Esports: David Besora, Isaac Peraire. fotografia: Teresa Para redo.
Notícies: Roser Reixach. (orresponsals: Aina Arboix (Olost), Jordi Pujol (St. Agustí de lluçanès), Queralt Capellas i Cristina Torras (Sf. Feliu Sasserra), Gerard Verdaguer (Perafita), Xavier Crespiera (la Torre d'Oristà), Marta Giravent (Sant Boi de lluçanès), lluís Bosoms i Francesc Pardo (Alpens), Montserrat Vila (Santa Creu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès), Estela lopez (Sobremunt), Marta Faja (Oristà), Montse Surinyach (lluçà), Xavier Barniol (Stó. Eulàlia de Puig-oriol).
Publicitat: M. Àngels Perereda.
Edita: Solc, música i tradició al lluçanès
Imprimeix: winlhnrd gràfics S.l. (Moià)
Dipòsit Legal: 8-31.541-2001
Maior, 51, baixos
08513-Prats de Lluçanès
T.: 93 850 82 81
F.: 93 850 82 81
correu-e: solc@pangea.org web:www.solc.ca
febrer-04
Divendres, 6
Prots de Uucanès.- Cloenda de l'exposició del XX Concurs de pintura ràpida ''Vila de Prats". Cal Bach.
Sagàs (Berguedà).- Jornada commemorativa del número X de la revista de música cultura popular dels Països Catalans, Caramella. Organitza, Solc, Tramús i Carrutxa.
Dissabte,7
Perafita.- Dies 7 8, exposició d'aquarel·les de Pere Colell i Serra, a la sala "el Niu". Dissabte, de 5 a 7 de la tarda, diumenge, de 12 a 2 del migdia.
Prots de Uucanès. - Acte de presentació del llibre "Història de la divisió
comarcal", a càrrec de Jesús Burgueño, autor i professor de geografia de la Universitat de Ueida. A 2/4 de 10 del vespre, a la Sala de Cal Bach. Organitza, plataforma "El Uuçanès és comarca".
Prots de Uuamès.- Dies 7 8, exposicio sobre "els retaules de Sant Boi de Uuçanès". Sala de Cal Bach. Dissabte, de 5 a 8 de la tarda, i diumenge, d'11 a 2 del matí de 5 a 8 de la tarda. Organitza, Parròquies del Uuçanès.
Diumenge, 8
Masella (Cerdanya).- Inici del curs d'esquí organitzat pel Club Esquí Uuçanès, els dies 8, 15, 22 i 29.
Dimeaes,11
Santa Eulàlia de Puig-oriol.Educació en valors.
Escola de pares mares. Cicle de conferències. "Relacions interpersonals. Baralles i gelos (2a sessió)", a càrrec de Núria Ribera. A les 8 del vespre. Organitza, Consorci per a la Promoció dels Municipis del Uuçanès.
Dissabte, 14
Oristà.- Ball de Camestoltes, amb Carles Xandri. A les 10 de la nit, a Ca l'Antònia. Organitza, la Tertúlia.
Diumenge, 15
Sant FerIU Sasserra. - Banc de sang. De 10del matí a2/4 de 2 del migdia. AI centre social "l'Ateneu".
Dijous,20
Sant Feliu Sasserra.- Dijous llarder. Berenar al Casal d'avis. Organitza, centre social "l'Ateneu".
Senyora, de 69 anys, educada dinàmica, desitja amistat amb senyor d'entre 65 i 70 anys, que sigui culte, amant del ball i de viatjar.
Telèfon: 00 37 635 41 14
Senyora seriosa, casolana, de bon cor, catalana, de 67 anys, molt juvenil, té interès a conèixer senyor formal. Sóc vídua estic sola. Si tens les mateixes característiques, cotxe, podríem acompanyar-nos a compartir algunes excursions.
Telèfons: 977 79 36 60 - 00 37 682 14 51
CÒMIC SOBRE PEROT ROCAGUINARDA. Oriol Garcia i 'Quera és l'autor del còmic Rocaguinarda, un llibre que relata les aventures del famós bandoler d'Oristà les lluites entre els bàndols de nyerros cadells al s.xVII. Editat per CIM edicions, el volum reculli els diferents fragments que aparegueren a la revista Cavall Fort entre els números 917 i 926. A part del còmic, hi ha una breu ressenya del personatge dos itineraris dels llocs per on es movia habitualment el bandoler: els voltants d'Oristà Taradell. Precisament va ser en aquest darrer lloc on fa uns dies es va fer la presentació del llibre amb la presència de l'autor i de l'historiador Antoni Pladevall que va assessorar alguns aspectes de la narració. R.R.
SANT BARTOMEU DEL GRAU AL PROGRAMA TELEVISIU COSES QUE PASSEN. El divendres dia 23, Sant Bartomeu del Grau va ser present en el programa de Josep Cuní Coses que passen. El tema tractat en l'emissió era sobre el tancament d'empreses, sobretot les que es traslladen a altres països, Encara que el cas de Sant Bartomeu no era per aquestes darreres circumstàncies, sí que es va parlar de la problemàtica que suposava per algunes poblacions el fet de tancar una empresa on hi treballen un gran nombre de treballadors. En directe hi van intervenir l'alcalde, Miquel Colomer, i també tres ex-treballdors de l'empresa que van exposar la seva situació personal després del tancament. A part hi va haver un minireportage des d'un bar de la població on alguns veïns parlaven entre ells de la seva visió sobre el tancament de l'empresa. R.R.
En el marc deis actes de la Candelera
Presentació del llibre sobre el ball parlat de Perafita
Perafita.- Dins el actes de la Candelera, al local del Niu, es va fer la presentació la setmana passada del llibre Serrallonga, Déu vos guard, que porta com a subtítol Història, cultura i tradició del bandoler
Joan Sala, àlies Serralonga. El ball parlat de Perafita ( Lluçanès, s.xVIII). Coordinat des del Centre d'Estudis del Lluçanès, l'acte va comptar amb la presència dels autors d'aquest estudi: Montserrat Garrich, Lenke Kovács, Francesc Massip Xavier Torras, els quals van fer un repàs al minuciós treball realitzat per cadascú tenint en compte les seves respectives especialitats: l'anàlisi històrica, el teatre de carrer i la coreografia. L'alcalde de Perafita, Ramon Casals, Pere Mestre, aquest darrer en representacló del CELL, també van intervenir explicant la importància d'aquesta edició.
El ball parlat, una representació teatral on s'estableix un diàleg entre el conegut Serrallonga i una colla de bandolers, va ser un tipus d'espectacle molt popular fins a mitjans del s.XIX a les terres de
parla catalana es caracteritzava perquè la seva transmissió es feia oralment i perquè el paper de dones sempre era encarnat per homes. Per diferents motius, aquestes representacions van desaparèixer, però en els darrers anys del s.XX es van tornar a recuperar els de Vilafranca del Penedès, Vilanova la Geltrú, Tarragona Torredembarra. El de Perafita, trobat enmig d'uns documents de l'arxiu particular de la casa el Prat, de Sant Agustí de Lluçanès, sembla ser de moment el més antic, ja que està datat entre 1750i 1755, segons �s estudiosos que hi han intervingut, només consta d'una tercera part de la versió completa. Per
aquest motiu es va decidir agafar la versió de Campdevànol, que és molt semblant a la de Perafita, i ara s'ha presentat un text complet afegint-hi els textos d'aquesta altra població. Tots els autors de l'estudi van valer destacar que a part de l'interès de trabarse el document, el que ara importava era la possibilitat de donar-li vida altra vegada, i en aquest sentit van animar la gent de Perafita, que degudament assessorats s'animessin a dur-lo altra vegada a escena. En aquest sentit Montserrat Garrich fa en el llibre una proposta de reconstrucció de la coreografia, tenint com a escenari de representació la plaça de l'església. R.R.
"Avui, ningú s'ha de veure obligat a pagar conductes per estar més ben atès".
Miquel Casadevall Ginestet. Metge. Director i coordinador de l'ABS del Llucanès
L'Àrea Bàsica de Salut del Lluçanès, a l'empara de l'Institut Català de la Salut (ICS) es va inaugurar el maig del 99. Està formada per una part dels municipis del Lluçanès compta amb un equip d'atenció primària que està al càrrec de l'atenció sanitària de la població. A diferència de les ABS normals que tenen un sol Centre d'Atenció Primària, (CAP), aquesta en té tres estan ubicats a Sant Bartomeu del Grau, Olost Prats de Lluçanès, per això s'anomena àrea tricàpita. Miquel Casadevall Ginestet, metge titular de Sant Bartomeu del Grau, n'és el director i coordinador des de la seva posada en funcionament. Llicenciat en medicina l'any 1979, va entrar a la Seguretat Social com a metge de Sant Bartomeu l'any 80. També forma part de l'equip de direcció d'atenció primària d'Osona (ICS) imparteix l'assignatura d"'Educació per a la Salut" als alumnes de Magisteri de la UV. En aquest moments comparteix la coordinació de l'ABS amb la Lurdes Borralleras, l'adjunta d'infermeria.
- Perquè es va optar per aquest triple CAP?
-A l'hora de fer l'ABS no es veia clar on ubicar el CAP: per nombre d'habitants tocava a Prats, però territorialment no era el millor lloc. Olost era l'altre candidat, però Prats tampoc ho veia bé es va optar'pels tres centres amb els seus consultoris satèl·lits: Sant Bartomeu del Grau amb Perafita; Olost amb Oristà, la Torre d'Oristà Santa Creu de Jutglars; Prats de Lluçanès amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. Els edificis són de propietat municipal en conveni amb l'ICS i algunes coses les gestiona directament l'ajuntament altres l'ICS a través de l'equip.
-Però no tots els pobles del Lluçanès depenen d'aquesta ABS
- És degut a la divisió territorial que es va aplicar a l'hora de fer les ABS. Però actualment ha perdut importància perquè des que hi ha lliure elecció de metge es pot escollir un metge assignat de qualsevol lloc de Catalunya.
-Quins serveis ofereix l'ABS Lluçanès?
-Atenció a la pròpia consulta amb medicina ,general de família, pediatria, infermeria, odontologia, llevadora i treballadora social.
Dintre de la infermeria hi englobaríem les cures, els, injectables, les vacunacions, controls de tensió arterial, de diabetis, etc Una part important de la feina és l'atenció domiciliària amb el metge a la infermera. Als pobles satèl·lits s'hi va uns dies determinats de la setmana no es fa la visita programada per falta d'auxiliar administratiu, però els serveis són bàsicament els mateixos a excepció de les
extraccions de sang que hi van al seu CAP, l'odontologia que només es fa a Prats.
-Què va suposar per als professionals la seva posada en funcionament?
- Passar de ser quatre metges dues infermeres a disposar de molts més professionals serveis, a més de quatre auxiliars administratius que ens faciliten els mecanismes per fer històries clíniques, demanar hora altres tasques que fins aquells moments era el propi metge qui havia de fer. El metge i la infermera van deixar d'estar pendents dels pacients les 24 hores del dia es van organitzar torns amb els diferents equips per fer l'atenció continuada que és aquella que es fa fora de l'horari. En el cas d'aquí vol dir fer una guàrdia a la setmana un cap de setmana cada cinc.
-
En què es podria diferenciar una ABS d'un medi rural a la d'una ciutat com Vic?
- A Vic ,el fet d'estar tots els professionals en un sol centre fa que l'usuari pugui escollir un horari més ampli. Els serveis especialitzats són més a prop i el metge ha de fer menys atenció continuada degut que hi ha molts més professionals un hospital que aglutina totes les urgències. Als pobles més llunyans hem de ser més autònoms.
-Teniu mancances d'infraestructures o equipaments?
-
És una ABS relativament nova els consultoris estan força bé. Prats té el consultori més vell és on caldrien més reformes però ja s'ha parlat amb l'ajuntament. A nivell d'aparells està ben dotada; a Prats no hi havia desfibril·ladors per reanimar les aturades cardíaques ara n'estan arribantTambé estem pendents d'una campanya per dotar-ne de portàtils a tots els centres. S'estan acabant d'informatitzar els centres ja comencem a utilitzar un nou programa que ens permetrà portar tot el registre d'atenció de l'usuari amb tots els avantatges que això comporta. La
mancança més gran és la distància a l'hora de demanar una ambulància.
-Seria possible gestionar-ne una des de l'ABS?
- És una de les coses que la nova Consellera ha dit que volia canviar, però en aquests moments tot el transport sanitari de Catalunya està centralitzat quan volem demanar una ambulància tot Catalunya hem de trucar al 061, al Servei d'Emergències Mèdiques. A Sant Bartomeu per proximitat, hi truquem pugen les de Vic, però per la banda de Prats sort tenim dels bombers. A vegades el que es fa és començar el trasllat amb la dels bombers si és un cas molt greu es demana una ambulància del SEM quan es troben, els metges del SEM poden començar a atendre l'usuari dins l'ambulància.
- Quina és la principal dificultat dels professionals d'aquí?
-La de tot arreu, la pressió assistencial, sobretot en èpoques d'epidèmia a grips que es pot anar molt de bòlit. Ara, el pitjor de la nostra feina és haver de fer molts quilòmetres. És una ABS que per habitants és molt petita però molt gran en territori casar les dues coses és molt difícil. També la poca cobertura de la telefonia mòbil fa que a vegades en alguns desplaçaments ens jugui males passades.
-L'usuari pot arribar a sentir-se desemparat?
-D'urgències vitals per sort n'hi ha molt poques però si es dóna el cas l'usuari es pot trobar tan ben assistit com a qualsevol ABS a no ser que es tingui l'hospital al costat de casa. Ara, aquesta sensació de desemparament evidentment la pot tenir més un usuari de Prats que un de Vic però procurem estar sempre localitzables.
-Encara existeixen les "conductes"?
-Sobre el paper no existeixen nohi ha ningú que s'haigi d'aconductar amb cap metge. Amb els serveis que ofereix l'ABS ningú s'ha de veure obligat ni pot pensar que si paga una conducta estarà més ben atès que un altre. L'assistència mèdica s'ha universalitzat de tal manera que qualsevol persona que resideixi aquí té dret a assistència sense pagar res a ningú.
-Com anem de grips aquest hivern?
-Ha estat un any que Déu n'hi do, sobretot novembre i desembre, ara sembla que comença a millorar.
Glòria
GRAN VARIETAT D'ACTES A LA FESTA MAJOR DE PRATS. Un concert de jazz, un espectacle de dansa l'obertura del pali-pub són algunes de les novetats destacades de la recentment celebrada festa major en honor a Sant Vicenç. Com és habitual, la Trenacadansa va centrar les activitats del dia 22, en un acte on el nou consistori va decidir treure la tarima d'autoritats que cada any presidia aquesta
ballada, i en el seu lloc es va muntar un entarimat per als músics. Del mateix dia cal assenyalar també el concert, el ball de gala la serenata, tot ·amb l'orquestra Maravella, i l'audició de sardanes amb l'Espontània del Lluçanès. Els més petits van tenir també el seu espai festiu amb la pintada d'un mural, un espectacle infantil i els jocs de Guixot de 8. A part, els actes esportius, el teatre, el patinatge i el concurs de pintura, van acabar d'arrodonir el llarg cap de setmana iniciat el dimecres a la nit. El poli-pub, obert fins a la matinada, va ser també un dels llocs més concorreguts, sense deixar de banda el concert de rock del pavelló municipal. A destacar a més el pregó que es va fer a cal Bach a càrrec de Ramon Minoves, escriptor mestre a diferents escoles del Lluçanès ja fa força anys, que va parlar sobre el sentit actual de la festa. També durant tots aquests dies es van poder visitar exposicions diverses, una de papallones, la del concurs de pintura ràpida una sobre Irlanda, complementada aquesta darrera amb una xerrada un concert de música. R.R.
Consulta d'osteopatia i medicina nClturista
Dr. Albert Serra i Navines
(Osteopatia M.R.N.O. - Dr. en naturopatia) T.: 629381997 - 93 856 06 74
Prats de Lluçanès
Depressió. Ansietat. Tractaments funcionals infantils i alteració de conducta. Tractaments d'anèmia.
Primera reunió celebrada a Sant Feliu Sasserra Moianès i Lluçanès treballaran junts per al
Sant Feliu Sasserra. - El passat dissabte, dia 31 de gener, es van reunir representants de diferents ajuntaments de les comarques del Moianès del Lluçanès, juntament amb membres de la plataforma "El Lluçanès és comarca", per posar les bases d'un treball coordinat que afavoreixi el reconeixement de les respectives comarques en un moment considerat clau per la majoria d'assistents a la reunió. AI llarg de la trobada es va valorar el punt en què es troben els respectius processos, i la importància de desenvolupar el procés per damunt d'interessos locals a de partits.
Josep M. Freixanet, alcalde d'Olost president del Consorci del Lluçanès, ha manifestat a la rella que la reunió "ha estat positiva perquè significa una voluntat de treballar conjuntament i d'aconseguir un compromís institucional que faci
Tots els llibres de Prats.i del Lluçanès. Us podem fer el llibre que vulgueu a mida.
Cal Siller, fem i venem llibres.
Ah! I també àlbums papers de qualitat fets a mà.
reconeixement comarcal
avançar decididament cap al reconeixement del fet comarcal". Un altre dels assistents a la reunió és Josep Monràs, alcalde de Moià, que s'ha mostrat molt satisfet de la trobada. Ha declarat a aquesta redacció que "els problemes d'ambdues comarques són els mateixos necessitem ajuda mútua". Ha remarcat la necessitat d'accelerar el procés, "entre maig juny s'hauria de poder presentar la documentació necessària a la Generalitat". Finalment, ha manifestat "la bona sintonia" existent entre els presents a la reunió. Per la seva banda, en representació de la plataforma "El Lluçanès és comarca", Ramon Soler es mostrà "satisfet per aquest pas i del fet que es comenci a concretar institucionalment el procés". Remarcà, en la línia de les altres declaracions, "que aquest procés ha d'estar per
damunt d'interessos particulars a de grup i que hi ha bona sintonia i disposició per avançar".
Els assistents s'emplaçaren per a una propera trobada, aquest cop al Moianès, el proper dissabte dia 21 de febrer.
Cal destacar el fet que el Moianès era una comarca proposada en l'anomenat "Informe Roca", mentre que el Lluçanès en quedava al marge, essent l'únic territori identificat amb el concepte de "subcomarca". Seguint processos diferents, ambdues han plantejat la necessitat del reconeixement comarcal i s'han mostrat com els únics territoris potencialment reconeguts en l'Informe amb una ferma voluntat de ser-ho. Amb anterioritat a aquesta trobada més institucional, la plataforma ja havia mantingut contactes en dues ocasions amb representants del Moianès per anar avançant en la línia de la col-laboració, Red.
Presentació del llibre "Història de la divisió comarcal"
Autor: Jesús Burgueño, professor de Geografia de la Universitat de Lleida
Puericultura
MAJOR, 44, bis T.: 93 8508192PRATS DE LLUÇANÈS
REBAIXES
40/0 DTE. EN ROBA EXTERIOR
30/0 DTE. EN GORROS
20/0 DTE. EN ROBA INTERIOR
CAL SILLER el. Major, 38
Prats de Lluçanès T. i F.: 938560111
Obert cada tarda i diumenge al matí
Dissabte, 7 de febrer, a les 21 :30 Cal Bach. Prats de Lluçanès
A debat la història i el futur de la divisió territorial i del reconeixement del Lluçanès
MOLTA PARTICIPACiÓ I FORÇA NOVETATS ALS ACTES DE lA CANDELERA 2004. 'El triomf de la carn' 'Gente Bien', dos sainets de Santiago Rusiñol, van engegar els actes. Les representacions, a càrrec del grup de teatre La Trebinella, varen aixecar molta expectació, ja que la majoria dels actors eren de Perafita els que no ho eren hi tenien una estreta relació. Després del teatre va tenir lloc el concert alternatiu, amb el grup de la comarca SMART 00, els IRA DIJOUS PAELLA, que es presentaven al Lluçanès. El nou projecte musical de Francesc Ribera 'Titot', acompanyat de músics també experimentats, va presentar un directe festiu i amb molta rumba catalana.
Deixant la biblioteca petita, és va fer una xerrada sobre la situació actual del català als Països Catalans, a càrrec del membre de la CAL Quim Soler. En finalitzar la xerrada es va obrir un debat interessant entre els assistents.
Com és tradició, el diumenge es va celebrar la missa solemne en honor a Sant Antoni, que va precedir la cercavila i la benedicció dels cavalls carruatges. Enguany, la cercavila comptava amb els gegants, grallers bastoners de Sant Bartomeu del Grau, una banda de cornetes i tambors de Reus. El plat fort de la festa va començar puntualment a les quatre de la tarda del diumenge: les grans curses de cavalls la V cursa de rucs. La nombrosa participació d'aquest any va contribuir a que l'assistència de públic també fos molt nombrosa, en combinació amb el bon temps, va fer que la tarda fos molt lluïda. La cursa infantil va tenir com a vencedora la Cristina Bonet, amb el cavall Wind de la quadra Bonet, a la d'aficionats va guanyar Joan Colomer, amb el cavall Libi de la quadra Sorribes, i el vencedor de la categoria de Pura-sangs, i guanyador absolut de la tarda, va ser Pep Fusté, amb el cavall Braveheart, de la quadra Costa-La Vall. El vencedor en la V cursa de rucs va ser Joan Molas, amb el ruc Fumet de la quadra Antonina Mujal.
Marc Riera - Roger Baig van ser els guanyadors del campionat de butifarra.G.V.
VEiNS DE SANTA CREU ES MOBILITZEN CONTRA LA GESTORA D'ORGÀNICS. Després d'una reunió amb l'alcalde del municipi d'Olost, Josep M. Freixanet, el regidor Antoni Font, que es va fer el dia 20 del mes de gener en la qual es va parlar de la
A.
Font en dirigeix el rodatge a Sant Boi de Lluçanès "L'Home del Sac" altera la vida del poble
Sant Boi de Lluçanès.- Cinc actors del grup local de teatre Sbluska participen en el rodatge. És tracta de Judith Pena que fa de mare del nen protaqonista, Josep Ma Masramon que interpreta l'home del sac, Enric Selva, de Capità Mosso d'Esquadra, Marc Parés, també Mosso d'Esquadra, Juanjo López com a pare del nen protagonista. Per a tots ells, era la primera vegada que rodaven un curtmetratge. A la majoria, del rodatge els ha sorprès tot. Enric Selva comentava "tot ha estat una sorpresa, tot haver fet teatre davant de molta gent no imposa tant que fer-ho davant d'una camera"; mentre que a la Judith li havia sorprès sobretot "les hores de feina que porta fer un curtmetratge". A tots els ha agradat l'experiència d'actuar davant de la càmera, tornarien a repetir, tot i així, "és molt diferent actuar en un teatre, aquí abans no agafen la toma bona, ho has de repetir moltes vegades, primer assajar i després rodar-ho, has de passar just per on t'ho marquen, ja que sinó, surts del pla has de tornar a repetir", comentava Josep Ma Masrarnon.
Però cap d'aquests actors santboiencs n'era el protagonista, aquest és un nen, que acompanyat d'una amiga, segueix l'home del sac però que al final descobreix que no és més que un pobre home del poble. Aquest nen l'interpreta David González, de set anys de Barcelona, és la primera vegada que roda un curtmetratge, i sobre el seu personatge "m'agrada molt, perquè vaig darrera l'home del sac és molt divertit". Aquesta opinió la comparteix amb la seva companya de rodatge, Mireia Roman, també de set anys de Barcelona, ella ínterpreta el paper de l'amiga del nen, també
preocupació que tenen els veïns amb les pudors que se senten, provinents de la planta de la Gestora d'Orgànics, que els fa viure permanentment pendents. Els veïns assistents es van mostrar disposats a fer més coses. Concretament, ara s'estan recollint signatures a diferents llocs per manifestar el rebuig a aquest tema.
M.V.
AJUTS DE LA CAIXA DE MANRESA A ESTUDIANTS LLUÇANESES. L'obra social de la Caixa de Manresa va donar a conèixer fa pocs dies els ajuts concedits a estudiants universitaris en un acte que es va fer al Museu de la Tècnica de Manresa, presidit pel conseller d'universitats, recerca societat de la informació, Carles Solà. Entre els 377 beneficiaris, dels 922 que
"m'agrada rodar perquè és divertit, però a vegades cansa una miqueta".
Aquesta pel·lícula, d'uns 20 minuts de durada, ens vol mostrar com "el nen deixa el món dels infants per passar al dels adults", comenta el director del film, Alfred Font, que és un jove barceloní que realitza aquest curmetratge com a projecte de final de carrera. Font té arrels al poble es coneix bé el poble en haver-hi passat diversos estius. Per això, li ya ser més fàcil a l'hora d'escriure el projecte, perquè ja ho feia pensant en el base de Sant Baldiri, el Roure de la Senyora, el camí de Sant Roc i la Plaça de les Faroles (que són els llocs on s'ha rodat). Font no és la primera vegada que fa de director en un curtmetratge, ja n'havia fet anteriorment però en vídeo digital que és més barat.
Aquest- curtmetragte és una producció del Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Aquest centre, després de fer una selecció dels sis millors alumnes del centre, un dels quals és Alfred Font, els subvenciona per realitzar el projecte. Aquest curtmetratge té un cost d'entre 12.000 15.000 euros, "però un curtmetratge et costa entre 30.000 - 36.000 euros, però al ser un projecte d'escola et surt més barat perquè s'aconsegueixen coses gratuïtes", comenta Alfred Font.
Per realitzar-lo Alfred Font ha necessitat un equip d'unes 35 persones, tots ells són els millors alumnes del Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, però no tots són de Catalunya, n'hi ha que provenen d'altres parts de l'Estat a d'altres països com Israel, Mèxic Veneçuela. Tot l'equip és va instal·lar al local del Centre durant els dies del rodatge.M.G.
ho van sol.licitar, hi ha Sílvia Espelt, de Sant Boi de Lluçanès, Cristina Seuva i Lurdes Oró, de Prats de Lluçanès, Irene Bertrans d'Oristà. Totes rebran un ajut de 675 euros, ja que van estar seleccionades tenint en compte el seu rendiment acadèmic, que enguany exigia un nota de 8 per als estudiants d'accés des de selectivitat i de 7'7 per a altres accessos.R.R.
EXPOSICiÓ I XERRADA SOBRE ELS
RETAULES DE SANT BOI. Fins al dia 8 de febrer es podrà visitar a la sala cal Bach de Prats de Lluçanès l'exposició Els retaules de l'església de Sant Boi de Lluçanès. En l'acte d'inauguració hi va haver una xerrada on van intervenir Mn. Felip Soldevila, Imma Verdaguer David Galí. Aquest darrer, del servei de patrimoni arquitectonic local de la Diputació, va explicar la formació del poble la construcció de l'església mentre que Mn. Soldevila va parlar dels vuit retaules, tot acompanyat amb material audiovisual preparat per I'lmma Verdaguer. També coincidint amb aquesta exposició, fa unes setmanes va aparèixer una reedició deillibre sobre els retaules on hi ha més fotografies infermació d'aquestes obres que en la seva totalitat permeten seguir l'evolució a Catalunya de l'art barroc al neoclàssic. R.R.
PRESENTACiÓ DE LES CAMPANYES DE LA TÒFONA I EL PORC. El col.lectiu
Osona cuina va presentar a la masia la Sala, de Sant Bartomeu del Grau, les campanyes gastronòmiques de la tòfona el porc, en un acte on hi van participar al voltant de cent persones. Aquesta activitat va servir també per celebrar el seu cinquè aniversari com a associació es va convidar els presents a una degustació de matança que van preparar els mateixos cuiners. Tots els establiments adherits a aquest col.lectiu, del qual formen part els Iluçanencs Àngel Pasqual, del restaurant Lluçanès, de Prats de Lluçanès, Toni Sala, del restaurant· Sala, d'Olost, oferiran plats amb tòfona fins el proper 15 de març, enguany nr destaca com a novetat la botifarra trufada. R.R.
MOR EL RECTOR DE MERLÈS I LA GUÀRDIA. Mn. Josep Noguera Espona, rector de les parròquies de Merlès la Guàrdia, va morir diumenge passat i va ser enterrat al cementiri de la Guàrdia. Nascut a la masia del Grau, al municipi de Lluçà,
Ara la bona gent del Lluçanès, dels quals molts són coneguts nostres. pensareu, ¿com és que aquesta colla d'irresponsables de. Sallent, va i els dóna per posar propaganda a la nostra revista? Doncs per la senzilla raó que hem pagat per fer-ho, i també per recordar-vos tots i cadascun dels actes que formaran part del Carnaval 2004 de Sallent. Ho sigui que ja ho sabeu, us reserveu les dates del 20 al 25 de febrer i a baixar a Sallent. Ara us direm un secret: hem parlat amb la gent que controla les carreteres, per tal que els dies assenyalats no hi hagi controls, o sigui que via lliure. Us recomanem el consum indiscriminat de tots els actes.
havia estudiat inicialment al seminari de Vic però posteriorment es va traslladar al de Solsona. Va exercir sempre al bisbat de Solsona, a les parròquies de Llobera, Sant Corneli i l'Ametlla de Merola entre altres, i quan estava de rector a la Guàrdia va passar a ser-ho també de Merlès al morir el titular d'aquesta. A part havia donat classes de religió a les dues escoles de Prats de Lluçanès durant alguns anys i en els darrers mesos col.laborava amb la residència Nostra Senyora de Lurdes també a la parròquia de Prats. R.R.
EL CANTAUTOR OLOSTENC XEVI COMAS INICIA UN SEGUIT D'ACTUACIONS. Xevi Comas actuarà en un cicle de concerts acústics del bar Xamfrà el dijous 29 de gener a les deu de la nit al Bar l'Indià divendres 6 de febrer, també a les 10 de la nit. Xevi Comas, alternarà temes propis amb algunes adaptacions de poemes d'escriptors com Rúben Daria, Carmen Martín Gaite,
Mario Benedetti i Josep Ma Fonollosa. Pròximament, té previstes diferents actuacions pendents en locals de Vic, Granollers Barcelona. A.A.
COMENCEN LES OBRES DEL POLíGON. El passat dijous 22 de gener, l'Empresa Excaver SA va iniciar les obres del polígon industrial d'Olost, "Quintar del Coll del Ram", que tindrà un total de 27.000 metres quadrats de sòl urbanitzable. A.A.
SANT ANTONI A LA TORRE. El dia 17 de gener es van celebrar els actes amb motiu d'aquesta diada de festa local. Un esmorzar un ball van ser els elements que van farcir la jornada. X.C.
SANT SEBASTIÀ A ORISTÀ. El 20 de gener es va celebrar la festa de Sant Sebastià, amb la processó fins a la capella. Hi va participar força gent tot i ser un dia feiner. El dinar es farà el dia 2 de maig. M.F.
2D:3Dh Arribada
21:DOk aatifarrada
01 :00. cercalasques (llitja 1a!
Ha (Assemblea de
17:0Dh Espatarr8lll de disfresses plç. PilL 22:DO� Sopar de Iarans Drqllll!Slra La Havana Alenltddaa.. f!.tO'IIITMtsf:O"JgaAmaeeu
22:30� Teatre L'As mata el rei AlelJloldao. Erlballet> œba de Manl!lll
20:30" Enterrament da la sanina PIç. verdura. a c.nlillaaciú Ball 8mb la banda del drac Plç. Pa.
BILA FEINA I EL TEMPS
Demandes
• (RF/1-941 ES BUSCA XOFER
Preferentment del Lluçanès. (arnet B-1
Raó: 938831515
• (RF/l-92) ES BUSQUEN 2 TREBALLADORS PER A GRANJA DE TRUGES
Es valorarà experiència
Raó: 659 43 09 83 (de 9 a 3)
Ofertes
• (RF/2-921 NOIA DE 20 ANYS
s'ofereix per fer de cangur els caps de setmana.
Raó: 606 77 45 79
• (RF/2-891 SENYORA
s'ofereix per rentar i planxar roba.
Raó: 93 857 81 41
El temps que ha
• (RF/1-891 CUINER per treballar prop de Prats de Lluçanès. Experiència
Raó: 93 856 00 68
El Lluçanès compta de nou amb una cobla
L'Espontània del Lluçanès es va presentar per la Festa Major de Prats
Prats de Lluçanès.-EI passat dia 2 de gener, dins els actes de la Festa Major de Prats de Lluçanès, l'Espontània del Lluçanès es va presentar oficialment oferint una audició de sardanes al pavelló municipal d'aquesta localitat. Els intèrprets, la majoria estudiants de música d'una mitjana d'edat de vint anys, formen part també actualment d'altres agrupacions musicals de les comarques veïnes, és per aquest motiu que la continuïtat d'aquesta formació no està del tot assegurada.
L'Espontània del Lluçanès està formada per Tarek Traboulsi, flabiol i tamborí, Josep Vilaró Heribert Grifell, tibles, Arnau Cirera i Marçal Roca, tenores, David Batriu Roger Ribó, trompetes, Anna Vilaró, trombó, Míriam Masramon Valentí
Soler, fiscorn, Josep Cirera, contrabaix. D'aquests, cal destacar la presència de Marçal Roca i Josep Cirera, que ja havien format part de l'antiga cobla-orquestra Lira, desapareguda l'any 1965. De la resta, tres toquen a la Principal de Berga: Josep' Vilaró, Arnau Cirera Míriam Masramon. A la Genisenca, de Taradell, hi ha l'Heribert Grifell, a la Ciutat de Manresa, el Valentí Soler, als Bofills de Torelló, on s'hi incorporarà properament l'Anna Vilaró, hi ha el Roger Ribó. Per altra part, el Marçal Roca fa sovint substitucions a diverses
cobles de diferents punts de la geografia catalana.
El més veterà de tots és Josep Cirera, de 79 anys, que ja des de la seva joventut ha participat en la majoria d'esdeveniments musicals de Prats, primer de la mà del seu pare Cinto Cirera. L'any 2000 va deixar de dirigir la Trencadansa, una tasca que va iniciar el 1966, i va deixar pas al seu nét, Arnau, que actualment segueix els estudis de tenora amb Jordi Paulí. Josep Cirera feia molt temps que insistia en la idea de crear una cobla veient el planter de músics que darrerament havien sorgit a la comarca, i finalment va veure realitzat el seu somni, quan un mes mig abans de Sant Vicenç van començar els assajos amb els músics. Tots reconeixen però que tot aquest temps no ha estat fàcil, pels nombrosos compromisos adquirits a diferents formacions, però el resultat final ha estat prou satisfactori per animar-se a tirar endavant aquesta iniciativa d'una manera
HERBODIETÈTICA LLUÇANÈS
Escoles, 5 - T.: 93 856 06 74 - Prats de Lluçanès
-Herboristeria -Aliments infantils
-Dietètica -Alim. per a celíacs
-Aliments biològics -Cosmètica natural
-Productes per a -Arornateràpia esportistes -Flors de Bach
que en aquests moments està encara per concretar. El dia de la presentació, amb una actuació precedida d'un concert de l'orquestra Maravella, l'Espontània del Lluçanès es va estrenar amb sis sardanes d'estil manresà, anomenades així perquè tenen set tirades en lloc de les deu habituals. Després dels primers compassos de la primera sardana, la formació va rebre una emotiva ovació per part del nombrós públic assistent, el qual va poder gaudir d'una vetllada de notable qualitat interpretativa amb aquests joves músics de la comarca. En aquest primer concert l'Espontània va interpretar Camí d'aplec, de Miquel Tudela, Una sardana, de Josep M.Tarridas, Cantant per les muntanyes, de Josep Vicenç Xaxo, Ciutats amigues, de Carles Rovira, Petit Ernest, de Pere Mercader, Saltirona, de Josep Auferil. Roser Reixach
ELS PRECEDENTS ALLLARG
ANTENES D'OCUPACIÓ
Necessites professionals per a /a teva empresa? Nosa/tres t'oferim de manera gratuïta perfils adequats a les teves necessitats.
DEL SEGLE XX. lo darrera reble que hi hagué ol lluçanès, la Lira, que lambé era una formació orqueslral, desaparegué l'any 1965. A parlir d'aqueslo dala, molts dels músics que en formaren parI seguiren parlicipanl en esdevenimenls musicals diversos, fins I'a(tualilat, la majoria han interprelol en un moment o altre el Contrapàs de Prals, han acompanyat els gegonls o has desfilal en cerœviles diverses. la robla-orquesírn Lira va nèixer ols voltanls del 1947, quan un grup de músics pradencs compraren instrumenls de cobla, un fel que els obligà a seguir unes inlenses dosses per poderse presenlor en públic. lo formoció inicial eslava inlegrado per Cinlo Cirera, Josep Cirera, Marlí Crispí, Genís Faura, Roman Vilose(a, lluís Boalella, Ramon Teixidor, Marçal Roca, Josep Botriu, Alfons Ballús Vicenç Bigues. També més endavant, quan le direcció reœiqué en Josep Cirera, hi participaren Joan Vilolto i Joan Obradors. Cap ol 1960, la Lira va ser uno de les orquestres més sollidtades de la remorœ feien bolls de festa major, concerts oudidons de sordones. Abans d'aqueste formació, hi hagué unes altres agrupacions musicals fruil d'uno llarga Iraje(lòrio inidada semblo ser tnp a miljons del s.XIX amb l'orquestro del Magrel més endevanI els lIuïsos. A inids del s. XX es creà l'orqueslra de Prals o els Prugrans, que als anys 20 agafà el nom d'orquestro Unió Pradenca, menlre que a la dèceda deis 30 fou (anegudo com la Prindpal del lluçanès. Va ser a començomenls del segle XX que ja hi enlraren Cinla Cirera, Genís Faura i Ramon Vialse(a, i ja després, Josep Cirera Marlí Crispí, Iols ells embrió del que serio posleriormenlla œbla-orquesnu Lira R.R.
Un Govern catalanista i d'esquerres
Seria interessant que la major part de la gent podés llegir el Programa de Govern que varen signar els tres partits que for, men el Govern de la Generalitat per donar-se compte dels profunds canvis que ens esperen els propers anys. Com tot programa, cal esperar uns mesos per començar-lo a valorar i criticar. Alguns de fet sense conèixer-lo ja el critiquen fins i tot li fan dir coses que no hi figuren. Però és normal, són molts anys de Govern d'un sol partit i ens havíem acostumat a seguir un ritme que ara canviarà radicalment. I és cert que d'entrada s'han incomplert alguns compromisos. Per exemple el de la presència de dones en el Consell Executiu. No s'ha arribat al 50% desitjat, com tampoc s'hi ha arribat en altres àmbits del Govern. Caldrà esperar uns anys perquè realment aquests percentatges siguin els que haurien de ser.
És lògic també veure alguns problemes d'encaix entre Conselleries que estaven repartides d'una altra manera. Mai un Decret soluciona un problema, simplement posa les bases per posar-hi solució. El que sí es pot dir és que en ben poques setmanes s'ha avançat molt en el camí de la coordinació entre Departaments en ordenar internament els propis serveis. En això cal dir que CiU va ser un desastre d'organització coordinació.
Per no tenir maldecaps era habitual deixar passar els anys sense reordenar reorganitzar departaments que funcionaven d'una manera totalment anàrquica i fora de la realitat. Era lògic tenir decisions comportaments diferents ,davant de problemes semblants. Simplement la coordinació era pràcticament inexistent.
Ara toca posar ordre, primer i després començar a prendre decisions, començant per les de més prioritat. I en tots els àmbits hi ha una llarga llista d'espera. Només cal pensar que
Diàleg, per la pau
i la llibertat dels pobles
abans era normal fer esperar 6 07 mesos perquè un Alcalde fos rebut per un Conseller. Ara es vol que en un mes a mes i mig tingui la visita demanada resposta a la seva petició. Això pot semblar fàcil, però si en el primer mes Joaquim Nadal ha rebut 30 Alcaldes, ara té un llistat de més de 200 peticions de reunió.
És una mostra dels retards i dels problemes que ha deixat el govern de CiU.
I parlant de Nadal, voldria també rebatre la fàcil crítica d'alguns votants de CiU que ens critiquen perquè abans el PSC va fer una forta batalla en contra de la presència d'alguns càrrecs de CiU parents d'altres a de la família Pujol. La diferència és ben palpable. En el cas dels germans Nadal a Maragall, no és que un germà hagi pujat gràcies als mèrits de l'altre sinó que en unes grans famílies es va donar el cas de que dos dels germans es van dedicar a la política gairebé al mateix temps i amb la mateixa intensitat. I si ara estan a dalt és per mèrits propis no per col·locació de parentiu. si havíem criticat l'entrada en política d'algun membre de la família Pujol és perquè estàvem ja cansats de que alguns barregessin família-política-negocis. I que des de cotxes oficials a despatxos de la Generalitat fessin negocis privats. Aquesta barreja entre el públic i el privat mai no es pot acceptar i puc garantir que mai serà el cas dels germans abans esmentats. Entre altres coses perquè en el PSC qui es dedica a la política ha de deixar els negocis. I en quan. a l'acció del govern en concret, serà interessant començar a avaluar la seva feina dintre de tres mesos. És el temps mínim per començar a veure canvis profunds i en la bona direcció. Aleshores es podrà dir si les expectatives es compleixen a no.
Joan Roma
Floquet de neu
Els joves independentiste demanem explicacions a l'Estat espanyol per l'espionatge polític a ERC.
Des de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) donem ple suport a la trobada de_ Carod-Rovira amb l'organització armada ETA, feta amb l'objectiu d'assolir una treva iniciar un procés de pacificació del conflicte a Euskal Herria. Donem suport al diàleg als camins cap a la pau. Alhora, condemnem l'espionatge polític que exerceix sobre ERC l'Estat espanyol a través del CESID. Prou guerra bruta. Prou micròfons. Prou retallada de llibertats.
Esquerra Republicana de Catalunya no ha de demanar perdó per res. Cal no desviar el debat polític: qui nega el diàleg qui viola sistemàticament els Drets Humans és l'Estat espanyol. És l'Estat espanyol qui no reconeix el dret a l'autodeterminació, qui iHegalitza partits, qui tortura independentistes a les presons, qui tanca mitjans de comunicació no afins al règim.
Per tant, des de les JERC, condemnem la política empresa per l'espanyolisme de PP i PSOE vers Euskal Herria. Condemnem que torpedegin criminalitzin contínuament els processos de pau i el diàleg. Volen a no volen la pau? Volen diàleg' o volen violència? Volen convivència a volen confrontació?
Les JERC seguirem lluitant per la Pau, el dret a l'autodeterminació i la llibertat dels pobles. Gora Euskal Herria! Visca els Països Catalans! JERe - Lluçanès
Floquet de neu és lúnic goriLla tot blanc. Ha arribat a viure quaranta-un anys, quaranta d'ells al zoo de Barcelona i l'altre a casa de Jordi Sabater i Pi, que és l'home que el va cuidar durant aquest any. L'home que el va trobar va ser el d'una tribu africana, però Jordi Sabater treballava allà de veterinari el va comprar. Floquet tenia una ferida al pit des de petit i se li va anar empitjorant, per això es va morir.
Jo crec que Floquet de Neu, si s'hagués quedat a la selva, com que era l'únic goriLla blanc del món, l'haguessin matat.
Diuen que a l'Àfrica va néixer un goril.la amb els ¡#: braços blancs, però a part de Floquet de neu, no n'hi ha cap de tot blanc en tot el món. Floquet de neu en africà es diu N'fung Ngui, en castellà es diu Capita de Nieve, perquè és com un floc de neu. AI Floquet de neu li han posat goril.les femelles a la gàbia, perquè tingués fills blancs, però tots els goriLles han sortit negres, i com que sempre li han posat femelles a la gàbia perquè tingués fills, havia estat fins tot besavi.
Roger Soler Vives. 4t de primària Prats de Lluçanès
Visca Catalunya i que Déu ens agafi confessats
Qualsevol de nosaltres ha vist l'actual mapa polític, tan català com espanyol només de veure alguns "cervellets", m'agafen atacs, que fins tot-podrien despertar qualsevol mort. El senyor Josep-Lluís Carod Rovira, ha volgut fer de salvador de la pàtria, ha anat molt bé per agafar in fraganti el senyor Aznar en la seva política, d'aprofitar E.T.A com a campanya per al seu partit polític. Ben bé això ha semblat un partit de pilota Basca, un duel entre ERC PP la pilota seria E.T.A.
En Carod ha fet una cosa de molt bon grat que s'entén molt bé la seva postura les seves ganes de diàleg mans netes, però aquesta tasca d'entrevista amb E.T.A no li tocava a ell, sinó a un senyor Aznar que en comptes de solucionar problemes ens en dóna més.
La politica espanyola sembla escassa de "cervells" i no de "il-lurninats" a com abans he dit "cervellets" ( que en sobren ), polítics com el senyor Bono, a com el mateix Rajoy a l'Aznar, és igual, tots serveixen. Tots, tan socialistes com del PP, tenen por del pla Ibarretxe, però no ho entenc, em costa, però no entenc com poden ser tant curts de mira que no ho vegin. Si els basaos volen el pla Ibarretxe, el firmaran i apa! tots contents. Si el poble basc està en contra, ja es veuran els resultats. No? O ja s'ha acabat allò de la democràcia i el poble escull el seu destí? Doncs ningu del PSOE ni del PP entenen tal referèndum. Hi ha algú més a qui no li quedi clar?
I els catalans què? Que se n'ha fet d'aquells catalans que lluitaven tant i que anessin on anessin deien orgullosos que eren catalans que Catalonia is not Spain. Mira, no dic pas que no en quedin en el relleu català, però menys n'hi queden. Segons unes enquestes fetes a l'àrea metropolitana de Barcelona, en les escoles es parla molt més el castellà entre les colles d'amics que el propi estimat català. O transformem la gent que ve a ens passarà com les mateixes Illes Balears, que són ja més alemanys espanyols que res més ( un petó una abrassada per la gent de ses Illes, catalana-parlants, es clar ). Tampoc vull que el meu article d'opinió passi a ser una mica feixista contra els espanyols, però ben bé que això sense voler passa. Jo crec que hem de fer front a les coses que ens vénen de cara actuar com els catalans que la història ha demostrat que érem, si ni Felip V va poder contra la nostre cultura tampoc el senyor Francisco Franco (caudillo de España por la gracia de Dios, ironia total ), com han pogut el senyors del PP amb la seva politica d'enganyar els espanyols? Ja que manipulen els diaris perquè els ciutadans de la resta de l'Estat, no vegin la realitat catalana que
S'ha creat ERC-Lluçanès
El passat dia 17de gener, la secció local d'ERC es constituïa oficialment al Lluçanès. Era la culminació de l'esforç el treball de moltes persones durant molt temps. Unes persones que creuen i creiem en una manera de fer i viure la política diferent. la secció local d'ERC al Lluçanès, neix amb la voluntat ferma d'esdevenir secció comarcal. Naixem amb la força que el 38% dels regidors del Lluçanès estan a les nostres llistes, bé com a militants, bé com independents, o bé com a independents associats a ERC. Tenim la força de cinc alcaldies, i de dues més recolzades amb la nostra gent. Amb la força de dos Consellers Comarcals, amb la Presidència del Consorci del Lluçanès, i amb un Diputat al Parlament de Catalunya. Naixem amb la força del 30% dels vots a les últimes eleccians al Parlament.
Després de molts anys de governs de CiU, tant a la Generalitat, com als nostres ajuntaments, que ens han deixat una herència més aviat pobra (tancament de Puigneró, carreteres insuficients, fonts i aigües subterrànies contaminades) ara s'enceta una nova etapa que des d'Esquerra Republicana de Catalunya veiem amb molt d'optimisme. Però, tot l'optimisme, sabem que estem en una època en què el diàleg, la paraula, la
vegin pensin que els catalans som els dolents de la pel·lícula. Només volia esmentar que l'orgull nacionalista català va en decadència i jo no seré el primer a caure. Però tinc l'esperança que això canviï, però jo sol no canviaré res, només tots els catalans catalanes.
Entre els polítics catalans hi ha separacions entre nacionalistes això no ens portarà enlloc, només a més problemes entre els mateixos nacionalistes. Em sap greu per la gËmt que ha votat ERC, però en aquest temps de govern, no han demostrat massa cosa. Han portat més problemes que res. M'enrecordo d'una frase d'ERC que deia "CAP A LA INDEPENDÈNCIA" però des que han arribat diuen que l'únic que volien era un govern de concentració nacional. ja que el senyor Carod estava tan content el dia 16 de novembre de 2003 perquè el senyor Ibarretxe l'havia trucat felicitant els seus resultats els d'ERC, me n'he assabentat que el senyor Ibarretxe va dir-li a en Carod que fes un pacte nacionalista i si tan respecte li té admiració, què fa?
Tampoc vull acusar ningú de res, només dic, que amb el meu temps de vida veient la política, a vegades penso que té més raó el senyor Piqué quan acusava el senyor Carod el dia del Parlament solucionant el problema del Conseller en cap l'entrevista amb E.T.A, que qualsevol persona d'ERC ni del tripartit, cosa que veure que el senyor Piqué pot tenir raó en alguna cosa em provoca malestar i penso que ERC ha caigut en picat. Veurem com van els pròxims anys i com evoluciona tot això deixo la crítica per en Maragall un dia de temps, perquè parlar del PSOE, PSC I'excel·lentíssim Pascual Maragall, podria tenir corda per molt a més ben aviat, no cal dir res d'ell, considero també una persona que ja està a les acaballes. Continuaré dient molt clarament, CiU ERC s'havien d'unir, per qualsevol mentalitat nacionalista. Què volem? Un govern catalanista d'esquerres a volem la independència d'una refotuda vegada?
Penso que l'actual política, només és un rodeo esquivar sempre l'oposició, un joc de taula, caure bé a la gent insultar tan com puguis un polític a un altre. Senyors això és política! Els jocs per als nens!
Bona sort catalans i sobre tot gent del Lluçanès. Necessitarem creuar els dits fer força penitència. Visca Catalunya.
Francesc Pardo Sabartés Alpens
consecució de qualsevol objectiu per vies pacífiques és mal vist per uns governants que creuen estar en possessió del bé. la resposta desfermada arran de l'entrevista del nostre Secretari General, Josep-Lluís Carod-Rovira, membres de la cúpula d'ETA, ha estat desproporcionada, egoista amb un dar electoralisme. Buscar la PAU a qualsevol país del món, és un deure de tots els polítics, com a tal donem tot el nostre suport a JosepLluís Carod-Rovira.
Esquerra Republicana de Catalunya al Lluçanès té la dara voluntat de servir els ciutadans d'aquesta terra. De donar un impuls a aquest territori, i que esdevingui una comarca reconeguda oficialment. Que les carreteres no serveixin només per celebrar rallis puntuables per campionatsdel món. Respirar el nostre aire i veure la nostra aigua sense por que estiguin contaminats.
Volem, en definitiva, treballar per aconseguir que els lluçanesos lluçaneses siguin cada dia més feliços, així, tots junts, fer la Catalunya que tots, algun dia hem somiat.
Visca el Lluçanès i Visca Catalunya.
ES VEN
-VENC 2 equips d'esquí, complets, "DYNASTAR": un de metre setanta un altre de metre cinquanta. També hi ha els pantalons. T.: 659 04 61 93. (R97/1).
-VENC menjador complet, molt econòmic, en bon estat. T.: 678 41 3759. (R96/13).
-VENC congelador mitjà, tipus "arcon", molt bé de preu. Ha funcionat 3/4 mesos. T.: 678 41 37 59. (R96/12).
-VENC pis nou a Navàs. 3 dormitoris, 2 banys, calefacció i ascensor. T.: 67841 3759. (R96/11).
-ES VEN escala de ferro, seminova. T.: 676494552/6166044 85. (R96/10).
-VENC aparell de fer gimnàs. Per fer steps. Marca Decathlon. Nou. Preu, 40 euros. T.: 93 857 07 85, tardes. (R96/9).
-VENC aparell per fer abdominals-banc. Nou. Preu, 27 euros. T.: 93 857 07 85 tardes. (R96/8)
-VENEM un moble baix, tipus "IKEA". T.: 93 856 03 95. (R 9617).
-VENC esquís, 1,96 m., Rossignol, amb fixacions. Preu, 70 euros.T.: 93 857 81 38. (R96/5).
-VENC un radiador de calefacció, per 25 euros.T.: 699 37 98 91 (R95/7).
-VENC una escala d'alumini de 5 graons per 30 euros. T.: 699 37 98 91 (R95/6).
-VENC una bola "d'enganxe" per cotxe Renault, amb doble sistema elèctric, per 140 euros T.: 69937 98 91 (R95/5).
-VENC minicadena de música Sharp, per 150 euros T.: 699 37 98 91 (R95/4).
-VENC motor de cotxe "Opel Kadet 1.600", per 150 euros. T.: 699 37 98 91 (R95/3).
-ES VEN taula de so de 16 canals, marca Sound Craft. Spirit Live. T.. 600479299. (R95/2).
-VENC cairons (20m2). T.: 93 812 23 16. (R95/1).
-ES VENEN 2 bicicletes per a nen de 8 anys. T.: 93 850 80 25. (R94/14).
-VENC taula amb 2 cadires, en molt bon estat, adequat per a nens de 3 a 8 anys. Preu a convenir. T.: 93 856 01 09. (R94/13).
-VENC 2 bicicletes petites, de dues rodes, en bon estat, adient per a nens de tres a vuit anys. Preu a convenir. T.: 93 856 01 09. (R94/12).
-VENC magnífica casa, a Prats de Lluçanès, ben situada, jardí amb barbacoa, reg automàtic, 250m2 habitables, 4 habitacions, gran terrassa. T.: 63938 10 91. (R9417).
-ES VEN Citroën" furgoneta 2cv, matrícula,B-HT. Ideal per a colleccionistes o per a amants de cotxes vells. T.: 938128007. (R94/6).
-VENC moto "Vespa 75 Primavera". Matrícula, B-8219-IB. En molt bon estat. Molt bé de preu. T.: 93 813 90 38 - 670 57 91 67.(R94/5).
-VENC llitet de baranes de fusta; banyera amb peus parc. 2 tumbones. Molt bé de preu. T.: 93 881 91 96. (R94/4).
-VENC peces de cotxe "Ford Fiesta". T.: 9383911 27. (R94/3).
-VENC cotxe "Peugeot 205GT 1400cc", blanc, 4 portes, amb 85.000 km. Nou DC altaveus. Sempre a garatge. Preu econòmic. T.: 609290170. (R94/2).
-VENC esterilitzador de 6 biberons, marca "Xico"; 1 humidificador de l'aire, marca "Xico". Bé de preu. T.: 93 881 91 96. (R94/1).
-VENC Citroën, lX.1900 turbodiesei", de l'any 94. Aire condicionat, direcció assistida, alçavidres elèctric, tancament centralitzat. Preu, 2.200 euros. T.: 629 19 87 69. (R93/6).
-VENC cotxe "Citroën, AX 1400", matrícula B-JT, preu a convenir. T.: 629 94 94 38 (a partir de les 6 de la tarda). (R93/5).
-VENC, per canvi de domicili, un matalàs de làtex -90 x 190-, nou per estrenar. Preu, 180 euros. un fouton -150 x 195 x 10- un tatami -228 x 200-. Preu, tots dos, 750 euros. T.: 679 73 31 99. (R93/3).
-VENC un ramat de 6 oques grans. T.: 93 812 91 23. (R93/2).
-ES VEN "cossetxadora" New Holland, Clayson, model 1540, per recanvis. T.: 93 857 80 04 (vespres). (R93/1)
ES COMPRA
-COMPRARIA casa antiga a la comarca del Lluçanès o al Cabrerès. T.: 616 08 38 87 - 636 91 19 52. (R92/26).
-COMPRO escalfador elèctric de segona mà. Urgent. T.: 93 856 03 31. (R96/2).
ES LLOGA
-LLOGO casa a l'Escala per Setmana Santa. T.: 679 16 ·52 82. (R97/3).
-ES LLOGA pis a Sant Feliu Sasserra. Dúplex de 3 habitacions balcó. Bones vistes. T.: 93 419 89 65. (R97/2).
-LLOGUER nau a Santa Eulàlia de Puig-oriol, de 300m2, amb maquinària per fusteria-ebenisteria-eines portàtils, per treballar al moment. T.: 649 91 2408. (R95/22).
-ES LLOGA local d'uns 250m2• Ideal per a bestiar. Preu a con-
venir. Afores de Prats de Lluçanès. T.: 93 850 81 57/93 856 06 57. (R95/22).
-LLOGO masia per caps de setmana, a 6 km deis rasos de Peguera. Amb calefacció, xemeneia T.: 678 41 37 59. (R94/8).
S'HA PERDUT
-S'HA PERDUT, una jaqueta de color gris al Pavelló de Prats de Lluçanès, durant el Juguem a Prats. T.: 9385601 OO. (R95/21).
-S'HA PERDUT, a Prats de Lluçanès, una arracada d'or i brillants, la nit de Nadal. T.: 93 856 03 18. (R95/20).
-S'HA PERDUT, un helicòpter de radiocontrol, pels voltants del carrer Bruch de Prats de Lluçanès. T.: 93 8560455. (R95/19).
-S'HA PERDUT, a l'estiu, una cadena infantil amb una medalla, amb un gravat del nen Jesús. T.: 93 8880567. (R94/11).
-S'HA PERDUT un cordó d'or "cola de topo", amb un penjoll petit. Gratificació. T.: 93 888 05 67 (R94/10).
-S'HAN PERDUT 2 anells d'or, junts, amb inscripcions dels propietaris. Gran valorsentimental. T.: 626 4741 60. (R94/9).
ES BUSCA
-NECESSITO 40m2 de cairons. T.: 605 36 18 91-93 859 01 49. (R96/15).
-BUSCO pis o casa de lloguer, a Prats, bastant nova i amb bons serveis. T.: 620 30 53 79. (R92/25).
ES CANVIA
-CANVIO taps corona de cervesa. 1: 938508051. (R96/1).
ES REGALA
-REGALEM 2 gossets de companyia (sr. Ramon Maika Vidal). T.: 93 813 90 03. (R96/14).
S'HA TROBAT
-S'HA TROBAT una clau, el passat diumenge, dia 18 de gener, al migdia, al Passeig de Prats de Lluçanès. T.: 93 850 82 81.(R97/4).
Actuació del Club Patinatge Prats per la Festa Major "La
revolta dels insectes", títol de l'espectacle
Prats de Llu�anès.- El diumen- es distingien els insectes. ge 25 de gener al Pavelló Aquest espectacle va estar Municipal d'Esports, com preparat pels entrenadors acte de clausura de la del club i ensejat durant tot Festa Major de Sant l'últim trimestre de l'any Vicenç, els patinadors del 2003 l'inici del 2004. Club de Patinatge Artístic Primer entrenaren per de Prats de Lluçanès van separat durant els horaris oferir una brillant comple- establerts a principis de ta actuació titulada "la temporada, i després revolta dels insectes", en la varen realitzar quatre assaque tots els components jas generals actuant ja tots del club representaven els grups junts. La indugrups d'insectes -els mentària va ser preparada grups, fets per edats, eren per les encarregades de els mateixos que s'usen vestuari del Club. per entrenar- guarnits amb Abans de fer aquesta vestits reflectants, que grà- actuació, va tenir lloc uncies als llums de neó ins- espectacle de dansa protal·lats al recinte es feien fessional una exhibició de visibles. patinatge feta per la parella
Aquesta era una actuació formada per Javi Moreno i molt especial perquè l'es- Alina Sabaté el grup de pectacle es duia a terme shaw Ripollet, que van amb la pista fosca, era presentar l'espectacle gràcies a aquests llums 'Sirenes'.I.P. que s'ha fet referència que
Dies 8, 15, 22 i 29 de febrer (edat mínima, 8 anys) Preu del curset: 219,00 euros - adult 199,00 - infantil -El preu inclou el forfet dels quatre dies, vuit hores de classes amb monitor d'esquí, transport amb autocar i assegurança. -També teniu la possibilitat de fer-ho sense curset. -Tenen preferència els socis.
Comença la segona volta del trofeu la rella Sant Bartomeu s'emporta els tres punts
en joc del camp de l'Olost que segueix cuer
Olost.- Olost St.Bartomeu van protagonitzar dissabte passat el primer partit de la segona volta del Trofeu la rella. Els dos conjunts hi arribaven amb l'objectiu d'aconseguir els tres punts en joc, els primers per sortir dels últims llocs de la classificació, mentre que els segons per mantenir-se en les posicions capdavanteres de la taula. Els dos equips van sortir amb molta ambició al terreny de joc. És per això que es va veure un partit molt igualat, sobretot en la primera meitat: En els primers quaranta cinc minuts, es va veure un joc travat sense un dominador de l'esfèrica clar. Tot així els dos conjunts van disposar de bones ocasions de gol per obrir el marcador. A la mitja hora de partit el St.Bartomeu s'avançava, de penal, en el marcador. L'Olost, tot i el resultat advers mai va girar la cara al partit va continuar arribant amb perill a
Resultats
la porteria rival, sense la sort d'aconseguir el gol de l'empat abans de l'acabament de la primera meitat. Així doncs, es va arribar al descans amb victòria momentània per la mínima, pels visitants. A la represa, l'Olost va agafar les regnes del partit es va fer amb el domini de la pilota, exercint una gran pressió als visitants quan aquests tenien el control de la pilota. Aquest domini dels locals feia pensar que arribaria el gol de l'empat. Però no va ser així, ja que el St.Bartomeu, al minut deu de la segona part aconseguia el segon gol, després d'un servei de còrner. A partir del segon gol, el St.Bartomeu es va relaxar una mica, l'Olost va continuar amb el domini de la pilota. El temps anava passant, els locals, tot el bon joc desplegat en la segona part, no aconseguien retallar diferències en el marcador. A la mitja hora de joc de la
El ciclista Jordi Riera se'n va a Cuba a córrer la Volta d'aquell país
Prats de Lluçanès.- L'exciclista del Kelme, ha emprès una nova aventura damunt la bicicleta se n'ha anat a Cuba per participar a la Volta a aquella illa que començarà el- dia Î O acabarà el dia 22 d'aquest mes. Mentrestant, Riera és a Cuba des del dia 28 del mes passat per anar agafant rodatge participant a diferents proves, que fins al moment de tancament de redacció d'aquesta revista ha aconseguit molt bons
resultats, assolint els primers llocs de la classificació. El ciclista pradenc partielparà amb l'equip Coprusa Burgos, equip que ja havia format part abans d'endinsar-se al món de la bicicleta de carretera quan corria amb mountain bike. Tot i això, Riera no té cap contracte firmat amb Coprusa -equip amateur amb més pressupost de l'Estat espanyol- i està obert a qualsevol club. I.P.
segona meitat arribava el gol de l'honor pels locals, després de transformar una pena màxima. Aquest gol va retornar les esperances als locals, però un St.Bartomeu molt seriós defensivament tot i jugar amb un home menys, va saber mantenir el resultat fins al xiulet final. Pel que fa a l'arbitratge, cal dir que l'actuació del col-leqiat va ser força discreta, tan per un equip com per un altre. AI final doncs, victòria per Î a 2 del St.Bartomeu, que d'aquesta manera es consolida jornada darrere jornada com a un seriós aspirant a l'ascens i s'afiança en el liderat en solitari del Trofeu la rella. L'Olost per la seva banda continua enfonsat en el pou de la classificació, tan del campionat a la tercera regional, com en el Trofeu la rella, on encara no ha sumat cap punt.
D.B.
8/02/04
Futbol sala
Div. d'honor Catalana. G-2
St. Gervasi-Pradenc fC
Futbol
Alevins
Pradenc-Remei
Infantils
Torelló-Pradenc
Olost fC - Sant Quirze
Cadet
Pradenc fC - PB Ripoll
Juvenils
Pradenc fC- St Julià de Vilatorta
Olost Torelló
Veterans
Pradenc-Navarcles
3a Territorial
Sani Bartomeu del Grau-Sant Boi de Lluçanès
Agenda esportiva
Sant feliu Sasserra -Olost
2a Territorial
Callús-Pradenc fC
14/02/04
Futbol sala
Div. d'honor Catalana. G-2
Pradenc fC-Castellnou
15/02/04
Futbol
Alevins
Pradenc-Remei
Infantils
Pradenc - OAR Vic Campdevànol-Olost fC Cadet
Remei-Pradenc fC Juvenils
Roda de Ter-Pradenc fC
Olost - Viladrau
2a Territorial
Pradenc-Can Tries
Esquí
DIRECTORI D'EMPRESES DEL LLUÇANESo-D.E.L.
NOUS' -
AL D.E.L.
Pilar Carrera i Codina material escolar - revistes· diaris· jocs objectes de regal·llibres fotocòpies· 6/49 Plaça Nova, 7 �:938560345-�:938560764
08513-Prats de Lluçanès
CARBONS FONT
Venda de carbó de tot tipus Reforma, II
085Il-Prats de Lluçanès
L'ESTANC
Loteria Papereria Ob;ectes
Forja artística
Contenidors amb ferro i inoxidable
Av. Pau Casals, 33 08513 Prats de Lluçanès T.:93 8560612
Atenció personal a les persones grans, malalts i disminuïts:Higiene!Trcnsferèn(ies/ Posseig mobililots/Control d'olimentorió mediroments/Aromponyoments Serveis de diltuns a diumenge, 607 33 63 83 (Núria Martij PI. Nova, 1 O - Prats de Lluçanès 938560480
QUJROTERAPEUTA· ESrrnOSTA
Av. Pau Casals, 11 T.: 93 856 05 90 08513 Prats de Lluçanès
OBERT TOT L'ANY
Servei de restaurant, bar i pizzeria T.: 9381291 31 938129057 Fax: 93 888 03 11 Ctra. de Vic a Gironella -C 154- km., 19,8 08516 Olost (el
