Un 35°10 de votants i un 940/0 a favor de seguir sent d'Osona.
Es parla de boicot per part dels sectors de Sant Bartomeu del Grau favorables a ser del Lluçanès. Notícies, pàg. 3
Deslluït per la pluja
Carnestoltes a Prats
10 de març del 2006
La neu hi va fer acte de presència
La Fira acull artesania, acordionistes, consulta comarcal
i la reivindicació dels pisos de Puigneró
Prats de Lluçanès.- Carnaval pas- va substituir la cercavila pel sat per aigua a Prats de poble. Primer van actuar els Lluçanès. La pluja va aigualir dansaires del Ball dels el diumenge de Carnaval a' Romeus que van oferir les Prats de Lluçanès la setmana diverses figures de la correpassada, encara que final-. guda la pitota, seguint la ment els actes es van poder melodia interpretada per la traslladar a la sala polivalent. Fant Fortet al flabiol, tot AI matí, els balladors del Ball seguit van actuar els gegants �dels Romeus van iniciar el de Prats, el Vicenç i l'Àgata, seu recorregut pels carrers de els quals amb l'acompanyala població però només van ment d'un grup de grallers poder ballar una vegada al van engrescar', els més Passeig. També els cansala- menuts amb diverses peces ders havien començat a pre- musicals. Després de l'àpat parar el dinar col.lectiu amb col.lectiu, amb 'mongetes dues grosses peroles al cantó amb cansalada' i botifarra, el de la plaça de l'església, tot. grup Poca-solfes va oferir un i que durant tot el matí van repertori de ballables que va continuar cuinant enmig de la estar molt ben, rebut per la pluja, l'àpat es va fer ñnal-'. quitxalla que estava molt ment a la sala polivalent. Cap engrescada. Finalment a la una del migdia tota la també es va fer el sorteig del quitxalla disfressada es va porc, promocionat igualment traslladar a aquest local allà pels cansaladers de la poblava començar l'animació que ció. R.R.
O � s;
O La festa es va poder fer a la Sala Polivalentlla rella
Els veïns reclamen poder comprar els pisoslla rella
Sant Bartomeu del Grau.- La dotzena edició de la Fira artesanal i comercial de Sant Bartomeu va estar marcada per un temps especialrnent fred rúfol, que deixà anar una nevada considerable a l'hora de més afluència de públic. Moltes parades d'artesania, algunes vingudes de llocs prou llunyans, les plaques de cava a l'intercanvi, les associacions locals, la cercavila amb els bastoners; grallers
geganters locals la presència evident de la reclamació per uns pisos que els actuals inquilins volen mantenir i que estan disposats a comprar per no haver de marxar. A la tarda, continuaren els actes amb la trobada d'acordionistes, la segona edició. Diferents exposicions la presentació del segon número del butlletí de les associacions locals Pocaboira, animaren encara més el programa firal. Red.
Els cansaladers van estrenar calderes/la rella
El fred esva fer molt present a la Firalla rella
Es parla d'un possible boicot dels partidaris del Lluçanès
Sant
Bartomeu del Grau vota a favor d'Osona
Sant Bartomeu del Grau.- La consulta convocada per l'ajuntament de Sant Bartomeu del Grau per copsar l'opinió de la població sobre el fet comarcal ha donat un resultat clarament favorable a continuar pertanyent a l'actual comarca d'Osona. Un 94,3% dels vots emesos s'han pronunciat en aquest sentit, mentre que només un 4,9% ho ha fet decantant-se per una possible futura comarca del Lluçanès. La participació ha estat considerada prou elevada, un 35% del cens, sobretot si considerem que no ha estat una consulta precedida de l'habitual campanya informativa i que no hi ha hagut cap dinàmica propagandística. Segons escriu al web de l'ajuntament, l'alcalde, Miquel Colomer, creu que "el posicionament expressat pel resultat del referèndum deixa bastant clara la voluntat del poble", fet que condicionarà la decisió de l'ajuntament en cas que se li acabi demanant, des del govern de la Generalitat de Catalunya, un posicionament sobre el fet comarcal. Colomer fa una crítica al Govern per no haver-se adreçat als ajuntaments no haver-los informat de quina era la seva visió de les futures comarques en la nova proposta d'organització territorial.
La setmana passada, el periòdic El 9 nou, recollia les declaracions del regidor d'ERC a l'ajuntament de saot Bartomeu, Joan Riquelme, en què es manifestava contrari al procediment seguit per convocar la consulta es pregun-' tava sobre el futur del Consorci del Lluçanès si Sant Bartomeu es posicionava obertament per Osona. Cal recordar que les tres candidatures presents al consistori van signar el Manifest deis
Munts, abans de les eleccions, en què es reclamava el reconeixement del Lluçanès coma a comarca. Red.
Els resultats
de la consulta
Vots emesos: 283
Vots a favor de continuar a la comarca d'Osona: 267 (94,3% dels vots)
Vots a favor de pertànyer al Lluçanès: 14 (4,9 %)
Vots en blanc: 1
Vots nuls: 1
Participació: 35 %
Un moment de les votacions al matí, mentre nevava a la
"El Lluçanès és comarca" mostra preocupació per la situació de la reivindicació comarcal
Llu�anès.- La plataforma El Lluçanès és comarca ha fet públic un comunicat a rel de la reunió que van mantenir representants d'aquest organisme popular membres del Comitè Executiu del Consorci del Lluçanès, el dimarts 28 de febrer, a Perafita.
La reunió la ya sol·licitar la Plataforma després de l'anunci del Govern de la Generalitat de reactivar el tema de l'organització territorial de Catalunya, a través d'unes enquestes als ajuntaments per tal que es posiciónessin respecte a quina vegueria a quina comarca volen pertànyer. Immediatament, va aparèixer a diversos mitjans de comunicació el resultat d'unes enquestes periodístiques en què un nombre elevat d'alcaldes expressava dubtes de pertànyer al Lluçanès. Posteriorment, l'ajuntament de Sant Bartomeu del Grau anunciava la convocatòria d'una consulta popular.
La plataforma afegeix que, segons informacions properes al govern, sembla que el tema de l'organització territorial podria quedar definitivament ajornat fins a la propera legislatura per. qüestions internes del govern de política estatal.
En la reunió amb el Consorci, la plataforma va traslladar la preocupació pel fet que actualment 6 ajuntaments no tinguin una posició clara respecte al Lluçanès, després de més de 5 anys de l'aparició de l'informe Roca i de tot el període d'existència del Consorci. Segons el comunícat de la plataforma, "al llarg de la reunió es va evidenciar que el Consorci no ha dut a
terme un debat aprofundit sobre el tema de l'organització territorial, que tampoc hi ha cap resultat sobre un estudi que el Consorci havia d'elaborar per tal d'obtenir més elements per valorar què podria representar per al Lluçanès el fet de ser comarca reconeguda." El comurucat posa de manifest que, per part d'alguns alcaldes, "el Consorci només és un òrgan de mancomunació de serveis des de la perspectiva deis interessos del seu propi, municipi, sense valorar la capacitat de cohesió territorial, de gestió en comú i de treball en equip, i ja no diguem de representació." Red.
Firalla rella
I"hlnterll\n i 1\
Equal és una iniciativa promoguda pel Fons Social Europeu que lluita contra les formes de desigualtat en el mercat de treball. El projecte Hinterland té l'objectiu de facilitar l'accés de les dones i persones nouvingudes al mercat laboral
El territori Hinterland l'integren les comarques de l'Ait Penedès, l'Anoia, el Bages, el Baix Penedès, el Garraf, el Lluçanès la Segarra. El projecte Hinterland durarà fins el desembre de 2007.
Consorci del Lluçanès
C/Vell,3
08515 San a Creu de Jutí!Jlar Barcelona
Tel. 93 888 00 50
Fax 93 888 04 56
equal@lIucqnes.net
Presentat al Consorci per la UGT
Estudi per afrontar una crisi industrial
Santa Creu de Joglars.- El passat dia 22 de febrer el sindicat de treballadors UGT va organitzar una jornada de debat a la seu de Consorci del Lluçanès, a Santa Creu de Jutglar, sobre la millor manera de gestionar les crisis industrials. L'objectiu principal era presentar l'estudi "El teixit la pell: territori, indústria persones. Abans, durant i després de la crisi". La jornada va comptar amb la participació de més de seixanta persones d'àmbits molt diversos, entre els quals cal destacar Francesc Castellana, director del SOC ( Servei d'Ocupació de Catalunya), Josep M Freixenet, president del Consorci, Josep Burgaya, regidor de Vic director executiu del Pla Estratègic Osona XXI, Oriol Pujol, diputat al parlament, així com representants dirigents del sindicat UGT com Jordi Llop. A les diferents taules rodones es va parlar dels models d'actuació davant de sectors industrials en crisi, concretant sobre
Lluçanesos a Stanford Bridge
Londres.- El partit de lliga de campions que va enfrontar el Barça amb el Chelsea va comptar amb el suport d'aficionats lluçanesos a la grada d'Stanford Bridge. Socis
Un moment de la jornada/Foto: Consorci
l'experiència que es va viure en el tancament de l'empresa Puigneró. Ramon Santmartí ha explicat que com a conclusions generals es va insistir en la necessitat d'actuar de manera anticipada tant a l'àmbit de l'empresa com dels treballadors. Segons Santmartí cal fer una actuació integral que impliqui totes les parts, els treballadors, els empresaris, els sindicats. En aquest mateix sentit es va expressar Jordi Llop d'UGT
simpatitzants barcelonistes van desplaçar-se a Londres per donar suport a l'equip blaugrana, que va sortir triomfador d'un partit que podia semblar una final anticipada de la Champions League. Red.
que considera que el tancament d'una empresa "no es soluciona només amb un expedient, s'ha de fer prevenció, i ser-hi des del principi". Des d'UGT es defensa un model d'actuació integral al voltant de tres eixos: les persones l'empresa el territori.
Llop apunta possibles solucions que han de passar per l'atracció d'emprenedors, per la diversificació industrial, per un model educatiu decent per un equilibri territorial que en el cas del Lluçanès cal evitar arribar a una situació de "Cerdanyització de la comarca". La gestió del creixement econòmic al Lluçanès ha de passar segons el president del Consorci, Josep Maria Freixenet, per una millora en les infrastructures viàries i per l'accés a les noves tecnologies de la inforrnacló. Freixenet també reclama al govern de la Generalitat no només subvencions sinó també un incentiu territorial, en aquest sentit explica que" és important que l'empresari s'arrisqui que el govern doni certes garanties de seguretat". M.S.S.
Puericultura
MAJOR, 44, bis T.: 93 850 81 92 PRATS DE LLUÇANÈS
Ja tenim a la vostra disposició la nova cel-leeeté de moda primavera-estiu 2006
Els nens que facin la Primera Comunió ja podeu demanar dia i hora per emprovar els vestits
Per compres superiors a 200,00 euros, gaudireu d'un 10% de descompte
Londres va sentir les il·lusions lIuçanes/Martí Bou
Notícies
PRATS DE LLUÇANÈS
REALITZA EL CENS D'ACTIVITATS. L'ajuntament de Prats de Lluçanès, juntament amb l'Institut d'Urbanisme, Habitatge Activitats Locals de la Diputació de Barcelona, està elaborant un cens d'activitats existents al terme municipal de Prats de Lluçanès amb la finalitat de tenir informació real de les activitats que es desenvolupen al poble. Aquesta feina es farà entre el març el juliol d'enguany, en dues fases. La primera consistirà en un treball de camp per confirmar les dades de què disposa el consistori, la segona servirà per confirmar aquelles activitats de les que no es disposa prou informació.
L'ajuntament ha fet arribar informació al conjunt de la població demanant la màxima col·laboració amb els tècnics que passaran a recollir les dades. VWL
REGIDORS ALTRES
CÀRRECS ELECTES D'ICV
I EPM ES VAN REUNIR EL DIA 18 A ORISTÀ. El dissabte, dia 18 de febrer, càrrecs electes d'Iniciativa per Catalunya-Verds de l'Entesa per al Progrés Municipal es van reunir a la localitat
d'Oristà per debatre temes relatius a novetats legislatives per tractar de la dinàmica política a nivell local i nacional, i especialment sobre temes relacionats amb l'urbanisme. VWL
XERRADA A SANTA
EULÀLIA. Amb el títol Habilitats socials. Habilitats per viure es va fer el divendres 3 a Sta. Eulàlia de Puigoriol una xerrada dirigida sobretot als pares professors, a la que hi van assistir unes quinze persones. Toni Portell, mestre i formador de formadors, va ser el conferenciant que, de manera amena i clara, va parlar de què són en què consisteixen les habilitas socials, fent
èmfasi en la importància de les relacions, del vocabulari, de la comunicació entre pares mestres, del respecte. -
Aquesta xerrada ha estat organitzada per l'àrea de serveis socials del Consorci del Lluçanès (programa Creixem Plegats), juntament amb I'AMPA del CEIP Gafarró i amb la col.laboració de l'ajuntament de Lluçà. El proper divendres dia 10, a les 9 del vespre, tindrà lloc la segona part de la xerrada. M.S.
APROVADA LA BANDERA
D'ORISTÀ. Amb data del 16 de febrer del 2006, el Diari Oficial de la Generalitat publicava la resolució de la Direcció General d'Administració Local per la qual es donava validesa a l'acord de l'ajuntament d'Oristà d'aprovar la bandera del municipi, pres en el ple del 29 de setembre del 2005 organitzada de la manera
10 de març del 2006
següent: "bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blau clar, amb una aspa blanca de gruix 1/4 de l'alçària a l'encreuament de l'aspa de color vermell". Red.
SEGON NÚMERO DE POCABOIRA. Coincidint amb la Fira de Sant Bartomeu del Grau d'enguany, ha aparegut el segon número de la revista Pocaboira, revista de les entitats del poble. Diferents escrits sobre les activitats de les associacions, la meteorologia, referències musicals, novetats literàries o les activitats de la biblioteca o l'agenda local, configuren el segon número. També es fa ressò de la dissolució de la colla gegantera o de l'aniversari dels grallers. La portada està il-lustrada amb la fotografia guanyadora del concurs de fotografies de la darrera nevada. Per contactar, www.pocaboira.sbg.cat Red.
Amb un ramat d'ovelles d'Olost i altres dos de cabres
Prova pilot de control electrònic d'identificació
animal a càrrec del Ministerio de Agricultura
Olost.· En el marc del programa de control electrònic d'identificació animal que ha d'estar a ple rendiment l'any 2008, el Ministerio de Agricultura espanyol ha iniciat unes experiències pilot per veure el rendiment fer-ne el seguiment.
D'entre aquestes proves, s'ha triat un ramat d'ovelles d'Olost, concretament del pastor Josep Salvans, Cuca, juntament amb un ramat de cabres blanques de la locali-
"L'últim trobador"
tat de Rasquera un altre de cabres murcianes.
En aquesta prova s'ha instal-lat un xip a la panxa dels animals amb el mateix número del crotal que porten a l'orella dreta, garantint així que no hi pugui haver canvis en els números de referència del bestiar.
La normativa marcada per la Comunitat Europea obliga a aplicar aquest sistema que dóna completes garanties de control. Red.
Gravació d'un programa sobre el Lluçanès
per a la xarxa de televisions locals
Lluçanès.· Lúltim trobador és el títol del programa que ofereix reportatges de diverses comarques de Catalunya per a televisions locals que fa uns dies va gravar al Lluçanès. El conductor d'aquest programa també guionista és Jordi Palau, actual director de l'escola de música de Prats de Lluçanès, qui intenta donar una visió de cada indret des de diferents vessants, la història, les tradi-
cions, la gastronomia, les festes AI Lluçanès es va visitar les esglésies de Sant Andreu d'Oristà, juntament amb la cripta i el museu de terrissa, la de Santa Maria de Lluçà Ginebret. Quant a les entrevistes es va parlar amb el Josep Salvans, Cuca, d'Olost, sobre la transhumància, amb la Roser Reixach, sobre el cicle Solc, música tradició al Lluçanès i amb el teuler d'Olost. També es va
visitar ja a la comarca veïna la fonda restaurant els Casals, de Sagàs, amb l'Oriol Rovira que va explicar la cria el cuinat de les pulardes. Finalment, un grup de bastoners de Prats de Lluçanès van bailar dues de les melodies tradicionals de la localitat acompanyats a la flauta travessera pel mateix Jordi Palau.
El programa L'últim trobador s'emet des del setembre del
2005 per a trenta-sis televisions locals de Catalunya, el distribueix Comunicàlia, amb la producció de Gen-Iock Video direcció de Germén Coll. Fins ara hi ha hagut programes dedicats a Girona, l'Espluga de Francolí, el Montgrí les Medes, Tamarit de Llitera, la Terra Alta, la Plana de Vic el Delta de l'Ebre entre altres, fins arribar als vint-i-nou capítols que es porten enregistrats. Red.
HERBODIETÈTICA LLUÇANÈS
� gomis
Ricard Gomis Solanas
C. Aragó, núm. 6
08513 PRATS DE LLUÇANÈS
Tel. 680 570 476
Escoles, 5 - T.: 93 856 06 74 - Prats de Llucanès -Herboristeria -Aliments infantils -Dietètica -Alim. per a celíacs -Aliments biològics -Cosmètica natural -Productes per a -Aromateràpia esportistes �Flors de Bach
Introduint els xips/Ramon Bach
10
el racó de la feina
(93 850 82 81)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
(RF11-149) Empresa lnsíol-ledera del Lluçanès busca operari electricista i/o llauner aprenent. 1: 629 06 88 59 (Ramon).
(RF/4-147) Es necessita peó per al magatzem. Interessats, passar amb c.v. per Indústria Sanitària del Lluçanès, Bonasort, 52, de Prats de Lluçanès.
(RF/2-147) Des de casa. Busquem-persones que vulguin guanyar diners extres a temps parcial a elevats ingressos a temps total. Possibilitat de treballar des de casa. No són manualitats. 1: 93 492 74 96 1 www.tuempleoencasa.com
(RF/1-147) Empresa d'instal·lacions elèctriques d'aigua i calefacció precisa per incorporació immediata un aprenent (noi de 18 a 20 anys), amb cotxe propi. Han de ser de Prats de Lluçanès a rodalies.
T.: 659 89 84 09.
(RF/7-146) Es necessita aprenent per taller de mobles. 1: 93 888 05 32.
• (RF16-146) Es necessita cambrera per restaurant del Lluçanès. Bons horaris. T.: 93 853 01 50.
Ofertes
(RF/3-149) M'ofereixo per serveis domèstics, cuidar gent gran i nens. 1: 93 850 81 52 -Pmríriu-.
(RF/2-149) Noia jove busca feina, preferentment a Prats, de cangur a classes de repàs d'anglès de primària. 1: 93 856 03 96.
(RF/5-148) Noi de Sant Quirze de Besora busca feina d'auxiliar de farmàcia, preferentment en hospital d'Osona a Ripollès. 1: 93 852 96 91 - 669 29 01 56 (Sergi).
• (RF/4-148) Porto a casa petits mobles i paquets. 1: 656 66 54 60.
(RF13-148) Matrimoni busca feina de masovers a restaurant de muntanya. 1: 656 66 54 60.
(RF/1-148) Busco feina a les tardes a mitja jornada, a Prats a rodalies. 1: 666 636 850.
(RF/3-147) Llicenciada amb experiència, s'ofereix per donar classes particulars -primària, ESO i batxillerat-. Em desplaço a domicili. T.: 659 792019
(RF/5-146) Senyor busca feina a empresa, benzinera, manteniments de jardins a piscines, a petites feines de paleta. 1: 656 665 460.
• (RF/4-146) Senyora amb anglès busca feina a botiga, empresa a consultori mèdic. 1: 656 665 460.
(RF13-146) Noi busca feina, preferiblement a Prats de Lluçanès. 1: 626 82 65 23 (vespres).
• (RF/2-146) Noia busca feina, preferiblement a Prats de Lluçanès. T.: 677 000 430 (vespres).
D'en Xavier Roviró
Presenten el llibre sobre Rocaguinarda a Oristà
Oristà.- Dissabte passat es va fer la presentació a Oristà del llibre de Xavier Roviró, Perot Rocaguinarda, cap de bandolers, editat dins la col.lecció llegendes de l'editorial El Farell. En l'acte de presentació hi van ser presents, a part del mateix autor, Andreu Serra, regidor de cultura d'Oristà, Roser Reixach, presidenta de Solc, música tradició al Lluçanès, Jordi Suades, editor Salvador Vilà, responsable de l'itinerari que clou el llibre amb diversos indrets per on es movia el bandoler. Roviró, membre del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, va remarcar una vegada més que calia reivindicar la figura de Rocaguinarda, ja que havia estat el bandoler català més popular de la seva època. Va explicar que segurament el fet d'haver demanat l'indult no haver mort ajusticiat, com molts altres bandolers, possiblement va fer perdre el seu interès per part de les generacions posteriors. Aquest llibre, que recull tota la informació apareguda en anteriors obres sobre el bandoler, com és el cas del que es va escriu-
re el 1905 per part de Lluís Soler Terol, també aporta noves informacions resultat de la recerca de l'autor en arxius, a part de proporcionar llegendes recollides de la tradició oral a la comarca altres llocs on va ser conegut. Roviró també va explicar que de moment no es coneix cap cançó dedicada a Rocaguinarda, un fet habitual en altres bandolers, que per aquest motiu ell s'ha animat a fer-ne una, en col.laboració amb el músic Jordi Palau, a partir de tota la informació recollida. El públic assistent, que va poder degustar al final la coca del bandoler, va fer algunes intervencions sobretot reclamant el manteniment del poc que queda de la casa del bandoler plantejant a les administracions la importància de reconstruir aquest indret. Red.
La presentació es va fer al Centre Cívic/la rella
Conté documents del segle XVII
Reobertura al públic de l'Arxiu Municipal de Prats
Prats de Lluçanès.·'Aquesta setmana ha entrat en funcionament el nou servei de consulta de l'Arxiu municipal de Prats de Lluçanès amb un horari d'obertura al públic el primer dissabte de cada mes d'11 a 2. L'Arxiu, ubicat al tercer pis de l'ajuntament vell, ha estat ordenat recentment amb una reclassificació de tots els seus documents, en un treball organitzat per la Diputació de Barcelona i que ha anat a càrrec de Jordi Vilamala David Molet. Durant un període de set mesos ells van ordenar tota la documentació seguint un programa dissenyat per la mateixa Diputació que s'aplica a tots els arxius de Catalunya. Aquest programa de suport als arxius municipals de la província de Barcelona es du a terme des de l'any 1992 a través de l'Àrea de cultura de la Diputació per mitjà de l'Oficina de Patrimoni cultural, des de llavors l'equip d'arxivers itinerants ha organitzat cent setanta-nou fons documentals, bàsicament en municipis de menys de deu mil habitants.
L'Arxiu compta de moment· amb vuitanta-set capses on bàsicament hi ha recollits els documents que fan referència a la gestió municipal i unes altres seixanta amb informacions diverses que són del fons de l'Orfeó del Lluçanès, de Miquel Soldevila una part del Jutjat de pau entre altres. A més d'aquests, també s'hi pot trobar l'arxiu fotogràfic, cartells de diferents activitats de la vila, plànols alguns documents sonors. Sembla ser que durant la guerra civil i una vegada acabada aquesta es va destruir part del seu contingut, cosa que s'ha pogut saber per alguns buits que s'han constatat. Contínuament, com en qual-
Un cop reclassificat, ara es posarà a disposició del públic!la rella
sevol arxiu, hi va entrant la nova documentació que surt de la gestió municipal, però que hi ha d'anar quan ja han passat cinc anys, a part s'hi van incorporant documents que aporten diferents particulars. Mentre es consideren vius, que és en aquest període de cinc anys, tots els documents estan ubicats a l'arxiu de gestió, a cal Bach.
Alguns dels documents més antics que s'hi guarden són el Llibre dels consellers de la vila de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès (1684-1834) o el
Llibre dels oïdors de comptes que han de donar a los clavaris sobre la universitat, el terme i la parròquia del terme de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès (1694-1710). A part, cal senyalar que hi ha el Títol de vila concedit per Carles II el 1681 i els llibres d'actes municipals que s'inicien el 1874.
La Montse Rovira és la responsable d'aquest arxiu i la que atén totes les persones que el volen consultar. Ella, de professió bibliotecària, va complementar la seva formació en arxivística al costat
dels arxivers itinerants i té la feina de manteniment de la documentació al dia. Quan n'arriba de nova l'ha de valorar, datar classificar-la en el lloc corresponent, entrar-la al programa informàtic a més ha de localitzar els documents sol.licitats pels usuaris, ja que l'accés al dipòsit és restringit. A part, la Diputació té la responsabilitat del manteniment dels nous documents una vegada a l'any, i sembla que més endavant es
plantejaran la possibilitat d'iniciar tasques de conservació de documents antics, ja que això requereix certa inversió. De moment diu que les consultes més habituals són les de caràcter intern, referents a expedients o llicències d'activitats diverses, les externes, fetes bàsicament per estudiants de batxillerat que preparen el seu treball de recerca, encara que també hi solen anar alguns particulars. R. Reixach
L'impuls d'una imatge, és el títol de l'obra guanyadora del concurs de cartells del 14è cicle Solc. L'autora és la Susanna Coll Colomer, de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)
L'oqendo
Edita: la rella. Iniciatives socioculturals al Llu�anès.
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mas
Seccions:
Agenda: Rosa M. Boixadé. B tœps: Pere Cors, Pere Bruch, Esteve Subirana, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva, laura Megias i David Morera.
Corresponsals: Jordi Pujol (Sant Agustí de Llu�anès), Carme Boixader (Sant Feliu Sasserra), Gerard Verdaguer (Perafita), Marta Giravent (Sant Boi de Llu�anès), Lluís Bosoms (Alpens), Montserrat Vilo (Santa Creu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès), Estela lopez (Sobremunt), Marta Faja (Oristà), Montse Surinyach (Lluçà i Sta. Eulàlia de Puig-orioll, laura Megias (Sant Bartomeu del Grau), Roser Reixach (Prats de Lluçanès).
Publicitat: M. Àngels Parareda. 610 444 689
Imprimeix: winihard gràfics S.l. (Moià)
Dipòsit Legal: B-31.541-2001
Major, 51, baixos
08513-Prats de Lluçanès T. i F.: 93 850 82 81
Correu electrònic: larella@mesvilaweb.com
Març
Dissable, li
Porle Puymorens. xx Cursa intercomarcal OsonaRipollès. Modalitat eslàlom gegant. Alevins, snow, veterans A5, homes dones: 1 mànega. Resta de categories: 2 mànegues. Horaris, reconeixement de pistes de 9 a 3/4 de 10 del matí. Sortida del primer corredor a les 10 del matí. Organitza, Club Esquí Lluçanès. Prals de Llueanès. Pavelló Municipal d'Esports. A partir de les 12 de la nit, Festa Radio FlaixBac, en sessió OJ convidat Vador Lladó. Espectacular discoteca mòbil amb Albert Planadevall. 1.000 regals, hostesses, coordinador de la festa. El matí la mare que el va parir. Organitza, FC Pradenc.
Dijous, .!!
Prals de Llueanès. Club de Jubilats Sant Jordi. A les 5 de la tarda, Viure la vellesa: "I si apareix la dependència o la malaltia, quins recursos tenim?"
Dissable, 18
Orislà. A les 10 de la nit, ball amb Filing. A ca l'Antònia. Organitza, la Tertúlia. Soni Feliu Sasserra. Dinar de Carnestoltes. Organitza, Centre sociall'Ateneu.
Dimarls, li
Prals de Llueanès. Període de preinscripció i matriculació a ensenyaments obligatoris (ESO). Del21 de març al 3 d'abril, presentació de sol·licituds. lES Castell del Quer.
Dijous,23
Prals de Llueanès. Club de Jubilats Sant Jordi. A les 5 de la tarda, Viure la vellesa: "Per participar com a ciutadà, què puc fer? On puc anar?"
Soni Feliu Sasserra. Xerrada sobre seguretat a càrrec dels Mossos d'Esquadra. AI centre Sociall'Ateneu. A les 5 de la tarda.
Divendres, 24
Sonia Eulàlia de Puig-oriol. Escola de pares mares. Habilitats socials, habilitats per viure. A les 9 del vespre, a l'escola pública Gafarró. Consorci per a la
10 de març del 2006 promoció dels municipis del Lluçanès.
Del!.!!! 26 de m![!
Pare (aslell de Monlesquiu. Exposició d'escultures de Montferrer. A la Cabanya del castell. Obert dissabtes i festius d'11 a 2 del matí (entrada lliure).
INICI CURSOS FESTCAT
Prats de Lluçanès. Curs de FLABIOL
Iniciació i perfeccionament Horari: dissabte matí. Inici 18 de març
Durada: 10,5 hores
Preu: 10 euros
Informació inscipcions: SOLC, música tradició al Lluçanès. Tel 938508281. C-e: solc@pangea.org
Perafita. Cursos 2005-06
Curs de GRALLA
Horari: dissabtes de 5 a 7 de la tarda. Inici 18 de març
Durada: 24 hores
Preu: 22 euros
Informació inscipcions: SOLC, música tradició al Lluçanèse1938508281. Ce: solc@pangea.org
"A Sant Boi de Lluçanès s'ha agafat afició per la pintura i la gent en compra."
S. Ginestar i J. Martínez, del Grup de pinlors de Sani Boi
Dos components del Grup de pintors de Sant Boi de Lluçanès, Salvador Ginestar Josep Martínez han col·laborat en la restauració de l'església parroquial de Sant Boi pintant diversos quadres dels diferents altars en substitució dels que havien estat malmesos durant la Guerra Civil. El Grup de pintors va néixer fa trenta anys sota el tutelatge del pintor berguedà Joan Ferrer i Gasol. La seva activitat els ha portat a promocionar la pintura des de la vessant de l'ensenyament a través de les exposicions dels diferents artistes que van passant per la sala "Joan Ferrer" cedida per l'ajuntament, com també amb l'organització anual del concurs de pintura ràpida. A més dels pintors abans esmentats el grup també el formen: Fina Viñas, Miquel Pons, Jordi Vilella, Montse Verdaguer, Fina Juvanteny, Conxita Lopez Francesc Carbonell.
- Com us vàreu engrescar a participar en la restauració de l'església?
- S.: Jo sóc fuster quan es restaurava l'església el mossèn em va demanar per fer el relleu d'un retaule en fusta, però com que era feina de tallista vaig proposar-li de substituir el relleu per una pintura a l'oli sobre tela enganxada a la fusta, vaig fer la Coronació de la Mare de Déu. Pel mateix procediment el Josep va pintar la Vinguda de l'Esperit Sant per al retaule del Roser, 'a la talla de la Verònica li vaig fer el mocador amb la cara de Jesucrist pintada.
- Fa pocs mesos vàreu acabar de pintar els quadres dels laterals de l'altar Majar que destaquen per les seves dimensions
-
S.: Feia anys que havia comprat un marc molt gran que tenia al taller per restaurar, al mossèn li agradava li vaig regalar. AI cap d'un parell d'anys va demanar-me si li volia pintar un Sant Sopar a la mida del marc, (la tela havia de fer 2,02m x1,82). Hi havia de pintar massa gent vaig proposar-li de fer el meu patró, un Sant Salvador, d'autor
desconegut. El mateix dia va trobar al Josep li va dir que si li feia un quadre de les mateixes mides ell es comprometia a pagar-li el marc, va pintar el Sant Josep de Murillo, el seu patró.
- Us van portar dificultats uns quadres d'aquestes dimensions?
- J.: Més aviat van ser els colors, jo no estava acostumat a treballar amb aquells blaus verds, no havíem après a barrejar el blanc amb la pintura em costava trobar els tons. El que havíem fet fins aquell moment era totalment diferent, aquell no era el nostre estil de pintar però a partir de les còpies que teníem d'una visita al museu del Prado per veure el Sant Josep, ens ho vàrem anar fent. Hi hem invertit tres anys de treball.
- Sou pintors d'escola?
- S.: Tot el grup hem sortit de l'escola del Joan Ferrer, de l'impressionisme.Va durar un temps que fins i tot es donaven classes als nens, al concurs de pintura sempre hi ha un apartat dedicat a ells.
- Quina és la finalitat del concurs de pintura ràpida?
- S-F: .Fer que la gent agafi afició a la pintura també ajudar a donar una mica de categoria al poble. Però el més important és que nosaltres disfrutem organitzant-lo. El primer premi d'oli el primer d'aquarel·les es cedeixen a l'ajuntament els segons premis se sortegen entre els socis. A més, totes les obres que es venen aquell dia i les exposicions que fem durant l'any tenen un 10% de descompte per als socis. Aquí s'ha agafat
afició per la pintura i la gent en compra, a cada casa s'hi pot trobar un oli penjat. Una mostra d'això és que comptem amb més de des-cents socis.
- AI concurs hi ha participació a nivell local?
-
F.: Principalment la canalla perquè nosaltres ens cuidem de l'organització, bàsicament vénen pintors de fora. A més, pintar ràpid és una tècnica en la qual nosaltres no hi estem acostumats. Cada any hi participen una cinquantena de pintors.
-
Els primers premis acostumen a recaure molt en els mateixos pintors?
-
J.: En principi el jurat varía cada any. Si aquí et mires els primers premis de cada any veuràs que no tenen res a veure uns dels altres. El que passa és que de cinquanta pintors, catorze a quinze són molt bons van a tots els concursos. La gent aquí ve perquè es ven pintura saben que encara que no tinguin premi tenen la possibilitat de vendre el quadre. Hem de dir que ens sap molt de greu que a Prats s'haigui deixat de fer el concurs, això empipa a tots els que ens agrada la pintura.
- Potser falta que surti més gent interessada en la pintura
- S.: Només fa falta que hi hagi una persona que li agradi la pintura vulgui anar al davant se sacrifiqui una mica sense buscar-ne cap recompensa. Aquí l'ajuntament hi col·labora, però nosaltres també ens hem de moure i a més de la quantitat de socis que tenim que econòmicament ajuden molt, encara hem de buscar patrocinadors.
- A nivell de comarca, es podria fer alguna cosa per a pintors i artistes?
- S.: Crec que es podria fer algun tipus de concurs comarcal on les obres s'exposessin de manera itinerant per tots els pobles. Un precedent va ser l'exposició d'artistes del Lluçanès que es va fer fa temps a la Torre d'Oristà.
Glòria
10 de març del 2006
Aclarint els aclariments. Només.
El dia 13 de gener de 2006 va aparèixer a La Rella un dels articles més durs que recordem haver-hi llegit. Era una envestida frontal contra moltíssima gent, comesa per qui signava com a "regidor independent per ERC". Podria interpretar-se com un atac a l'anterior batlle els seus regidors ("l'alcaldia el grup que la sustentava tenien les seves arrels en la participació del mateix alcalde en el darrer consistori franquista. Per tant no ens trobàvem en una conjuntura pròpia del règim democràtic, sinó que teníem l'herència directa del franquisme" "el 25-5-2003 es va acabar amb la confusió entre inversions, negocis privats i interessos polítics" "es va acabar amb I'amiguisme i amb el seguidisme d'aquells que tenen més" "ara construir un poble no depèn d'un de sol les seves conxorxes").
Podria, també, ser agafat com una autopropaganda vanitosa i fatxenda ("El 25 de maig del 2003 es va produir un canvi de règim: la democràcia, amb majúscules, va arribar al poble"). I, no cal dir-ho, com una puntada de peu a actuals companys seus de consistori ("demanaria als companys de consistori que representen a CiU que no vulguin ser còmplices ni un dia més d'un estil impropi i indigne i a gent que participava participa en associacions activitats del poble amb tota bona fe ("el boicot d'alguns dels seus més estrets col·laboradors en feines municipals" "l'abandonament de les activitats al front de certes associacions ")
Però a molta gent ens va saber greu, sobretot, llegir-hi una frase especialment lamentable: "Ara, Prats de Lluçanès té les portes obertes a un futur amb dignitat. Que això s'esdevingui dependrà de l'encert en la tria dels seus representants". ¿Com pot un membre de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès posar en dubte la dignitat del seu mateix poble? ¿Com es pot dir que Prats només tindrà dignitat depenent de a qui voti? Prats de Lluçanès,té, ha tingut i tindrà dignitat, voti a qui voti, triï els representants que triï. En tenia, i molta, en les èpoques més tristes de la seva història, quan fins tot havia passat fam, pestes penúries de tota mena; en tenia quan votava a CiU i en va tenir quan va votar ERC, perquè la dignitat del nostre poble està molt per sobre dels seus representants de cada
moment, siguin quins siguin. El dia 25 de gener de 2006, en. el Ple municipal, vam presentar una moció demanant que l'Ajuntament es posicionés en contra de l'escrit. I vam estar-lo rebatent amb raonaments i punt per punt durant gairebé una hora. Davant la nostra petició de solidaritat, l'alcalde es va limitar a dir que ell no tenia res a veure amb tot allò (¿no som, nosaltres també, els seus regidors?), mentre el regidor independent assegurava que no havíem entès l'escrit i que allà no era el lloc de discutir-lo. ¿On devia ser, doncs, si el signava com a regidor i atacava regidors, alcaldes i ciutadans en general? No cal dir que l'equip de govern va votar en contra de la nostra moció (tenien un regidor absent, va haver de desempatar l'alcalde donar com a bo, a més, el vot del mateix protagonista).
El dia 27 de gener va aparèixer també a La Rella una resposta nostra. És la que ha merescut un nou escrit del mateix senyor regidor on se'ns torna a dir (com en el dia del Pie) que hem malinterpretat (ara hi afegeix que "per equivocació a per mala fe") les seves paraules que està obert a discutir-ho quan sigui (menys a l'Ajuntament, sembla ser).
AI costat d'aquest segon escrit en podem veure un altre, no menys interessant, on es barregen, en notable garbuix, gossos i pintades, esquerres i exilis.
Deu ser que tampoc l'hem sabut llegir, perquè no hem pogut entendre què hi tenim a veure nosaltres què ens volen fer pintar en un conflicte de. fa més de vint anys entre persones autoanomenades d'esquerra.
En vista d'aquesta nostra incapacitat d'entendre certes coses, renunciem des d'ara a continuar fent bullir l'olla. Pensem que els lectors de La Rella que hagin seguit els fets, ja s'han pogut fer una idea de qui mossega (si algú mossega) i a qui ens ha tocat rebre, en tot cas, les mossegades. Només podem acabar repetint una vegada més que, en la nostra manera de veure-ho, en una democràcia, el govern de les institucions es guanya i es perd a través d'unes eleccions; tots els vots són igual de respectables i els ciutadans tenim dret a triar la nostra opció amb total llibertat. Esperem, doncs, que puguem arribar tots al dia de les properes eleccions no només
sans i estalvis, sinó també, com deia una cançó de Raimon, "lliures i en pau". Nosaltres seguirem fent tots els possibles per veure-ho fet realitat.
Lluís Vila i Vilalta
Portaveu del grup municipal. Per CDC de Prats de Lluçanès
Agraïment
La pèrdua irreparable de l'avi Joan, s'ha vist en part compensada pel bon tracte i la generositat de tants amics que l'han acompanyat en l'últim adéu. El nostre més sincer agraïment per la mostra d'amistat dispensada, i de manera especial al doctor Francesc Olivé, a la Montse Cirera i a tot l'equip de professionals de I'ABS Lluçanès, els quals, amb la seva dedicació no menys exquisit tracte humà, li feren la malaltia més suportable. Gràcies a tots.
Ramon i Maria Àngels Olost
Nota de la redacció
Les cartes i articles d'opinió que s'adrecin a aquesta secció per ser publicats hauran d'anar degudament identificats amb nom i cognoms, adreça, població, telèfon o correu electrònic i document d'identitat de l'autor o autora. Només així, la rella assumirà la seva publicació, apareixent sempre amb el nom els cognoms la població o càrrec o representació de l'autor o autora. Només es publicaran escrits en aquestes condicions, excepte els que vagin signats per entitats degudament acreditades amb un nom d'una persona responsable. Els escrits es poden adreçar a la rella per carta postal (la rella, Major, 51, baixos. 08513-Prats de Lluçanès), per fax (938508281) o per correu electrònic (solc@pangea.org) la rella
Comarques i vegueries
La gent del Lluçanès pot veure les polèmiques entre partits pel que fa a la creació de noves comarques vegueries. El text del nou Estatut permet la creació de noves comarques i la organització territorial en vegueries, si bé amb algunes clàusules importants. La Constitució reserva a les Corts Generals les competències en matèria de organització provincial. Es a dir, preserva la existència de les Diputacions els límits provincials de manera que només amb una Llei Orgànica es pot variar el seu nombre i competències, encara que li' n quedin poques. No modificant la Constitució, és evident que els límits provincials es mantenen cal tenir- ha ben present si es valen fer jocs de mans com ara pretén CiU amb la creació de la vegueria de I' Alt Ter. Lligar Osona i Ripollès en un mateix lloc requeriria modificació de límits provincials per tant promoure una Llei Orgànica a nivell estatal que només podria aprovar-se si comptés amb els vots conjunts de PSOE PP.
Aquesta polèmica té més d'interès de partit per intentar complicar les coses que no pas una proposta seria per posar en pràctica. Ara bé, la ordenació territorial de Catalunya no és ni senzilla ni fàcil de portar a la pràctica. D'entrada tenim i tindrem aquesta realitat provincial que no podem obviar que complica una part de la Catalunya Central ( el Solsonès és de Lleida), com també la complica al Pirineu (repartit entre Lleida Girona), i per altra no hi ha unanimitat
dintre dels partits del govern pel que fa a la creació de noves comarques. I aquí hi entra el Lluçanès. En això queda demostrat que quan un territori deixa passar un moment històric li costa de recuperar la seva oportunitat. No s'entén com en el moment de aprovació de les LLOT ( lleis d'organització territorial) quinze anys enrere, els càrrecs institucionals de CiU en el Lluçanès no van exigir convertir-se en comarca, com sí ho varen fer els de Pla de I' Estany per posar un exemple. Ara, hi ha por a un esclat de noves propostes que trossegin els país en massa comarques que al final no puguin fer el servei que han de fer: el de facilitar més i millors serveis als seus ciutadans, i que no costin massa de mantenir. Les actuals comarques consells comarcals han demostrat 'ser uns organismes poc operatius poc eficaços en aquesta feina. Pensar que podem fer-ne 8, 10 a 15 més és poc realista poc seriós. D'aquí que en els propers mesos hi haurà un gran debat sobre què fer en el tema comarcal. Alguns volen deixar aquest tema per més endavant crec que seria el millor, una vegada hem esmerçat enormes esforços en el nou Estatut i no convé tenir el país pendent d'un a dos temes. Convé submergir-se .en la gestió i administració dels temes del dia a dia, deixar per més endavant altres temes que poden esperar que necessiten un major consens.
El tema comarcal provocar situacions molt complicades en territoris que tenen un peu en un lloc i un altre, en un
L'avi Toni i el nen, en Jordi
Hi havia una vegada un avi que vivia sol, i en Jordi tenia el pare la mare 'a París, estava amb la seva àvia que era molt amiga d'en Gerard que és un amic de l'àvia. Un dia van quedar, l'àvia, que es deia Lola, i en Gerard a passejar al parc. La Lola va demanar a en Jordi si valia quedar-se a casa sol a volia venir a passejar al parc. En Jordi va decidir que volia quedar-se a casa a mirar la televisió. L'àvia hi va estar d'acord va
marxar. En Jordi es va escapar de casa se'n va anar a casa del Toni, que era molt a prop de casa de la seva àvia. A casa d'en Toni no hi havia ningú, es va trobar I'homa que reparteix diaris va agafar un diari. Amb una part del diari hi ficava que en Toni Lopez Font, que era el seu veí, se n'havia a ant a Londres a fer de mestre i no se sabia si tornaria. En Jordi, trist, se'n va anar a casa de la seva àvia i li va ensenyar el diari, però el
altre. Comarques frontereres, municipis entre comarques, petits territoris amb vocació comarcal,etc, fa que sigui complicat l'acord global.
Ara toca acabar la negociació del nou Estatut i realitzar la preceptiva consulta popular. Acabat aquest procés entrarem en període pre- electoral per les municipals de l'any vinent i a continuació ja prepararem les autonòmiques. No son els moments més tranquils i adients per resoldre l'encaix territorial de totes les aspiracions.
I en aquesta matèria cal no enganyar a la gent. Hi ha diferències notables entre els 3 partits del govern pel que fa a la organització territorial. I fins que no hi hagi acord és impensable iniciar el procés. Un procés que a més ha de comportat una nova llei electoral que reguli no solament la eleccions dels futurs organismes comarcals de vegueria, sinó el propi de tot Catalunya que continua sent injust.
si a més alguns partits com ara CiU volen fer servir aquest tema per treure' n rèdits electorals encara el pot complicar més. el cas de Osona és ben clar. Només falta que el govern proposi una cosa perquè CiU en busqui una altra a simplement la contrària. Ara voldrien fer el que durant 23 anys no varen voler realitzar.
D'aquest tema en continuarem parlant llargament i és evident que per un territori com el Lluçanès té un interès cabdal veure com evoluciona.
Joan Roma i Cunill Diputat al Parlament pel PSC
que va passar va ser que l'àvia també coneixia a en Toni se'n va .anar a Londres a veure'l i en Toni els va dir que el mes que ve tornaria. Conte contat i en Toni ha tornat.
Anna Escrigas i Fàbregas 9 anys. Prats de Lluçanès
10 de març del 2006
e I s en can t s (anuncis
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
-VENC game Boy
ES VEN Bé de preu. T.: 93 812 80 EKKEN 15". T.: 696 51 30 98. (R48/13). 06 (Pedro). (R47/7). Advance, color plata. Preu, -ES VEN casa a Sant -ES VENEN conills mas- -ES VEN moto Gas-Gas 50 euros. T.: 636845631. Bartomeu del Grau cies híbrids francesos de 5 250cc, del novembre del (R46/2). (Lluçanès), molt ampla -3 i 6 mesos. T.: 651 831 855. 2002. Motor nou. Preu, -VENC carro antic de fusta plantes-. En molt bon (R48/12).
2.850 eúros. T.: 609 64 80 per mula a cavall. T.: 93 estat. T.: 679 81 8824. -ES VEN ciclomotor 11. (R47/6). 74471 01. (R47/1). (R49/10).
Peugeot Speed Fighter 2. -VENC una màquna de ES COMPRA -VENC moto Montesa 307, Refrigerat per aigua. De tallar embotits automàtica, en bon estat. Preu, 800 color vermell plata. Nova, per 350 euros una de -COMPRO casa a planta euros. T.: 93 885 24 11. pocs kms. Preu, 1.500 manual per 125 euros. T.: baixa a Olost. URGEIX!! T.: (R49/6).
-VENC un dipòsit de ferro -COMPRARlA un gas per Variant 49cc. Bé de preu. -ES VENEN dos fusells de de 25.000 litres, per 1.000 caçar la guineu. T.: 69642 T.: 93 859 50 93. (R49/5). carro. T.: 938228647. euros, un de 10.000 litres, 2241. (R48/20).
-ES VEN cotxe Ford Sierra (R48/10). per 400 euros. T.: 64955 -COMPRO casa vella per 2.000 Cl, de l'any 88, per -ES VENEN tres cortines. 1749. (R47/4). rehabilitar en un poble del 700 euros. T.: 97331 3655 Dues fan 2,83cm de llarg x -ES VEN estufa per llenya Lluçanès. T.: 626 75 56 93. 1692 83 14 82. (R49/4). 70cm d'ample. l'altra fa carbó. Model Nòrdica(R47/12). -ES VENEN 8 llantes de 1,12cm de llarg x 1,68cm Júnior Panoràmic-. Preu, -COMPRARIA casa a ferro del Grup Volkswagen, d'ample. T.: 93 822 86 47. 250 euros. Poc usada. T.: terreny al municipi de Lluçà. de 14" a 14 euros cadas(R48/9). 651 93 05 38. (R47/3). T.: 93 850 82 69. (R46/9). cuna, i 8 tapacubs d'Skoda -VENC caravana situada al -VENC anorak de dona, Fàbia a 12 euros cadascun. càmping Vall de Merlès. blau, amb una ratlla blan- ES LLOGA T.: 626 27 51 78/654 68 64
Caravana Roger, model ca, marca Descente, talla -llOGO pàrquing al carrer 20. (R49/3). Aloha, de 5 places i amb 48. T.: 636 23 21 02. Reforma, 8, de Prats de -VENC cotxe Citroën 2CV, tot l'equipament. Molt bé (R47/2). Lluçanès. T.: 620 43 20 97. de l'any 1977. T.: 93 885 de preu. T.: 93 637 36 -ES VEN una taula de jardí (R49/9). 03 75. (R49/2). 54/61981 9417 -M. rodana d'un metre de dià-ES llOGA plaça de pàr- -VENC baranes de balcó Dolores-. (R48/8). metre una cadira de jardí quing al carrer Roca escala de fa 25 anys, i -VENC col-lecció de discos de roba. Preu, 36 euros. T.: d'Ambràs, de Prats de unes portes de ferro forjat. de música clàssica. T.: 93 938228647. (R46/16).
Lluçanès. T.: 93 856 03 41. T.: 93 839 11 27. (R49/1). 850 81 38. (R48/7). -VENC dipòsits de plàstic (R48/19). -VENC cotxe SEAT Ibiza, -VENC patins de patinatge pels horts. T.: 645 67 83 -llOGO casa de pagès-5 1.2, B-MS. T.: 93 850 82 artístic, de bota blanca, n. 03. (R46/13). habitacions, calefacció 53. (R48/18).
41. En bon estat. T.: 617 46 -VENC conill nan de color parament - a tocar del poble -VENC moto GAS-GAS, de 3733. (R48/6). blanc. T.: 645 67 83 03. de Sant Feliu Sasserra, per 2,5cc, de l'any 2004. En -VENC cotxe Opel Corsa, (R46/12). a caps de setmana. T.: 93 molt bon estat amb força matrícula B-3562-KX. -VENC escalfador gas butà 881 91 29. (R48/3). recanvis. T.: 639 04 44 49. T.:650 695 464. (R48/5). Vaillant, seminou. Preu, 230 -ES llOGA apartament a (R48/17). -VENC bàscula de 500�g, euros. T.: 639 56 56 82. Sta Margarita (Roses), a -VENC land Rover ben conservada. Preu a (R46/8). primera línia de mar. T.: 650 Discovery TDI 300. 3 por- convenir. T.: 93 857 03 71. -VENC Suzuki Samurai 67 31 37 (R48/2). tes, anys 1997,160.000 (R47/16). 1300 Hard Trop. Molt ben -ES llOGA casa a Lluçà. km., verd metal·litzat. En -ES VEN una barana de conservat pocs quilòme- T.: 629 30 11 72. (R47/10). perfecte estat. Preu, balcó de 2m de llarg. T.: 93 tres. Matrícula B-8025-lF. -ES llOGA plaça de pàr- 11.100 euros. T.: 616 08 38 8228647. (R47/15). T.: 619 83 01 77. (R46/5). quig al carrer Reforma, de 87. (R48/15). -ES VENEN seients de -ES VEN Hoechter Prats de Lluçanès. T.: 626 -VENC cotxe Impala amecotxe Alfa Romea 147, de irlandès, d'1 any i mig, 54 76 98. (R48/1). ricà marca Chevrolet. En pell de color vermell. Marca amb les vacunes correspo- -lOCAL per llogar a Prats fun,pionament amb els MOMO i 4 llantes de sèrie nents i número zoològic Bde Lluçanès, de 150m2• T.: papers en regla. Tinc altres Alfa Romeo 147, llanta 17", 2500207. T.: 610 62 35 66. 620 94 19 45. (R46/1). cotxes motos d'època. T.: 2 retrovisors OVUS (R46/4). 93 888 01 30. (R48/14). manuals, cromats i Terra -ES VEN un vestit de núvia ES BUSCA
O -ES VENEN portes galva- Glinardi d'alumini. T.: 626 de 2 peces de color crema, -BUSCO una grua per � nitzades, molt bones69 42 99 (Javi). (R4718). talla 38-40. T.: 93 743 01 moure la gent gran amb L 3x3m.; 3x 3,5m.; 3x4m.-. -ES VENEN 4 llantes 60 -entre 8 i 9-. (R46/3).
els encants (continuació)
problemes de mobilitat. En préstec, llogada a comprada. T.: 9385603 74. (R49/8).
·BUSQUEM masia de lloguer al Lluçanès. T.: 678 71 8557 -Anna-. (R47/9).
.TOPÒGRAF, busca pis de lloguer a Prats de Lluçanès. T.: 619 8314 20. (R46/10).
S'HA PERDUT
.DIMARTS, 31 DE GENER, vaig descuidarme un rellotge marca CALYPSO, tancat amb velcro taronja i blanc, un turbant de ratlles, a la graderia del pavelló, als entrenaments de bàsquet. T.: 93 85081 38. (R48/21).
·S'HA PERDUT un braçalet de turqueses amb la inscripció "Carme" una data d'aniversari. T.: 93 881 91 29. (R48/4).
·S'HA PERDUT un anell amb la inscripció "Joan & Dolors 1946/96", pels volts del carrer Nou, carrer de Vic a plaça de Cal Xiquet, de Prats de Lluçanès. T.: 93 850 81 88. (R47/14).
·S'HA PERDUT un gos de raça Beagle d'uns 8 mesos, entre els termes de Lluçà i Merlès (Cal Tabes). Agrairíem informació si algú l'ha vist a trrobat. T.: 93 856 02 79. (R47/13).
.S'HA PERDUT una gossa de color negre, raça Bruna de Jura, porta un collar taronja fluorescent. Es recompensarà. T.: 650 17 2097. (R46/7).
ES REGALA
·REGALO gossets creuats de Pekinès, nascuts aquest gener. T.: 93 744 70 20. (R46/14).
Construïm la nostra llibertat
En el 75è aniversari de proclamació de la República catalana alguns fets fan pensar que la història es repeteix. La implicació política de les dones catalanes de principi de segle XX té sirnilituds certes amb el procés de participació del moviment de Dones en l'actual reforma estatutària a Catalunya, les Illes i el País Valencià.
Quan al1932 les dones catalanes visqueren el temps previ al plebiscit de l'Estatut, es trobaren amb la dificultat de no poder exercir el seu dret a vot, que ja 'tenien reconegut des de la Constitució Republicana de 1931 a causa de la inexistència d'un cens femení. Per aquest motiu les dones, i en concret les d'ERC, dugueren a terme actes de mobilització arreu del país per tal de poder donar la seva opinió vers el contingut de l'Estatut. Malgrat que no aconseguiren poder-lo votar de manera oficial, sí que mostraren el seu desig de participar-hi realitzaren una recollida de signatures de totes aquelles dones que hi estaven a favor.
A Catalunya el procés de reforma de l'Estatut dels darrers dos anys s'ha realitzat amb la implicació les propostes del moviment de dones que de forma unida consensuada van fer propostes que finalment es contenien en alguns articles del text aprovat el passat 30 de setembre pel Parlament de Catalunya, amb una àmplia majoria. Així, els articles de referència concreta específica als drets de les dónes i les polítiques de dones han estat el fruit d'un intens debat del moviment de dones de Catalunya i són, alhora, premisses imprescindibles per al reconeixement dels drets de ciutadania de les dones al nostre país i per la consolidació de polítiques de dones que posin al centre els interessos, necessitats i desitjos de les dones.
Els pactes de fotografia han aconseguit minvar aspectes importants com el dret al propi cos i signifiquen un menyspreu al treball fet pel conjunt del moviment de dones, i també per les aportacions de dones a nivell individual, que havien fet un treball profund i de consens.
Fins ara, l'acció de Govern liderada per l'Institut Català de les Dones dins la Conselleria Primera i per les conselleres i consellers d'ERC al Govern seguirà sent ferma en aquest sentit tot desplegant el pla d'acció i desenvolupament de polítiques de dones a Catalunya garantint la participació activa de les dones en els processos legislatius que ens afecten de forma directa. El poble de Catalunya ja ha demostrat el seu
rebuig a les retallades que ha patit el text aprovat al Parlament. Des d'ERC seguim lluitant per tal que els drets de les dones no quedin retallats un cop més.
A les Illes, el PP de les Illes Balears està impulsant mesures paternalistes com les incloses en el seu projecte de "llei de la dona", que torna a lloar el rol de mare i deixa en un lloc secundari la nostra condició de ciutadanes. Alhora, en el projecte de reforma estatutària es limiten al reconeixement de la igualtat tal com recull la Constitució espanyola i no s'avança el més mínim en aspectes fonamentals reivindicats pel feminisme. Cal seguir avançant en el reconeixement de la diferència sexual per al desenvolupament de les polítiques de dones ERC seguirà fent propostes d'avenç per a fer possible el dret a la diferència.
En el context del pacte de reforma estatutària entre PSOE PP al País Valencià s'ha obviat la participació del moviment de dones i a la manca de polítiques d'acció positiva en les propostes polítiques del Govern del PP al País Valencià s'hi afegeix la inexistència de propostes polítiques en el marc de la proposta d'Estatut valencià. ERC vol que els drets de les dones hi siguin presents.
Als Països Catalans només Esquerra Republicana de Catalunya està defensant de forma coherent valenta que les dones no tornem a quedar al marge dels grans pactes polítics i de la legislació marc en l'àmbit de les nacions que composen els Països Catalans. Les polítiques de dones, el respecte a la nostra dignitat i el ple reconeixement de la ciutadania són fonamentals per a la construcció de la llibertat femenina és fonamental per posar les bases de la construcció nacional i social.
L'avenç cap a la plena llibertat femenina no pot veure's retallat per pactes polítics tàctics i la construcció nacional no pot fer-se al marge del reconeixement d'aquesta llibertat. Llibertat femenina llibertat nacional van íntimament lligades en un projecte de país societat. No podem deixar-nos hipotecar els nostres drets, lluitem per uns Països Catalans lliures en una societat de ciutadanes i ciutadans lliures. Tenim el dret a decidir!
Montse Juvanteny, per la O Secretaria de la Dona d'ERC - Lluçanès
Convidat pel FC Pradenc
Jordi Roche visità Prats de
Jordi Roche, entre el president del Pradenc, Jesús Cañas, i l'alcalde, Ramon Besoralla rella
Prats de Lluçanès.- El president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, va visitar Prats de Lluçanès aquest dis-
Tercera territorial
Lluçanès
sabte convidat per la directiva del Futbol Club Pradenc. La visita es va iniciar amb una visita a l'ajuntament de la localitat, on va ser rebut per l'alcalde, Ramon Besora, altres membres del consistori, per representants de la directiva del FC Pradenc. Va signar al llibre d'honor de l'ajuntament es va fer un primer acte de presentació a càrrec de l'alcalde, seguidament va parlar el mateix Roche, que va explicar les línies bàsiques d'actuació de la Federació per als propers anys, d'entre les quals destaca el suport a la gestió administrativa dels clubs, la potenciació del fut-
la de març del 2006 bol base el suport al programa Camp verd. Seguidament, parlà el president del FC Pradenc, Jesús Cañas, i finalment Josep Font, responsable del futbol base del club pradenc. Un breu tron d'intervencions va cloure l'acte. Seguidament, Jordi Roche els altres directius de la Federació que l'acompanyaven, juntament amb l'alcalde els membres de la junta del FC Pradenc van fer un recorregut per les instal·lacions esportives locals. Un dinar i la presència al partit de futbol sala de la tarda contra el Mataró, van completar la jornada. VWL
Olost i Sant Boi, onzè i novè respectivament
Olost/Sant Boi de Lluçanès.- 5 victòries, 5 empats i 11 derrotes. Aquest és el bagatge de l'Olost, després de la disputa de 21 jornades de competíció. Els olostencs sumen 20 punts en la classificació ocupen l'onzena posició. Una classificació liderada per l'Aiguafreda, que amb 58 punts al seu favor va llançat cap a la segona territorial. El seu immediat perseguidor, el Riudeperes, es troba ja a vuit punts, mentre que l'Oló, que en les primeres jornades va mantenir un pols molt interessant amb l'Aiguafreda, és tercer a deu punts del líder. El municipal d'Olost va vestir-se de gala el dissabte passat per rebre precisament el prirner classificat d'aquest grup quart, I'Aiguafreda. Els d'Olost van donar la cara en tot moment, però la teòrica superioritat visitant es va CS imposar el partit va acabar � amb un 1 a 2 favorable al s; líder de la classificació, que si CS res no canvia es convertirà de
ben segur en equip de segona al final de temporada.
L'altre representant del Lluçanès en la tercera territorial, el Sant Boi, ocupa la novena posició en el grup tercer amb un total de 27 punts al seu favor amb un balanç després de vint partits disputats de 7 victòries, 6 empats i 7 derrotes. En l'última jornada els de Sant Boi van rebre la visita del Monestir el partit va acabar amb empat a O en el marcador. El líder del grup tercer de la tercera territorial és el Santa Eugènia, que amb 46 punts al seu favor està separat per tan sols un punt del segon, el Borgonyà, de tres del tercer, el Campdevànol. D.B.
A SEGONA TERRITORIAL
GOLEJADA DEL SANT
BARTOMEU AL LíDER. El fet més destacat de la jornada es va produir al municipal de Sant Bartomeu del Grau. és que els homes de Santi Cabanes, continuant amb la
Jugadors de l'Olost/arxiu la rella
seva peculiar remuntada en la classificació, van golejar per 5 gols a 1 al primer classificat. Els de Sant Pere de Torelló patien d'aquesta manera la cinquena derrota en la present campanya, davant d'un Sant Bartomeu en plena forma que jornada rere jornada s'allunya de les posicions de descens. és que els homes de Cabanes no coneixen la derrota en les últimes vuit jornades i sumen 22 punts en la taula classificatòria. Així doncs, el Sant Bartomeu s'està convertint en un dels millors equips de la segona volta de campionat de mica en mica es refà d'un mol mal inici en la categoria. D.B.
Amb el pilot finlandès Mikko Hirvonen
L'equip BP-Ford del mundial de ral-Ils prova el cotxe al Lluçanès
Lluçanès.- Aprofitant l'interval de temps que hi ha entre el ral·li de Suècia -3/5 de febreri el de Mèxic -3/5 de rnarç-, l'equip BP-Ford del mundial de ral·lis es va desplaçar a Catalunya per fer una sèrie de tests amb el nou Focus. Durant dos dies, el Lluçanès va ser l'escenari d'aquestes proves. El divendres 17 de febrer, va ser al tram que va del Cobert de Puigcercós fins a Alpens, sobre asfalt, després d'Alpens a Santa Eulàlia de Puig-oriol sobre terra.
BP-Ford va desplaçar a Catalunya un total de 4 camions unes 15 persones per fer aquestes proves, entre elles el jove pilot finlandès Mikko Hirvonen, que
en tot moment es va mostrar força satisfet amb el rendiment del nou Focus. Hirvonen
ens va explicar que aquestes proves consistien bàsicament a posar el cotxe a punt per a
Amb molta participació 12 hores de l'lES
Prats de Lluçanès.- El divendres dia 24 de febrer van celebrarse les "12 hores esportives" de l'lES Castell del Quer, organitzades pels alumnes de 4t d'ESO. Aquest any, però, degut a la multitudinària participació d'equips inscrits en totes les modalitats esportives proposades, la competíció que es va iniciar a la 1 del migdia del divendres, es va allargar fins a ben passades les sis de la matinada del dissabte, superant amb escreix les hores previstes. El pavelló d'esports de Prats va registrar una gran afluència de públic durant tota la jornada. Es van jugar partits de voleibol, de bàsquet de futbol. "Pradenc" i "Kagarros team", ambdós formats per jugadors d'Olost Prats, van ser el primer i segon classificat, respectivament, de voleibol; "Tamarilluju", de Prats, i
"Thiago shin", amb components de Sant Feliu de Prats, van ser els dos primers de bàsquet; en futbol d'alumnes de primer cicle d'ESO els campions van ser el combinat de jugadors pradencs amb nom "Hoolligans", i els segons "Els pirulus", amb esportistes d'Oristà i Sant Feliu; van endur-se el primer premi del futbol femení, les "Vaques calentes", i el segon les "Dúrex", tots dos equips amb jugadores de diferents pobles del Lluçanès; per últim, en futbol masculí van guanyar "Opa futbol samba", d'Avinyó, que es van imposar als "Prats, putes i gats", d'Oló. Aquestes 12 hores' esportives a banda d'enfortir relacions els alumnes de l'lES de practicar esport, un any més servien per finançar el viatge de final de curs de 4t d'ESO,I.P.
lesproperes cites del mundial de ral-lis que aquest terreny era l'apropiat, ja que aquests trams eren força iguals que els dels pròxims ral·lis. Lluís
Santasusagna
Bon paper al Garraf 4 pilots lluçanesos a I' Enduro de Sitges
Lluçanès.- Quatre pilots lluçanesos van estar presents el diumenge passat a l'Enduro de Sitges, popular pel tram que es disputa a la platja de la Fragata, al cor de la ciutat. Era la primera prova puntuable pel Campionat d'Espanya, de les sis que compta aquesta cornpetlció. Hi ha quatre lluçanesos que tenen previst disputar aquestes proves, ja van ser presents a Sitges, Ells són els pradenc Jordi Casals, Crisant Solà Josep Vilaró, I'olostenc resident a Manlleu Gerard Farrés. Casals va obtenir un meritòri sisè lloc a la categoria sènior d'Enduro; Farrés, va ser quart a la sènior E3; i Vilaró va fer setè a la categoria júnior, Per la seva banda, Solà va abandonar al finalitzar la primera volta per problemes mecànics. I.P.
Esports
El Lluçanès al Pic Lenin (3)
La nostra aventura començarà amb l'arribada a Bishkek, capital del Kyrgyzstan; d'aquí agafarem un vol que ens conduirà cap a Osh, ciutat més important de la zona muntanyosa del Kyrgyzstan. A partir d'aquí ens desplaçarem fins a Achik-Tash, ja per mitjà terrestre, on està situat el camp base. El camp base està situat entre les valls, al costat del riu, i a uns 3.800 m. d'alçada sobre el nivell del mar. Aquí ja comença el periode d'aclimatació; I'ascenció al pic Petrovsky, ens servirà per començar la nostra adaptació a l'alçada. La segona fase d'aclimatació comença amb l'ascens al camp base avançat, situat a uns 4.200' m. d'alçada. L'ascens cap aquest camp transcorrer quasi en la seva totalitat per una gran glacer� la glacera Lenin; el nostre trajecte per aquesta glacera serà aproximadament d'uns 12 quilòmetres de distància.
A partir de la sortida del camp base tot el material necessàri per a l'ascenci6 ja vratjarà sempre amb nosaltres.
Des del camp base avançat ja es divisarà la gran aresta que ens conduirà al cim del Pic Lenin si la sort i les forces ens acompal1Yen.
El Ford Focus de Mikko Hirvonen/Lluís Santasusagna
L'ESTANC
93 856 03 92
Gerent Jordi Costa
Mòbil: 649 42 94 06 Part.: 93 856 04 15
LLIBRERIA
Pilar Carrera i Codina moterialescolur - revistes - diaris - iOG
obiertesde regal-llibres - folocòpies - 6/49
Plaça Nova, 7
�:93856Q345-�:938560764
08513-Prats de Lluçanès
Aragó,5 i 10 Prats
Lluçanès - TIF.: 938508238
PRATS GUIX enguixadors
OBRES NOVES REHABILITACiÓ PROJECCiÓ DE GUIX
Ctra. Sabadell, 53 Serrat del Perich, 14 �:938560191-938508298
Mòbil: 679785190
08513-Prats de Lluçanès
RAMON VALL SALVANS
Passeig Sant Agùstí, s/n
T.: 93 853 01 97 08589 PERAFITA
Tots els llibres de Prats i del Llu!onès. Us podem fer elllibre que vulgueu a mido. Col Siller, fem i venem llibres. Àlbums i popers de quolitol fels a mà.
CAL SILLER
e/. Major, 38
Prats de Lluçanès
T. i F.: 938560111
GRAVES I EXCAVACIONS
J. PLA SL
(tro. SI Quirze, 35-A ·510. [ulòlio �e Puig·oriol· 08514-Lluçò
T.: 689 07 5612 938554028
Samuel Gómez
Muntador de: Falsos sostres
Envans prefobrknís ((artó-guix)
A'moments tèrmics acústics
T: 938560614 - 636 671877
Mossèn J. Valls, 3, 3r, 2a 08513 Prats de Lluçanès
ara: diaris, revistes, malerial escolar, llibres de lexl_._
Passeig del Lluçanès. 17 T.: 93 850 8019
08513-Prats de Lluçanès
Obert cada tarda i diumenge al mati TV· ELECTRO ·HI-FI·K7·CD
LLORENS CHAVES
Muntador de:
EnvonsprelcbricolslipusModur
Folsossostres;lixOIidesmunlobles
Aillcmentslèrmiuic(úsliu
.Prertctgeries,elL
CONSTRUCCIONS·REPARACIONS
TANCAMENTS D'ALUMINI
BARANES, PORTES AUTOMATISMES
Bicicletes· Scooters Motos·
Plaça Nova, 13·08513 Prats de Lluçanès· T. i F.:93 850 82 11
f'ontanerïa
Font Tort, SL
FONTANERIA-CALEFACCIÓ
GAS-AIRE CONDICIONAT
SI. Pere, 17 08513 Prats de Lluçanès T. F.: 938560108/ fontort@vodafone.es
610 444 689
la rella -publicitat610 444 689 perfumeries, merceries
Centre Veterinari del Lluçanès
Paràsits externs
Informi's de quin és el millor sistema de prevenció. S'ha d'evitar que els gossos i gats portin puces, paparres ja que a més de causar problemes a la pell poden provocar malalties.
Alguns tractaments antiparasitaris poden servir com a part de prevenció de la leishmaniosi pel seu efecte repel·lent per als mosquits.
Pruis de lIuco"ès
VINE A VEURE'NS I T'EXPLICAREM
LES ÚLTIMES NOVETATS
del 20 de febrer al S de marc del 2006
Temperatura màxima:
Oristà 3 de març 15,4°
Temperatura mínima:
Oristà 25 de febrer -7,2°
Totals pluja registrada:
Sant Feliu Sasserra 02,0 1./ m'
Lluçà 02,0 1./ m2
Perafita 03,4 1./ m2
Olost 04,0 1./ m2
Prats de Lluçanès 01,7 l.lm2
Oristà 01,5 1.1 m2
Sant Boi de Lluçanès 11,1 1./ m2
Sant Bartomeu del Grau 01,8 1./ m2
Les cigonyes ara han parat al campanar de Prats de Lluçanès.