Corresponsals: Aina Arboix (Olost), Jordi Pujol (St. Agustí de lluçanès), Queralt Capellas i Cristina Torras (St. Feliu Sasserra), Gerard Verdaguer (Perafita), Xavier Crespiera (la Torre d'Oristà), Marta Giravent (Sant Boi de lluçanès), lluís Bosoms i Fruncesc Pardo (Alpens), Montserrat Vila (Santa Creu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès), Estela lopez (Sobremunt), Marta Faja (Oristà), Montse Surinyach (lluçà), Xavier Barniol (Sta. Eulàlia de Puiq-oriol), laura Megias (Sant Bartomeu del Grau).
Publicitat: M. Àngels Parareda.
Imprimeix: winihard gràfics S.l. (Moià)
Dipòsit Legal: B-31. 541-2001
Maior, 51, baixos
085 13-Prats de Lluçanès
T.: 93 850 82 81
F.: 93 850 82 81
correu-e: solc@pangea.org web:www.solc.ca
agost-04
Divendres, 20
Sant Bartomeu del Groo.- Festa Major. A 2/4 de 10 del vespre, pregó, a càrrec de David Serrat, rector de la Universitat de Vic. A 2(4 d'11 d ela nit, ball amb l'orquestra "Paradís". A la mitja part, elecció de la Pubilla i l'Hereu sorpresa. Seguidament, discomòbil amb "Greska". Festa de l'aigua. Dissœte,21
PeraHta.- XVI Caminada popular PerafitaEls Munts. Sortida a 2/4 de 9 del matí de Perafita. Esmorzar als Munts. Actuacions musicals. Informació, 93 853 02 15. Prats de Uuc:anès.- Acapte de sang. De 2/4 d'11 del matí a 2 del migdia, al Centre mèdic. Organitza, Creu Roja local, Associació de Donants de sang d'Osona i Ajuntament.
Sant Bartomeu del Grau.- Festa Major. A les 10 del matí, bicicletada popular. De 12 a 2, jocs infantils a les piscines municipals. A les 4 de la tarda, Tarda del Motor. A 2/4 de 10 del vespre, sopar popular a la plaça del casal. Concurs de taules. A 2/4 de 12 de la nit, ball amb "la Gramola" discomòbil amb "Greska".
Diumenge, 22 l:'AIou-Sant Agustí de Uuc:anès.- Festa Major. A les 10 del matí, inici de la Festa Major amb traca, cercavila xocolatada. A les 5 de la tarda, matalassos inflables i circuit de karts.
Prats de Uuc:anès.- Festa anyal a la Verge de Lurdes. Actes al santuari. Dinar al restaurant Cal Quico. Organitza, Fraternitat Cristiana de Malalts Minusvàlids, 'Frater'.
SCmt Bartomeu del GrCRJ.-. Festa Major. A les 9 del matí, tir al plat al camp de la Caseta del Vilar. A les 10, concurs de dibuix. A les 4 de la tarda, concurs de Truc, local. A 2/4 de 6, futbol de Festa Major. A les 8 del Vespre, final del concurs de petanca, local. A les 9 del vespre, teatre amb el grup Vilatorta teatre, amb la representació de "La nit porca. Don Jaume el Conqueridor". A les 12 de la nit, discomòbil amb "Greska".
DiIIuns,23
Sant Bartomeu del Grau.- Festa Major. A les 10 del matí, matí de taller, a la Sala d'actes del Casal. A les 5 de la tarda, competició en xarxa de Play-station-2. A les 6, tarda de futbol. A les 10 de la nit, cinema a la fresca, amb la peHícula "Dias de fútbol", al carrer Vell. A 2/4 de 12, caminada nocturna. Sortida de la plaça Majar. Seguidament, nit de DJ's.
Din1CI'ts, 24
(:'Alou-Sant Agustí de Uuamès.- Festa Major. A les 6 de la tarda, caminada popular. Sortida de la Casa de la Vila.
Sant Bartomeu del Grau.- Festa Major. A les 12, missa solemne cantada pel Cor del Grau. En sortint, acompanyament de gegants grallers fins a la plaça del Casal per fer-hi el vermut popular. A continuació, ballada de sardanes amb la cobla Ciutat de Manresa, a les 2, a la plaça Major. A les 5, cafè-concert amb "Christian & Domènech", a la plaça del Casal. A les 7, final del tomeig local de tennis. A les 9 del vespre, bingo. A 2/4 de 12 de la nit, ball de Festa Major amb "Christian & Domènech". Seguidament, discomòbil amb "Greska", i xocolatada. Sortida del carro despertada popular.
Dineaes,25
l:'AIou-Sant Agustí de Uuc:anès.- Festa Major. A les 12, missa a Sant Genís del Pi. Sant Bartomeu del Grau.- Festa Major. A les 11, l'Embrutada 2004. A les 5 de la tarda, al Casal, Reportatge del picapedrer de Sant Bartomeu del Grau. A les 8 del vespre, havaneres amb "els nois de la Barretina". Rom cremat a la mitja part. A 2/4 de 12, cloenda de la Festa Major amb Correfoc a càrrec dels Diables de Tordera.
Dious,26
l:'AIou-Sant Agustí de Uuamès.- Festa Major. A 2/4 d'11 de la nit, cinema a la fresca.
Divendres, 27
l:'AIou-Sant Agustí de Uuc:anès.- Festa Major. A les 9 del vespre, botifarrada. Seguidament, bingo superdiscomòbil amb "Fem Festa".
Dissabte, 28
l:'AIou-Sant Agustí de Uuc:anès.- Festa Major. A les 12, missa a Sant Agustí. A les 11 de la nit, ball de Festa Major amb "els Passerells" (J. Bruch, J. Sàez, J. Cayuela).
Diumenge, 29
Sant. Boi de Uuc:anès.- Slàlom Campionat de Catalunya i Slàlom Social, al Camp de l'Espardenyer. Organitza, Escuderia Voltregà.
Sant Feliu Sasserra.- Festa Majar de Sant Pere Almató. AI matí, amb la Cobla Bofills. A les 7 de la tarda, espectacle "Navarcles esplai show", al Centre sociall'Ateneu.
I setembre-04
Divendres, 3
Sant Fe&u Sasserra.- Bàsquet 3 x 3. A les 7 de la tarda, al poliesportiu municipal. Sopar record per a tots els participants, i música amb el "DJ" "Kike Mix". Organitza, 3Dinamita.
EL RECTOR DE PRATS DE LLUÇANÈS PASSA A SER
DIRECTOR DEL FULL DIOCESÀ.
Mossèn Josep Casals, rector de Prats de Lluçanès, va estar nomenat director del Full Diocesà de la zona de Vic, en substitució de Mossèn Pere Casas. Aquest nomenament ha fet que deixi el seu càrrec com a rector del Seminari Diocesà també la coordinaoió de la revista Planter. A part, també serà el delegat episcopal de Mitjans de comunicació social. El proper 5 de setembre iniciarà aquestes noves tasques per un temps indeterminat, compartint la direcció del mateix full amb Benigne Rafart, que és qui el dirigeix des del bisbat de Solsona. R.R.
MONOGRÀFIC
SOBRE LES FESTES DE BOUS, A CARAMELLA.
El número XI de la revista de música i cultura popular Caramella, coeditada conjuntament per Solc, Carrutxa i Tramús, dedica el monogràfic a la festa dels bous als Països Catalans. Amb articles procedents de llocs geogràfics diversos, apostant a favor en contra d'aquestes celebracions, els reportatges permeten conèixer la forta implantació d'aquests tipus de festes a les terres de parla catalana, contradint alguns detractors que la consideren totalment aliena a les nostres tradicions. A part, i entre altres temes hi trobem articles sobre el bandoler Perot Rocaguinarda, la Banda d'en Vinaixa, Xesco Boix i la tarota, un instrument que en els darrers vint anys ha tornat a agafar protagonisme a les formacions musicals de casa nostra. R.R.
Continuen les accions de la comissió El veïnat de Santa Creu es "ven" el poble
Santa Creu de Joglars.- El passat dia 5 d'agost, membres de la comissió SOS Lluçanès, així com també algun representant del Grup de Defensà del Ter-GOT, van convocar una reunió en veure que la Gestora d'Orgànics i la Planta de Compostatge de Sant Martí d'Albars continuava sense aportar millares pel que fa a l'emissió de pudors.
Els veïns han manifestat que se senten indefensos després de saber que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va notificar que a la Gestora d'Orgànics Planta de Compostatge no s'ha detectat cap irregularitat en el funcionament de l'empresa. Els veïns no entenen com pot ser que si tot està correcte se sentin unes pudors que qualifiquen d'insuportables i que es noten amb intensitat al vespre a primera hora del matí. A més a més, argumenten "que el problema tampoc està en les pudors únicament", sinó que arran d'investigacions que han anat realitzant cada vegada tenen "més clar els problemes que tenen aquests residus a la zona a través de vectors de transmissió com insectes, mosquits, I'aigua ".
Per això a la reunió es va decidir que es demanaria a l'Agència Catalana de l'Aigua-ACA que fes unes anàlisis de les fonts del Lluçanès. Una altra preocupació que tenen els veïns és que els seus béns materials han perdut el seu valor econòmic amb aquest problema, és aquí on el grup SOS Lluçanès va tenir la iniciativa simbòlica d'anunciar amb grans pancartes col-locades al pont de Santa Creu de Jutglars que es venia el poble. "Poble en venda, grau alt de contaminació" és el que posa alguna pancarta de les que es poden veure penjades al pont de Santa Creu. Segons la plataforma, "més que tot, les pancartes volen significar la indignació dels veïns davant aquest fet tan deplorable com haver de suportar unes pudors per imposició". El passat dimarts dia 1 O d'agost la Televisió d'Osona va venir al poble de Santa Creu de Jutglars per informar-se de què anava tot aquest moviment. Allà, davant el restaurant la Mola, es van reunir una colla de veïns que no van tenir cap problema per expressar les seves opinions a la televisió. "Quan se senten aquestes pudors pateixo mals a la gola,
nàusees, mals de cap, mal als ulls a més a més aquest poble s'acabarà convertint en un poble-cementiri ja que la gent jove, veient aquests problemes, no s'hi voldrà quedar a viure", argumentava una veïna de Santa Creu de Jutglars. Un altre veí d'aquesta localitat deia que estava molt enrabiat "perquè amb tota aquesta problemàtica els seus béns materials havien perdut un valor incalculable". Després de fer aquestes declaracions, els veïns van anar tots junts des del restaurant la Mola fins a dalt el pont on se'ls va gravar amb les pancartes manifestant la seva indignació. Els veïns continuen pensant que camuflant les pudors no es tapa el problema de fons reclamen el tancament a el trasllat de la planta.
La comissió SOS Lluçanès ha elaborat un document, que adreça prioritàriament als ajuntaments d'Olost Sant Martí d'Albars, en què demana una moratòria en el funcionament de la Gestora i la Planta de Compostatge mentre no es tinguin dades fiables que no incideixen negativament sobre la salut el territori. M.V.fRed.
RESIDENCIA
ROCL-LARG
Centre de dia
Curtes i llargues estades
Caps de setmana
"Quan la criatura està a punt de néixer totes les mares sempre diuen que es moren".
Nati Comas i Roma, llevadora, de Sobremunt.
Quan les donés donaven a llum a casa, la figura de la llevadora per assistir al part era molt comú en cada poble. Quan a Sobremunt es van quedar sense, el metge va proposar a la Nati Comas i Roma (1922), del Muntaner de Sant Martí de Sobremunt, que ho fes ella. Tenia 35 anys l'experiència d'haver parit quatre fills. Ho va acceptar perquè ningú més ho volia fer però comptant que quan arribés una llevadora o una infermera ella ho deixaria. Els anys van anar passant els costums canviant. Ni Sobremunt ha tingut cap altra llevadora, ni les criatures neixen a casa
-Però no fa gaire anys que encara en vàreu, fer de llevadora.
-El meu nét gran té 35 anys no el vaig voler arreplegar, els vaig fer anar a l'hospital, però en fa dinou que vaig arreplegar la nena d'una dona que la volia tenir a casa. A la tarda ja passejava la criatura.
-Com vàreu aprendre a fer de llevadora?
- Vaig aprendre'n veient-ho de la Maria, la comadrona que em va arreplegar els meus tres primers fills. El quart ella ja era fora i me'l va arreplegar el metge va ser quan va dir-me que jo serviria per fer de comadrona, perquè volia anar de pressa; quan les dones estan de dolors del part passen uns moments de calma acostumen a dir: "gràcies a déu que m'han passat!" perquè així es reposa, i en canvi jo em frisava.
- I així vàreu passar a ser llevadora?
-El metge em deia de portar-me un llibre estudiar per aconseguir el títol, però jo li deia que no volia el títol perquè no ho volia fer, ja tenia altra feina, però algú ho havia de fer.
-Totes les dones donaven a llum amb la llevadora al costat?
-Sí, totes. Quan em veníen a buscar ja no les deixava fins que havia arreplegat la criatura passava el perill d'hemorràgies.
-Quines eres les vostres eines?
-La injecció la xeringa per parar les hemorràgies, fil de sorgir per lligar el llombrígol, el davantal blanc gasses pel llombrígol de la criatura que només utilitzava si veia que la roba no era massa neta. Quan arribava a la casa trobava les tovalloles, l'aigua calenta, la freda la gibrelleta. Mai feia servir cap tipus de preparat, només alcohol aigua oxigenada.
-Com coneixíeu que havia arribat el
moment de sortir la criatura?
- Quan la criatura està a punt de néixer totes les mares es "moren".
Diuen: "que em moro, no puc més, que em moro"! Quan diuen això és quan els dolors són més forts el cap ja està a punt de sortir.
- Es cridava al metge?
- Si la criatura tardava més del compte a sortir o hi havia hemorràgia, sí. Un cop arreplegada la criatura, si tot anava bé, el metge no venia. Si la dona s'esqueixava hi passava el metge a cosir-la, però algunes volien curar-se soles.
-Qui us avisava que potser ja havia arribat el moment del part?
-A vegades algú mateix de la casa o algun veí. Venien caminant. Hi havia cases de pagès que havíem de fer una hora de camí, més l'hora que ja havia passat amb el recorregut de venir-me a buscar però mai m'havia trobat que la criatura ja hagués nascut.
-La feina de la llevadora anava molt més enllà que la de fer néixer una criatura.
- Sí, passat el part, els primers dies rentava la mare la controlava. Si feia mala olor era senyal que anava bé. També curava eiliombrígol de la criatura fins que s'assecava queia. Això durava uns set o vuit dies que coincidien amb els que es tardava a portar la criatura a batejar.
-La llevadora portava la criatura a batejar?
-Sí, la mare es quedava a casa jo acompanyada dels padrins portava la criatura a l'església. Estava a les ordres del capellà i quan em donava senyal descordava la roba de la criatura i el mossèn la ungia. Acabada la cerimònia els padrins anaven a la sagristia a signar mentre jo li arreglava la roba en acabat tornàvem a casa a portar-la a la mare. Com que ho feia per fer un favor no feia pagar a ningú, però el dia del bateig era quan les cases solien fer-me algun regalo donarme alguna pesseta.
-La mare no podia sortir de casa?
-Deien que era pecat no podia sortir fins que anava a missa, que acostumava a passar al cap d'unes tres o quatre setmanes d'haver tingut la criatura. Tornava a la casa a buscar
la mare la criatura i les acompanyava a missa, era com una purificació.
-També teníeu permís del mossèn per batejar? -
Sí, havia de dir unes paraules tirar-los aigua, però només en cas de córrer perill la vida de la criatura.
- A les parteres se les cuidava?
-
La majoria s'estaven vuit dies aillit. Se'ls hi donava molt caldo, se'ls hi feia prendre molta llet. Jo recomanava que les hi donessin pollastre, un menjar que a pagès era fàcil d'aconseguir. Durant l'embaràs no se les deixava fer cabdell per evitar que la criatura neixés amb el cordó embolicat al coll. Una partera tampoc es podia rentar el cap les cames Hi havia moltes creences.
-Fer de llevadora era un enrenou.
- Aquí no en naixien gaires Potser passava mig any d'un part a l'altre.
-També havíeu fet d'ajudant del metge en altres camps.
-
El metge visitava a casa meva a les seves ordres posava injeccions curava ferides. També passava a cobrar els tiquets i com que la majoria de la gent d'aquí viu a pagès, entregava els tiquets anant a missa Primera quan volien ja pagaven. Com més llunyera la casa de pagès més car havia de cobrar l'aconducte.
-Fer la feina de llevadora devia ser molt valorat per la gent del poble.
- Sí, molt, molt, Verge Santa! Tothom et porta en tàlem a mi em feia vergonya. Oita la Mati, que et va portar al món! He assistit a molta gent de Sant Martí. Molts dels nens que havia arreplegat ara tenen fills.
Glòria
El disc conté cinquanta-sis temes amb una àmplia representació del Lluçanès Editat el CD de les trobades de cantadores i cantadors
Llu�anès.- "Qui canta els seus mals espanta"és el títol del CD doble que ha sortit al mercat que recopila part de les cançons recollides en els deu anys de trobades de cantadores cantadors organitzades per l'associació Solc, música tradició al Lluçanès. Els dos discos compten amb un total de cinquanta-sis temes, cantats majoritàriament per gent del Lluçanès, encara que també en algunes edicions hi van participar cantadors convidats de diferents indrets dels Països Catalans. La selecció de les cançons es va fer partint de tot el material d'aquests anys, a excepció del de la primera trobada, ja que el 1995 se'n va editar un CD d'aquesta. En tot aquest temps han participat a les trobades al voltant de cent vint persones de totes les edats, a més s'hi ha pogut escoltar temes i gèneres diversos: cançons amoroses, narratives, infantils, de treball, humorístiques D'aquest ampli ventall se'n van escollir unes quantes considerades representatives, intentant que hi fossin presents totes les persones que hi han participat, ja sia a nivell individual a col.lectiu. El doble CD ha estat editat amb motiu dels deu anys de trobades i estava previst presentar-lo dins el cicle actual a la Torre d'Oristà, però no va ser possible perquè va arribar alguns dies més tard. La presentació oficial del disc es farà dones el proper dia 5 de setembre a la Torre d'Oristà, seu actual de la trobada, en un acte on a
més es farà entrega de la panera del Sale 2004. Les trobades de cantadores cantadors van començar a Sobremunt l'any 1994, lloc on hi havia un bon grup de cantadores que havien après un ampli repertori de tradició oral, i entre aquestes cal destacar a Teresa Icart i Roser Estrada, que van participar en les primeres edicions. Una de les peces habituals que interpretaven era Minyones de Barceiona, una cançó que amb els anys s'ha convertit en la més representativa de les trobades que per aquest motiu es va cantar dalt de l'escenari al final de la desena trobada, comptant amb la participació de la majoria de cantadores i cantadors d'aquell any. El 1998 aquesta activitat es va traslladar a la Torre d'Oristà, lloc on també hi havia un bon nucli de cantadors/es de totes les edats, on s'hi apleguen habitualment entre tres-centes quatrecentes persones en una de les nits més concorregudes del cicle.
Actualment aquesta trobada es troba plenament consolidada s'ha convertit en tot un referent per altres que es fan arreu dels Països
Catalans, a més que cal destacar la gran vitalitat que ha aconseguit els darrers anys amb la participació de nombrosos grups infantils que n'asseguren la continuïtat.
El CD, produït coordinat des de Solc, amb el disseny gràfic de la pradenca Montse
Rocadembosch, ha comptat amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i
A partir del setembre s'iniciaran els cursos Arrels
Solc tanca el calendari festiu amb un balanç satisfactori
Lluçanès.· La dotzena edició del cicle Solc, música tradició al Lluçanès va tancar el passat dia 1 d'agost la seva programació festiva aconseguint una vegada més una alta participació de públic i un bon nivell artístic en les diferents propostes musicals ofertes. Com altres vegades dos eixos han marcat el cicle: la transhumància i la trobada de cantadores cantadors. Respecte al primer, cal destacar aquest any la inauguració de la ruta estable entre Santa Creu de Joglars la Torre d'Oristà, a més de l'exposició Pastors del Lluçanès. Aquesta exposició, recollida coordinada per la Montse Rocadembosch, va obtenir un gran èxit el dia de la seva inauguració ja ha estat sol.licitada per altres poblacions del Lluçanès com Lluçà, Sant Boi de Lluçanès i la Torre d'Oristà. A més, seguint el calendari habitual, un cap de setmana de juny es va tornar a fer la ruta des del Lluçanès fins a Castellar de n'Hug, amb activitats específiques dedicades a la transhumància. Quant a la trobada de cantadores cantadors, l'edició d'enguany va tornar a representar un èxit, tant de públic com de participants, i encara que ja fora de cicle, fa pocs dies va arribar el CD recopilatori dels deu anys de trobades.
Una novetat respecte a altres edicions va ser l'activitat realitzada a Merlès sobre patrimoni natural, amb una visita guiada per conèixer de prop aquest espai tan característic com és la riera, amb una exposició informativa sobre una petxina autòctona que també va estar molt ben acceptada, a banda de l'estrena dels Acordionistes del Solc, grup sorgit del curs d'acordió diatònic organitzat en el marc del programa Arrels. També, convidats per la comissió de festes de Lluçà, Solc va aportar l'animació musical amb el grup Tururut Bonaigua en l'aniversari dels
grans incendis del 1994.
A Sant Bartomeu del Grau a Sant Feliu Sasserra, una nova convocatòria de les trobades geganteres va aplegar colles de diferents llocs del territori, a Alpens, conjuntament amb els balladors de la Dansa Alpensina es va convidar a la Rondalla ball d'Alaior (Menorca), grup amb qui aquests darrers faran un intercanvi la propera tardor. Els aplecs, a Salselles, a Santa Margarida de Vilaltella (Perafita), el de la Pedra Dreta van tornar a portar una gran animació, destacant especialment les actuacions espontànies de músics cantadors el dia de la segona Pasqua. Els monogràfics Solc dels bandolers, Solc de Sant Jaume Solc d'allà-enllà vim ser uns dels més concorreguts partielpatius, cal mencionar a Oristà la 'presentació del comic Rocaguinarda, a càrrec del seu autor Oriol Garcia Quera. Quant a Olost, los Gatos del
Nadons del Lluçanès
Fornu l'Estorio Orolo, van donar a conèixer la música asturiana del Piemont, a part que el públic va poder fer una degustació de productes d'aquests llocs.
Enguany no hi va haver activitats del Solc Ixent per als més menuts però la comissió organitzadora va preparar una exposició de les activitats fetes aquests anys que es va poder veure a Sant Boi el dia de la cloenda. També cal remarcar l'aportació musical que des de Solc es va fer a la revetlla de Sant Isidre al nucli de l'Alou el Solc jove a Santa Eulàlia de Puig-oriol amb la participació de grups novells com els Groullers o els bascos Tartalo Jan ta lo.
Respecte a les actuacions musicals, destacar especialment la presència del valencià Miquel Gil, que va demostrar a Oristà la seva gran qualitat com a intèrpret, amb l'acompanyament d'uns músics excepcio-
Núria Compta i Brunet Perafita, 16 de juny del 2004
nais, també el triomf de grups ja plenament reconeguts com el Pont d'Arcalís, la Romàntica del Saladar, la Cobleta de la Selva o el Cançoner de les comarques del sud, a part de les grates sorpreses que van suposar la bona acceptació de Baridà sons fers i el Santi no ve, amb una trajectòria de poc més d'un anyals escenaris. També una vegada més la representació lluçanesa va ser present al cicle amb els Flabiolaires del Lluçanès, els Grallers de Sant Bartomeu del Grau la Fani Fortet i l'Arnau Cirera al grup Forta Barreja, a part dels cantadors/es.
El cicle es va inaugurar el 30 d'abril a Sant Martí d'Albars va tenir com a pregoner a Jordi Fàbregas, director del CAT (Centre Artesà Tradicionàrius) mentre que la festa de cloenda es va fer a Sant Boi de Lluçanès el dia 1 d'agost, data en què també es va sortejar la panera 2004.
A partir d'ara fins acabar l'any les activitats de Solc se centraran en preparar la nova edició per a12005, en l'organització de la jornada "L'evolució de les tradicions", el proper dia 2 d'octubre, i sobretot en els cursos Arrels, dels quals l'associació se n'ha fet càrrec aquest any per a Osona i el Lluçanès a partir d'una proposta del Centre de Promoció de la Cultura Popular Tradicional Catalana. R.R.
HERBODIETÈTICA
Escoles, 5 - T.: 93 856 06 74 - Prats de Lluçanès
-Dietètica -Aliments biològics
-Productes per a esportistes
-Herboristeria -Aliments infantils -Alim. per a celíacs -Cosmètica natural -Aromateràpia -Flors de Bach
La teva botiga de
salut
S'EDITA LA GUIA D'ESTABLIMENTS I ENTITATS
COL.LABORADORES DEL CARNET JOVE DE PRATS DE LLUÇANÈS. El Punt d'Informació Juvenil de Prats de Lluçanès ha editat la Guia del Carnet Jove, en la qual s'informa de les normes generals i la utilització que es pot fer d'aquest carnet. També hi ha una guia d'establiments entitats que estan adherits al carnet jove i que ofereixen diferents avantatges i descomptes al joves, encara que s'informa que no estan obligats a fer descomptes en productes o serveis rebaixats, promocions especials, pagaments amb targeta financera quan la legislació així ho impedeix. Els establiments adherits al Carnet de Jove de Prats de Lluçanès tenen col·locat en un lloc visible un adhesiu amb la imatge del carnet que els identifica com a col·laboradors. El carnet jove de Prats és un servei que ofereix avantatges als joves del Lluçanès d'entre 16 25 anys. És d'ús personal i intransferible té una vigència d'un any natural. Es pot sol·licitar al començament de cada any, previ pagament de la quota anual. M.S.S.
NOMENAMENTS DE NOUS MOSSENS A ALGUNES PARRÒQUIES DEL LLUÇANÈS. Romà
Casanova, bisbe de Vic, va fer públic fa unes setmanes els canvis d'alguns mossens del bisbat entre els quals n'hi ha del Lluçanès. Mn. Josep Guitart, actual rector de la parròquia de Sant Vicenç de Malla, passarà també a ferse càrrec de les de Sant Bartomeu del Grau i Alboquers. Mn. Felip Soldevila,
Teràpies energètiques - Reiki - Razai - Ansietat
Drogodependències - Nens superactius -
Ma/a/ties emociona/s i físiques - Dolors muscu/ars
Amb un notable augment
del Fons de Cooperació Local 2004
Lluçanès.- El Fons de Cooperació Local per al 2004 augmenta notablement els recursos per als ajuntaments. Concretament al Lluçanès alguns dupliquen les aportacions. Cal afegir-hi les aportacions per a l'àmbit supramunicipal.
rector de Sant Boi de Lluçanès de Sobremunt i Alboquers, ha estat nomeSant Agustí de Lluçanès, s'ocuparà nat per atendre les parròquies de Sant també de Perafita i Sobremunt. Per Feliu i de la Mare de Déu de Montserrat altra part, Mn.Josep Padrós, que fins de Torelló, de Sant Marcel de Saderra ara tenia al seu càrrec les parròquies de també com a capellà substitut a Sant Bartomeu del Grau, Perafita, Vilaseca Borgonyà. R.R.
RELLOTGERIA I JOIERIA
EQUINOTERÀPIA XAVIER
680170829
Iniciacions i maestria reiki
Puericultura
44, bis T.: 93 8508192
BILA FEINA I EL TEMPS
el racó de la feina (93
B50 B2 BI)
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
• (RF/l-llOI CAMBRER O CAMBRERA
Es necessita, al Lluçanès, per a tota la setmana o bé caps de setmana. En molt bomes condicions.
Raó: 93 853 01 50 (Albert)
Ofertes
• (RF/l-lll) NOIA de 23 anys, busca feina a Prats de Lluçanès
Raó: 6301211 62
• (RF/2-1071 M'OFEREIXO per cosir (arreglar roba usada i nova).
Recolliré i tornaré a domicili.
Raó: 93 856 03 74
• (RF/l-1061 PINTOR
Raó: 650 36 54 49
• (RF/2-1041 PROFESSOR DE PRIMÀRIA (5è) per classes particulars.
Raó: 93 850 80 57
• (RF/l-107l CLASSES PARTICULARS a partir del juliol, de tots els nivells de castellà, català, anglès, biologia, física, química i principis de francès.
Raó: 646 52 03 25
• (RF/l-1051 NOIA resident a Sant Boi, s'ofereix per treballar.
Bon nivell d'anglès, experiència en departament comercial i exportació.
Raó: 679 88 31 88 (Esther)
• (RF/3-104) RESTAURADOR de mobles antics
Raó: 93 853 01 35
Informació facilitada per: Esteve Subirana, lluçà; Lluís Muntanyà, Perafita; Pere Bruch, Olost; Josep M. Muntanyà, Prats de lluçanès; Pere Cors, Oristà; Eduard Selva, SI. Boi de lluçanès; Miquel Colomer, Sant Bartomeu del Grau; David Morera, SI. Feliu Sasserra
Editen adhesius
reclamant Sant Feliu per al Bages
Sant Feliu Sasserra.- Darrerament, han començat a circular per Sant Feliu Sasserra uns adhesius blaus amb lletres blanques, amb el text "Sasserra de Bages".
L'adhesiu, que es pot veure en alguns cotxes de la localitat, sembla reivindicar la comarcalitat bagenca per al poble, en contraposició a la possibilitat de la creació de la comarca del Lluçanès, ho fa recuperant el nom republicà de Sant Feliu Sasserra del període de la guerra. Red.
Molta participació
Concentració de festes majors a la comarca: Sant
Lluçanès.- El passat cap de setmana es va concentrar una part important del calendari de festes majors del Lluçanès. Així, Sant Boi de Lluçanès, Olost Merlès van oferir una àmplia diversitat d'actes, des de les rifes de cava o pernils a un concert de Manolo Kabezabolo, passant per l'Escampada. Ara serà el torn de Sant Bartomeu després vindrà una nova concentració amb la Torre, Sant Feliu Santa Creu.
Joan Ferrer Gasol va ser l'encarregat de fer el pregó de la Festa Major a Sant Boi, mentre que a Olost el feia el cuiner Toni Sala.
A Olost, una tarda de motor un homenatge al pilot local J.M. Membrado, van ser altres deis actes destacats, juntament amb el concert de rock que aplegà els bascos d'Skalariak l'aragonès Manolo Kabezabolo.
Boi, Olost, Merlès
D'entre la munió d'actes de la Festa Major de Sant Boi, cal destacar l'Escampada, que un any més va atraure l'atenció de la programació, juntament amb l'emissió de "Ràdio Sant Boi", que a198,1 del dial va permetre disposar durant aquests dies d'una ràdio de proximitat. Balls, sardanes, discomòbils, exposicions diferents activitats esportives completen les propostes de les festes per excel-lència dels nostres pobles.
Merlès, més austerament, va viure una exitosa Festa Major, de la qual cal destacar l'exposició sobre els focs del 1994 les
seves conseqüències, així com una mostra de fotografies antigues del poble. Alguns actes encara no han conclòs alguns resultats encara no han estat fets públics a l'hora de tabear la redacció d'aquest número de la rella. M.G./Red.
Festa Major de Merlès Núm. pernil: 1805
Núm. cava: 1004 (Caduquen en 15 dies)
FESTA MAJOR DE L'ALOU
SANT AGUSTí DE LLUÇANÈS
Dies 22, 24, 25, 26, 27 i 28 d'agost
lO/OPINIO
Presons
Des del motí de la presó de Quatre Camins, el dia 30 d'abril passat, el tema de les presons ha sortit dels llimbs habituals i ha saltat a totes les pàgines dels diaris. Jo penso que això, d'entrada, és bo, perquè no hi ha res pitjor que el silenci de la indiferència
Passa, però, que el nivell d'hipocresia del debat polític em sembla alarmant. Ningú no va al fons de la qüestió; es parla només de conveniència a d'inconvenència polítiques
Els qui acaben de reblar el clau, però, i que es poden penjar la medalla de ,la màxima absurditat, són els convergents, que creuen "vulnerada la presumpció d'innocència dels funcionaris" és a dir, dels carcellers ( diari "Avui", 23-7-04).
No hi fa res que, tal com va informar en el seu moment "El Periódico" "Fins a cinc presos" esmenten el subdirector mèdic de la presó com a autor de maltractaments. Un exemple és la declaració de dos dels reclusos en l'expedient d'informació reservada 11/2004 de la Conselleria de Justícia. Un dels presos va relatar a l'inspector: "Diversos funcionaris em van agredir i també hi havia el subdirector mèdic, a qui coneixia de quan era a Lleida, que va dir: '¿Aquest maricon també?', mentre em pegava amb la porra".
AI mateix expedient intern hi parla un altre pres presumptament maltractat després del motí: "Vaig poder reconèixer el subdirector mèdic que m'agredia amb la porra".
No hi fa res, sembla, que en aquest país s'omplin les presons de presos preventius (és a dir, sense judici)! On queda, la presumpció d'innocència dels reclusos? Qui els tornarà els anys perduts, si el judici els absol? Qui els rescabalarà dels danys morals i físics que han patit?
Es parla de presons, però cap mitjà majoritari no es fa ressò de les morts. Per exemple, la de José Antonio Cana Verdejo, presumptament suïcidat a la presó Model de Barcelona, el passat dia 17 de juny. Era un pres FIES ( A Catalunya en diuen DERP: Departament Especial de Règim Tancat), és a dir, un dels que considerèn perillosos als quals es fa la vida impossible. la mort és el resultat de més de dotze anys de tortura, d'aïllament, de represàlies de tota mena. Era un pres lluitador, un d'aquests presos mal anomenats socials que a la presó es converteixen en presos polítics de ple dret. Va fer una vaga de fam i de set, des del dia 14 de febrer fins al6 d'abril. Totes aquestes dades han estat facilitades pel seu advocat, Francesc Arnau, i la Coordinadora contra abusos de poder de Barcelona el col·lectiu Suport Presons Ponent, que van presentar una denúncia al Jutjat de Guàrdia de Barcelona per tal que s'investiguin les sospitoses cir.cumstàncies d'aquesta mort, és a dir: d'aquest assassinat. (Pocs dies després, una noia de la Coordinadora contra abusos de poder era amenaçada de mort). Es parla de presons, però es sap ben poca cosa de les segones Jornades contra la Tortura, que es van fer a plaça de la Revolució el passat 10 de juliol, a Barcelona, i on van participar membres de la "Asociación contra la tortura", de Madrid, del TAT (organització basca). Algunes dades que hi vam poder recollir: Entre el 2002 el 2003, hi ha hagut 1232 casos de denúncies per maltractaments a tortura a tot l'estat, de les quals 278 a Catalunya. Durant aquest mateix període, hi va haver 35 persones mortes durant la custòdia policíaca a la comissaria, i unes altres 27 també van morir per trets considerats oficialment ocasionals. Als morts tampoc no se'ls va respectar, la presumpció d'innocència no caiguem en la temptació de creure que això "passa lluny" o, com a mínim, lluny d'Osona. Perquè hem parlat repetidament del pres osonenc Amadeu Caselles, per exemple, un altre pres FIES (DERP) en situació molt crítica.
Es parla de presons, aquests dies Se'n parla poc.
Roser Iborra i Plans
Koordinadora d'Osona Kontra la Tortura i l'Explotació laboral
Torelló
Prou contaminació!
Salvem
la terra!
Vull explicar uns fets que estan esdevenint fa temps a la comarca del Lluçanès que són d'extrema gravetat i perquè d'un cop despertin els que encara estan adormits a els que creuen que a ells no els afectarà.
Començaré per dir que sóc un avi jubilat de 70 anys, ni ric ni pobre sinó tot el contrari. El que passa a judici meu és un crim contra la natura: contaminació de l'atmosfera, contaminació de les aigües (fonts, rius, aquïfers ), contaminació de la terra de conreu, a sigui una contaminació a tres bandes perquè sigui total i completa a l'antany neta i sana comarca, considerada la de millor clima de la nostra Catalunya. Abans de continuar però, vull comentar la llastimosa angoixant situació que estic patint: fa anys que amb gran esforç de treball sacrifici vaig aconseguir comprar una finca en aquestes terres, les dels meus avantpassats on vaig néixer, en el terme municipal de Sant Martí d'Albars, amb la intenció d'instal-lar-m'hi amb la meva dona fins que Déu vulgui, però ironies del destí, el veí immediatament contigu, fill de la masia Fumanya, va tenir la nefasta i desgraciada idea de muntar un negoci de residus (llots industrials, fangs de depuradores, etc.) i de tota classe de restes fastigoses, repugnats insalubres que cap mentalitat pugui imaginar, produint fortes olors desagradables i irritants continuadament fins i tot a les nits, tan vomitives, tan penetrants, tan mortificants que t'apunyalen l'ànima, els ulls,' el coll, sensació d'asfíxia, mareig i vòmits, malestar genera!..., que entren de forma furtiva a les cases, impedint-te poder dormir.
Això és un abús intolerable els més perjudicats, com sempre, són els més dèbils: nens, avis, malats... I desprès seguiran d'altres amb tota classe de malalties estranyes, el temps em donarà la raó. Serà un cementiri.
Primer sentim la pudor de cossos en descomposició, molts cops tiren els fangs directament als camps des dels camions sense previ tractament es filtren a la terra, al ploure l'aigua arrossega els verins d'aquests fangs cap als rius, fonts, mines, etc. desprès ens la bevem i ens mengem el que es cultiva adobat amb aquests verins.
El més llastimós de tot és que aquest irresponsable és conscient del mal que fa a les persones a la comarca i juga amb la salut i el patrimoni de tots. Això ens afecta a tots els pobles del Lluçanès per proximitat a la resta per extensió. Quin futur espera als nostres néts a les nostres terres?
Faig un crit a totes les autoritats, als ecologistes, a Seprona, als que estimen la vida la natura perquè parin d'immeditat aquestes activitats d'aquestes empreses, tan greus per a la salut pública.
També diré que a la meva edat poques coses em queden per fer a la vida, però una d'elles serà intentar salvar la meva estimada terra.
la meva última voluntat és que aquest escrit arribi a l'actual Govern de Catalunya i al nostre estimat president, el Molt Honorable Pasqual Maragall.
Pedro Xifré Vila Sant Martí d'Albars
Som. Serem?
Penso que després de força anys de pedagogia a càrrec de tota mena de persones, entitats i col·lectius, qui més qui menys tothom està d'acord que el Lluçanès és una comarca. Fins i tot l'inefable conseller Carretero, que fa quatre dies assegurava de tort de través que no hi havia previst augmentar-ne el número i que els lluçanesos ja estaven bé on eren, ha hagut d'acceptar finalment que sí, que el Lluçanès pot tenir un lloc en la futura divisió territorial, sempre -no s'ha estat d'afegir-hi- que els seus Ajuntaments estiguin d'acord en demanar-ho.
O sigui que, després de molt lluitar, hem aconseguit de tornar a estar com a l'any 1986, quan va tenir lloc l'última revisió territorial i la Generalitat d'aleshores va consultar també a tots els Ajuntaments a quina comarca volien pertànyer. A diferència d'ara, aquella vegada ningú va parlar de "comarques asimètriques" ni de no tenir Conseils Comarcals, ni de primeres ni segones categories. De fet, un territori tan demogràficament esquifit com l'Alta Ribagorça (tres municipis quatre mil habitants) va aconseguir ser comarca per una cosa' tan senzilla com que tots els seus tres Ajuntaments es van posar d'acord en demanar-ho. ¿Perquè, doncs, no va poder ser comarca llavors el Lluçanès? Doncs per un motiu tan senzill i tan prosaic com que de catorze municipis només ho van demanar cinc, un altre va dir que, si mai es creava, estaven disposats a formar-ne part. Arribem a sis. Ens quedem, doncs, a menys de la meitat.
Aparentment, i afortunadament, molt semblen haver canviat les coses des d'aquell any fatídic per la nostra comarca. Molt més receritment, a rel del famosíssim "Informe Roca", l'any 2001, van posar-se en marxa tot una sèrie de ressorts que mai fins llavors s'havien donat a conèixer. Potser va ser el fet que el Lluçanès fos considerat l'única subcomarca de Catalunya (allò de la "segona categoria") un dels que va ajudar a aconseguir que la gran majoria d'Ajuntaments, forces polítiques locals i tota mena de particulars i d'associacions populars (agrupats en bona mesura al voltant de la plataforma "El Lluçanès és comarca") es llancessin al darrera d'una reivindicació innegociable: el Lluçanès era una comarca i, per tant, havia de ser reconegut oficialment com a tal; amb tots els mateixos drets deures que les altres i, evidentment, sense cap vocació d'esdevenir un succedani d'una categoria inferior. Si l'Alta Ribagorça (que acabem d'esmentar) i la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, tenen molts menys habitants que nosaltres ningú els ha discutit mai formar part de la "primera divisió", i ara sembla que fins i tot volem convertir a la fe comarcal diverses valls del Ripollès (amb tots els respectes i salvant que cadascú a casa seva Déu a la de tots, ep!) on a molts pocs se'ls havia acudit mai de demanar-ho, ¿com volen que nosaltres ens conformem amb menys?
Ara, doncs, el conseller Carretero anuncia urbi et orbi que a la tornada de vacances posaran fil a l'agulla per activar d'una vegada la nova Divisió Territorial. Per això sembla clar que ha arribat el moment que tothom definitivament posi les cartes sobre la taula. Des de fora des de dins. Penso que la gran majoria d'Ajuntaments del Lluçanès tenim clar a hores d'ara que volem formar part de la nostra comarca, però ara ha arribat l'hora de demostrarho a la pràctica. Parlo sobretot dels deu municipis que sembla. que n'estem més convençuts, però també dels dos o tres que pensen en fer consultes a la població i en el que fa catorze, Sora, que fa l'efecte que s'ho mira de força lluny. Crec que tots hem format tradicionalment el Lluçanès, i que seria magnífic que tots el poguéssim tornar a formar. Cal creure, doncs, que ben aviat, passat l'estiu, tots els municipis rebran la consulta dels departaments pertinents de la Generalitat. Serà llavors que hauran de tenir clar que volen pertànyer al Lluçanès; a una comarca amb tots els ets i uts; amb tan Consell Comarcal com la que més, i amb tantes competències com els seus ajuntaments vulguin assumir. També serà llavors que tots els partits catalans (començant, evidentment, pels que ostenten actualment el poder) hauran de fer honor à les seves promeses d'aquests anys: respectar escrupolosament la voluntat dels lluçanesos lliurement expressada a través dels seus representants escollits democràticament. serà també llavors que caldrà fer front a una segona qüestió, sobre la que ja hem rebut indicacions del president del nostre Consorci que no n'hem de parlar, perquè no fos cas que ens acabéssim cremant.
Potser sí que a algú li pot cremar, per això, aprofitant la general felicitat, farem bondat, creurem el nostre president deixarem per a millor ocasió parlar de la capital, però, hora o altra, caldrà enfrontar-se amb la realitat; caldrà acceptar que alguna (amb xarxa o sense) n'hi haurà d'haver, i que aquest cop no podrà ser ni Vic, ni Berga ni Manresa. Ni tampoc, em sembla, Santa Creu de Joglars.
Lluís Vi/a i Vila/ta
Portaveu del grup municipal de CiU Prats de Lluçanès
La comarca, ara sí!
Una crida s'enarbora quan el dubte se'n desmarca; és la força vencedora del Lluçanès és comarca.
És el cor d'un sentiment, la resposta del destí, la paraula escrita al vent que ens amoixa a tu i a mi
Quan el camí és tortuós, quan enganya la drecera, quan el cel es veu cendrós, quan es veu tan buida l'era,
quan plegar sembla precís, quan ens preguntem "per què?", quan ens pesa el desencís quan un roc ens fa de fre.
Llavors és quan pren volada aquest nom es fa sentir; ja vaig dir-ho una vegada ara ho torno a repetir:
Del temps desafiador el seu nom arreu estès enfront d'altres, vencedor, és avui el Lluçanès.
Per molts anys petita terra de secà, roca i pendent, i d'un temps que mai enterra ni converteix en desferra la vivor d'aquesta serra, l'esperit d'aquesta gent.
Vicenç Ambròs i Besa 11 d'agost de 2004
Nota
Les cartes i articles d'opinió que s'adrecin a aquesta secció per ser publicats hauran d'anar degudament identificats amb nom i cognoms, adreça, població, telèfon o correu electrònic i document d'identitat de l'autor o autora.
Només així, la rella assumirà la seva publicació. la rella
12/ENCANTS
e I s en can t s (anuncis gratuïts)
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
ES VEN
-VENC prestatges i mobles de fusta de botiga infantil. T.: 62077 66 81. (R11/3).
-VENC cotxe "Hunday coupé", matrícula B-UL. Bé de preu. T.: 654 82 76 13. (R11/2).
-VENC cotxe "Peugeot 206 GTI", 138 cavalls. Matrícula BM\/, fool equip. amb climatitzador. T.: 609 72 87 07. (R11/1).
-ES VEN tractor "John Deere", quasi nou del tot, amb 1.200 hores d'ús. Preu:
7.200 euros. T.: 670 58 381093 864 80 14. (R10/5).
-VENC cotxe "Peugeot 106 rally", de l'any 1994. En bon estat. T.: 696 85 92 93. (R10/4).
-VENC gallines joves ponedores, amb gall inclòs. T.: 93 8128069. (R09/16).
-OCASIÓ "Seat Marbella". T.: 93 850 82 10. (R09/15).
-VENC agenda electrònica amb pantalla tàctil, mida targeta de crèdit. 60 euros. T.:620 30 53 79. (R08/8).
-VENC sabates de bicicleta "Shimano", automàtiques. 20
euros. T.:620 30 53 79. (R0817).
-VENC casc integral de carretera, nou, marca "Shark Fantasy". 160 euros. T.: 620 305379. (R08/6).
-VENC una antena parabòlica nova per estrenar T.: 609 057050 (vespre). (R08/5).
-VENC un lot de 4 bicicletes noves. T.: 609 05 70 50 (vespre). (R08/4).
-VENC mobiliari de despatx. 3 taules d'escriptori, 4 cadires de tub niquelades. T.: 609 05 70 50 (vespre). (R08/3).
-VENC cotxe "Nissan Patrol", 4 cilindres turbo, de l'any 1992, en perfecte estat. Preu, 4.808 euros. T.: 93 888 9355. (R08/2).
-VENC vitroceràmica i forn, marca "Teka". Preu, 150 euros. T.: 93 812 91 49. (R08/1).
-ES VEN furgoneta "Opel Comba dièsel", en molt bon estat. T.: 93 856 02 71-93 856 02 89 (vespres). (R07/3).
-VENC vídeo VHS "Sony", model SLV E-230, pràcticament nou. Preu, 60 euros. T.: 660909392. (R07/2).
-VENC 4 llantes d'alumini, per a cotxe "Ford", semineves, i 4 pneumàtics de 19550-R15. Molt Dé de preu T.: 666 71 38 48. (R07/1).
-ES VEN moto "scooter Aprilia 125cc", matrícula BCH, per 1.100 euros. T.: 620 30 53 79. (R06/1).
ES COMPRA
-COMPRO bici de carretera, bona, a un preu raonable. T.: 93 856 05 99 (vespres). (R11/4).
-COMPRO terreny per edificar a casa de poble a Sant Feliu Sasserra. T.: 600 93 62 13. (R09/7).
-COMPRO futbolín antic, amb els jugadors de fusta. T.: 60981 2022. (R09/6).
-COMPRARIAtaula llarga -de 3x1m, aprox.-, T.: 678 41 37
59. (R08/10).
-COMPRARIA motocultor. T.: 666 71 38 48. (R07/5).
-COMPRARIA masia, no importa estat, amb terra per treballar. T.: 635 450 631. (R06/4).
ES LLOGA
-ES LLOGA masoveria, condicionada, al bosc de Sant Feliu Sasserra. T.: 93 419 89 65. (R11/5).
-ES LLOGA pis a Sant Bartomeu del Grau, urb. Bingrau. 2 habitacions, plaça de pàrquing, traster, jardí comunitari, sol tot el dia vistes impressionants a tota la Plana de Vic. Preu: 361 euros/mes. T.: 687 53 68 10. (R10/2)
-ES LLOGA apartament al centre d'Alpens per als mesos d'estiu. T.: 93 454 69 91. (R10/1).
-ES LLOGA bar a Oristà. T.: 93 856 04 45. (R09/9).
-LLOGO casa de pagès (7 habitacions grans, camí en condicions, aigua i lIum ). T.: 93 825 12 30. (R09/8).
-LLOGO apartament de 3 habitacions, a 50m de la platja, a la Urbanització Sta. Margarita, de Roses. Excepte agost. T.: 938860416/97225 5387. (R08/13).
-LLOGO masia al Berguedà: calefacció, piscina equipada. T.: 678 41 37 59. (R08/12).
-LLOGUEM apartarnent a l'Escala, molt a prop de la platja, amb zona enjardinada i piscina. Cabuda, 6 a 8 persones. T.: 93 856 03 67. (Roo/7).
-LLOGO apartament a l'Estartit, 1 a quinzena d'agost. Es lloga per setmanes. 2 habitacions, piscina comunitària, a 150m. de la platja. T.: 93 850 4049-630702595. (R07/4).
S'HA PERDUT
-S'HA PERDUT un rellotge,
marca "Swatch", a l'Escampada de Sant Boi. T.: 618156312. (R11/6).
-S'HA PERDUT un a arracada d'or a Prats de Lluçanès (Reforma, Plaça Nova, OrienL). T.: 93 856 01 66. (R09/10).
ES BUSCA
-ES BUSCA petit apartament per llogar, a Sant Quirze de Besora, per vacances.T.: 93 218 48 69. (R10/3).
-ES BUSCA casa al Lluçanès. T.:606 312 910. (Roo/8).
S'HA TROBAT
-S'HAN TROBAT unes ulleres graduades a la parada de l'autobús de Prats de Lluçanès. T.: 93 856 01 OO. (R09/13).
-S'HAN TROBAT unes claus amb un clauer platejat. T.: 93 856 01 OO. (R09/12).
-S'HAN TROBAT unes de cotxe, a Prats de Lluçanès, amb un clauer "Pau Giró". T.: 93 856 01 OO. (R09/11).
-S'HAN TROBAT unes claus a Prats de Lluçanès, la nit d ela revetll a de Sant Isidre. T.: 9385601 OO. (R06/5).
-S'HA TROBAT un clauer de roba, amb claus, a Sant Bartomeu del Grau. T.: 93743 01 94. (R05/13).
ES REGALA
-REGALO plaques d'Uralita (30 planxes de 2m x 1,1Om). T.: 93 888 05 72-660 73 0629 (a partir de les 9 del vespre). (R07/7).
-REGALEM gatons -perquè els cuidin-. T.: 606 23 30 70. (R07/6).
-ES REGALEN 3 gossets "Jonsay", d'1 mes, molt macos. T.: 93 813 90 03. (Masia del Pilar, de Sant Feliu Sasserra). (R11/6).
La
natació assumeix el protagonisme
esportiu Olost, Prats de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra
celebren les seves "hores" de natació
Llu�anès.- Prats Sant Feliu van celebrar el cap de setmana del 30 31 de juliol les habituals hores de natacio. El divendres van tenir lloc les de Prats, que com ja fa uns anys, es neden sis hores seguides dins el marc de la programacio de la Fira de Sant Jaume. Una gran participacio es la nota mes destacable de la jornada, ja que de 36 carrers disponibles, 35 varen estar ocupats de les vuit del vespre a les dues de la matinada. Els equips optaven a dos premis: un pel grup que nedava mes metres durant totes les sis hores un altre pel que feia mes metres en una hora. Tres combinats van nedar totes les hores completes (C.N. Sallent, Tuixi tu no, i C.Esportiu Tanga) el premi -2kg de botifarra) va ser pel Club Natacio Sallent,
que va nedar 24.800m. Pel que fa al premi a l'equip que va fer mes metres (tambe 2kg de botifarra) en una hora va ser pels pradencs 'Tuixi tu no', del CN Prats, que van fer 5.075 metres.
Dissabte dia 31 va ser el torn de les Dotze hores de natacio de Sant Feliu. Aquestes van començar a les 9 del mati quan Pau Riba va inaugurarIes fent la primera piscina (el Pau te 6 anys i es el nen mes petit de Sant Feliu capaç de travessar-la sol). Un total de set equips van nedar dues hores cadascun durant la jornada. Tots els participants rebien una samarreta per haver pres part a les 12 hares els tres equips que aconseguien fer mes piscines tenien trofeu i medalles. El primer trofeu va ser per tercer any
consecutiu pels nedadors del CN Prats, que van fer 322 piscines; el segon premi se'l va emportar un equip de jovent de Sant Feliu fent 264 piscines; i el tercer premi va ser per les supernenes, que van completar 152 metres. finalment, el diumenge dia 8 d'agost van celebrar-se les sis hores de natacio d'Olost, essent un dels primers actes de la Festa Major d'aquest any. El gran nivell de partielpacio la important afluencia de gent a les piscines municipal varen ser tambe les notes mes destacades de la jornada, en la que es va proclamar campia un grup de gent d'Olost mateix, aconseguint completar cent nou piscines, quatre mes que els segons classificats, membres del CN Prats. I.P.
Arià Vidal al Campionat de Catalunya de natació
Prals de Llu�anès.- El nedador pradenc Arià Vidal, pertanyent al CN Manresa, va participar al Campionat de Catalunya celebrat entre els dies 27 31 de juliol a Reus (Baix Camp).
Vidal va prendre part a la prova de 1 00 metres esquena aconseguint la dissetena posició de la categoria infantil, amb un temps d'un minut tretze segons. A més, va participar en el relleu 4x100 estils, quedant el seu equip vuitè de la general i fent el rècord del club amb un temps de quatre minuts trenta-cinc segons. I.P.
Juliol actiu per al C. Natació Prats
Prats de Llu�anes." El dissabte dia 24 de juliol a la tarda va tenir lloc a Sallent (Bages) la final del torneig del Bages de natació amb la participacio de nedadors de Prats de Lluçanès, Sant Vicenç de Castellet, Artés, Moià, Navàs i Sallent. En aquesta final cal destacar els primers llocs de la categoria D de Sergi Noguera, en 50 metres lliures i 50m papallona, el de Natàlia Peraire en 50m esquena. A la categoria E, destaca el primer lloc de Lluís Muntadas en 1 DOm esquena, el de Xavier Serrat en 1 DOm papallona. La classificació final per clubs va ser de primer a sisè pel següent ordre: CN St Vicenç, CN Sallent, CN Navàs, CN
Membrado es homenatjat per la seva gent.· El pilot de l'equip oficial Renault de Catalunya actual Campio de Catalunya de Ral·lis, 1'0lostenc Josep M. Membrado, va rebre dissabte passat, despres del pregó de la Festa Major, un homenatge dels veïns del seu poble. El reconeixement ve motivat per les últimes bones temporades realitzades pel pilot del Clio Super 1600, sobretot la de l'any passat en què es va proclamar campió de Catalunya. L'Ajuntament d'Olost,
Prats, CN Artés i CN Moià. Per altra banda, el diumenge dia 25 de juliol nedadors del club van participar a la travessia de l'Estartit, com ja és habitual. El punt de sortida és a les Illes Medes el d'arribada al port de la població que dóna el nom a la travessa. En total, els 425 participants havien de completar 1.500 metres. Els pradencs que van prendre-hi part foren, en categoria júnior, Arià Vidal (5), Lluís Muntades (15), Sergi Noguera (16), Xavier Serrat (19), David Batriu (21) Marc Bubé (24); en categoria de veterans, Rosa Colomer (9), Josep Borralleras (12), Montse Borralleras (12) Maria Rocadembosch (19). Red.
que feia força temps que tenia la intenció d'homenatjar Membrado, va entregar-li, de mans del regidor d'esports, Òscar Pitarch, una placa commemorativa. Pitarch, durant l'acte, va reconèixer públicament els mèrits de l'actual campió de Catalunya de Ral·lis va agrair-li el fet de portar el nom d'Olost arreu del país. Membrado, visiblement emocionat, va mostrar el seu agraiment envers el seu equip, els familiars amics que fan possible els èxits. I.P.
Participativa tarda
de motor a Olost
01051." Dins el marc de la festa major 2004, el dissabte dia 14, després de la baixada de carretons, va tenir lloc al camp de futbol vell una concorreguda tarda de motor. Un nombre important de gent de tota la comarca s'hi va acostar per veure a correr vint-i-quatre motos, vuit quads, setze cotxes, dos speedcars vuit motos conduïdes per nens d'entre cinc deu anys. Les mànigues que es van anar succeint van ser totes molt interessants gràcies a l'elevada participació, però segurament el que va despertar més emocions espectacle van ser els cotxes, per la igualtat topades que anaven patint. La cita era de caire purament festiu, ja que no es valorava en cap moment els temps aconseguits ni les classificacions, sinó l'espectacle i el bon ambient. Cal dir que tots els participants (a més del public assistent) eren majoritàriament d'Olost d'altres pobles de la comarca o lligats a ells, fet que demostra la gran afició de la nostra terra cap al món del motor.I.P.
1r CAMPUS DE PATINATGE ARTíSTIC PRATS DE LLUÇANÈS.SETEMBRE 2004
Dies: 6, 7, 8, 9 i 10 de setembre.
Horaris. Matins de 10 a 1 i tardes de 4 a 8
Lloc. Poliesportiu de Prats de Lluçanès, escenari del Pavelló, pista de l'lES Castell de Quer i piscina
-Més tots els entrenadors i monitors que hi vulguin participar Edats. A partir de 6 anys, està obert a tothom, tant si són patinadors del club com si no, tant si són de Prats de Lluçanès com de la comarca com de fora de la comarca. Cal un mínim de 20 patinadors perquè es realitzi el campus. Preus. -Sense dinar 100 euros, aproximadament -Amb dinar 120 euros, aproximadament
Del Lluçanès als cims d'Europa
La penya Blaugrana del Lluçanès, en el seu habitual viatge pels països Europeus, s'ha desplaçat aquest anys als Dolomites, als Alps i als llacs austríacs, des d'on es contemplen panoràmiques realment espectaculars. És difícil d'explicar totes aquelles meravelles de la natura, ja que la realitat supera la imaginació millor dotada. En determinats moments, dóna la sensació que s'està més a prop del cel que de la terra, especialment, quan des de la cabina dels telefèrics escales altituds superiors als 3.200 metres. D'aquests i similars en vàrem fer més d'un. Els llacs austríacs, especialment el Sankt Wolgang -que vàrem recórrer amb un petit vaixell durant uns quaranta minuts-quasi no es pot descriure la seva panoràmica, ja que tots els qualificatius que podríem atorgar-li es quedarien curts.
També vàrem visitar les ciutats de Torí, Salsburg, Insbruk, Cortina d'Ampezzo i Marsella, i un nombre de petites poblacions dels Dolomites i del Tirol, amb les seves cases adornades amb flors que, per la seva gran quantitat, algú creia que eren artíflcials, ja que dubtava que fos possible aital quantitat de flors. varen ser nou dies molt intensos,
donat que entre el que hi havia programat i el que de propina l'agència Serrat ens va afegir, no hi va haver temps per a l'avorriment.
Vàrem pujar al mirador de "Francisco José", des d'on es pot contemplar una panoràmica espectacular, i a Cortina d'Ampezzo vàrem dinar al restaurant on el campió del món de motociclisme, Valentina Rossi, acudeix, sempre que les obligacions professionals li ho permeten, per menjar els menús que s'hi preparen, que li agraden tant, que ha convertit el cui-
ner en el seu particular.
A Brescia, el Manel ens va oferir el clàssic show de cada any i la vetllada va ser llarga i agradable. Ja de retorn cap a casa, el desig compartit per part de tots que l'any vinent sigui també possible continuar amb aquestes excursions.
Av. Pau Casa/s, 54· Prats de Lluçanès T.: 93 850 82 44
Roba de texà Jove-Home-Dona i cemplements
Mn. Josep Valls, S (Mercat)
Atenció personal a les persones grans, malalts i disminuïts:Higiene/lransferències/ Passeig mobililals/Conlrol d'alimenlació medicaments/Acompanyamenls
