Oristà.· LaTertúlia. Novatemperada. A les 10 de la nit, a Ca l'Antònia, ball amb "Rico-rico"
Sora.- Ballabisaura. A les 11 de la nit, a la sala del restaurant t.:Antic (Can Coromines), ball amb Crescendo (Conflent)
Diumenge, 12
nil, infantil aleví de dibuix i pintura. De 8 del matí a 1 del migdia. Organitza, Grup de pintors de SantBoi.
Sant Boi de Uucanès.- Teatre. Representació de l'obra "Homes", a càrrec de Vrtigafiori Teatre, a les 6 de la tarda.
Dineaes,15
DMnenge, 19
La Torre d'Oristà.. A 2/4 de 6 de la tarda, ball amb "Josep Subirana". Organitza, Centre Social de laTorre d'Oristà. Oristà- X Caminada popular. A2/4 de 8, inscripcions. A les 8, sonída. Esmorzar avituallament per a tothom. Organitza, Comissió de Festes d'Oristà.
Notícies: Roser Reixoch.
Corresponsals: Aina Arboix (Olost), Jordi Pujol (St. Agustí de Lluçanès), Queralt Copellos i Cristina Torras (St. Feliu Sasserra), Gerard Verdaguer (Perafita), Xavier Crespiero (lo Torre d'Oristà), Morta Girovent (Sant Boi de Lluçanès), Lluís Bosoms i Francesc Pardo (Alpens), Montserrat Vila (Santa Creu de Joglars), Mercè Sabata (Merlès).
Publicitat: M. Àngels Pororedo. octubre-03
Edita: Solc, músico i tradició ol Lluçanès
Imprimeix: winihord gràfics S.l. (Moià)
Dipòsit Legal: 8-31.541-2001
Maior, 51, baixos
085 13-Prats de Lluçanès
To: 93 850 82 81
Fo: 93 855 8'2 81
correu-e: solc@pangeaoorg web:wwwosolcoca
Olost.· Pedalada d'Olost.
Inscripcions a 2/4 de 9 del matí. A les 9, sortida. Organitza, els Collonuts.
Perafita· Festa del Remei. Caminada popular. A les 8 del matí. Cal portar cistell per collir bolets. A 2/4 de 10, esmorzar de germanor arribada dels boletaires. A 2/4 de 12, missa en honor de la Mare de Déu del Remei. Hi haurà cantada de goigs. Per acaba; rifa d'un record-obsequi. Organitza, Junta parroquial.
Sant Bartomeu del Grau.- A les 5 de la tarda, a la sala d'actes del Casal, projecció del resum de la Festa Major.
Smt Boi de Ihmès.· XXVIII Concurs de pinturaràpida, concurs juveSeccions.
Perafita.- Educació en valors. Cicle de conferències. A les 9 del vespre, "Eduquem en vacrs", a càrrec de Núria Ribera.
Organitza, Consorci per a la Promoció dels Municipis del Uuçanès.
Prots de l.kKunès.. Homenatge al President Uuís Companys. A les 7 del matí, al santuari de Lourdes, llançament de coets cant dels Segadors, amb motiu de l'aniversari del seu afusellament. Organitza, Ajuntament de Prats de Uuçanès.
Divendres, 17
OIost.- Educació en valors. Cicle de conferències. A les 10 de la nit, ''Tots necessitem de tots", a càrrec de Vladimir. Reinols.
Organitza, Consorci per a la Promoció dels Municipis del Uuçanès.
Smt BCltomeu delGrau.. A les 6 de la tarda, ball al Casal deis Avis.
Dincrts,21
Prots de Uucanès.- Educació en valors. Cicle de conferències. A 2/4 de 10 del vespre, "t.:Empatia. Posar-se en el lloc de l'altre". Organitza, Consorci per a la Promoció dels Municipis del Uuçanès.
Santa EuIc1a de PIig-GrioL- Visita de l'Oficina Mòbil d'Informació al Consumidor. D'11 a 12 del matí, a la Plaça Major. Aj. de Uuçà i Diputació de Barcelona.
Exposició, de ri � 31
Sant BCltomeu del Grou.. David Serra exposa a "el passadís", en horaris de la biblioteca-telecentre SBG.
INICIACiÓ AL PESSEBRISME
Tècniques, estils i materials. Pintura, il·luminació i perspectiva.
Pessebres artístics i populars.
Professor: Miquel Danés
Durada: 24 hores
Preu: 22'euros
Lloc: per determinar
Dies: 8, 15, 22 i 29 de novembre i 13 de desembre
Informació i inscripcions, 93 850 82 81
Organitza: Solc, música i tradició al Lluçanès Programa ARRELS (CPCPTC)
Sant Agustí de Llu�onès.- Un any més la fira a l'Hostal del Vilar va demostrar el seu poder de convocatòria concentrant un nombrós públic, vingut la majoria del Lluçanès. Si bé la incertesa del temps va fer témer a l'organització que no s'hi acostés gaire gent, quan a mig matí es va veure que la pluja s'allunyava, va començar la gran corrua de visitants, sobretot d'onze a dues del migdia. Un total de cinquanta expositors, artesans i firaires van mostrar els seus productes, eines i darreres novetats en maquinària agrícola ramadera, amb la presència de marques capdavanteres en aquests sectors, amb molta varietat d'ofertes de cara al públic. No hi van faltar tampoc les demostracions d'antics oficis com el cisteller, el culleraire o esclopaire, entre altres, però es va haver d'anular la demostració de batre mongetes amb batolles a causa de la humitat ambiental. També cal destacar la signatura del llibre La cuina de l'àvia Remei a càrrec de la seva autora, i la presentació del volum 2 dels Quaderns de transhumància. Una bona colla d'alcaldes i regidors dels ajuntaments del Lluçanès van compartir la taula al matí per
93850828,1
esmorzar conjuntament i van comptar amb la presència del Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, de la diputada socialista, Flora Vilalta, i del cap de l'oficina del DARP a Osona, Joan Arola. També una estona més tard s'hi va poder veure el diputat d'ERC, Josep Huguet. Els aires electorals també van arribar a la Fira. El concurs de munyir vaques a mà va aconseguir engrescar un total de setanta participants de diferents edats en les tres categories previstes, i els guanyadors van ser els següents: Marcel Roviró, amb 610 cm/minut, en la categoria infantil, seguit de Jordi Codinach Jordi Vilamitjana; Teresa Freixanet, amb 960 cm, en la categoria de dones, seguida de Dolors Oliveras Judit Ordeig, Jaume Serrat, amb 1.470 cm, en la categoria d'homes, seguit de Jordi Soler Carles Soler. No hi van faltar, com altres anys, la comissió parroquial de Sant Boi de Lluçanès, que recapta fons sortejant
embotits al llarg de tot el matí, ni tampoc els números dels organitzadors de la fira, que enguany sortejaven un cap de setmana en una masia de turisme rural. La plataforma "El Lluçanès és comarca" va presentar nou material de difusió, com ara els pins que van fer arribar a tots els polítics de fora del Lluçanès presents a la Fira. L'alcalde de Sant Agustí de Lluçanès, Josep Pujol, ha valorat una vegada més molt bé la massiva assistència a la fira ha destacat per damunt de tot el temps, que va permetre acabar els actes previstos a mitja tarda, després de la ballaruga amb el músic pradenc Jordi Bruch. Una estona abans, prop de quatre-centes persones van participar en l'engrescat dinar anual, i van ser molts
44, bis T.: 93 85081 92
Ara tenim roba fins a la talla "18 anys". l fem un 101'0 de descompte en roba a partir de 180 euros pagats en efectiu.
els que es van haver de conformar amb un entrepà, perquè a mig matí ja no quedaven tiquets.
La petita mostra de bestiar, amb alguns exemplars de vedells, ases mules, tornava a quedar altra vegada com a una reminiscència dels temps d'esplendor de la fira ramadera, quan a l'Hostal s'hi havien arribat a aplegar milers de caps de bestiar de llana. Ara els temps han canviat la fira s'hi ha sabut adaptar, però no ha perdut aquella aurèola màgica que encara atreu tots els lluçanesos cap a aquest lloc una vegada a l'any, un lloc que cada vegada més esdevé un dels símbols de la identitat de la comarca. la rella va distribuir 500 exemplars de l'especial dedicat a la fira. Roser Reixoch
HERBODIETÈTICA
Escoles, 5 - T.: 93 856 06 74 - Prats de Llu�onès -Herboristeria -Aliments infantils -Dietètica -Alim. per a celíacs -Aliments biològics -Cosmètica natural -Productes per a -Aromateràpia esportistes -Flors de Bach
"Per fer cases de turisme rural qui hauria de donar els permisos hauria de ser el CARP". Maria Rosa Marot, de Rexach. OLOST.
L'agroturisme és una modalitat d'allotjament turístic desenvolupat per un pagès, a amb la seva família, com a complement de la seva renda agrària, arreglant una casa de la seva propietat a un tros de la pròpia per tal de llogarIa temporalment.Una pionera a la nostra comarca és la Maria Rosa Marot, del Rexach d'Olost, que amb l'ajut del seu marit, el Josep Rexach, hi han trobat una manera de donar sortida a aquelles cases de la seva propietat que havien quedat buides s'estaven fent malbé. L'any 1991 van condicionar la Masoveria el 1997 el Molí. Properament obriran la Casa Gran de Santa Creu de Jutglar, un projecte de més envergadura que els altres degut a les dimensions de la casa, pensada per acollir grups nombrosos de gent.
- Com us hi vàreu engrescar?
- Ja feia temps que ho portàvem de cap quan a l'any 1991, el Consell Comarcal del Berguedà -al Berguedà i a la Plana ja hi havia algunes cases en funcionament- ens va convidar, amb gent de tot Catalunya, a una reunió informativa perquè alguns pioners ens expliquessin les seves experiències posar-nos al corrent de la part tècnica. Tot plegat ens va agradar i el diumenge sobre en vàrem anar a veure una a ple funcionament. Era pels volts del mes de març a l'estiu ja obríem.
- Quins requisits s'han de complir per poder-s'hi dedicar?
- Ser pagès tenir una casa amb una antiguitat de com a mínim 50 anys, i en quant a les instal-lacions has de complir un seguit de normatives depenent de la capacitat de la casa.
- Quina és la diferència amb el turisme rural? -
AI turisme rural s'hi pot dedicar qualsevol persona que sense viure de la feina de pagès tingui una casa-vivenda i la dediqui al turisme. Podríem posar l'exemple d'un metge a un advocat que un dia es compra una casa de pagès i que per treure'n rendiment la dedica al turisme rural; Jo no puc anar a fer de metge a advocat però ell sí que podrà fer turisme rural i fins tot podrà posar una granja de porcs. Penso que per fer turisme rural els permisos s'haurien de demanar al DARP les declaracions a presentar haurien de ser agràries.
- Quin tipus de client predomina?
- Majoritàriament són famílies a grups de Barcelona i rodalia: matrimonis joves amb fills d'una mitjana de 8 anys d'edat, a grups de jovent que fan alguna celebració. Per Nadal festes assenyalades predominen les famílies senceres amb avis, pares i néts que busquen estar junts per celebrar les festes. S'ha de tenir en compte que la majoria de la gent viu en pisos això impedeix que s'hi pugui reunir tota la família.
- Quines activitats cornplementàries els oferiu?
- Caminar, anar amb bicicleta a a cavall. però la majoria acaben sota un pi amb el llibre. La gent busca tranquil-litat, sobretot el que ve a passar el cap de setmana. Les estades d'estiu són una altra cosa: els que són del país fan bicicleta, van a la piscina no es mouen gaire de la casa, però als que vénen de fora de Catalunya se'ls aconsellen sortides a Montserrat, Barcelona, Núria i curiosament una majoria demana per anar a Andorra.
- A la gent els agrada veure el bestiar i conèixer les feines que es fan a pagès?
- Si hi ha nens petits sí, però si no n'hi ha, no.
- Què és el que més valoren?
- La tranquil·litat i alhora la proximitat amb Barcelona, que fa que amb una hora quart arribin a lloc permetent aprofitar els caps de setmana sense haver de fer grans quilometratges. La mateixa proximitat permet que la gent de fora el territori hi pugui fer una estada llarga amb desplaçaments diaris cap a Barcelona a altres indrets que no
coneguin.
- Es una activitat que normalment porta a terme la dona de la casa o us hi sentiu implicats els dos?
- AI començament només jo, però ampliar volia dir més feina i feina per a tots. Ara hi estem implicats els dos.
- Com organitzeu un cap de setmana amb les dues cases funcionant a ple rendiment?
- Quan arriben els entreguem les claus, els donem tota la informació que els pugui interessar per moure's els orientem sobre les activitats que aquells dies es fan a la comarca. A partir d'aquí ja s'espavilen. És entre setmana que ens toca posar la casa al dia: rentar la roba, netejar, fer llits, arreglar el jardí.
- Com ha de ser una casa d'agroturisme per dins?
- Personalment m'agrada que tingui un aire rústic i que es trobin a pagès però amb les comoditats actuals, que no falti de res.
- Han canviat les exigències del turista amb els anys?
- Als inicis, no costava res, les cases es restauraven la gent anava a pagès prou: no et demanaven televisió, ni telèfon, sofà a calefacció; es conformaven amb la llar de foc. Ara és més complicat i crec que cada vegada ho serà més, perquè hi ha més cases i més competència, has d'oferir un bon servei el client també és més exigent.
- Com els arriba la informació als possibles usuaris?
- A través de les guies especialitzades de la Generalitat i la Diputació, internet -www.agroturismellucanes.net-. el boca orella i a través dels díptics que editem amb l'Associació d'Agroturisme del Lluçanès, que ens serveix per donar-nos a conèixer conjuntament i ajudar-nos: si jo tinc ple els dono informació de les altres cases, i a l'inrevés, perquè el què convé és que es quedin al Lluçanès.
- Com ha anat la temporada?
- En general bé, sobretot l'agost que ha estat ple, però encara ens queda tota la tardor, principalment aquest mes de novembre que és quan a la gent els agrada més fer agroturisme.
Montse i Glòria
Josep Costa, alcalde de Merlès, elegit President de l'organisme Un cop constituïda la Mancomunitat d'Aigües de Merlès, els seus membres es plantegen buscar un finançament alternatiu, que en redueixi el cost municipal en un 15%
Prats de Lluçanès.- El passat 26 de setembre es va constituir la Mancomunitat d'aigües de Merlès, integrada pels municipis d'Oristà, Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès, Gaià, Sagàs i Santa Maria de Merlès. A la reunió que es va celebrar hi van assistir els alcaldes de tots els pobles que formen part de l'entitat es va fer el nomenament de càrrecs de manera que Josep Costa, alcalde de Merlès, va ser escollit la president, mentre que la vice-presidència va recaure en Ramon Besora, alcalde de Prats. Es van nomenar també els responsables de tresoreria secretaria i finalment es va formar una comissió de comptes integrada per un membre de cada Ajuntament.
El naixement de la Mancomunitat va lligat al projecte de construcció de la bassa al costat de la riera de Merlès, que ha de garantir el subministrament d'aigua durant el període d'estiu als pobles que formen part de l'entitat. La seva funció principal serà la gestió d'aquesta nova infraestructura, encara que la companyia d'aigües Sorea és qui es continuarà encarregant del servei.
Aquest mateix dia i un cop constituïda, la Mancomunitat va fer el primer Ple del qual en va sorgir una proposta per tal de trobar una via alternativa a una part del finançament del projecte de construcció de la bassa del d'unió de les captacions actuals. Cal recordar que un 80% de la despesa va a càrrec de I'ACA (Agència Catalana de l'Aigua), mentre que el 20% restant l'han de cobrir els ajuntaments. Fins ara aquesta part s'havia pensat cobrir-la mitjançant un acord signat amb Sorea. La nova proposta pretén obtenir els diners a través d'una subvenció al PUOSC (Pla Urbanístic d'Obres Serveis de Catalunya) i una altra del Fons Europeu, Feder, que sumades arribarien al 15% de la despesa, de manera que si aquests ajuts es concedeixen, els ajuntaments només haurien de pagar el 5 % restant. M.S.
busca feina de treballs verticals en alçada. Amb experiència, cursos de socorrisme i prevenció laboral.
Raó: 637 77 17 09
• (RF/1-89) CUINER per treballar prop de Prats de Lluçanès. Experiència
Raó: 93 856 00 68
CiU no ho veu prioritari i ERC diu que no és cap atac a la creu com a símbol religiós L'acord
de retirar un símbol feixista
-la creu de Sant Adjutoridivideix el consistori d'Olost
OIOSI.-Tothom sap la moguda que hi ha hagut a Olost durant els últims dies respecte la creu dels Caiguts de Sant Adjutori. Aquesta creu va ser posada al 1939 en memòria dels caiguts a la guerra civil però només d'un bàndol: el franquista. El grup d'ERC d'Olost va proposar treure-la, però no es sabria la destinació final de la creu fins al ple del dimecres 1 d'octubre. la rella, per treure'n t'entrellat, durant la setmana del ple, va parlar amb l'alcalde d'Olost, Josep Maria Freixanet, amb el portaveu de CiU, Antoni Prieto, per saber quines eren les seves posicions al respecte.
Prieto considera que el tema de la creu "pot ferir sensibilitats a la gent que té una fe religiosa, que el passat no s'ha de remoure i que s'ha de ser respectuós i prudent amb el tema". No vol que la creu sigui símbol de desavinença, sinó que representi un símbol d'unió del poble. Considera que "treure la creu és costós, no és gens prioritari, i· que si no hi haguessin eleccions d'aquí poc no se'n parlaria", ja que durant quatre anys no s'ha tret el tema. Proposava el referèndum com a solució per saber quin era el destí final de la creu, perquè així tothom hi pogués dir la seva. Freixanet, per la seva part, creu que "és important tenir memòria històrica per tant tenir molt de respecte a les víctimes d'una guerra i la creu només representava les víctimes d'una part". Vol distingir entre una reparació històrica, el respecte per la memòria la conservació d'aquest objecte. Una cosa és la perpetuació d'un símbol dictatorial de la victòria d'uns sobre els altres, i un
·Rentat en sec
·Neteja de peces de pell, mantes, edredons, cortines, catifes
·Planxa i restauració de peces
·Emmidonats
altre tema, la necessària conservació d'aquest en un altre espai. L'Ajuntament d'Olost executa allò que estan fent molts ajuntaments en el nostre país que és complir els acords parlamentaris, entre ells "la retirada del conjunt de símbols feixistes que encara hi ha en els nostres carrers i places", aprovada pels diferents grups polítics al Parlament de Catalunya, inclòs CiU, en la resolució 359N1 publicada el 8 de novembre de 2001 al DOGC. Per això, volen restituir la vertadera creu que es la del pedró tornar-la així a l'espai original; considera que aquesta és la millor manera de representar la simbologia religiosa amb la qual són el màxim de respectuosos. Creu que el tema de la creu té una importància relativa "tot depèn del "oc que ocupin alguns símbols en la memòria de les persones i simplement volen "superar passatges del passat que mai han de dividir el poble".
Finalment, els acords aprovats en el ple de dimecres per majoria absoluta dels membres, amb l'abstenció de CiU respecte la moció presentada pel grup municipal d'ERC sobre els símbols franquistes a Olost van ser: -expressar el rebuig de l'ajuntament d'Olost envers tota la simbologia del règim franquista que encara perdura.
-Disposar, pel que fa a la creu erigida a Sant Adjutori l'any 1939, en terreny propietat del Bisbat de Vic, en memòria de "los caídos por Dios y por la Patria", la seva retirada, trasllat a substitució.
-Donar compte d'aquesta decisió al Bisbat de Vic, propietari del terreny on està situat.A.A.
Diumenge 12 d'octubre de 10 a 7 de la tarda
Fira Moianès Turisme i Lleure OR hi trobareu estands i expositors de desñns turísücs interessants tfue estan a qualte passes; i també d'entitats i empreses del Moianès.
Fir-¡;'d'artesallS Oéf Mo.ianès
Aélivitàts esportives: eircuits d'aventura, ped atla amb BTT,
B/ENCANTS
e I s en can t s (anuncis gratuïts)
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
-VENC 3 taules d'escriptori, 4 cadires de tub niquelat, 4 bicicletes BTT, 1 antena parabòlica nova per estrenar i 2 butaques sense braços de rebedor. T.: 609 05 70 50 -vespres. (R89/9).
-VENC tres làmines paisatgístiques ernrnarcades amb vidre. Mides, 90 x 63. 1: 93 856 05 89. (R88/10).
-VENC tot tipus de peces de Land Rover L.R. Santana. També venc un Land Rover 88 Santana i un Land Rover 109. 1: 60844 70 31. (R89/11).
-VENC màquina de tricotarper fer jerseis- "Passar Duomàtic". 1: 93 888 0287migdies i vespres-. (R88/8).
-VENC màquina de tallar herba, motor de 3,5. 1: 93888 9355. (R8817).
-VENC taula catalana de 3 m. T.: 938502733. (R88/6).
-VENC banc de peses -peses barra- juntament amb una màquina de remar de la casa "Ketler". Preu, 50 euros. 1: 93
856 00 71. (R88/5)
-VENC corró de bicicleta amb comandament per regular l'esforç, pràcticament nou. Preu, 50 euros. 1: 93 856 00 71. (R88/4).
-VENC cadena de música "Sharp": pletina, tocadiscos, braç, equalitzador, 2 altaveus de 3 vies, ràdio... Preu, 100 euros. 1: 699 37 98 91. (R88/3).
-VENC amplificador per tocadiscos Hi-Fi, per estrenar, amb papers. Preu, 25 euros. 1: 699 37 98 91.(R.88/2).
-VENC calefacció de butà, gran, "Super Ser", en bon estat. Preu, 40 euros. 1: 699 37 98 91. (R88/1).
-VENC moto d'Enduro, en bon estat a bon preu. 1: 617 5841 16. (R87/11).
-VENC pis a Prats de Lluçanès. Molt assolellat, de 90m2 ben situat. Amb pocs veins, amb mobles o sense, pàrquing per a 2 cotxes, calefacció i golfes. T.: 93 856 02 84. (R87/1 O).
-ES VEN escala de ferro seminova. Mides: alçada del replà fins a terra, 2,80m; replà d'1,90m de llargada; .arnplada escala, 1 m; llargada pendent, 3,30m; alçada barana, 97cm. T.: 676 49 45 52 - 616 60 44 85. (R87/9).
-VENC gàbia de conills amb instaHació d'aigua -hi caben 10 conilles i poden parir-. Bé de preu. T.: 616 13 54 31. (R87/8).
-VENC bicicleta de muntanya, seminova, per a nens d'entre 7 i 12 anys -mida mitjana-. Preu: 100 euros. T.: 93 857 81 38 (vespres). (R8717).
-VENC moto de trial "BetaTecno", en bon estat. Preu: 1.500 euros. T.: 6292277 23. (R85/1).
-VENC coHecció de bruixes. Preu a convenir. T.: 617 26 92 62. (R85/2).
-VENC màquina de rentar automàtica, amb 1 any de garantia. Preu: 60 euros. T.: 60894,4958. (R85/3).
-VENC plaques solars fotovoltaiques. T.: 608 13 81 48. (R84/16).
-VENC cadenes de neu de "Wrangler", noves per estrenar. Preu, 100 eurosT.:93 428 62 44. (R88/17).
ES COMPRA
-COMPRARIA acordió de teclat, en molt bon estat, de 80 o 90 baixos. T.: 9321848 69. (R89/8).
-COMPRO casa, encara que s'hagi de reformar, amb pati o jardí. Situada dins del poble o als voltants. T.: 93 67444 41. (R89/4).
-COMPRO taula de 3m. de llarg. T.: 678 41 37 59. (R88/14
-COMPRO casa, amb pati o jardí. Si pot ser, de pedra, que no necessiti reformes, preferentment. Zona OlostPrats (Particular). T.: 677 34 66 56. (R86/1).
-ES LLOGA (preu simbòlic) a canvi de feina de restauració manteniment masia-castell a Sant Feliu Sasserra. 1: 93419 89 65. ale: msansa@terra.es. (R89/6).
-ES LLOGA nau de 250m2, aproximadament, a Prats de Lluçanès. 1: 93 856 06 57 - 93 85081 57. (R87/1).
-LLOGO masia al Berguedà. 1: 67841 3759. (R84/10).
-ES LLOGA pis a Gironella. 3 dormitoris, calefacció (1 r. pis). 1: 678 41 37 59. (R84/3).
-ES LLOGUEN places de pàrquing al capdamunt del carrer Major, de Prats de Lluçanès. Bé de preu. 1: 93 8560599. (R88/16).
S'HA PERDUT
-S'HA PERDUT un gos Pastor alemany, de 4 mesos, als voltants de la Torre d'Oristà. 1: 659 92 31 64. (R8917).
-S'HA PERDUT un gos Beagle a Sobremunt. T.: 93 8527093. (R89/5).
-S'HA PERDUT una creueta i una cadena dins el poble de Prats de Lluçanès. 1: 93 850 81 12. (R85/5).
ES BUSCA
-BUSCO gos d'atura per anar amb les vaques, que tingui més d'un any. 1: 630 88 43 91. (R85/4).
S'HA TROBAT
-S'HAN TROBAT 2 jaquetes davant de l'ajuntament de Prats de Lluçanès. T.: 93 856 01 OO. (R85/6).
-S'HA TROBAT una arracada vermella, molt petita, amb una floreta al mig, a la piscina de Prats de Lluçanès. 1: 938508227. (R84/13).
REUNiÓ PER LES ACTIVITATS DE LA GENT GRAN A PERAFITA. Dimecres 1 d'octubre es va celebrar una reunió a Perafita proposada per l'Ajuntament, per tractar sobre les activitats encarades a la gent gran que es podrien fer al poble (informàtica, manualitats, gimnàstica ). Va comptar amb la presència de la dinamitzadora de gent gran del consorci del Lluçanès, Iolanda Camellas, així com també de l'assistent social Lídia Truñó i d'un grup de membres del casal d'avis de Sant Feliu Sasserra, per comentar experiències i opinions. A la reunió hi van assistir unes 25 persones majors de 65 anys, que van valorar positivament la iniciativa d'habilitar algun local on fer les diferents activitats, la primera de les quals seran unes classes de gimnàsitca, la segona, també ja acordada, la repetició d'un curs de memòria que es dugué a terme l'any passat i que va tenir molta acceptació.G.V.
TROBEN UN BOLET DE 4KG. A SANT AGUSTí DE LLUÇANÈS.Sembla que finalment ha començat la temporada de bolets en alguns llocs amb molta empenta. A Casacuberta, una casa de pagès de Sant Agustí de Lluçanès, el passat dissabte 27 de setembre es va trobar un pet de llop de gairebé quatre quilos. El va trobar en Joan Subirana, veí d'aquesta casa, mentre passejava pels voltants. J.P
MOLTA PARTICIPACiÓ AL TALLER DE PINTURA SOBRE CERÀMICA A PRATS DE LLUÇANÈS. Diumenge passat, organitzat per la Unió de botiguers i comerciants de Prats de Lluçanès, es va fer un taller de pintura sobre ceràmica que va comptar amb una centena de participants. Dirigit per Dimitri Coppola i Montse Fumaña, tothom qui volia podia pintar un dibuix per mitjà d'unes plantilles on hi figuravan diferents elements decoratius. Aquesta activitat es va fer per
complementar el Mercat del rebost que des de fa uns anys s'organitza el primer diumenge de cada mes. R.R.
TROBADA DE GRUPS DE CANTAIRES
A ALPENS. AI voltant de setanta persones que formen part de diferents grups de cantaires del Lluçanès, i alguns també de comarques veïnes, van ser presents diumenge passat en una trabada que es va fer a Alpens al Casino. Les amfitriones, les cantadores d'Alpens, van interpretar algunes de les peces més conegudes del seu repertori, a mesura que anava avançant el berenar-sopar hi van anar intervenint els altres grups, a part d'algunes persones que havien vingut a títol individual a en duet. R.R.
LA FESTA MAJOR D'ALPENS AMB
PLUJA I SENSE CORREFOC. Els dies 26,27,28 i 29 de setembre a Alpens hi va haver la Festa
Major, on l'atracció principal d'aquest anyera el 75 anys que feia el "Cafè Casino Teatre" (1928-2003) el 20è aniversari dels diables de Roca de Pena (1983-2003).
La festa del Casino va ser un èxit, ja que per sort no va ploure va anar tot amb normalitat, en canvi, el correfoc s'ha ajornat per setmanes després, per l'octubre, ja que el dissabte dia 27 va ploure no es va poder celebrar. La majoria d'actes es van celebrar amb normalitat, malgrat que per poder fer la Dansa va ser necessari protegir els músics amb paraigües, en una imatge insòlita històrica, digna de formar part de l'arxiu fotogràfic de la tradicional Dansa Alpensina.F.P.
UNA INDÚSTRIA S'INSTAL·LA A PUIGNERÓ DE PRATS DE LLUÇANÈS.
Aquest mes s'ha posat en funcionament a Prats l'empresa Indústria sanitària del Lluçanès, gestionada per Xavier Noguera, destinada a envasar esparadraps, benes, gasses altres productes sanitaris, però que es té previst que també produeixi cotó
fluix. Aquesta empresa està ubicada en una de les antigues naus de Puigneró, ocupa 3000 m2 de superfície. Inicialment hi ha feina per a cinc persones, i tres d'aquestes que ja s'hi ha incorporat són del Lluçanès. Més endavant s'espera que hi puguin treballar una vintena de persones. A part d'aquesta empresa, l'alcalde de Prats, Ramon Besora, ha explicat que n'hi ha dues més d'interessades a instal.lar-se en les antigues naus de Puigneró, però que les negociacions tot just han començat. Per altra part, a Sant Bartomeu del Grau també hi ha una empresa tèxtil de Terrassa que estaria disposada a posar en funcionament una planta de preparació de fibres de cotó a una de les naus de Puigneró de la localitat.R.R.
ACORDS DEL DARRER PLE DE PRATS DE LLUÇANÈS. El darrer ple celebrat a l'ajuntament de Prats de Lluçanès va aprovar una colla de mocions gairebé totes per unanimitat, entre les que hi havia la creació d'un centre de dia per a la gent gran. De moment, vista la impossibilitat de tirar endavant la iniciativa des de l'ajuntament, es van donar a conèixer les gestions que s'estan duent a terme amb la residència Nostra Senyora de Lurdes de la localitat per arribar a un acord amb aquesta institució. També es va aprovar sol.licitar que al Consorci del Lluçanès no hi hagi representants del Consell comarcal d'Osona, però sí que s'hi incorporin representants d'Osona, el Bages el Berguedà, les tres comarques en que es troba esquarterat el Lluçanès, amb veu però sense vot. Una de les mocions no aprovades va ser la presentada pel grup de CiU referent a l'adequació de l'antiga discoteca com a local del jovent. El grup d'ERC hi va votar en contra considerant que les obres tindrien un cost massa alt, tot i que estaven d'acord que calia buscar llocs
per a aquest sector de la població. A més es va aprovar treure a concurs públic les obres de la carretera de Sabadell, unes obres ja acabades en la legislatura anterior però que estaven pendents d'una subvenció. Es va decidir doncs tirar endavant aquest tràmit per evitar perdre aquesta subvenció. R.R.
NOU BUTLLETí DELS AMICS DE LES FONTS DEL LLUÇANÈS NORD. El número quatre del butlletí dels Amics de les fonts explica algunes de les accions dutes a terme darrerament per aquest col.lectiu com l'arranjament de la font dels Plàtans i també el que preveuen fer properament com millorar la font de l'Arrugat. També es comunica que l'ajuntament ha senyalitzat amb rètols les fonts de l'interior del nucli urbà, s'explica el sopar de germanor a la font de la Mina es reprodueix la Carta europea de l'aigua. R.R.
DEMANEN 4 ANYS DE PRESÓ PER A XAVIER FUMANYA, DE SANT MARTí D'ALBARS. Xavier Fumanya, que gestiona actualment l'empresa Gestora d'orgànics a la seva finca situada en aquest mateix municipi, ha estat acusat d'un delicte contra el medi ambient per al qual se li demanen quatre anys de presó. Aquesta acusació de la Fiscalia de Medi Ambient es va donar a conèixer la setmana passada després del judici que es va celebrar a l'Audiència de Barcelona. Fumanya és acusat com a ex-gerent de l'empresa Fervosa de Manlleu, juntament amb el que era president del consell d'administració quan van succeir els fets, Lluís Saborit, es considera que van cometre un delicte contra el medi ambient per no impermeabilitzar el terreny on s'abocaven fangs de depuradora, amb la possibilitat de que algunes substàncies nocives es filtressin als aqüífers. Red.
POLíGON INDUSTRIAL A LA TORRE D'ORISTÀ. El dia 22 de març del 2001 va sortir la publicació de la Comissió d'urbanització del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, notificant l'aprovació de les normes de planejament d'Oristà referent al sòl industrial de la Torre. A causa de la lentitud que comporta l'obtenció de tots els permisos i documents necessaris per tirar endavant aquest tipus d'infraestructures no es començaran les obres fins el dia 1 de novembre d'aquest 2003. S'iniciarà el projecte amb el moviment de terres per marcar l'urbanització dels carrers fent la parcel-lació divisionària del que seran les futures naus industrials. Aquest polígon constarà de 35000 metres quadrats i estarà ubicat a la sortida mateixa del poble en direcció Prats de Lluçanès, concretament al costat de la BV-4404, en el seu pas pel quilòmetre 3. Les empreses locals, amb la intenció de millorar els seus serveis i, al mateix temps, intentar que les empreses de l'exterior trobin les facilitats adequades per obrir-hi el seu negoci, creant nous llocs de treball, garantir el futur de la Torre d'Oristà semblen ser els objectius principals d'aquesta obra. X.C.
TROBADA DE PERAFITENCS I TEATRE. El passat diumenge dia 28 de setembre es va celebrar a Perafita la 19a trobada d'antics perafitencs, que s'organitza anualment. Enguany, després del tradicional dinar que per primera vegada es va fer al pavelló, va tenir lloc la representació de la comèdia "La teva dona m'enganya", a càrrec de la companyia de teatre de Sant Hipòlit de Voltregà. A la representació teatral hi van assistir més d'un centenar de persones, la majoria de les quals havien participat en la trobada de perafitencs.C.V.
PRESENTACiÓ DEL VOLUM2 DELS QUADERNS DE TRANSHUMÀNCIA. Jordi Torres, del Grup de treball de transhumància de l'associació Solc, va presentar el volum 2 dels Quaderns de transhumància dins la col.lecció La ramada encantada, en els actes de la fira de l'Hostal del Vilar. En l'acte hi van prendre part Roser reixach, de Solc, Josep Pujol, alcalde de Sant Agustí, i Josep Coromines, del Grup de treball de transhumància Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis llegendes de transhumància és el títol del nou quadern on es ressegûeix el camí ramader que va d'Avinyó a Alpens, el qual forma part de la carrerada que des del Penedès arriba a la muntanya del Carlit. Torres explica en els diferents capítols les cases de parada acolliment de la zona, llegendes entorn dels camins, els oficis sorgits en relació al bestiar de llana i els molins. Red.
No volem treballar fora del poble, però
Som aquí de nou, davant un full de paper i amb un munt de coses per dir, però no sabem si sabrem expressar el que sentim.
Fa ja quasi nou mesos (hi ha qui en fa bastant més) que estem a l'atur i més aviat allò que en un principi ens semblava que seria una "mena" d'alliberació de tota l'angoixa passada els darrers temps, està sent un malson un malestar impressionant.
Veiem que de tot allò que se'ns va prometre no hi ha res. En primer lloc, ens prometien que durant aquest mes de setembre ja veuríem moviment a les antigues naus de Puigneró i, en el últim Ple de I'Ajuntament, del passat 24, se'ns va informar que el tema de les naus està com en un principi a pitjor del que estaven.
És cert que la gent que treballaven a Puigneró de Prats, gràcies al nostre comitè, ja ho tenim tot saldat. També és cert que tenim des de l'Ajuntament el Servei Català de Col·locació i l'empresa MOA que ens ha instal-lat la Generalitat per "col·locar" els aturats de Puigneró. No podem negar que ens estan -aiudant en "tot" el que els és possible. Tenim elaborat el "currículum", hem fet un "simulacre" d'entrevista de feina, també hem fet test de psicotècnia -es diu així?- Tot aquest "rotllo" s'ha de fer per buscar feina? A on? Per què? Si la gran majoria no tenim cap més experiència que dins el sector tèxtil, sense gairebé estudis, en una edat. però amb ganes de treballar, que som gent treballadora. Mai havíem pensat en trobar-nos en una situació com en la que ens trobem menys que hauríem d'anar a "classe" per buscar feina però es veu que avui dia està muntat així. Malgrat tot això i el xafardeig les crítiques de més d'una ment bastant cruel, que si no tenim feina és perquè no en busquem, que si no volem treballar
Doncs és cert, no volem treballar, no volem treballar fora del poble encara que, en el fons, veiem que a la llarga haurem de marxar. Però, a on?
De moment creiem que hem de lluitar, lluitar fins que "algú" ens escolti, que "algú" ens aporti idees, suggeriments i també el recolz�ment �er.dir junts el que diu l'anunci de la Generalitat que tots haureu vist als diarisun d'ells el protagonitza la Beth-: "Fem creixer el futur a Catalunya".
Nosaltres, però, diríem: "Treballem junts pel futur de Prats de L1uça�e,s, pel futur dèls nostres fills, dels nostres nóts Prats de Lluçanès tambe es Catalunya. Prats i els que viuen a Prats ens ho mereixem.
Grup d'extreballadors de Puigneró Prats de Lluçanès
Consulta d'Osteopatia i Medicina Naturista
Dr. Albert Serra i Navines
Osteopatia M.R.N.O. - Dr. en Naturopatia
Tècnic especialista en teràpies manuals: Osteopatia* - Osteopatia sacro-craneal
Informació: 629381997 - 938560674
Pla d'abastament d'aigua
En una conversa, la setmana passada, amb un dels responsables de l'Agència Catalana de l'Aigua, aquest justificava el retard en la concessió d'una subvenció per la millora d'una captació d'aigua a un poble en el fet de que la Generalitat ha iniciat un Pla d'abastaments d'aigua a tot Catalunya. És a dir, vint-i-tres anys després d'arribar al Govern, resulta que ara se'ls ha ocorregut que cal disposar d'un pla abans de donar subvencions. Es com si ara un cuinar inventés la sopa d'all, i donés compte del gran descobriment. En l'anterior número de la revista vaig explicar el meu punt de vista sobre la problemàtica de l'aigua de la Riera de Merlès. L'anunci d'aquest Pla d'abastaments reforça la crítica que aleshores feia a la política del Govern de CiU. Sempre és bo indispensable conèixer un tema abans d'actuar. En el nostrepaís en el tema de l'aigua, com també en altres qüestions, s'ha actuat i després s'ha mirat si s'anava pel bon camí a no. Posaré alguns exemples. Davant el problema de l'aigua, els pobles més espabilats, varen aprofitar els anys de vaques grasses a la Generalitat per treure diners de tot arreu. Entre els anys 82 i el 94, la Generalitat es comportava com un nou ric. Les transferències de diners de Madrid arribaven puntualment i creixien cada any. En comptes de planificar les necessitats del país i fer plans ben detallats d'infraestructures serveis, es varen encaminar per una política molt més fàcil i destralera: la de repartir per tot arreu, en funció de qui demanava i la pressió que exercia. Els Alcaldes que es varen espabilar aquells anys, varen aconseguir sumes importantíssimes de subvencions per qualsevol petició. Era el moment de fer qualsevol cosa a qualsevol lloc. En la qüestió de l'aigua, a falta de plans tothom es va espabilar com va poder a voler. S'agafava aigua de rieres a rius, es feien pous, s'agafaven fonts públiques a privades, etc. Tot valia. Ningú controlava a supervisava queuna captació perjudiqués una altra d'un altre poble. Era l'anarquia total absoluta. En aquestes actuacions la Generalitat hi va destinar milers de milions de ptes. ha comportat un mapa caòtic de captacions conduccions d'aigua a tot el país. En uns moments en que creix la demanda d'aigua les captacions han esdevingut insuficients cal anar-ne a
buscar de noves, ara moltes estan esgotades a no donen per a més. També moltes estan contaminades per purins que ningú ha controlat ni supervisat. Tenim a Catalunya una dotzena de comarques amb greus problemes de nitrats no cal dir que Osona, i amb ella el Lluçanès, forma part de la part alta d'aquesta contaminació. I això obliga a anar més llunya buscar aigua bona, en comptes de frenar a millorar les condicions de la que es té més a prop. És la política de pedaços que fa 23 anys s'aplica el país. Però tothom sap que al final els retalls ja no serveixen i cal un vestit nou. És el que ara fa falta.
A la vista de la situació caòtica, I'ACA pretén ara posar un cert ordre a simplement saber com té el país a nivell d'aigua. És massa tard per tirar enrera moltes realitats. Però també és l'exemple d'una manera de fer increible per un Govern, de manera que els Alcaldes que portem molts anys enyorem alguns dels funcionaments de la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental que tenia més ben organitzada molta feina que no pas I'ACA.
A tall d'exemple, a dia d'avui la Generalitat no té un catàleg complert de les captacions del Riu Llobregat, ni del Ter, com tampoc el té de la Riera de Merlès. En alguns casos al.leguen que han perdut els papers. En altres que la Confederación no els va entregar la documentació. En altres no ho saben ni contesten.
Com a Diputat al Parlament he demanat tots els llistats de les concessions
d'aigua de diferents rius, i en el cas de la Riera de Merlès, cap Ajuntament dels que n'agafen, execpete el de Les Llosses té cabal concedit. És a dir, les captacions són i!.legals a tots els efectes, tot i això la Generalitat els ha concedit subvencions. Increïble aquest comportament en una Administració que ha de vetllar per la legalitat. Però, podria exposar molts altres casos en que el desconeixement de la Generalitat arriba a extrems ridículs, com afirmar que la franja de protecció de la Riera de Merlès no és de 200 m. quan la pròpia Generalitat així ho va aprovar i publicar. Jo mateix com Alcalde de Borredà, a l'hora de fer les Normes Subsidiàries (pla d'urbanisme) aprovat el passat mes d'abril vaig haver de presentar un informe de Medi Ambient aprovant la franja de proteeció que he hagut de posar en el territori de la Riera.
En resum, ara es vol fer un pla, al cap de 23 anys de desorganització i de campi qui pugui. Sincerament crec que a falta de diners, han decidit buscar una excusa que els permeti aturar les convocatòries de subvencions fer veure que volen planificar un sector caòtic, precisament en un tema que calia haver programet detingudament. Es una de les raons per tenir clar que qui no ha estat capaç de fer-ho fins ara és millor jubilar-los i que vingui un nou Govern que ho pugui fer realment.
Joan Roma i Cunill. Diputat al Parlament pel PSC
La UE Prats aconsegueix la 6a posició al Campionat de Catalunya de Raids de Multiaventura
Prals de Llusanès.- L'equip format per Miquel Muntané -de Ripoll-, Stephan Rouze -de Banyoles- Jordi Sucarrats -de Prats-, tots ells socis de la Unió Excursionista de Prats de Lluçanès, van participar, el cap de setmana del 19 al 21 de setembre, a la tercera edició del Raid La Noguera, Campionat de Catalunya de Raids de Multiaventura,
aconseguint una meritòria sisena posició. Aquest raid es va realitzar a la Vall d'Àger la zona de Tartareu, recorrent durant el cap de setmana diferents termes municipals de la zona. Les disciplines esportives van ser: cursa a peu per mitja muntanya, cursa d'orientació, cursa amb bicicleta de muntanya, natació, canoa, ràppel, via ferrada,
escalada esportiva tir amb arc. El nombre de participants va ser de 22 equips de tres corredors cada un, sota la fórmula de dos corredors en cursa un assistent amb cotxe. Els equips provenien de tot Catalunya. El naixement de l'equip pradenc es situa a finals de l'any 1997 fent sortides activitats, com escalada, B'Tl, ascencions.... amb un grup d'amics liderats per Stephan Rouze i Jordi Sucarrats, que finalment -el febrer del 1998- decideixen formar un equip més compacte i competitiu. Aquest mateix any competeixen per primer com al Salomon X-Mountain Adventure. A partir d'aquí participen en nombrosos campionats raids de nivell europeu internacional aconseguint bons resultats classificacions. També participen en proves a nivell individual per entrenament cadascú practica en els esports que més li agraden. Anualment planifiquen la participació en algunes competicions, les que troben més interessants. I.P.
El Club Bàsquet Prats engega una nova temporada
Prals de Llusanès.- El passat dia 27 de setembre, a les quatre de la tarda, al Pavelló Municipal d'Esports, va tenir lloc la presentació de la temporada i dels equips que enguany formen el Club Bàsquet Prats. El president del Club va obrir la festa amb unes paraules de benvinguda de presentació. Amb les grades força plenes, va anar sortint cada equip amb tots els jugadors jugadores i amb el seu respectiu entrenador. Va
començar entrant a la pista l'equip més petit de la casa: el benjamí mixte. Després d'aquests va ser el torn dels grans: els equips cadet femení cadet masculí. Cal dir que dos dels equips del club -el pre-infantil el cadet masculí- competiran a la Federació Catalana de Basquetbol, mentre que la resta ho faran al Consell Esportiu d'Osona. Per acabar la jornada es va repartir cada equip en una cistella es van realitzar
algunes activitats, com per exemple partidets, mega ka, 3x3 En definitiva, una presentació lleugera que va
donar el tret de sortida a la present temporada pel Club Bàsquet Prats. Red.
Primer partit de la temporada del Futbol Sala masculí
Prals de Llusanès.- La secció de futbol sala del F.C.Pradenc, va disputar dissabte passat, el primer partit de la temporada. Els de Besora i Vilà, van rebre la visita del St.Gervasi. El partit, molt
igualat, va acabar amb empat a 1 en el marcador. Els locals es van avançar, ja ben entrada la segona meitat, però els barcelonins van empatar a les acaballes del matx. Red.
II Trofeu la rella de futbol del Lluçanès
Lluçanès.- La temporada 2003-04 per a la lliga de 3a terri- cens de categoria. De totes maneres el '2n trofeu la torial va enqeqar e! motor ara fa dues setmanes, els rella'-que serà disputat entre els equips de Sant Feliu equips del Lluçanès s'han posat en òrbita i han dispu- Sasserra, Sant Bartomeu del Grau, Olost i Sant Boi de tat els seus primers partits. Aquesta temporada 'la Lluçanès- també ja ha començat i ja té el seu primer rella' repeteix l'experiència d'organitzar el trofeu de líder, que va sortir de I'enfronatment entre el Sant futbol, que, com molt bé sabeu, consisteix en fer un Bartomeu i l'Olost el diumenge passat. La crònica d'aseguiment dels resultats que s'extreuen dels partits quest partit la podeu llegir a continuació. La rella, igual que es juguen entre els equips de la comarca. que la temporada passada, farà un seguiment exhausEnguany, el nombre de derbis comarcals no serà tant tiu de tots els derbis comarcals i explicarà el seu transelevat com la temporada passada, degut a que el curs, a més d'informar de quina és la classiñcació dels Pradenc -vigent líder del trofeu- va aconseguir I'as- equips del Lluçanès a la seva respectiva categoria.
Sant Bartomeu-Olost,
Sani Barlomeu del Grau.-St.Bartomeu va viure dissabte passat el primer derbi entre representants del Lluçanès de la present temporada. L'equip local, el St.Bartomeu, l'Olost, es van enfrontar en un partit pie d'al·licients. Va ser un partit molt travat, sense que cap dels dos equips oferís bon joc. L'Olost va exercir molta pressió des de l'inici, i el St.Bartomeu no va poder
primer derbi de la temporada
ja que va perjudicar per igual els dos equips. AI final, va acabar amb moltes targetes grogues, amb una de vermella, per un jugador local. Quan tothom apuntava a l'empat, vista. la igualtat damunt del terreny de joc, la sort es va' aliar amb el St.Bartomeu, que va aconseguir l'únic gol del partit en una jugada afortunada. L'Olost no va saber
reaccionar al gol local, el St.Bartomeu es va endur els tres punts, amb un resultat final d'1 a O. Cal dir que a les graderies es va viure el típic ambient de derbi, amb un camp ple a vessar, amb aficionats d'un i altre equip. Segons fons internes a l'entitat, feia molts anys que no es veia un camp municipal tan pie com el de dissabte.D.B.
desplegar el bon joc ofert Resultats davant el Figaró. Tot i així les millors ocasions, van arribar a càrrec dels (5-10-03) C.F. St. Bartomeu del Grau -1 - Olost EC - Olocals, tot que l'Olost també va gaudir d'alguna Classificació bona oportunitat. A més l'arbitratge tampoc va ajudar gaire, ja que el col·legiat, va ser massa concessiu en moltes jugades, això va provocar que en moments determinats, el matx s'escalfés. Podem dir, però, que el paper de l'àrbitre no va ser determinantenel resuijatfinal,
C.F. Sant Bartomeu
F.C. Sant Boi
Sant Feliu Sasserra
F.C. Olost
Quinzena esportiva
11/10/03
Bàsquet
Preinfantil masculí
CB Torelló - (B Prats de Lluçanès
Cadet mascuí
CB Tona - (B Prats de Lluçanès
12/10/03
Ciclisme
Pedalada d'Olost
3 recorreguts de 5, 20 40 km.
Organitza, els Collonuts
Futbol
Alevins
Remei-Pradenc FC
Infantils
Pradenc FC-Torelló
St. Quirze Besora-Olost FC
Cadet
PB Ripoll-Pradenc FC
Juvenils
Torelló-Olost FC
St. Julià de V.-Pradend FC
Veterans
Pradenc FC-Coromina
2a Territorial
A les 4 de la tarda
Santpedor-Pradenc FC
3a Territorial
Olost FC -Sant Feliu Sasserra CE
Sant Boi de Lluçanès-Sant Bartomeu
18/10/03
Bàsquet
Preinfantil masculí
(B Prats de Lluçanès - CB Opalo
Cerdanyola B
Cadet masculí
(B Prats de Lluçanès - CB Bigues i Riells
19/10/03
Futbol
Alevins
Pradenc FC-Voltregà
Infantils
OAR Vic-Pradenc
Olost-Campdevànol
Cadet
Pradenc FC-Remei
Juvenils
Pradenc FC-Roda de Ter
Olost FC-Remei
Veterans
Callús-Pradenc
2a Territorial
A les 4 de la tarda
Pradenc FC-Marganell
3a Territorial
St. Feliu Sasserra CE-St. Boi de Lluçanès
St. Bartomeu-Seva
Viladrau-Olost
Puntuable per al campionat del món
Lluçanès.- El Ral·li Catalunya Costa Brava s'acosta. L'esdeveniment esportiu que enguany portarà més trasbals probablement més gent a les terres lluçaneses és a la cantonada. Els dies 24, 25 26 d'octubre passarà per diferents
llocs del Lluçanès el 39è
Ral·li Catalunya-Costa Brava. El divendres 24 hi haurà competició al tram la Trona Alpens-les Llosses. L'endemà serà el torn del tram d'Olost -que anirà d'aproximadament de l'Hostal Nou, a la sortida de
"Gent
Vic, fins a Prats, a l'entrada sud del poble-, de la Costa dels Gats de la Trona -aquest cop, de baixada-, i el diumenge tan sols passarà pel tram que sortirà d'Olost fins a l'Hostal Nou. A banda dels trams cronometrats, ja esmentats, els cotxes participants passaran també per altres carreteres, que els serviran d'enllaç d'un tram a l'altre, per tant, durant aquests tres dies serà habitual creuar-nos, a probablement, també, ser avançats, per cotxes de competició.
del Barça", lluçanesos al Camp Nou
Lluçanès.- La Penya Blaugrana del Lluçanès va organitzar, el dia 20 de setembre, el desplaçament per als abonats al carnet
'Gent del Barça', el qual permet assistir gratuïtament a un partit de futbol. AI marge que ni el resultat ni l'es-
pectacle ofert pels jugadors al terreny de joc fou el més desitjat -van empatar a 1 contra l'Osasuna de Pamplena- la tarda va ser força distreta. Alguns varen anar a veure el
Barça B al Miniestadi, d'altres visitaren el Museu alguns van anar de com-
i 26
Els Ajuntaments del Lluçanès s'estan preparant per absorbir els aficionats que es preveu que s'acostin es preparen diverses coses, com l'adequació de diferents espais per habilitar-hi aparcaments. Membrada serà present en aquesta prova, després d'haver aconseguit el Campionat de Catalunya de Ral·lis.
En el pròxim número de la rella sortiran publicats els horaris que tindran tots els trams cronometrats que afectin el Lluçanès. I.P.
pres a la Botiga -aprofitant els descomptes que el carnet els ofereix-.
La Penya ha tramitat ja 220 carnets n'està preparant més per a finals d'any. Ofereix també la possibilitat de tramitar-ne més tan sols posant-se en contacte amb els respon-
sables de l'entitat. El carnet Bàsic -que val 19 euros- és gratuït per als sods de la Penya, i el normal -de 39 euros de preuté un cost de 20 euros per als mateixos socis, a més de tenir un partit gratuït, entre d'altres coses que ofereix el club. loP.
Josep Maria Membrado:
crònica d'una cursa fins a la victòria
Elaborat i coordinat per Isaac Peraire
2003_ Un any carregat d'èxits, Un any per no oblidar. Membrado ha aconseguit aquest any el Campionat de Catalunya de Hal-lis després d'haver-se disputat set de les nou proves que compta el campionat. A continuació fem un breu repàs al que han estat aquestes set curses que el pilot lluçanès d'Olost ha corregut durant aquesta temporada, una temporada que gravarà el seu nom entre els millors dels pilots de ral·lis catalans, que l'escriurà al millor del Lluçanès.
Ral-li del Vallespir
El campionat de Catalunya començava el cap de setmana del 5 i 6 d'abril al Vallespir, a la Catalunya Nord, on Membrado va estrenar oficialment el seu cotxe, un Renault Clio Super 1600, amb una potència de 220 cavalls. Tot que es prenia la carrera amb precaució, ja que havia practicat una pretemporada breu, el seu objectiu era fer el màxim de quilòmetres i arribar a la meta, el d'Olost va aconseguir posar-se al liderat del certamen català a aquesta primera cursa. Aquesta prova va servir per "encarar amb molt optimisme la llarga temporada que tenia per davant i posar-nos la moral a tope, a més, ha estat importantíssima per la moral de l'equip després de la desastrosa temporada passada", deia Membrado al finalitzar la cursa. Amb aquests punts, es col·locava líder del Campionat de Catalunya.
Ral-li de Tarragona
Després del que s'havia vist al ral-li de terres de la Catalunya Nord, Membrado afrontava el Ral·li Tarragona (2a prova puntuable pel campionat) amb el paper de favorit. Tot això, va veure la prova com aficionat. No va poder prendre part de la sortida per precaució, degut a problemes mecànics en el motor del seu cotxe. Tot i això, el d'Olost continuava líder del campionat.
Ral-li de Cales de Palafrugell
Amb la motivació a dalt de tot, i després de fer una revisió exhaustiva del Clio, el pilot del Lluçanès va qüanyar el Ral·1i de Cales de Palafrugell, tercera prova puntuable del Campionat. Aquesta prova va tenir un inici plujós amb bastants humitats en els primers trams, però Membrado el seu copilot van anar augmentant progressivament el ritme, sense córrer gaires riscs. AI finalitzarlo, Membrado deia que 'ha estat un ral-li excel· lent.
Aquesta victòria, que ens consolida al capdavant del certa-
men, no vol dir que aquest serà fàcil. Nosaltres hem de mantenir el nostre objectiu, que es seguir aprenent els secrets del Clio Super 1600 i fer-lo evolucionar. Hem de mantenir sempre el cap fred i tenir la mirada posada a acabar tots els ral-lis',
Ral-li 2000 Viratges
El Ral·li 2000 Viratges, celebrat a Manresa el dissabte dia 7 de juny, va servir per consolidar Membrado al capdavant de la Classificació del Campionat de Catalunya. Era la quarta prova puntuable i portava dues victòries en les dues carreres que havia pres sortida. Aquesta va ser la seva tercera victòria fent una demostració de poder i control amb el seu cotxe, en una prova molt dura, caracteritzada pels múltiples abandonaments que hi" va haver per la rapidesa dels trams. Aquí, va aconseguir una mitjana de 111
quilòmetres per hora en un tram va superar els 100Qm/h de mitjana en els nou trams que comptava la prova.
Ral-li Osona
Sens dubte la carrera més emotiva pel d'Olost. Tornava a córrer prop de casa, ara més aprop que mai, i es va endur per primera vegada cap a terres lluçaneses el primer lloc de la classificació del Ral-li Osona. Aquest, que tenia trams al Lluçanès, va comptar amb una forta presència de públic durant tot el dissabte 28 de juny, i molts incondicionals que animaven a Membrado, pilot més
proposà fou 'marcar de prop els nostres rivals més directes a la classificació', tal i com va acabar fent, ja que no va ser superat per cap dels seus rivals més directes al títol. Aquest ral·li, extramadament dur ràpid, obria un parèntesis estiuenc al Campionat de Catalunya permetia començar a saborejar la victòria. La següent prova, podia portar el títol cap al Lluçanès.
Ral·li Critèrium del Berguedà La setena prova del Campionat es va disputar el dia 6 de setembre i comptava amb trams en terres del Lluçanès -la Costa dels Gats, les Lloses i Prats-Olost-. Va ser la cinquena victòria per Membrado i el va coronar pràcticament campió de Catalunya, però matemàticament encara no estava assegurat. Aquesta victòria va dedicar-la al pilot andorrà Marcel Escoda, que va perdre la vida realitzant una de les coses que més l'hi agradava: córrer un ral-li. A banda d'aquesta nota negativa, només faltava esperar el següent ral·li per poder-se proclamar amb tota seguretat campió.
ovacionat durant les tres passades que es varen fer en els tres trams que constava el ral·li -Espinelves, La Trona la Costa dels Gats-. Tot i això, la victòria va ser ajustada, ja que només el va separar un segon del següent classificat, el manlleuenc Xevi Pons. Aquesta, la cinquena prova puntuable pel Campionat de Catalunya, consolidava Membrado al capdavant del Campionat català.
Ral-li d'Andorra
El Campionat arribava a la seva sisena prova s'anava aconstant el títol cap a Olost després de la tercera posició aconseguida a Andorra el cap de setmana del 20 de juliol. Membrado portava un palamrès de quatre victòries en quatre curses que havia pres sortida, però a Andorra, tal i com deia abans d'iniciar la carrera, la victòria era molt difícil i l'objectiu que es
Ral·li Empordà-Anglès El dissabte dia 4 d'agost es disputava el Ral·li EmpordàAnglès, vuitena penúltima prova del Campionat de Catalunya de Ral·lis 2003. Aquesta prova constava de 10 trams i Membrado es va proclamar definitivament Campió adjudicant-se el liderat d'aquesta. No li calia aconseguir la primera posició per obtenir el Campionat, però el pilot d'Olost no va afluixar va derrotar tots els seus contrincants. Aquesta va suposar la seva sisena victòria d'una temporada brillant que, a encara una carrera per disputar, l'ha convertit en el primer pilot del Lluçanès que guanya el Campionat de Catalunya de Ral·lis. Membrado ara es prepara per participar en una prova del Campionat del Món, el Ral·li Catalunya-Costa Brava.
"Dedico aquestes paraules a la meva família, a qui agraeixo molt especialment tot l'ajut, recolzament paciència que m'han donat sempre, sense ells no hagués aconseguit arribar on sóc ara. A tots, moltes gràcies
Del IV Raid del Lluçanès al Campionat de Catalunya
Josep Maria Membrado i Prat va néixer a re¡;r\-:;----;;¡;::----:;;:¡�Mr--_=_;r__:;_� Olost el dia 2 de febrer de 1969. Des de petit que porta el motor a dins i de molt jove -quan encara no tenia carnet- voltava ja pel seu poble, primer amb el 600 del seu avi i després, d'amagat, amb el Simca 1200 del seu pare. El primer ral·li que va disputar va �=:= ser el IV Raid del Lluçanès, quan encara no tenia carnet de' conduir, celebrat a Olost mateix l'any 1987. A partir d'aquí va adquirir un Audi Quattro que, segons diu, "no en vaig fer mai res". Després va tenir un Seat Panda amb el que va disputar dues carreres per terra sense gaire bons resultats. Llavors, "vaig fer un cop de cap i vaig posar-m'hi una mica en serio".
El seu palmarès:
1994 9è al Campionat de Catalunya de Hal-lis de TerraAudi Quattro
1995 5è al Volant RACC
1996 4t al Volant RACC
1997 2n al Volant RACC
1998 2n al Volant RACC
1999 1 r al Volant RACC
Peugeot 205 Rallye
Peugeot 205 Rallye
Peugeot 1 06 Rallye 1300
Peugeot 1 06 Rallye 1600
Peugeot 1 06 Rallye 1600
2000 2n a la Copa Clio Renault Sport
2n al Catalunya de Hal-lis Grup N Clio Sport
2001 1 r a la Copa Renault
3r al Campionat absolut de Catalunya de Ral·lis Clio Sport
2002 Participa al Campionat de Catalunya de Ral·lis.
Ell Vilamala es converteixen en pilots oficials de la Xarxa Renault Catalunya Clio Sport
2003 Campió del Campionat de Catalunya de Ral·lis Clio Super 1600
I el seu actual equip:
Jordi Vilamala
Josep Maria Membrado (pare)
Josep Farrés (TaSSI)
Carles Verdaguer (Pensiró)
Santi Salada
Josep Maria Saranera
Pere Solanes
Jordi Sayona
Carles Escarré
Josep Saborit
Montse Montanyà
Alexandre Pouchelon
Jean Michel Mainou
Copi/ot
Mànager i màxim responsable de l'equip
Mecànic i preparador del vehicle
Mecànic
Mecànic
Electricista
Cronometrador
Premsa
Cotxe Ràpid
Logística
Cotxe Ràpid
Enginyer
Coordinador
Amb 7 i 5 equips, respectivament
Pradenc i Olost aposten amb força pel futbol base
Prats de L./Olost.- El futbol base del F.C. Pradenc contínuarà, enguany, participant en totes les categories de què consta el futbol base, és a dir, des de pre-benjamí fins a juvenil. Un any més, han estat molt els petits joves que han decidit apuntar-se a l'escola de futbol. Els més petits, els pre-benjamis, nens d'entre 5 7 anys, estaran entrenats per Fermí Vilà i Santi Costa. Els benjamins, a causa dels nombrosos jugadors d'entre 8 i 9 anys inscrits per a la present temporada, s'ha partit en dos: el benjamí A, entrenat per Josep Paré, amb Josep Solanich, com a ajudant; el benjamí B, que estarà a les ordres de Marc Prat, Abel Vall David Besara.
Recordem que tan els prebenjamins, com els benjamins, disputen el campionat comarcal de Futbol-7. Àngel Vidal, dirigirà els alevins, és a dir nens amb edats compreses entre els 1 O 11 anys, mentre que Enric Tarrès, David Fornell i Adrià Davins, s'encarregaran dels infantils. Aquests són nens d'entre 12 13 anys. Dels cadets, joves d'entre 14 i 15 anys, se n'ocuparà Josep Batriu, amb Josep Arufe, com a preparador físic. per acabar, Ramon Montanyà es farà càrrec dels futurs jugadors del primer equip, dels juvenils, nois amb edats compreses entre els 16 i els 19.
Només afegir que tots els equips ja han començat a treballar, per preparar la pre-
sent temporada, amb l'objectiu primordial de passar molt bones estones, al marge dels resultats esportius.
Per la seva banda, el futbol base de l'Olost està ultimant els preparatius per a la present temporada. Enguany, l'Olost comptarà amb cinc categories diferents, sobre les set de què consta el futbol base. El pre-benjamí, els més petits de tots, seran entrenats per Roc Salvans. Recordem que aquesta categoria engloba els nens d'entre 5 i 8 anys. Pel que fa als benjamis, el seu entrenador serà Josep Giró. Tan els pre-benjamins, com els benjamis disputen el campionat comarcal, igual que el Pradenc, de futbol-7. La
categoria d'alevins queda, aquesta temporada, sense representació olostenca, degut al poc nombre de jugadors inscrits. Roger Sala Tori Serrat seran els encarregats de dirigir els infantils, que aquest any inclouran en la seva plantilla a alguns dels alevins a dalt esmentats. Malauradament, tampoc s'ha pogut reunir a prou jugadors en la categoria cadet. Molts d'aquests joves disputaran la present temporada amb l'equip juvenil, i estaran sota les ordres de Climent Salvans.
Com a conseqüència de la proximitat de l'inici de la lliga,. tots els que equips ja s'han posat les piles i han començat a preparar la temporada.Red.
CARBONS
I
Joieria,
Ctra. de Pinós, km. 1 08513 AWS DE LlUÇANÈS Tel93 856 00 75 Fax 93 856 06 11
Colònies i esbIes fomœ redias els caps ele setrrr!:i
Sant Roc, 35-37 Moilet
LLORENS CHAVES
Muntador
Germanes
Especialitat
Bicicletes Scooters· Motos·
Av. Pau Casals, 33 08513 Prats delluçanès T.:93 8560612 Ctra.
Mn. Josep Valls, 1 PRATS DE LLUÇANÈS
manteniment de ordinadors, xarxes, perifèrics CI. Ponent, 1 08589-Sant Bartomeu del Grau 66944 82 41 korlubin@telecentresbg.net
GARATGE PASSEIG, S.CCL.
ROCA Agència RENAULT
en general Polígon les Saleres, 28 T. F.: 93 856 0414
