitència d'imatges desoladores. Vet aquí que un dia algú va decidir equipar l'espai amb una interessant infraestructura per poder-hi fer menjades amb colla o sentir-se dominguero per unes hores tot fent un picnic. Avui, però, la majoria d'equipaments, taules bancs de fusta, estan inservibles o fets malbé. Els desafortunats bancs de ciment que ostenten anuncis descolorits com la molsa que sobreviu qui sap com encatifant la cova, ja no hi pinten gaire i demanen a crits ser traslladats a un cementiri d'objectes obsolets. L'espai que imita un petit camp de futbol amb porteries rovellades dona un cert toc surrealista a tot plegat. Per completar el quadre, l'hivern amb llurs adversitats meteorològiques ha ferit molts dels arbres escapçant branques tombant troncs que feia molts anys s'erigien imponents. Aquesta imatge ajuda a rematar l'entorn decadent del paissatge acompanyat de les deixalles humanes en forma de cigarretes, plàstics, llaunes i fins i tot trofeus dels previsors que hi deixen el preservatiu de la darrera cardada. Però de tot plegat el que més greu em sap és saber que la Font de les Coves ostenta el penós rècord de ser la font amb .:. més concentració de nitrats mg/I de tot el Lluçanès. Ole, ole i ooole!
Ai! Quines paradoxes: jo, que vinc de l'humit Poblenou, barri de Barcelona, símbol d'industrialització i ara d'especulació! Jo, que he canviat la mar Mediterrània encimentada pel
O Prepirineu enrourat! Després de trenta anys bevent aigua clorada del riu
� Ter, he d'anar a comprar aigua embo
O tellada perquè tot i que al principi
consumia la del servei d'aigua de la Mancomunitat d'aigües de Merlès, amb el temps he constatat que pocs són els pradencs que gosen fer-ho. Per què serà? Són manies de paladar fi? Llegendes rurals, o què? Per si de cas, ara em dedico a tastar les diferents ofertes d'aigües catalanes, o no, que hi ha al mercat i si tinc temps vaig a la Portella a carregar per uns dies a la Font del Frare. Ara bé, quan més gaudeixo d'un glop d'aigua fresca, és quan tinc la sort de consumir aigua d'alguna font del nord de la comarca, al terme d'Alpens, darrer reducte aqüífer del Lluçanès, o fins i tot de la seva xarxa municipal: bona, booona!!
D'allà on vinc ja no queda res del que la natura un dia va ser. Bé sí, en queda la toponímia d'alguns carrers com el de la Llacuna, Joncar o Maresme que ens recorden els orígens d'un espai on hi havia hagut aiguamolls. També sobreviu la capa freàtica que va alimentar les fàbriques del Mànxester català que ara fa la guitza a les constructores. L'espai on fa uns quants segles el rei Jaume anava a caçar ànecs, ara és recordat com la Vila Olímpica, on transcorria la pionera telesèrie de TV-3 Poblenou o més recentment pel 22@, símbol de les noves tecnologies. És una llàstima, però també és el resultat d'un inevitable necessari progrés que ho va transformant tot. Allà on un dia hi havia un espai semblant al que encara tenen a l'Empordà s'hi ha erigit un barri on es lluita per salvar i reutilitzar el patrimoni arquitectònic fabril per posar-hi equipaments socials. Ara visc a Prats de Lluçanès, poble que també ha sofert canvis i transformaclons al llarg de la seva història, ja sigui pels incendis i progressives reconstruccions i com no, també per la maleïda especulació. És el que un dia un amic urbanitoide em va definir com un híbrid d'estils arquitectònics visualment parlant. Altres poblacions de la comarca, tot seguir els lògics canvis del progrés, segueixen mantenint l'aspecte que tenien fa unes dècades, igual que el seu entorn o així m'ho sembla quan em deixo endur per llargues passejades lluçaneses. La natura encara és un actor principal que fa la vida molt més
agradable i tranquil·la. "Ca macu", quina passada, i que lleig i fastigós a la vegada. A tot arreu hi ha gent cívica i incívica el Lluçanès no és pas una excepció d'aquesta nació on hi ha de tot! És el mateix marrà el que satura els camps de purins, com el que escampa cartutxos pel bosc, o el que deixa les restes del dinar a la riera o el que rebenta els vidres d'un institut. Igual de marrà que el que llença una llauna a l'andana del metro o el que es pixa al portal d'una casa modernista de l'eixample el que llença la cigarreta a qualsevol lloc. Quan vaig arribar a aquesta terra, ràpidament m'hi vaig sentir a gust. La possibilitat d'estar en contacte amb la natura m'ha fet molt de bé. Però no puc entendre com es pot deixar degradar tant un espai on teòricament s'hi va a gaudir de la natura. Mentre escrivia ha passat un altre cap de setmana i algú ha fet ús de la font de les Coves. Ho sé perquè hi han deixat la seva empremta: en comptes de guardar les deixalles en bosses i pujar-les al contenidor, han preferit omplir un bidó metàHic rovellat amb ampolles, papers safates .mesclarhi les restes orgàniques de la trobada afavorint la reunió de centenars de les nostres tan estimades mosques. AI terra hi ha sobres de sucre destinats a la sobretaula, en aquest cas sota taula, fent companyia a una forquilla de plàstic i unes quantes burilles de les criminalitzades cigarretes. No us diré les matrícules dels cotxes que hi van anar, no, però sí deixaré la referència d'un curiós distintiu amb forma de ruc que duien dos dels vehicles enganxat al cul. Sense comentaris! Ai, quina mandra em fa dir-ho, però us recomano que el proper cop que aneu a la Font de les Coves, us ompliu de valor de ganes de treballar, ja que si seguiu la recomanació del cartell que diu: DEIXEU AQUEST LLOC TANT NET COM EL VOLDRíEU TROBAR, tindreu molta feina. sobretot no us oblideu de portar-hi aigua ja que, per si encara no ho sabíeu, la que raja de la font no és potable!
Roger Llorca i Salas Prats de Lluçanès
Segons que sembla, el proper dia 18 de juny, en plena Patum -i ja en van dues-, haurem d'anar a votar en el referèndum sobre el nou estatut d'autonomia per a Catalunya. Com en tots els referèndums, se'ns plantegen cinc opcions, de les quals només dues serveixen a efectes pràctics. Aclarim-nos. El dia del referèndum podrem optar per no anar a votar -abstenció-, o per anar-hi -participació-. Si hi anem, podrem votar sí o no; podrem votar en blanc o podrem votar nul -introduint una papereta amb una inscripció diferent al sí o al no-. A efectes pràctics, allò que decideix en un sistema electoral com l'actual és el sí. o el no, són les dues úniques opcions que poden guanyar. Per tant, la resta poden tenir un valor testimonial, significativament testimonial, però en cap cas poden guanyar, donat que els únics vots vàlids per decidir seran el sí o el no. En canvi, sí que el vot en blanc o el vot nul poden servir per reforçar i/o afeblir una de les dues opcions "guanyadores". Arribats a aquí, cal que ens definim ben clarament. Des d'una perspectiva nacional, des d'una perspectiva social, des d'una perspectiva de més gran participació, etcètera.
Una part important de la nostrra societat nacional té clar que aquest estatutaquests estatuts dels Països Catalans-
és una autèntica pèrdua de temps i una eina espatllada ja d'entrada. Si a més hi afegim la voluntat política de fer-los durar fins a vint-i-cinc anys més, estem davant d'un autèntic carreró sense sortida, d'una realitat que ens impedeix ens impediràpoder avanaçar en temes com la plena normalització de l'ús social de la llengua catalana, el dret universal democràtic a l'autodeterminació, la representació directa nacional davant qualsevol instància internacional, la planificació dels usos dels propis recursos naturals o energètics, de les infraestructures, en referència a la cohesió dels Països Catalans
D'altra banda, cal que ens plantegem, després de tantes experiències negatives, si realment volem ser un poble lliure, sobirà, independent, autodeterminat..., major d'edat, en definitiva, d'una vegada. Si així és, si ho volem, cal ens disposem a guanyar la nostra llibertat, com han fet tantes nacions en cosa de pocs anys -Estònia, Letònia, Lituània, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Ucraïna ° sigui, que hem de deixar de donar per bones aquelles opcions que fan des de Madrid o París respecte de nosaltres començar a posar nosaltres els límits.
Aquest referèndum és una bona ocasió per fer sentir aquesta nostra voluntat.
Una trentena escaig de persones, bona part d'aquestes nens i nenes, no vam ser prou intuïtius per descobrir la identitat dels llops i se'ns van cruspir.
(El llop. Activitat teatral participativa organitzada en el marc de les jornades joves de Prats).
L'anècdota ens serveix tant per constatar la realitat, com per aprofitar per demanar ajuda al col·lectiu de joves que no tenen consciència que necessitem la seva participació.
L'energia vitalitat dels nostres joves, no tant sols ha de servir per l'estudi, la competició en l'esport, "la marxa" necessitem també aquesta energia per guanyar els llops.
Qualsevol activitat lúdica, esportiva, cultural, política... requereix la presència dels joves, tant per la seva
pròpia formació, com per la diversitat continuïtat de l'activitat.
El teatre, ofereix: grans autors/res de totes les èpoques que contrasten informen, qüestionen maneres de viure, realitats quotidianes, grans esdeveniments col·lectius, modes Directors/res que des de la seva sensibilitat ens donen punts de mires diferents Actors, actrius, tècnics, que creen ambients i personatges per amanir-ho
Convidem a totes les persones que se senten cridades a fruir d'aquesta taula de menges tant diverses, però fem una convit especial a tots els joves a prendre el seu lloc en aquesta taula.
GALL Lluçanès
perquè així sigui cal que, encara que ens sembli difícil, intentar guanyar el referèndum. I en aquesta partida només hi ha dos equips, els partidaris del sí, de continuar amb I'estira-i-arronsa, els del NO, per començar a construir el nostre futur des de la nostra pròpia voluntat. La victòria del sí ens diuen que està assegurada, però mentre no hi hagi el referèndum i es recomptin els vots, no hi ha res assegurat. Allò que sí que ens pot passar -i seria molt i molt greu-, és que amb una mostra més d'una mentalitat derrotista mesella, evitéssim la confrontació dels vots i facilitéssim la victòria del sí, optant pel vot en blanc o el vot nul. Si tots aquests vots se sumen al NO, la possibilitat de guanyar creix de forma important -i això s'empelta-. Aquests vots, en sí mateixos democràtics i contraris al sí, acabaran afeblint el NO, recordem-ho, l'única alternativa real a l'aprovació de l'estatut, ampliant el marge a favor del sí
Així doncs, per responsabilitat, per compromís nacional, per garantir-nos el futur, per realisme polític, el dia del referèndum, DIGUEM NO, VOTEM NO.
Aleix Cardona i Jordan Regidor independent per ERC Prats de Lluçanès
Mitjançant la revista "La Rella" volem donar públicament les gràcies a tot el poble de Sant Boi de Lluçanès per les mostres d'afecte acompanyament rebudes en uns moments tan tristos per a nosaltres per la pèrdua de la nostra mare.
Carme i Josep Anton Sant Boi de Lluçanès
e I s en can t s {anuncis
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
-ES VEN casa a Santa Eulàlia de Puig-oriol, de 126m2 de vivenda, 137m2 de garatge i 215m2 d'hort jardí. T.: 938508207-93 8554047. (R53/7).
- ES VEN cotxe clàssic antic, Mercedes 200, de l'any 67. T.: 93 697 42 73. (R53/6).
-ES VENEN 3 carros per cavall de passeig. T.: 93 697 42 73. (R53/5).
-DE PARTICULAR A PARTICULAR. Es ven pis de 103m2 a Prats de Lluçanès. Totalment reformat, amb acabats d'alta qualitat. T.: 67999 31 80. (R53/4).
-ES VENEN 70 conillet per mares 300 conills d'engreix. En bon estat. T.:93 881 90 01. (R52/8).
-VENC autocaravana
Himer, de 4 places. Porta cuina, nevera, aigüera, lavabo, dutxa WC químic, calefacció, tendal i avancer. 59.000km. T.: 93 866 04 02 -Josep. Migdieso vespres-. (R52/7).
-VENC una màquina Alfa World -microordinador de cosir-. T.: 93 352 07 30. (R52/6).
-ES VEN vestit de núvia, de 2 peces, de color crema. Talla 38-40. T.: 93 74301 60. (R51/10).
-VENC PDA, HP-1900. Preu, 90 euros. T.:93 856 0071. (R51/9).
-VENC ordinador
Compaq, per 400 euros. Característiques: 256Mb de memòria ram; Pèntium 4; gravadora de cd; 40Gb de disc dur; targeta de so; targeta de xarxa; monitor i pantalla de protecció del monitor; llum d'oficina incorporada. T.: 607 94 77 68. (R51/8).
-VENC 10 taules de despatxi 20 cadires, i una taula de ping-pong de jardí. T.: 619403528. (R51/4).
-VENC extractor de cuina, seminou. Preu, 75 euros. T.: 639 56 56 82. (R51/3).
-VENC llenya emmascarada.15-20 sacs, tipus pinso, plens. Preu, 60 euros. T.: 93 839 11 27. (R51/2).
-VENC quad Polaris Ecramdler 500, de color negre. Porta 500 kms. T.: 608 49 48 22 -de 7 a 11 del vespre-. (R50/16).
-VENC casa de pagès al Berguedà -la Guàrdia-. T.: 627 22 80 96. (R50/15).
-ES VEN habitació infantil lacada blanca, en molt bon estat i amb matalàs inclòs. Preu a consultar. T.: 93 888 00 45/680 48 37 91. (R50/13).
-ES VEN menjador, moble llibreria d'1 ,80m taula amb sis cadires. Molt ben conservat i molt econòmic.T.: 93 856 05 62. (R50/12).
.VENC càmara digital JVC, d'un mes. Preu, 350 euros. T.: 662 48 11 42. (R50/11).
-VENC uns esquís Salomon, d'1 ,60m. Preu, 150 euros -amb fixacions incloses-. T.: 662 48 11 42. (R50/10).
-VENC màquina de rentar de càrrega superior i nevera. Tot en perfecte estat. T.: 938508273. (R50/9).
-VENC congelador. Mides, 90 x 63. Molt bon estat. T.: 93 812 90 06. (R50/8).
-VENC llit de matrimoni d'estil provençal en fusta massissa de pi. Mides: 1,35 x 1,80. Molt bon estat. T.: 92 812 90 06. (R50/7).
-VENC scooter Peugeot Speedfight 2, en molt bon estat. Preu, 600 euros. T.: 610841337 (David). (R50/6).
-VENC moto Yamaha YZF 250cc. Preu, 3.000 euros. T.: 93 888 03 34. Atomecànica Corominas d'Olost. (R50/5).
-VENC estufa de ferro per a llenya i carbó. T.: 93 822 86 47. (R50/4).
-ES VEN rellotge Morés. En molt bon estat. Només particulars. T.: 972 26 16 90. (R50/3).
-VENC Land Rover, B0205-ES, molt bé de preu. T.: 617 156 429. (50/2).
-VENC moto-serra Husqvarna, model 350, seminova. Preu, 360 euros. T.: 639 56 56 82. (R50/1).
-ESTIC INTERESSAT a comprar pis a casa petita a Olost. T.: 628 71 37 OO. (R52/4).
-COMPRO casa a planta baixa a Olost. URGEIX. T.: 65921 51 61. (R51/6).
-ES COMPRA sitja de pinso en bon estat. T.: 699 659974. (R51/5).
-ES LLOGA apartament a l'Escala, capacitat per a 6-8 persones. Situat a prop del mar en zona enjardinada i tres piscines. T.: 938560367- 699 91 48 61 (M. Dolors Vinyes). (R53/3).
-ES LLOGA plaça de pàrquing al carrer Reforma, de Prats de Lluçanès. T.: 626 54 76 98. (R53/2).
-ES LLOGA plaça de pàrquing al carrer Cendra, de Barcelona, zona Ciutat Vella. T.: 93 856 03 75.
(R52/3).
-LLOGO apartament a Salou, amb capacitat per a 6 persones, amb aire condicionat i caletacció. Piscina comunitària. A 150m. de la platja. T.: 609 063603. (R52/1).
-ES LLOGA casa a l'Escala per Setmana Santa. Capacitat per a 8 persones. T.: 6362321 02. (R51/7).
-LLOGO pàrquing al carrer Reforma, 8, de Prats de Lluçanès. T.: 620 432097. (R53/1).
-ETS MÚSIC I ETS DEL LLUÇANÈS? T'estem buscant. Posa't en contacte amb nosaltres. cie: atraccionletal@hotmail.com T.: 669 98 00 36 (Txiki)-610 06 94 56 (Judit)-696 11 11 19 (Laia). (R52/9).
-ESTIC INTERESSAT a llogar pis a casa petita a Olost, per tot l'any. T.: 628 71 37 OO. (R52/5).
-ES BUSCA material fotogràfic del safareig a Torrenteres. T.: 676 23 83 61. (R51/1).
-BUSCO pis de lloguer a Sant Feliu Sasserra a a Oristà. T.: 679 38 08 76Montse-. (R50/14).
-S'HA PERDUT una carolina (ocell) grisa amb el capgroc. És mansa. T.: 93 8560539-60681 11 97. (R52/2).
-S'HA PERDUT al parc una parka verda de punt amb sivelles, d'uns 7 anys, de la marca Canada. Si algí l'ha trobada, si us plau que truqui. T.: 68091 0206. (R53/8).
nar de persones que fan la ruta a peu fins a aquesta antiga parròquia el dia festiu més proper a Sant Isidre. Sant Martí és avui la seu social de diferents empreses una de les quals és motiu de conflicte amb un sector de veïns també amb els pobles dels voltants per la mala olor que desprèn també pels possibles efectes nocius sobre les persones l'entorn més immediat. R. Reixoch Cinc
Sant Martí d'Albars és un petit municipi rural situat entremig de dues rieres, la Gavarresa la de Lluçanès, que passà a ser independent el 1830. DeS" de sempre ha estat un lloc amb pocs habitants, arribant a un màxim de 353 el1860 i actualment en té 120, notant una gran davallada als anys 70 del segle passat quan alguns veïns es traslladaren a treballar a la indústria dels pobles més propers. Apareix ja documentat en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà l'any 905 on es cita el nom de Sant Martí encara que en lloc de la denominació Albars, hi figura el de Medians (Mitjans), que segons els estudiosos de la onomàstica, fa referència a la seva situació entre les dues rieres mencionades. Més endavant, al s. XVIII aparegué escrit Sant Martí del Bas, una denominació que s'ha considerat incorrecta que amb el temps s'ha deixat d'utilitzar. AI s. X Sant Martí comprenia dues unitats territorials: Albars i Garrigós, l'església parroquial era sufragània de Santa Maria de Lluçà, lloc del qual s'independitzà al s. X. Referent al primer d'aquests llocs, Albars, abastava una zona que actualment es reparteixen els municipis de Sant Martí de Lluçà, aquest depenia directament del castell i de l'església de Lluçà, mentre que Garrigós, una zona situada entre els termes d'Olost Sant Martí, depenia del castell d'Oristà i de l'església d'Olost.
Actualment té dos nuclis de població: Beulaigua la Blava, en aquest darrer lloc s'hi troba l'ajuntament l'antiga escola reconvertida en local social. Aquests dos nuclis aparegueren com a conse-
qüència del pas dels ramats transhumants, amb la necessitat que tenien els pastors d'aixoplugar-se durant la nit, tal com succeí en altres poblacions del Lluçanès. A més sembla ser que el nom de Beulaigua fa referència a què era un indret on s'hi aturaven per a proveir-se d'aigua en unes basses que hi havia. E11970, la casa parroquial del costat de l'església s'arranjà per a dedicar-se a casa de colònies, una activitat que després d'uns anys es deixà de fer quedant altra vegada tancada.
Com a llocs per a visitar hi ha el pont medieval, que també fou via de pas dels ramats transhumants i la mateixa església de Sant Martí, que data del s. XVIII. Al seu interior s'hi pot veure una Mare de Déu de tradició romànica restaurada l'any 2003, el mateix any que també es feren obres per tal d'acollir l'exposició d'objectes litúrgics de la parròquia. A part
cal citar les nombroses cases de pagès distribuïdes per tot el terme, algunes de gran antiguitat, com és el cas de Vilatamar, datada del 953 o també el Prat, del 1230, la Coromina, del 1382 o Fumanya del 1434.
La junta parroquial del poble recuperà el 2002 l'aplec anual a Salselles incloent-lo dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès, un aplec que cada any reuneix més d'un cente-
Ricard Gomis Solanas
C. Aragó, núm. 6
(93 850 82 81)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
(RF/2-153) Empresa ubicada a Olost necessita auxiliar administratiu/va amb nocions de comptabilitat d'informàtica. 1: 651 93 02 80.
(RF/1-153) Treballa des de casa. Empresa d'alimentació busca persones que vulguin guanyar uns cèntims extres. Compatible amb altres activitats. 1: 934927496/ www.tuempleoencasa.com
• (RF/5-152) Es necessita delineant a mitja jornada. 1: 630 68 26 07.
• (RF/4-152) Restaurant Santuari dels Munts. Es necessita noi/a per rentar plats. Horari a convenir. 1: 93 852 77 42 -de 9 a 5-.
• (RF/3-152) Es busca xofer per a pala carregadora. 1: 630 60 62 18.
(RF/2-152) Necessitem un aprenent d'enguixador per a Prats. 1: 93 856 01 91/93 850 82 98.
(RF/3-151) Necessitem personal per treballar al restaurant Santuari dels Munts: Ajudants de cuina (nois/noies), "adelantats". Jornada completa i caps de setmana. Cambrers/es a jornada completa i caps de setmana. Rentaplats a mitja jornada. Es demana experiència. T.: 93 852 7742 (de 9 matí a 5 tarda).
(RF/1-151) Necessitem instal·ladors per a calefacció i aigua. 1: 93 88804 OO.
(RF/2-150) Bar-restaurant del Lluçanès busca personal de cuina i sala pels caps de setmana, amb vehicle propi. 1: 93 852 71 23, de dijous a dilluns de 17 a 19 hores.
• (RF/1-149) Empresa insíol-ladem del Lluçanès busca operari electricista i/o llauner aprenent. T.: 629 06 88 59 (Ramon).
(RF/5-153) Busco feina per Prats de Lluçanès i rodalies. 1: 696 09 1562.
• (RF/4-153) Busco feina en un forn de pa. Experiència. 1: 628 24 86 13.
(RF/3-153) Busco feina de neteja, de cangur o per cuidar gent gran. 1: 628 24 86 13.
(RF/1-152) Senyor de 59 anys busca feina a Barcelona-Sant Andreu. 1: 93 352 07 30.
(RF/5-151) Llicenciat de 31 anys, recentment instal·lat a Prats de Lluçanès, especialitzat en gestió i execució de projectes mediambientals. 7 anys d'experiència a Espanya i estranger. Amb idiomes: anglès i francès. T.: 637 859 769.
(RF/4-151 ) Ballarina i professora de dansa oriental, recentment instal·lada a Prats de Lluçanès, ofereix espectacles en casaments, restaurants, etc. Classes per a grups i particulars. T.:637 859 768.
• (RF/3-149) M'ofereixo per serveis domèstics, cuidar gent gran i nens. 1: 93 850 81 52 -Patrícia-.
Decidit a l'últim partit
El Sant Feliu campió del IV trofeu la rella
IV Trofeu la rella
-Grup 5è de 2a territorial-
Resultats:
Sant Feliu 2 - Pradenc 2
Sant Feliu 2 - St. Bartomeu 1
St. Bartomeu 2 - Pradenc O
Pradenc 1 - Sant Feliu 1
St. Bartomeu 2 - Sant Feliu 2
Pradenc 1 - St. Bartomeu O
Classificació final:
Sant Feliu Sasserra, 6 punts
Pradenc, 5 punts
Sant Bartomeu del Grau, 4 punts
Palmarès del trofeu la rella:
Temporada 2002/03: F.C. Pradenc
Temporada 2003/04: St. Bartomeu del Grau
Temporada 2004/05: St. Bartomeu del Grau
Temporada 2005/06: Sant Feliu Sasserra
Va haver d'abandonar
Olost.- El tricampió de Catalunya de rat-lis no va tenir sort al debut del certàmen d'enguany. La primera cita va ser el Ral·li Guilleries, celebrat el cap de setmana del 22 d'abril, i no va acabar bé pels interessos de Membrado el seu copilot, que estrenàven cotxe. Els problemes a la premsa de l'embragatge del seu nou Renault Maxi Mégane, un cotxe que té un
potencial clarament superior al seu antic Clio Súper 1600, van fer que haguéssin d'abandonar al ral·li que es disputava a cavall de la Selva Osona, així quedar sense opcions de començar amb bon peu el campionat d'aquest 2006. Ara, l'equip es prepara per a la propera prova, el V Hal-li Ripollès, que es disputarà els dies 19 20 de maig a Campdevànol. I.P.
El Sant Feliu Sasserra se situa líder de 2a territorial
L1uçanès.- En només quinze dies els amants del futbol al Lluçanès han pogut gaudir dels dos últims derbis comarcals de la present temporada. En el primer d'aquests el Sant Bartomeu rebia la visita del Sant Feliu, on ambdós equips hi arribaven amb objectius ben distints. Mentre els locals necessitaven els tres punts per allunyar-se definitivament de la zona de descens, els homes de Pérez per consolidar-se en la zona de privilegi d'aquest grup cinquè de la segona territorial. El partit, corresponent a la vint-i-novena jornada de competició, va estar marcat per la igualtat entre ambdós conjunts. Tot que els de Sant Feliu van avançar-se en el marcador ben aviat, els homes de Santi Cabanes aconseguien remuntar el matx esperonats pel nombrós públic que va assistir al municipal de Sant Bartomeu del Grau. El gran esforç físic i el fet de jugar amb deu homes durant l'últim quart d'hora va condemnar als locals, que van veure com el Sant Feliu (després de fallar un penal) empatava en temps de descompte. AI final, doncs, empat a dos entre Sant Bartomeu Sant Feliu.
Un resultat que no deixava contents ni a uns ni als altres. El municipal de Prats de Lluçanès va viure el sisè últim derbi comarcal de la present temporada. Els jugadors dirigits per Joan Esparbé arribaven a la cita enfront al Sant Bartomeu, després d'empatar a 2 en l'anterior jornada enfront un rival directe, el Sant Feliu de Codines. L'ambient a les graderies era d'autèntic derbi gràcies al bon temps que va regnar durant el passat diumenge. Des d'un primer moment es va poder comprovar que els homes de Santi Cabanes havien saltat al terreny de joc amb un únic clar objectiu: aconseguir els tres punts en joc. Tot i un inici elèctric dels visitants (amb un llançament al pal inclòs), els locals es van fer de mica en mica amb la possessió de la pilota van arribar per primer cop, amb cert perill a l'àrea contraria. Ambdós equips estaven molt ben posicionats defensivament les ocasions de gol en els primers quaranta cinc minuts van ser escasses. En la segona meitat les coses no van canviar gaire la tònica va continuar essent la mateixa. Els de Prats, però, van acon-
seguir inaugurar el marcador després d'una acció a pilota parada. A partir d'aquí intent a la desesperada deis visitants per intentar empatar un partit que va estar marcat per la igualtat entre tots dos conjunts. Els de Prats van mostrar-se molts sòlids defensivament van mantenir el resultat tot l'empenta final dels de Sant Bartomeu, que van mostra un cop més que no mereixen estar tan avall en la classificació. Amb aquesta nova victòria els homes d'Esparbé sumen ja sis jornades consecutives sense conèixer la derrota s'han marcat com a objectiu acabar aquesta campanya 20052006 entre els cinc primers classificats. En aquests moments són setens amb un total de 49 punts al seu favor es troben a només un punt de la cinquena posició. Els homes de Cabanes, tot la derrota, continuen lluny de la zona de descens de categoria pràcticament s'han assegurat la permanència, després de realitzar una segona volta de campionat per emmarcar. Amb 34 punts a la classificació els de Sant Bartomeu són quinzens en el grup cinquè de la segona territorial del futbol català. I l'últim dels representants del Lluçanès, 'el Sant Feliu, va directe cap a la primera regional. I és que la victòria dels homes de Pérez, per O gols a 2, en la seva visita a Llerona, combinada amb l'ensopegada del Santperenca (que va empatar a 1 en la visitat a l'Olímpic de La Garriga), els ha permès recuperar el liderat d'aquest grup cinquè. Els de Sant Feliu, doncs, estaran de ben segur en la lluita per l'ascens de categoria en aquest tram final de temporada. D. Besora.
al Pic Lenin (7)
ELS EFECTES DE L'ALTITUD (II)
En la passada edició de la revista vàrem acabar parlant de la humitat relativa i en aquesta començarem parlant de les radiacions com un dels efectes més evidents a mesura que creix l'altitud. Així doncs a mesura que avancem augmentarà l'exposició a la radiació. Això ho provocala netedat de l'aire (sense poHucions ni vapor d'aigua), per una banda, i d'altra banda per la reflexió de la neu, que pot arribar a augmentar fins a un 90% la gamma de radiacions, sobretot de UUB, la principal causant de les possibles cremades i inflamacions de la còrnea que acaben derivant en l'anomenada "ceguesa de muntanya".
A mesura que avança l'ascensió disminueix la força de la gravetat, implicant un menor esforç muscular. Com també disminueix la resistència a l'aire: la pressió baromètrica cau en picat, permetent un estalvi energètic a l'organisme. La resistència a l'aire que s'ha de vèncer per mantenir una velocitat adequada es redueix.
Tant és així que aquesta baixada de la pressió baromètrica a mesura que augmenta l'altitud constitueix el factor físic més rellevant quant als efectes de l'altitud sobre el cos humà.
u E/ mil/or somni de tots és el que et permet somiar despert u
REP.IOL
GASOIL A DOMICILI TEL. 93 850 68 44
OSONA - LLUÇANÈS - RIPOLLÈS
EXCAVACIONS HOSTALER, SL
Joan Villegas Palomera ,..,.,---:�""'"
Mas Villegas 938889264 659 082 618 689514891
Sant Bartomeu del Grau PAVIMENTS
Verdaguer, 9 T.:938830281 938530070
EXCAVACIONS
SALADA COROMINES
SANTA ANNA
Rebaixaments IEndenocs IFonaments Transports I Desbrossaments" "LA CASETA" Tel. 609 873 986 08515 SANT MARTí D'ALBARS
Dels Munts, 4 08513 Prats de Lluçanès T F: 93 856 03 92
Gerent Jordi Costa
Mòbil: 649 42 94 06 Part.: 93 856 04 15
ARCA
LLIBRERIA
Pilar Carrera Codina
mOleriol estolor revistes· dioris jocs objedes de regol·llibres fOlocòpies 6/49
Plaça Nova, 7
T.: 938560345 ·F.: 938560764
08513·Prats de Lluçanès
Venda de carbó de tot tipus Reforma, 11 08513·Prats de Lluçanès T.: 93 856 04 39 938560048
Loteria Papereria Objectes de regal
Major, 17 1.: 93 856 00 54
08513 Prats de Lluçanès
CONSTRUCCIONS ARNAU CIRERA eIRERA ARQUITECTE TÈCNIC www.conslruccirera.e.lelefonico .nel Col. núm. 11.336
Aragó,5 i 10 Prats de Lluçanès - TIF.: 93 850 82 38
PRATS GUIX enguixadors
08RES NOVES I REHABILITACiÓ
PROJECCiÓ DE GUIX
Ctra. Sabadell, 53 Serrat del Perich, 14 T.: 938560191-938508298
Mòbil: 679785190 08513-Prats de Lluçanès
RAMON VALL SALVANS
Passeig Sant Agustí, s/n T.: 93 853 01 97 08589 PERAFITA
Tots els llibres de Prats i del Llucanès. Us podem fer eillibre que vulgueú a mida.
Cal Siller, fem venem llibres. Àlbums papers de qualitat fets a mà.
CAL SILLER
el. Major, 38 Prats de Lluçanès
T. E: 938560111
Obert cada tarda diumenge al mati
I'eseu�axemeneies
JOSEP MILÀ
Joon Maragall, 49 � 08551·Tono !lS'
T.: 938 124904
Mòbil:659 444 022
GRAVES I EXCAVACIONS
J. PLA SL
Ctro. SI Quirze, 35-A ·110. Eulòlio ce Puig·oriol· 08514·lIuçò
T.: 689 07 5612 938554028
Samuel Gómez
Muntador de: Falsos sastres
Envans prelobricots ((ortó·guix)
A:t1Ioments tèrmics acústics
T.: 93 856 06 14 - 636 67 18 77
Mossèn J. Valls, 3, 3r, 2a 08513 Prats de Lluçanès
ara: diaris, revistes, material escolar, llibres de text
Muntador de:
Envons prelobricolstipus Nodur Folsossostres; nxosi desmunlobles AJ1lomenlstérmi!Si o(ú�i!S Prestatgeries, ell Pagesia, S, 2n, 20 08513 Prats de Lluçanès T.: 93 8S0 82 17·637729801
Passeig del Lluçanès, 17 T.: 93 850 80 19 0851 a-Prate de Lluçanès
TV·ELECTRO ·HI·FI·K7·CD
ESCURA-XEMENEIES
TONI DOMMeH
C/Major, 21 08513 Prats de Uuçanès 193856 Ol 10 Especialitat en entrepans variats
Fonda Alpens e/.Placeta, 4-08S89-Alpens
Coques de Perafita FUSTERIA
-Reforma,
Hosta! Ca !a Cinta
CUINA CASOLANA T.: 93 857 81 61
L'Alou (08586- st. Agusti de Lluçanès)
Tancat els dilluns, dimarts dimeaes
l�·'c o Mireia Plans Puials ctV'8 %<. ." ,.$-' DietistaNutricionista Pg. Lluçanès, 43, 4t, 2a 08513-PRATS DE LLUÇANÈS T.: 610 07 68 28 e-mail: mireiaplans@hotmail.com
Centre de terapies i activitats alternatives
OMEOPATÍA FLORS DE BACH STEOPATIA SACRO-CRANEAL ""il!-"�J,�COLOTERAPIA QUIROMASSATGEREIKI REFLEXOLOGÍA AROMATERAPIA CLASSES DE IOGA l DANÇA ORIENTAL
Centre Veterinari del Lluçanès
Prats de Lluçanès
Divendres i dissabte, de 10 a 1 Diumenges, d'11 a 1,30
17
Temperatura màxima:
Oristà 30 d'abril 27,10
Temperatura mínima:
Olost 29 d'abril 1,40
Totals pluja registrada:
Sant Feliu Sasserra
Perafita
Prats de Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
Informació facilitada per: Esteve Subirana, lIu¡à; Lluís Muntanyà, Perolito; Pere Bruch, Olost; Josep M. Muntanyà, Prots de lIu¡onès; Pere Cors, Oristà; Eduard Selva, Sant Boi de lIu¡onès; Laura Megias, SantBartomeu del Grau; David Morera, SantFeliu Sasserra
