Oñstà.- A les 10 de la nit, reunió de la plataforma "El Uuçanès és comarca". Al casal d'avis.
Perafita.- Candelera-2003. A les 10 del vespre, al Pavelló esportiu, nit de teatre amb l'obra "De més verdes en maduren", d'Assumpta Gonzàlez, a càrrec del grup La trebinella. Seguidament, discomòbil amb OJ Gresca.
febrer-03
DisDte,l
Perafita.- Candelera-2003. A les 9 del matí, a la plaça Sant Antoni, esmorzar de germanor. Organitza, Associació de �Ç?�o�. lA �4 de 12 dêl matí, al Niu, xerrada amb Alfred Rodríguez Picó. A les 3 de la tarda, al Cafè del Mig, campionat local de botifarra. A les 4 de la tarda, al Niu, tomeiq local de ping-pong -inscripcions, fins a les 2, al mateix cafè.-. A 2/4 d'11 del vespre, al Pavelló esportiu, gran ball amb l'orquestra Gerunda, i després discomòbil amb OJ Gresca.
Protsde Uucœès.-Inauguració de l'exposició "Vents variables", de Dimitri Coppola, Teresa Benet i Pep Domènech. A les 8 del vespre, a la sala de Cal Bach. Dies, de 1'1 al28 de febrer. Horaris: cada dia de 9 del matí a 6 de la tarda. Dissabtes, de 9 a 1 diumenges, de 10 a 1.
l>iumente 2 � Últim dia de l'exposició "Rius perviure", del Grup de Defensa del TerGOT. A la sala polivalent de la Fàbrica vella.
Perafita.- Candelera-2003. A 1/4 d'11 del matí, benedicció a Sant Antoni. Seguidament, missa solemne en honor a sant Antoni. A 2/4 de 12 del matí, benedicció dels cavalls i carruatges i UUlda de catalanets catalenetes. A la 1 del migdia, sardanes amb la cobla Canigó. A les 4 de la tarda, al camí de Can Carbó, grans curses de cavalls i IV cursa de rucs. Tot seguit, a la plaça Major, lliurament de trofeus. Prots de 1.Iucœès.- Sortida d'esquí de fons. Organitza, Unió Excursionista de Prats. Informació: 93 850 80 47 - 93 856 07 65.
Dimeaes,5
Prats de Uuamès.- Diada de Santa Àgata.
De 12 a 2 del migdia, repic de campanes en commemoració de la crema del poble durant la Guerra de Successió. ScIIf Bm10meu del Grau.- Curs d'imatge i retoc digital, amb el programa Phòtoshop. Mesos de febrer març. Els dimecres de 8 a 1 O del vespre. Informació inscripcions: 93 888 90 00 - 93 888 97 00 - info@telecentresbg.net
Divendres, 7
Llumnès.- Visita de càrrecs institucionals d'ERC al Uuçanès. Josep Huguet, diputat al Par1ament de Catalunya, i Joan Puigcercós, diputat al Par1ament espanyol, es reuniran amb sectors econòmics.
Prats de Uucanès.- Conferència sobre mossèn Mirambell. A 2/4 de 10 del vespre, a la sala de Cal Bach. Organitza, Centre d'Estudis del Uuçanès.
DisDte,8
Prats de Uucanès.- Ball d'estudiants proviatge fi de curs. A les 12 de la nit, a la Sala polivalent, amb OJ Xandri Xic. Organitza, 4t d'ESO.
Santa EuIà&a de Puig-orioI-Uucà.- Excursió de Caramelles a la Molina. Sortida a les 7 del matí, davant del bar Nou.
CALENDARI OFICIAL DE FESTES LABORALS A CATALUNYA, ANY 2003
Seran festes laborals a Catalunya durant l'any 2003 les següents:
1 de gener (Cap d'any).
6 de gener (Reis).
18 d'abril (Divendres Sant).
21 d'abril (Dilluns de Pasqua Rorida). 1 de maig (Festa del TrebalQ.
24 de juny (Sant Joan).
15 d'agost O'Assumpció). 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya).
1 de novembre (Tots Sants).
6 de desembre (dia de la Constitució).
8 de desembre Oa Immaculada).
25 de desembre (NadaQ.
26 de desembre (Sant Esteve).
De les tretze festes esmentades n'hi haurà una, a triar entre el 6 de gener (Reis), el21 d'abril (Dilluns de Pasqua Florida), el 24 dejuny (Sant Joan), i el 26 de desembre (Sant Esteve), que tindrà el caràcter de recuperable. Les altres dotze festes seran de caràcter retribu"rr no recuperable.
Així mateix, cal afegir al calendari oficial les dues festes locals, retribu"laes i no recuperables de cadascun dels municipis.
redacció: Montse Rocadembosch i Glòria Borralleras (Entrevistes),
Teresa Puroredu (Fotografia), Roser Reixach (Noticies), Josep Snlvnns, Rosa M.
Després de dues assemblees i de molta incertesa
Els treballadors de Puigneró de
Prats de
Lluçanès
signen l'acord, amb l'empresa com a garantia
Prats de Lluçanès.- Les mobilitzacions del col·lectiu de treballadors treballadores de Puigneró, de Prats de Lluçanès, s'han acabat amb un acord de mínims, pràcticament el mateix amb què es va tancar el procés de la factoria de Roda de Ter: 30 dies per any treballat, amb un màxim de 18 mesades, tots els endarreriments l'atur una indemnització linial de 1.200 euros. Fet fet, pràcticament la proposta presentada per l'empresa en la darrera reunió de negociació celebrada a Prats de Lluçanès reiterada a Barcelona, al Departement de Treball
Malgrat que inicialment, des dels responsables de la negociació per part dels sindicats UGT CCOO, es plantejava l'acord amb Una necessària millora respecte del de Roda de Ter, que es censiderava com a punt de partida, que semblava inacceptable la proposta efectuada per l'empresa Puigneró, la por al trencament de les negociacions que tot acabés amb la imposició dels mínims que marca la llei -20 dies per any amb un màxim de 12 mesos-, van acabar de convèncer els treballadors preveient que l'empresa no aniria més enllà.
Tot i aquest acord, pres en assemblea per 221 vots a favor 4 en contra, a l'hora de ratificar-lo davant l'empresa, aquesta no havia fet efectius els comprovants de garantia per la qual cosa es va decidir no signar mentre no
es garantissin els acords de pagament, així es va convocar una nova assemblea, el dia 22 de gener, Sant Vicenç, Festa Major de Prats de Lluçanès. En aquell moment ja hi havia garanties: la mateixa empresa Puigneró, o el que queda d'ella. L'aval va semblar adequat donades les circumstàncies la evident necessitat d'acabar. Algunes treballadores no ho acabaven de veure clar "Com podem estar tranquil·les si l'empresa deu un munt de diners?"
En qualsevol cas, els avals van servir per signar l'acord. I amb ell, una curta però intensa acció dels treballadors de Puigneró, que en molts casos es continuen demanant si "no hauria estat necessari començar abans les mesures de pressió".
Acció institucional
Enmig de tot aquest procés, l'ajuntament de Prats de Lluçanès
ha celebrat dues sessions de Ple, una extraordinària monogràfica una altra amb un intens debat sobre el tema, que evidencià les diferències entre els dos grups presents al consistori. En ambdues sessions, però, es van aprovar, per unanimitat dels regidors, sis propostes per avançar en la reindustrialització del Lluçanès, millores en el comerç local altres propostes d'àmbit comarcal. D'altra banda, des de l'ajuntament els sindicats s'han fet contactes per fer possible la creació d'una Mesa per a la Reindustrialització del Lluçanès amb la participació de totes les parts implicades, inclosa la Generalitat de Catalunya.
Ara cal veure com es concreta tot plegat si realment se soluciona el tema dels cobraments dels treballadors acomiadats. Només una petita part es recol-locarà a Sant Bartomeu.A.C.
Comencen a demanar informació al Servei d'Ocupació
Prats de Lluçanès.- Des que el Servei d'Ocupació del Lluçanès s'ha instal·lat a les antigues dependències de l'ajuntament de Prats de Lluçanès, més d'una cinquantena de persones s'han interessat pels seus serveis.
Des de la signatura de l'acord aquesta demanda ha augmentat, però els interessos i les motivacions, com era d'esperar, són força variades. Des de la gent que hi acudeix interessada en trobar feina aviat, fins a la que prefereix esperar aprofitant que cobrarà de l'atur durant un temps, fins a qui l'acord aconseguit no l'acaba de deixar tranquil per si es veiés obligat a tornar a formar part de la plantilla de Puigneró i llavors quedar-se sense res.
D'altra banda, segons ens comenta la Judit Bertobillo, responsable del servei, han començat a telefonar empreses d'altres comarques que busquen personal, així com rn. Concretament, del Lluçanès, però, no n'ha trucat cap.
El S. O.L. està a l'espera del que pugui sortir de la Mesa per a la Reindustrialització del Lluçanès per tal de concretar altres línies d'actuació, en funció dels recursos que es puguin atorgar.A.C.
Puericultura
MAJOR, 44, bis T.: 93 8508192
PRATS DE LLUÇANÈS REBAIXES
-40'-0 en roba exterior -30'-0 en sabates -20'-0 en roba interior
"El gos d'atura català és més segur i més fiable"
JOSEP CASTANYER i JOSEP Ma LLORENS: pastors.
El Josep Castanyer, de Cal Codony, de Prats de Lluçanès, té 37 anys és solter. El Josep Ma Llorens, de Cal Guilla, d'Olost, en té 31, és casat pare de dues nenes de 3 1 anys. Descendents de pastors, són, de professió vocació, pastors. Tenen el seu propi ramat, que pel Castanyer va ser decisiu per dedicars'hi - abans havia fet de paleta-. En el cas del Guilla, té dos germans el pare pastors ho fa des dels 13 anys quan per decisió pròpia va plegar de l'escola. Diuen que és un ofici que cal portar-lo a la sang que s'aprèn amb molta paciència. Van començar anant al costat del pare poc a poc van anar aprenent els secrets. Diuen que és una feina que si no es fa per vocació millor no ter-la que per a ells no hi ha diumenges, Nadals ni vacances
- Com ho porta la família?
- LI.- S'hi han d'acostumar, jo ja feia de pastor quan ens vam conèixer i sort n'hi ha! perquè si vingués de sorpresa Els dissabtes m'emporto les nenes perquè la dona treballa i no hi ha guarderia: busco un lloc on pugui anar a pasturar amb el cotxe i em poso davant les ovelles van seguint - ja ho saben
Quan era més jove també m'hauria agradat sortir de festa, però m'havia de quedar i feia ràbia. Amb el temps ho acceptes i si vols celebrar alguna cosa ho fas al vespre.'
- Sempre porteu el ramat vosaltres mateixos?
- LI. Normalment sí. Si hi ha alguna urgència sempre pots trobar algú però cada vegada costa més.
- C. Gairebé t'estimes més deixar-les tancades que no pas que te les guardin.
Els porteu a muntanya?
LI. Anem a Cornellana (al CadO a peu, el meu avi n'era fill encara hi tenim casa. Jo hi estic empadronat i és la condició per poder-hi pasturar.
C. Nosaltres anem a Josa del Cadí amb camió, allà ajunto el ramat amb un pastor que és del país només hem de fer que demanar permís i pagar a l'ajuntament.
Penseu-continuar fent la transhumància?
-La farem mentre ens deixin, tot i que està a punt d'acabar-se. Els de sanitat ens fan fer una anàlisi per la brucelosi -transmet les febres- a totes les ovelles si n'hi ha alguna de positiva no t'hi deixen anar. -
Es mantenen els antics camins ramaders?
-Cada vegada passen menys ramats molts camins s'han tancat degut a urbanitzacions cases fetes al mig d'antics camins o també degut als propis pagesos que els han llaurat i n'han fet camps, ningú ha procurat per un camí alternatiu com marca la llei. -Hi ha consciència entre els conductors de
quines són les prioritats quan un camí ramader és alhora carretera?
-
C. No. Les carreteres haurien d'estar senyalitzades i no tindríem tants problemes. Alguna vegada quan he passat la carretera, a la Pedra Dreta, algun cotxe s'ha posat a pitar empaitar el ramat. La prioritat és del bestiar. -LI. Hi ha llocs com la Pobla de lillet on hi ha la senyal i tampoc millora gaire el comportament. Si on tens problemes amb els cotxes és en un camí ramader, l'assegurança del cotxe s'haurà de fer càrrec del bestiar malmès.
- Quantes hores diàries surt el ramat?
- Cada pastor es fa el seu horari però com més surten més bé van. També depèn del temps que fa. És un bestiar que s'ha de moure: estarà fart jeurà deu minuts però s'hi tornarà a agafar com si no hagués menjat. No és un bestiar que pugui estar limitat i per això no funciona el sistema de tancar-les amb un fil tal com s'utilitza amb les vaques.
- Com es complementa el menjar de pastura?
- Si hi ha bona pastura, al vespre se'ls dóna com a molt palla, però si la pastura no és bona i no s'atipen els donem gra, alfals, herba depèn una mica de l'amo. Els xais també mengen pinso i llet de la mare.
- Perquè els xais no surten a pasturar?
- Si sortissin tardarien més temps a engreixar-se. La carn guanyaria en gust però seria molt més estirganyosa d'un color que a la carnisseria no es vendria.
- La carn dels vostres ramats es consumeix a la comarca?
- Més de la meitat es ven a fora. A la tardor, fins entrat l'hivern, el xai va molt perseguit però quan les ovelles comencen a criar vénen totes plegades hi ha molta producció ens costa prou de vendre-la, llavors els preus se'n van a fer puynetes.
- Amb l'arribada d'un major nombre de magribins hi vàreu conèixer?
- Quan fan les seves festes sí, però si poden se'ls maten ells. El fet és que tampoc tenen costum de comprar els nostres xais i van a les seves botigues perquè els agrada el xai gros que hagi sortit a pasturar i sacrificat segons les seves costums.
- Creieu necessari crear un distintiu de marca que identifiqui la carn de xai del Lluçanès?
-Cada vegada t'exigeixen més, i cada vegada els escorxadors grans exigiran un segell de procedència, a llarg plaç: quan, com ?
-
Des que es va tancar l'escorxador de Prats de Lluçanès on porteu a matar?
-Uns a Gironella, altres a Manlleu, Sant Quirze, Vic per tot arreu. Nosaltres hi hem perdut perquè ara les despeses del desplaçament van a càrrec nostre.
- Quin és el millor gos com s'ensenya?
-C. El gos d'atura català, és el més segur i fiable encara que costa més de dominar. LI. S'ensenya amb paciència tenint davant un altre gos que sigui un bon mestre.
- Que passarà amb la falta de relleu de pastors?
-LI. -El meu germà el Vilaregut xic deuen ser els pastors més joves, però creiem que n'anirà sortint algun.
- Com valoreu la possibilitat de crear una escola de pastors a la comarca?
-C.- L'experiència s'agafa a base d'anys. Si ho volen fer que ho facin: ja els deixarem les ovelles els dissabtes i diumenges per fer pràctiques i entre setmana guardarem nosaltres.
- LI.- Seria com anar a la fàbrica: engegar i plegar tots a la mateixa hora i tots fets del mateix pátró. Una escola de pastors no pot ser de cap manera.
- El pastor, el gos, el sarró, la manta, el parai? gues - la ràdio el mòbil. Ens assabentem de tot.
Glòria i Montse
Per Josep M Masramon, president, el Consorci
és una institució que es veu molt útil <
encara que en un any no ha aconseguit grans coses
Sant Boi de L1uçanès.- Josep M.Masramon, president del Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès, fa una bona valoració del primer any de funcionament d'aquesta institució tot reconèixer que no s'han aconseguit grans coses de cara a la gent. Masramon veu molt positiu que els representants de tots els ajuntaments del Lluçanès s'hagin incorporat al Consorci, que a més assisteixin amb regularitat a totes les reunions convocades.
Creu que malgrat les reticències inicials, cada vegada es veu aquesta institució com una eina molt útil a tots nivells per a la comarca.
Actualment el Consorci està estructurat en quatre grans àrees amb un responsable polític al davant de cadascuna d'aquestes:
Benestar social atenció a la gent gran, a càrrec de Ramon Vall, alcalde de Prats de Lluçanès, Formació noves tecnologies, a càrrec de Jordi Farrés, regidor de Sant Bartomeu del Grau, Turisme i promoció econòmica, a càrrec d'Antoni Prieto, regidor d'Olost, i Planificació i
Desenvolupament rural, a càrrec de Pere Garet, alcalde de Lluçà, que en aquests moments és també el coordinador per delegació de la presidència, en espera que surti el nou gerent.
Per aquestes diferents àrees Masramon fa un balanç d'aquest darrer any. En l'àrea de benestar social destaca que s'ha fet el traspàs de tots els serveis que fins fa un any coordinava l'ajuntament de Prats i que feia extensiu
a tot el Lluçanès, s'ha ampliat el nombre de treballadors que en aquests moments s'estan preparant cursos de formació per qualificar gent que vulgui treballar en l'àmbit de la gent gran, un servei que segons ell és molt necessari actualment al Lluçanès.
En l'àrea de Formació noves tecnologies, considera que hi ha hagut certs moments d'impàs, però que ara, a partir de la problemàtica sorgida amb els treballadors de. Puigneró s'hi donarà un nou impuls i es reconsideraran moltes
de les accions que s'havien previst.
Quant a turisme i promoció econòmica, reconeix que degut a problemes amb els tècnics que hi treballaven no s'ha impulsat el suficient, però que de cara al 2003 es potenciarà de nou la línia marcada des dels inicis per la Diputació, seguint el camí preparat anteriorment per I'OAL. Remarca que es continuaran promovent les reunions periòdiques de comerciants artesans per poder continuar impulsant el comerç al Lluçanès.
Finalment, en l'àrea de planificació desenvolupament rural destaca l'estudi que s'ha encarregat a l'empresa AGRO-3, ara ja finalitzat, que s'aprovarà en la propera reunió del comitè executiu durant aquest mes. En aquest estudi s'analitza tot el territori del Lluçanès partint d'entrevistes fetes a diferents sectors de la població, individuals a en grups, s'hi presenten les potencialitats de la comarca al costat de les deficiències que suposen un entrebanc per al seu desenvolupament. A part però hi ha propostes concretes per impulsar el turisme rural altres activitats que puguin suposar una diversificació econòmica. Segons Masramon, aquest estudi els està resultant molt profitós de cara a poder solventar part de la crisi ocasionada pel tancament de Puigneró.
A part però, el president del Consorci recorda que qualsevol iniciativa a niveillocal pot sentir-se recolzada des d'aquesta institució ho exemplifica en el cas de l'ajuntament de Sant Agustí del Lluçanès que té en projecte convertir la masia de l'Hostal del Vilar en un ecomuseu que de moment ja compta amb tot el seu suport. Roser Reixach
La primera institució comarcal del Lluçanès Entre la constitució, els primers traspassos i un anar i venir de personal tècnic
Lluçanès.- .EI 22 de desembre del 2001 es va constituir oficialment el Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès al santuari dels Munts, substituïnt I'OAL el Grau, que fins llavors havia actuat fent algunes aeccions a nivell comarcal sense aconseguir però mai la unió de tots els municipis del Lluçanès. En aquesta sessió es va nomenar com a president Josep M. Masramon, com a vicepresidents Enric Castellnou, del Consell
nal a Sant Boi de Lluçanès es va prioritzar inicialment com a objectius la cohesió territorial i la promoció econòmica turística de la comarca.
A l'estiu del 2002, es va cedir la gestió de la Unitat Bàsica d'Assistència Primària al Consorci, en un pas més per anar rebent traspassos de diferents gestions que s'han d'organitzar a nivell comarcal.
D'altra banda, durant aquest període, han passat per l'organisme un gran nombre de tècnics, la majoria dels quals han plegat molt abans del que es preveia. Red.
Comarcal d'Osona, Andreu Riba, alcalde de Sant Feliu Sasserra, Josep Mayoral, de la Diputació de Barcelona. També es va acordar una seu provisio-
MÉS FINANÇAMENT PER ALS MUNICIPIS PETITS. Enguany tots als ajuntaments de menys de 1.000 habitants tindran una participació extraordinària en els ingressos de la Generalitat, integrada en el Fons de Cooperació Local de Catalunya, any 2003. A cada municipi del Lluçanès li correspondrà una quantitat d'euros següents : Alpens 9.680,19, Lluçà 10.014,75, Oristà 14.991,36, Perafita 11.129,96, Sant Agustí de Lluçanès 7.686,75, St.Boi de Lluçanès 13.527,65, Sant Feliu Sasserra 15.158,65, Sant Martí d'Albars 7.840,09, Sta.Maria de Merlès 8.341,94, Sobremunt 7.212,79 Sora 8.634,68. Red.
BONA PARTICIPACiÓ A LA FESTA MAJOR DE PRATS DE LLUÇANÈS. Dissabte passat van cloure's els actes que se celebraven a Prats de Lluçanès amb motiu de la seva festa major. Com altres anys, la trencadansa va centrar les activitats, destacant també l'habitual serenata a l'ajuntament, que cada any atreu més públic, el ball de gala el pregó. Aquest darrer va anar a càrrec de Xavier Solà, director de El Suplement, de Catalunya Ràdio. També cal fer esment de I'homentatge que l'ajuntament va fer a Joan Viñas Noguera per la seva trajectòria en la vida socio-cultural del poble, el lliurament del XXllè concurs d'aparadors la presentació del CD Danses del Lluçanès. R.R.
XIXè CONCURS DE PINTURA RÀPIDA DE PRATS DE LLUÇANÈS. Un total de vint-i-nou artistes van participar en la vint-i-novena edició del con-
curs de pintura ràpida Vila de Prats, celebrat el passat dia 19. Els quatre premis, dotats respectivament amb 360 euros, 240 euros, 210 euros i 180 euros, van recaure en Jordi Pons, Joan Vila Arimany, Joan Sallent Diego Reyes. Totes les obres participants van estar exposades durant dues setmanes a la sala de cal Bach. R.R.
BUTLLETí DE DESEMBRE DE LES ADF D'OSONA. El butlletí número 11 de la federació d'ADF d'Osona recull, entre altres informacions, un seguit de comunicacions de les diferents ADF que hi són coordinades. D'entre aquestes, la del Lluçanès informa dels ajuts de la Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural per al manteniment adquisició de materials nous, com ara 11 grups autònoms de bombeig 11 desbrossadores manuals. Igualment, informen d'altres ajuts rebuts de diferents institucions. Red.
ZONES VULNERABLES PELS PURINS. Segons un informe fet públic pel GOT, que només té en compte les dades referents als municipis d'Osona, la major part del termes del Lluçanès estan afectats per aquesta consideració o per la constatació que tenen fonts contaminades per nitrats. Només Lluçà Alpens queden fora de la zona afectada. En la seva declaració, el GOT-Grup de Defensa del Ter planteja un paral-lelisme entre la marea negra de Galícia l'afectació per excés de purins dels municipis inclosos a Osona. A.C.
Perafita
de gener del 2003
Informació facilitada per: Esteve Subirana, Lluçà; Lluís Muntanyà, Perafita; Pere Bruch, Olost; Josep M. Muntanyà, Prats de Lluçanès; Pere Cors, Oristà; Eduard Selva, St. Boi de Lluçanès; Miquel Colomer, Sant Bartomeu del Grau
Prats de L. SI. Bartomeu
St. Boi
FESTES DE SANT ANTONI I SANT SEBASTIÀ A lA TORRE. La missa parroquial al matí del dia 17, festivitat de Sant Antoni va iniciar les activitats a la Torre d'Oristà, que van continuar amb un berenar a la llar dels avis, la representació d'una obra teatral a càrrec d'un grup de Roda de Ter el diumenge següent a la tarda. Per altra part, el dia 20, festivitat de Sant Sebastià a Oristà, els nou grup de cantaires del poble va cantar la missa a l'ermita al matí, mentre que a la tarda, com és costum, van ser els encarregats de cantar el rosari, després de pujar a l'església en processó juntament amb altres veïns de la localitat.R.R.
llAR D'INFANTS MUNICIPAL D'OLOST Des de començaments d'any l'ajuntament d'Olost ofereix un nou servei als seus veïns: la llar d'infants, que ha passat a ser de titularitat municipal. Ja fa un any aproximadament que que es van iniciar les gestions entre les parts interessades per tal que fos gestionada des de l'ajuntament. Actualment compta amb una quinzena d'alumnes en edats compreses entre un tres anys i està a càrrec d'uan professora titulada i una ajudant. El local d'aquest servei es troba a la zona del Raval, on antigament també hi havia hagut una escola, el seu horari habitual és de les nou a dos quarts d'una del matí de les tres a les sis de la tarda. R.R.
NOVA EDICiÓ DELS GOIGS DE SANT VICENÇ.
Amb motiu dels actes de la festa major de Prats, es va fer una nova edició dels goigs dedicats al patró de la parròquia de Prats de Lluçanès, Sant Vicenç, diaca màrtir. En aquesta edició, de la qual se n'ha fet un tiratge de cinc-cents exemplars, a part dels goigs a la part del davant, hi ha al darrera una explicació del sant, de l'església parroquial també dues fotografies de la part central de l'altar, una corresponent a l'altar barroc, destruït en la guerra civil, i una altra de l'actual. Els goigs reproduïts, amb algunes variants respecte a l'edició de l'any 1969, tenen la lletra de Joan Viñas i Picas i la música d'Isidre Arxé i Salvans. R.R.
REFORMES A L'ESGLÉSIA DE lA TORRE. Fa unes setmanes es van dur a terme algunes obres a l'església parroquial de Santa Maria de la Torre d'Oristà, concretament a la capella del Santíssim. La imatge que hi havia ha estat restaurada totalment s'ha pintat de nou el fons de la capella. Tot que la restauració d'aquesta imatge ha estat feta de forma
gratuïta, la resta de despeses han anat a càrrec del fons de la parròquia. Dins l'any en curs, sempre que l'economia ho permeti, es té previst canviar la instal.lació elèctrica repintar tota l'església. R.R.
XERRADA SOBRE lES FONTS DEL llUÇANÈS.
Una cinquantena de persones van participar dissabte passat en la xerrada sobre les fonts del Lluçanès que es va fer dissabte passat a l'escola d'Alpens.EI metge Daniel Muntanyà va parlar de la problemàtica actual de les fonts, mentre que el poeta Josep Riera va oferir un recital de poemes propis on hi sortia el tema de l'aigua, les fonts a les rieres.Com a complement d'aquesta xerrada, Lluís Buscà, del Grup de Defensa del Ter, va presentar l'exposició Rius per viure, que es podrà veure fins aquest diumenge a la fàbrica vella, que ja es podia visitar des del passat dia 13. R.R.
INAUGURACiÓ DEL PAVELLÓ POLIESPORTIU DE PERAFITA. La directora general d'administració local, Carme Tort-Martorell, juntament amb el diputat de l'àrea de cooperació, Jordi Labòria, van presidir els actes d'inauguració del pavelló poliesportiu d'aquesta localitat. En la festa també hi van ser presents el president del consell comarcal d'Osona,
Enric Castellnou, el president del Consorci del Lluçanès, Josep M.Masramon, alguns alcaldes dels pobles veïns. AI matí hi va haver un partit de futbol-sala a partir de les cinc de la tarda portes obertes a tothom, coincidint amb la presència dels convidats. Tot seguit es va fer l'estrena de l'escenari amb un concert a càrrec de Janio Martí, i al vespre ball amb el mateix grup,seguit d'una discomòbil. L'endemà, continuant amb la celebració, hi va haver un dinar popular seguit també d'un ball. La inauguració d'aquest recinte suposarà, segons ha explicat l'alcalde, Lluís Picas, una important millora per al municipi, ja que es podrà comptar amb un espai polivalent apte per a activitats esportives culturals. De moment tenen cobert un 70% del cost total de les obres, amb el
finançament de la Generalitat i la Diputació, respecte a la resta, s'estan buscant recursos per tal que no incideixi massa en els recursos del mateix municipi. R.R.
NOU VESTUARI DE lA TRENCADANSA. El grup Dansa tradició de Prats de Lluçanès va presentar, el passat dia 22 el nou vestuari de les noies de la Trencadansa, després que en els darrers anys hi hagués alguns problemes pel mal estat del que s'utilitzava habitualment. Partint d'un estudi sobre el tipus de dansa, la localització geogràfica l'evolució de la mateixa Trencadansa al llarg del segle XX, es va decidir dissenyar unes faldilles llargues en diferents tonalitats, gipons negres mantellines blanques. Aquest canvi, després de més de vint anys d'utilitzar la mateixa roba, ha suposat una notable millora a l'hora de visualitzar la referida dansa. Red.
PRESENTACiÓ DEL DARRER LLIBRE DE JOSEP
RIERA. "La millor companyia", el darrer llibre de poemes de Josep Riera, es va presentar dissabte passat al cafè d'Oristà, amb una massiva assistència de públic que omplia totalment el local. El també poeta, Jacint Sala, va fer la presentació del llibre tot seguit, Riera, acompanyat a la guitarra per Manel Gast, va oferir un petit recital amb alguns d'aquests darrers poemes. "La millor companyia", editat per Vieria edicions, va ser fa uns mesos l'obra guanyadora del XXVè premi de Poesia "Marià Manent". R.R.
ASSEMBLEA DEL GALL. El Grup d'Actors del Lluçanès va celebrar la seva assemblea anual on va presentar el balanç econòmic del 2002 i on va fer una valoració de les diferents activitats realitzades. Va destacar la bona acceptació de l'espai "el conte", que sembla que té ja un públic estable, i també l'increment progressiu encara que molt lent del públic que assisteix al cicle de teatre de la sala polivalent de Prats. De cara a aquest 2003 és té previst continuar amb aquestes activitats fer la presentacio d'un llibre de contes del Ramon Minoves. A part, es va donar a conèixer el web de l'entitat, que es pot trobar dins el domini de la Coordinadora de teatre d'Osona, i també es va remarcar que gran part de les qüestions burocràtiques i administratives d'aquesta coordinadora es duen a terme des de la seu del GALL a Prats de Lluçanès que van a càrrec d'algunes persones d'aquesta entitat Iluçanenca. R.R.
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
ES VEN
-ES VEN moto Honda XR600, BOB. molts extres. Mo� bon estat. T.: 6279304 26. (R71/1).
-VENC estufa de gasoli, en rrolt bon estat, amb tubs colzes. T.: 620 129 128. (Caps de setmana). (R66/1).
-VENC cadell de raá Boxer, vacunat desparasitat. T.: 93 812 23 77 - 620 923 958. (R71/2).
-VENC menjador, complet, ideal per a parelles joves. Preu: 150 euros. T.: 93 856 03 24 (Sílvia). (R68/7).
-VENC altaveus Hi-FI, per 24 euros; HI-FI, de 80 W, per 18 euros; TÈCNICHS, negre gris, con tipus Whooser, per 30 euros; teclat KorgX5, en perfecte estat, per 361 euros. T.: 699 37 98 91. (R70/9).
-VENC Overlook gairebé nou, de 4 fils, marca "Rimoldi", per 600 euros. T.: 93 852 92 33 (Carme).(R66/9).
-ES VENEN ulls de bou, complets, a bon preu. T.: 66058 5912. Fins a les 9 del vespre. (R71/3).
-VENC arnés d'escalada, marca "Petzl", nou. Preu: 30 euros. T.: 608 138 148 (R69/9).
-VENC caldera de gas -aigua i calefacció-. 2 anys de garantianomés ha servit 7 mesos. Preu: 480 euros. T.: 93 856 03 24 (Snvia). (R68/6).
-VENC cotxe Peugeot 505, dièsel. En molt bon estat. Preu a convenir. T.: 93 857 80 59. (R71/5).
-VENC casa adossada, amb gran jardí, a Sant Feliu Sasserra (Oanie� 1: 93 453 38 28. (R66/3).
-VENC ràdio cassette Sony40x4, amb ROS carregador de 10 CD.
300 euros. T.: 93 820 82 38. (R71/11).
-VENC cotxe Seat 600 E, blanc, any 70, molt bon estat. 200 euros a canviar per un Suzuki 1300 en bon estat. T.: 93 820 82 38. (R71/10).
-VENC ordinador Pèntium 166, amb teclat, 2 altaveus, ratolí,
pantalla de 15 polsades i micròfon. Regalo una impressora HP. Preu: 360 euros. T.: 93 812 23 25 - 659 97 89 54. (R66/8).
-VENC canya de pescar telescòpica, per carret marca "Oaiwa" (5 peces), 3,8 m., acció 50-100 grs Preu, 28 euros. T.: 620 30 53 79. (R67/1).
-ES VEN cotxe "Citroën AA", 11 FRE (B-9294-KD). Preu molt econòmic. T.: 93 850 81 57-93 8560657. (R67/2).
-VENC uns esquís, 1,70m., per 100 euros amb unes botes del 39. T.: 630883792. (R67/3).
-VENC taula de pagès de 3 m. T.: 93 8502733. (R67/4).
-VENC moble sabater nou, de fusta massissa molt bé de preu. T.: 93 850 82 27 (migdia vespre). (R67/6).
-VENC caravana AVIA. 4 places + calefacció. Avancé d'estiu i d'hivern, i extres. Tot en bon estat. Preu: 3.600 euros. Càmping Vall de Merlès. T.: 93 7441251. (R71/4).
-VENC "Play station" 1, més "memory car", més jocs de regal. T.: 93 850 80 56. (R68/2).
-ES VENEN Pollastres de pagès cebes. T.: 93 881 90 81. (R68/8).
-VENC cotxe "Ford Taunus", aproximadament dels anys 60, en molt bon estat. T.: 93 888 01 30. (R69/1).
-VENC cotxe Land Rover Santana turbo. Bé de preu. T.: 608 44 70 31. (R71/6)
-VENC moto "Yamaha YZ", de 250cc, de l'any 2000, en bon estat. T.: 93 856 05 87 i 617 31 44 73. (R69/3).
-VENC moto "Yamaha XT 600E Trail". Preu: 1.650 euros, no negociables. T.: 607 192 777. (R69/4).
-ES VEN torre quadrada d'escalada, de 6m x 3m, cada costat, amb preses incorporades. Preu negociable. T.: 608 138
148. (R69/10)
-ES VENEN plaques solars + bateria + regulador + ondulador. Ideal per a cases de pagès sense electricitat. Preu negociable. T.: 608138148. (R69/11).
-VENC ordinador Pentium 133, 32MG RAM, monitor de 15, Hp, teclat, ratolí programes per 21 O euros. T.: 699379891. (R70/1).
-ES VENEN 2 grups electrògens, nous: 1 de 15 cv, per fer anar el tractor; 1 de 9cv per fer anar dos pisos, de gasolina. Es venen tota classe de d'accessoris de màquines de munyir 3 moto-serres noves. T.: 93 888 01 74. (R70/2).
-VENC rentadora marca Balay, en perfectes condicions. T.: 93 857 8280, de 10 a 12 de la nit. (R70/3).
-VENC cotxe Peugeot 205, amb un 45.000 km., en molt bon estat i bé de preu. T.: 93 857 82 80. (R70/4).
-OCASiÓ. Es ven, a bon preu, caravana Roller Roma 435S, usada, equipada amb ràdio, antena Tv, tendal avancer, a bon preu, de particular a particular. Abstenir-se curiosos. T.: 93 873 18 03, vespres. (R70/6).
-ES VEN FacturaPlus professional, nou. T.: 609 91 80 20. (R71/8).
-ES VEN pantalla d'ordinador. 1: 609 91 8020. (R71/9).
ES COMPRA
-ES COMPRA aparell de fax, de segona mà, en bon estat, a bon preu. T.: 93 850 82 81. (R67IR).
-COMPRO tata mena de coses objectes de més de 70 anys d'antiguitat. També desembarasso pisos, cases, locals, etcètera, comprant el contingut. 1: 93 828 42 59. (R65/6).
-COMPRO targeta de transport de camió petit. carnet de 2a. T.: 651 823326. (R68/3).
-COMPRO casa vella per reformar, al Lluçanès. No importa el seu estat. T.: 629 24 00 04modular@eresmas.net (R69/5).
-COMPRO una caravana de 2a mà, en bon estat i a bon preu. T.: 627 02 60 45. (R69/6).
ES LLOGA
-LLOGO pàrquing per a un cotxe, al carrer de Vic, de Prats de Lluçanès. T.: 93 856 05 74. (R70/8).
-ES LLOGA apartament rural amb garatge, en un poble petit del Lluçanès. T.: 679 58 98 36 (vespres). (R68/4).
-DISPOSEM de places d'aparcament per llogar per a roulottes, a prop de Prats de Lluçanès. T.: 627 66 47 41. (R68/5).
-LLOGO pis a Barcelona, moblat, per a 4 estudiants. 2 sales. Zona Entença/Gran Via. Metro Rocafort. Preu: 900 euros al mes. 1: 93301 6099. (R71/7).
S'HA PERDUT
-S'HA PERDUT una arracada llarga, de 2 penjolls, de plata, el dia 9 de gener, entre el carrer major la plaça Nova, de Prats de Lluçanès. 1: 93 850 82 27. (R70/7).
-SÓC LA NATÀLIA per la Festa Major de Prats he perdut un guant, a l'olla dels "cavallitos". Són de color blau. T.: 93 8560455. (R71/12).
ES CANVIA
-CANVIO segells espanyols usats, en bon estat. T.: 93 888 91 60 (migdies). (R67/9).
-CANVIO segells d'Espanya colònies espanyoles, nous usats. T.: 660 64 23 89 (matins).
Colònies i esIades també g1Vp5 reduils els caps de seImana MASIA CURTus Tel. 93 853 00 13 08514 LLUÇÀ (BarœIona)
J. Antoni Verdaguer (Agenl) - Pg. Lluçanès, 33 08589 Sant Boi de Lluçanès - Pg. Dr. L1eopart, 2 08S19010s1 938S78127-678392426
L'ESTANC
JOROI'S
CAFÈ FUMANYA
Germanes
Hostal Ca la Cinta
12/D.E.L.
PERRUQUERIAMONT�b
Prols
FAURA
08513
GABINET
Psicologia
Encara sobre el Lluçanès és comarca
Posant punts sobre les is també punt i final.
Tornàvem d'uns dies de vacances a la Vall d'Aran vàrem parar a Balaguer. AI Mercadal varen demanar consell d'un lloc per dinar decentment, ens varen recomanar una fonda a la mateixa plaça, davant mateix. El que segueix va sortir publicat. també a L'ESTEL, de la parròquia de Prats, fa uns trenta anys sota el títol "D'unes Vacances":
"Era aviat encara no hi havia pas massa gent, ocupades hi havia només una taula a l'altre extrem del menjador una, a tocar, ocupada aquesta per un grup de pescadors de canya. De bon primer ens pensàvem que eren gent de la rodalia, però la seva parla ens semblà prompte familiar i, d'aquella manera que vulguis o no, t'arriben les paraules de gent de parla oberta i sincera, ens semblà oir noms, cognoms i topònims coneguts. Arribà el nostre interès al màxim quan aquella gent engegà, més o menys, sinó aquestes paraules, altres de molt semblants:
-A Olesa a Esparreguera, la fan molt bé la Passió, però com a Prats enlloc.
-Jo vaig veure la de Cervera i com a Prats
res. Per això, quan varen voler fer aquella Passió moderna, allà baix a Barcelona, varen tenir de venir a cercar l'Anselm
AI preguntar-los de quin Prats es tractava i I ells ens respongueren, vàrem dir-los que també éremëben a prop, delLluçanès mateix. Varen quedar parats, penso que fins i tot alguns es varen tornar una mica vermells és que n'havien parlat d'una manera, del seu poble D'aquella manera tan bella noble que em fa escriure "Sortós el poble del que, lluny d'ell, en parlen així els seus homes".
Aquesta modesta espontània col.laboració pot reflectir l'admiració sana enveja al
"patriotisme" de la gent de Prats. Parlant amb un amic, que sap que el considero un "professional de la política", vaig pensar que no havia pas copsat el sentit del meu escrit o que jo no l'havia sabut expressar per això, parodiant l'adagi, diré és d'humils saber rectificar i, mireu, hom pot creure honestament que un polític no hagi reeixit en la seva tasca comarcal hom pot creure alhora que-aquell polític és molt probable el millor batlle de la història del seu poble. Hom pot honestarnent sentir-se humiliat per un polític per la dedicatòria d'un carreró alhora estar convençut de l'honestedat de la vida privada professional d'aquella persona, un sinònim mal emprat, un coma mal posada poden marcar la diferència d'un "mai" a un "no sempre".
Quan es consumà l'enllaç a l'Eix només per Oristà, casual? Prerneditat? O fins tot presumptament viscut amb cert cofoïsme per una part, potser petita, de lluçanesos, per altres ens significava una marginació del Lluçanès oriental: Olost, Sant Bartomeu, Perafita, Santa Creu, Sant Martí d'Albars, Lluçà/Santa Eulàlia Sant Boi, com desitjaria que aquesta denominació d'oriental fos ben efímera.
Ara em toca contestar a en Baldiri Selva: Quan vaig escriure <"Sant Boi mai havia pertangut..." havia d'haver escrit" no sempre havia pertangut...". Demano excuses. En Baldiri és gendre d'un del meus millors amics de la infància a qui, algunes vegades, salvant distàncies, he comparat amb el meu avi. L'avi era de Sant Boi, home culte pel seu temps, a darreries dels segle XIX -i com passa el temps!-, l'avi feia part de l'original "orquestra" de Sant Boi, que es componia d'un 'timbal, un violí el fiscorn o trombó que tocava l'avi. Casat a Olost, per la fira uns amics dels seu poble
li diuen "Pere, en Tal, per engrandir la fàbrica, t'ha pres un bon tros d'hort". Diuen que l'avi es quedà pensarós i els respongué "Deixeu que vagin fent, Nostre Senyor ja els hi farà pagar". Potser degut a les trifulgues de la guerra o per descuit de l'oficina celestial la família mai ha rebut cap taló compensatori. Ho comentaven oncles, ties cosins amb certa ironia; la mare em solia dir" Pots comptar, l'avi era tan de Sant Boi, es sentia tan samboià que per fer una fàbrica al poble de bon grat que els hagués donat tot l'hort".
He pensat fins i tot que malgrat el seu caràcter cívic i respectuós, en Baldiri es pot haver trobat una mica coaccionat per les regles de l'amistat, tret dellapsus contestat penso que diferim molt poc en el tocant a la Comarca però, la carretera VicGironella és l'espina dorsal de la comarca, de tot el Lluçanès i amb el ramal d'enllaç a Sant Bartomeu, Sant Boi també hi quedarà connectat. Recordaré que a Sant Boi hi ha també altres persones de la vàlua' d'en Baldiri, de gran esperit qualitat cívica cultural, que farien bona feina a laComissió. Aplaudeixo l'esforç bona voluntat de la comissió "El Lluçanès és Comarca" però segueixo pensant que abans de l'operació cal una bona profilaxi, una campanya d'informació, pedagògica i psicològica, doncs, i ara ho trec de la meva feble vena filosòfica, diré: "Del que es desconeix es desconfia, el que es desconfia es tem el que es tem s'odia".
Desitgem Bon Any Nou a la direcció i a la gent que fa possible que la rella segueixi solcant pel camp de la cultura així mateix també a totes les persones de bona voluntat que estimen el Lluçanès
Rafael Plans i Dachs -Barcelona - Olost-
el racó de la feina
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
• (RF/1-62l PERSONA
Per anar a vendre a fires
Raó: 93 853 00 30
• (RF/5-62l ORDIDOR/ORDIDORA
Torn de nit, a Sant Boi de Lluçanès. Es valoraran tots els candidats
S'ofereix transportista amb camió lleuger de 2.000 a 3.000 kg. de càrrega útil
Raó: 677 70 93 97
• (RF/l-71l SENYOR, 27 ANYS
busca feina a granges o jardineria.
Raó: 696 89 62 42
• (RF/2-71 l ESTUDIANT DE MA�ISTERI
s'ofereix per fer classes de repàs a nens de 6 a 12 anys.
Raó: 93 850 81 58
• (RF/l-64l ECONOMISTA
s'ofereix per portar comptabilitat a particulars
Raó: 687 71 53 80
• (RF/1-65l M'OFEREIXO
per cuidar canalla o gent gran, o per feines de neteja.
Raó: 654 32 51 31 (Leyla)
• (RF/2-65l TREBALLS FORESTALS
Es fan podes, tales, neteges de bosc, instal·laciosn i man teniment de bailet
Raó: 605 03 27 42
• (RF/2-66l NOIA
per fer de cuidadora a domicili o en centre sanitari, diürn oli nocturn. (Amb experiència lílol d'auxiliar de dinke)
Raó: 93 856 03 12 - 609 95 46 05
• (RF/2-67l SENYORA
S'ofereix per a feines domèstiques, acompanyament d'àvies, etcètera.
Raó: 9381291 13
• (RF/1-68l MONITOR D'ESQuí
s'ofereix per fer classes particulars a nens i adults.
Dies a convenir.
Raó: 686 26 88 60
Carta a la M. Angels
Som treballadores familiars de la comarca, unes amb una llargaexperiència i d'altres amb la titulació recèn. La nostra feina consisteix a fer servei d'ajuda a domicili (SAD), uns dels col·lectius a qui va dirigit és a les persones grans, als malalts i als disminu"lts, amb l'objectiu de mantenir a la persona en el seu medi, facilitant-li autonomia evitar mentre sigui possible un internament no desitjat, alhora que fem una descàrrega important al cuidador, tant necessitat com l'usuari. És un servei que fins ara a la comarca només es coneixia en l'àmbit públic i que d'un temps ençà es comença a estendre en el privat, però on topem amb la poea costum d'utilitzar-lo i amb una activitat important de treball submergit. Amb altres paraules, som de les que hem estudiat per cuidar avis, però a casa, pensem que tant de bò tothom hi pogués passar els últims anys de la seva vida, però també som conscients de les dificultats que això comporta que moltes vegades els nostres familiars s'han de portar a les residències perquè les seves necessitats així ho exigeixen, sigui per malaltia o per dificultats del propi entom, i que llavors no ens hem de sentir culpables, si no, assessorar-nos portar-los a on ens sembli més adequat. No es pot generalitzar pensar que a tot arreu se'ls hi dona una pastilla perquè dormin tot el dia.
Treballadores familiars.
Fosques perspectiVes
Sóc un adolescent de Prats que està molt indignat amb tot el que està passant últimament al nostre poble: el tancament de Puigneró el possibletancament de l'únic local
noctum on ens ho podem passar bé sense marxar de casa, "El Pap". Quina mena de futur ens espera si al poble no hi ha empreses on buscar feina resulta que també ens neguen la possibilitat de tenir un lloe on disfrutar del cap de setmana? AI pas que anem Prats es convertirà en un poble de vells perquè tot això que està passant ens obliga a marxar del poble encara que no ho volguem. No sé si les meves queixes haurien d'anar a l'ajuntament o no, però crec que amb aquesta carta a la rella així faig saber a tots els pobles del Uuçanès que els joves tenim por estem desconcertats perquè no dir-ho, molt emprenyats!!! Què hem de fer per trobar una mica de suport? Primer de tot vull parlar del tema feina: potser el tancament de la fàbrica Puigneró no ens afecta tant a nosaltres com a molts dels nostres pares perquè ara cada vegada som més els que anem a la universitat a estudiar en lloe de posar-nos a treballar als 16 anys. El problema és que tampoc hi ha cap empresa en la qual hi puguem anar a trucar la porta encara que només sigui per deixar-hi el nostre curriculum. Evidentment, si no hi ha feina al poble el busquem a fora quan passen els anys suposo que acabes decidint que el millor és comprar-te un pis a prop del teu lloe de treball que en la majoria dels casos es troba prop de Vic o Manresa. I ja hi som, Prats es queda sense joves! Perquè és clar, el tema comunicacions tampoc és que hi ajudi gaireja que les carreteres que tenim són terribles! Encara recordo el meu primer dia a la universitat quan em van dir. "De Prats? Òndia, però si esteu al cul del món!" Renoi, no ho saben pas prou! En segon lloe vull parlar del "Pap": Què està passant? Quan finalment tenim un lloe on ens ho passem realment bé perquè podem jugar a billar, a futbolí, podem fer petar la xerrada amb els arnies o simplement passar-nos tota la nit ballant envoltats d'un ambient sa dels amics
de tota la comarca (perquè allà hi ha gent de Prats, d'Avinyó, d'Oristà, de Sant Feliu fins tot de Manresa Santpedor), doncs resulta que degut a veines (SENSE FILLS) el Pap segurament haurà de tancar. què farem? On anirem? Molts de nosaltres no tenim cotxe molts dels qui en tenen no es volen arriscar a voltar per aquestes carreteres a altes hores de la matinada arriscant-se a tenir un accident. Es pot saber quin mal fem el jovent? L'únic que fem és riure passar-ho bé!!! Que jo sàpiga no hem causat mai cap problema al poble però sempre se'ns ha d'acabar tallant les ales Ningú hi pot fer res? Ningú ens vol ajudar? Per què se'ns ha de negar la feina i privar-nos de disfrutar de la nit dels caps de setmana al nostre poble? Realment ens sentim sols impotents davant d'unes decisions que prenen els que s'anomenen "adults" que al cap a la fi també ens pejuoiquen a nosaltres. Des d'aquí demano ànims i força per tot els joves que volen viure, treballar disfrutar al Uuçanès!!! Uuitarem fins el final!!!
Un adolescent pradenc
És l'hivern
Ja estem a I'hivem, neva i plou, els rius i les rieres es glacen, tots els nens nenes van a la neu, fan un ninot perquè els agrada molt.
LA CANDELERA
Festes i fires - GenerIFebrer 2003 -
Dia 1, dissabte.
A les 9 del matí, a la plaça Sant Antoni, esmorzar de germanor. Organitza, Associació de caçadors.
Dia 31, divendres.
A les 10 del vespre, al Pavelló esportiu, nit de teatre amb l'obra "De més verdes en maduren", d'Assumpta Gonzàlez, a càrrec- del grup "La trebinella".
Seguidament, discomòbil amb DJ Gresca.
A 2/4 de 12 del matí, al Niu,· xerrada amb Alfred Rodriguez Picó.
A les 3 de la tarda, al Cafè del Mig, campionat local de botifarra. A les 4 de la tarda, al Niu, torneig loeal de pingpong -inscripcions, fins a les 2, al mateix cafè.
A 2/4 d'11 del vespre, al Pavelló esportiu, gran ball amb l'orquestra Gerunda, després discomòbil amb OJ Gresca.
Dia 2, diumnege.
A 1/4 d'11 del matí, benedicció a Sant Antoni.
Seguidament, missa solemne en honor a Sant Antoni.
A 2/4 de 12 del matí, benedicció dels cavalls carruatges i Uuïda de catalanets i catalenetes.
A la 1 del migdia, sardanes amb la cobla Canigó.
A les 4 de la tarda, al camí de Can Carbó, grans curses de cavalls i IV cursa de rucs. Tot seguit, a la plaça Major, lliurament de trofeus.
Carina Serra. 8 anys. Alpens.
Quinzena esportiva
1/02/03
Bàsquet
Benjamí
ce Prats - Joan XXIII "A"
Aleví
CB Vic "A" ce Prats
Preinfantil
Premià de Dalt -ce Prats
Cadet masculí
Vic 3 -cs Prats
Sènior masculí
Bar Requena-Ce Prats
Futbol
Lligo. 30 Territorial. G. 4
St. Boi de L1.-St. Bart. del G. UE -
2/02/03
Curses de cavalls i rucs
Perafita - Candelera 2003
A les 4 de la tarda, al camí de Can Carbó (Agenda, pàg. 2)
Futbol
Lligo. 30 Territorial. G. 4
St. Feliu S. CE - Brull-Muntanyà
Tona U.E.- Olost EC.
Pradenc EC.- Collsuspina
8/02/03
Bàsquet
Infantil femení
CE Osona-Ce Prats
Cadet masculí
ce Prats - CE8 Sant Jordi
Sènior masculí
ce Prats - All Blacks
Futbol
Lligo. 30 Territorial. G. 4
Collsuspina- St. Feliu Sasserra CE
St. Bartomeu G. - Pradenc FC
9/02/03
sBàsquet
Cadet masculí
ce Prats - C.B. Sant Celoni
Sènior masculí
C.B. La Font - ce Prats
Futbol
Lligo. 30 Territorial. G. 4
Brull-Muntanyà - Olost EC.
Castellterçol - St. Boi de Lluçanès
Jordi Uró comença la temporada de ciclisme
Profs de Lluçanès.Dissabte dia 18 de gener, Jordi Uró de Prats de Lluçanès va disputar la seva primera prova de ciclisme de la present temporada. Aquesta va ser la 61 a edició de la Cursa Ciclista Festa
Major del Perelló, va aconseguir la primera posició de la seva categoria (sub-23) i la segona en la general. Ja és la segona temporada que competeix oficialment amb l'equip Viveros Alcanar (de Tarragona) i pretén participar al campionat de Catalunya i a
carreres de tot l'estat espanyol, com la que es disputa a Castelló al març, o la Volta Segovia al juny. El principal objectiu que té el seu equip és guanyar la Volta Tarragona, que es disputa també el mes de juny. Participarà en la categoria amateur sub-23 li agradaria poder aconseguir ser cridat per la selecció catalana, però per aconseguir-ho, ha de seguir encadenant resultats com els obtinguts a el Perelló el dia 18. De moment, ha començat molt bé la temporada
Estrenat el nou pavelló de Perafita
Perafita.- El passat dissabte, dia 25 de gener, un partit amistós de futbol sala entre un combinat de periodistes esportius, coordinats pel perafitenc Ramon Besa, l'equip de futbol sala local va donar el tret de sortida a les activitats del nou pavelló cobert de la localitat.
Aquest acte formava part de les propostes perparades per l'ajuntament per commemorar el tancament de les instal·lacions esportives -tot que també servirà per a altres esdeveniments festius culturals- que es van celebrar entre els dies 25 26. Red.
segeuix uns entrenaments durs de 4 hores al dia de mitjana voltant per les carreteres de la comarca de les comarques veïnes. I.P.
La Penya Blaugrana premia Kluivert
Prals de Lluçanès.- El jugador del primer equip del F.C. Barcelona de futbol, l'holandès Patrick Kluivert, va rebre de mans del president de la Penya blaugrana del Lluçanès, Ramon Marsal, d'una delegació de membres de l'esmentada entitat, una placa commemorativa dels seus primers 100 gols aconseguits amb la samarreta del Barça.
L'acte, realitzat a les instal·lacions del club blaugrana, va comptar amb la presència del jugador, acompanyat d'un seu fill, a més els membres de l'entitat van poder visitar les instal·lacions de l'estadi. Red.
A la fi de la primera volta
El Pradenc, líder imbatut. El Sant Feliu, guanyant a Olost, recupera el segon lloc al trofeu la rella
Olost.- Dissabte dia 18 de gener, al camp d'esports municipal d'Olost es jugava l'últim partit de la primera volta del campionat de 3a territorial de futbol, en un partit de màxima rivalitat entre l'Olost i el Pradenc. El partit va començar amb gran motivació per part dels vint-i-dos jugadors que van sortir al camp la igualtat hi era present. El joc era dur intens però les ocasions no eren clares. AI minut trenta de la primera part el col·legiat va assenyalar un penal a favor dels locals que el seu porter es va encarregar de transformar amb seguretat. La cosa semblava complicar-se per als de Vallejo, a més quan al cap d'un parell de minuts d'haver rebut el primer, una pilota morta a la frontal de l'àrea petita va ser aprofitada per un local per establir el dos a zero. L'afició d'Olost va esclatar eufòrica per celebrar que havien aconseguit marcar dos gols a una porteria que n'havia rebut ben
pocs fins llavors. Però l'alegria va durar molt poc, ja que els visitants no es van desanimar i un minut més tard d'haver rebut el segon, van aconseguir marcar el seu primer. la primera part no va acabar així, ja que al cap d'uns dos minuts van aconseguir empatar col·locar el marcador 2 a 2. Als cinc minuts per al final d'aquesta primera part, un jugador local va ser expulsat per doble amonestació, van afrontar tota la segona part amb deu. Aquesta, va transcórrer amb clar domini dels pradencs sobre el terreny de joc, domini però, que no van saber reflectir al marcador, ja que va aconseguir poques ocasions de gol -alguna de clara- però només una va entrar al fons de la xarxa, al voltant dels vint minuts de la segona meitat. Els locals van fer un bon paper tot jugant amb un home menys, i als 5 minuts finals va ser quan van fer ficar la por al cos dels visitants provocant alguna jugada
esporàdica de perill no massa important. AI final, amb força públic assistent, el marcador va acabar amb un 2 a 3, que fa que el Pradenc acabi líder indiscutible del trofeu la rella.
El dissabte passat, dia 25, l'Olost el Sant Feliu van enfrontar-se en la primer jornada de la segona volta del campionat. Una nova derrota va acompanyar els locals -1 a 2-. Per la seva banda, el Sant Feliu, amb la victòria aconseguida -i gràcies a l'empat del Pradenc al Brull- es torna a situar a un pas del liderat, fent que la lliga mantingui el duel el domini dels equips del Lluçanès.
Aquest triomf també permet als sasserrencs tornar a ocupar el segon lloc al trofeu la rella, clarament dominat fins ara pel Pradenc que ha comptat els partits jugats per victòries, la qual cosa li posa les coses relativament fàcils de cara a assolir el triomf en aq uest trofeu J.P'/A.C.
Valoració de la lliga de 3a i del trofeu la rella
L1uçanès.- A la fi de la primera volta del trofeu la rella de futbol i, per tant, de la /Iíga del grup 4 de tercera territorial on s'enfronten cinc equips de la comarca, la rella ha cregut convenient realitzar unes preguntes a dos represenients de cada un d'aquests equips
1- Quina valoració en fa del1r trofeu la rella?
2- Com valora el paper realitzat del seu equip durant la primera volta?
Martí Bou(capità de l'Olost):
1- És un trofeu que anima a què els partits d'aquí la comarca hi assisteixi mola gent t'animi a disputar els partits amb el bon ambient que hi ha. Si no hi hagués aquest trofeu, suposo que d'ambient n'hi hauria igual, però crec que aquesta és una manera d'arribar a més gent.
2- Els inicis van ser força dolent, degut principalment per la falta de jugadors, però últimament hem millorat molt el rendiment de l'equip, com ho demostra els resultats obtinguts.
Lluís Verdaguer (president del Sto Boi):
1- Està molt bé, fa que la gent vagi parlant dels partits. De moment no crec que hagi fet que tinguéssim més gent al camp, però crec que a la llarga si que farà que hi hagi més públic.
2- Vist que aquest any es plantejava com a rodatge de cara la temporada que ve, a més de tenir una plantilla molt reduïda, la valoració és que hem fet una primera volta sensacional, a més, els jugadors han anat agafant confiança en si mateixos i hem tingut una gran resposta de la gent de Sant Boi, que sempre que juga l'equip a casa són molts els que venen al camp a recolzar l'equip, a més a més, volcats en ell.
'David Ibáñez (entrenador Olost):
1- Veig que aquí a Olost no ha tingut bon resultat, ja que a la gent li interessa la posició que té l'equip a la lliga, no a aquest trofeu. Crec que tampoc ha ajudat a que més gent vingués al camp, ja que són molt pocs els aficionats habituals, i només en partits importants hi venen (com el que varem jugar contra el Pradenc), i sense aquest trofeu vindrien igual.
2- L'inici va ser molt fluix i més aviat molt dolent ja que teniem pocs jugadors a l'equip a més de lesions, però últimament, amb la disponibilitat de tota la plantilla hem millorat moltíssim.
Josep Rocadembosch (capità del Pradenc):
1- Està bé, és una bona iniciativa però potser no se li dóna la importància que se li hauria de donar.
2- Crec que ha estat una primera volta molt bona per nosaltres crec que hem fet el que haviem de fer.
Josep Cruells: (president del Pradenc)
1- No és massa important, és simbòlica, però em sembla bé. És una proposta apartada de la competició, ja que es podria haver donat el cas que l'últim classificat del trofeu la rella fós el més ben situat a la classificació general del grup quatre de la tercera regional.
2- La valoració de l'equip és molt bona, esplèndida, hem aconseguit 40 dels 45 punts en joc hi ha una bona relació entre jugadors entrenador, a més, les lesions no ens han perjudicat tenim un públic il·lusionat amb l'equip. Tot i això, no ens podem relaxar perquè queda tota una segona volta per davant.
Jordi Farrés (membre de la junta del Sto Bartomeu):
1- És una bona iniciativa però a nivell esportiu no té massa transendència. Segurament se'n parla una mica més, però no ha ajudat a què assisteixi més gent al nostre camp de futbol.
2- Els inicis varen ser molt dolents, però hem enllaçat una ratxa de sis victòries consecutives i ens hem situat a mitja taula. Aquests bons resultats ens porten a afrontar la segona volta amb bones perspectives, també gràcies a l'adaptació consolidació dels jugadors de l'equip.
Benet Soldevila (capità Sant Boi):
1- És una classificació enganyosa perquè no quedarà ben definida fins que s'acabi la temporada. Tot i això trobo que està mot bé perquè hi ha més informació dels partits, i com més informació hi hagi, més caliu emoció es crea a les coses.
2- Hem fet una primera volta força bona, a més, tenint en compte que al principi erem molt justos amb jugadors que mai havien trepitjat un terreny de joc. Els jugadors estem molt contents i animats hem tingut una molt bona resposta per part de la gent de Sant Boi.
Santi Cabanes (entrenador del Sant Bartomeu):
1- És una motivació més per quan vas a jugar als camps deis equips de la comarca em sembla interessant. Crec que se'n parla més entre els jugadors que entre la gent del públic en general.
2- Hem tingut una recta final de la primera volta sensacional, amb sis victòries consecutives. AI principi vam començar fluixos degut a que teniem força gent nova, però ens hem anat coneixent adaptant hem aconseguit algun resultat molt positiu en camps complicats (com a Seva i Balenyà) però també hem deixat escapar punts que relativament ho teniem fàcil per endur-noslos.
Josep Capdevila (capità del Sant Feliu):
1- Aquí a Sant Feliu no té ressó. No es dóna importància a coses que afecten a la comarca en general.
2- Tot i que pot millorar, hem fet una primera volta bona.
Joaquim Plata (president del Sant Feliu):
1- Fa més caliu, la gent parla de la lliga del Lluçanès ho veig una bona iniciativa.
2- Hem fet molt bona primera volta, tot que hem tingut malasort amb lesions, hem aconseguit el que esperàvem. I.P.
Sopa de lletres. Busqueu en aquesta sopa de lletres un grapat de noms d'animals de cacera. La solució, a la rella 72.
LLETREI YNC LLEHJKFJDU
Les 7 diferències. Compareu aquests dos dibuixos i identifiqueu-hi 7 petites diferències. La solució, a la rella 71.
LA RECEPTA
CONILL AL CONYAC AL MEU ESTIL
Ingredients:
- 1 conill.
- Liard a ali. - 3 o 4 grans d'all. - Sal.
Elaboració: - Pebre. - Julivert. - 1 copa de conyac - 2 cullerades de tomàquet triturat
Talleu el conill a trossos regulars poseu-lo a fregir amb el llard o l'oli, o si voleu ho podeu anar barrejant. S'ha de fregir amb foc viu.
Quan el tingueu ben ros, hi poseu la sal i el pebre i, a continuàció, la copa de conyac l'enceneu.
Quan el conyac s'hagi reduït, hi poseu els alls el julivert, que prèviament haureu picat en el morter. S'haurà d'aclarir amb oli. Seguidament, hi doneu un parell de voltes i ja hi podeu afegir el tomàquet. Quan sigui cuit, ho aclariu tot amb una mica d'aigua, que faci un xic la xup-xup, i ja el podreu servir.
Rosalia Canyellas (Prats de Lluçanès)
Les 7 diferències. aquí teniu la solució a les diferències entre aquests sols bessons de la rella 70.
Sopa de lletres. Aquí teniu la solució a la sopa de lletres de la rella 70. Els instruments musicals eren: Trompeta; Tambor; Clarinet; Piano; Guitarra; Flauta.
Sabí Miguela Posas 16 de gener del 2003 Prats de Lluçanès
TORNA EL CONCURS!
Truqueu a la rella i digueu:
1.- 3 de les quatre fotografies són del mateix poble, de quin?
2.- Quina és la foto que no correspon a aquest poble?
3.- El vostre nom, el poble i el telèfon.
Entre totes les trucades que ho encertin sortejarem un gran premi. iii
Truqueu de seguida al 93 850 82 81
o passeu la resposta per fax al 93 850 82 81, cenvleu-ta per correu electrònic a solc@pangea.org
Gràfics S, L, s Av del Prat 7 Pol lnd. 08/BO Moià Tel 93830 09 03 Fax 93 8Z0 76 01 E-mail winihard@sefes.es
Impressors
disseny gràfic
des de 1902
«lmetqe corporativa «serveis editorials .impresos en general .maquetació llibres, revistes
