(orresponsals: Aina Arboix (Olost), Jordi Pujol (Sant Agustí de Lluçanès), Carme Boixader (Sant Feliu Sasserra), Gerard Verdaguer (Perafita), Xavier Crespiera [Lo Torre d'Oristà), Marta Giravent (Sant Boi de Lluçanès), Lluís Bosoms i Francesc Pardo (Alpens), Montserrat Vila (Santa Creu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès), Estela lopez (Sobremunt), Marta Faja (Oristà), Montse Surinyach (Lluçà), Xavier Barniol (Sta. Eulàlia de Puiq-oriol), laura Megias (Sant Bartomeu del Grau).
Publicitat: M. Àngels Pararedo.
Imprimeix: winihard gràfics S.l. (Moià)
Dipòsit Legal: 8-31.541-2001
.: Maior, 51, baixos 08513-Prats de Lluçanès
T.: 93 850 82 81
F.: 93 850 82 81
correu-e: solc@pangea.org
octubre-04
Dissabte, 16
Perafita.- Party pop-rock anys 60-70. Al pavelló poliesportiu. A 2/4 d'11 de la nit. Sora.- Ballabisaura. IXè cicle itinerant de música tradicional popular al Bisaura A les 11 de la nit, ball amb "Calaix de Sastre", del Pla de l'Estany, a la sala de l'Antic.
Dissabtes 16, 23 i 30
Sant Quirze de Besora.- Balls amb "Joan Riu", "Oasis" "Meliton Dinàmic grup", respectivament. AI Pavelló, a 2/4 d'11 de la nit. Encarregats, Meliton Dinàmic Grup.
Diumenge,17
Oristà.- XI Caminada popular. Inscripcions a 2/4 de 8 del matí, a la plaça Major. Sortida a les 8. Hi haurà esmorzar, avituallament i record per a tots els participants.
Dimeaes,20
OIost.- Xerrada, "Medi ambient consum". A les 6 de la tarda, al Casal d'Avis. Organitza, Consorci. Prats de Uuamès.- Xerrada, ''Viatges per a la gent gran". A les 5 de la tarda, al Club de Jubilats Sant Jordi. Organitza, ajuntament de Prats de Uuçanès, regidoria de Serveis Socials i Club Jubilats Sant Jordi. Sant Bartomeu del Grau.- Xerrada, "Aprendre a consumir i les etiquetes". A les 4 de la tarda, al Casal d'Avis. Organitza, Consorci del Uuçanès.
Sant Boi de UlKonès.- Xerrada de l'Escala de pares i mares, programa ''Viure i conviure", "El respecte, a càrrec de la Fapac. A2/4 de 8 de la tarda, a la sala de plens de l'ajuntament.
Dijous,21
Sant Feliu Sasserra.- Últim dia d'inscripcions per al curset de tennis. Inici del curs, 3 de novembre. Inscripcions al'ajuntament a al taulell d'anuncis de les pistes de tennis. Organitza, regidoria d'Esports de l'ajuntament de Sant Feliu Sasserra.
Dimeaes,23
Sant Boi de Uuamès.- Teatre solidari amb la Creu Roja. Representació de l'obra "La millar marihuana la fa la mama", de Daria Fo. AI Centre, a 2/4 de 10 del vespre.
DiIIuns,2S
Oristà.- Xerrada "Publicitat enganyosa". A les 4 de la tarda, al Casal d'Avis. Organitza, Consorci del Uuçanès. A les 6 de la tarda, al Casal d'Avis, xerrada "Els accidents a la liar". Organitza, Consorci del Uuçanès.
Dimeaes,27
Perafita.- Xerrada a càrrec dels Mossos d'Esquadra. A 2/4 de 6 de la tarda, al Niu. Organitza, Consorci del Uuçanès.
Oies 30 i 31 ci'octubre
Uuamès.- 40è Ral·li Catalunya-Costa Brava. Per informació d'horaris i tancaments de carretera, telefonar als ajuntaments.
Prats demana una executiva extraordinària
la proposta de canvi de seu evidencia manca de consens al si del Consorci del lluçanès
Reunió de constitució del Consorci, a Sant Boi de Lluçanès
Lluçanès.- A la darrera sessió executiva que va celebrar el Consorci del Lluçanès es va prendre la decisió de canviar la ubicació la seu tècnica d'aquesta entitat. Segons la nova proposta la seu es traslladarà a les antigues escoles de Santa Creu, en terme d'Olost, mentre que la seu política de moment restarà a Sant Boi. Segons ha informat a aquest mitjà el President del Consorci, Josep Maria Freixanet, la nova opció es va presentar a partir d'una demanda dels tècnics que treballen diàriament a les oficines del Consorci que consideren que les instal·lacions no són adequades les condicions de treball no són correctes. A més a més, el Consorci té en marxa projectes, derivats de I'ADEL (Acord pel Desenvolupament
Econòmic del Lluçanès), com ara que es pugui esdevenir un PIC (Punt d'Informació del Cidem), amb la previsió que això generi més volum de treball necessitat d'ampliar la infrastructura. Segons el mateix Freixanet "s'ha triat un espai que es pogués ocupar de forma ràpida que a més fos un punt cèntric del Lluçanès".
La votació va posar de manifest que la proposta es va aprovar sense el ple suport de tots els membres, donat que hi va haver 6 abstencions, 4 vots favorables i 2 en contra.
Aquesta decisió ha generat diverses reaccions entre els membres del Consorci.
L'alcalde de Sant Boi, Josep M. Giravent, que va votar en contra, ha expressat el seu
malestar explica que fins i tot ja tenien una subvenció de la Diputació per poder adequar unes noves oficines.
L'alcalde de Sant Feliu Sasserra, Andreu Riba, comenta que tot i que desconeix el procediment perquè ell no va poder assistir a la reunió, Ii sembla que la nova ubicació pot tenir avantatges per al seu poble, perquè és un punt més cèntric.
Miquel Colomer, alcalde de Sant Bartomeu, ha explicat a aquest mitjà que es va abstenir perquè tot que està d'acord en què la ubicació ha ser en un lloc més central, no té clar si és millor acceptar la cessió que l'ajuntament d'Olost fa d'aquest edifici a bé que sigui propietat del mateix Consorci. Des de l'ajuntament de Prats de Lluçanès, l'alcalde, Ramon
Besara, considera "que el procediment ha esta poc adequat, perquè els diferents ajuntaments haurien d'haver obert un debat després discutir la proposta a la sessió plenària del Consorci, de manera que es pogués arribar a una decisió censensuada". De tota manera el mateix alcalde creu que el trasllat de la seu tècnica no ha de determinar la capitalitat de la comarca. En diferents mitjans de comunicació, la majoria de représentants a l'executiva han manifestat sensació de precipitació i manca de debat, posant-se de manifest, sobretot amb el resultat de la votació, una evident manca de consens al si de la màxima institució actual de la comarca. M.S.S.
HERBODIETÈTICA
LLUÇANÈS
Puericultura
MAJOR, 44, bis T.: 93 85081 92
PRATS DE LLUÇANÈS
COMPRA I GUANYA
COMPRA ROBA PAGA EN EFECTIU, GUARDA EL TIQUET, ARRIBA A 200 EUROS
I GUANYA UN 10% DE DESCOMPTE -Caduca el 30-11-04-
Es(oles, 5 - T.: 93 856 06 74 - Prats de Lluçanès -Herboristeria -Aliments infantils -Dietètica -Alim. per a celíacs -Aliments biològics -Cosmètica natural -Productes per a -Aromateràpia esportistes -Flors de Bach
La proposta de les escoles de Santa Creu ha alterat el consens
"Hem après a no dependre dels altres i podem fer vida de parella."
Ramon Rovira, de Prats de Llusanès.
El Ramon Rovira (1974) de Prats de Lluçanès, pateix una paraplègia derivada d'una malaltia de naixement que fa que la seva mobilitat depengui d'una cadira de rodes. Amb ell quedo al passeig de Prats per dirigir-nos a la redacció de la rella, fent els pocs metres que ens separen del local pel mig del carrer, perquè la vorera és massa estreta. Quan arribem a la redacció trobem un cotxe aparcat sobre la vorera col·locat davant la porta del local que ens impedeix passar amb la cadira de rodes. Un cop superat l'obstacle ataquem el graó d'accés allocal i aquí ja podem respirar. Com diu ell, és fer el Paris-Dakar cada dia. El Ramon actualment fa suplències d'administratiu al CAP de Prats, mentre prepara les oposicions. Anteriorment havia treballat de comercial a l'ONCE. El seu temps lliure el dedica a ensenyar la catequesi de confirmació ha estat membre del Consell Pastoral durant 4 anys. Ha jugat a bàsquet, futbol ha practicat l'atletisme.
-Tot i la teva discapacitat no hi ha res que t'aturi
- La meva mobilitat, tot ser totalment nula de cintura en avall la compenso amb els braços això em permet pujar i baixar de la cadira tantes vegades com em proposi poder anar superant barreres, però conec molts nois amb disminucions degudes principalment a accidents de trànsit que qualsevol petit entrebanc se'ls fa insuperable.
-En casos així, com aprenen a adquirir noves habilitats?
-Els lesionats rneduí-lars van a parar tots a l'institut Gutmann, allà es fa la rehabilitació se'ls ensenya a manejar-se a adquirir habilitats per a poder-se desenvolupar en la vida diària. Quan ja s'està recuperat un es pot adreçar a alguna aSSOClaCIO, com L'ADFO, (Associació de Disminuits Físics d'Osona) on rep suport ajuda en qüestions com la feina o l'esport.
-La força de voluntat deu ser el vostre principal aliat.
-lqual que l'ajuda de la família, amics gent del carrer. És brutal quedar-se de cop sense poder caminar: s'ha de fer un canvi de xip d'hàbits impressionañt aprendre a ser tan autònom com es pugui. És un món totalment diferent, amb la sort que ara es pot ser més independent gràcies als nous accessoris que van sortint al fet de poder conduir.
-Rebeu ajuts per part de l'administració?
-Rebem ajuts en forma de pensió no contributiva que depèn del grau de dependència. Els productes farmacèutics els tenim gratuüs, les subvencions per accessoris adaptacions de la
casa l'automòbil poden arribar a la meitat del cost total. Però les nostres necessitats econòmiques són molt més grans. Si jo volgués independitzar-me dels pares no sé si ho podria assumir.
-Un accessori imprescindible és la cadira de rodes.
-La primera que vaig tenir era de ferro massís pesava 20 quilograms aquesta última és d'una al-leació d'alumini amb fibra de carboni, feta a mida amb respatller basculant i coixí antiescares pesa 7 quilograms. Amb els corresponents informes segons les necessitats de cada persona, la cobreix la Seguretat Social però la que jo tinc es considera un objecte de luxe la S.S. no me la cobreix, en canvi jo considero que amb l'estil de vida que porto m'és una necessitat.
-Sortir al carrer també és una necessitat però comporta força dificultats.
-Si vols passejar et trobes que per moltes voreres no passes perquè són estretes o perquè en comptes de trobar-hi una rampa són immensament altes, mal arreglades, amb forats o rajoles aixecades.Si vols entrar en una botiga potser t'ho impediran un parell de graons, o no podràs fer el cafè perquè la porta d'entrada és estreta o no s'obre prou, o necessites anar allavabo no pots; o que han fet la gran obra per adaptarlos així que tanques la porta no pots donar la volta perquè no hi caps. Tampoc arribem als. caixers automàtics. Els autocars normalment no els puc utilitzar si no és a Barcelona A Vic puc arribar a l'andana del tren però no puc salvar els graons per pujar-hi. El metro ja és impossible per aparcar el propi cotxe poder desplegar la cadira sortir-ne, te les veus desitges.
-Sortir de festa amb els amics també pot ser complicat.
-És cornplicat quan es parla de discoteques o sales de festes plenes de graons amb massa gent que no et deixa moure, que et tiren la beguda perquè no et veuen només se'n salven les carpes d'estiu. Del cinema tinc l'experiència dels multicines de Manresa tant de bo a tot arreu fossin iguals. Els restaurants, si són antics millor no anar-hi, si són nous o han fet reformes ja són tots adaptats per normativa. Tenen millor accessibilitat els restaurants d'aquí la comarca que els de Vic o Manresa.
-l'acceptació de la parella davant la disminució
-És un cop fort i un dilema per la parella, a vegades agreujat per l'oposició dels pares. Som persones que hem après a no dependre
dels altres que podem portar vida de parella.
-Has trobat alguna limitació o rebuig en alguna feina?
-Tot que les empreses tenen facilitats per agafar disminuïts, costa que ens acceptin. Directament, no et diuen "no et volem", però veus que dubten et diuen que ja et trucaran. Una feina en què ens presentem tu jo el més segur és que t'agafin a tu.
- Vas ser prou agosarat fent de comercial!
-Era dur per les primes quilometratges, però m'ho passava molt bé. Em feia un tip de pujar baixar del cotxe acabava esgotat. Finalrnent vaig optar per deixar el cotxe a la punta dels polígons i recorre'ls en cadira. Un d'aquells dies, el campió d'atletisme Roger Puigbò em va veure em van trucar per convidar-me a practicar l'atletisme. Ara no en puc fer perquè treballo matí i tarda.
- Tornaràs a fer-ne?
-Espero tornar al Club Atlètic Granollers. La meva especialitat eren els 1.500 mts. la marató m'agradaria algun dia poder arribar a ser professional. És un ambient molt maco on tots som iguals això et fa sentir molt bé. Per a nosaltres és molt important l'esport perquè a l'estar sempre assegut s'atrofien els muscles, t'engreixes i tens més dificultat en la mobilitat.
-Per acabar, què ens demanaries a la societat?
-A l'administració que s'ho treballi una mica més: voldríem poder ser independents no haver de ser una càrrega pels germans el dia que els pares no hi siguin. A la gent del carrer, que s'ha de conscienciar respectant normatives, aparcaments que no ens mirin com a bitxos raros. per als disminuïts: pit collons!. Que podem fer la nostra vida que no s'acollonin, que si tenen ganes de tirar endavant, -amb l'ajut de la família - s'ho poden passar bé.
Glòria
Amb un recorregut per tots els pobles
El Correllengua
Lluçanès." Un any més, s'està celebrant el Correllengua arreu dels Països Catalans. Aquesta és la vuitena edició d'una festa per la llengua catalana, que va començar a Organyà, el 4 de setembre, i que finalitza a Perpinyà el 6 de novembre, sota ellema "Som un sol poble parlem català". Des d'Organyà, la flama del Correllengua es divideix en quatre columnes, que marquen el recorregut de la flama per les comarques durant aquests dos mesos es van realitzant actes per enfortir la llengua arreu del país. AI Lluçanès li corresponia la columna que porta per nom de Vicent Andrés Estellés, en homenatge al poeta valencià. Per tal de dur a terme un acte unitari, que englobés tots els municipis de la comarca i coordinés tots els actes, es va
2004
va ser al Lluçanès el dia 2
crear una Comissió del taris a la lectura a l'entrega de Correllengua al la flama, es va preparar Lluçanès, i es va fixar una cercavila amb els el dissabte dia 2 d'oc- gegants i un dinar tubre com a jornada popular. La tarda condel Correllengua. tinuava cap a Sant Els actes preparats Feliu, després la Torre estaven tots enllaçats., d'Oristà, i Oristà, on hi per un recorregut- ;; � �<; www.correlleflgua.org havia preparat un berecercavila amb cotxes que pas- nar. Es va seguir cap a Olost, sava i parava a tots els pobles. on hi havia un acte amb graA cada poble es va entregar la Flama de la Llengua es feia la lectura del manifest. L'inici va ser a Sobremunt a 2/4 de 10 del matí, seguidament va continuar cap a Sant Boi on, com a acte complementari, hi havia esmorzar. El recorregut continuava cap als Munts, seguint cap a Sant Agustí de Lluçanès, Alpens, Sta. Eulàlia de Puig-Oriol, Lluçà, Sta. Maria de Merlès i, per finalitzar el matí, Prats de Lluçanès. Allà, com a actes complemen-
Granja de'Cargols Hèlix Prats
llers gegants, després Sta. Creu, Perafita, un final de festa a Sant Bartomeu del Grau, amb els bastoners, gegants i grallers, finalment un sopar popular al Casal. Durant el sopar es va homenatjar el poeta Vicent Andrés Estellés i es va fer el passi del video-documental "Correllengua 2004". Red�
Cargol de uColJep"
Cargol amb salsa
�je�Q�l.fID50�
Paté de cargol
Bolets en conservo i congelats
CI Isidre Castells, 6 - PRATS DE LLUÇANÈS
Horari de venda: de 16 a 20, de dilluns a divendres. Dissabtes, tot el dia.
Pernil cuit Argat imperial
Pasta de sopa Gallo 1/4
Cava Anna de Codorniu Brut
Aigua font Vella 1,51.
Dixan, 36 cassoletes, 3 unitats
Caldo Aneto 11. brick (pernil, pollastre, etc.)
Llet Letel, 11. (N., s., D.)
el racó de la fei�� (93 850 82 81)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
• (RF/2-1151 AGENT D'OCUPACIÓ
I DESENVOLUPAMENT LOCAL (AODL) en tecnologies de la informació. Termini de presentació de sol·licituds: 22 d'octubre. AI Consorci del Lluçanès (Pg. Lluçanès, 8, boixos. St Boi de Lluçanès).
• (RF/3-1151 1 PLAÇA DE MANTENIMENT
D'ESPAIS URBANS I L'ENTORN
Jornada completo, 6 mesos. Inici, octubre 2004.
Raó: Aj. de Lluçà, OTG Vic
Ofertes
• (RF/1-1151 BUSCO PERSONAL per a tots els dies del rol·li.
Raó: 629 96 93 91
• (RF/I-1131 ANALISTA PROGRAMADOR
INFORMÀTIC professional amb molta experiència, s'ofereix per fer programes de gestió a mida, disseny de pàgines web i altres serveis informàtics, per a les empreses i professionals.
Raó: 619 65 46 25 (Agustij agusti@obradors.org
El temps que
• (RF/4-1151 1 PLAÇA DE DINAMITZACiÓ DE LA GENT GRAN
Jornada completo, 6 mesos. Inici, octubre 2004.
Raó: Ajuntament de Lluçà, OfTG Vic
• (RF/I-1141 PERSONA PER TREBALLAR
Divenbdres, de 2l A 24h. / dissabte, de 13 a 16 i de 21 a 24
Diumenge, d'loS
Raó: 678 52 08 62
• (RF/2-112l NOIA de 23 anys, busco feina per les tardes al Lluçanès
Raó: 660 155 975
• (RF/1-1l21 JOVE de 26 anys, d'Oristà, m'ofereixo per treballar la terra, ol Lluçanès
Raó: 687 79 1399
• (RF/l-llll NOIA de 23 anys, busco feina a Prats de Lluçanès
Raó: 6301211 62
Olosl; Josep M. Muntanyà, Prols de lluçanès; Pere
Selva, SI. Boi de Lluçanès; Miquel Colomer, Soni Bartomeu
Sasserra
L'evolució de les tradicions a debat a Prats de Lluçanès
Consens total per reconèixer el Contrapàs com a nucli articulador de les festes de Sant Joan i els Elois
Prats de Lluçanès.-çl debat entorn les festes de Sant Joan i els elois de Prats de Lluçanès va posar en evidència que hi ha punts de consens claríssims entre totes les parts implicades malgrat haver-hi des de fa uns anys diferències quant a la forma. En aquesta jornada, organitzada per Sale, música tradició al Lluçanès, en col.laboració amb Carrutxa i Tramús, comptant també amb el recolzament de l'ajuntament de Prats de Lluçanès, Dansa tradició i l'Institut Ramon Muntaner, es pretenia encarar un debat obert sobre aquestes festes, les més participatives que hi ha actualment en aquesta vila, però que també generen des de fa anys certes polèmiques per la manera de desenvolupar-se. A la tarda, la taula va comptar amb la participació de Josep Montañà, Màrius Tulleuda, en representació dels balladors de mitjans dels setanta, M.Àngels Parareda, del grup Germanor, Roser Reixach, de Dansa tradició, Joan Carles Mercadal, del col.lectiu aquesta set, Núria Vila, autora d'un treball sobre les festes, i Aleix Cardona, membre de Solc, música i tradició al Lluçanès actual regidor de cultura de Prats
de Lluçanès. Durant més de dues hores, després d'exposar els diversos punts de vista dels participants, hi va haver nombroses intervencions tant des del públic com des de la mateixa taula que van mostrar l'arrelament de la festa entre tots els pradencs, els sentiments profunds que provoca en la majoria, el potencial identitari la popularitat vitalitat que té en aquests moments. També van aparèixer alguns elements de conflicte amb diferents punts de vista sobre temes com la xaranga a la indumentària dels participants, però per damunt de tot es va veure que hi havia ganes de tirar endavant la festa, reconeixent com .a nucli articulador d'aquesta el contrapàs. Per aquest motiu, i recollint una de les propostes sorgides, des de la regidoria de cultura de Prats de Lluçanès es va ofe-
Muntatges Elèctrics Jesús Puig, 5.1.
Si ha d'instal·lar calefacció:
-Elèdrica: per acumulació, emissors tèrmics
-Gos-oil: radiadors, terra-radiant
-Bombes de color-Splits-Condudes :.
T.: 938560232
Mn. Josep Valls, 1
08513 Prats de Lluçanès
rir la possibilitat de crear una comissió amb totes les parts implicades per posar ordre en general a la festa arribant a un acord censensuat i posteriorment resoldre altres qüestions que de moment es van considerar poc prioritàries. Per complementar aquesta activitat hi havia fotos antigues del contrapàs i també les dels darrers trenta anys, a part que hi va haver una projecció en vídeo sobre la festa amb fragments de mitjans dels seixanta, dels setanta, del 1983 d'aquest 2004.
La jornada va començar al matí amb un debat general sobre L'evolució de les tradicions, comptant amb diferents experts en el tema: Montserrat Garrich, Josefina Roma, Josep V.Frechina, Salvador Palomar i Xavier Pedrals. Després d'una salutació de l'alcalde, els ponents van
mostrat per mitjà de nombrosos exemples els canvis haguts en algunes festes celebracions dels Països Catalans. Van sortir citades la Fia-tala de Bagà, la Patum de Berga, la cordà valenciana, el toc d'inici de Barcelona a les festes de diables entre altres. Es va parlar de la revisió constant del terme tradició, de les pautes que estableixen algunes festes que se segueixen com a models a de la gran competitivitat que hi ha actualment per aconseguir rècords. També es va tractar del conflicte, un element consubstancial a la festa, la mediatització a la desmesura creixent d'algunes celebracions. A part es va plantejar si era una contradicció analitzar l'evolució de les tradicions perquè totes ho fan a mesura que s'adapten als canvis d'una societat que es troba en canvi constant.
Aquestes van ser les segones jornades organitzades des de l'associació Solc, música i tradició al Lluçanès, de les quals es té previst fer-ne un recull públic per donar a conèixer el debat desenvolupat entorn aquests temes. Les primeres es van fer fa des anys a Santa Eulàlia de Puig-oriol sobre el tema de Turisme, cultura territori. R.R.
Pere, 17 - 08513- Prats de Lluçanès
i F.: 93 856 01 08 / fontort@vodafone.es
OFERTA PLANS D'OCUPACIÓ A
SANT BARTOMEU DEL GRAU I A LLUÇÀ.- La Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha atorgat una subvenció a l'ajuntament de Sant Bartomeu del Grau per cobrir els contractes de 7 persones en el maré deis programes dels Plans d'Ocupació d'enguany, i a l'ajuntament de Lluçà, 2 contractes. Els contractes tindran una durada de 6 mesos. Les persones interessades, que han d'estar a l'atur, poden dirigir-se als respectius ajuntaments esmentats, a la insertara laboral del Consorci del Lluçanès, a a l'Oficina de Treball de la Generalitat de Vic. Els programes subvencionats per Sant Bartomeu són: dinamització d'activitats juvenils, dinamització d'infants, dinamització de la societat de la informació, preservació del patrimoni, manteniment d'espais
públics, zones verdes naturals i atenció a la tercera edat, i per Lluçà són: manteniment d'espais urbans l'entorn dinamització per a la gent gran. Red.
ROBATORI A LA BÀSCULA DE LLUÇÀ. El primer cap de setmana d'ag__uest mes es va produir u�obatori a la bàscula pública del municipi de Lluçà, situada al pas del Molí de Puig-oriol. Els lladres es van endur una de les dues
SUBVENCiÓ PER AL PLA LOCAL DE JOVENTUT. L'àrea de joventut de l'ajuntament de Sant Bartomeu del Grau rebrà un ajut de 3.000 euros per a polítiques de joventut gràcies al Pla Local de Joventut elaborat al municipi. El govern de la Generalitat de Catalunya ha augmentat en un 26,8% el suport als plans de joventut locals i comarcals. Aquests plans ajuden al desplegament del Pla Nacional de Joventut de Catalunya impulsat pel govern de Catalunya. WSBG/Red.
plaques solar que donen electricitat a la bàscula. Durant uns dies estarà sense servei fins que se'n posi una de nova i es faci la connexió. Red.
PRIORITAT PER A MUNICIPIS I VEGUERIES. El document aprovat en el darrer Comitè Executiu d'ERC sobre la proposta d'organització territorial de Catalunya, a instància del conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Joan Carretero, evidencia la priorització de l'àmbit local de les vegueries, deixant una funció fonamentalment administrativa per a la mancomu-
nació de serveis a les comarques, definint el paper dels Consells Comarcals com a "nivell funcional de prestació de serveis rnancomunats''. Un altre dels aspectes que destaquen de la proposta és la recuperació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, cavall de batalla històric dels socialistes catalans. Pel que fa a les vegueries, es planteja que acabin essent el marc territorial català que substitueixi les actuals províncies que acabin sent circumscripció elctoral tant per a Catalunya com per a l'Estat. Quant al reconeixement de noves comarques, el text ho planteja com a possible donada la pèrdua d'entitat política d'aquestes, per a les quals només es reserva un òrgan format pels alcaldes a regidors delegats, que coordinarien les gestions cedides pels municipis les vegueries. El President Maragall ja ha manifestat un principi d'acord amb la proposta. Red.
CIRCUIT JOVE A SANT BOl. El passat cap de setmana, dies 1, 2 3 d'octubre, es va acollir a Sant Boi el primer Circuit Jove, organitzat per la regidoria de Joventut Escampadagrup. Durant els tres dies, es van acollir diferentes activitats per a tots els joves. Començant per "L'hora del Conte" a la biblioteca municipal dirigit als més petits del poble, campionat de Futbolí al Bar l'Hotel, en que van quedar en primer lloc Marc Catllà Xavier Ginebra. La nit jove va tenir lloc al Local El Centre, en que hi va haverhi concert amb el grup Smarts'OO, Gaust i versions amb Mafia. El dissabte, el Circuit Jove va coincidir amb els actes del Correllengua, en que al matí és va fer Xocolatada a la Plaça Nova, campionat de "Unno" per la tarda. I el diumenge es va finalitzar el cap de setmana jove amb cinema jove al local social El Centre. M.G.
EL LLUÇANÈS CONVIDAT A CASTELLTERÇOL. Una representació de la comarca del Lluçanès, encapçalada pel president del Consorci, Josep Maria Freixanet, va rebre el reconeixement com a comarca convidada a la quarta edició de la Fira Moianès Turisme i lleure, que enguany se celebrava a la localitat de Castellterçol. Durant la jornada,a més del diputat president del Consorci, també hi hagué la presència del sotsdelegat
del govern de la Generalitat per a la Catalunya central, Josep R. Móra, el senyor Teodoro Romero, diputat de Promoció Econòmica de la Diputació de Barcelona. Red.
El GOT presenta una moció als ajuntaments
Continuen les mobilitzacions
en contra de la planta de compostatge
Santa Creu de Joglars.-Continuen les accions de denúncia i protesta per part de la Comissió SOS Lluçanès el GOT (Grup de Defensa del Ter) per la situació de malestar que viuen els veïns, causada per la planta de compostage Fumanya S.L de Sant Martí d'Albars. Diferents representants de partits polítics també d'institucions de la Generalitat han reccionat a la demanda que la Comissió SOS Lluçanès va fer arribar al Parlament a través d'una carta on s'exposava detalladament el problema les preocupacions dels veïns
El Grup Popular al Parlament de Catalunya ja s'ha posat en contacte amb els representants de la Comissió per coordinar una visita endegar les accions necessàries.
Mentre que la diputada al Parlament de Catalunya, Bet Font, representant d'ICV, ja va visitar la població de Sta. Creu el passat dia 25 de setembre. Des de la Conselleria en Cap s'informa als veïns de Sta. Creu que la situació que denuncien ja és coneguda pel Govern, i que ja s'han portat a terme un seguit de millores tècniques. De tota manera els representants de la Comissió SOS
Lluçanès esperen que el Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, visiti properament el municipi d'aquesta manera poder exposar les seves queixes in situ.
D'altra banda en la resposta per escrit que el Conseller de Medi Ambient ha fet arribar al GOT, es reconeix que actualment manca una normativa més eficaç i concreta
pel que fa al tema de prevenció de les pudors, que des del seu Departament s'està treballant a favor d'una normativa amb paràmetres més objectius que permetin actuar davant de situacions com la que es denuncia. Aquest grup ecologista ha expressat la seva satisfacció per les declaracions fetes des de Medi Ambient, al mateix temps que ha fet arribar una proposta de moció als diferents ajuntaments d'Osona i el Lluçanès, en la qual s'insta al Parlament de Catalunya a legislar sobre el tema de les pudors per tal d'aconseguir que es modifiqui substancialment la llei de residus. De moment tant l'equip de govern com l'oposició d'Olost han votat a favor de la moció presentada pel GOT. M.S.S.
Psicologia i família
Cada dia que passa les nostres relacions familiars amb el nostre entorn poden ser més complexes ingratificants. Aquesta afirmació no tindria cap mena de valor si no fos perquè cada dia que passa la nostra societat i l'entorn en general és més canviant més nou.
Hi ha certament, un paral·lelisme real entre relacions psicosocials i moviments socioeconòmics; treballar avui en dia no és com treballar trenta anys enrere, per exemple. El temps, les distàncies i els espais han sofert uns canvis que ens afecten, encara que no vulguem, en el nostre viure dia a dia. La vida quotidiana s'ha transfermat i es va transformant a poc a poc inexorablement.
És precisament en aquest canvi el que fa que també s'esdevinguin nous problemes psicològics que alteren l'individu a nivell individual i a nivell familiar. L'equilibri psicosocial es pot alterar amb extraordinària facilitat si no ens adaptem i transformem juntament amb aquests canvis de vida que ens afecten a tots.
És precisament en aquest context que apareix un dels nous problemes psicosocials que cada dia afecten més més a la nostra societat. Es tracta de l'anomenat estrés de la mestressa de casa. És a dir, les mestresses de casa des de fa un anys, no massa, que estant cada vegada més propenses a patir trastorns d'angoixa i estats d'ànim alterats, com les depressions. El mecanisme psicosocial és molt fácil d'entendre: el primer factor que apareix com a possible causant d'aquest estrés "casolà" és la sobrecàrrega de treball en què es veuen envoltades les mestresses de casa. Per una part, han d'atendre les obligacions de la llar familiar -encara que cada dia més les generacions més joves comparteixen aquesta feina-. Per una altra part, han de treballar fent, en la majoria dels casos, jornades laborals fatigoses poc satisfactòries. Aquests dos factors són la base i la barreja necessària per poder aparèixer el trastorn de la mestressa de casa. Cal només un tercer factor per poder fer-se realitat el problema psicològic: es tracta del temps. Aquest esdevé aliat al problema: la
manca de temps que tots patim en un grau o en un altre fa que ens anem estressant a poc a poc fins a ser fàcil que apareixin símptomes dels trastorn que, si no s'hi posa remei, pot esdevenir un problema seriós, amb necessitats terapèutiques per poder solucionar-lo.
Queixes quotidianes com "no tinc temps", "no podem sortir per la feina", "sempre estic tancada a casa", "necessito sedants per dormir", "només dormo poques hores" són en molts casos els primers símptomes de l'entorn de la persona que pot patir molt fàcilment el problema. La pregunta més òbvia que apareix és: com es pot arreglar aquest problema? La qualitat de vida que hem d'anar assolint per poder-ho arreglar passa per un necessari canvi en el tipus de vida que portem que la nostra societat sembla que no li agradi que el fem. Es tracta, sobretot, de redistribuir el temps i de canviar i/o assolir nous hàbits de vida més sans i satisfactoris.
La mestressa de casa estressada ha de tenir temps, per a ella i per les seves coses personals; s'ha de tenir una mitjana d'una hora diària de temps lliure per poder-se relaxar, cosa que implica oblidar-se dels problemes, preocupacions i cabòries del, dia, i trobar, paradoxalrnent, idees que omplint i siguin satisfactòries. S'han d'estructurar replantejar l'estructura familiar veure dins de la llar quins són els factors que més fàcilment estressen la família en conseqüència un mateix. Per exemple, una malaltia d'un familiar en molts casos altera els temps la vida familiar, i és precisament en aquests moments com més hem de tenir present que no cal deixar de costat el temps de relax diari que consisteix en qualsevol activitat que ens relaxi, com per exemple escoltar música, parlar amb el marit i/o els fills de temes agradables gratificants, llegir, mirar una pel-lícula i tot això desinteressant-nos del temps de les cabòries del dia.
De fet una de les coses que més relaxen les persones és tenir aficions i practicar-les en hores de relax en temps de lleure. Els caps de setmana han de ser el més gratificants possi-
bies i és quan podem desenvolupar més les nostres aficions, que si són compartides amb la família encara poden ser més enriquidores.
Mentre anem assolint aquests hàbits de vida més satisfactoris hem d'anar treballant les nostres cognicions, és a dir, s'ha de saber veure les coses més positives i menys amenaçadores, que és el que realment ens angoixa: l'amenaça de fer les coses i activitats del dia, sense perills, pors poc amenaçadores implica reduir directament I'estrés. Com més segur menys por incertesa, més seguretat en un mateix i menys estrés patirem. És una relació directa que s'assoleix a poc a poc a mesura que ens anem relaxant. És a dir, com més relaxats menys percepcions d'amenaça i per tant menys estrés més qualitat de vida. Avui dia existeixen tractaments per poder assolir aquestes fites amb més facilitat.
Moltes vegades, un estat d'angoixa incontrolat fa que aparegui un estat d'ànim depressiu on la sensibilitat està a flor de pell l'autoestima, entre altres símptomes, baixa en picat; són estats depressius que cal cuidar arreglar abans que empitjorin.
Una de les solucions més antiestressants en aquest tipus de depressions és l'afecte. Cal que visquem envoltats de sensacions amb molt d'afecte i el sentiment principal és el de sentir-nos estimats estimar. També la diversitat d'activitats i el carinyo que hi posem afavorirà que ens trobem millor.
Un factor que hem de tenir en compte és que el problema de I'estrés de la mestressa de casa està en funció al temps que s'ha patit. És a dir, com més temps estiguem estressats més temps necessitarem per desestrassar-nos, a l'inrevés.
Miquel Compte Figols
Psicoleg Clínic Berga
Ajuts a petits pobles
Per la gent que no coneix el funcionament dels seus ajuntaments pot pensar que és fàcil obtenir diners de tot arreu per fer les obres necessàries del poble i mantenir els serveis que poc a poc s'han anat creant en els darrers anys. Però no tot es tan senzill ni tan ràpid.
Com es pot veure en la rella, de tant en tant surten llistes de subvencions concedides als rnuruciprs del Lluçanès per part de la Diputació de Barcelona o de la Generalitat i és una manera de constatar la importància d'aquestes institucions per fer possibles molts dels projectes que els pobles necessiten.
Un dels problemes més greus dels ajuntaments a hores d'ara no és tant fer obres sinó mantenir-les. És més fàcil trobar diner per noves obres que no pas per pagar el que costa mantenir les velles. poc a poc en aquests 25 anys que portem de democràcia municipal, d'obres se n'han fet moltes, a tot arreu ara moltes ja són velles i cal renovar-les o simplement cal fer-hi un adequat manteniment si no es vol que perilli el seu bon ús.
aquí és on fallen els mecanismes de finançament. Per això, els alcaldes reclamem des de fa anys que s'han de rebre més diners de Madrid i de la Generalitat per pagar els serveis que donem. I és que tots els serveis que donen els ajuntaments que pertanyen a d'altres administracions són deficitaris. És a dir, ens paguen menys del que realment costen. I d'exemples
en tenim molts.
Les escoles mateix. Molta gent deu pensar que la neteja, llum, calefacció, reparacions, etc., ho paga la Generalitat o el govern central. Doncs bé, el que rep un ajuntament per pagar tot això ve a ser un 20 o un 30% del que realment costa. És a dir, que l'ajuntament paga la resta. I si parlem d'un consultori mèdic municipal passa exactament el mateix que en el cas de les escoles. I en el cas d'ajuntaments més grans que tenen dipòsits de detinguts o altres serveis més importants, també hi perden diners.
Tot plegat fa que la situació sigui insostenible i els ajuntaments s'hagin endeutat fins a punts inaguantables. L'arribada del nou govern a la Generalitat ha permès esperar un tracte molt millor de fet hem començat a veure decisions que permeten ser optimistes de cara els propers anys. D'entrada s'ha augmentat de forma notable el Fons de Cooperació Local amb augments del 16% compromisos de doblar-lo en els propers 3 anys. Això per als' pobles petits és una injecció de moral sobretot de diner de lliure disposició. També les subvencions s'han incrementat notablement. El cas del PUOSC és clar sobretot ens permeten simplificar tràmits arribar a percentatges del 80 o 90% del pressupost que abans eren gairebé inexistents. Aquesta mesura permet no haver d'endeutar excessivament les arques municipals. dintre de poc hi haurà noves mesures per ajudar els
Les cartes i articles d'opinió que s'adrecin a aquesta secció per ser publicats hauran d'anar degudament identificats amb nom i cognoms, adreça, població, telèfon a correu electrònic i document d'identitat de l'autor a autora. Només així, la rella assumirà la seva publicació.
la rella
ajuntaments, especialment els més petits. Ajudes destinades a pagar la redacció de plans urbanístics o per activitats de tota mena com ja fa la Diputació de Barcelona des de fa anys.
I sobretot, per primera vegada comprovem una sintonia entre Generalitat Diputació de manera que es pot col·laborar i participar amb totes les administracions sense que una retalli el que hi aporta l'altra. Ara podem sumar tots plegats en comptes de barallar-nos entre tots com era habitual anys enrere.
Queda encara mot per fer, sobretot pel que fa a la burocratització de la vida política administrativa. La Generalitat està acostumada a generar i obligar a fer massa papers. Massa lentitud i massa pèrdua de temps en temes que haurien de ser ràpids i fàcils. És el nou repte. De totes maneres, les esperances d'un millor tracte per part de l'administració autònoma es comencen a veure poc a poc la vida municipal serà més fàcil per tant de més oportunitats pels ciutadans. sobretot s'haurà acabat amb una manera de fer actuar que sovint tenia com a principi no les necessitats d'uns pobles sinó el color polític dels qui els governaven. Aquesta situació era inacceptable i ha estat un dels grans canvis provocats pel nou govern de la Generalitat. Queda molt per fer, però estem en el bon camí.
Joan Roma Diputat al Parlament pel PSC Agraïment del Correllengua 2004 al Lluçanès
En nom de la Comissió organitzadora del Correllengua al Lluçanès volem agrair a totes aquelles persones, entitats empreses que han col·laborat i han ajudat a fer possible la celebració del Correllengua a la nostra comarca.
Moltes gràcies!
Per informació sobre la sortida per anar a la manifestació a Perpinyà del 6 de novembre i per venda de samarretes: correliengua_lIucanes@mailcat.org
Comissió del Correllengua al Lluçanès
12/ENCANTS
ES VEN
-VENC cotxe "Nissan Terrano II 2700", amb aire condicionat, any 99, en molt bon estat. 1.: 689 98 09 99. (R15/4).
-VENC cotxe "Honda Cívic 1400", amb aire condicionat, any 95, amb 80.000km, com nou. 1.: 630 88 43 91. (R15/3).
-VENC cotxe "Mercedes Sport Coupé 1800", en molt bon estat. 1.: 689 75 33 29vespres-. (R15/2).
-VENC pis a Santa Eulàlia, 2 habitacions, per 49.000 euros. 1.: 93 421 82 72. (R15/1).
-VENC pis a Prats de Lluçanès. 4 habitacions, calefacció, ascensor. 1.: 93 331 34 34/650 96 58 34. (R14/8).
-VENC cotxe "Peugeot 205", matrícula B-IZ, de gasolina, per 970 euros. 1.: 93 853 02 62 (vespres). (R14/7).
-VENC cotxe "Volkswagen Golf IV, 1,9 TOI, 90 cavalls", del novembre-97, per 7.900 euros. 1.: 661 35 58 57. (R14/6).
-VENC pis a Prats de Lluçanès, de 90m2, amb garatge per a 2 cotxes golfes. 1.: 93 850 82 43. (R14/5).
-VENC una bicicleta de muntanya, per a 8-9 anys d'edat. 1.: 639 64 67 50. (R13/1).
-VENC un mòdul d'un anyús 15 dies-, al càmping Vall de Merlès, amb 2 habitacions, cuina i menjador junt, wc lavabo. Totequipat, amb calefacció, molt bé de preu. 1.: 65971 7664 - 616 66 86 86. (R12/12).
-ES VEN "Vespino Derby Variant 49 cc", en bon estat, motor seminou, i "Derby Variant", també en molt bon estat, per a recanvis. 1.: 93 856 07 60. (R12/11).
-VENC remolc-tenda "Comanche", en molt bon estat. 1.: 636 49 55 31. (R12/6).
-VENC tota classe d'accessoris per a màquines de munyir. Bé de preu. 1.: 93 888 01 74. (R12/5).
-VENC un soldador amb rodes, en molt bon estat. 1.: 93 888 01 74. (R12/4).
-VENC una caldera de calefacció .de llenya carbó, marró, en molt bon estat, per a cases pairals. T.: 93 888 01 74. (R12/3).
-VENC grup electrògen de 18 cv per fer anar amb el tractor. 1.: 93 888 01 74. (R12/2).
-VENC Overlock de 5 fils. 1.: 6658361 62. (R12/1).
-VENC prestatges i mobles de fusta de botiga infantil. 1.: 620 77 66 81. (R11/3).
-COMPRARlA 2 rodes de carro antigues. a bon preu, en bon estat. 1.: 93 813 91 04. (R12/7).
ES LLOGA
-LLOGO local a Balsareny, carretera de Berga, 9, 45m2, bés de preu. T.: 93 439 46 57/650 96 58 34. (R14/9).
-ES LLOGA masoveria, condicionada, al bosc de Sant Feliu Sasserra. T.: 93 4198965. (R11/5).
-ES LLOGA pis a Sant Bartomeu del Grau, urb. Bingrau. 2 habitacions, plaça de pàrquing, traster, jardí comunitari, sol tot el dia i vis-
tes impressionants a tota la Plana de Vic. Preu: 361 euros/mes. T.: 687 53 68 10. (R10/2)
-ES LLOGA bar a Oristà. T.: 938560445. (R09/9).
ES BUSCA
-BUSCO un cavallet vertical (per pintar). T.: 628 63 12 46. (R15/6).
-BUSCO casa, per llogar, al Lluçanès. 1.:606 31 29 10. (R13/6)
-BUSCO casa o terreny per edificar, dins o fora del poble. T.: 629 65 69 84. (R12/9).
-BUSCO pis o casa, a Prats o voltants, moblat, per llogar tot l'any. T.: 630 43 08 30. (R12/8).
-ES BUSCA petit apartament per llogar, a Sant Quirze de Besora, per vacances.T.: 93 218 48 69. (R10/3).
S'HA PERDUT--
-S'HA PERDUT un mòbil el dia de la Burricada a prop del Passeig, de Prats de Lluçanès. T.: 93 825 04 81. (R1517).
-S'HA PERDUT un rellotge, marca "Swatch", a l'Escampada de Sant Boi. T.: 618156312. (R11/6).
S'HA TROBAT
-S'HAN TROBAT un braçalet a la Ctra. Manresa (davant Caixa Catalunya), a Sant Feliu Sasserra. 1.:93 881 90 05. (R15/8).
-S'HAN TROBAT unes ulleres graduades a la parada de l'autobús de Prats de Lluçanès. T.: 93 856 01 OO. (R09/13).
Recollint la idea d'un lector
Torna el trofeu "la rella" en la tercera edició
Lluçanès.- Després de valorar una proposta que va arribar a la redacció de la rella, amb la conformitat dels representants dels quatre clubs lluçanesos que aquest any participen a la lliga de tercera territorial catalana, la revista del Lluçanès emprèn un any més, i ja és el tercer, el Trofeu la rella de futbol. I és que des que es va saber, com anunciàvem, que aquesta temporada els quatre equips (Olost, Sant Feliu, Sant Boi i Sant Bartomeu) estarien ubicats a dos grups diferents, es van començar a buscar alternatives a la forma de disputar el simbòlic trofeu.
Finalment, la fórmula ha estat trobada gràcies a l'aportació d'un lector i es
seguirà el model proposat, que és el següent.
Es tindran en compte els dos partits que els equips lluçanesos disputaran entre ells als seus respectius grups, el Sant Boi el Sant Bartomeu per una banda, i l'Olost i el Sant Feliu per l'altra. L'equip que s'emporti el gol average d'un grup, s'enfrontarà amb el que l'aconsegueixi a l'altre en una final celebrada al camp de futbol de Prats de Lluçanès, que es convertirà en la seu central imparcial de la competició. D'aquesta manera, l'equip que guanyi el partit s'emportarà el Tercer Trofeu la rella de futbol.
Cal recordar que en les dues edicions anteriors han estat el Pradenc, a la temporada
El capità del Sant Bartomeu recollint el trofeu de mans del redactor de la rella, David Besora, a Sant Feliu.
2002-2003, temporada en què aconseguí l'ascens a 2a territorial, mentre que en la temporada 2003-2004, va ser el Sant Bartomeu, després d'un emocionant frec a
frec amb el Sant Feliu, que també es va quedar a les portes en la primera edició, qui s'endugué el II trofeu la rella de futbol del Lluçanès. I.P.
Renova amb contracte professional fins al 2007 Miquel Martínez dóna un pas mes a la seva carrera esportiva amb l'Espanyol
estigui situat a una zona incòmode de la Segona divisió B de futbol, ell és el quart jugador del grup amb més minuts jugats -un total de 477 minuts- ha estat titular en tots ens enfrontaments jugats.
Prats de Lluçanès.- El pradenc
Miquel Martínez, jugador de l'Espanyol B, ha fet aquesta setmana un important pas endavant a la seva carrera esportiva. Miki, jugador del club blanc-i-blau per setena temporada consecutiva, ha allargat contracte amb el seu equip fins l'any 2007.
Aquest és de caràcter professional i, a l'acabar aques-
ta primera etapa de tres anys (2004-2007) li dóna dret a renovar tres anys més com a jugador del primer equip.
Tot i que l'equip de Miki
A més, el jugador de Prats de Lluçanès ha debutat en dos partits amistosos amb el primer equip dirigit per Lotina, el primer deis quals a Blanes i el segon a Sabadell; en aquest últim va ser titular. Miki ha entrenat també en alguna ocasió amb els jugadors del primer equip, i tot que reconeix que "és molt complicat aconseguir està en una convocatòria de Lotina", creu que no hi té les portes tancades. I.P.
Ramon Rosanas, campió de la Màster 40
Prats
acull amb èxit l'última prova de la Copa Catalana
Internacional de BTT
Prats de Lluçanès.- La conclusió de la "Setmana de la bicicleta" a Prats de Lluçanès va coincidir amb la última prava de la Copa Catalana BTl' Internacional 2004, celebrada el diurnenge dia 3 d'octubre. L'esmentada "Setmana de la bicicleta", organitzada conjuntament per l'Ajuntament de Prats i la Unió Ciclista Lluçanès, va estar plena de diferents diversos actes relacionats amb el món d'aquest mitjà de transport de dues rodes. A més d'una exposició titulada "Bicia't", es van fer diferents xerrades (com una protagonitzada per un viatger que va recórrer Mali amb BFl), una taula rodona, el dimecres es va fer el dia de la bicicleta perfomentar-ne l'ús, i el divendres una concurreguda gimcana d'habilitat al Passeig Lluçanès. El diumenge va ser el torn de la prava de Copa Catalana que
MEMBRADO HA D'ABANDONAR AL RAL·L1 EMPORDÀ." El Ral·li Empordà, celebrat el passat dimenge dia 3 d'octubre, era la setena prova puntuable pel Campionat de Catalunya de Ral·lis Membrada podia tornar a proclamar-se'n campió si aconseguia guanyar l'anomenada prova, que el seu màxim seguidor quedés a més de dos cotxes de distància. Però el pilot olostenc no va tenir la sort de cara i, després d'haver guanyat nou dels deu trams que comptava la cursa, va haver d'abandonar per una averia elèctrica. Ara Membrado encara té dues oportunitats, però amb el seu rival directe -Manel Muniente, guanyador del Ral·li Empordà- apretant al màxim, fet que provocarà una emoció interessantíssima fins al final. La propera cita és el dia 13 de novembre a Viladrau, on Membrada anirà després de disputar per segon any consecutiu el Ral·1i Catalunya, puntuable per al
va ser guanyada pel corredor basc lñaki Lejarreta que va comptar un total de 2i 2 ciclistes participants, demostrant així el gran poder de convocatòria d'aquest tipus de proves. Lejarreta va imposar-se recorrent els 35,9 quilòmetres amb un temps d'i hora, 38min i i seg. En les
Campionat. I.P.
PRIMER DERBI PER AL SANT BARTO"
MEU." El primer derbi de la temporada, jugat al camp del Sant Boi, entre aquest equip el Sant Bartomeu va acabar amb la victòria dels visitants per 2 a 0, aconseguint un bon resultat de cara a jugar el partit final del trofeu la rella. Després de les tres primeres jornades de la 3a territorial, en el grup quart el Sant Feliu va situat en vuitena posició, mentre que l'Olost va en el lloc número quatre. Per la seva banda, el el grup tres, el Sant Bartomeu va líder, juntament amb el Campdevànol, mentre que el Sant Boi ocupa la dotzena posició. D.B.
PRADENC, CINQUÈ A I PUNT DEL LíDER."
Quan s'han disputat cinc jornades de competició, el Pradenc ocupa momentàniament un dels llocs capdavanters en el grup cinquè de la segona regional del futbol català. En la segona jornada
diferents classificacions de les diverses categories hem de destacar la victòria de Ramon Rosanas, de Merlès, a la categoria Màster 40, que a l'imposar-se a aquesta prova va proclamar-se campió de la Copa Catalana, aconseguint així un triomf més a la seva carrera esportiva. Amb la sor-
els homes de Vallejo visitaven Santa Eulàlia de Ronçana, amb l'objectiu d'obtenir els seus tres primers punts fora de casa. Però els locals van remuntar un partit que el Pradenc tenia coll amunt, es van endur la victòria per 3 gols a 2. En la jornada següent els de Prats rebien el Sant Feliu de Codines, que arribava a la cita amb els mateixos punts que els locals. El partit va ser de màxima igualtat, però el Pradenc va estar més encertat de cara a porteria es va endur els tres punts, imposant-se per una ajustat 2 a 1. La primera veritable prova de foc per als de Vallejo va arribar en la quarta jornada de competició, on els de Prats visitaven el Sant Vicenç de Torelló, un dels ferms aspirants a l'ascens a primera regional. Els de Prats van sortir airosos d'aquesta primera gran prova, ja que es van endur un punt in extremis, després de que el marcador final reflectís un empat a 3 gols. Amb
tida i arribada al capdemunt del Passeig Lluçanès, i amb un recorregut excel·lent i exigent pels voltants de la població, la prova va acostar el món ciclista a la nombrosa gent de Prats que va aproparse a seguir la cursa organitzada per la Unió Ciclista Lluçanès. I.P.
la moral molt alta després de l'empat a Sant Vicenç, el Pradenc rebia el Tona, en la cinquena última jornada disputada fins al moment. El partit ya estar marcat pel fort vent que bufava al munici.pal de Prats, impossibilitant que es veiés un bon futbol. De fet, va ser un partit sense pràcticament ocasions de gol sense que cap dels dos equips fos capaç de ferse amb el domini de l'esfèrica, degut en bona part al fort vent que bufava. El Pradenc va aconseguir la victòria in extremis, després que l'àrbitre, que va tenir una actuació bastant discreta, xiulés un penal al seu favor en l'últim minut de partit. Amb aquesta jugada, el col·legiat va expulsar, per doble amonestació, el porter visitant. AI final, doncs, victòria per la mínima del Pradenc, que d'aquesta manera es col·loca cinquè en la taula, a tan sols un punt del líder momentani, el Sant Vicenç de Torelló. D.B.
S'havia de celebrar a Córdova
Els pescadors de Sant Feliu Sasserra subcampions al campionat estatal celebrat a
Ciudad Real
i Sant Feliu Sasserra.- Com anunciava l'últim número de la rella, l'equip de pesca de Sant Feliu Sasserra va participar el cap de setmana de 1'1 al 3 d'octubre al campionat estatal de clubs de pesca, que s'havia de celebrar a Còrdova però finalment es va fer a l'embassament de 'El Vicaria' de Ciudad Real.
El campionat va ser un dels més disputats emocionants dels últims anys amb una aferrissada lluita per a la primera posició. En una primera fase l'equip sasserrenc destacà en el primer
lloc per davant de l'equip subcampió del món, amb un avantatge de tretze punts. Va ser en una segona fase de poca sort que l'equip de Sant Feliu va ser atrapat desplaçat a la segona posició per tan sols un punt de diferència.
Santi Arumí, Feliu Sucarrats, Ramon Codinachs, Francesc Asensi, David Sucarrats i Rossendo Costa són els pescador que formaven l'equip subcampió. A l'acabar el campionat, l'equip es mostrava satisfet i donava les gràcies a tot el suport
Els components de l'equip subcampió rebut per part patrocinadors
d'amics, de la
(I Serral del Peri� 9 Noè Herrera (rispi Prals de Lluçanès - 619 17 76 87 �� agropecuària
� Matéries primeres .rans Llavors !Ii�del Herbicides liijf Lluçanès, s. 1. Adobs
Ctra. Sta. Eulàlia de Puig-oriol, Km. 7 Tel. 938 129 011 Fax 938129046
a/e: grans@cconline.es 08515 Sant Martí d'Albars
Especialitat en gra cuit
Major,49 T.: 93 8S6 00 60 08S13 Prats de Uu¡anès La Cuino de Casa ,.;;,5
Plats per emportar-se i per encàrrec. Pollastres a l'ast.
Envcrilprefcbri(clSlipusMcdur Fclsosso�res;fixosidesmunlobles .Ai1lcmenlslèrmi�io(Últi(S .Prestolgeries,el(. Pagesia, I S, 2n, 20 08513 Prats de Lluçanès T.: 93 8S0 82 17 637 729 801
FERRETERIA [!l;:J PRATS II�
Servei Tècnic propi
Nou,9 T.: 93 888 04 02 Mòbil: 669 82 57 48 08518 La Torre d'Oristà
08519-5la. Eulàfia de Riuprimer
Lluçanès,
mireiaplans@hotmail.com
Atenció personal a les persones grans, malalts i disminuïts:Higiene(fransferències/ Passeig mobililols/Conlrol d'alimenlació medi· camenls/Acomponyamenls Serveis de dilluns a diumenge, 607 33 63 83 (Núria
