Orislà.- Concert, a les 12 de la nit, amb Xevi Comas, Smart 00, altres i First (disco mòbil).
Prats de Uu(anès.- Presentació del llibre "L'Ovidi", de Núria Cadenas, a càrrec de l'autora. A les 8 del vespre, a la sala de Cal Bach. Organitza, Ateneu Lokal i PSAN.
Sani Marlí d'Aibars.- Inauguració de les obres de millora de l'església parroquial. Després de la missa de les 7 de la tarda, refrigeri.
Sanla Eulàrm de Puig-orio�Uu(à.- Assaig de Caramelles a les 5 de la tarda, a la Biblioteca.
Diumenge, 30
Perafita.- Assemblea General de l'associació Solc, música, tradició al Lluçanès. A 2/4 de 5 de la tarda, a la Biblioteca.
1>11Iuns,31
UU(anès.- Últim dia de preinscripció a les escoles d'Educació infantil de segon cicle, primària secundària obligatòria.
Sanla Eulà6a de Puig-oriol-Uu(à.- Excursió a Andorra. Hora de sortida, a les 7 del matídavant el bar Nou de Santa Eulàlia.
abril-03
Dimarts, 1
Prals de Uu(anès.- Assemblea general ordinària de I'ADF Lluçanès. A 2/4 de 9 del vespre, al Centre de Cultura.
Divendres, 4
Perafita.- Reunió de la plataforma "El
Lluçanès és comarca". A les 1 a de la nit.
Sani FOOu Sasserra.- Curs d'aprenentatge per tocar la caixa a el timbal. Cada divendres de 2/4 de 10 a 2/4 d'11 de la nit a l'ajuntament, fins al maig. Organitza, Geganters Grallers.
Dissable, S
Sanla Eulà6a de Puig-oriol-Uutà.- Assaig de Caramelles a les 5 de la tarda, a la Biblioteca.
Diumenge,6
Orislà.- Espectacle de varietats, amb Santi Sants, humorista, Udia Moreno, cantant, Merche Guevara, vedette. A les 6 de la tarda, a Ca l'Antònia. Organitza, Centre Social Sant Andreu, d'Oristà.
Prals de Uutanès.- Mercat del Rebost. A la plaça de l'Església, durant tot el matí. Prats de Uutanès.- "Busca, troba guanya". A partir de les 11 del matí, busca 1a articles als aparadors de 1 a establiments de la Unió de Botiguers-UBIC que no corresponguin a l'establiment, i emporta't l'article. 10 botigues, 10 arti-cies, 10 premis. Organitza, UBIC de Prats de Lluçanès.
Gràda (Bartelona).- Vetllada del Lluçanès al cicle Tradicionàrius. A les 12 del matí, al Centre Artesà Tradicionàrius, Travessia de Sant Antoni, 6-8, del barri de Gràcia, a Barcelona.
Divendres, 1 1
Prats de Uuronès.- Presentació del llibre "Del Lluçanès, del pas del temps personals", de Vicenç,Ambròs i Besa, a càrrec de Gina Canal Sardans. A 2/4 de 10 del vespre, a la sala de Cal Bach.
Assemblea general anual de l'associació Solc, música tradició al Lluçanès
T.: 93 850 82 81
.JORNADA. 601SRE INCENTIUS AL Œ6EHVOLUPAN£NT EMJRESARlAL I L'AUT()()C\WA�6
3.t liD mIIrT,I.2OM � liD PrzriII del u�
Jornodo 1_�"iJ'cIo
Ill. Ao� 'loi Abot:!. Pnnodo � t��lI+t>t8.::DdIiL;".- � &.c:.< ,�I.4KMi_ ",.,.... fi, Ut. Moo:IÀ �Mñ):) M:',,::.'t=.:t �.au.:rc{""�
Direcció i coordinoció: Eva Boixadé (:; a
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Roccdembosch GIó,;, 8,,,,11,,,, 1'''''';'1''),
Teresa Parareda (Fotografio), Roser Reixach (Noticies), Josep Solvnns, Roso M.
(c' Boixadé (Agenda), Isaac Peraire (Esports), Montse Juvanteny (Reportalges).
temps. Pere Cors, Pere Bruch, Esteve Subirana, lIuis Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva i Miquel Colomer.
A GERNIKA TAMBÉ HI VAN MORIR LlUÇANESOS. Pere Vila Vila, d'Alpens, Ramon Quintana Solà, d'Olost, són els dos Iluçanencs que van morir a l'hospital penitenciari militar de Gernika l'any 1938, segons una llista facilitada per un treball d'investigació conjunt entre un taller d'història local basca i un centre d'investigació de Sabadell.' A part d'ells, uns altres trenta-sis soldats catalans republicans van morir en aquest mateix lloc van ser enterrats en una fosa comuna. D'alguns d'ells els seus familiars no n'havien sabut res més fins avui, va ser a través d'un programa de TV3 que molts d'aquests seus parents es van assabentar dels fets. Pere Vila Vila, havia nascut a Alpens el 1917 però aviat se'n va anar a viure a Navàs. Juntament amb el seu germà gran van allistar-se al front oficialment va morir de febre tifoide. Ramon Quintana Solà, nascut a Olost el 1916, va escriure durant molt temps unes notes amb les quals s'han pogut reconstruir algunes d'aquests fets on es llegeix que va estar pres en un camp de concentració a Urduña (Biscaia) va passar després a Deusto Gernika. Red.
S'inaugurarà aquest dissabte
Restauració de la Mare de Déu de Sant Martí d'Albars
Olost- Restauració de la Mare de Déu de Sant Martí d'Albars. La imatge de Santa Maria, de tradició romànica, que es conserva en un dels altars laterals de l'església parroquial de Sant Martí d'Albars ha estat recentment restaurada. El procés que s'ha seguit, segons la persona encarregada d'aquesta tasca ha estat treure la capa de cera que l'envoltava, matar els corcs, tenint en compte que és de fusta, treure l'esmalt daurat per recuperar el color antic en diferents parts del Nen Jesús repassar amb el mateix color el vestit de la Mare de Déu. També s'ha consolidat de nou la base de fusta sobre la qual reposa la imatge
que es creu va ser posada fa trenta a quaranta anys. Ara, aquesta imatge, per tal de protegir-la i donar-li una nova presentació, es posarà dins una urna de vidre on hi ha un fons estrellat força habitual en aquest tipus
JOSEP PUIGNERÓ ABSOLT PEL TRIBUNAL L'Audiència de Barcelona va absoldre la setmana passada l'industrial Josep Puigneró, acusat de delicte ecològic per part de la Fiscalia de Medi Ambient. El seu advocat, Pau Molins, després de la sentència, va criticar molt el fiscal, considerant que aquest s'havia dedicat a
d'iconografies. Demà al vespre, aquesta imatge ja es podrà veureal seu lloc habitual, ja que es farà la inauguració de les obres realitzades recentment a l'església a la sala d'exposicions d'objectes artística-litúrgics. R.R.
perseguir el seu client anunciant contínuament noves querelles. Puigneró ja havia estat condemnat per delicte ecològic per abocaments contaminants de la seva empresa en una primera querella, però les altres cinc, inclosa una de la planta Puignerel, havien estat arxivades. Red.
L�
Us oferim:
.- Horari ampli
(de les 8,30 a les 20h, ininterromput)
-Servei de menjador
.-Aula de psicomotricitat
-3 aules (segons edat/nivell evolutiu)
-Dormitori
.-Preus econòmics
-Edat: de O a 6 anys
-Mes d'agost, tancat-
"Comparativament, al Lluçanès no som de la gent més bailadora" - ROS MEUlON, de Perafita
El Joan Torruella, popularment conegut com "Ros Meliton", va néixer fa 60 anys a L1aers (Ripollès) on va viure la primera infantesa. Més endavant passà uns anys a Sant Quirze de Besora uns altres a Lleida. Quan arriba al Lluçanès fa estada a Santa Eulàlia de Puig-oriol, l'any 69, s'estableix a Perafita amb la Maria Motgrony, la seva companya. Apassionat per l'acordió ha tocat en diverses formacions: "Bisaura del Ter", "Vecsou", "Amics del Ter","Els Montis", 14 anys amb "Ros Meliton Candi" actualment amb "Meliton Dinàmic grup". També ha organitzat diverses trobades d'aquest instrument a Perafita, L1aers Sant Jaume de Frontanyà. És llauner calefaccionista de professió perquè, com molts altres, la música li ha estat insuficient per viure l'ha hagut de compaginar amb una feina estable. Acompanyat del seu acordió ha omplert de música places carrers.
-Com van ser els primers contactes amb un acordió?
-Quan tenia 9 anys, el meu germà més gran que jo es va enamorar d'un acordió diatònic ja usat i el va comprar sense tenir coneixements de música. Com que no se'n sortia el va deixar el vaig agafar jo d'oïda vaig anar tocant alguna cosa. Més endavant, a casa me'n varen comprar un altre d'usat però amb teclat de piano, un acordió cromàtic, per 1.500 pts.
-
Com es van prendre el fet que volguéssiu ser músic?
-
No hi estaven gaire d'acord, deien que els músics eren bohemis, i potser tenien una mica de raó. Però finalment se'n van fer càrrec, potser no em van ajudar massa amb els estudis però sí que em van deixar fer, i em van comprar un acordió italià de 80 baixos, un Baleanni, de 7.000 pts. Si tenim en compte que era l'any 57 i una vaca valia unes 6.000 pts, eren molts calés. -
Quina formació musical vàreu rebre?
- Vaig començar a rebre classes a Ripoll, amb el director de la Nova Ripollesa, el senyor Parramon, de seguida vaig començar d'anar a tocar sol. Quan vàrem anar a viure a Sant Quirze, m'hi desplaçava en bicicleta. El problema era que el professor era barber i les classes depenien de la clientela que havia d'atendre. Quan vaig anar a viure a Lleida, em donava classes el Francesc Poch Prat, director de l'orquestra Palace, tot començar amb molta il-lusió, va durar ben poc ja que vaig conèixer una noia vaig deixar d'estudiar.
-
Recordeu la vostra primera actuació?
- Tenia 14 anys, va ser al meu poble, a L1aers. Sabia trossos de "Doce cascabeles",
"Noche Napoli" de la "Picolissima serenata" i havia d'anar-los repetint, no sabia res més. Vaig guanyar 500 pts. en tres dies de festa major me les van donar en un bitllet que em va fer molta gràcia.
-
D'on va sorgir el sobrenom de "Ros Meliton"?
-
El pare es deia Meliton a la casa de Sant Quirze en deien Cal Meliton. Un dia els de La Vola em van llogar però a l'hora de fer els programes es van adonar que s'havien oblidat de demanar-me el nom com que des del seu poble a casa hi havia sis o set hores a peu, van decidir posar-hi el nom de la casa més el tret físic de ser ros.
-
Sempre us heu dedicat a fer ballár la gent? -
Pels volts dels anys 70, el ball amb acordió gairebé va desaparèixer degut a la conversió de les sales de ball en cinemes perquè en aquells moments donava més. Vaig estar 11 anys sense tocar. Però al cap d'un parell d'anys de morir Franco el ball va tornar a revitalitzar-se i vaig comprar-me un acordió vaig tornar-hi.
--Què ha canviat d'aquells primers balls?
Abans, qualsevol persona que toqués una mica en tenia prou per fer ballar la gent. Avui has de tocar molt bé has de tenir molt bons instruments. A més, hi ha molta informació en forma de CD i cassets. Actualment la música és també una mica una màfia: hi ha persona a qui li donen uns mèrits que no té, i altres, al revés.
-Hi ha molts professionals que segueixen fent ball amb l'acordió?
- Pel Berguedà el Ripollès hi ha bastants acordionistes, però alguns d'ells s'han passat al teclat amb ritmes incorporats perquè físicament és més fàcil de tocar. Gairebé acabo essent dels últims que faig tota l'actuació amb acordió.
- Presenteu-nos els components de "Meliton Dinàmic Grup", la nova formació musical.
- L'Abel, de 31anys d'origen cubà, és l'encarregat dels ritmes teclats, la Cecilia, una Argentina de 26 anys, és la veu, jo, il l'acordió. Amb aquesta varietat, hem fet un bon repertori amb música cubana, argentina, espanyola una mica de francesa. Tot la seva joventut, haig de dir que he après molt d'ells, i jo els hi he pogut donar experiència.
- Abel, quines dificultats has trobat aquí per poder treballar en el món de la música?
- A. Moltes, perquè jo vinc d'un país musico-
cultural on la gent i l'estil de ball són diferents. Tinc una formació musical feta a Cuba però, principalment, la música em surt del cor. AI músic el forma l'escola, però de músic, s'hi neix.
- Amb tanta varietat musical pot ser una formació interessant
- A. La barreja de cultures farà que la música sigui més viva, amb més sabor, i el fet d'incorporar-hi elements de percussió li dóna un caràcter més alegre. A Cuba, la gent neix amb la música al carrer i amb una ampolla de rom una cullera fan música en qualsevol racó. Aquí hi ha molta preocupació amb el treball diari allà com que hi ha tanta pobresa, potser fa que ens n'oblidem fent música.
- Alguna cançó nostra que t'agradi?
- A- M'agrada molt el Pericon, és molt alegre i té picardia. També hi ha coses molt bones que m'agradaria donar-les a conèixer a altres països com la cançó "Rosó" que per a mi és una obra d'art.
- Aquesta va per vós, "Ros Meliton". Com som la gent del Lluçanès alhora de posar-nos a ballar?
- Sense voler despreciar a ningú, musicalment, el Lluçanès no és pas dels millors llocs. Cap a la província de Girona -Olot, Argelaguer - fas un ball i surt tothom. Aquí costa més d'arrancar. Tothom espera a veure qui surt primer i la gent que no en sap gaire espera que estigui més ple perquè no es vegi massa. Potser el problema és que aquí som pobles molt petits i la gent ens coneixem massa però fins i tot dins mateix del Lluçanès hi ha diferència entre pobles. A Santa Eulàlia Alpens la gent surt són més balladors que en altres pobles. Glòria i Montse
BALANÇ POSITIU DE LA TEMPORADA DE TÒFONA. Fa uns dies va finalitzar la temporada de tòfona que segons l'associació de tofonaires d'Osona el Berguedà es pot considerar acceptable tenint en compte alguns elements que aquesta vegada els han estat faverables. Primerament destaquen la recuperació de zones tofoneres, també el manteniment dels preus, encara que es troben per sota els mercats de França, finalment un increment de la demanda. Aquest darrer factor creuen que els afavoreix molt ja que la tòfona es va incorporant cada vegada més a les cartes dels restaurants i a més el públic la comença a valorar per cuinar. També des de l'associació destaquen els dos mercats oberts que es van fer al Palau Bojons de Vic els quals preveuen tenir continuïtat la propera temporada. Finalment demanen més implicació de l'administració per lluitar contra el furtivisme, tot considerar que aquesta pràctica s'ha anat reduint. Per altra part, Josep Alhama, en représentació de l'associació de tofonaires d'Osona i el Berguedà, va assistir el passat cap de setmana a la torbada del Grup Européen Tuber que es va fer a Roma, i on es va aprovar la normativa del sector tofoner a nivell europeu. R.R.
RESTAURACiÓ DE LA FAÇANA DE L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT
BOI DE LLUÇANÈS. Després de mig any d'obres la façana de l'església parroquial de Sant Boi ja torna a lluir en tota la
seva esplendor. Durant tot aquest temps, després d'uns estudis previs, tant històrics com de materials, la façana ha estat repicada estucada, arrebossant també el sòcol enllosant el paviment. A més s'han tractat les pedres, s'ha refet la barbacana i s'han arranjat els rosetons, les finestres i la porta d'entrada. A part, cal destacar també la restauració del rellotge de sol situada a un dels laterals d'aquesta façana. Totes aquestes obres han comptat amb la col.laboració econòmica de l'ajuntament, els veïns de la localitat, la parròquia la Diputació. Aquestes obres completen les que ja s'havien iniciat fa anys per reformar tota l'església, i que en un primer moment van consistir en la restauració dels retaules de la part interior de l'edifici. L'església parroquial de Sant Boi és un edifici projectat per l'arquitecte vigatà Josep Moretó va estar construïda entre els anys 1763 1776. L'any 1936, seguint una ordre deiliavors conseller de la Generalitat, Ventura Gasol, molts quadres imatges se salvaren perquè els dugueren al Palau de la Virreina de Barcelona.Actualment doncs és una de les poques esglésies que conserva tots els altars, construïts entre els segles XVII i XIX que abasten els estils barroc i neoclàssic. R.R.
BUTLLETí D'INFORMACIÓ MUNICIPAL A PRATS DE LLUÇANÈS Amb un resum de les principals activitats que s'han fet els darrers mesos en les diferents regidories de l'ajuntament, el nou
CURSOS SOLC-2003
butlletí destaca especialment el tema del tancament de Puigneró i els passos que s'han seguit fins ara per intentar trobar una solució als treballadors que s'han quedat sense feina. També en el mateix butlletí, l'alcalde de Prats, Ramon Vall, explica que es torna a presentar de nou a les eleccions del proper 25 de maig. Juntament amb el butlletí, es va repartir a totes les cases de la localitat, el número vint-i-.tres de la col.lecció Parlaments "Vila de Prats", que recuilia xerrada que va fer el santfeliuenc Jordi Torres la diada de l'onze de setembre passat sobre la bruixeria i la diada de Santa Àgata. R.R.
UN RESTAURADOR LLUÇANENC AL QUEBEC. Àngel Pasqual, del Restaurant Lluçanès, de Prats de Lluçanès, va ser el representat del col.lectiu Osona Cuina en la quarta edició del
cansalada, bacallà amb panses i pinyons mousse de crema catalana. A part, el cuiner també va preparar uns altres cinc àpats de cuina catalana al llarg de la setmana, elaborats amb productes del Lluçanès d'Osona, on destacaven per damunt dels altres el porc la tòfona. En la seva estada, que va aprofitar per donar a conèixer a tots els assistents la comarca del Lluçanès, també va entrar en contacte amb diferents productors bioecològics va oferir una degustació a una colla de periodistes dedicats a la gastronomia. R.R.
Festival en Lumière, que es va celebrar fa uns dies a Montreal. En aquesta edició, el país convidat va ser Catalunya, Pasqual va ser l'encarregat de fer l'àpat de presentació que va aplegar quatre-centes cinquanta persones a l'Hotel Reina Elisabet d'aquesta ciutat. Tots ells van poder degustar una sopa de cigrons amb botifarra negra i
D'acordió diatònic, de flabiol. I ara, de "Rams i garlandes", a la Torre d'Oristà (places limitades) Inici, 10 de maig. Dissabtes a la tarda. 24 hores.
Professora: Carme Bosch Informació: 93 850 82 81
REMODELACiÓ DE LA PLAÇA NOVA DE PRATS DE LLUÇANÈS. Segons els serveis tècnics municipals de Prats, la remodelació de la zona dels Quatre cantons, entre el C/Major la Plaça Nova, suposarà una notable millor per als vianants per l'ampliació de l'espai que se'ls destinarà. Es té previst eixamplar la carretera 0'60 cm i fer una vorera, part de la qual quedarà sota un porxo, que en total suposarà 60 m2 d'espai públic. Quant a l'estructura general, s'ha acordat mantenir la que actualment té la plaça. Respecte a aquest tema, el grup municipal d'ERC va repartir fa temps unes enquestes entre la població, i es van rebre cent vuitanta respostes amb propostes diverses que es descriuen al butlletí d'aquesta agrupació on a més aquesta formació lamenta que la decisió final hagi estat presa sense tenir en compte l'opinió dels ciutadans. R.R.
MAJOR, 44, bis T: 93 85081 92 PRATS DE LLUÇANÈS
.Jg tenim g la vostra disposició els vestits per la primera comunió i la nova col'lecció de moda per g aquesta primavera-estiu 2003
EL NÚMERO 20 DE CERCAVILA SURT AL CARRER. El grup municipal d'ERC de Prats de Lluçanès va repartir entre les cases del municipi el full informatiu Cercavila, on es dedica un ampli espai a les propostes rebudes per diferents veïns de la localitat sobre la remodelació de la Plaça Nova. També destaquen l'assistència cada vegada més notable de públic als plens municipals i repassen les qüestions tractades en el darrer. A més, en l'editorial, remarquen que per primera vegada el grup municipal local de CiU ha fet un butlletí de partit on expliquen les seves propostes, cosa que fins ara, segons ells, feien a través del Butlletí d'informació municipal. R.R.
PROPERA APARICiÓ DEL LLIBRE SOBRE LA HISTÒRIA DE SANT FELIU SASSERRA. A primers d'abril es farà la presentació del llibre "Sant Feliu Sasserra. Capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies". Els autors són Josep Albert Planas, Jordi Torres i Pere Mestre. El llibre recull, després d'un exhaustiu treball de recerca, la trajectòria històrica de la vila, i, segons els autors, conté nombrosos al·licients per ser considerat un llibre superador de l'àmbit estrictament local molt útil per al Lluçanès. L'edició va a càrrec dels centres d'estudis del Lluçanès i del Bages no compta amb la col·laboració de l'ajuntament santfeliuenc. Red.
UNA CINQUANTENA DE PERSONES A L'ACTE
D'ERC A PRATS DE LLUÇANÈS. El grup municipal d'ERC a l'ajuntament de Prats de
Lluçanès va convocar, el passat dia 14, un acte obert per tractar temes de la localitat. A la reunió hi van assistir unes cinquanta persones es plantejar moltes de les qüestions que preocupen la gent de la localitat. Segons els representants d'ERC a Prats de Lluçanès es tracta d'una iniciativa a la qual es vol donar continuïtat. D'altra banda, aquest grup polític local, ha fet públic un comunicat de premsa on denuncia que "el grup al govern, CiU, incompleixi la llei en matèria d'edició del Butlletí d'Informació Municipal, donat que actualment la normativa estableix que els mitjans municipals han de recollir la diversitat existent al consistori". Red.
BRAMS, INICIEN LA GIRA DEL SEU NOU DISC A
ALPENS. El grup de rock BRAMS, originaris del Berguedà, van iniciar, el passat dia 15 de març, la seva nova gira, presentant el seu darrer treball discogràfic, "Energia". Per fer aquest acte simbòlic van triar la nostra comarca i, més concretament, Alpens. ho van fer amb un concert al Casino que va aplegar molta gent desitjosa de sentir el grup de rock les noves peces d'aquest disc nou. Es dóna el cas que un dels components de la formació, David Rosell, és germà del Joan del Casino, fet que ja ha permès que al Lluçanès s'hi trobessin els components de barms o de Mesclat, ambdues formacions on toca el David. Com acostuma a passar, el Titot, cantant i ànima del grup, va referir-se explícitament al Lluçanès a la seva voluntat comarcal. A.C.
Prop d'un miler d'assistents
Prols de Llu�onès.- El passat dia 14, el pavelló de Prats de Lluçanès va viure un concert que va generar un important interès entre el jovent de la comarca també, de forma significativa, entre el de les comarques veïnes. Prop de mil
persones van seguir les actuacions de "Mel i Mugró" -estrena total!-, Okupats i Obrint pas, l'autèntica actuació estrella de la nit. L'acte estava organitzat per l'Ateneu Lokal i altres grups de jovent de la població. Red.
El GOT torna a denunciar la greu situació de les fonts
Diferents municipis
del Lluçanès
entre els més afectats
Osona." El Grup de Defensa del Ter ha presentat en roda de premsa un treball que ha realitzat sobre l'estat de les fonts d'aquella comarca, que afecta tota la zona del Lluçanès que hi és vinculada.
Del treball se'n desprèn una gran concentració de fonts contaminades als municipis de Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Oristà, una part de Sant Boi de Lluçanès i el terme de Sant Feliu Sasserra.
Per al GOT, aquesta problemàtica no està essent abordada adequadament per l'administració, a qui acusa de donar molta importància a l'excés de purins però poca a l'alta contaminació existent. Des del cel-lectiu es planteja la necessitat d'encarar immediatament el problema, causant de moltes malalties i de greus dèficits que acaben obligant a un ús excessiu dels rius per manca d'aigues subterrànies en condicions. Finalment, reiteren la seva posició encarada a la reducció de la cabana porcina, sobretot d'aquells que controlen el sector.
El centre de la contaminació se situa a la Plana de Vic, amb uns percentatges elevadíssims, així com a les zones més afectades del Lluçanès. Mentre que l'OMS recomana que no es consumeixi aigua que contingui un nivell de nitrats superior als 50 mil·ligrams per litre, una gran part de les fonts en contenen en quantitats molt superiors. En el cas de les del Lluçanès poden arribar fins a prop de 200 per litre. Red.
La part afectada del Lluçanès
En fer dos anys de l'inici de la reivindicació
la plataforma el lluçanès és comarca demana debat social
per encarar vies de solució per a les necessitats del territori
Als dos anys de l'inici d'aquesta iniciativa popular per rec/amar el reconeixement de la comarca del Lluçanès i davant la històrica situació que aquesta viu, la plataforma "El Lluçanès és comarca" fa pública la següent reflexió i proposta de treball, i l'adreça als agents actius de la comarca.
REFLEXIONS PER AL FUTUR
Qualifiquem, sens dubte, d'històric el moment que viu la comarca donat que es donen un seguit de fets i circumstàncies que, per una banda, ens permeten albirar amb esperança el futur a curt i mig termini, malgrat que per una altra es donin situacions, com el tancament de la fàbrica de Puigneró a Prats de Lluçanès, o la crisi que podria afectar el conjunt del sector tèxtil, tant important al territori.
En els darrers temps, el Lluçanès ha estat capaç de situar-se a si mateix en el mapa i ha plantejat les seves necessitats i voluntats al més alt nivell. La comarca ha fet saber de la voluntat majoritària de la seva gent, de les seves institucions, dels seus organismes socials i dels sectors polítics respecte del reconeixement comarcal. El Lluçanès s'ha dotat d'una primera institució comarcal, el Consorci per al Desenvolupament dels Municipis del Lluçanès. S'han elaborat diferents estudis que posen bases per treballar ordenadament per a la construcció d'un futur possible per a la comarca i dotar-la de les infraestructures necessàries per fer-ho realitat. Amb la creació de la Mesa per a la reindustrialització, rebatejada com a Taula del Lluçanès per a I'ocupació i el desenvolupament econòmic, s'obren els canals per rebre ajuts institucionals que han de garantir sortides a les persones afectades pel tancament de Puigneró de Prats de Lluçanès, però també per posar les bases per evitar sotragades gaire fortes i no previstes de cara al futur.
Amb tot això, juntament amb la tasca de cada ajuntament, associació comarcal, agent econòmic i social, etcètera està fent pel seu compte, podem afirmar que tenim les bases reals per fer possible un futur com cal per a la nostra comarca. Des de la plataforma "El Lluçanès és comarca" creiem que ha arribat el moment de posar fil a I'agulla i posar en comú totes aquestes realitats, voluntats i necessitats i establir un pla de treball que marqui les prioritats per al conjunt del territori, estableixi el mètode de treball i canalitzi els recursos adequats. És el moment de fer el pas decisiu i concret, d'invertir les energies suficients per consensuar un gran acord comarcal que doti el Lluçanès de les eines adients i que marqui les prioritats essencials de la comarca, des del coneixement del territori i a partir de les estructures que ja tenim, evitant invents desarrelats i allunyats de la seva realitat.
La plataforma "El Lluçanès és comarca" fa una crida a tots els agents institucionals, socials, econòmics i polítics perquè s'obri un ampli debat sobre les prioritats i la feina a fer per garantir un futur adequat per a la nostra comarca del Lluçanès.
Oristà, Lluçanès, març del 2003
Olost.- Poc més de dos anys després de la presentació en societat de la plataforma "El Lluçanès és comarca", els seus actuals components i altres persones col·laboradores han donat a conèixer les línies de treball que en aquests moments promou aquest organisme popular, que ha estat capaç de fer parlar de la voluntat majoritària de la gent del Lluçanès arreu del país.
Un seguit d'iniciatives per garantir el compromís de les institucions que sorgeixin de les properes eleccions; elements d'externalització de la reclamació continuar pressionant polítics, institucions agents socials perquè aquest territori vegi d'una vegada per totes reconeguts els seus drets, però també reconegudes les seves capacitats per autogovernar-
se decidir allò que sigui més adient per al seu desenvolupament. En aquest sentit, la plataforma, sense entrar en les precisions que correspon definir als sectors implicats, ha fet públic un manifest -que reproduïm en aquesta pàgina- on demana que s'impulsi un debat obert, horitzontal i dinàmic per implicar tothom en la definició de les necessitats de la comarca que serveixi per bastir els fonaments de les futures estructures comarcals, des de la perspectiva de la visió la realitat de la gent del territori. La plataforma farà arribar el document i la proposta de diàleg a organismes com ajuntaments, sindicats, el Consorci, l'lES Castell de Quer, el Telecentre de Sant Bartomeu del Grau o l'Arxiprestat del Lluçanès, per posar alguns exemples. Red.
e I S 'e n e ant s (anuncis gratuïts)
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
ES VEN
-ES VEN minidisc SONYformat platina. Preu: 120euros. T.: 699 37 98 99. (R75/1).
-VENC serra circular amb taula de ferro de 3 fils molts metres de mànegues negres. T.: 93 857 80 59. (R75/2).
-VENC moto de trial en bon estat. Marca Gas-gas. Raó: carnisseria Loreto. T.: 93 856 00 82. (R75/3).
-VENC pis a Prats de Lluçanès. Cèntric assolellat, de 90ni. Amb pocs veins, calefacció i ascensor. T.: 93 850 81 11. (R75/4).
-ES VEN moto Honda XR600, BOB. mots extres. Molt bon estat. T.: 6279304 26. (R71/1).
-VENC potes de ferro de taula de marbre. T.: 93 812 90 06. (R72/4).
-VENC cadell de raça Boxer, vacunat desparasitat. T.: 93 812 23 77 - 620 923958. (R71/2).
-ES VEN ''Torpedo'' d'ocasió per fer aire calent per a un local de 300 a 500 m2• T.: 93 856 03 32 (hores de feina). (R7217).
-ES VENEN ulls de bou, complets, a bon preu. T.: 660 58 5912. Fins a les 9 del vespre. (R71/3).
-VENC cotxe Peugeot 505, dièsel. En rrolt bon estat. Preu a convenir. T.: 93 85780 59. (R71/5).
-VENC caravana "KNAUS", de 4 metres, totalment equipada. T.: 616 888 612. (R72/ -VENC ràdio cassette Sony 40x4, amb ROS carregador de 10 CD. 300 euros. T.: 93 820 82 38. (R71/11).
-VENC cotxe Seat 600 E, blanc, any 70, mo� bon estat. 2000 euros o canviar per un Suzuki 1300 en bon estat. T.: 93820 82 38. (R71/10).
-ES véNEN bastants vidres armats normals miralls. Molt bé de preu. T.: 93856 03 32 (hores de feina). (R72/8).
-VENC remolc per a cotxe, de 2m x 1 ,30m o canvio per un demés petit. Preu a convenir. T.: 93 866 81 91. (R73/1).
-ES VEN àtic a Prats de Lluçanès. Calefacció, llar de foc ascensor. Plaça de pàrquing inclosa. T.: 93 850 80 20. (R73/3).
vern, i extres. Tot en bon estat. Preu: 3.600 euros. Càmping Vall de Merlès. 1: 93 744 12 51. (R71/4).
-VENC pedals automàtics per a bicicleta, model PD-M515. 1: 93 825 04 81. (R73/8)
-ES VEN "silo", de 6 a 7 tm., metàHic; 55m. d"'eslat" galvanitzat per a paridores, nou (120cm x 33 cm). 6 tolbes de plàstic de 93cm. Tot a preu regalat, "més barat que a Andorra". T.: 93 812 80 98.(R73/2).
-VENC cotxe "Citroën Saxo VTF, 1600, 16 vàlvules, 120 cv. Matrícula B-UD, en molt bon estat. T.: 64945 15 22. (R73/10)
-VENC cotxe Land Rover Santana turbo. Bé de preu. T.: 608 44 70 31. (R71/6).
-ES VEN 1 grup electrogen, nou, de 15 cv, per fer anar el tractor. Es venen totaclasse de d'accessoris de màquines de munyir,a preus rebaixats, 1 moto-serra 2 soldadors portàtils, un amb rodes. T.: 93 888 01 74. (R73/12).
-OCASiÓ. Es ven, a bon preu, caravana Roller Roma 435S, usada, equipada amb ràdio, antena Tv, tendal i avancer, a bon preu, de particular a particular. Abstenir-;;e curiosos. T.: 93 873 18 03, vespres. (R70/6).
-ES VEN FacturaPlus professional, nou. T.: 60991 80 20. (R71/8).
-ES VEN pantalla d'ordinador. T.: 60991 80 20. (R71/9).
-VENC caravana "Adrià" de 3,90m. amb avancer i accessoris, molt ben conservada. Preu: 3.000 euros. T.: 93 852 70 58 (vespres). (R72/5).
-ES VEN caravana en molt bon estat. Preu: 1.800 euros. T.: 93 822 22 25 (vespres). (R72/6)
-ES VENEN 12 o 13 portes antigues, de pi massisses, netes a punt d'envernissar o de tenyir. 1: 93 856 03 32 (hores de feina). (R72/9).
-VENC pis a Prats de Lluçanès. Molt assolellat, de 90m2 ben
situat. Amb pocs veïns, amb ES LLOGA mobles o sense, pàrquing per a 2 cotxes, calefacció golfes. T.: 93 856 02 84. (R72/10).
-VENC rentadora "Balay", en molt bon estat. Preu: 150 euros. T.: 93 8578280. (R74/4).
-VENC bota de vi, de 801 Preu: 100 euros. 1: 93 857 82 80. (R74/5).
-ES LLOGUEN places de pàrquing per roulottes, cotxes, etc., al carrer Raurell, de Prats de Lluçanès T.: 93 850 82 28. (R73/4).
-LLOGUEM places de pàrquing al carrer la Ura, de Prats de Lluçanès: 1 plaça. 30euros/mes; 2 places, 55 euros/mes T.: 93856 03 97. (R73/5).
-LLOGO pis a Barcelona, moblat, per a 4 estudiants. 4 habitacions 2 sales. Zona Entença/Gran Via. Metro Rocafort. Preu: 900 euros al mes. T.: 93 301 60 99. (R72/1).
-VENC agenda electrònica S I HAPERDUT "Oregon cientifics", amb pantalla tàctil -5cm x 7cm x O,4cm- de 512kw de memòria. T.:620 30 53 79. (R74/6).
-VENC altaveus per a cotxe "Pioneer", de 10 cm, de 100 w cadascun. Preu: 35 euros. T.: 620 30 53 79. (R74/7).
-VENC càmara digital Sony, model DSC-F505V. T.:93 855 40 68. (R74/8).
-VENC cadells creuats d"'lregal terrier". Molt econòmics. 1: 619 059879.(R74/9).
-VENC Land Rover Santana. T.:619 11 8960. (R74/11).
-S'HA PERDUT un mocador vermell amb un serrell negre, a l'aparcament de Perafita, el dia de la Candelera. T.:93 888 90 23. (R72/2)
-S'HAN PERDUT unes ulleres de sol, a Prats de Lluçanès. T.: 666 33 66 97, (R73/6).
-S'HA PERDUT un clauer platejat amb una clau, entre el carrer Resclosa el carrer del Pont, de Prats de Lluçanès. T.:656 60 35 86. (R73/13).
ES TRASPASSA
-ES TRASPASSA bar-restaurant a Prats de Lluçanès. 1: 93 8560749. (R74/14).
-VENC oberlock, 4 fils, molt nova. E
T.: 93 888 01 30. (R74/12).
-VENC cotxe "Alfa Romeo 156", 1.8 TWIN SPARK, amb 70.000 km.
Molt ben cuidat. Preu a convenir. T.: 93888 05 32. (R74/13).
S CANVIA
-CANVIO segells d'Espanya i de tot el món, nous i usats. 1: 93 856 07 56 (nits). (R72/3).
-VENC P1, en sec o ensitjat, en ES ,;;;;8;""",;;;,...;.... bales rodones. 1: 93 888 00 53 (vespres). (R74/15).
ES COMPRA
-PARTICULARS busquem casa de pedra amb terreny. No importa l'estat. T.:656 95 69 60/93 590 12 54/ cpares@saIusiberica.com (Cristina). (R73/9).
-COMPRO armari vell i gran, de qualsevol estil. Bé de preu. 1:626 56 11 83. (R74/16).
USCA
-EL CLUB PATINATGE ARTíSTIC de Prats de Lluçanès, amb motiu del 10è aniversari, busca patrocinadors per editar un recull d'aquests 1 a anys, que es donarà el dia del festival del mes de juny (10 euros 1/4 de pàgina). T.: 93 856 03 23 / 93 856 04 55 1 93 850 80 29. Igualment, busca fotografies o cintes de vídeo, en qualsevol format, de les activitats dutes a terme entre el1993 e11999. T.:93 856 03 28 (a partir de les 8 del vespre). (R75/5).
lO/D.E.L.
Plaça Nova,lS
Tel.i Fax 93-856 00 24 08S13-Prats de lluçanès e-mail;conlrastfolouldeo@tisCilli.es
L'ESTANC
Loteria Papereria Objectes de regal Major, 17
T.: 93 856 00 54
08513 Prats de Lluçanès
CARBONS FONT
Venda de carbó de tot tipus Reformo,ll
08513-Prats de Lluçanès T.: 93 856 04 39 938560048 ES VEN LLENYA de tola mido i de lolo meno Es porta a
Mòbil:
Dels Munts, 4
08513 Prats de Lluçanès
T F: 93 856 03 92
Gerent Jordi Costa
Mòbil: 649 42 94 06
P.art.: 93 856 04 15
Joieria, rellotgeria reparació RAFAEL CIRERA Al serve; de la comarca
i queviures Maior, S-T.: 93 853 01 34-Perafita Plaça Maior, 4 T.: 93 888 0106 - F.: 93 812 90 68 08519 Olas! de lluçanès Bonovislo, 23, r 1: 93 B56 05 21 619371576 00513 Prals de lluçanès
Pa i coques cuifs en forn de llenya
Direcció: Rossend Pla Plaça Nova, 4 08589 SANT BOI DE LLUÇANÈS T.: 93 857 80 49
LA
La
VERDAGUER
Venda manteniment de ordinadors,
FAURA
ORIENT,3
08513 PRATS DE LLUÇANÈS T.: 93 856 01 09 fauramoda@jazzfree.com
Venda i reparació de calçats
Major, 53 938560663
PRATS DE LLUÇANÈS
GABINET LOPSI
Psicologia i Logopèdia Infants-Adolescents-Adults L1da. �f!�L�gr�I�,� Grivé L1da. r�\Y.Gw.:�¿o�I"et¡,�gueras Vic· T.: 93 889 35 47 636 75 64 29
Atenció personal a les persones grans. malalts i disminuïts:Higiene/lronsferències/ Passeig mobilitats/Control d'olimentoció medicoments/Acomponyomenls Serveis de dilluns a diumenge, 24 hores 607 33 63 83 (Núria Martij PI. Nova, 10 - Prats de Lluçanès 938560480
Tronsport diori o Osono, Lluçonès i Berguedà 1.: 651 823326 - 651 823327 Carrer Major, 30 08505 Senlfores (Vic) ,
PI. Nova, 18 pexru.qu.a T.:
FES-TE SOCI-PROMOTOR ! FEM CRÉIXER la rella
Totes aquelles persones que creieu en aquest projecte comunicatiu per al Lluçanès -lectors, col·laboradors, anunciants, subscriptors, amigues i amics- ara podeu convertir-vos en socis-promotors de la rella.
Perquè
O Volem seguir avançant
O Volem créixer encara més
O Volem oferir més i millors continguts
O Volem millorar la qualitat i augmentar la difusió
Comptem amb el vostre suport i compromís envers la premsa de la comarca.
Si vols ser SOCI-PROMOTOR,
11. Omple aquesta butlleta i envia-la a la redacció de la rello, per carta o per fax.
Nom i cognoms
Adreça
Codi Postal Població
Telèfon Correu electrònic
Vull fer-me SOCI-PROMOTOR de la rella, aportant una col·laboració econòmica de eufOS cada ----� Signatura
Dades bancàries:
Entitat, Oficina, Dígits c/c
2/. Posa't en contacte amb nosaltres per telèfon o correu electrònic.
T.: 93 850 82 81 - Correu-e: solc@pangea.org la rella,
Els peixos al pantà d'Olost
Em dirigeixo a l'Ajuntament d'Olost, molt especialment al seu alcalde i al regidor de Medi Ambient, per felicitar-los per la feina feta en la neteja del pantà d'Olost.
De fet han netejat tan bé el pantà que no hi ha quedat res. Ha quedat net de tot ésser viu que hi vivia. Peixos, algues, mol·lucs, tot ha quedat mort sobre el fang o, amb una mica de sort, ja deuen passar a Avinyó.
Li dono la meva enhorabona per haver trobat finalment la solució al problema de la contaminació dels nostres rius. Vostè ha descobert que la Gavarresa no baixava bruta per culpa deis purins o les indústries com tothom creia, sinó per culpa dels peixos, així que ha decidit obrir les comportes en un dia de pluja enviar-los tots riu avall. Amb la seva lucidesa hauria de ser premi Nobel i no alcalde!
El continuo felicitant per la seva gran sensibilitat per no informar a les diferents societats de pescadors de la comarca de les seves intencions. Tot just ara els peixos del pantà s'havien recuperat de l'última "neteja" i les societats havien tornat a programar-hi con-
MÀRIUS
cursos de pesca per gaudir d'unes hores d'esbarjo en un dels llocs més bonics de la comarca. Properament Olost inaugurarà oficialment la seva depuradora d'aigües residuals. Segurament durant el parlament s'amplirà la boca de paraules "ecològiques" "netes". Li hauria de caure la cara de vergonya.
Em despedeixo desitjant-li al molt honorable alcalde d'Olost que en una pròxima vida es reencarni en peix de la Gavarresa. Atentament.
Santi Costa i Pons
Prats de Lluçanès
Que algú m'ho expliqui
Havia sentit a parlar del mas Rocaguinarda un bon dia vaig decidir d'anar-lo a visitar. Fent cas d'un indicador que hi ha a la carretera que va d'Oristà a Prats, el resultat fou haver de recular poc després de deixar enrere el mas la Quintana, perquè la carretera que vaig seguir només és apta per a tractors i el seu punt de destí són els camps. Aleshores, un company em va dir que la carretera que havia d'agafar surt de Sant Feliu. Seguint
les seves orientacions, vaig poder arribar en cotxe fins al punt de destí després de superar l'inconvenient de no trobar ni un sol indicador. Tot que, a Sant Feliu, a tocar de la carretera, hi ha un mapa amb els masos les carreteres, tant d'Oristà com de Sant Feliu, però sense el nom de Rocaguinarda. Deixant de banda altres possibles comentaris sobre les impressions que es poden deduir d'una visita al mas Rocaguinarda, la meva pregunta es limita que algú m'expliqui perquè, pel cantó d'Oristà, hi ha un indicador que porta a confusió i, pel cantó de Sant Feliu, hi ha bona carretera i absència total d'indicadors.
Un lector
NOTA
les cortes i articles d'opinió que han d'aparèixer publicodes en aquesta secció han d'anar degudament identificades amb nom i cognoms, adreço, població, document d'identitat i telèfon o correu electrònic de l'autor o autora. Això no obstant, podran aparèixer signades amb inicials o pseudònim si així es domono per qui les hagi escrit, tot i que tindran prioritat les que puguin publicar-seamb nom i cognoms reals. la rella en cop cos es fa responsable dels escrits apareguts en le revisto tret d'aquells que vagin signats amb el seu nom. la rella
El Lluçanès, una assignatura pendent
El Lluçanès vol ser comarca i tal com van les coses ho té difícil. Caldrà esperar altres governs que amb altres sensibilitats recullin el clam de la gent del Lluçanès. Mentrestant, cal posar fil a l'agulla buscar solucions immediates per a un territori que, després de vint-i-tres anys de govern de CiU, continua patint mancances de tot tipus.
I quan les coses van mal dades, quan un territori rep una sotragada forta, tothom intenta trobar solucions màgiques, si més no, per omplir-se la baoea i justificar el seu pecat d'omissió, la seva manca de sensibilitat de responsabilitat exercida durant tant de temps.
El Lluçanès té dret a expressar els seus interessos, les seves idees té dret a formar part d'un territori consfítoït en xarxa amb altres territoris veïns. El govern de la
ENQUEST4 D'OPINIÓ
Davant del rebombori generat en certs sectors de la comarca pel fet que moltes de les cartes aparegudes a la rella es publiquin amb pseudònim, la redacció de la revista proposa la celebració d'una enquesta d'opinió oberta a tots els lectors per saber la seva opinió sobre l'oportunitat o no que les cartes apareguin amb pseudònim o signades amb nom cognoms.
Per això us demanem:
1.- Creieu que és important una secció d'opinió a la rella?
2.- Us sembla bé que apareguin les cartes amb pseudònim?
3.- Creieu que les cartes han d'aparèixer signades amb nom i cognoms, sempre?
Envieu-nos les vostres respostes per correu electrònic (solc@pangea.org) o carta (Major, 51, baixos -08513 Prats de Lluçanès), degudament identificades, nosaltres les publicarem en les revistes 75, 76, 77 78, amb nom cognoms població.
la rella
Generalitat sovint ha entès la xarxa com una xarxa llançada sobre el territori per arreplegar tot el que es pot. Els socialistes creiem que tothom ha de poder viure amb dignitat ailloc on ha nascut a ailloc que ha triat per viure és responsabilitat d'un govern fer que això sigui possible. La gent del Lluçanès no pot estar permanentment instaHada en un suau declivi per anar pendent avall, tal vegada suaument, però també d'una manera imparable. per evitar-ho calen dues coses: un lideratge capaç d'indicar el camí i de posar dempeus les energies col·lectives un territori conscient dels problemes que té, que es negui per més temps a acceptar passivament la sevasort.
El que no s'ha fet en vint-i-tres anys és difícil defer en un any, per més any d'eleccions que sigui.
Xavier Madrona, Lourdes
Oró Ivan Noguera (Prats de Lluçanès)
1.-Sí, perquè tothom té dret a donar la seva opinió i a manifestar-se a favor o en contra de les seves inquietuds.
2.- Sí, perquè el que compta és l'opinió del que escriu la carta, no el qui ho escriu, el pseudònim resumeix les opinions d'un mateix, tot això, un ha de respondre del que escriu, hi ha pseudònims que poden afectar la sensibilitat d'algú.
3.-No cal.
Glòria Ambrós (Lluçà)
1.-Sí, perquè la gent té dret a expressar el que pensa.
2.-Sí, ja que si algú no vol dir qui és que no ho digui, però que expressi el que vulgui.
3.-No cal.
Laura Comellas (Santa Eulàlia de Puig-oriol)
1.-Sí, perquè tothom té el dret d'expressar-se.
2.-No,pe�uèsi�gúsese� al·ludit de la crítica pugui anar a rebatre-la a qui l'hagi fet. Penso que és molt fàcil criticar sense posar I'autèn-
Els socialistes estem preparats per governar sabem que el Lluçanès necessita refer el teixit econòmic el seu nivell d'ocupació, promocionant les seves potencialitats endògenes. Avançar en la diversificació de l'activitat econòmica productiva. Definir quina és laformació tècnica professional que es necessita per afavorir la capacitat d'adaptació de les persones als canvis que requereixin les activitats futures que es decideixin promocionar. Millorar les seves infraestructures. Les existents han esdevingut una autèntica hipoteca per al creixement econòmic del territori. Dotar la zona amb el nivell d'equipament tecnològic necessari per poder desenvolupar activitats de més valor afegit i més resistents a les osciHacions dels cicles econòmics, Res de tot això és fàcil, cal sumar esforços triar persones convençudes, que n'hi ha, que un canvi de timó éS necessari per trobar un nou rumb.
Flora Vilalta i Sospedra
Diputada al Parlament de Catalunya Grup Sociaiistes-CpC
tic nom crec que tothom que té valor d'opinar sobre una cosa, ha de tenir valor per posar el seu nom.
1.-Sí, sempre. expressat abans.
Jordi Bardolet (Merlès)
1.-Sí, per conèixer diferents opinions.
2.-Sí, perquè crec que el que és important no és qui ho diu, sinó què diu.
3.-No, perquè des del moment en què surt el nom cognom de la persona que realitza l'escrit, aquesta no diu tot el que pensa sobre el tema que tracta, sinó que ho fa d'una manera que quedi bé a l'opinió pública, o sigui que es perd l'autèntica opinió.
1.-Sí, perquè és un bon lloc per expressar les opinions de la gent de la comarca.
2.-No, hauria de sortir el nom de la persona o entitat que escriu l'article, així si algú es sent al·ludit pugui anar a l'autor a rebatre-li l'opinió.
3.-Sí, pel mateix motiu
Anna Traveria (Alpens)
1.-Sí, perquè si vol ser una bona revista hi ha d'haver de tot, la gent ha de poder opinar.
2.-No, si ets capaç d'escriure alguna cosa has de ser capaç de donar el nom.
3.-Sí, perquè t'has de fer responsable del què escrius.
Moisès Subirana (Sant Boi de Lluçanès)
1.·No només és important, sinó que crec que és bàsica una secció d'opinió per tal que la població pugui expressar la seva opinió sempre que vulgui.
2 3- No em sembla bé que les cartes no vagin signades, atès que si una persona vol expressar la seva opinió, els lectors tenen dret a saber qui és l'autor de l'article en qüestió.
Si es té valor per expressar una opinió en públic, també se n'ha de tenir per donar la cara per ser conseqüent amb el que es diu. Així evitaríem, com es diu popularment, que es tiri la pedra s'amagui la mà.
Quinzena esportiva
29/03/03
Bàsquet
Benjamí "A"
CB Prats"A"-CB Roda
Benjamí "B"
CB Prats"B"-Joan XXXIII
Infantil femení
CB Campdevànol-CB Prats
Preinfantil masculí
AD Ronda-CB Prats
Cadet masculí
CV Neus-CB Prats
Sènior masculí
CB Prats-Santpedor
Futbol
Lligo. 30 Territorial. G. 4
St. Boi de Lluçanès-Aiguafreda
Olost F.C.- Viladrau
St. Bartomeu del Grau-Balenyà
30/03/03
Pesca
Espècies diverses - Foix
S.P. Sant Feliu Sasserra
Futbol
Lligo. 30 Territorial. G. 4
St. Feliu Sasserra CE - Oló
Pradenc F.C.- Calldetenes
05/04/03
Pesca
lliga truita - Riera de Merlès (Cobert)
S.P. Sant Feliu Sasserra
lliga carpa - Pous
S.P. La Comarcal. Prats de L. Bàsquet
Benjamí "A"
CB Tona-CB Prats "A"
Benjamí "B"
CB Roda-CB Prats "B"
Aleví
CB Roda-CB Prats
Infantil femení
CB Prats- Jaume Callís
Preinfantil masculí
CB Roda-CB Prats
Cadet masculí
CB Sant Celoni-CB Prats
Sènior masculí
CB Prats- BV 95
Futbol
Lligo. 30 Territorial. G. 4
Calldetenes- Sant Feliu Sasserra
Aiguafreda- Pradenc
Moià- St. Bartomeu del Grau
06/04/03
Futbol
Lligo. 30 Territorial. G. 4
Oló - Olost F.C.
Moià - St. Bartomeu G.
Primera edició de la
Cursa d'atletisme
Quartes Jornades esportives de l'lES Castell de Quer
Prats de Lluçanès.-EI divendres dia 21 de març, els alumnes de 4t d'ESO de l'lES Castell del Quer, van organitzar per quart any consecutiu les dotze hores esportives, que a més de practicar-se els esports ja habituals en aquesta competició (futbol sala, bàsquet voleibol) va tenir lloc la 1 a Cursa d'atletisme lES Castell del Quer, de la qual en van sortir vençedors Roger Llorca i Fernando Llorente. La jornada esportiva va començar a les dotze del migdia amb partits de futbol sala, tant masculí com femení, i a les quatre de la tarda es va disputar la competició de voleibol de bàsquet. A les 7 es va fer un parèntesi a la festa per fer entrega de premis als guanyadors d'aquests dos últims esports, que van ser guanyats per Sí a la jerra (bàsquet), Escolanets (voleibol d'alumnes de 1 r cicle d'ESO)
Encefalopàtics (voleibol d'alumnes de 2n cicle d'ESO, batxillerat professors). Aquesta mateixa hora, també, va tenir lloc la lectura del manifest contra la guerra a l'Iraq un minut de silenci per rebutjar er seu
inici. Seguidament, va continuar la competició de futbol sala, que es va allargar fins a quarts de dues de la matinada. El futbol sala masculí infantil va ésser guanyat per un combinat que portava per nom Honey Bulls, el femení, per l'equip Telamarinera, i el trofeu masculí se'l va endur un equip d'alumnes exalumnes de l'lES sota el nom de Meri's team. Aquests van guanyar a la final per un ajustadíssim dos a un contra l'equip Ausa, davant un
nombrós públic que omplia el Pavelló Municipal d'Esports. Val a dir que la participació a aquesta competició va ser més que bona, ja que hi havia 15 equips de voleibol, 8 equips de bàsquet 3x3, 10 equips de futbol sala masculí 4 de femení. Això porta a un total de més de 90 esportistes que van posar el seu gra de sorra al viatge de final de curs de 4t d'ESO, que aquest any torna a tenir com a destí Itàlia.l.P.
XVII intercomarcal Osona-Ripollès
Lluçanès.- El diumenge dia 9 de març es va disputar la dotzena edició de la cursa
Intercomarcal entre els clubs d'esquí de les comarques del Ripollès i d'Osona. El Club
Esquí Lluçanès, com ja és habitual, va participar-hi, va aconseguir els següents resul
tats: en la categoria masculina dels aguillots, Ivan Asensi, d'Olost, va aconseguir la tercera posició; en la categoria
sènior masculi, Eduard Pla, de Prats de Lluçanès, va aconseguir també la tercera posició; Anna Ma Granados va obtenir la primera posició del podi en la categoria de veterans femenins; Pere Vilella Rossend Costa van quedar tercer quart classificats respectivament en la categoria veterans masculins. En la modalitat d'snowboard, Jordi Giró, Rubèn Giró, David Simon, Roger Orriols
d'esquí
Xavier Sucarrats van quedar primer, segon, tercer, quart i sisè classificat respectivament en la categoria d'Snow A masculins. Per últim, en la categoria d'Snow femení, la torrenca Eva Freixa va aconseguir el millor temps. Aquesta va ser una cursa exitosa per tots els participants el Club Esquí Lluçanès, ja que es va aconseguir medalla en totes les categories que es va participar.I.P.
El 5 d'abril, la final
Representants lluçaneses al concurs de ball i cant de Manlleu
Manlleu (Osona).- El diumenge dia varen participar Eva Ramera en 23 de març se celebrà al teatre les proves de cant el grup de de Manlleu la segona prova noies Up the crash de Prats classificatòria per el 1 r concurs de Lluçanès en el ball, tots dos de ball cant de Manlleu. El participants varen ser escollits certamen convocava 9 can- pel públic per passar a la gran tants 4 grups de ball durant 3 final que es celebrarà el diucaps de setmana, dels quals 4 menge dia 5 d'abril al teatre de cantants i 2 grups de ball es la mateixa població. Les particlassificaven per a la final, ele- cipants animen a la gent de la gits entre un jurat el públic comarca a assistir a l'acte.I.P. assistent. Des del Lluçanès
El Club patinatge Artístic de Prats de Lluçanès prepa
ra la seva festa, enguany amb motiu dels 10 anys
Prats de Llu�anès.- Amb motiu de celebrar 10 anys de la seva activitat, el Club Patinatge Artístic de Prats de Lluçanès fa una crida a totes les persones que puguin tenir fotografies a imatges de vídeo, d'entre els anys 1993 1999. Igualment, anuncien que volen editar un recull de l'activitat de l'associació, per a la qual cosa demanen patrocinadors.
El festival serà al mes de juny.Red.
Partits pendents
(13-04-03)
Pradenc F.C. - Sant Boi de Lluçanès U.E.
(27-04-03)
Sant Boi de Lluçanès U.E. - St. Feliu Sasserra C.E.
(04-05-03)
Sant Feliu Sasserra C.E. - Pradenc F.C.
(04-05-03)
Olost F.C. - Sant Boi de Lluçanès U.E.
(11-05-03)
Pradenc F.C. - Olost F.C.
Territorial
Llu�anès.- Gràcies a l'empat a un que va aconseguir el Sant Bartomeu del Grau davant del Tona el dissabte dia Î 5, el Sant Feliu Sasserra va recuperar el segon lloc a la classificació del grup 4 de Tercera Territorial, gràcies també a les dues victòries aconseguides aquests dos últims caps de setmana.
Per la seva banda, el Pradenc també continua guanyant els partits i es manté líder a només tres punts del mateix Sant Feliu i a quatre del Tona. Pel que fa al Sant Bartomeu, continua escalant posicions i ja és setè a la classificació.
El Sant Boi de Lluçanès no va poder passar de l'empat a Calldetenes continua a l'onzena posició. L'Olost va punxar a Seva i va trencar la bona ratxa de resultats que duia, perdent per cinc a tres; tot i això, és novè. loP.
• (RF/I-7l) SENYOR, 27 ANYS busca feina a granges o jardineria.
Raó: 696 89 62 42
• (RF/2-71) ESTUDIANT DE MAGISTERI
s'ofereix per fer classes de repàs a nens de 6 a 12 anys.
Raó: 93 850 81 58
• (RF/I-6S) M'OFEREIXO
per cuidar canalla o gent gran, o per feines de neteja.
Raó: 654 32 51 31 (Leyla)
• (RF/2-6S) TREBALLS FORESTALS
Es fan podes, tales, neteges de bosc, lnstel-lcdesn i mon teniment de bailet
Raó: 605 03 27 42
• (RF/2-66) NOIA
per fer de cuidadora a domicili o en centre sanitari, diürn oji nocturn. (Amb experiència i lílol d'auxiliar de clínica)
Raó: 938560312 - 609 95 46 05
• (RF/2-67l SENYORA
S'ofereix per a feines domèstiques, acompanyament d'àvies, etcètera.
Raó: 9381291 13
• (RF/I-6S) MONITOR D'ESQuí
s'ofereix per fer classes particulars a nens i adults. Dies a convenir.
Raó: 686 26 88 60
ENTRETENIMENTS
Sopa de lletres. Busqueu en aquesta sopa de lletres un grapat de noms de plantes d'hort
La solució, a la rella 76.
COGOMBRERA
AAREREARAR
RRRTERTRAP
XETERTERAT
OUWKTTOTUM
FQUI EOABVI
EANGMTRJ KP
RMNSESDBSE
AONRMKYJ EL MTAFERSYKP
SOLUCIONS
Les 7 diferències. Compareu aquests dos dibuixos i identifiqueu-hi 7 petites diferències. La solució, a la rella 76.
El lemps que ha fel
Les 7 diferències. Aquí teniu la solució a les diferències entre les imatges bessones de la rella 74.
Sopa de lletres. Aquí teniu la solució a la sopa de lletres de la rella 74. Els animals de bosc són: corb, guineu, esquirol, teixó, pinsà
EL TEMPS
pluja registrada:
del 10 de març al 23 de març del 2003
mínima: Oristà, 17 de març -5,2°
màxima: Oristà, 12 de març 23,5° Informació facilitada per: Esteve Subirana, Lluçà; Lluís Muntanyà, Perafita; Pere Bruch, Olost; Josep M. Muntanyà, Prats de Lluçanès; Pere Cors, Oristà; Eduard Selva, St. Boi de Lluçanès; Miquel Colomer, Sant Bartomeu del Grau
EL CONCURS
Truqueu a la rella i digueu:
1.- 3 de les quatre fotografies són del mateix poble, de quin?
2.- Quina és la foto que no correspon a aquest poble?
3.- El vostre nom, el poble i el telèfon. 1 3
Entre totes les trucades que ho encertin 11'1•••• sortejarem un gran premi:
Truqueu de seguida al 93 850 82 81
o passeu la resposta per fax al 93 850 82 81, o envieu-la per correu electrònic a solc@pangea.org
Gràfics S, L, s Av del Prat, 1 PoI. Ind. 08/80 Moià Tel. 938300903 Fax 93 8Z0 76 01 E-mail.winihard@sefes.es
Impressors des de 1902
.impresos en general .maquetació llibres, revistes edició de catàlegs .disseny gràfic .imatge corporativa .serveis editorials
