Reportatge sobre el compostatge a Sant Bartomeu del Grau
6
El temps
Temperatura màxima:
Oristà 12 de març 21,1·
Temperatura mínima:
Oristà 6 de març -7,3·
Totals pluja registrada:
Sáht Feliu Sasserra Perafita"
Prats deLluçanès
Sant Boi de Lluçanès
del 6 al 19 de marc del 2006
Ja ha arribat la primavera!
Informació facilitada per: Esteve Subirana, Uu¡à; Lluís Muntanyà, Perafita; Pere Bruch, Olost; Josep M, Muntanyà, Prots �e Uu¡onès; Pere Cors, Oristà; Eduard Selva, SantBoi �e Uu¡onès; Laura Megias, SantBartomeu �el Grou; David Morera, Sant feliu Sasserra
Per primer cop s'oferiran pisos de protecció oficial 42.000m2
urbanitzables a Olost
Olost." A Olost s'ha començat a desenvolupar el pla parcial urbanístic que permetrà la construcció de 60 parcel·les edificables que s'ubicaran a la sortida del poble en direcció a Prats de Lluçanès, sota l'ermita de Sant Adjutori. Les dimensions de la zona urbanitzable són de 42.000 m2 i l'obra està pressupostada en 1'5 milions d'euros. El projecte està promogut per dos particulars conjuntament amb l'ajuntament d'Olost, al qualli cedeixen el1 a %. De moment
l'ajuntament d'Olost ha aportat 100.000 euros per iniciar l'operació a canvi disposarà d'una colla de parcel·les. S'hi preveu la construcció de vivendes aïllades (amb una parcer-la mínima de 600 m2) cases adossades (parcel-les d'un mínim de 130 m2). Per la seva banda l'ajuntament d'Olost ha previst la construcció d'un seguit d'habitatges de protecció oficial. Segons L'alcalde d'Olost, Josep Maria Freixenet hi ha la voluntat política d'oferir
habitatge en bones condicions per a la gent jove, tant els del Lluçanès com els del poble". Segons Freixenet el fet que ara es desenvolupi el pla parcial forma part de la lògica urbanística del municipi. Les normes subsidiàries aprovades l'any 1993 ja preveien uns espais de creixement al poble es considera que ara és un bon moment per fer aquesta inversió. En aquests moments Olost té demanda tant de sòl urbanitzable com d'habitatges. M.S.S.
150 ANYS DE LES GERMANES DOMINIQUES
Prats de Lluçanès." La comunitat de les Germanes Dominiques de l'Escola Presentació de la Mare de Déu, juntament amb el claustre de professors l'equip directiu del centre commemoraran els cent cinquanta anys de la congregació amb una jornada de portes obertes a l'escola, el divendres 24 de març amb un acte popular a les 12 del migdia del mateix dia a la plaça Nova. Red.
Litigi pels pisos del carrer Vic de Sant Bartomeu
Sant Bartomeu del Grau." Els 25 pisos del Carrer Tres Creus Carrer de Vic núm 4 i 6 han passat a ser propietat del constructor Pere Musoll, que els va comprar a l'empresa Ferreries fa quinze dies. Aquesta compra-venda ha agafat de sorpresa ha generat molt malestar entre els veïns que ocupaven aquests pisos, que volien comprar-los a la immobiliària Ferreries, mentre s'estava tramitant un expedient de llançament al Jutjat.
L'expedient de desnonament dels esmentats pisos el va obrir la immobiliària Ferreries.
L'actual propietari ha manifestat que vol rehabilitar aquests pisos llogar-los als actuals inquilins, tot que els ocupants han manifestat que el preu és massa car que el que volen és comprar-los. Després de la Fallida de l'empresa Puigneró la Immobiliària Ferreries va comprar aquests 25 pisos en una subhasta pública, a través de l'advocat laboralista Blasi.
Els veïns dels pisos de Puigneró van celebrat diverses reunions per intentar trobar una sortida al seu cas. A
més, els afectats van enviar una carta a la conselleria d'Habitatge i una altra al defensor del poble explicant la seva situació les irregularitats que, segons ells, s'han produït. Segons un portaveu del veïns, la conselleria d'Habitatge no ha complert les seves promeses, ja que va assegurar, en el seu moment, que la Generalitat es faria càrrec dels pisos a través d'incasoi.
Finalmént, el jutge va dictar sentència el passat 15 de març, en contra de la petició de desnonament de l'antic propietari, Immobles
Ferreries. El jutge argumenta que hi ha hagut irregularitats en la forma que es va produir la subhasta i també en el fons, ja que considera que els veïns tenen dret a ocupar els pisos, dret que es deriva de la relació d'un determinat tipus de contracte entre treballadors empresa tèxtil. A més, el jutge ha desestimat les al-leqacions d'Immobles
Ferreries, que assegurava desconèixer que vivia gent als pisos quan es va fer efectiva la compra. Amb aquesta nova sentència, els veïns tenen dret a quedar-
se als pisos i el nou propietari, Pere Musoll, no pot desallotjar-los. Si les dues parts implicades (veïns i nou propietari) no arriben a un acord, sembla que l'única via per resoldre el conflicte seria, un altre cop, la judicial. En aquest cas, Musoll hauria de presentar denúncies individualitzades per cada un dels inquilins. L.M.
Puericultura
MAJOR, 44, bis T.: 93 850 81 92 PRATS DE LLUÇANÈS
Ja tenim a la vostra disposició la nova eet-leeelë de moda primavera-estiu 2006
Els· nens que facin la Primera Comunió ja podeu demanar dia i hora per emprovar els vestits
Per compres superiors a 200,00 euros, gaudireu d'un 10% de descompte
a � s; a
Compostatge casolà i deixalleria mòbil
Sant Bartomeu del Grau Recicla, Reutilitza
i Redueix
Sant Bartomeu del Grau.- Sant Bartomeu és el primer poble del Lluçanès en matèria de recollida selectiva i minimització de residus. La darrera incorporació ha estat la deixalleria mòbil, però des de fa un any ja va començar aquesta tasca amb la recollida de matèria orgànica en compostadors comunitaris. La iniciativa va sorgir de la inquietud del consistori per a la promoció de la recollida selectiva la reducció dels residus domèstics.
Des del mes de febrer del 2005, l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau ha apostat per a la promoció del compostatge casolà dels residus de jardí i de cuina a fi d'obtenir un bon adob natural minimitzar els residus que actualment es porten a l'abocador comarcal d'Orís. I la seva proposta ha anat més enllà del repartiment individual de petits compostadors per a ús individual, ja que s'ha utilitzat el sistema dels compostadors comunitaris. La novetat d'aquesta iniciativa rau en la col·lectivitat dels compostadors ja que fins ara s'havien desenvolupat campanyes de la promoció del compostatge casolà a molts municipis de Catalunya com ara Vilafant a Sant Cugat del Vallès. Tot això, en grans ciutats europees, com ara Barcelona a Zuric, també s'ha promogut el compostatge comunitari com a alternativa per a la reducció dels residus domèstics. El compostatge és un sistema natural que transforma els residus orgànics (de jardí, cuina d'altres) en una terra orgànica molt adequada per adobar jardins. Fa segles que es composta als
tradicionals femers, però compostar en un compostador té alguns avantatges, ja que no fa falta tant espai, no genera un impacte visual molest, ni males olors. Durant els mesos de febrer març de12005, l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau amb el suport de l'Àrea de Medi ambient de la Diputació de Barcelona i a través de l'empresa Compostadores.com, va col-locar un total de 7 compastadors en diferents punts de la població amb la finalitat d'iniciar el procés de compostatge anar incrementant poc a poc la quantitat de compostadors comunitaris es va fer un taller sobre el procés del compostatge, el tipus de deixalles que s'hi pot abocar, es van resoldre dubtes que els usuaris van comentar finalment, es va obsequiar als participants al taller amb un cubell pensat per a la recollida de matèria orgànica.
La bona acollida dels compastadors comunitaris va engrescar al consistori a la col·locació de 7 compostadors més al poble el mes d'octubre del 2005 que ve a
24 de març del 2006
completar el seu desplegament.
Tot que el compostatge ja ha començat a produir els seus fruits, l'empresa Compostadores.com realitza visites ocasionals de control formació in situ per als usuaris dels compostadors. D'aquesta manera, durant el mes de novembre, personal d'aquesta empresa van dur a terme una ronda de visites a tots els compostadors del poble per tal de veure'n l'estat actual, resoldre dubtes dels usuaris assessorar-los per a un millor funcionament del compostador.
Amb aquesta visita es va poder comprovar que a la major part dels compostadors els faltava matèria seca
(fulles, branques seques i restes de poda triturades, etc ). També es va veure que alguns compostadors funcionaven millor que d'altres i també es va parlar del mal ús que alguns usuaris en fan del compostador, quan hi aboquen plàstics, ossos de pernil, a branques sense triturar, entre d'altres coses. Per resoldre aquests problemes, l'ajuntament ha pres una part més activa en la gestió el manteniment dels compostadors ha adquirit amb l'ajuda del Consell Comarcal d'Osona una biotrituradora Aquest aparell ha de permetre esmicolar fins a la mida justa les restes de poda de jardí que generen els veïns les places del poble; aquestes restes triturades aniran a parar als diferents compostadors de Sant Bartomeu segons les necessitats que s'observin. Actualment el manteniment dels compostadors comunitaris va a càrrec del servei de manteniment de l'ajuntament de Sant Bartomeu, que executa les tasques de volteig, seguiment de la humitat, trituració de les restes de poda i de jardí control de les quantitats relatives dels diferents com(Continuapàg. següent)
Una eina per a l'educació
El compostatge també ha estat molt ben acollit a l'escola de primària i l'escola bressol de Sant Bartomeu. En tots dos equipaments, es va col·locar un compostador amb la finalitat que els infants puguin aprendre des de ben petits, què és el compostatge i per a què serveix, mentre aprenen a seleccionar els residus en diferents cubells i s'adonen de la importància de la reducció de residus a casa i l'escola. Aquests compostadors, estan cogestionats per l'ajuntament les escoles, que en són les principals usuàries. L.M.
Compostador al carrer PerafitalTelecentre SBG
Sant Bartomeu del Grau Recicla, Reutilitza i Redueix (Continuació)
Cada cosa al seu lloc
A Sant Bartomeu les deixalles ja saben quin és el seu lloc. AI poble hi ha 11 punts de recollida d'escombraries amb contenidors blau i groc per paper, cartró, i envasos de plàstic i llauna; contenidor verd pel vidre i contenidor verd fosc pel material de rebuig. També hi trobem punts de recollida de residus especials com ara la recollida de piles, recollida de medicaments i recollida de tóners i cartutxos de tinta. Igualment trobem 10 compostadors on s'hi pot deixar les restes de poda i de jardí que l'ajuntament s'encarrega de triturar i distribuir pels compostadors, llençar residus orgànics excepte carn peix. una deixalleria mòbil que permet el tercer divendres de cada mes deixar pots de pintura, oli de cuina, roba, sabates, fluorescents, entre d'altres coses. L.M.
ponents necessaris per a l'elaboració del compost. Els nombrosos usuaris que l'utilitzen han posat una bona nota a la iniciativa ben aviat podran utilitzar el compost que s'ha generat en els seus jardins i horts a les places del poble. Per
altra banda, tot i l'esforç de gestió coneixement que comporta el manteniment dels compostadors per part de l'ajuntament, s'estima que actualment un 70% dels compostadors es troba en bones condicions a ple rendiment. Laura Mejias.
Preveuen crear 25 llocs de treball
El polígon d'Olost acollirà una nova
empresa
El Conseller Nadal va visitar el polígon quan encara estava buit, a finals de desembre del 2004/10 rella
Olost.- L'empresa Sistemes Portanova S.L., amb seu a Santa Perpètua de la Moguda, ha previst ampliar la seva activitat econòmica, i té la intenció d'instal·lar-se a Olost. Aquesta empresa es dedica a la fabricació de pannells d'alumini, PVC, aïllaments acústics d'altres materials per a la construcció. L'ajuntament d'Olost ha realitzat una modificació puntual de les normes subsidiàries, perquè la zona qualificada com a industrial es trobava situada en una altre punt i ara s'ha optat per ampliar el polígon industrial del Quintà del Colldelram. Els 22000 m2 que s'ampliaran es convertiran en
RAMON BARNilS, RECORDAT EN l'ANIVERSARI DE lA SEVA MORT. L'any 2000, l'associació Solc, música tradició al Lluçanès va editar el llibre "Un segle de vida al Lluçanès. Memòries de la Pepa Grilló Serra", l'autora del qual és la Dolors Soler Castellví, amb casa a Sant Feliu Sasserra. En la presentació deillibre, feta a l'Ateneu de Sant Feliu, hi va prendre part el mestre de periodistes Ramon Barnils, amic professor de l'autora del llibre, el
parcel-fa única és on s'instal.larà la nova empresa. L'alcalde d'Olost calcula que si no sorgeixen imprevistos la construcció de la nova planta podria començar cap a la tardor. Freixanet ha explicat que aquesta empresa es troba en creixement i amb necessitat d'ampliar les seves instat-lacions tot que tenia ofertes d'altres comunitats de l'Estat hi havia la voluntat de mantenir l'activitat a Catalunya i el fet que Olost disposés de sòl industrial, juntament amb la construcció de la nova carretera ha afavorit que aquests empresaris s'hagin decidit per Olost. M.S.S.
qual també va prologar l'obra. La presència, coneguda, de Ramon Barnils al Lluçanès, es remunta a l'any 1985, que efectuà una xerrada sobre els mitjans de comunicació al Centre de Cultura de Prats de Lluçanès en el. marc d'una jornada sobre premsa escrita en català organitzada pel Servei de Normalització Lingüística de l'Ajuntament. L'any 2001, coincidint amb la seva mort, la revista la rella va publicar un escrit en la seva memòria de la Dolors Soler i Castellví. Red.
NOVA INICIATIVA PER A LA RECERCA ACTIVA DE FEINA.. El Consorci del Lluçanès impulsa una nova iniciativa per a conèixer les tècniques de recerca de feina mitjançant les TIC (Tecnologies de la Informació la Comunicació). Això es concreta en un curs que té 20 hores de durada i que es fa al Telecentre de Sant Bartomeu del Grau que té com objectius principals donar a conèixer les tècniques més freqüents de recerca activa de feina facilitar un abordatge pràctic de les TIC. El curs està adreçat a dones aturades i a persones estrangeres extracomunitàries. M.S.S.
REEDICiÓ DELS GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE LURDES. El mes passat va donar-se a conèixer una reedició dels goigs de la Mare de Déu de Lurdes de la capella que hi ha a Prats de Lluçanès amb música lletra de Mn. Andreu Antich. D'aquests se
n'ha fet un tiratge de 1.500 exemplars a la part del davant hi ha un dibuix de Toni
Donada, que correspon a l'antiga imatge que hi havia al santuari. A la part posterior s'hi poden llegir unes breus notes històriques d'aquest, des de la inauguració l'any 1882, fins les obres d'ampliació iniciades el 1955, passant per l'entronització de la imatge del 1941 o la destrucció de l'antiga durant la guerra civil.
R.R.
EXPOSICiÓ "PUNTS DE REFLEXiÓ: LES VIOLÈN
CIES CONTRA LES
DONES".· El passat vuit de març, dia internacional de la dona, s'innagurà al Casal del Joves d'Olost l'exposició
Punts de reflexió:Les violències contra les dones. Sis Cartells de grans dimensions recullien ,de manera ordenada i visual, acudits, dades estadístiques, cites d'escriptors. i escriptores, eslogans que feien referència a la
violència com un mal estructural de la societat, que ens afecta a tots i justifica les relacions de subordinació i poder existents entre hornes dones. Aquests cartells han estat exposats a Olost, del vuit al dotze de març, de quatre a vuit de la tarda.Signant I'esposició l'Institut Català de la dona el Consorci del Lluçanès. D.C.
ERC DE PRATS DE LLUÇANÈS EDITA EL BUTLLETí CERCAVILA NÚMERO
24. Després d'un llarg període sense aparèixer, el grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès ha distribuït el número 24 del seu butlletí "cERCavila". En aquest número s'hi pot trobar un repàs de l'acció de govern del grup d'ERC relativa a la participació ciutadana als canvis que creuen que s'han produït respecte de l'etapa anterior al govern de Prats de Lluçanès. D'altra banda, es fa una reflexió sobre les prioritats a l'hora
24 de març del 2006 de decidir inversions, referintse al tema del camp de gespa artificial que demana el FC Pradenc i, finalment, s'esmenta la creació de la figura dels coordinadors d'àrees. VWL.
PARTICIPACiÓ LLUÇANESA
A LA TROBADA DE CANTADORS DE LLAERS. AI voltant d'un centenar de persones van ser presents el dia 11 del mes en curs a la primera trobada de cantadors que es feia a Llaers, al Ripollès, organitzada pel grup Randellaires. Del Lluçanès van participar-hi el grup de cantaires d'Alpens, Josep Riera, d'Oristà, Roser Reixach i Manel Gost, de Prats de Lluçanès. AI matí hi va haver un taller de cançons del Ripollès havent dinat cantades amb els assistents, per seguir amb un ball dirigit pels mateixos Randellaires un ressopó ben entrada la nit. A més la trobada es complementava amb una exposició d'Arquitectura Popular del Ripollès. Red.
S'activa el debat via alcaldies
Polèmica sobre les vegueries
Lluçanès.- El debat sobre la divisió territorial continua ben obert, principalment els aspectes que fan referència a la qüestió de les noves vegueries més concretament a la pertinença d'Osona a la vegueria de la Catalunya Central a a la creació de la nova vegueria de l'Ait Ter. Diferents alcaldes del Lluçanès ja han expressat públicament la seva opinió darrerament s'ha publicat a la premsa comarcal diversos articles d'opinió entre els quals també hi ha el de l'alcalde de Perafita, Ramon Casals de l'alcaldessa de Lluçà, Eva Boixader, en els quals s'argumenten les diferents postures sobre la necessitat del Lluçanès de pertànyer a una vegueria a una altra -veure secció d'opinió-. Tal com ja va informar la
9arlineria
rella a mitjans dels mes de febrer, els alcaldes d'ERC del PSC D'Osona, van presentar un manifest a favor de la pertinença d'Osona a la Catalunya Central, que també va comptar amb el suport de diferents alcaldes i alcaldesses del Lluçanès.
El passat 20 de febrer el Consell d'Alcaldes d'Osona
va aprovar una moció de suport a la creació de la vegueria de l'Ait Ter, amb 23 vots a favor, 14 en contra i tres abstencions. A la moció es demana a la Generalitat la creació de la vegueria de l'Ait Ter que agrupi les comarques d'Osona Ripollès, deixant una porta oberta a la Garrotxa". També es reclama que "no es continuï aplicant una política de fets consumats". La votació va anar precedida d'un intens debat en
� {jomiJ'
Ricard Gomis Solanas
C. Aragó, núm. 6
08513 PRATS DE LLUÇANÈS
Tel. 680 570 476
HERBODIETÈTICA
LLUÇANÈS
Escoles, 5 - T.: 93 856 06 74 - Prats de Llucanès
-Herboristeria -Aliments infantils
-Dietètica -Alim. per a celíacs -Aliments biològics -Cosmètica natural
-Productes per a -Aromateràpia esportistes -Flors de Bach
.:
què els representants municipals d'ERC el PSC van reiterar la seva posició de suport a la Catalunya Central els de CIU a l'Ait Ter. Des de les forces d'esquerra es va fer la proposta de crear un grup de treball amb la mesa presidencial, que té una gran representació, fer un seguiment del procés. Des de CIU no es va acceptar i aquest partit va acabar imposant la seva majoria a la votació.
A finals del mes de febrer primers de març El 9 Nou va publicar sengles articles d'opinió de l'alcalde de Perafita, Ramon Casals, de l'alcaldes
sa de Lluçà Eva Boixadé, en què es posicionaven a favor de la vegueria de l'Ait Ter i de la Catalunya central, respectivament. Ramon Casals, afirmava que "no tinc gens clar què hi guanyarem amb les
vegueries i menys si ens ubiquen amb aquesta tant heterogènia, com és la de la Catalunya Central". AI final deixava clar que la Diputació de Barcelona presta un molt bon servei i no està segur que les vegueries la puguin substituir en condicions.
Per la seva banda, Eva Boixadé deixava clar que el que més convenia al Lluçanès era la Catalunya Central que l'Ait Ter sense el Ripollès no tenia sentit, al mateix temps criticava que en el Consell d'alcaldes d'Osona no es tractés el Lluçanès com una zona diferenciada de la Plana amb inquietuds diferents. D'altra banda, l'ajuntament de Prats de Lluçanès, en el darrer ple, acordà esperar a concretar cap postura fins a la celebració d'un debat sobre el tema. M.S.S.
Convocatòria 1
Bases
- Tothom és convidat a participar-hi.
- Hi haurà un lot de llibres pel guanyador trofeu.
- Cada participant podrà concursar amb una sola obra.
-Ies obres es presentaran sense signar. Hauran de dur un lema escrit al dors. Aquestlema constarà també en l'exterior d'un sobre clos, dins del qual hi constaran les dades personals
- Eltermini d'admissió de les obres es tancarà el dia 30 maig del 2006.
- Les obres que no hagin estat premiades hauran de ser retirades en un termini màxim de 30 dies després de la proclamació del veredicte.
- El veredicte es farà públic el dia lOde juny del 2006.
- El jurat qualificador estarà format pels membres de la junta de l'associació GALL
- El fet de concórrer en aquest concurs suposa l'acceptació de les bases, le conformitat amb les decisions del jurat i la renúncia a qualsevol reclamació legal.
Projecte impulsat
per la
Comissió de joves SBG
Sant Bartomeu del Grau "Amb uns altres
Sant Bartomeu del Grou.- La dotzena edició de la fira artesanal comercial de Sant Bartomeu del Grau a més d'estar marcada pel temps i per tot un seguit de fets ja prou destacats en tots els mitjans i d'haver-hi una gran afluència de públic va poder comptar amb una parada especial, que va ser una de les més concorregudes, la que oferia, per primer cop, a l'opinió pública el projecte "Amb uns altres ulls".
Aquest projecte sorgeix d'una iniciativa col·lectiva municipal per millorar l'aspecte del poble aconseguir mirar que mirin el municipi de Sant Bartomeu del Grau amb uns altres ulls, a través de l'art (treballant les arts plàstiques visuals potenciant la pintura mural en
SANT BOI DE LLUÇANÈS
CONVOCA EL 2n PREMI
SANT JORDI DE POESIA I PROSA 2006. La regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sant Boi de Lleuçanès, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona ha convocat la segona edició del premi Sant Jordi de poesia prosa.
El premi preveu les dues categories esmentades, de poesia prosa, va adreçat a persones majors de 14 anys, han de presentar-se abans del 7 d'abril del 2006 a l'Ajuntament, per correu postal a electrònic (Ajuntament! Passeig del Lluçanès, 8/ 08589-Sant Boi de Lluçanès o st.boillu@diba.es).
El premi Sant Jordi està dotat amb un premi de 100 euros, un diploma, un lot de llibres un lot de material de la campanya "1.100 anys d'història de Sant Boi de Lluçanès" per O a cadascun-dels guanyadors � d'ambdues categories. Els s; premis es lliuraran el dia 21 O d'abril, coincidint amb la festa
tates les seves variants).
Aquest any 2006, essent el primer en el desplegament del projecte, s'ha volgut treballar partint del tancament de la fàbrica del poble per tal de trencar amb la visió fatalista i negativa d'aquests últims anys, potenciant la participació ciutadana i millorant la panoràmica del poble. El projecte consisteix en pintar la façana de la fàbrica a través de l'elaboració d'un grandiós mural que pretén donar un aire més agradable al centre del poble i crear una nova futura identitat social cultural. Per tal de portar-lo a terme es convidarà diverses escoles d'art col·lectius d'especialistes en pintura mural d'arreu de Catalunya 1
de Sant Jordi. VWL.
DEL LLUÇANÈS A LA CERDANYA, NOU LLIBRE DE RUTES. Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, dins la col-lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya, ha aparegut el ,llibre Del Lluçanès a la Cerdanya. Resseguint camins ramaders, d'Ignasi Forcada, Josep
Imatges del projecte/Comissió Joves SBG
l'Estat espanyol. El procedíment que se seguirà serà d'un concurs de pintura mural, on s'assignaran tres premis amb una dotació econòmica per cada un dels guanyadors. Durant dos caps de setmana consecu-
Sànchez Lia Soler. Es tracta d'un conjunt d'itineraris que ressegueixen antics camins ramaders que van des del Lluçanès a la Cerdanya, de sud a nord. Es tracta de recorreguts fàcils, d'entre 3 5 hores, passant per paratges de gran bellesa. Els recorreguts d'Alpens a Puigcerdà ressegueixen camins ramaders, igual com ho fan els que parteixen de Sant Jaume de Frontanyà.
Ellibre compta amb un pròleg del president del Centre
Excursionista de Catalunya, Josep Manel Puente Pubill, i una introducció a càrrec d'Antoni Pladevall, a més d'un text de Joan Rovira, de les Masuques, al Penedès, profund coneixedor de la realitat dels camins ramaders del país.
El primer itinerari que ens proposa el llibre surt de la localitat d'Alpens, per seguir la ruta fins al Coll de Merolla, passant per les Llosses. Aquest llibre ve a ser la continuació de l'editat en la matei-
ulls"
tius del mes de juny i durant tots els dies que hi ha entre aquests, Sant Bartomeu del Grau, segons els promotors, "deixarà de ser un titular pejoratiu per convertir-se en un exemple de superació". Red.
xa col·lecció amb el nom Caminant pel Lluçanès, de Víctor Gai Ignasi Forcada, editat l'any 2002. VWL
EL LLIBRE DEL BALL DE BASTONS DE PRATS DE LLUÇANÈS AL CANAL 33. El programa Nydia, del canal 33, va oferir el passat dia 11 una entrevista a la pradenca Roser Reixach, amb motiu de la publicació del llibre El ball de bastons de Prats de Lluçanès, editat per l'associació Solc, música tradició al Lluçanès. En l'emissió es van alternar diverses imatges extretes del. llibre, fotografies partitures, amb les declaracions de l'autora, qui va explicar la síntesi de la seva investigació també alguns dels apartats més en concret. Nydia, dirigit per Jordi Lara, s'emet cada dissabte al matí pel canal 33 des de l'any 2001 està dedicat bàsicament a música dansa en relació a la cobla, la sardana, els esbarts noves coreografies d'arrel tradicional. Red.
El proper mes de maig Lluçà, bressol de la comarca, celebrarà la cloenda dels actes
Lluçà és el segon municipi més extens del Lluçanès després d'Oristà el que donà nom a la comarca, gràcies als terrenys que depenien dels senyors que amb el mateix nom de Lluçà governaren aquesta jurisdicció fins que es creà la sotsvegueria al s.XVIl els seus habitants passaren a dependre del poder real. Avui és un nucli rural amb poca població, que concentra els seus serveis a Santa Eulàlia de Puig-oriol, indret nascut al llarg del camí ramader que passava al costat del mas del mateix nom. El 22 de maig de l'any 905 es va fer la consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà, amb l'assistència del bisbe de Vic Idalguer, la mateixa data en que es troben esmentades les esglésies de Sant Agustí de Lluçanès, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Sant Martí d'Albars, Sant Vicenç de Prats, Sant Pere de Torroella Sant Boi de Lluçanès. Aquestes parròquies, que formen part de cinc municipis actuals, celebraran la cloenda dels actes dels seus 1.100 anys d'història la darrera setmana del mes de maig d'enguany a Lluçà, encara que per davant d'elles es troba documentada anteriorment la parròquia de Merlès, consagrada l'any 893. Aquest fet sembla estar relacionat amb que la repoblació iniciada per Guifré el Pilós als comtats d'Osona el Berguedà a partir del 879, fou més ràpida per part del bisbat d'Urgell, al que pertanyia Merlès, que per part del bisbat de Vic, on pertanyien les altres parròquies. La repoblació a les terres lluçaneses
s'explica que es va fer a partir de nouvinguts de la Cerdanya el Rosselló a
Lluçà aviat es crearen petites unitats territorials amb el seu corresponent servei religiós: Tordelespar ( amb la capella dedicada a Sant Quirze), Borrassers (capella de Sant Cristòfol), Puig-oriol (capella dedicada a Santa Eulàlia), Lluçà (església dedicada a Santa Maria), la Riba (capella de Sant Climent) i Torroella (capella de Sant Pere).
Així-doncs el Lluçanès ja apareix documentat al s. X amb terrenys repartits en diverses jurisdiccions feudals, la més important de les quals era la del castell de Lluçà on a part de les parròquies esmentades l'any 905 també hi pertanyia la parròquia de Sant Martí de Merlès. Respecte als masos documentats de més antiguitat sovint se senyalen entre altres el Vilaró, Miralles, Rocadembosch, el Verdaguer o la Garona (Santa Maria de Lluçà), el Grau, Generes, Maçaneres (Sant Pere de Torroella) Puig-oriol, Tiratemples, l'Estrada (Santa Eulàlia de Puig-oriol).
L'antiga església de Lluçà consagrada n'havia substituït una d'anterior que es tro-
bava al mateix indret de l'actual, al peu del castell. Aviat en aquesta s'hi creà una important comunitat de canonges que tingué el seu temps d'esplendor al s.XIII, mentre que tres-cents anys més tard, al s. XVI, aquesta havia deixat pràcticament d'existir, fins que s'uní definitivament a Barcelona l'any 1609, des d'aquest lloc es cuidaven de pagar els sacerdots que hi havia. Actualment Lluçà és un dels municipis amb més interès turístic de la comarca degut al conjunt de l'església claustre
les restes de les dependències monacals, a part de comptar amb unes interèssants pintures de transició del romànic al gòtic descobertes l'any 1954. El 1972 es feu la inauguració de les obres de restauració de l'església de la reconstrucció de la imatge de Santa Maria, destruïda el 1936, datada del s. XIII. També a part cal assenyalar les restes del castell, una reedificació del s. XIII, on a prop s'hi troba la capella rodona dedicada a Sant Vicenç, del s. XI, restaurada l'any 1992. Rosèr. Reixach.
NADONS DEL LLUÇANÈS
Santa Maria de Lluçà/arxiu la rella
Júlia Ardid Salada - 2 de març del 2006 Olost
L'cqendc
Edita: la rella. Iniciatives socioculturals al Llu�anès.
Muntatge i correcció: Aleix (ardona
Administració: (arme Mas
Seccions:
Agenda: Rosa M. Boixadé.
B tarps: Pere (ors, Pere Bruch, Esteve Subirana, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva, laura Megias i David Morera. Entrevistes: Glòria Borralleras.
Esports: David Besora, Isaac Peraire.
Fotografia:Teresa Pararedo. la tira: Adrià Davins.
Notícies: Roser Reixach Mercè Sabata.
Corresponsals: Jordi Pujol (Sant Agustí de lIu�anès), (arme Boixader (SanI Feliu Sasserra), Gerard Verdaguer (Perafita), Marta Giravenl (Sant Boi de Llu�anès), Lluís Bosoms (Alpens), Montserrat Vila (Santa (reu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès), Estela lopez (Sobremunt), Marta Faja (Oristà), Montse Surinyach (Llucà i Sta. Eulàlia de Puig-oriol), laura Megios (Sant Bartomeu del Grou), Roser Reixoch (Prats de Llu�anès).
Publicitat: M. Àngels Parareda. 610 444 689
Imprimeix: winihard gràfics S.l. (Moià)
Dipòsit Legal: B-31.541-2001
Major, 51, baixos 085 13·Prats de Lluçanès
T. i F.: 93 850 82 81
Correu electrònic: larella@mesvilaweb.com
Març
Divendres, 24
Prals de Llucanès. 150 anys de la Congregació de les Dominiques de l'Anunciata. A les 12 del migdia, a la plaça Nova, acte inicial de la celebració. De 9 a 12 del matí de 3 a 5 de la tarda, jornada de portes obertes a l'escola. Comunitat educativa del Col-leqi Presentació de la Mare de Déu.
Soni Boi de Llucanès. A 2/4 d'11 del matí, al Centre, "Un joglar a la ruta dels Bibliobusos", amb Pep López. Organitza, Bibliobús GuilleriesTagamanent.
Soni Boi de Llucanès. A 2/4 de 10 del vespre, al Centre, conferència "Fa 1.100 anys, inici de la formació dels Comtats Catalans: Com vivien els catalans d'aquella època?", a càrrec d'Oriol Junqueras, historiador. Organitza, Comissió 1.100 anys d'història.
Dissable, 2S
Prals de Llucanès. Programació estable de teatre no professional. A les 10 de la nit, a la Sala Polivalent, el grup Tona'78
Talia presenta l'obra Estrips, de Toni Cabré, dirigida per Ester Riera. Organitzen, GALL Ajuntament. Prals de Llucanès. El sistema de disseny humà: una nova forma per conèixer la teva personalitat, a càrrec de M. Rosa Comellas, psicòloga. A les 8 del vespre. Tattvas. Pg. del Lluçanès, 35, 2n. Sonia (reu de Joglars. Jornada "Biomassa al Lluçanès. L'energia alternativa dels nostres boscos". Inici a les 1 a del matí, amb intervencions de Josep M. Freixanet, president del Consorci; Josep M. Giravent, vicepresident del Consorci; Lluís Casellas, responsable de I'Agència de l'Energia d'Osona. A 2/4 d'11, La biomassa la planificació energètica a Catalunya, a càrrec de Toni Campanyà. A 1/4 de 12, La biomassa i la gestió forestal, amb Judit Rodríguez. A 2/4 d'1, Taula rodona, sistemes de calefacció amb biomassa, amb Pere Vicente, Toni Pont i Antoni Vilella. A 2/4 de 2, clausura i aperitiu. Soni Feliu Sasserra. Concert a l'Ateneu, a les 11 de la nit,
24 de març del 2006
amb Gaust, Sex Fucktory 666 Capilla Sixteen.
Dimarls,28
Sogàs. Curs de cuina al restaurant els Casals, a càrrec d'Oriol Rovira. Dies 28, 29 i 30, a 2/4 de 9 del vespre. Informació: 93 825 12 OO.
Dijous,30
Prals de Llucanès. Club de Jubilats Sant Jordi."Viure la vellesa": Com haig de tenir cura dels meus peus? A les 5 de la tarda al Club.
Abril
Dissable,l
Olosl. Festa de l'Arbre. Perafila. Escola de pares mares. Habilitats socials, habilitats per viure. A les 5 de la tarda, a la Biblioteca municipal. Consorci del Lluçanès.
Llucanès. Concentracions per l'autodeterminació davant dels ajuntaments. Convoquen col·lectius de l'Esquerra Independentista.
Dijous, �
Prals de Llucanès. Club de Jubilats Sant Jordi. "Viure la vellesa": Què ens cal saber sobre la sexualitat i l'afectivitat de la gent gran? A les 5 de la tarda al Club.
Concurs d'aniversari de la rella
Saps
quin poble és?
Contesta a través del telèfon -93 850 82 81o del correu electrònic -Iarella@mesvilaweb.cat
Deixa el teu nom complet, telèfon i població. Entre les persones que ho encertin sortejarem una bicicleta de muntanya. Es pot participar al concurs a través de la rella o de Vilaweb Lluçanès. El nom de la persona guanyadora es farà públic amb la rella 151 i, el dia 1 d'abril, a Vilaweb Lluçanès
Molta sort i per molts anys!!!
"La nostra feina al banc, quan hi vaig entrar amb 19 anys, era totalment manual."
M. Lluïsa Solà, treballadora de banca, de Prats de Llucanès
A finals de l'any 1973, a Prats de Lluçanès, s'obria el Banc Mercantil de Manresa. Per cobrir els llocs de treball es van convocar els exàmens al mateix poble, presentant-s'hi una vintena de noies i nois. Escriure a màquina, saber taquigrafia -molt utilitzada en aquells temps-, comptabilitat un examen psicotècnic, van ser algunes de les proves que van haver de superar els candidats. La pradenca Ma Lluïsa Solà, de 19 anys, va ser escollida per ocupar un dels llocs de treball, incorporant-s'hi el gener del 74. El banc va anar augmentant de treballadors progressivament fins arribar a 12 i, amb l'excepció del director, tots tenien entre 19 25 anys.
- D'aquest 12 treballadors tu vas ser l'única noia, i durant molts anys va continuar essent així. En algun moment et va suposar algun inconvenient?
- Mai hi he tingut cap problema per ser dona, i als punts grans com Vic o Manresa ja n'hi treballaven de noies.
Algunes han anat escalant llocs de treball altres, per motius familiars no ens hem volgut moure, però des del primer dia que m'he sentit en igualtat de condicions amb tot el personal. Amb la perspectiva dels anys em sorprèn més la joventut de tots nosaltres quan vàrem començar a treballar.
- Què feien dotze persones en un banc amb un volum de feina que segurament no tenia res a veure amb el d'ara?
-
La nostra feina era totalment manual. Podíem anar a treballar al banc amb una màquina d'escriure, un bolígraf una màquina d'aquelles de sumar restar amb el rotlle de paper, perquè era tot el que necessitàvem per passar tots els moviments de les llibretes a mà -quan vèiem entrar una persona que feia dies que no havia vingut ja ens espantàvem-. Cada mig any havíem de passar els interessos de cada llibreta a unes fitxes a vegades ens suposava treballar a la nit tot. També teníem molta feina amb les lletres, un sistema de cobrament que s'utilitzava en aquella època. N'arribaven
diàriament les havíem de classificar, fer un avís personal als clients a la setmana sobre passar-les a cobrar. En cas que el client no pogués pagar es guardava la lletra per la setmana següent. A més teníem delegacions a Alpens, Sant Boi, Perafita i Sant Feliu i obrien unes hores dos o tres dies a la setmana.
-AI client també li suposava tanta feinada?
- La gent normalment només disposava d'una llibreta de compte corrent i una altra a llarg termini on s'hi posaven els estalvis. La gent feia crèdits o préstecs per només acabar de pagar el cotxe o el pis i les hipoteques es feien molt esporàdicament. Encara no es parlava dels fons d'inversió al poble encara no existien els caixers automàtics ni les targetes de crèdit.
- I els interessos també eren diferents!
- Recordo haver arribat a pagar fins un 16% d'interessos, evidentment ningú invertia en res. Però va arribar un moment que els estalvis ja no donaven va ser quan es va començar a moure tot, compra i venda de pisos, cases, etc provocant moviment de diners. Actualment, si els interessos pugessin una mica potser la gent s'engrescaria a estalviar, però també ho veig difícil. Ara es viu el dia a dia.
- El moviment de diners en efectiu
també devia ser important!
- Si, a la caixa havíem de disposar de molts diners, ara no veiem ni lletres, ni talons i com aquell qui diu ni diners. És un muntatge que s'ha assolit gràcies al sistema informàtic, si no fos així potser hauríem de treballar una trentena de persones per poder portar tant volum de feina. La informàtica ens ha canviat la vida, amb només 3 persones ho fem tot.
- Com va ser l'entrada en aquest món?
- Com que es va anar fent gradualment ens hi defensem bé, però haig de reconèixer que mai en sabrem com aquest jovent que ja hi ha nascut. En qualsevol problema informàtic desseguida se'ls obre la bombeta, tenen una intuïció que nosaltres no tenim.
- Amb tanta màquina, ha canviat el tracte amb la gent?
-
No, a la ciutat potser sí però aquí segurament pel fet d'estar en un poble el tracte continua essent molt de tu a tu i quan entren ja saps què volen.
- 32 anys donen per moltes anècdotes
- també per molts records, sobretot d'alguns companys A l'oficina hi ha passat gent de tot arreu però el Josep Berengueres i el Jaume Sangrà són ja com de la família perquè vaig començar amb ells i encara estem junts. Com anècdota, la pitjor va ser l'atracament que vàrem patir amb la pistola encanonantnos, sortosament ningú va prendre mal, però va passar molt de temps que cada persona que entrava al banc era un ensurt. Ara ja no hi ha tants atracaments perquè no disposem de les quantitats de diners d'abans i les caixes tampoc s'obren amb aquella facilitat...
Glòria
El Lluçanès i el seu encaix a les vegueries
Com és ben conegut, el dia 20 de febrer es va dur a terme un Consell d'Alcaldes de la comarca de Osona, a on pertanyen actualment la major part de municipis del Lluçanès, on es van posar sobre la taula diferents pros contres de la ubicació dels nostres municipis en una altra vegueria, un cop es desenvolupi la futura ordenació territorial de Catalunya. Bàsicament, es tractava de valorar si ens interessa més acceptar la política de fets consumats practicada per l'actual Govern de la Generalitat de potenciar la vegueria de la Catalunya Central, amb seu a Manresa, i que inclouria a més territoris tan allunyats i dispersos com el Solsonès l'Anoia, entre altres, a de lluitar per la creació d'una nova vegueria, la de l'Ait Ter, formada per les comarques del Ripollès i Osona.
La veritat és que aquest és un debat que mai m'ha agradat, i per això he intentat esquivar-lo, sobretot perquè no tinc gens clar què hi guanyarem amb les vegueries, i menys si ens ubiquen en aquesta tan heterogènia, com és la de la Catalunya Central. AI final, tal com alguns alcaldes van manifestar, la creació de les vegueries pot acabar essent una menjadora més, per anar col·locant gent, però sense que ens ajudi necessàriament a resoldre millor els problemes administratius de la societat actual.
Per altra banda, em va cridar l'atenció
la seguretat amb què en aquest Consell d'alcaldes la senyora Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà, va afirmar que els municipis del Lluçanès teníem clar que volíem pertànyer a la vegueria de la Catalunya Central. Que jo sàpiga, diferents mitjans de comunicació han publicat recentment enquestes realitzades als alcaldes del Lluçanès en què, almenys una part d'ells, vàrem manifestar la nostra voluntat, si és que ens ho deixen triar, d'optar per la vegueria de l'Ait Ter. Per tant, aquí no estem d'acord, i demanaria que no es generalitzi tan fàcilment. A més, una cosa és el que opinem els alcaldes alcaldesses, i l'altra el que opini la gent del carrer, a qui ningú ha preguntat. Si em demostren amb xifres que la gent del Lluçanès vol anar a la Vegueria Central, hi aniré encantat, però el que no pot ser és que es doni per certa una hipòtesi que no s'ha contrastat ni demostrat. Per això caldria la realització d'enquestes fiables, per no dir un referèndum; en què els nostres conciutadans poguessin opinar amb total llibertat sense cap tipus de condicionaments.
Per lligams familiars (la meva mare és de la Torre d'Oristà), em consta que els municipis del sud del Lluçanès se senten més propers a Manresa, en el seu cas no discuteixo que es puguin trobar a gust a la Vegueria Central, però els municipis del centre i del nord del Lluçanès normalment hem tingut molta
més relació amb Vic, encara que només sigui per raons de proximitat i de facilitat de comunicacions. Per posar un exemple, anar de Perafita (en el centre geogràfic del Lluçanès) fins a Vic suposa només uns 25 minuts, mentre que anar a Manresa vol dir gairebé una hora de viatge. Per altra banda, molts municipis tenim transport públic amb Vic, però no amb Manresa, la qual cosa també s'ha de considerar. Per últim, si la comparació s'ha d'establir amb Barcelona, on actualment hi ha la Diputació -organisme al qual suposadament haurien de substituir les vegueries-, podem dir que des de Vic hi ha bones comunicacions per anar-hi, incloent-hi el tren, cosa que de moment no tenim amb Manresa, ni per suposat amb Igualada a Solsona.
En definitiva, penso que tata aquesta història de la divisió territorial s'ha de pensar molt bé, i, sobretot, no imposarIa com sigui, perquè en cas contrari podríem prendre mal. Tothom sap que la Diputació de Barcelona presta un magnífic servei als ajuntaments els seus municipis, i si no estem segurs que les vegueries la puguin substituir en condicions, val més que de moment ens quedem com estem.
Ramon Casals i Costa Alcalde de Perafita Vicepresident segon del Consorci del Lluçanès
Benvolgut alcalde de Sant Bartomeu del Grau
Tenia moltes ganes d'escriure'l abans de realitzar-se el referèndum a la seva població, però vaig preferir esperar els resultats que s'obtinguéssin així fer-ne, de pas, una primera valoració. Primer faré, doncs, unes disposicions inicials que fa dies que em volten pel cap. Li he de dir que vaig rebre amb fredor la notícia de què es feia un referèndum per demanar la comarca on pertànyer. Em va venir de nou Sóc ferm defensor de la consulta al poble sobre diferents temàtiques, l'he de felicitar perquè a San� Bartomeu en sou un exemple. Però no qualsevol consulta ni de qualsevol manera. Les coses, senyor alcalde, s'han de fer bé, a intentar fer-les bé; evidentment, sempre ens podem equivocar.
Per què ha fet la consulta en aquest moment? Per què no ha donat informació ni de què representa ser 'administrativament' del Lluçanès a d'Osona? A la secció d'opinió de la pàgina web de Sant Bartomeu, hi ha opinions seves molt interessants. Admet que no sap què representa ser comarca en la nova llei territorial. Doncs, i què preguntava als seus vilatans? Perdoni, però s'ha eqüivocat demanant a la gent de Sant Bartomeu quelcom que vostè no sap respondre. A més, diu que no sap si la llei tirarà endavant, ni tampoc li han preguntat encara a quina comarca vol pertànyer. Per què fer aquest referèndum amb tants interrogants oberts? No estic d'acord, tampoc, en què l'Ajuntament, almenys públicament,
hagi volgut ser tant i tant neutral en la decisió. No em crec que vostès ho siguin. Sinó, no haurien fet aquesta consulta.
I ara què, Sr. Colomer? Ha dit que el resultat parla per sí sol. I tant si parla. Però, com l'administrarà? Què n'obté de saber això, que per altra banda ja podíem preveure? Què en diu del suposat boicot dels favorables al Lluçanès (declaracions seves ho afirmen)? S'imagina que aquesta gent favorable siguin quatre-centes persones? També li he de dir que crec que aquests 'suposats' defensors lluçanesos podien haver fet alguna cosa per, almenys, fer campanya a favor de la votació pel
(Continua pàg. següent)
El Lluçanès i el seu encaix a les vegueries des d'una òptica no partidista
"Val més que ens quedem com estem" paraules que escriu el company Ramon Casals, alcalde de Perafita, al final de l'article d'opinió publicat al 9 Nou. Doncs, em pregunto, perquè va votar a favor de la Vegueria de l'Ait Ter? Només es pot votar a favor de la creació de noves vegueries si realment s'està a favor d'un canvi de divisió territorial, o no?
Reconec que la inèrcia a l'immobilisme és forta, reconec que davant els nous reptes hi ha dubtes i pors, reconeci entenc que es poden tenir opinions i maneres de veure les coses diferents, però, dins el paper que ens toca jugar, siguem valents i coherents. El que em sorprèn realment a mi, és que el Sr. Casals es sorprengui de la meva intervenció aportació en el Consell d'alcaldes d'Osona del passat dia 20 de febrer. Què es pensava que faria? No dir res davant una situació totalment manipulada pels partits, on es debatia el futur del Lluçanès, entre d'altres coses, sense que ni tan sols ningú s'atrevís a citar-ne el nom?
El Lluçanès té una realitat molt diferent.
En el consell d'alcaldes, de manera àmplia, s'anava comentant el paper d'Osona sense tenir en compte aquestes diferències. Ja comença a ser hora que algú en parli de forma oberta i sense pressions. El Lluçanès, com va reconèixer més tard el senyor Espadalé a mi personalment, té molt sentit dins d'una vegueria que no sigui l'Ait Ter. Tot i que el seu grup CiU vol Osona en aquesta vegueria.
Per altra banda el discurs que fa servir el Sr. Casals en l'article confon, novament la gent. No té res a veure l'estona
(Continuació)
Lluçanès. Però bé, algun motiu deurien tenir.
AI meu entendre, aquests resultats deixen entreveure unes sensacions a Sant Bartomeu, per altra banda lògiques. Si sóc de Sant Bartomeu, jo també diria ser d'Osona si em plentegen què és millor, si anar a Prats o Vic. Però Sr. Colomer, vostè sap que no es tracta d'això.
Sant Bartomeu és el segon poble, en població, del Lluçanès, si em permet
que estem a anar a Manresa o a Vic amb el debat de les vegueries. Aquests discursos simplistes desinformen els ciutadans. Com el què va dir el diputat Sr. Espadalé en el mateix consell d'alcaldes sobre si algú dels allí presents coneixia dos o tres carrers de Manresa. Ja n'hi ha prou de parlar les coses importants d'aquesta manera. Cal tenir clar que les tendències actuals no les canviarà ningú, per sort les tendències les marquem la gent del carrer. El que sí que pot passar és que en creem de noves, quin mal hi ha?
En aquests moments a Vic no es poden fer molts dels tràmits administratius d'altres. Hem de baixar a Barcelona per moltes coses. Quin problema hi ha perquè algunes d'aquestes coses es reparteixin entre Vic Manresa en un futur? Encara hi sortim ,guanyant això sí que és un intent a la descentralització. La política- la de veritat- és buscar solucions als problemes. D'un problema que ja fa temps que ens queixem és el de la centralització que hi ha en aquest país.
Vic voila capitalitat de la seva vegueria, però quin sentit té ser capital d'una vegueria dèbil. Les vegueries han de ser fortes, han de tenir dins seu, també, la capacitat de gestionar i d'ajuntar esforços.
L'Ait Ter amb el Ripollès tenia sentit, si el Ripollès se'n desentén no en té cap. Bé, té el sentit polític de desgastar l'adversari.
Senyor Casals, els del Lluçanès som d'una altra conca hidrogràfica, la inèrcia que portem és ben diferent a la d'Osona, per a nosaltres l'Ait Ter no té sentit dic nosaltres pensant amb tota
dir-ho, clar. Històricament ha estat del Lluçanès, i espero que quan aquesta comarca sigui reconeguda oficialment aparegui al mapa comarcal de Catalunya, sigui amb Sant Bartomeu. El reconeixement d'aquesta zona és vital pel seu futur, vostè ho sap. Els nostres pobles seran del Lluçanès o aniran deixant de ser. Tinguem una mica de serietat fem els passos adients per assolir aquest reconeixement, del que el referèndum del seu poble n'és, al meu entendre, un pas enrere. Espero que a altres pobles que el vulguin fer, el facin
la gent del Lluçanès. Tinc llibertat per dir-ho i creure-ho. Almenys defenso el que realment crec i aposto per a una millora de la nostra comarca sense enganys manipulacions.
El senyor Ramon Casals va votar un canvi tot i reconèixer que les coses ja li estan bé tal com estan. Suposo que es va veure obligat a escriure l'article per justificar el seu vot condicionat per CiU. Crec que hagués estat més oportú que hagués intervingut el mateix dia del consell d'alcaldes i així hagués contribuït a crear un debat sobre el paper del Lluçanès i el seu encaix en la vegueria que ell recolza. Suposo que deu voler I'Alt Ter per Perafita pel Lluçanès. A mi sí que em va sorprendre que ell seguís la disciplina del partit tan a peu de lletra, em creia que en el seu cas comptaven més les intencions de la gent del territori em creia que era un home que no es deixava influenciar per aquest joc. Un joc on els uns van a trepitjar els altres i que en realitat els importa poc el què pensem la gent. Que no se'ns vulgui fer creure -tot dramatitzant que no podrem continuar anant a Vic, per espantar la gent- que l'Ait Ter és el que ens convé al Lluçanès. Ens estimem Vic, sempre hem necessitat baixar-hi que per molts anys ho puguem anar fent, però hem de fer pinya per ser una comarca d'una vegueria forta, si aquesta vegueria ha de ser la de la Catalunya Central, endavant!
Eva Boixadé i Calm Alcaldessa de Lluçà
meditant-ne molt bé el procediment les formes, no com Sant Bartomeu, que em dóna la sensació que s'ha près com una qüestió de pati de col·legi. Aquesta carta l'he escrit des de la meva visió, evidentment, la meva opinió no és més que això, la meva. Suposo, havent llegit el fòrum de la web de Sant Bartomeu, tampoc sóc únic. Rebi una salutació,
Isaac Peraire Soler Prats de Lluçanès
e I s en can t s (anuncis
gratuïts)
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
ES VEN (R50/3). cotxes motos d'època. T.: i 2 retrovisors OVUS ·VENC land Rover, B- 93 888 01 30. (R48/14). manuals, cromats i Terra ·VENC quad Polaris 0205-ES, molt bé de preu. ·ES VENEN portes galvanit- Glinardi d'alumini. T.: 626 Ecramdler 500, de color T.: 617 156429. (50/2). zades, molt bones -3x3m.; 6942 99 (Javi). (R47/8). negre. Porta 500 kms. T.: ·VENC moto-serra 3x 3,5m.; 3x4m.-. Bé de .ES VENEN 4 llantes 608 49 48 22 -de 7 a 11 del Husqvarna, model 350, preu. T.: 93 812 80 98. EKKEN 15". T.: 69651 30 vespre-. (R50/16). seminova. Preu, 360 euros (R48/13). 06 (Pedro). (R47/7). VENC casa de pagès al T.: 639565682. (R50/1). ·ES VENEN conills mascles ·ES VEN moto Gas-Gas Berguedà -la Guàrdia-. T.: ·ES VEN casa a Sant híbrids francesos de 5 i 6 250cc, del novembre del 627 22 80 96. (R50/15). Bartomeu del Grau mesos. T.: 651 831 855. 2002. Motor nou. Preu, ·ES VEN habitació infantil (Lluçanès), molt ampla -3 (R48/12). 2.850 euros. T.: 609 64 80 lacada blanca, en molt bon plantes-. En molt bon estat. ·ES VEN ciclomotor 11. (R47/6). estat i amb matalàs inclòs. T.: 679 81 88 24. (R49/10). Peugeot Speed Fighter 2. .VENC una màquna de Preu a consultar. T.: 93 888 ·VENC moto Montesa 307, Refrigerat per aigua. De tallar embotits automàtica, 00 45/680 48 37 91. en bon estat. Preu, 800 color vermell i plata. Nova, per 350 euros una de (R50/13).
euros. T.: 93 885 24 11. pocs kms. Preu, 1.500 manual per 125 euros. T.:
·ES VEN menjador, moble (R49/6).
euros. T.: 687 99 85 57. 649551749. (R47/5). llibreria d'1 ,80m i taula amb ·ES VEN una moto Derbi (R48/11). ·VENC un dipòsit de ferro sis cadires. Molt ben conVariant 49cc. Bé de preu. T.: ·ES VENEN dos fusells de de 25.000 litres, per 1.000 servat i molt econòmic. T.: 938595093. (R49/5). carro. T.: 93 822 8647. euros, i un de 10.000 litres, 93 856 05 62. (R50/12). ·ES VEN cotxe Ford Sierra (R48/10). per 400 euros. T.: 649 55 17
·VENC càmara digital JVC, 2.000 Cl, de l'any 88, per ·ES VENEN tres cortines. 49. (R47/4). d'un mes. Preu, 350 euros. 700 euros. T.: 973 31 3655 Dues fan 2,83cm de llarg x ·ES VEN estufa per llenya T.: 662 4811 42. (R50/11). /692831482. (R49/4). 70cm d'ample. l'altra fa carbó. Model Nòrdica·VENC uns esquís ·ES VENEN 8 llantes de 1,12cm de llarg x 1,68cm Júnior Panoràmic-. Preu, Salomon, d'1 ,60m. Preu, ferro del Grup Volkswagen, d'ample. T.: 93 822 86 47. 250 euros. Poc usada. T.: 150 euros -arnb fixacions de 14" a 14 euros cadascu- (R48/9). 651 930538. (R47/3). incloses-. T.: 662 48 11 42. na, 8 tapacubs d'Skoda .VENC caravana situada al ·VENC anorak de dona, (R50/10). Pàbia a 12 euros cadascun. càmping Vall de Merlès. blau, amb una ratlla blanca, ·VENC màquina de rentar T.: 6262751 78/6546864
Caravana Roger, model marca Descente, talla 48. de càrrega superior i neve20. (R49/3).
Aloha, de 5 places amb tot T.: 6362321 02. (R47/2). ra. Tot en perfecte estat. T.: ·VENC cotxe Citroën 2CV, l'equipament. Molt bé de ·VENC carro antic de fusta 93 850 82 73. (R50/9). de l'any 1977. T.: 93 885 03
preu. T.: 93 637 36 54/619 per mula o cavall. T.: 93 744 .VENC congelador. Mides, 75. (R49/2). 81 94 17 -M. Dolores-. 71 01. (R47/1). 90 x 63. Molt bon estat. T.: ·VENC baranes de balcó i (R48/8). 938129006. (R50/8). escala de fa 25 anys, unes ·VENC col-lecció de discos ES COMPRA ·VENC llit de matrimoni portes de ferro forjat. T.: 93 de música clàssica. T.: 93 ·COMPRO casa o planta d'estil provençal en fusta 83911 27. (R49/1). 850 81 38. (R48/7). baixa a Olost. URGEIX!! T.: massissa de pi. Mides: 1,35 ·VENC cotxe SEAT Ibiza, .VENC patins de patinatge 65921 51 61. (R49/7). x 1,80. Molt bon estat. T.: 1.2, B-MS. T.: 93 850 82 53. artístic, de bota blanca, n. .COMPRARIA un gos per 928129006. (R50/7). (R48/18) 41. En bon estat. T.: 61746 caçar la guineu. T.: 696 42 • VENC scooter Peugeot VENC moto GAS-GAS, de 3733. (R48/6). 22 41. (R48/20) Speedfight 2, en molt bon 2,5cc, de l'any 2004. En .VENC cotxe Opel Corsa, .COMPRO casa vella per estat. Preu, 600 euros. T.: molt bon estat amb força matrícula B-3562-KX. T.:650 rehabilitar en un poble del 610 84 1337 (David). recanvis. T.: 639 04 44 49. 695 464. (R48/5). Lluçanès. T.: 626 75 56 93. (R50/6). (R48/17). ·VENC bàscula de 500Kg, (R47/12). ·VENC moto Yamaha YZF ·VENC land Rover ben conservada. Preu a 250cc. Preu, 3.000 euros. Discovery TOI 300. 3 por- convenir. T.: 93 857 03 71. ES LLOGA T.: 93 888 03 34. tes, anys 1997, 160.000 (R47/16). .llOGO pàrquing al Atomecànica Corominas km., verd metal·litzat. En ·ES VEN una barana de carrer Reforma, 8, de d'Olost. (R50/5). perfecte estat. Preu, 11.100 balcó de 2m de llarg. T.: 93 Prats de Lluçanès. T.: 620 ·VENC estufa de ferro per a euros. T.: 616083887. 8228647. (R47/15). 43 20 97. (R49/9). llenya i carbó. T.: 93 822 86 (R48/15). .ES VENEN seients de .ES llOGA plaça de pàr(:j 47. (Fl50/4). ·VENC cotxe Impala ame- cotxe Alfa Romeo 147, de quing al carrer Roca ·ES VEN rellotge Morés. En ricà marca Chevrolet. En pell de color vermell. Marca d'Ambràs, de Prats de (.\) molt bon estat. Només par- funcionament i amb els MOMO 4 llantes de sèrie Lluçanès. T.: 93 856 03 s; ticulars. T.: 972 26 16 90. papers en regla. Tinc altres Alfa Romeo 147, llanta 17", e
els
encants
(continuació)
41. (R48/19).
·LLOGO casa de pagès -5 habitacions, calefacció i parament- a tocar del poble de Sant Feliu Sasserra, per a caps de setmana. T.: 93 881 91 29. (R48/3).
·ES LLOGA apartament a Sta. Margarita (Roses), a primera línia de mar. T.: 650 67 31 37 (R48/2).
·ES LLOGA casa a Lluçà. T.: 629 30 11 72. (R47/10).
·ES LLOGA plaça de pàrquig al carrer Reforma, de Prats de Lluçanès. T.: 6265476 98. (R48/1).
ES BUSCA
·BUSCO pis de lloguer a Sant Feliu Sasserra o a Oristà. T.: 67938 08 76Montse-. (R50/14).
.BUSQUEM masia de lloguer al Lluçanès. T.: 678 71 85 57 -Anna-. (R47/9).
S'HA PERDUT
.DIMARTS, 31 DE GENER, vaig descuidarme un rellotge marca CALYPSO, tancat amb velcro taronja i blanc, i un turbant de ratlles, a la graderia del pavelló, als entrenaments de bàsquet. T.: 93 850 81 38. (R48/21).
·S'HA PERDUT un braçalet de turqueses amb la inscripció "Carme" i una data d'aniversari. T.: 93 881 91 29. (R48/4).
.S'HA PERDUT un anell amb la inscripció "Joan & Dolors 1946/96", pels volts del carrer Nou, carrer de Vic o plaça de Cal Xiquet, de Prats de Lluçanès. T.: 93 850 81 88. (R47/14).
La falta de memòria del senyor Aleix Cardona
Senyor Cardona, em veig obligat a fer algunes puntualitzacions sobre l'escrit signat per vostè publicat a la revista "La Rella" amb data 13 de gener de 2006. En aquesta diguem-ne carta, entre altres falsedats, vostè escriu "l'abandonament de les activitats al front de certes associacions". Faci memòria senyor Aleix, en aquelles dates un servidor tenia la satisfacció l'honor de representar el EC.Pradenc, com a president, fet que vostè ha de saber, ja que aleshores era soci del club.
Vostè, com la resta dels 240 socis del F. C. Pradenc que tenia en aquell moment, devia rebre la carta signada pel President, amb data 30 de maig del 2003 (una còpia de la qual adjunto perquè sigui publicada), on explicava els motius d ela meva dimissió com a president del club.
Aquest és el punt, senyor Aleix, que vull puntualitzar, i com que sóc partidari de parlar les coses cara a cara, el dia 17 de gener d'enguany (quatre dies després de la publicació del seu escrit), vaig tenir una xerrada amb vostè, després de més d'una hora de parlar in frucyuosament, veient que no "aclaríem" res, va acabar dient-me que si m'havia sentit al·ludit, que fes una carta a la revista "la Rella", que ja la publicarien.
I per acabar, senyor Aleix, li vull remarcar que la meva decisió de deixar el càrrec de president del EC.Pradenc va ser molt meditada, tot que part de la majoria de gent del meu entorn, pressionaven perquè continués treballant pel EC.Pradenc.
Aquesta és la gran diferència senyor Aleix, mentre la seva
tàctica és insultar a les persones i les associacions locals, nosaltres les respectem, siguin esportives o d'altres àmbits, perquè a tots els pradencs que hi treballem o hi hem treballat només ens
guia l'estima pel nostre poble i, per tant, la millor per Prats.
Josep Cruells Cortines
Expresident del EC.Pradenc Prats de Lluçanès
Prats de Lluçanès, 30 de maig de 2003
Benvolgut soci,
Vull eneetar aquest escrit manifestant-te I'alegria que seoto, i que com jo compartim tots els socis del F.C.Pradenc, per haver pogut veure realitzat l'anhel d'aconseguir l'ascens de categoria del oostre estimat Club. Esperem que els èxits ens acompanyin per molts anys.
Tanmateix, alllarg de la passada temporada, han aparegut una colla de circumstàncies que sovint m'han empès a reflexionar sobre la meva continuitat com a president d'aquesta llegendària entitat esportiva. Ara, una vegada finalitzada la temporada, amb un èxit esclatant, ara que estem a l'inici de la propera campanya, la qual cosa comporta, a mès de moltes il.lusions, una bona planificació per poder encarar amb esperança el compromís que tindrà el nostre club de cara a la lliga 2003-04, us haig de manifestar que em veig amb l'obligació moral i personal de dimítir com a president del Futbol Club Pradenc, En la meva vida -i penso que en la vida de la iomensa majoria dels humans- bi ba una cosa que és sagrada: el respecte a les persones. L'esport és una disciplina que coovida a enfortir aquests sentiments de respecte. de germanor i d'altruisme. Us ben asseguro que aquests sentiments els he trobat en tots vosaltres (socis, membres de la junta directiva, entrenadors, jugadors i afeccionats en general), però, com us be dit, hi ba una colla de raons que rn'obliguen a presentar la meva dimissió.
Si el respecte a les persooes ès una condició bàsica pel boo funcionament de la societat, I'estimació que un té envers els seus èssers més estimats també ès igualment important. Per mi la familia ès la cosa més preuada de la meva vida, ja que sense eUa cap projecte, per important que sigui, no et pot donar cap mena de satisfacció. I veient que sovint alguns veïns del nostre poble han ret cas amis d'aquest sentiment ban estat els protagonistes de desqualificacions personals, arnenaces, insults, grolleries, fins i tot arnb pintades a les mateixes instal.lacions esportives, adreçades a persones molt vinculades a la meva familia, he determinat presentar la meva dimissió.
No em veig capaç d'asseure'rn a negociar i parlar en nom del nostre Club en una taula on hi hagi representants de I'Ajuntament -als quals en nom del F.C, Pradenc dono I'enhorabooa per baver aconseguit la victòria en les passades eleccions municipals- quan el que serà el futur alcalde del nostre municipi, ni com a soci, ni com a cap de l'oposició municipal durant la passada temporada, mai m'ha deixat entreveure el seu malestar sobre aquestes circumstàncies tan desafortunades que ha hagut de patir la meva familia. Amb el seu silenci em demostrava la seva conformitat sobre aquests conflictes, els quals encara continuen a hores d'ara.
Em sap molt greu que un projecte que vàrem empendre una colla de persones ei juny passat, no el pugui acabar, no per motius esportius. Vull donar les gràcies a tots eis socis per la seva confiança, als companys de junta, a tots eis jugadors, entrenadors, cos tècnic i col.laboradors per fer-me sentir orgullós d'ésser el president del F.C. Pradenc, un equip que per allà on ha passat ID 'han alabat ei bon joc, les bones maneres i eis resuitats aconseguits. A tots us agraeixo el suport que m'heu donat, però finalment, molt a contracor, em veig en la necessitat de prendre aquesta decisió,
El President, Josep Cruells Cortinas
VISCA ELFUTBOL CLUB PRADENC I!!
Reproducció de la carta de Josep Cruells del 30/5/2003
Esports
24 de març del 2006
el racó de la feina
(93 850 82 81)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
(RF/2-150) Bor-restaurant del Lluçanès busco personal de cuino i solo pels cops de setmana, amb vehicle propi. 1: 93 852 71 23, de dijous a dilluns de 17 a 19 hores.
(RF/1-149) Empresa instal·ladora del Lluçanès busœ operari electricista ilo llauner aprenent. 1: 629 06 88 59 (Ramon).
(RF/4-147) Es necessito peó per ol magatzem. Interessats, passar amb c.v. per Indústria Sanitària del Lluçanès, Bonasort, 52, de Prats de Lluçanès.
(RF/1-150) Des de cosa. Busquem persones que vulguin guanyar diners extres a temps parcial o elevats ingressos a temps total. Possibilitat de treballar des de cosa. No són manualitats. 1: 93 492 74 961www.tuempleoencosa.com
(RF/1-147) Empresa d'instal·lacions elèctriques d'aigua i calefacció preciso per incorporació immediata un aprenent (noi de 18 a 20 anys), amb cotxe propi. Han de ser de Prats de Lluçanès o rodalies. 1: 659 89 84 09.
(RF/7-146) Es necessito aprenent per taller de mobles. 1: 93 888 05 32.
Ofertes
• (RF/3-149) M/ofereixo per serveis domèstics, cuidar gent gran i nens. 1: 93 850 81 52 -Patrícia-.
(RF/2-149) Noia jove busco feina, preferentment a Prats, de cangur o classes de repàs d'anglès de primària. 1: 93 856 03 96.
• (RF/5-148) Noi de Sant Quirze de Besora busco feina d'auxiliar de farmàcia, preferentment en hospital d'Osona o Ripollès. 1: 93 852 96 91 - 669 29 01 56 (Sergi).
(RF/4-148) Porto a cosa petits mobles i poquets. 1: 656 66 54 60.
(RF/3-148) Matrimoni busco feina de masovers o restaurant de muntanya. 1: 656 66 54 60.
(RF/1-148) Busco feina a les tardes a mitja jornadal a Prats o rodalies. 1: 666 636 850.
(RF/3-147) Llicenciada amb experiència, s'ofereix per donar classes particulars -primària, ESO i batxillerat-. Em desplaço a domicili. 1: 659 792019
(RF15-146) Senyor busco feina a empresa, benzinern, manteniments de jardins o piscines, o petites feines de paleta. 1: 656 665 460.
(RF14-146) Senyora amb anglès busco feina a botiga, empresa o consultori mèdic. 1: 656 665 460.
(RF13-146) Noi busco feina, preferiblement a Prats de Lluçanès. 1: 626 82 65 23 (vespres).
Prats de L1uçanès.- Tretze victòries, un empat vuit derrotes. Aquest és el balanç del Pradenc de futbol sala després de disputar-se vint-idues jornades en la Territorial Catalana. Els homes de Besora Vilà ocupen la cinquena posició s'estan consolidant com una de les revelacions de la present temporada, si tenim en compte que debutaven en la categoria. En l'última jornada disputada fins al moment els de Prats de Lluçanès van visitar la pista dellíder d'aquest grup segon de la Territorial Catalana, el CN Caldes. Els de Besora i Vilà arribaven a la cita després de desfer-se del Tossa per 3 gols a 1 en l'anterior jornada. Tot que el Pradenc va avançar-se en el marcador el Caldes ja havia remuntat abans del descans. A la represa els del Vallès van
ampliar el marcador, però els de Prats, utilitzant la tècnica del porter jugador van aconseguir igualar el matx a 3 gols quan quedaven aproximadament sis minuts per acabar el partit. Semblava que el partit acabaria amb empat, però el conjunt local també emprant porter jugador va aconseguir el gol de la victòria quan quedaven pocs segons per al xiulet final. És el segon partit consecutiu que els de Prats perden, jugant com a visitants, en els últims segons del matx. AI final dels quaranta minuts, doncs, victòria pels del Vallès per 4 gols a 3 en un partit on els de Besora Vilà van donar la cara en tot moment.
En aquests moments el Pradenc és cinquè amb 40 punts al seu favor es troba a disset punts del líder, el CN Caldes. D.B.
Amb motiu del centenari del Manresa
El Sant Feliu Sasserra
Sant Feliu Sasserra.- La Copa
Bages consisteix en unes eliminatòries entre els setze millors equips d'aquesta comarca, que han de concloure amb un triangular entre els que es classifiquin el Manresa, en motiu del seu centenari. Els partits es juguen entre setmana, els homes de Sant Feliu van
superar. amb èxit el primer matx, disputat el dia 15 de març contra el Joanenc, derrotant-los per quatre gols a dos.
El dimecres dia 22, es jugà el segon partit, entre els sasserrencs i el Sant Pau. En el proper número de la rella, s'informarà del desenllaç d'aquest partit. Red.
Sant Bartomeu, 10 jornades sense perdre
Triple empat dels equips del Lluçanès en la 25a jornada
Els equips de la comarca no van passar de l'empat/arxiu la rella
L1uçanès.- La vint-i-cinquena jornada a la segona territorial va finalitzar amb un triple empat per part dels tres representants del Lluçanès en la competició. Sant Bartomeu, Sant Feliu Pradenc no van ser capaços de superar els seus rivals van acabar empatant els respectius enfrontaments. Els homes de Cabanes continuen amb la ratxa d'imbatibilitat que els ha permès sortir de la zona de descens. Amb l'empat a 1 enfront del Calldetenes ja són deu les jornades consecutives sense conèixer la derrota. El Sant Bartomeu, doncs, està protagonitzant una segona meitat de campionat per emmarcar després de la disputa de vinti-cinc jornades ocupa la quinzena posició amb 26 punts al seu favor.
El Sant Feliu, per la seva banda, continua segon en
aquest grup cinquè de la segona territorial. Els homes de Pérez s'estan consolidant com uns ferms candidats a lluitar per les places que donen accés a l'ascens de categoria. Tot i l'empat a 1 gol en la seva visita a Tona, els de Sant Feliu van aprofitar-se de la derrota del Santperenca, enfront del seu veí i etern rival el Sant Vicenç de Torelló. Així doncs el Sant Feliu suma 46 punts es troba a només tres punts del Santperenca, líder momentani del grup cinquè de la segona territorial del futbol català. En la pròxima jornada ambdós conjunts es veuran les cares s'espera que el municipal de Sant Feliu
Sasserra sigui una olla a pressió, en un partit que determinarà el futur de tots dos equips en la lluita per l'ascens de categoria.
El Pradenc, en canvi, ho té més complicat per arribar a
final de temporada amb opcions de lluitar amb els capdavanters, ja que jornada rere jornada s'allunya de les primeres posicions. Després de vint-i-cinc jornades els homes d'Esparbé són setens amb 38 punts al seu favor, continuen amb la irregularitat que vénen mostrant tota la temporada. Cal dir que les lesions s'estan erigint en les principals protagonistes d'aquest tram final de campanya.
En l'última jornada els de Prats rebien la Garriga en un partit a priori assequible, això sí, amb tan sols catorze jugadors disponibles. Els homes d'Esparbé, però, van jugar un mal partit el marcador no es va moure en els noranta minuts de joc. AI final doncs empat a O enfront els del Vallès, que ocupen un lloc en la part baixa de la taula classificatòria. D.B.
Dissabte, 25 de març, a les 10 de la nit, "Estrips" - Toni Cabré
Tona'78 Talia. Dir.: Ester Riera
BETARA,s.L
GASOIL A DOMICILI TEL. 93 850 68 44
OSONA - LLUÇANÈS -
Mas Villegas 938889264 659082618 689 514 891
Sant Bartomeu del Grau PAVIMENTS
Verdaguer, 9 T.:938830281 938530070
EXCAVACIONS
Rebaixaments / Enderrocs/Fonaments Transports / Desbrossaments" "LA CASETA" Tel. 609 873 986 08515 SANT MARTÍ D'ALBARS
Passeig Sant Agustí, sIn T.: 93 853 01 97 08589 PERAFITA
Tols els llibres de Prals del L1uconès. Us podem 1er eillibre que vulgue� a mida. (al Siller, Iem i venem llibres. Àlbums i papers de qualilalleis a mà. CAL SILLER
el. Major, 38 Prats de Lluçanès T. i F.: 938560111
Plaça Nova, 13·08513 Prats de lluçanès· T. i F.:93 850 82 11
GAS-AIRE CONDICIONAT
St. Pere, 17 08513 Prats de Uuçanès T. F.: 938560108/ fontort@vodafone.es
Fusteria Ebenisteria PUYI
Curiositat: com mesurar l'alçada d'un arbre dret? Tallant-lo, no! S'agafen dos llistons, un tres vegades més llarg que l'altre, i, amb els llistons tocant a terra, fem coincidir el punt més alt dels llistons amb el de l'arbre -entreguardar-. Multiplicant la distància que hi ha entre elllistó més llunyà i l'arbre per la diferència d'alçada entre llistons, i dividint per la distància entre llistons. AI resultat li sumarem l'alçada delllistó petit.
Conclusió contradictòria: l'arbre tallat és igual que l'home quan es mor, que és després, malauradament, quan es medeix correctament.
(Pujol Vilamú)
Sr. Josep Ma. Freixanet. President del Consorci del Lluçanès
Sr. Josep Ma. Giravent. cap d'Àrea Medi Ambient Territori del Consorci del Lluçanès
Sr. L1uis casellas. Responsable de l'Agència de l'Energia d'Osona
10.30 - La biomassa ia plánlflcació energètica a Catalunya
Sr. Toni campanyà. Tècn.íc"de 1'Ir¡stitli1; català de l'Energia (ICAEN) .\', ¡
11: 15 - La biomassa i .¡�g���Yó forestal
Sra. Judit Rodríguez'.'ResPEJh�bí� d'Apr'Òfitament Forestal del Centre Tecnològic Forestal de catalunya ',o;, ,':, .'':',
Representant del Departament d¢'!"'Iedi Ambient de la Generalitat de catalunya
12:30 - Taula rOdo�a:'$;�t��è�';de calefacció amb biomassa t_ ¿'
Sr. Pere Vicente Vergés. 'Régid9r de,Medi Ambient, Joventut Esports de Sto Antoni de Vilamajor
Sr. Toni Pont. Empresa Thermosun (Instal-ladors distribuïdors de calderes de biomassa)
Sr. Antoni Vilella. Empresa Nova energià (Instal'ladors distribuïdors de calderes de biomassa)
13:30 - Clausura i aperitiu
organitza:
amb la col-laboració de:
Generalitat de Catalunya
d'lndûstria.
Consorci del Lluçanès
Accés gratuït al recinte firal
Fira ag ícola i ramadera
Demostracions eqüestres
Mercat de palmes i llorers
Mostra de maquinària i utillatges
Mostra gastronòmica
Telèfon:
la rella enquadernadall!
Ara, t'oferim la possibilitat d'enquadernar les teves revistes o de comprar la col-leccló completa enquadernada
