Les conseqüències de la secada en l'activitat agrícola provoca mobilitzacions del sector
Farratges i cereals superen el 75% de pèrdues a la comarca. (Pàg. 2)
Adjudiquen les obres de construcció de la bassa de Merlès dos anys després de signar-se el conveni
(Informació pàg. 3)
Entrevista, pàg. 11
Isidre Gordi, rellotger, de Perafita
Informació, pàgs. 6 i 7
El XIII cicle Solc es tanca a Merlès amb un ball a càrrec d'Urbàlia Rurana
Esports, pàg. 17
Inaugurat el Centre Bn del Lluçanès, 'al pavelló de Prats
Mostraven el seu desacord per les mesures adoptades des de l'administració
'Pagesos del Lluçanès presents a la manifestació
per la sequera davant el DARP
L1uçanès.- Representants de pagesos del Lluçanès van ser la setmana passada a Barcelona en la manifestació convocada pel sindicat Unió de Pagesos, a la qual van adherir-se també, JARC, Asaja la Federació de Cooperatives Agràries.
Aquest sector reclamava davant l'administració més ajuts davant la greu sequera que pateix el país també mostrava la seva queixa per l'augment continu del preu deis carburants. Una de les pancartes reivindicatives portava el lema Menys promeses i més resultats, perquè segons ells no s'estan complint les mesures decretades des del govern, si no s'apliqueri aviat i es complementen, poden fer perillar la viabilitat de moltes explotacions. El director de Producció i Innovació Agrària de la Generalitat, Salvador Puig, va estar l'encarregat per part de l'administració de dialogar amb els pagesos i davant d'ell es van criticar les mesures que consideren insufi-
cients, tant les que va acordar el mateix DARP com el MAPA (Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació).
Després de la constitució de la Comissió de Seguiment de la Sequera es van començar a anunciar mesures per al sector dels pagesos, com el Reial Decret 10/2005, del 20 de juny per a minimitzar els efectes d'aquesta, un decret que ara s'ha informat que es complementarà amb una Ordre del DARP destinat als sectors d'herbacis de secà,
ramaderia extensiva (oví, cabrú, boví i apícola) i que suposarà "l'obertura de línies de préstec a un tipus d'interès bonificat que, en funció dels casos, podrà arribar fins al zero per cent". Aquesta Ordre farà que el sector agrari català rebi al voltant de sis milions d'euros. A part, però entre les mesures acordades, hi ha ajuts per a la creació d'estructures per a l'aigua, ampliació del percentatge de parceLles declarades de retirada, exempció de determi-
nades quotes de regadiu, reducció de l'índex de rendiment net a I'IRPF o condonació de quotes a la Seguretat Social durant vuit mesos. Totes aquestes mesures es presenten com a complement a les assegurances agràries, però segons els mateixos pagesos caldria revisar també aquestes assegurances perquè han quedat totalment obsoletes, ja que segons diuen, el màxim que et donen no cobreix ni la meitat del que val realment. R. Reixach
La comarca pateix una de les sequeres més greus dels darrers cinquanta anys
l'esperança que si plou una mica es pugui salvar el cultiu de gira-sol, encara que no es mostra massa optimista davant les perspectives meteorològiques.
La collita de cereals s'ha vist afectada per la greu secada que pateix el Lluçanès/la rella
L1uçanès.- La comarca pateix una de les sequeres més greus dels darrers cinquanta anys.
El Lluçanès és una zona on la base de producció agrària són els cereals i els farratges enguany ha estat un dels pitjors anys que es recorden pel que fa a la collita. La greu sequera ha afectat aquests cultius, i encara que a la zona nord. de la 'comarca les pèrdues no-han estat tan importants, les'consecüències s'arrosseqaran durant molt ten1ps.�Antonio Araqües, tècnie de-I'òiici'na gel DARP de Prats de Lluçanès, .assequra ,'que e.II no haviaviscut mai una situació com l'actual des que l'any 1975 va començar a
viure a la comarca. Ha explicat que en un any normal, la collita de cereals, principalment ordi i blat, arriba a uns - 5.000 kg per hectàrea i aquest 2005 les xifres van de O a 1.500 kg per hectàrea, una diferència que ve donada sobretot per la situació igeogràfica, ja que si la mitjana és de 1.500, a pobles com Perafita o Sant Agustí del Lluçanès s'ha arribat a un mínim de 2000 kg per hectà� rea, mentre que a altres de .; més al sud la collita ha estat nuLla. Els camps que no s'ha -: pogut cosetxar, degut bàsicament al tamany reduït de les plantes i a la poca quantitat, s'han destinat sovint als ramats. Ara però els queda
Per la seva part, Ramon Soler, de la Unió de Pagesos del Lluçanès, qualifica de desastre històric la collita d'aquest any i assenyala que dels cereals se n'ha perdut entre un 75% un 100% mentre que dels farratges també s'ha arribat a unes pèrdues del 75%, tal com s'ha pogut comprovar amb el raigràs la passada primavera amb la previsió que passi el mateix amb el sorgo la propera tardor. Ha explicat també que la sequera ha ocasionat un problema afegit als ramats que pasturen perquè no troben menjar i des de fa temps s'ha començat a donar-los el que tenien ensitjat per.ò què estava reservat dé cara a l'hivern. Això; seqons ell, farà que com que l'assecada és genèrica, els preus del, menjar per al bestiar pugin molt de preu posa com a exemple la palla, que s'ha apujat més del doble en un any. k. Reixach
5 d'agost del 2005
S'espera que la nova concessió cobreixi les demandes a llarg termini
Adjudicades les obres per al subministrament d'aigua des de la riera de Merlès
Acte de signatura del conveni per a la construcció de la bassa, al juliol del 2003/arxiu la rella
Merlès.- Fa pocs dies es va donar a conèixer l'adjudicació de les obres a la riera de
Merlès que permetran un subministrament regular d'aigua als municipis de Sagàs, Oristà, Sant Feliu Sasserra, Gaià, Prats de Lluçanès i
Merlès. L'adjudicació arriba dos anys després de signarse el conveni en presència del llavors conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler.
Aquestes obres, llargament esperades per aquestes poblacions, sobretot en uns moments en què la greu sequera ja ha deixat sense aigua algunes zones de Merlès i amb recomanacions per a disminuir el seu ús en altres municipis, tindran un període d'execució de set mesos, i s'espera que siguin una solució a llarg termini. Les obres preveuen la construcció d'una gran bassa de requlació darrera de Sant Cristòfol una xarxa de distribució en alta amb una estació de tractament d'aigua potable per a l'abastament d'aquestes poblacions. La nova bassa, amb una capacitat de
120.000 rn', dos equips de bombeig de 220m3/hora, tindrà una reserva de quaranta dies encara que no hi entri gens d'aigua ocuparà un total de cinc hectàrees comptant-hi les zones de drenatge i urbanització. Aquesta obra ha estat adjudicada a l'empresa COPISA per un valor de 2.226.090,50 euros, mentre que les de la xarxa de distribució s'ha adjudicat a ACSA per 2.653.946,70 euros. Dins el projecte d'aquesta xarxa hi ha prevista la construcció de dos dipòsits, un de 1.000 m3 de capacitat un altre de 500 m3 i també una planta de tractament que inclourà tres equips de bombeig per al tractament sis per al subrnlnistrament amb una capacitat de tractament de 140m3/hora. El finançament anirà a càrrec de I'ACA (Agència Catalana de, l'Aigua) en un 80%, mentre que la resta l'hauran de cobrir' els respectius ajuntaments, Per aquest motiu, aquests darrers van arribar a un acord amb SOREA per tal que l'empresa assumís les despeses a canvi d'un aug-
ment de les tarifes dels usuaris, un acord que va fer sortir veus crítiques que plantejaven una alternativa pública a aquestes despeses. Segons els tècnics de I'ACA, hi haurà una concessió de 2.959m3 per dia que es preveu puguin cobrir tota la demanda dels municipis inclosos en el projecte. En aquests moments, i segons les informacions facilitades per SOREA, Prats de Lluçanès gasta diàriament entre 800.000 i 900.000 litres, la mancomunitat Sant Feliu Sasserra-Oristà 780.000 litres; Sagàs 60.000 litres, Gaià 40.000 litres Merlès 40.000 litres. Totes aquestes xifres són però aproximades i varien depenent de l'època de l'any, tot que han remarcat que en aquests moments són els dies en què solen pujar més.
L'alcalde de Merlès, Josep Costa, s'ha mostrat satisfet per l'adjudicació després d'anys d'esperar creu que probablement serà una solució força definitiva, sobretot per als veïns del seu municipi.
Ell però ha manifestat que continuaria apostant per fer un gran embassament a la part alta de la riera, encara que sigui una zona PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). Explica que amb les obres, si alguna vegada hi ha restriccions, aquestes afectaran per igual a tots, no com ara, que quan a la darrera captació no hi ha aigua, com és el cas de Merlès, Prats encara en disposa per molt temps. Amb la realització d'aquestes obres finalitzarà un llarg període de propostes contrapropostes per a l'aprofitament deis recursos de la riera de Merlès, uns estudis que en la seva darrera fase s'havien iniciat a primers dels anys noranta que en algun moment havien generat una reacció negativa per part d'alguns veïns del municipi constituint-se per aquest motiu la Plataforma en Defensa de la Vall de Merlès, que va aconseguir, en col.laboració amb l'ajuntament, canviar la ubicació definitiva de la bassa que ara s'acabarà construint en uns altres terrenys. R.Reixach
Aprofitant els actes de la fira de Sant Jaume, l'estanc de Prats de Lluçanès va convidar els veïns del poble a celebrarho el cap de setmana, amb un petit refrigeri i un record commemoratiu. A part, es van reunir a l'establiment la majoria de les quinze dependentes que ha tingut des d'inicis del segle XX fins l'actualitat.
D'aquestes cal assenyalar les dues més grans, que hi van treballar a l'etapa anterior a la guerra civil, Ramona Fusté Maria Plarromaní, una de les quals no hi pogué ser present per problemes de salut.
Aquest establiment, situat al carrer Major al mateix lloc on el va fundar el 1905 Joan
Deig, ha estat sempre regentat per la mateixa família. El 1914, Lluïsa Euras, vídua de Deig es feu càrrec del negoci, el 1921, una de les filles, Dolors Deig, la va substituir, sent rellevada per la seva germana Maria el 1935. Actualment la propietària és Montserrat Noguera, filia de la Maria, que té al seu càrrec l'establiment des del 1969, una botiga que ara es dedica a articles 'de regal, papereria marroquineria, a part de ser
l'estanc, i que en èpoques anteriors també havia estat sabateria. R.R.
BONA ACOLLIDA DE LA FIRA DEL COMERÇ PER SANT JAUME A PRATS DE LLUÇANÈS. El passat diumenge dia 24, Prats va tornar a omplir-se de visitants per participar en la històrica fira de Sant Jaume que en els darrers anys ha rebut un important impuls per part de la Unió de botiguers de la localitat. Aquesta entitat, en col.laboració amb l'ajuntament, va ser-ne l'organitzadora, amb una gran diversitat d'actes que es van allargar de dijous al mateix diumenge. El dia central, el Passeig va ser el nucli més concorregut, amb nombroses parades de firaires i entitats però també cal assenyalar l'XI ruta comarcal de motos antigues, les passejades en helicòpter, la XVlia festa bastonera, els castellers, l'exhibició de danses, com a novetat el Concurs de salt hípic i un dinar de fira al carrer. El dijous al vespre hi va haver una projecció sobre un viatge al Karakorum el divendres la presentació d'un llibre sobre el ball de bastons de la vila. L'endemà les activitats van
HERBODIETÈTICA LLUÇANÈS
Escoles, 5 - T.: 93 856 06 74 - Prats de Llucanès
-Herboristeria -Aliments infantils
-Dietètica -Alim. per a celíacs -Aliments biològics -Cosmètica natural -Productes per a -Aromateràpia esportistes -Flors de Bach
continuar per als més petits amb jocs contes, amb una trobada de pocket-bike, seguint al vespre un sopar i un concert i ball a la plaça vella. A més, s'ha pogut veure a la sala d'exposicions de cal Bach el conjunt de fotografies de Pilar Aymerich que porten per nom Memòria d'un temps 1975-79, que suposen un recorregut pels actes més significatius de la transició.
R.R.
PRESENTACiÓ D'UN NOU PRODUOE
PER LLUITAR CONTRA EL FOC. El dissabte 23, a Castellterçol, Moianès, es va fer la presentació d'un nou producte per lluitar contra el foc. El científic turc Ayhan Doyuk va presentar dos dels seus productes.
El primer és l'AD Perfect System Flame Safe, que evita que el foc revifi i el combat de forma més eficaç que l'aigua perquè allibera hidrogen que, segons les seves investigacions, és el que crema en un incendi. L'altre producte és l'AD Perfect System water Safe, que al dissoldre's amb aigua contaminada separa els elements que la contaminen. A part de fer la presentació teòrica dels seus productes també en va fer una demostració pràctica. Dos membres de l'ajuntament de Lluçà, juntament amb persones vingudes de diferents comarques 'catalanes, del País Valencià, etc., van mostrar-se molt interessats impressionats pel funcionamet del producte. Ayhan Doyuk va iniciar les seves investigacions fa 20 anys, i va ser a Castellterçol convidat per I'ADF d'aquest municipi. M.S.
5 d'agost del 2005
CONCERT DE PERCUSSiÓ A ORISTÀ
El dissabte 30 de juliol a Oristà es va fer la cloenda de les jornades Art al carrer, amb un concert de percussió a la plaça Major. El OJ Xinxeta va animar la festa, i mentre tocava va sortir el grup Blocquilombo a fer el concert de percussió, molt dinàmic i animat. L'organització va anar a càrrec del Consorci del Lluçanès. La Comissió de Festes d'Oristà van obrir un petit bar a la plaça. S'esperava més assistencia de públic, però finalment va resultar una festa prou lluïda. M.F.
ÀNGEL PASCUAL A LA REVISTA DESCOBRIR CUINA. En la secció "Genis del foc", la revista Descobrir Cuina número 49, dedica una entrevista al cuiner Àngel Pascual, del restaurant Lluçanès, de Prats de Lluçanès, en la qual fa un repàs a la seva feina i a les condicions de treball per a un restaurant d'aquest nivell en el que ell anomena "l'ull del triangle de Déu" -el Lluçanès, entre Vic, Manresa i Berga-. El reportatge s'acaba amb una recepta amb alguns apunts a destacar. Red.
NÚMERO 4 DE L'ESTENEDOR, D'ALPENS. Amb data de març del 2005, s'ha distribuït un nou número del butlletí municipal de l'ajuntament d'Alpens. AI llarg de la publicació es parla dels preus de l'aigua, dels pressupostos municipals -arnb 469.808 euros d'inversions-, del projecte de la presa de la Petja, les obres al carrer Rocamonada, informació, entre d'altres, del Consorci del Lluçanès. Red.
5 d'agost del 2005
El curs ha permès treure el títol de treballadora familiar a dinou dones
L'atenció domiciliària es perfila
com a una de les professions del futur
Prats de L1uçanès.- La setmana passada es va fer a Prats de Lluçanès l'acte de cloenda del programa ILOSER (Iniciatives locals d'ocupació en el sector serveis), que s'ha portat amb la col.laboració de la Diputació de Barcelona el Consorci del Lluçanès.
Aquest programa té com a objectiu millorar l'ocupació de les persones en situació d'atur, sobretot dones, i presenta el serveis a les persones com un nou filó d'ocupació per als municipis. Un total de dinou dones del Lluçanès van rebre el títol de treballadora familiar després d'haver assistit a un curs teòricopràctic de set-centes hores que va començar el 10 de gener.
Entre els presents a l'acte hi havia representants de les diferents institucions col.laboradores a part de les alumnes la majoria de professorat que hi ha intervingut.
Maria Bosch i Mercè Blanch, presidenta coordinadora respectivament de l'Associació de treballadores familiars de Catalunya van destacar que s'està lluitant per al reconeixement social d'aquesta professió i va animar totes les participants a continuar la seva formació, remarcant que seria interessant que també els homes s'interessessin per aquesta feina. M. Àngels Nogué, coordinadora de l'àrea de Serveis Socials de la Diputació de Barcelona va explicar que amb aquesta formació es vol avançar en la millora de ser-
veis d'atenció domiciliària, també va assenyalar com a fet positiu el que la majoria d'aquests professionals poguessin ser gent del mateix territori. Va qualificar els resultats del curset d'excel.ients ja que del total d'inscrites, sis ja estan treballant, dues estan duent iniciatives per crear una empresa d'atenció domiciliària i altres estan a punt d'incorporar-se també al mercat laboral. Per la seva part, el president del Consorci del Lluçanès, Josep M. Freixanet, va dir que aquests resultats demostraven que el món rural té moltes ganes de formar-se i que des de la seva institució han fet de pont per aconseguir un bon funcionament del curs, les classes del qual s'han
Les participants al curslla rella repartit entre Prats de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau.
A la taula també van intervenir Edu Murillo, directora de l'empresa PERSON que ha estat l'encarregada de gestionar el curs. A més, Eva Boixadé, de l'àrea de serveis socials del Consorci va ser l'encarregada de presentar els convidats i agrair-los les seves facilitats per al desenvolupament del curs.
Aquest curs, impartit pel Centre de Formació de l'Associació de treballadors/es familiars de Catalunya, ha estat cofinançat pel Fons Social Europeu, la Diputació de Barcelona i el Consorci, es troba emmarcat dins el Programa Operatiu de millora de I'ocupabilitat ILOSER que gestiona el Ministerio de Administraciones Públicas. R.Reixach
hometpatía fCors dé Bach auricu{oterayia rifCexoCogia quiromassatge reiki
Passeig deCLCuçanés, Pa BIMBO- sense crosta, 475 grs.-1 ,4ge Pernil dolç Imperial ARGAL-4,9ge/kg
Xibeca -11- o.sse
Ariel -bossa 12 cassons-2,95e
Granini -11, tots gustos-1 ,3ge Oferta vàlida fins al 14-agost-05
5 d'agost
Solc de Sant Jaume a Prats
de Lluçanès
Sonadors de la Guaita i el Santi no ve
Prats de Llu�anès.- El Santi no vé, una formació relativament jove, els membres de la qual procedeixen de l'Anoia i el Penedès, van ser els encarregats de la ballaruga en el Solc de Sant Jaume que es va celebrar a Prats de Lluçanès, en un acte que va tenir un sopar com inici de la festa a la plaça vella.
Ells van oferir un repertori molt festiu i ballable amb peces que han presentat a la seva primera maqueta Arramba't bé, on combinen reculls fets directament amb altres de nova creació partint però d'estructures tradicionals, entre les que destaca la del mateix títol del grup, la rumbeta el Santi no ve, escrit per l'August Garcia, o Sorolla't, un tema compost a
partir d'un poema de Desideri Llombarte.
Ela valencians Sonadors de la Guaita, que actuaven per primera vegada al Solc, van tenir també molt bona acceptació en el concert, amb moltes peces ballables, que van oferir previ al ball. Liderats per Josemi Sánchez, un dels més reconeguts sonadors de dolçaina que hi ha actualment, van interpretar temes diversos com padobles, marxes mores, jotes o boleros, tot amanit amb una manera especial d'interpretar molt característica pels arranjaments fets pels mateixos músics amb algunes peces del seu darrer treball discogràfic Guaita i balla, editat e12003.
Els Sonadors, la majoria amb
Els Sonadors de la Guaita en un moment de la seva partielpació al cicle d'enguany, a Prats de Lluçanès. La mateixa nit va actuar el grup El Santi no veJla rella
una àmplia trajectòria com a músics de carrer, participant en festes i cercaviles, aconsegueixen també a l'escenari
Roser
MAJOR, 44, bis T.: 93 850 81 92 PRATS DE LLUÇANES
SEGONES REBAIXES
20% dte.
roba interior, gorres i barrets
300/0 dte.
banyadors i pijames
400/0 dte.
� 1 peça de roba exterior
500/0 dte. a partir de 3 peces de roba exterior
Tancat per vacances
del 2 al 15 d'agost
transmetre aquest clima festiu als oients que va quedar reflectit en la seva actuació dins el cicle. R.R.
·Reixach presenta el llibre "El ball de bastons
de Prats de Lluçanès"
Prats de Llu�anès.- El ball de bastons de Prats de Lluçanès és el títol del llibre que ha escrit Roser Reixach, estudiosa d'aquest ball, que es va presentar el passat dia 22 de juliol, a la sala de Plens de Cal Bach, a l'ajuntament de Prats de Lluçanès, en un acte emmarcat en el tretzè cicle Solc, música tradició al Lluçanès. L'acte va aplegar prop d'un centenar de persones, va consistir en una presentació del llibre i de l'autora, a càrrec d'Aleix Cardona, regidor de Cultura de Prats, i en l'exposició dels continguts deillibre per part de l'autora. L'obra, que per raons alienes a Solc, editor del llibre, no va arribar a temps per a la presentació, és un treball de recerca fet durant molts anys, a partir d'entrevistes a moltes persones vinculades al ball
El ball de bastons de Prats de LluçanèsJla rella de bastons, i al coneixement de primera mà de la Roser Reixach, des del seu vessant de balladora, mantenidora investigadora. Eillibre compta amb diferents parts relacionades amb els músics que han tocat el ball de bastons, les partitures, les diferents èpoques, les persones entitats que l'han dinamitzat. Redacció
5 d'agost del 2005
Música
de Castella i danses dels Apenins, protagonistes dels Solc d'allà enllà
La rifa de la panera i un ball de tarda clouen el XIII cicle Solc a Merlès
Olost/Merlès.- Urbàlia Rurana, de l'Horta, va tancar diumenge passat el Xlllè cicle Solc, música i tradició al Lluçanès a Merlès, amb un ball de tarda molt participatiu. La formació liderada per Toni Torregrossa va oferir un repertori centrat en les comarques de la seva zona però també va fer nombroses incursions a temes d'altres països mediterranis. Es van poder escoltar jotes com Caliueta, la jota de Tales, AI barranc de la Valltorta, al costat de pasdobles com Dóna'm I'asguilando a la polca de la serra d'Espadà, entre les danses coLlectives el zonaràdikos Tsestos a el Hassapiko, juntament amb peces italianes fruit de la col.laboració amb Maurizio Martinotti cam la Danze de piffera, sense deixar de banda composicions pròpies d'alguns membres del grup com la tartanteLla Vall de les cordes, de Josep Sebastià, a el Zonaradikos amb percussió de Bernat Pellicer. Una vegada més el grup va demostrar la seva gran capacitat de connectar amb el públic i l'exceLlent qualitat interpretativa, destacant en moltes peces les dues dolçaines de Xampo Llobat i Josep Sebastià que sempre donen a tots els temes un to agradablement festiu.
En el transcurs de l'acte es va fer el sorteig de la panera d'aquest 2005, i el número premiat ha estat el 8118, un número que es va vendre en la celebració de la revetlla de
Sant Isidre al nucli de l'Alou a Sant Agustí del Lluçanès. La panera s'entregarà el proper 4 de setembre en un acte que s'anunciarà prèviament en cas que aquell dia no hagués sortit el número premiat, se sortejaria entre els assistents. El dia abans, el Solc d'allà enllà va tenir com a convidats els italians Lampie tròn Trio, i el grup Aljibe folk, procedents de la zona de Madrid, Castilla-la Mancha. En el concert, Aljibe folk va fer un repàs del seu darrer disc editat el 2002 Penas y alegrías, però també va oferir peces del nou repertori que es donarà a conèixer en una gravació que sortirà a finals d'any. Els vuit membres del grup, tots ells amb una llarga experiència musical, van captivar totalment el públic que omplia la plaça d'Olost combinant peces recollides a la zona de Castella amb altres de creació pròpia. La formació es caracteritza per actuar amb una àmplia gamma d'instruments, els tradicionals de la zona com el llaüt, la bandúrria i la guitarra, al costat d'altres que han anat incorporant
com les flautes, el clarinet, el violí, el baix, els teclats una gran varietat de percussió com la pandereta, la caixa, el pandero quadrat, bongos, congues... Juan Rodríguez, un dels fundadors del grup, i també la veu en la majoria d'interpretacions, va anar explicant al públic la procedència algunes anècdotes de les peces, entre les que vam poder escoltar les tradicionals El Mulerito, Yaiza, Gancheros a Sopas Calás, aquesta darrera interpretada amb un gran sentiment per Manuel Marcos, també un del històrics del grup. A més també vam poder disfrutar de temes de Galícia com Viento del norte, a ritme de muñeira, a la cançó de ronda Na minha cama, interpretada per la violinista gallegadel grup, Teresa García. A part, els assistents van poder participar en alguns moments de les peces picant de mans a cantant la tornada, com a les Coplas de rabel ja a la part final de l'actuació, que degut als aplaudiments entusiastes van fer que el grup tornés a sortir a escena a fer uns bisos.
Després d'ells el ball va anar a càrrec dels italians Lampie Tròn trio, que amb el piffero, l'acordió i la cornamusa van oferir danses tradicionals dels Apenins septentrionals, concretament de la zona de les Quattro Province.
Les montferrines amb les pianes, de les quals a la tarda es van poder aprendre els primers passos en un taller a la mateixa població, van ser la base del repertori, que també va presentar masurques valsos entre altres. Aquesta formació, en actiu des del 2000, té un especial interès per mantenir la instrumentació de la zona on viuen, un lloc on encara a les festes es continua ballant amb la música del piffera, aquest antic instrument emparentat amb els oboès i que té certes semblances amb la gralla del nostre país.
Com en altres edicions, hi va haver degustacions de productes de les zones convidades, embotits, formatges, vins i pastissos, en una vetllada que suposa per al públic el coneixement d'unes músiques tradicionals d'altres zones fora de l'àmbit dels Països Catalans. R.Reixach
PANERA SOLC 2005
El número premiat ha estat el:
8118
T.: 93 850 82 81
Oferta vàlida fins al 14-agost-05
Aljibe folk, a la plaça d'Olostlla rella
FESTA MAJOR
SANTA_MARIA DE MERLÈS
DIUMENGE, 14 DE JULIOL
A les 11 del vespre, revetlla amb Carles Xandri.
DILLUNS, 15 DE JULIOL
A les 12 del matí, missa de Festa Major.
A 2/4 de 6 de la tarda, animació infantil amb Àngel Daban.
A les 8 del vespre, animat ball amb Jordi Bruch.
A la mitja part, sorteig d'un pernil una caixa de cava.
OLOST, FESTA MAJOR
del 6 al 16 d'agost
Dissabte, 6 D'AGOST
A les 10 del vespre
8 o. CAMINADA NOCTURNA
Seguidament, Xocolatada de Cal Fondista
Diumenge, 7 d'AGOST
De 6 de la tarda a 12 de la nit: 130. Edició de les 6 HORES DE NATACiÓ.
Divendres, 12 d'AGOST,
A 2/4 d'onze de la nit, a la Plaça Major
CINEMA A LA FRESCA: MAR ADENTRO, OSCAR A LA MILLOR PEL·LíCULA DE PARLA NO ANGLESA del 2004
Dissabte, 13 d'AGOST
Tarda, a les 5.
LA CAPSA MÀGICA, amb l'espectacle
MAGICMANIA
A les 11 :30 de la nit, BALL DE V�RSIONS amb el grup
EL FRENILLO DE GAUGUIN
O A la 1 de la nit,
LA GRAN ORQUESTRA REPUBLICANA
� s, O Seguidament, BATUCADA amb el grup
SAMBÉ DO TIMBALÉ
Diumenge, 14 d'AGOST
Migdia, a les12.
COMPANYIA SAPASTRE amb l'espectacle infantil DISBARATS EN REMULL
Tarda a les 4, al Passeig Montserrat, BAIXADA DE CARRETONS
Organitzada pel JOVENT DEL POBLE. Tot seguit, a l'antic Camp de Futbol
IV. EXHIBICiÓ DE TOT MOTOR
Nit a 2/4 d' 11, a la Plaça Major:
Pregó de Festa Major a càrrec de FRANCESC REÑÉ i BUSQUETS, autodidacta i home del poble.
Presentació dels nous PUBILL I PUBILLA D'OLOST.
Seguidament, CARLES FLAVIÀ, presentant l'espectacle L'ESTAT DEL MALESTAR
A continuació, concert a càrrec del grup
AL TALL (Música tradicional del País Valencià)
Dilluns, 15 d'AGOST
Matí, a les 11
OFICI SOLEMNE, predicarà Mossèn Pere Oliva, Canonge i Rector del Seminari. La CORAL NOVES VEUS, interpretarà els
cants de la Missa, sota la direcció de Josep Mas
A la sortida de Missa, BALLADA DELS GEGANTS D'OLOST, acompanyats pels GRALLERS D'OLOST
Tarda a les 6, a la Plaça Major
SARDANES
amb l'ORQUESTRA ROSALEDA
Nit a 2/4 d'11, a la Plaça Major
Concert, amb l'ORQUESTRA ROSALEDA
Seguidament, BALL DE NIT, amb L'ORQUESTRA ROSALEDA
A la mitja part BINGO.
Dimarts 16 d'AGOST
Matí, a les 11
MISSA DE DIFUNTS
Migdia, a 2/4 de 2, a l'esplanada de LA FONT DE LA CASA NOVA
DINAR POPULAR, organitzat per la COMISSiÓ DE FESTES.
Nit a les lO, a la Plaça Major, Correfoc pels carrers del poble amb el GRUP ELS CREMATS D'OLOST
Seguidament, BALL amb LA COMPARSA
Sant Bartomeu del Grau
Sant Boí de Lluçanès, Merlès, olost
L'ESCAMPADA ARRIBA A LA 7a EDICiÓ
Tots els escampats i escampades del Lluçanès, rodalies de més enllà, teniu cita el proper dia 12 d'agost, al costat del pantà de Sant Boi a partir de la 1 de la nit i fins que hagi ben sortit el sol. El motiu: La celebració de la lena Edició de l'Escamapda. Així que un any més, l'Escampadagrup està preparant aquesta festa amb il·lusió, una de les novetats és el 2x1 entre la 1 i les 3 de la nit, l'organització també preveu una gran afluència de públic, com cada any estarà amenitzat per Fem Festa. M.G.
FESTA MAJOR A SANT BOI DE LLUÇANÈS
El proper divendres dia 12 d'agost i fins el dia 11, tindrà lloc la Festa Major de Sant Boi. El tret de sortida el donarà el pregó a càrrec de la Sra. Maria Carme, mestra de la l'Escola del poble durant els últims 18 anys, el mateix divendres hi haurà la presentació deillibre "Viure a Pagès" de l'escriptora gurbetana
Anna Aguilar. En les exposicions cal destacar la que es podrà veure a la sala Joan Ferrer i Gasol, coincidint amb els 1100 anys de la població, estarà dedicada als pintors locals. El Consorci organitza l'exposició "Dona, pagesa i treball". Com a novetats, hi ha la substitució del grup Traffic pel grup de versions La Banda del Coche Rojo, la recuperació de la xaranga, el campionat de futbolí a al fresca. També torna el cinema a la fresca a la Placeta del Centre, una gran programació infantil; amb els jocs tradicionals, el taller de circ, el festival a les piscines. M.G.
PASTISSERIA CAL PARRA telf 93 8880195
FORN DE PA SANT ADJUTORI telf 93 8880154
BAR CAN BARÇA telf 93 8129005
BAR CENTRE telf 609024464
BAR SPORT telf 938880300
RESTAURANT FONDA SALA telf 93 8880106
RESTAURANT LA MOLA telf 93 8880452
SUPERMERCAT D. GRIERA telf 93 8129079
SUPERMERCAT SUPER DYST telf 93 8880325
CARNISSERIA CAL SERRAT telf 93 8880052
CARNISSERIA M8ANGELS telf 93 8129048
L'ESTANC D'OLOST telf 93 8880044
MERCERIA CA LA LOLA telf 93 8880029
TRIAS JARDINET D�L LLUÇANÈS telf 93 8129087
FARMACIA LíDIA LÓPEZ telf 93 8880209
ELECTRICITAT FONT telf 93 8880320
PERRUQUERIA MARTA telf 93 8880166
ARTESANIA AIRART telf 93 8880486
EL VINETER telf 93 8508026
BAR PISCINES telf 650943272
LLIBRERIA GRIERA telf 938129057
PARÉ FOTÒGRAF telf 938880102
PERRUQUERIA CARME telf 938880040
ELSY SCCL telf 609107947
PEIXATERIA SANTI telf 607958297
LA COOPERATIVA telf 938129015
RESTAURANT SANT ADJUTORI telf 600379646
-Vols tota la col·lecció? Te
preparem -Voldries enquadernar-la? Demana'ns preu i com fer-ho
"Antigament, darrera un rellotge, per més
ordinari
i
simple que pogués ser, hi havia un bon estudi matemàtic."
Isidre Gordi, rellotger, de Perafita
L'Isidre Gordi i Cuní, fill de Mollet, fa 13 anys que viu a la masoveria de les Heures de Perafita. Contramestre de professió, va començar a dedicar-se a la mecànica dels rellotges quan tot just era aprenent a la fàbrica. Quan va veure que se'n sortia va anar a Barcelona a aprendre l'ofici per un cop acabada la mili plantar-se per ell, però mentrestant a Mollet se n'hi va posar un altre. Ha treballat a Suïssa, Alemanya, França Mollet, fent de contramestre i diversos oficis més, però el que no ha deixat és la seva afició als rellotges.
-Arregleu tota mena de rellotges?
-Els toco tots, des dels de polsera als de campanar l, curiosament, he treballat molt amb antiquaris que em demanen tornar a posar en funcionament vells rellotges.
-On és el secret perquè un rellotge funcioni bé?
-Sobretot que vaigui ben untat. Nosaltres utilitzem oli de balena, que té molta qualitat, però amb oli de màquina de cosir n'hi ha ben bé prou. Si el rellotge és d'aquests tan barats, quan es para ja és millor no arreglar-Ió.
-Heu arreglat molts dels vells rellotges de les cases pairals del Lluçanès. Quines característiques tenen?
-Són els anomenats Contoise, aquells rellotges muntats dins d'una caixa de fusta col·locada a terra en posició vertical.
Els més antics que es poden trobar són del 1600, anaven penjats a la paret i sense caixa. El destí d'aquests rellotges no era el d'anar penjats a les masies perquè els pagesos es regien amb el sol, si no que el comprava el pare pel fill que es feia capellà quan li donaven parròquia li regalaven. AI capellà li entregaven sense caixa però si es tocava o rebia una mica d'aire corrent el pèndul es desestabilitzava i ja no anava a l'hora. Per aquest motiu, es feia fer un armari que la majoria de vegades el feien els mateixos fus
ters que li arreglaven l'altar aprofitant les restes de fusta i escaiola. Quan el capellà moria, el rellotge tornava a la casa pairal.
-També sou coneixedor d'alguns campanars de la comarca.
-B rellotge del campanar de Perafita va ser el primer que vaig arreglar, al de Sant Boi també hi he pujat i el de Santa Eulàlia estic pendent per arreglar-lo.
-A Sant Boi de Lluçanès no fa gaire que l'han canviat.
-Aquell rellotge és una relíquia, crec que el devien construir entre el1500 i e11600. Ja anava per ferralla,però el Jaume Camps de Sant Boi el va recollir. No fa gaires anys que encara funcionava i era un autèntic miracle, gairebé no tenia ni dents, estava tot gastat. No porta ni un cargol, tot és en clavilles. L'havien construït sense pèndul, però més tard s'hi va posar perquè afinés més, i encara conserva les pedres que feien de peses lligades en una corda cargolades en un tambor de fusta. Actualment és exposat als baixos de l'ajuntament.
-Aquest tipus de rellotges encara van amb corda?
-Els de Sant Boi Perafita són mecànics i quan arriba el pèndul a baix no cal anarhi amb una maneta a fer pujar les peses, sinó que pugen soles. El de Santa Eulàlia ja és elèctric, que no electrònic, és un pas més després dels mecànics.
-Quin és el principal problema dels rellotges de campanar?
-Sobretot els coloms, i és el problema que tenim ara amb el de Santa Eulàlia. Trenquen les espitlleres amb el filat metàl·lic de protecció fet mal bé van entrant, i allà se'n troben de morts, altres que crien, i cagarades tantes com es vulgui. D'aquesta manera la mecànica no pot funcionar! Quan el campanar estigui net, tancat sense coloms, vindrem amb un meu company l'arreglarem. El campanar fa molta companyia i quan va desgavellat la gent del poble pateix tothom el té present.
-Com s'aconsegueix afinar un rellotge?
-Els de pèndul fent-lo pujar o baixar: com més curt més ràpid va. Els de corda ja porten un registre que fa anar l'espiral del volant i l'escanyen més amunt o més avall perquè s'avanci o retardi. Els de quars són precisos i matemàtics, ja no s'han de tocar.
-Què en penseu dels campanars elèctrics?
-Oh, és el què hi ha avui en dia, i els capellans ho prefereixen perquè programen les hores de missa i tot. Allò va amb el so gravat i un altaveu. No és pas el mateix sentir una campana que un altaveu, encara que hi posin un so ben refinat. és que una campana ben afinada al cap d'una estona encara xiula.
-Hi ha un rellotge que us faci sentir alguna cosa especial?
-Quan vaig a Sant Boi haig de parar-me una estona a mirar el rellotge vell. Ja veus!, tot plegat són quatre ferros amb quatre clavilles i tres rodes per a cada lloc, és un rellotge molt elemental que sembla fet per un ferrer. Aquest rellotge és català i diuen que els feien amb una roda menys que els altres.
Actualment ja està tot normalitzat, però hem de tenir present que antigament, darrera un rellotge, per més ordinari simple que pogués ser, hi havia un bon estudi matemàtic. Una vegada se n'havia fet un, es podien passar anys i segles fent el mateix model sense variar res.
Glòria
L'cqendc
Edita: la rella. Iniciatives socioculturals ol Lluçanès.
Muntatge i correcció: Aleix (ordono
Administració: (arme Mos
Seccions:
Agenda: Roso M. Boixodé.
8 tmps: Pere (ors, Pere Bruch, Esteve Subirono, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva, laura Megios David Morera.
Divendres, S Prats ª Uucanès." Fes-te l'agost! A les 11 de la nit, a la Sala Cal Bach, recital de Joan Dalmau. farà la presentació del seu treball "Invocació d'inici amb els elements". Organitza, Ajuntament-Àrea de Cultura.
Dissabte, �
Alpens.- Cinema a la frescaOcean's twelve-, a les 10 de la nit. Organitza, Consorci del Lluçanès Ajuntament.
Olost." Festa Major. A les 10 del vespre, 8a caminada nocturna, "Una de l'Oest", organitzada per Xino-xano. En acabar, Xocolatada de Cal Fondista.
Inscripcions, mitja hora abans a la plaça Major.
Andorra.- La colla gegantera de Prats de Lluçanès participarà a la trobada gegantera.
Diumenge,7
Olost." Festa Major. De les 6 de la tarda a les 12 de la nit, XIII 6 hores de natació.
Divendres, J1 Olost." Festa Major. Cinema a la fresca. A 2/4 d'11 de la nit, a la plaça Major. Projecció de "Mar adentro".
Prats ª Llucanès." Fes-te l'agost! A les 11 de la nit, als jardins de Cal Bach, concert amb David i Marta. Versions temes propis. Organitza, Ajuntament-Àrea de Cultura.
Sant Boiª Llucanès." Festa Major. A les 7 de la tarda, inici de la Festa Major, amb repic de campanes llançament de coets. A la plaça de l'Ajuntament, pregó de la Festa Major a càrrec de la "senyoreta" M. Carme Llinares. A les 8 del vespre, inauguració d'exposicions. Tot seguit, allocal de la Cooperativa Lluçanès nord, presentació del llibre "Viure a pagès", d'Anna Aguilar. A les 10 del vespre, a la plaça Nova, campionat de futbolí. A partir de la 1 de la matinada, Escampada 2005, "7 anys de festa al pantà". Organitza, Escampada Grup. Dissabte, il Olost." Festa Major. A les 5 de la tarda, Magicmania, a càrrecd e la Capsa Màgica. A 2/4 de 12 de la nit, ball de versions amb El Frenillo de Gauguin. A la 1 de la nit, la Gran Orquestra republica-
na., seguidament, batucada amb Sambé do timbalé. Sant Boi ª Llucanès.- Festa Major. A les 9 del matí, a la plaça Nova, jocs tradicionals d'enginy a càrrec de Lúdica. A les 5 de la tarda, a la plaça Nova, taller infantil de circ a càrrec de Desastrosus Cirkus. A les 6 de la tarda, caminada popùlar a la fresca. A les 11 de la nit, a la plaça Nova, Bingo. Diumenge, 14 Olost." Festa Major. A les 12 del migdia, espectacle infantil "Disbarats en remull", a càrrec de la Companyia Sapastre. A les 4 de la tarda, al passeig Montserrat, baixada de carretons, organitzada pel Jovent del poble. Seguidament, a l'antic camp de futbol, IV exhibic ió de Tot motor. A 2/4 d'11 de la nit, a la plaça Major, pregó a càrrec de Francesc Reñé i Busquets, presentació dels nous Pubill Pubilla d'Olost. Seguidament, L'estat del malestar, espectacle a càrrec de Carles Flavià. Seguidament, concert a càrrec d'AI tall.
Sant Boi ª Llucanès." Festa Major. A les 8 del matí, tir al plat. Esmorzar per a tothom. A les 8 del matí, a la plaça Nova, campionat de petanca. A 2/4 de 4 de la tarda, a la plaça Nova, campionat de truc. A les 4 deia tarda, a la plaça Nova, jocs tradicionals d'enginya càrrec de Lúdica. A les 7 de la tarda, a les piscines municipals, final del campionat de waterpolo. A les 10 del vespre, a les piscines municipals, sopar de joves. A 2/4 de 12 de la nit, a la plaça Nova, ball amb l'orquestra Si fa sol. A les 2 de la matinada, concert amb la Banda del coche rojo. Tot seguit, cercavila pels carrers del casc antic amb el grup de percussions Kabum. a la matinada, la tercera Kubatada.
Santa Maria ª Merlès." Festa Major. A les 11 del vespre, revetlla de Festa Major amb Carles Xandri. Dilluns, il Olost." Festa Major. A les 11 del matí, missa solemne, a càrrec de mossèn Pere Oliva, amb cants a càrrec de la coral Noves Veus. Sortint de missa, ballada dels gegants, acompanyats dels grallers d'Olost. A les 6 de la tarda, a la plaça Major, sardanes
5 d'agost del 2005
amb l'Orquestra Rosaleda. A 2/4 de 12 de la nit, a la plaça Major, concert i, seguidament, ball amb l'Orquestra Rosaleda. A la mitja part, Bingo. Sant Boi ª Llucanès." Festa Major. A les 11 del matí, a la plaça Nova, simultànies d'escacs. A 2/4 d'1 del migdia, missa solemne cantada pel Cor de Sant Boi. A 2/4 de 2 del migdia, a la plaça Nova, actuació de l'esbart dansaire Queralt, de Berga. A 2/4 de 6 de la tarda, futbol. A 2/4 de 8 del vespre, a la plaça Nova, sardanes amb la cobla Riallera. A 2/4 de 12 de la nit, ball de nit amb l'orquestra Cadillac.
Santa Maria ª Merlès." Festa Major. A les 12 del matí, missa de Festa Major. A 2/4 de 6 de la tarda, animació infantil amb Àngel Daban. A les 8 del vespre, animat ball amb Jordi Bruch. A la mitja part, sorteig d'un pernil una caixa de cava. Durant la Festa Major, exposició "Els pastors del Lluçanès", de Montse Rocadembosch.
Dimarts, II
Olost." Festa Major. A les 11 del matí, missa de difunts. A 2/4 de 2 del migdia, a l'esplanada de la Font de la Casa Nova, dinar popular. Organitza, Comissió de festes. A les 10 de la nit, a la plaça Major, Correfoc amb els Cremats d'Olost. Seguidament, ball amb la Comparsa.
Sant Boi ª Llucanès.- Festa Major. A les 11 del matí, a la plaça Nova, campionat de botifarra. A les 6 de la tarda, a les piscines municipals, "Una aiguada de jocs". A les 1 O del vespre, a la placeta del Centre, cinema a la fresca"Antes del atardecer"-. Hi haurà servei de bar. Organitza, Escampada Grup i àrea de joves del Consorci del Lluçanès. A les 12 de la nit, a la plaça Nova, bingo.
Dimecres, II
Sant Boi ª Llucanès." Festa Major. A les 11 del matí, festival a les piscines municipals. A les 2 del migdia, dinar a la font de laPrada. A les 8 del vespre, con� "'curs de tapes i sopar de comiat.A les 11 de la nit, a la plaça Nova, havaneres amb el grup Bergantí, i rom cremat. Tot seguit, petit espectacle pirotècnic, i després La traca final al Bar Hotel.
Psicologia i família
L'l de gener del 2006 entrarà en vigor la nova llei antitabac en totes les comunitats autònomes de l'Estat espanyol, que prohibirà fumar en centres de treball, centres sanitaris docents, instaHacions esportives cobertes, biblioteques, museus, zones destinades a l'atenció directa del públic, centres comercials i grans superfícies, mitjans de transport Amb tot, encara hi haurà llocs on es pugui fumar.
Aquesta llei sembla que, entre altres coses, va dirigida a evitar que es comenci a assolir l'hàbit entre els més joves i a no perseguir els fumadors.
S'ha de tenir en compte que a Catalunya moren directament o indirectament unes nou mil persones degut als efectes sobre la salut del tabac. Entre les malalties relacionades amb el tabac, trobem en primer lloc les cerebrovasculars; en segon lloc els càncers brocopulmonars, de laringe, de boca, d'esòfag, de faringe i de vesícula. En tercer lloc, l'obstrucció pulmonar crònica, en quart lloc les cardiopaties i per últim el retard del creixement del fetus en l'úter i baix pes en els nadons.
De fet, estadísticament parlant, a Catalunya es calcula que el 31,8% són fumadors, i el 18% són exfumadors. El consum estimat és de 20 cigarrets per als homes, front als 14 de les dones, com a mitjana, cosa que comporta unes despeses anuals de 457 milions d'euros -xifres del 2003-. I, també, s'estima que els fumadors gasten una mitjana d'uns 600 euros a l'any en tabac. La possibilitat de mort d'un addicte al tabac que fumi 10 cigarretes al dia és d'l entre 200, però la probabilitat de mort per accident de trànsit és d'l entre 8.000. A Catalunya les morts anuals corresponen en un 84% als homes, mentre que e116% restant, a les dones. Totes aquestes xifres són certament esgarrifoses, però encara ho és més la idea real de la mitjana d'edat d'inici que oscil·la entorn dels 13,3 anys d'edat. Des del punt de vista psicosocial, hi ha un afavoriment remarcable en la prefvenció d'aquest hàbit tan nociu per a la I salut i per a l'economia familiar. Penso que tal com deia el psicòleg social Bendura, les conductes en els nens s'aprenen a través de models del seu modelatge. És a dir, veure fumar ens provoca a fer-ho, sobretot associat
amb espots publicitaris molt ben estudiats per les tècniques publicitàries actuals on s'incita el consum del tabac. Hi ha però un model familiar que incita també a fumar. Es tracta de la família, que és sens dubte el model principal junt amb l'escola dels menuts, i on hi aprenen la majoria de les conductes que posteriorment interioritzaran per poder-les practicar.
No cal anar massa lluny per tenir ben clar que una família amb hàbits de salut sans, on es potenciïn idees conductes sanes associades a la natura i a activitats sanes propiciarà models sans saludables per als menuts. De fet, no n'hi ha prou que la família sigui evitadora d'hàbits destructius, sinó que l'entorn del fill esdevé importantíssim a l'hora de prevenir educar. És a dir, s'han de potenciar hàbits sans en un entorn psicosocial sa, ja que amb la família no n'hi ha prou.
Aquestes conductes s'estableixen de forma que associem una bona informació dels efectes del tabac o de qualsevol addicció amb conductes comportaments on no es puguin dur a terme aquestes activitats.
Sembla que està més que demostrat que totes les addiccions tenen molt a veure amb l'entorn de les persones. L'ambient propicia moltíssim les addiccions al tabac a qualsevol altre tipus de substància.
L'estructura familiar també és un niu de problemes predisposicions a les addiccions quan està desestructurada; hi ha d'haver, a part dels hàbits sans, un clima emocional equilibrador per al nen, ja que altrament es busca l'evasió, a vegades a través de substàncies com el tabac o altres.
El fet de no tenir models familiars i socials nocius, més el fet de tenir un equilibri emocional adequat, més el fet de tenir hàbits de salut sans, com per exemple l'esport, farà que s'esdevingui dificil caure en les teranyines del mortal tabac.
Els que hi són, però, tenen un ventall de teràpies per deixar-ho, sempre que el fumador posi voluntat a fer-ho, ja que altrament les teràpies no demostren ser efectives.
Miquel Compte i Fígols Psicòleg clínic-Berga
Salutació de Festa Major
Un cop més arriba la nostra Festa
Major. En un any pie de reptes de futur pel nostre poble, les entitats, els col-laboradors i I'Ajuntament d'Olost no han escatimat esforços il-lusió a programar una festa dirigida a tots els públics i en la qual de ben segur tots totes hi trobareu el vostre espai. Segur que unes activitats us agradaran més que d'altres, però us demano que hi participeu amb el tarannà que ens identifica: participació activa i dinàmica, i comportament cívic.
Malgrat l'impacte negatiu que suposa alguna reestructuració i reconversió en el camp industrial i ocupacional, fruit de la mundialització de l'economia, aquest Ajuntament té alternatives que minvaran les seves conseqüències, per això us demano confiança i iI·lusió.
Tot el que som, tot el que tenim és gràcies a l'esforç tenaç de generacions d'olostencs i olostenques que al llarg de segles l'han anat configurant. Hem d'estar orgullosos de ser d'un poble on la gent s'espavila, on es valora l'esforç, el treball, la iniciativa, l'honestedat la responsabilitat. Ara Olost sense deixar de treballar per la immediatesa, aposta per la planificació la mirada llarga. Amb els peus ben arrelats en aquesta nostra terra, aspirem a forjar un futur de benestar progrés del que tots n'hem de ser protagonistes.
La Festa Major representa aquesta síntesi: de passat, present futur; amb la nostra participació demostrem que, plegats, som capaços de contribuir en la transformació cap un poble modern, que no ha perdut la seva identitat.
El meu agraïment, en nom de l'Ajuntament d'Olost, a tota la gent que fa possible la Festa Major i a tots BONA FESTA MAJOR!
Josep M. Freixanet Alcalde Olost
ES VEN
e I s en can t s
(anuncis gratuïts)
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
anys, en molt bon estat. 600 euros. T.: 93 839 03 ·ES LLOGA apartament a T.: 67841 3759. (R32/5) 19 (R31/2). l'Escala, prop de mar. VENC cascos nous per ·VENC pis nou a Navàs: 3 ·ES VEN moto "Kawasaki Cabuda, de 6 a 8 persocanvi de talla. 1 marca dormitoris, 2 nays, aseen- KLXR-650", d'Enduro-trail. nes, amb zona enjardinaAXO, mod. Stealth sor, etc. T.: 678 41 37 59. Preu, 2.900 euros, nego- da i 3 piscines. T.:93 856 Helmet, talla L. 1 marca X- (R32/4). ciable. T.: 696680868 0367. (31/13). Lite, mod. Racing, talla M. ·VENC ordinador Pèntium (Xevi). (R31/1). ·ES LLOGUEN 2 locals en T.: 660 74 57 07. (R34/8) III, 866 mhz, 128 mb ram, ES COMPRA primera planta, un de ·VENC màquina de cosir 40 gb, pantalla de 17", 53m2 un de 94m2, a l'av. molt barata. T.: 93 822 04 lector-gravador de CD, .COMPRARIA casa o Pau Casals, 46, de Prats 25. (R34/6). mòdem extern. Regalem terrenya Prats de de Lluçanès, amb tots els ·VENC un relltge clàssic taula d'ordinador. T.: 630 serveis, ascensor, aire de paret amb pèndols. 377975. (R32/3). Lluçanès. T.: 93 850 82 condicionat... T.: 93 856 Preu, 200 euros. T.: 93 ·ES VEN solàrium horit69. (R34n). 05 76 (Oficines Castellot). 8570785. (R34/5). zontal, Preu: 400 euros. T.: ·COMPREM monedes, (R31/12). ·ES VEN moble buffet de 645887895. (R32/2). bitllets, segells, programes noguer massís; moble lIi- .VENC màquina de cosir de cinema, postals -en ES BUSCA blanc negre-, àlbums de breria; tresillo de plomes; Sigma. Preu: 60 euros. T.: cromos, cartells antics ·ESTIC INTERESSAT a màquina de cosir "Singer", 938139041. (R32/1). Paguem molt bé al contactar amb persones antiga; làmpada de lIàgri- .ES VEN quadre gran per comptat. T.: 656 58 79 80 interessades en modelisma, antiga; congeladsor; 6 a saló amb vista de Prats /Sr. Jordi). (R30/8). me. T.: 60641 4498 (St. butaques de fusta poli- de Lluçanès. Bé de preu. ·COMPRARIA tot tipus de AgustQ. (R33/4). pell; 2 tauletes de nit per T.: 93 850 40 09 (vespres). sifons gasoses, així com .M'AGRADARIA TROBAR restaurar T.: 93 856 03 (R31/11). una companya, per com31. (R34/4). ·VENC quad "Yamaha", refrescos amb propagan- partir els bons moments i ·ES VEN casa a Santa cilindrada de 350. Model da. També m'interessen dolents que ens dóna la Eulàlia de Puig-oriol. Baster. T.: 699 82 88 72. perfums antics i tot tipus vida. Em dic Pere, tinc 58 240m2 habitables, amb (R31/10). de joguines antigues. T.: anys visc al Lluçanès. terrassa hort gran. T.: 93 .ES VEN conjunt de 656 58 79 80 (Sr. Jordi). T.: 646633606. (R32/12). 8554047/938508207. moto-bomba Prix, de 4 (R30/7). (R34/3). temps, de 31/2 cv. a 2.850 ES LLOGA S'HA TROBAT .VENC terreny al carrer revolucions/min., 14 kg de • S'HA TROBAT una clau Pirineu, de Prats de pressió, 6m3/hora de bom- .ES LLOGA finca entre de cotxe, a Ca la Pili, de Lluçanès. T.: 6096089 beig i 60 m. d'alçada de Avinyó Balsareny, de 104 Prats de Lluçanès, durant 75. (R34/2). bombeig. T.: 699 63 45 52. ha, i 50 quarteres de cul- la setmana del 6 al 12 de ·VENC 2 màquines de (R31/9). tiu. Aigua assegurada. juny. T.: 93 856 01 OO. cosir, semiindustrials, per VENC cotxe "Toyota Possibilitats de fer granja (R31/16). a pell, roba T.: 93 881 91 Corola", de l'any 98, amb No hi ha llum. T.: 93 744 ES REGALA 93 (de 8 a 1 del matí de 47.000 km. Preu, 4.000 91 82. (R33/6). 6 a 8 de la tarda). (R34/1). euros. T.: 93 853 01 86 .PÀRKING PER LLOGAR ·ES DONEN cadells de ·ES VENEN gossos (vespres). (R31n). al carrer de Vic, 2, de Braco alemany. T.: 679 58 Cocker spaniel, Caniches ·ES VEN moto "Kawasaki Prats de Lluçanès. T.: 617 87 98 / 620 93 44 35. toys Yorckshire petits, KLR-650", de trail. Preu, 156429. (R33/5). (R32/11). vacunats, desparasitats i 2.600 euros, negociable. .PIS PER LLOGAR a Sant .REGALO col·lecció de amb pares ala vista. N.Z. T.: 696680868 (Xevi). Feliu Sasserra: 3 habita- suplements del diari AVUI B-25 00 207. T.: 6106235 (R31/6). cions, pàrquing, bones de diferents anys. T.: 93 453 59 50. (R32/10). 66. (R33/3). ·VENC 10 carros de condicions. T.: 9341989 ·REGALO conill xinès de .VENC bicicleta i cinta de supermercat, mida mitja- 65. (R32/8). ap color blanc. T.: 636 84 56 caminar, tot per 30 euros. na. Preu, 20 euros/unitat. .LLOGO masia al 31. (R31/14). T.: 93 856 0..1 55. (R33/2). T.: 938390319. (R31/5). Berguedà, per caps de S'HA PERDUT .ES VEN un motor-ptix de VENC mostrador-taulell setmana. T.: 678 41 3759 4 temps, de 3,5cv a 2.850 frigorífic de 380 de llarg. (R32n). .S'HA PERDUT un rellotge r.p.m. ik 14 kg de pressió Preu, 400 euros. T.: 93 .LLOGO apartament per Festina durant la cercavila bombeig de 6m3/hora. T.: 8390319. (R31/4). setmanes o quinzenes a del dia de Sant Joan, al 699 63 45 52 (R33/1). .VENC càmera frigorífica Segur de Calafell. Mesos vespre, a Prats de .VENC cotxe "Opel desmuntable, de mides, de juliol i agost. T.: 678 41 Lluçanès. T.: 616 12 44 Vectra". 230.000 km. 15 200 x 140 x 230. Preu, 3759. (R32/6). 91. (R32/9).
del Lluçanès
Antoni Griera i Goja
Impulsor de l'Atles lingüístic de Catalunya
Antoni Griera Goja va néixer a Sant Bartomeu del Grau el 1887 i és conegut perquè va ser l'introductor a Catalunya de la geografia lingüística, encara que també publicà alguns reculls folklòrics. Estudià al seminari de Vic el 1908 rebé una beca per anar a estudiar a Alemaya Suïssa, a les universitats de Halle i Zuric. En aquesta darrera hi presentà la seva memòria doctoral el 1914 amb el nom de La frontera catalano-aragonesa. Estudi geogràfico-lingüístic. A París fou deixeble dellingüista Jules Gilliéron, l'obra del qualli serví de model per a certs aspectes metodològics de l'Atles lingüístic de Catalunya, el primer d'aquest tipus publicat a la Península Ibèrica. D'aquest Atles n'aparegué el primer volum el 1923, partint d'unes enquestes que havia començat el 1912 que s'allargaren gairebé deu anys. L'any 1913 s'incorporà a les Oficines Lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans formà part de la Secció Filològica d'aquesta entitat entre el 1921 el 1928. Segons l'opinió d'experts lingüistes, l'obra de l'Aties tenia certs punts febles entre els que senyalen una deficient distribució de les poblacions equestades, d'un total de cent, amb poca representació de localitats del País Valencià, a més en cadascuna només hi solia haver un sol informador. D'aquestes localitats destaca que inclogué el mateix Sant Bartomeu del Grau i també Berga, Avinyó, Vic, Ripoll o Manresa, properes a l'àrea del Lluçanès. Del 1931 al 1936, com a portaveu del setmanari Catalunya social, fou el secretor! d'Acció Social Popular. L'any 1932 inicià una etapa de trencament amb l'Institut d'Estudis Catalans que mantingué al llarg de la seva vida, i uns anys més tard veié interrompuda la publicació de l'Aties amb motiu de la guerra civil. Més endàvant fou professor del seminari de la Universitat de Barcelona i el 1953 fou nomenat doctor Honoris Causa a la universitat belga de Lovaina. Entre el 1962 el 1964 es reemprengué l'obra de l'Aties gràcies a la coLlaboració de l'Institut de Cultura Romànica que ell mateix creà a Sant Cugat del Vallès, on exercia de rector, comptant amb l'historiador Antoni Pladevall com a enquestador. Gran part del material recollit per a l'Aties li fou útil per a la publicació del Tresor de la llengua, de les tradicions de la cultura popular de Catalunya (1935-1947).Altres obres publicades foren El llibre del nodriment e cura dels ocells (1913L Les Homilies d'Organyà (1917L La frontera del català occidental. Alguns criteris lexicogràfics que separen el català de l'aragonès i el gascó (1918-19) en dos volums, i inclosa dins el Butlletí de Dialectologia Catalana, Diccionari de rims de Jaume March (1921 L Gramàtica històrica del català antic (1931) o La toponimina en el dominio catalán: trabajo realizado y trabajo a realizar, a les Actes de la Primera Reunión de Toponimía Pirenaica (1948).
Morí el 1973 a Castellar del Vallès, deu anys després d'haver publicat unes polèmiques Memòries, i uns anys més tard el seu poble natal li dedicà una plaça en un dels llocs més cèntrics de la localitat. R. Reixach
el racp de la feina
(93 SSO S2 Si) servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
(RF/2-134) Empresa de servei de transports necessito xofer amb experiència, amb cornet lo classe C, per incorporació immediata. T.: 670 67 92 35.
(RF11-133) Empresa d'alimentació del Lluçanès busco persono per vendre a les fires. Preferentment amb furgoneta pròpia. Bones condicions econòmiques.
T.: 93 B53 Ol 50.
(RF/2-133) Empresa ubicada a Prats de Lluçanès preciso, per incorporació immediata: -encarregat de fòbrico -administrativa; mecànic -cardaire
- 2 operàries i 1 operari -1 peó de magatzem Interessats, Indústria Sanitària del Lluçanès,
T.: 93850 87 22, o enviar el C.V. ol fax, 93 856 03 89.
.(RF13-133) Convocatòria pública per Servei de Desenvolupament Rural a l'Ajuntament de Lluçà.
Plaço d'Agent de Desenvolupament local i Ocupació-Àmbit RuralJornada, parcial. Incorporació, agost 2005.
Bases, requisits i altres informacions: Ajuntament de Lluçà.
T.: 93 855 40 62.
Ofertes
• (RF11-134) M'ofereixo per treballar en quoisevoilloc en el gremi d'hostaleria.
T.: 646 63 36 06.
.(RF/2-1301 Busco feina per netejar a coses i per fer de cangur, a les tordes.
T.: 669 06 20 37 (Olga).
:Jardineria� qomiJ'
Ricard Gomis Solanas
C. Aragó, núm. 6
08513 PRATS DE LLUÇANÈS
Tel. 680 570 476
Esports
CONCURS SOCIAL DE SALT D'OBSTACLES
Prats de L1uçanès.- En el transcurs de la Fira de Sant Jaume, va tenir lloc a Prats de Lluçanès el Primer Concurs Hípic d'Obstacles, organitzat per un grup de pares, mares, genets els Amics del Salt d'Olost, amb la col-laboració de la Unió de Botiguers de Prats. De les 1 O del matí a les 2 del migdia, en un camp del costat del carrer 5 de febrer, es van dibuixar trenta-dos recorreguts repartits en cinc proves. La primera prova era de 60 centímetres, i hi van participar sis genets, la primera classificada dels quals va ser Judit Batriu, amb el cavall Tro; a la següent prova, de 80 cm, guanyada per Laia Pujades i el seu cavall Gori, van participar-hi 10 genets; la tercera màniga era de 100 cm, amb vuit genets participants va sor:tir vencedor el Pep Costa, amb l'euga Fúria; la següent penúltima, de 110 cm va ser guanyada per Josep Fusté amb el Tirol, entre un total de sis participants; i la última prova, amb dos concursants, i amb tanques de 120 cm, va ser vençuda per la Berta Baucells amb Salterina. Durant les hores que va durar aquest concurs va ser nombrosa la gent que va acostar-se al camp de Cal Dama per presenciar aquest concurs. I.P.
FINAL DEL TORNEIG
BAGES D'ESTIU 2005 DE NATACiÓ Navàs (Bages).- El dissabte dia 23 de juliol a la tarda va tenir lloc, a la Piscina Municipal de Navàs, la final del Torneig d'Estiu de Natació del Bages, en el que participava el Club Natació de Prats. Cal destacar el-primer lloc aconseguit per la Natàlia Peraire en 100m lliures a la categoria G-3 (13 14 anys); el segon lloc del David Berengueras en 1 DOm estils i 1 DOm braça en la categoria
G-2 (11 12 anys); el tercer lloc de Josep Martín en 1 DOm equena, també en la catego-
J.Borralleras
ria G-2; en la categoria G-O (menors de 9 anys), David Solanich i Carles Canadell van ser segons als 25m papallona 25m lliures respectivament. En les proves de relleus 4x50m lliures masculins i 4x50 lliures femenins de la categoria G-2 i G-3, el C.N. Prats va aconseguir la segona tercera posició respectivament. Pel que fa a la classificació final per clubs, el C.N. Prats va quedar sisè dels vuit clubs participants. Red.
L'OBERT VILA DE PRATS, A OLIANA
Oliana (Alt Urgell).- Tal i com s'informava a l'última edició de la rella, la Societat de Pescadors "La Comarcal" va celebrar el cap de setmana del 23 i 24 de juliol el tradicional concurs que titulen "Obert Vila de Prats" a Oliana. Enguany una trentena de pescadors van aconseguir treure cinc-cents quilas de carpes durant les hores que va durar la competició, des del dissabte a les sis de la tarda fins el diumenge a les nou del matí. A part de l'èxit en nombre de
participants, el triomf va ser també que absolutament tothom va aconseguir captures, i els deu primers classificats van treure més de trenta quilos de peix cadascú. El clar vençedor de la jornada va ser Miquel Costa, que va pescar 56.940 grams de carpes, gairebé 10.000 més que el segon classificat, Joan Guix. Els premis van ser un OVO pel primer classificat, pernils pels cinc primers, espatlles pels cinc següents ampolles de vi fuets per a tota la resta. I.P.
LES POCKETS
TORNEN A APLEGAR MULTITUD DE GENT A PRATS
5 d'agost del 2005
MIKI TORNA A LA FEINA
L'Obert Vila de Prats a Oliana (Alt Urgell)/J. Bordas
Prats de L1uçanès.- El dissabte dia 23 de juliol a la tarda va tenir a lloc al Polígon Industrial "Les Saleres" de Prats de Lluçanès, i davant de multitud de gent, igual que havia passat a la Plaça Vella del poble un mes abans, una trobada-exhibició de pocketbikes, organitzada pel Lluçanès Motor Club Esportiu. Un total de vint-iquatre pilots -la meitat vinguts de Prats, i l'altra de les seves rodalies-, cinc dels quals eren englobats a la categoria d'infantils dinou a la de ganàpies, van protagonitzar l'espectacle. Franc Serra (de Gironella) Marc Baró (de les Masies de Voltregà) van ser els dos infantils primers classificats; pel què fa els ganàpies, el primer lloc va ser per Toni Badia (de Sant Martí d'Albars), el segon per Guillem Parés (de Sant Boi de Lluçanès) i el tercer per Dirk Van der Loube (de Prats de Lluçanès). El pilot que va marcar el millor temps en una volta va ser, amb diferència, el pradenc Jony Costa, que no va poder participar a la superfinal per avaria mecànica. L'organització valora molt positivament una altra vegada l'experiència i properament emprendrà iniciatives d'aquest tipus. I.P.
Prats de Lluçanès.- Mentre la majoria de la gent està en plena època de vacances, els futbolistes professionals tornen a la feina, tot just un mes després del final de temporada. Aquest és el cas del pradenc Miquel Martínez, que durant aquesta setmana ha quedat concentrat al Montanyà per preparar la pròxima temporada amb el filial del RCD Espanyol. Tot les nombrases ofertes que han arribat al representant del migcampista de Prats, els dirigents del club blanc-i-blau no s'han volgut despendre d'un jugador que consideren molt valuós per un futur. Tot i I'excel·lent rendiment la temporada passada a Segona B, culminat amb la conquesta de la medalla d'or amb la selecció, espanyola als Jocs del Mediterrani, no ha estat
suficient perquè Miguel Àngel Latina comptés amb ell per al primer equip de l'Espanyol. Miki va viatjar a les Illes Maurici amb el primer equip a final de temporada i el seu rendiment va ser notable i fins i tot Latina reconeixia les virtuts del jove jugador de Prats. Fïnalment, però, Miki conti-nuarà una temporada més al filial espanyolista, que militarà la temporada que ve a la Tercera Divisió del futbol espanyol, després del dramàtic descens consumat enfront del Figueres, a l'estadi de Vilatenim la passada temporada. De ben segur que Miki serà un dels puntals del nou Espanyol B que s'ha marcat com a objectiu únic últim recuperar la categoria.D.B.
Miki/la rella
Set equips participen en l'edició d'enguany a Prats de Lluçanès
Pintures Rafa s'enduu el torneig de futbol sala
Prals de Llu�anès.· Un any més s'ha disputat durant el mes de juliol el torneig d'estiu de futbol sala a Prats de Lluçanès, enguany organitzat per un grup de joves de la mateixa vila, amb la partielpació de set equips. En la primera fase del torneig els set conjunts inscrits van disputar una lligueta entre ells, on els quatre primers de la classlñcació (Pintures Rafa, Selecció de Cromos, SIM Informàtic Bar Pavelló) accedien a la fase final. L'equip Bar Pavelló va renunciar, per falta d'efectius disponibles, a disputar aquesta fase final. El seu lloc va ocupar-lo la Penya Peix Blau, següent classificat. Les semifinals es van disputar el dissabte dia 30 de juliol davant d'un nombrós públic al Pavelló Municipal d'Esports; la primera enfrontava Selecció de Cromos SIM Informàtic (format per jugadors d'Olost); la victòria va ser pels primers, després d'imposar-se per 6 gols a 4 a un SIM que va donar la carà en tot moment. Pintures Rafa i Penya Peix Blau es jugaven la segona plaça per la gran final del torneig, en un matx on es va acabar imposant la veterania l'experiència dels primers, que van superar a l'equip més jove de la cornpetició per 5 gols a 2. L'endemà mateix el torneig arribava a la seva fi, amb la disputa de la gran.final, on s'enfrontaven els dos equips que partien com a favorits abans de l'inici de la competíció. Com a aperitiu a aquest duel tan esperat va jugar-se el partit pel tercer quart lloc, on la Penya Peix Blau va superar al SIM Informàtic per 5 a 3. Arribava el moment, doncs, de la gran final. Els primers vint-i-cinc minuts es va veure un gran futbol, amb continues aproximacions a l'àrea rival
per part d'ambdós equips. Els porters, grans protagonistes durant el partit, van impedir que es veiés algun gol en aquesta primera meitat, que va acabar amb empat a O en el marcador. A la represa la tònica va ser la mateixa, màxima igualtat en el joc i en el marcador. Tot així va ser la Selecció de Cromos qui va gaudir de les millors ocasions de gol. Quan faltava poc per al final, Pintures Rafa va obrir el marcador després d'un xut creuat des de la frontal de l'àrea fora de l'abast del porter. Aquest resultat semblava definitiu, però l'ambició mostrada per la Selecció de Cromos els va permetre empatar en el tram final del partit. AI final del temps reglamentari, doncs, empat a 1 gol en el marcador. Tot seguit va disputar-se una pròrroga de cinc minuts en la que amb gran tensió alguna polèmica, Pintures Rafa va marcar el gol que els donava el trofeu de campions, en un partit on cap dels dos equips mereixia perdre.
La cerimònia de l'entrega de trofeus va tancar aquesta edició del torneig d'estiu de futbol sala. Jordi Bardès, de Pintures Rafa va endur-se el trofeu al porter menys golejat, mentre que el jugador del Bar Pavelló, Mies Picas, es va alçar amb el de màxim golejador del torneig. El premi a l'esportivitat va anar a parar a les mans de la Penya Peix Blau, que també es va emportar el trofeu com a tercer classificat, la Selecció de Cromos com a segons
Pintures Rafa com a campions del torneig.
Abans de passar al sorteig d'un pernil i dues ampolles de cava, Bernardo Gimenez va recollir un record com a agraïment al seu arbitratge durant tot el torneig. D.Besora
de Lluçanès/la rella
AI pavelló de Prats de Lluçanès
Inaugurat el centre BTT
El rètol informatiu i el mapa de les rutes del Center BIT inaugurat el dia 24 de juliol a Prats de Lluçanès pel Consorci/lu rella
Llu�unès.· El diumenge 24 de juliol, coincidint amb la Fira de Sant Jaume de Prats de Lluçanès, es va inaugurar el Centre de BIT Lluçanès, que té el Punt d'Acollida situat a aquesta vila. Aquest centre, que ha estat una iniciativa de l'Àrea de Turisme del Consorci del Lluçanès, compta amb vuit circuits diferents, de longitud dificultats diverses -sumen un total de 220 quilòmetres-. Set d'aquests circuits, que volten la comarca del Lluçanès passant per multitud de llocs d'interès,
surten del Punt d'Acolliment de Prats, situat al Pavelló Municipal d'Esports, el restant té l'inici a Olost. Segons fonts del Consorci, al Punt d'Acolliment s'hi troben "tots els serveis necessaris pel bon funcionament del centre: servei de lloguer de bicicletes, dutxes, informació de les rutes i informació general del Lluçanès". El centre ja està en ple funcionament durant les vacances d'estiu i es converteix en un dels atractius turístics principals de la nostra comarca. I.Peraire
Un dels partits celebrats en el torneig d'estiu de Futbol Sala de Prats
Polígon Les Saleres, 15 Taller 938 560 564 Prats de Lluçanès
• Muntatges elèctrics
Jesús Puig, S.L.
Mossèn J. Valls, 1 (oficines)
T.: 93 856 02 32 - Fax: 93 856 01 76
e-mail: puigs/@canaI21.com
Escoles,5 T.: 93 850 80 55 (taller) ŒJ5t3 Prats de Uuçanès
II
m, d'���\)\�ren�hefacció ELSY S.C.C.!. Bomba de calor GEOTÈRMICA rendiment 430', www.elsyenergiasolar.com elsy@elsyenergiasolar.com
Berga, 20 -08516 Olost 938880400/609107947
'f'ontaneria
Font Tort, SL
FONTANERIA-CALEFACCIÓ GAS-AIRE CONDICIONAT
SI. Pere, 17 - 08513 Prats de Uuçanès
T. E: 938560108/ fontort@vodafone.es
perfumeries, • merceries
Cigrons i mongetes tot I'any"
El llegum és necessari per a la salut molt bo al paladar, però el seu gust depèn, a part de la varietat, del procés de cocció.
Nosaltres posem els cigrons o les mongetes en remull el dia abans al vespre amb ina mica de bicarbonat.
Després els posem a coure i quan arrenquen el bull els posem sobre la cuina de carbó (cuina econòmica) i els deixem fer amb poc foc durant una hora i mitja arpoximadament, fins que son pro tous.
Amanits amb oli o bé amb rostillons de cansalada, i a taula!
Cal PENYORA
CAL PENYORA
Plaça Majar, 42 - T.: 93 855 40 05 Sta. Eulàlia de Pulq-oriol 08514 LLUÇÀ
PER R U Q U E R I A ALB"ERT PONT perru.gu.er
TRACTAMENTS CAPIL'I.ARS
Av. Pau Casals, 35 T.: 93 856 05 25
08513-Prats de Lluçanès
18
Temperatura màxima:
Oristà, 24 de juliol 37,8·
Temperatura mínima:
Olost, 19 de juliol 12,3·
Totals pluja registrada:
Sant Feliu Sasserra
Lluçà
Perafita
Olost
Prats de Lluçanès
Oristà
Sant
del 18 al 31 de juliol del 2005
Segons Pere Bruch, d'Olost
La temperatura mitjana d'aquest juliol ha estat lleugerament més alta del que és habitual
La darrera quinzena ha tornat a ser especialment seca. Només el dia 22, amb poc més de dos litres en alguns pobles, es pot dir que ha plogut.
23
25
Pere Cors, Oristà; Eduard Selva, SantBoi de Uu¡onès; Laura Megias, SantBartomeu del Grau; David Morera, Sant
¡t1,anl.l i /)u6ï's
Va ser al 1992
El recital constara de dues parts ben djf�renclades: En la primera, l'autor presentará interpretarà una selecció de cançons del repertori (algunes fetes Ja fa dècades. altres ben recents).
A través de ta música el text. Que alguns moments és potser
de l'amor, de l'acomiadament..
La segona part estarà dedicada fntegrament a la presentació de l'obra "Invocació d'Inici amb els elements" (un viatge d'Iniciació als àmbits símboncs dels quatre elements) amb la lnterpreteclé d'algunes de les cançons que la composen.
Informació facilitada per: Esteve Subirana, Uu¡à; Lluís Muntanyà, Peranta; Pere Bruch, Olost; Josep M. Muntanyà, Prats de Uu¡anès;
FeliuSasserra
CARAMELLA. REVISTA DE MÚSICA I CULTURA POt'>ULAR es consolida plenament com a projecte editorial, i sobretot, cultural.
Sis anys després de la seva creació, CARAMELLA ha esdevingut un mitjà clau en l'intercanvi de coneixements i en l'establiment d'una xarxa de col-laboradors repartits arreu dels Països Catalans. Alhora, la difusió de la revista s'ha anat ampliant més enllà de les comarques on s'ubiquen les tres entitats que l'editen: Tramús (l'Horta de València), Solc (Lluçanès) i Carrutxa (Baix Camp i Priorat)
Perquè puguem continuar creixent, t'animem a subscriure-t'hi!
CARAMELLA té una periodicitat semestral i és una iniciativa de:
MúS
Asoociacw Cullural '1nIdk:wlM.lsico
Dossiers centrals de Caramella: (I) «Iradldonàrlus»: (II) «El cicle de Nadal als Països Catalans»; (III) «Festes d'estiu»; (IV) Treballar i cantan>; (V) «De festes i menjam; (VI) «Festes d'hivern»; (VII) «Turisme cultura popular»; (VIII) «Museus cultura popular»; (IX) «Els balls de seguici»; (X) «Ritus de pas»; (XI) «La festa dels bous»; (XII) «Cantadors tradlcíonaís», (XIII) í'alcohol en la cultura popular
INFORMACIÓ l SUBSCRIPCIONS: SOLC (Caramella)
C. Major, 51, baixos 08513 Prats de Lluçanès Tel. 938 508 281 aje: solc@pangea.org
