Presenten el projecte de les basses de Merlès IPàg.31
Restaurant-Hostal Cal Met
Sant Boi de Lluçanès
Gran sopar de Fi d'any
El Menú
Tapeta d'entreteniment
Llenguado amb gambes a l'ametlla
Filet de IIFi d'any"
Postres: Bavaroise de llimona amb coulis de maduixa
Cafès, licors i begudes
El Celler
Cava brut "Restaurant Cal Met"
Blanc pescador
Joan Sardà-Cabernet Souvignon
Bossa de cotilló i raïm de la sort
Preu: 36 euros
Per informació i reserves al 93 857 81 06
Sant Boi de Lluçanès
Restaurant-Hostal Cal Met us desitja Bones Festes i Feliç 2003
RESTAURANT LA MOLA
(Santa Creu de Jotglars) GRAN SOPAR DE CAP D'ANY
·MENÚ
Acomiadi l'Any 2002 amb un entreteniment de benvinguda a LAMOLA
l'amanida d'emperador amb enciams exòtics escabetxats.
El carpaccio de vedella amb una pluja freda de formatge de parma.
El pernil ibèric.
les gambes amb kíkos i melmelada de ceba al perfum de vinagre de Perdro Ximenez.
Una Cfema de marisc amb petites coses.
El llenguado amb llagostins de Sant Carles fet a la planxa.
El filet de vedella amb una crema d'hivern (ceps)E.I biscuit glacé amb un xato bany de xocolata amarga. La. crema de cafè amb tassa i petites gormanderies.
El carro de licors selectes
Aigües minerals
Celler, Cava Recaredo Brut Nature Bossa cotilló i els dotze gotims de la sort.
Ball amenitzat per Josep Subírana i el seu equip èlectrònic Ta_mbé a la matinada, rébostería i cava a desitjar,-
lñformació i reserves ,_: '. T.: -93888 Ò4 52-- Fax:' 938880522- -_
Preu: 70 euros, I.V.A inclòs -
Nota: El ball es farà.a-la tèrrássa'tancada, adient per aquest dia "':'" ';-: �c,_O 'BONES-FESTES - FELiÇ 2003.
2/L'AGENDA
I desembre-021
Divendres, 13
Prats de Uucanès- A 2/4d'l] del matí, Missa a Santa Uúcia. Dissabte, 14
Olost. - A les 5 de la tarda, xerradasobre malahiesinflamatòries eròniques a (àrrec del Dr. Jacint Ahimiras. Casal d'avis d'Olost. Exposició detreballs manualsfets pe�socis, a lasala delCasal d'avis.
Oristà.-Teatre a (àrrecdelgrupArreldeRodadeTer"Préssec (onfitat". A les 10 deia nit a Ca l'Antònia. Entrada gratu·fta. Organitza, ln Tertúlia.
Prots de Uucanès.- A les 7 de latarda, a la sala Cal Ba(h, inauguraciódel'exposició defotografia "Racons delUuçanès", deJoan Vinyes i Baladeras.
Prats de Uucanès.- A 2/4 de 10 del vespre, (onferència "Bs noms de llocs de la meteorologia a Catalunya", a (àrrec del Sr. Alberl Manent, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunyade laGeneralitat.
Prots de Uucanès. - Inici dela campanya de promocióde Nadal "Compra a Prats et passaran els Reis". Organitza, Unió de Botiguers Comerciants.
Diumenge, 15
Olost. - A les 5 de la tarda, œnœrt a (àrrec del grup de música d'Olost i a (ontinuació bingo per col·laboraramb la Marató de1VJ. Casal d'avis d'Olost. Exposició detreballsmanuals fetspe�socis, al a sala delcasal d'avis.
Prats de Uucanès. - RradeSanta Uúcia. Mer(atsetmanal, exposició de maquinària, de bestiar. Expasició fira de rucs. De 8 a 11, esmorzar popular; de2/4de 12 a 14,passejadaamb carros rucs per a lamainada. Festa delbosc. X Concursdetilla d'arbres, ròssec de troncs d'exhibició, concurs de destral. Exhihició i cursa d'automodelisme. A les 2 del migdia al Pavelló, arrossada popular. Prats de Uucanès.- XVII Nadal al (arrer. Representació de quadres nadalencs a (àrrec dels alumnes del col·legi Presentació de la MaredeDéu, apartirdeles 6 delatarda.
I>Iluns,16
Sant Fe6u Sasserra.- A les8del vespre, a labiblioteca SantPere Almató, Nadal2002, sessió demaquillatgede festa. Divendres, 20
Sant Fe6uSasserra.- 2n concurs infantil"Orname�ts per a l'ar_ brede Nadal". Úhim dia per parlar treballs. Amb totes lesaporlacians es guarnirà un arbre a l'entrada de l'ajuntament. Biblioteca St. Pere Almató, escola els Roures i llard'infants e� Petits Roures.
Dissabte, 21
Uucà.- Poema de Nadal. Representació i cantada de nadales. AI monestir de Santa Maria de Uuçà. A les lOde la nit. Organitza, GALL
Prats de Uucanès.- A partir de les 12 de la nit, a la sala Polivalent, discomòbilamb DJ Mitu. Organitza, FubolSala Femení. Sant Fe6u Sasserra. - A 1/4 de 9 del vespre, torronada i sopar de Nadal, al centre social I'Ateneu. Organitza, associació centre social "l'Ateneu". Per apuntar-vos, 93 881 9066, abons del dimeeres dia 18.
Diumenge, 22
Perafita.-A 2/4d'll, celebraciódel'Eucar�a,solemnitzadapel Cor delGrau, de Sant Barlomeu del Grau, amb un tastde melodies nadalenques.
Prats de Uucanès. - Pessebre en .un cim. Organitza, Unió Excursionistade Prats.
Prats deUucanès. - Juguem a Prats. De 100 1 i de 4 a 8.Tallers, jocs, instal·lacions A les 5, exhibició i aprenentatgecountry. A les 7 delatarda, visita del pare Noel.AI Pavelló. Organitza, regidoria d'ensenyament.
Dilluns,23
Prats de Uucanès.- Juguem a Prats. De 100 1 de4 a 8. Tallers, jO(S, instal·lacions... AI Pavelló. Organitza, regidoria d'Ensenyament.
Dimarts,24
Alpens.- Missa del Gall, a les 12 dela nit. Olost. - M�sa del Gall, a les 12 de la nit, acompanyament dels Joves músics d'Olost i de la Coralinfantild'Olost.
Prots de Uucanès. - Juguem a Prats. De 10 a 1. AI Pavelló. Organitza, regidoriad'Ensenyament.
Profs de Uucanès.- M�sa del Gall. En(esa de llantions de Mans Unides.
13 de desembre del 2002 la rella
Sant Fe6u Sasserra.- Nadal. Vlè Pessebre vivent, de 2/4 7 a 2/4de 8 de latarda.Entradapel carrer Majar.
Dijous,26
Olost.- A les 6 de latarda, allocal parroquial, concerl de� Joves músics d'Olost.
Oristà.- Representaciódelacomèdia en quatre aetes,"Casats per amor a la posta". A les 7 de la tarda. Organitza, Agrupació teatral Ridorla.
Prats de Uucanès. - Teatre. A les 7 de latarda, a la sala polivalent, representació de l'obra "Les dones sàvies", de Molière. Organitza, 4t curs d'ESO de l'lES Costell deQuer.
Sant Bartomeu del Grau.- Concerl de Sant Esteve, amb el Cor del Grau i altres cora�de pobles veins - Oristà, la Torre d'Oristà
A les 6 de la tarda, al teatre del Casal. Organitza, Cor del Grau. Sant Fe6u Sasserra.- Sant Esteve. Concerl de Sant Esteve, a la tarda, a l'Ateneu.
Divendres, 27
Perafita.- Reunióinfonnativa, a les6delatarda, a labiblioteca, perparlardelafonnadód'un grupdeteatre,ambjovesd'entre6 i 16 anys
Dissabte, 28
Uucanès.-Autocars per anar a� partits de la selecció (atalana d'hoquei-Portugal- i defutbol-Xina-. Sortidesdes de Sant Boi de Uucanès i Prats de Uucanès.
Pr�s de Uucanès._.Teatre. A les 9 del vespre, a la Sala polivalent, representació de l'obra "Les dones sàvies", de Molière. Organitza, 4t curs d'ESOde l'IES Costell de Quer.
Diumenge, 29
Olost.- A les 5de latarda, a la plaçaMajor,elpatgereial recollirà les caries.
Oristà.- Cantadade nadales cançons populars a (àrrec del Cor el Grau de Sant Barlomeu d�1 Grau. A les 6 de la tarda, a l'església parroquial.
Prats de Uucanès.-Discomòbil ambGresko a la Polivalent. Dimecres, 25 tum.
Prats de Uucanès. - Recollida de carles a� Re� a� llocs de œs
La TOfTe d'Oristà.- Teatre, representació de la comèdia en 5 Sant Fe6u Sasserr�- A l'Ateneu,al matí, tallers de Nadal per a aetes 'Tomar a totes les edats". A les 7 de la tarda. Organitza, la mainada i a latarda, a partirde 4 a 7, parc infantil. A la plaça Agru�ació K-GANGERS. major/�untament, a partir de 2/4de 8 del vespre, Patge Reial. Perafita.- A 2/4d'll, m�a solemne de Nadal. A 2/4 de 8 del Dimarts,31 vespre, (oncerl deNadalamblacoral"Uoriana",deSant Vicençde Alpens.- Festa de Cap d'any, al Casino. Ball de reverlla, concerl Torelló Canconsde Nadal tradicionals (atolones. amb "Yellow Dog" i d&omòbil fins a la sortida del sol. Hi haurà Orist�.-C�ncerl de Cant, a 2/4d'I de la nit i a 2/4d'ldel mig- xo(olatadesfeta (oca. dia, a l'esglésiaparroquiald'Oristà. Organitza, grup de pintors. Oristà.- Ball de Capd'any, ambJordiAmil�. A les 12 de la nit, a Sant Boi de Uucanès. - Del25dedesembre015de gener, expo- ca l'Antònia. Organitza, laTertúlia.
D 6 8 d Sal Prots de Uucanès. - Reverlla deCap d'anyal Pavelló Esportiu. sició d'ol� de Carme Tori. e a e vespre, a a a d'Exposicions"Joan Ferrer". Organitza, Grupde pintors.
Direcció i coordinació: Eva Boixadé
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mas
de redacció: Montse Rocadembosch i Glòria Borralleras [Entrevistes],
Pararedo (Fotografia), Roser Reixach (Notícies), Josep Snlvons, Rosa M.
Boixodé (Agenda) Isaac Peroire (Esports), Montse Juvonteny (Reportatges).
Cor�, Pere Bruch, Esteve Subirono, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanya
El ple de Merlès l'aprova per unanimitat però hi continua havent oposició veïnal
Presentat el projecte de la bassa de Merlès
Merlès.- Els alcaldes de Merlès, Sagàs, Oristà, Sant Feliu Sasserra, Gaià Prats de Lluçanès van presidir l'acte de presentació del projecte de la nova bassa de la riera de Merlès, que subministrarà aigua a tots aquests municipis.
Josep M. Obis, cap del departament d'infraestructures de I'ACA, va ser l'encarregat d'explicar-ho als assistents, en una reunió on també hi eren presents representants dels Consells comarcals del Berguedà, d'Osona del Bages.
El tècnic de I'ACA va dir que s'havia aconseguit una concessió de 2.949'5 m3 per dia que quedarien distribuïts de la següent manera, preveient el consum dels habitants d'aquests municipis també del bestiar: Prats de Lluçanès, 1.100 rrr/dia, mancomunitat Sant Feliu Sasserra-Oristà, 850 m3/dia, Merlès, 455 m3/dia, Sagàs, 374 rrr/dla, la mancomunitat Gaià-Merlès, 170,5 rnvdia.
La construcció de la nova bassa per emmagatzemar l'aigua es farà darrera de l'hostal de Sant Cristòfol, damunt de l'actual captació de Prats, l'obra total tindrà un cost aproximat de 9 milions d'euros (1.497 milions de ptes), amb un finançament del 80% a càrrec de I'ACA la resta a càrrec dels ajuntaments respectius. Els projectes previstos són l'ampliació de la xarxa de distribució d'aigua potable al municipi de Sagàs, amb un cost d'1.168.509,27 euros; la xarxa de distribució al nucli disseminat de Santa Maria de Merlès, que costarà 1.445.734,09 la xarxa de distribució en alta per a l'abastament als municipis de Prats de Lluçanès, Sagàs, Gaià, Santa Maria de Merlès, Sant Feliu Sasserra Oristà, amb un cost de 2.635.205'14 euros; l'obra de captació bassa de regulació, amb un cost de 2.227.301,60 euros, i l'ampliació de la xarxa d'abastament de la mancomunitat Gaià-Merlès que costarà 882.884'59 euros.
La capacitat d'aquesta nova bassa serà de 120.00 rn', tindrà una reserva de quaranta dies encara que no hi entri gens d'aigua. La superfície total que ocuparà, amb les zones de drenatge urbanització dels voltants, serà d'unes cinc hectàrees, una de les més grans que hi haurà a Catalunya, la bassa pròpiament tindrà unes tres hectàrees tres metres de fondària.
Josep Costa, alcalde de Merlès, va remarcar que "amb aquesta obra se solucionará el problema de l'aigua" al seu municipi també als altres, que el fet de comptar amb una distribució centralitzada farà que a tots els arribi per igual. Així, en cas de dèficit, també afectaria a tots els municipis de la mateixa manera no n'hi hauria uns que en tinguessin altres no. Costa, que va reconèixer l'oposiciò encara d'alguns veïns al projecte, va manifestar que "fer una cosa que estigui bé a tothom és impossible", que si no es feia ara que hi havia
l'oportunitat, no veia cap més altra manera de portar l'aigua a les cases del municipi.
Per la seva part, des dels consells comarcals, van ressaltar la cooperació de tots ells presentant-ho com a mostra del que a vegades ha de ser la gestió municipal, es va explicar que aquest servei bàsic que és l'aigua, és una de les maneres d'enfortir l'equilibri territorial de Catalunya.
En aquests moments els projectes es troben en fase d'exposició pública fins al proper dia 19 d'aquest mes, es preveu que la licitació de les obres es faci a finals de febrer, per començar-les a l'estiu tenir-les acabades a finals del 2004.
Aprovació al ple rebuig de la Plataforma
perquè de moment no es veia cap més altra solució al problema de la manca d'aigua a Merlès, que ell s'ho plantejava com d'haverho d'agafar per força. Rosanas creu que aquesta solució de la bassa no agrada a ningú però ho veu com a l'única possibilitat davant les mancances que pateix el municipi amb l'acceptació del projecte preveu que els tocarà pagar l'aigua molt cara, perquè encara queda per cobrir molta part del cost de les obres previstes. Per aquest motiu, el PSC, partit al qual ell pertany, pensa presentar una al.leqació sol.llcitant el finançament del1 00% de la distribució en baixa de l'aigua al municipi, perquè consideren que Merlès haurà de suportar la majoria d'aquestes grans infraestructures que s'hi instal.laran. Quant a la Plataforma en defensa de la vall de Merlès, el seu portaveu, Gabriel Tomàs, ha manifestat que la seva postura continua sent d'oposició total a la construcció de la bassa perquè consideren que la capacitat d'aquesta és insuficient per garantir el subministrament a tots aquests municipis. A part, però, també es mostren contraris al projecte al.legant que va en contra de la preservació del medi natural a més remarquen que no s'ha tingut en compte el posicionament dels veïns del municipi.Tomàs recorda que en el ple celebrat el setembre de l'any passat, l'ajuntament va acordar oposar-se a la construcció de les basses que hi havia previstes en aquell moment que ara, quinze mesos després, han pres la decisió contrària "en silenci" "amb nocturnitat", "per tal que ni res ni ningú no pogués posar-hi objeccions". Roser Reixoch.
L'ajuntament en ple, reunit el passat dia 3, va aprovar amb els vots afirmatius dels cinc regidors l'acceptació d'aquesta nova proposta de I'ACA en una reunió on segons ha explicat l'alcalde, Josep Costa, el regidor del PSC, Ramon Rosanas, hi va haver certs moments de tensió. A part dels regidors, també hi van assistir alguns veïns del municipi, que malgrat mostrar-se incrèduls amb la proposta, ....,;;;_----------------sembla que van sortir de l'ajuntament una mica més convençuts. Josep Costa ha explicat que es va aprovar la proposta amb la condició que el més prioritari sigui el subministrament a les cases del municipi amb la demanda que les obres comencin per aquesta xarxa de distribucló no amb la bassa. També en el mateix ple es va parlar del possible finançament conjunt amb els altres municipis d'aquest 20% que no cobrirà I'ACA, a més concretament dels projectes corresponents a Merlès on de moment s'ha trobat el finançament d'un 10% a càrrec del PUOSC el FEDER, mentre que els queda encara un altre 10% que representa una important quantitat per a un municipi tan petit.
Per la seva part, el regidor Ramon Rosanas, continua pensant que la bassa no serà suficient quan hi hagi problemes greus de secada però va dir que s'havia acceptat el projecte
"Parlo de la mort perquè és una vella coneguda meva".
MESTRE I ESCRIPTOR: Ramon Minoves, amic i coneixedor del Llucanès
El Ramon Minoves Romagosa, va néixer el opinàvem i cantàvem cançons del temps, cola" va ser premiat per la Generalitat va 1950 a l'Hospitalet (Barcelonès), al si d'una d'antigues d'altres que jo mai havia sentit. representar Catalunya en un festival interfamília pagesa de l'horta del Llobregat. L'any Un dia els vaig dir que tot allò no es podia nacional. També vam tenir altres premis 1962 van anar a viure a Barcelona. Allà va perdre que ho havíem de guardar. Ens amb "Els rourets aillarg de l'any", un vídeo estudiar va passar els anys més intensos de vam dedicar a escriure les lletres i buscar que segueix les quatre estacions en un la seva vida. A principis del 74 va viure uns els trossos de text que hi faltaven quan ho bosquet. També n'hi ha que els vaig fer mesos a Sobremunt, però per l'amor d'una vam tenir tot vam fer la gravació amb un amb altres mestres i que poden tenir valor dona una feina fixa va tornar a Barcelona magnetòfon sense deixar d'anar fent antropològic com "La llana, un procés arteL'any 1977 amb la seva dona s'estableixen al peces al taller. I allí van quedar les veus de sanal", on seguim els antics oficis lIuçaneLluçanès on fan de mestres a diferents esco- la Dolors Estrada, la Conxita Cases, les sos al voltant de la llana i un altre sobre la les. Passen uns mesos a Sobremunt, dos germanes Hermínia i Montserrat Ordeig, de manera de fer teules i totxos a la manera anys a Sant Boi 11 a Santa Eulàlia de Puig- la Dolors Giravent, de la Maria Giravent,de artesanal en una teuleria d'Olost. També hi oriol, on van néixer els tres fills on encara hi la M. Àngels Giravent, de la Joaquima ha altres videos escampats per la comarca. tenen casa. Ara, però, viuen a Sant
Vicenç de Torelló. És llicenciat en
On es troba actualment aquest material?
- AI Centre de Recursos Pedagògics de Ciències de la Informació professor de Perafita, a l'escola Gafarró de Santa Llengua catalana literatura. Treballa a Eulàlia i a l'escola de Prats de Lluçanès, l'institut Cirviànum, de Torelló, fa uns suposo. Els vídeos crec que valdria la pena mesos que ha estat finalista del premi Pere Calders amb el llibre "Contes a la que algú passés les imatges a un altre format més estable per tal de preservar-los. vora del mort". En el futur poden tenir més valor.
-Ens pots fer cinc cèntims deillibre?
- És un recull de contes amb una certa dosi d'humor negre i que tenen la mort sempre com a protagonista. És el primer llibre de prosa que publico espero que pels volts de Nadal surti al carrer des de l'editorial Columna.
-Perquè la mort?
- És una vella coneguda meva. Se'm va presentar sense avisar quan jo tenia sis anys, en forma d'una mare que em va dir adéu per sempre. Des de llavors he vist enterrar molta gent que estimo. Saber que he de morir dóna sentit densitat a cada un dels meus actes. AI meu llibre em burlo poc de la mort, però bastant de la condició humana, dels nostres plans, de les nostres esbojarrades vides. Hi tracto la mort amb franquesa, cordialment, amb ironia.
- Tens altres llibres publicats?
- Des del 1995, també a Columna, havia publicat dos llibres de poemes, ("Roderes "Els camins de la nit") i, en diferents editorials, un parell de llibres de poemes amb altres poetes. Tinc un segon llibre de contes pràcticament acabat i n'estic enllestint dos de poemes. Espero poder-ho publicar tot. També m'agradaria provar d'escriure narrativa per a adolescents, una època de la vida que valoro molt i a la que professionalment em dedico.
-D'una època passada a Sobremunt vas fer un recull de cançons. Com va sorgir?
- Hi tenia un amic, en Jaume Carbonell, que em va acollir a casa seva i em va oferir treballar en un taller que donava feina a dones per tal de complementar una economia de pagès. Mentre treballàvem parlàvem,
-
Cases, de la Carme Alongina Devia ser a mitjans de maig del 1974.
Què se'n va fer de la gravació?
- Ho vaig entregar al Xesco Boix, membre del "Sac de cançons"i es va comprometre a fer arribar la cinta les lletres al Jaume Arnella. Per Sant Joan del 1975 un grup del "Sac" es van posar en contacte amb la gent del taller van anar gravant i transcrivint les cançons amb les persones que sempre les havien cantat. Finalment, pel juliol del 1976, el "Sac de Cançons" en el seu "Quadern de cançó n.3" publicava en forma de capítol apart amb una introducció explicativa una dotzena de les cançons gravades. en una "separata" un conjunt amb totes elles. El cançoner ha anat fent el seu camí i aquest any ha complert vint-icinc anys.
-
Del teu pas com a director del col-Iegi públic "Lluçanès" també en va sorgir un seguit de material que no surt als llibres de text convencionals.
- Va ser en el marc d'una "Setmana de la Comarca" que vam fer a primers dels anys 80. Vaig fer un dossier del Lluçanès per a mestres i dossiers i fitxes per als alumnes. Part del material deu ser una mica antiquat però altre penso que encara és d'utilitat.
- els treballs amb video?
- De tota la moguda associativa per la que et movies al Lluçanès, quina és l'activitat que t'ha deixat més bons records?
-El club excursionista TECA, que vam muntar als anys 80 a Santa Eulàlia i on vaig fer els millors amics que tinc en aquest poble. - els gegants de Santa Eulàlia?
- Els vam fer en equip amb deu anys de diferència. Els fusters van fer els cavallets, les cosidores els vestits jo les estrucutres de cartópedra, amb la senzilla tècnica del "paper maché" apresa a l'escola.
- Des de la Vall del Ges continues tant actiu?
- He hagut d'anar deixant coses ara em dedico més a escriure, però continuo treballant a la Plataforma Antiincineradora de la Vallque de fet ja és una feinada- perquè crec que l'únic problema que solucionarà serà el deute econòmic de l'ajuntament de Sant Pere en canvi portarà molts altres problemes al conjunt de la Vall, una zona bonica però ja molt amenaçada amb el desgavell de granges porcines amb la construcció de l'Eix Vic-Olot (túnel de Bracons).
- Com veus des d'allà la situació del Lluçanès com a comarca?
- El Lluçanès és una comarca amb personalitat prou definida tant geogràfica com humana. Però és petita, li manca una capitalitat forta té els límits poc definits. Només si hi ha unitat voluntat de ser, podrà ser reconeguda com a comarca administrativament. Si fa no fa, com Catalunya.
- N'hi ha diversos són pedagògics amb valor documental, encara que tècnicament són deficients. El vídeo "Capgrossos a I'es- G/òria i Montse
EXPOSICiÓ DE CUBS SOBRE LA FESTA. Un total de trenta-set cubs van estar exposats al local Jan dels Pins, de Santa Eulàlia de Puig-oriol, durant els dies de la Festa Major, continuant l'exposició iniciada unes setmanes abans a Lluçà. Amb el lema Festa, s'hi van poder veure diferents opcions de treball amb materials molt diversos que anaven des del bàsic cartró a paper fins a metall, plàstic a fang. L'àmplia varietat d'expositors tècniques uti-
litzades, amb treballs escolars d'altres de particulars a de persones vinculades al món de l'art, van permetre fer un interessant recorregut conceptual sobre com es veu la festa actualment. R.R.
NOVA PUBLICACiÓ DE JOSEP RIERA. "La millor companyia", el darrer recull de poemes del poeta d'Oristà, Josep Riera, ha estat editat per Viena edicions amb la col.laboració de l'ajuntament de Premià de Dalt. El llibre, que va rebre el vint-i-cinquè premi de poesia Marià Manent l'any passat, compta amb una introducció de Jacint Sala està dividit en dues parts: La millor companyia Entre que vaig torno. En aquesta ocasió, Riera dedica part del recull a la seva mare, amb qui dialoga sobre temes diversos, mentre que a la segona part, el poeta fa un petit recorregut pels llocs més habituals de la seva infantesa. R.R.
Amb prop d'un 78% sobre els vots emesos
Unió de Pagesos guanya amb aclaparadora majoria
les eleccions a la comarca Lluçanès.- Les eleccions a Cambres Agràries, celebrades el passat dia 1 de desembre van consolidar de forma evident la majoria de què disposa Unió de Pagesos la implantació d'aquest sindicat arreu del territori de Catalunya, i de forma especial al Lluçanès, on va guanyar a tots els municipis va obtenir un percentatge de representació de prop del 78%, força superior a la mitjana general a tot Catalunya.
La segona opció que va rebre més vots va resultar ser JARC -Joves Agricultors Ramaders de Catalunya- que va obtenir prop del 18%, mentre que la tercera proposta, ASAJA, només va recollir eI3,4% dels vots emesos. Amb aquest percentatge, ASAJA hauria quedat fora de la representació en les Cambres agràries. Contràriament, els percentatge obtingut per Unió de Pagesos al Lluçanès hauria estat un dels més alts de Catalunya.
La participació va ser superior al 65% de mitjana, arribant-se al 100% en el cas de Sant Martí d'Albars, mentre que la més baixa es va donar a Oristà, que no arribà al 50%. A.C
Municipi
(ens Vols % parI. Nuls Blancs UP JARC ASAJA
Carta als "reis" municipals
Enquesta popular sobre les prioritats que caldrà abordar
en els futurs ajuntaments de la comarca (i 2)
la rella ha formulat una pregunta a diferents persones dels diferents pobles del Lluçanès -Què creieu que s'hauria de fer prioritàriament en el vostre poble per part dels nous ajuntaments sorgits de les eleccions del 2003?-per saber què creu la gent de la comarca sobre les necessitats dels seus municipis. L'enquesta ha estat feta a persones, dones i homes, de diferents edats i activitats i vol ser una via d'expressió d'allò que la població pensa i que moltes vegades no sap com expressar. La seva extensió és molt reduïda i en cap cas s'ha plantejat com una enquesta exhaustiva. En aquest número us presentem una primera part de les respostes-propostes.
Lurdes Canal i Cubí, de 75 anys, de Santa Eulàlia de Puig-oriol
.ibJ Fer cases de protecció perquè el jovent ho hagi de marxar del poble. Que ja n'hi ha alguns que ho han hagut de fer.
.ibJ Un parc per a la canalla que fos més gran que el que tenim ara ibJ Arreglar el quitrà del carrer Major que fa malta falta.
Berta Rapesta Montmany, de 14 anys, de Santa Eulàlia de Puig-Oriol
.ibJ Que tornessin a asfaltar a arreglessin el carrer Major, ja que hi ha molts forats.
ibJ Que aconseguissin que hi hagués transport públic que a arribés a Prats tornés a Sta. Eulàlia
.ibJ Que, almenys a l'estiu, hi hagués piscina, ja que per banyar-te has d'a nar a Prats a Olost.
Jordi CuniU, 43 anys, de Lluçà.
f6J El municipi de Lluçà és un espai sig nificatiu de la identitat cultural de la gent del Lluçanès en un món que tendeix a la globalitat cultural cal incidir en els nostres signes de referència.Voldria que el nostre Ajuntament fes incidència en aquest tema endegués dos projectes importants: el primer seria el d'una reestructuració de l'espai i de les funcions del Monestir. La reestructuració de l'espai passaria per un canvi en el traçat de l'actual carretera enllaçant, potser, de Cal Fuster fins a la recta d'abans de la Font i que deixaria un espai que podria ser remodelat per a ús de la gent a peu. Un espai en què els vehicles podrien accedir al Monestir a partir del pàrquing ja habilitat. Pel que fa a les funcions del monestir, aquest disposa d'un dels pocs arxius de la comarca amb documentació d'un període prou ampli de la nostra.història.
L'Ajuntament les entitats implicades haurien de projectar-neun ús norma litzat pels escolars de la comarca la gent interessada i que, a més, impli-
caria l'habilitació d'un espai dins del mateix Monestir. Seria un projecte amb l'objectiu d'obrir posar a l'abastde les escoles l'lES de la nostra comarca els nostres referents històrics fomentar-ne un ús culte que ens arreli al nostre territori.
f6J Un segon referent cultural important dins del municipi de Lluçà és el castell. Amb la implicació de totes les parts interessades, estaria bé l'elaboració d'un projecte de treball de camp arqueològic on hi pogués participar gent de la comarca que en un futur pugui preveure la creació d'un centre cultural amb tota la informació que es pugui generar a partir del mateix castell i del seu entorn més immediat.
f6J Cap projecte té raó de ser sense la gent del poble, per tant, voldria que l'Ajuntament de Lluçà seguis en la línia d'implantació de les noves tecnologies per tal de dotar el poble d'una eina que ens permeti, no tan sols seguir vivint treballant al poble en els qui ja ho fem sinó que obri les portes a noves persones que trobin en el poble de Lluçà un lloc preparat i competent dins del món que ens ha tocat viure.
Tots aquests projectes no són nous la tasca de l'Ajuntament fins ara ha estat important. Caldria posar fil a l'agulla.
M'agradaria dir que correspon a l'Ajuntament incentivar vetllar, per què les agrupacions ja existents i les. que puguin sorgir, s'arrelin en el territori se'n faciliti el seu assentament projecció.
Mer(è Bessa Abad, 44 anys
.ibJ Nosaltres vivim a pagès i ens faria falta un contenidor a la vora que no haguéssim d'anar a tirar les deixalles a Prats.
.ibJ Tenim força males comunicacions si entre tots els ajuntaments pagues sin donar-hi una empenta perquè s'arreglés
6 Fer les lletres dels rètols de les
cases de pagès més grosses perquè quan vas en cotxe, per veure-les, gairebé t'hi has de parar.
Ramon Oriol, jubilat, d'Olost.
f6J Caldria condicionar, endreçar bé totes aquelles parcel-les a solars que actualment estan molt descuidades. Es podrien tancar amb tanques
f6J Tirar endavant, continuar alguns pro jectes ja començats per l'actual Ajuntament com per exemple la construcció d'un local polivalent, acabar l'enllumenat de la zona esportiva.
f6J Arreglar alguns carrers el passeig Dr. Lleopard
Laura Marsó, d'Olost.
.6 Caldria recolzament, per part de la regidora de cultura, cap a totes aquelles iniciatives socioculturals que surgeixen del poble, però no només econòmic. Caldria implicació directe amb la gent, per tal d'afavorir, de potenciar activitats i projectes que en un moment donat poden enri quir la vida del poble. Caldria sensi bilitat per capçar les inquietuds del jovent per animar-los a organitzar-se.
.6 Estaria bé que es pogués habilitar un local per a les entitats.
f6J Caldria establir un calendari de fes tes fer un repartiment de tasques, així com també de diners- per tal de poder portar a terme totes aquelles iniciatives que puguin haver-hi, d'una forma equitativa.
Feliu Jubany, de Sant Feliu Sasserra
f6J Arreglar el local de les "Hermanes"
.ibJ Arreglar el parc de l'Ateneu per a la canalla.
.ibJ Depuradora de l'Aigua.
Esther Termes, de Sant Feliu Sasserra
.6 Ajuts als joves per vivendes.
.ibJ Millorar les carreteres i comunicacions en general.
.6 Millora soterrament de les línies elèctriques
Dolors Vilaregut Guix, 51 anys, de Sant Martí d'Albars
r6 Un dinamitzador sociocultural que realitzi activitats per a la gent gran i per als nens, i també un local acon dicionat per dur a terme aquestes actvitats.
r6 Solucionar el problema de la xarxa d'aigua de Sant Martí.
Abelard Plans, 31 anys, de Prats de Lluçanès
r6 Transparència en l'acció de govern i, conseqüentment, més informació al poble de les coses que es porten a terme des de l'Ajuntament.
(6 Coherència i criteri en les actuacions que es facin, en les decisions que es prenguin
6 Que s'evitin els "personalismes" també la "política de poble". En un lloc petit com és Prats, el que cal són ganes de fer coses.
Jordi Pidelaserra, d'Oristà.
r6 Demanaria treball, que hi haguessin vivendes de protecció oficial que es potenciés el comerç, amb ajudes per als comerciante del poble.
Pere Bruch, d'Oristà.
6 Darrerament, el poble s'ha arreglat força, s'ha construït un local nou, que encara no està del tot acabat, però sembre he pensat que seria necessari de fer uns lavabos al museu, donat que hi ha moltes visi tes.
Grup de dones de gimnàs, de la Torre d'Oristà. Podríem fer una llista molt llarga de coses perquè tenim moltes mancances en el nostre poble, però així com a més importants destacaríem:
r6 Modificació del pla d'urbanisme per què es puguin construir vivendes, així, almenys, la gent de la Torre que s'hi vulgui quedar es pugui construir una casa, no com ara que només hi ha entrebancs. Això és bàsic. facilitats per a la creació de llocs de treball, ja sigui a nivell d'un viver d'empreses a de petites empreses. Si no potenciem aquestes dues coses, quina visió de futur tenim?
r6 Demanaríem com a molt necessari un local on es puguin fer tota mena d'activitats: teatre, gimnàs, reunions, la Festa Major
r6 També caldrien ajudes per a l'arranjament de camins rurals, que actualment no n'hi ha.
6 Entre altres coses, tampoc tenim tots els contenidors necessaris per
portar a terme el reciclatge de les deixa lles, ni una cabina de telèfon, ni transport públic de cap tipus, etcètera, etcètera.
Mercè Sabata i Solanas, 33 anys, de Merlès
.6 Afavorir la participació de la gent del poble en la presa de decisions que afecten tothom -democràcia vol dir escoltar, dialogar i, sobretot, respec tar els acords presos-. Vull demanarli al nou ajuntament que tingui en compte que les sessions de Ple són públiques que no ha de ser estrany que la gent del poble hi assisteixi.
.6 Tenir garantits i en condicions uns serveis mínims bàsics com aigua, llum, recollida de deixalles No estic d'acord a rebre un tractament tan precari
.6 Merlès és un dels llocs de la comar ca que manté un equilibri prou bo entre les activitats agrícoles i rama deres I'entorri natural. AI mateix temps, té un patrimoni natural impar tantíssim com és la riera i cal fer el possible per preservar-ho i, per tant, demano que s'actuï de manera con seqüent.
Daniel Pujols i Font, de Merlès
r6 Acabar de resoldre el tema de l'aigua.
.6 Millorar els camins de les cases.
.6 Donat que hi ha cases on no arriba bé el senyal, fer que se solucioni la recepció de la televisió.
Lluís Santasusana, de Merlès
.6 Que la televisió la cobertura dels mòbils arribi a totes les cases.
.6 Trobar una sortida al tema de l'aigua.
.6 Que no hi hagi tràfic d'influències ni abusos de poder.
Xavier Padrós Casals, 26 anys, de Sant Martí d'Albars
.6 Informar sobre els nous projectes del municipi.
6 Millorar la gestió de l'aigua.
.6 Informar sobre la recollida selectiva de residus reciclatge.
r6 Treballar pel bé conjunt del municipi.
Marc Ràfols Vall, 16 anys, de Perafita.
.6 Control de la contaminació porcina.
6 Que l'ajuntament proporcioni un local per al jovent per als jubilats.
.6 Ara que Perafita té una sala polivalent, que es facin diferents actes, com concerts, per exemple.
Judit Armengol Bau, 19 anys, de Perafita
r6 Partint de la base que el poble és petit i l'elevat nombre de jubilats que
hi ha, seria necessari que tinguessin un local per poder reunir-se poder realitzar alguna activitat.
r6 Fins ara no s'organitzaven gaires festes, demanaria que amb la construcció del pavelló poguessin millorar aquest aspecte.
r6 És necessari posar dues plataformes sobrelevades més per evitar que els cotxes corrin al mig del poble, ja que les que hi ha no ha solucionen.
Ramona Cornellas, Sant Bartomeu del Grau
r6 Potenciar l'economia de Sant Bartomeu: facilitar la implantació de noves empreses, potenciar el comerç el mercat setmanal.
.6 Obertura de l'ajuntament al poble: consells municipals on els ciutadans, per sectors (entitats esportives i culturals, botiguers, empresaris, etc.) puguin expressar les seves mancances, inquietuds opinions.
Maria Faura Vilarmau, 18 anys, de Prats de Lluçanès.
.6 Els diners destinats a l'àmbit d'esports cultura del poble, s'haurien de repartir equitativament i aprofitar totes les subvencions que poden venir des de l'administració
.6 El poble està en un moment de decadència, per tant, una part de les inversions municipals s'haurien de destinar a proporcionar terrenys a buscar empreses que oferissin llocs de treball de qualitat, així com garantir unes bones comunicacions (tan vials com tecnològiques).
r6 Fomentar que el jovent es quedi al poble amb una bona oferta d'habitatges, d'faprenentatge, de lleure, de cultura (festes majors pen sades també pel i per al jovent, TVPrats, ràdio, noves tecnologies ).
Ivan Padrós Sans, 17 anys, de Sta. Creu de Joglars
.6 L'ajuntament hauria d'obligar a res taurar a vendre les cases deshabita des que estan en males condicions, així es milloraria la imatge el poble faria que acollís més gent.
.6 Tots els carrers del poble haurien d' estar enquitranats, en el cas de Sta Creu, per exemple el Carrer Nou, al voltant de la bassa de la Casa Gran
.6 S'hauria de donar més informació a la gent del poble de les coses que es fan què pretén fer l'ajuntament.
AVIAT COMENÇARAN LES OBRES DEL CAMí DE PERAFITA
A LLUÇÀ. Properament, començaran les obres del "Camí Perafita a Lluçà (1 a fase)" dins el projecte tècnic denominat "Pla de Camins 2001 -DARP" aprovat pel Consell Comarcal d'Osona, el qual està inclòs en la convocatoria de subvencions per al finançament d'actuacions de serveis d'abastament bàsics per a l'economia de la població rural, de renovació desenvolupament de pobles conservació del patrimoni rural, feta pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. L'arranjament previst correspon als municipis de Lluçà Sant Martí d'Albars, l'inici del tram és a la carretera BV-4342, prop de Santa Eulàlia de Puig-oriol, el tram final a la riera Gavarresa, en l'indret del Molí de la Roca, la longitud és de 1.700m. Actualment, ja hi ha una fase feta que va de Sant Martí d'Albars a Perafita, quan estiguin acabades aquestes obres, permetrà comunicar els nuclis de Santa Eulàlia de Puig-oriol el de Perafita. Per comunicar aquests dos municipis, actualment, cal fer 15km. de carretera, mentre que amb aquest camí només caldrà fer-ne 5. Els ajuntaments corresponents han signat un conveni amb el Consell Comarcal d'Osona per al seu manteniment conservació, de forma que sempre sigui plenament apte per al seu ús. El pressupost de contracta és de 21.476,66 euros.Red.
TROBADA DEL SECRETARIAT D'ESCOLA RURAL DE CATA
LUNYA A SANT BOI DE LLUÇANÈS. Un total de quaranta-cinc persones van reunir-se al CEIP
Pubilla de Catalunya, de Sant Boi de Lluçanès, el passat dia 30 de novembre, en una de les trobades que organitza periòdicament el secretariat d'escola rural de Catalunya. En aquesta jornada al Lluçanès, els participants van treballar el tema de l'organització a l'aula quan es tenen molts cursos a la vegada, tal com succeeix a les escols rurals, es va donar informació sobre les darreres novetats que afecten aquest tipus d'escoles. Aquestes trobades, que es venen fent regularment des de l'any 1979, pretenen posar en contacte tots els professionals que treballen en escoles rurals per intercanviar experiències unir esforços de cara a les demandes específiques que han de sol.licitar per aconseguir un bon funcionament dels centres. R.R.
BONA ACCEPTACiÓ DEL TALLER DE CONTES DEL GALL. Després de tres sessions fetes al llarg d'aquesta tardor, a finals del mes passat es van cloure els tallers de contes organitzats pel GALL a Prats de Lluçanès. Uns vint participants van ser presents en les diferents jornades on van fer la proposta d'activitats Ramon Vilardell, Carme Brugarola Montse Fumaña Dimitri Coppola. Cadascun d'aquests va explicar diferents tècniques per fer atractius els contes als més petits des de diferents vessants, a partir d'un repertori universal de textos, a partir de l'expressivitat del narrador o utilitzant titelles construïdes
pels mateixos protagonistes. R.R.
EL GRUP D'EXPOSICIONS POPULARS DE LA TORRE D'ORISTÀ EDITA UN NOU LLIBRET. Els noms de les cases els oficis de la Torre d'Oristà a principis del segle XX, és la nova edició presentada pel Grup d'exposicións populars d'aquest poble, que des de l'any 1992 organitza exposicions sobre temàtica diversa durant la Setmana Santa. En aquest recull hi ha reunides les dues darreres exposicions: la de l'any 2001, dedicada als noms de les cases de la localitat, la d'enguany, dedicada a oficis eines antigues. Així en eillibre hi podem trobar lal'evolució dels noms de totes les cases que hi actualment a la Torre amb l'ofici que exercien els seus estadants a part un anecdotari de fets curiosos del recentment passat s. XX d'alguns personatges molt coneguts al poble. R.R.
LA FIRA, PREUS DE FIRA
10/'0 de descompte en tots els articles de roba
PUIGNERÓ: SOLUCIONS DIGNES, FUTUR PER A TOTHOM.
(VOLEM VIURE I TREBALLAR AL LLUÇANÈS)
Els treballadors i treballadores de Puigneró fa dos anys que patim una de les reestructuracions més llargues i dures que es recorden en el sector tèxtil. Dos anys envoltats de silenci, d'angoixa i d'incertesa permanent, oblidats per la resta quan tothom parlava del deute de l'empresa ningú feia esment del drama humà que ha generat aquesta crisi. Sols, ens sentim sols. Cada' dia que passa sentim soledat: quan no cobrem els salaris que ens deuen, quan no sabem si cobrarem el mes que ve, quan ens neguen saber què en volen fer de nosaltres, si tornarem a treballar. Però hem dit prou. Perquè no som màquines que es puguin vendre com ferro vell, som persones amb suficient decència per exigir SOLUCIONS DIGNES I FUTUR PER A TOTHOM. Que ningú es pensi que aquest és un problema d'empresa que "entre ells ja s'ho faran", perquè quan vius i treballes al Lluçanès, amb uns serveis poc desenvolupats, una manca d'infraestructures crònica i unes institucions públiques que no s'impliquen en el desenvolupament del territori, perquè sembla que "ningú es queixa", una sotragada tan forta com la de Puigneró esdevé un problema de tots (l'economia no està diversificada. Hi ha 53 empreses tèxtils. Totes les empreses de més de 50 treballadors, al Lluçanès, són d'aquest sector), perquè les repercussions a nivell social laboral poden ser molt greus. Per fer front a aquesta situació, exigim el compromís polític de les lnstitucions i organismes públics, sobretot de la CONSELLERIA d'INDÚSTRIA TREBALL de la GENERALITAT, perquè si l'empresa Puigneró té viabilitat deixin de posar-se entrebancs a un procés que ja fa massa temps que dura es garanteixi la seva continuïtat. Però sobretot, volem un compromís real amb totes aquelles persones que avui pateixen aquesta crisi donant-los SOLUCIONS DIGNES a l'actual situació perquè puguin tenir un FUTUR millor. Volem que les institucions destinin els recursos necessaris per dotar el Lluçanès d'un Pla per la reindustrialització, per millorar infraestructures, per a la creació d'ocupació, a la formació per a tothom i una millor diversificació econòmica. Per tot això, demanem la teva signatura d'aquest manifest.
Secretaria Comarcal d'UGT LLUÇANÈS
Aquest manifest es podrà trobar a diferents establiments fins al 7 de gener
PUBLICACiÓ D'UN TREBALL DE RECERCA DE L'lES. El treball sobre les festes de Sant Joan els elois de Prats de Lluçanès, de la pradenca Núria Vila, ha estat publicat recentment en un llibre editat per la família de l'autora. El motiu de l'edició ha estat el regal d'aniversari dels divuit anys d'aquesta estudiant de primer de periodisme, que va realitzar el treball de recerca sobre l'evolució d'aquestes festes. A part d'ella però, també des de l'lES Castell del Quer es van presentar durant el curs passats altres treballs de recerca referents al Lluçanès dedicats al gegants de la comarca, la vinya, el comerç el turisme, els diables d'Alpens la simbologia del romànic al Lluçanès. R.R.
DETENCiÓ A BERGA D'ALí BOUGALLIT. A primers de la setmana passada va ser detingut a Berga Ali Bougallit, pressum pte assassí del seu cunyat a Prats de Lluçanès després d'una discussió el passat 16 de novembre. Des de llavors estava buscat fins tot per la policia europea, la seva dona, que l'havia denunciat a ell per maltractaments, havia quedat sota protecció policial. Els Mossos d'Esquadra van detenir Bougallit a Berga, a prop del cementiri, després que una dona l'identifiqués a
partir de les fotografies aparegudes des que es va donar a la fuga. Al cap de dos dies va passar a diposició del jutjat número 4 de Vic, el jutge va ordenar que ingressés a la presó Model. Red.
DIMITEIX EL REGIDOR D'OBRES DE L'AJUNTAMENT DE LLUÇÀ. Jesús Anfruns, regidor d'obres de l'ajuntament de Lluçà des de l'inici d'aquesta legislatura va presentar la seva dimissió com a regidor el passat dia 6 de novembre, en el transcurs del ple ordinari de la corporació. les discrepàncies amb el desenvolupament de les obres en el municipi amb el procediment d'elecció dels candidats a un pla d'ocupació haurien estat les causes d'aquesta dimissió. Red.
Els treballadors de Puigneró han iniciat un seguit de mobilitzacions en demanda de solucions dignes. Red.
el racó de la feina
servei gratuït d'intercanvi d'ofertes i demandes de feina del Lluçanès
Demandes
• (RF/1-62) PERSONA
Per anar a vendre a fires
Raó: 93 853 00 30
• (RF/4-60J REPASSADORA
Horari matí o tarda.
Raó: 93 888 00 81 (Confeccions PADI- Isabel)
• (RF/3-62) NOI/NOIA
Per fer de cambrer
Raó: 93 856 01 10
• (RF/S-62) ORDIDOR/ORDIDORA
Torn de nit, a Sant Boi de Lluçanès. Es valoraran tots els candidats
Per cada 6 euros de compra, 6 cèntims de loteria del nen de regal !!!-.
cuina de festes
Pollastre amb llagostins i prunes ;:
Tallar el pollastre a trossets petits, passar-lo per farina i fregir-lo amb oli, que ja el tindrem a l'olla.
Hi afegirem l'all i la canyella.
Un cop mig fregit, hi afegirem aigua i sofregit, sal, pebre i a bullir una hora.
Afegirem les prunes i els llagostins, 10 minuts més, i ja el tir.drem a punt.
Es tracta d'una excel·lent recepta i molt fàcil de fer. cal tenir en compte, però, que es tracta d'un pollastre de pagès i per això cal que es cogui bé.
Artur Comas (Sant Feliu Sasserra)
Ingredients
1 pollastre de pagès llagostins prunes sofregit alls
canyella amb tronc oli
farina
COMPRA A PRATS I ET PASSARAN ELS REIS
Per les ter/es compres de Nadall la UNIÓ DE BOTIGUERS DE PRATS DE LLUÇANÈ� t'obset{uiarà amb butlletes del sorteiq dun premi de 1.200 � i 10 premis de 1OO�. El sorteiq es farà el dia 5 de qener del 2003 a la plaça Nor/al a la una del miqdia.
MOLTA SORT I BONES FESTES!
Promoció vàlida del 15 de desembre de 2002 al 5 de gener del 2003
Calendari festiu popular
Nadal, loteria, torrons i pastorets
"Per Nadal, cada ovella al seu corral"
El cicle nadalenc és un dels més rics del nostre calendari. La festa de Nadal, com moltes altres que celebrem, prové dels romans, que commemoraven en aquesta data el Natalis Invicti, el naixement de l'invicte, és a dir, el sol, que es reíacionava amb l'emperador romà.· La cristianització de la festa va fer que aquesta llum poderosa que donava el sol, personificada en l'emperador romà, passés a ser Crist, considerat com l''unica llum que guia.
Uns dies abans, solia ser per Santa Llúica, es començava a preparar el pessebre, un costum sembla ser iniciat al s. XVIII per les classes benestants, que aviat es popularitzà. En la confecció del pessebre hi col.labora tota la família. HI ha les figuretes que representen els diferents personatges del naixement els pastors, els reis, la bugadera, el pescador també molt característic a casa nostra, el caganer. Actualment hi ha moltes localitats que organitzen un pessebre vivent, on els personatges són representats per la mateixa gent del poble. Se sap que ja l'any 1223, St. Francesc d'Assís va organitzar per primera vegada un pessebre d'aquestes característiques.
Fins fa uns vint a trenta anys, hi havia alguns treballadors de determinats oficis qeu passaven per les cases a portar felicitacions a canvi els donaven alguns diners, les anomenades estrenes a aguinaldos. Entre aquests oficis cal citar els carters, els escombriaire a els serenos.
És característic també que hi hagi una extraordinària il.lurninació a tots els carrers botigues, que a dins mateix de casa, les lums de colors omplin l'arbre a el pessebre. Aquest fet sembla tenir relació amb un antic culte al sol, l'astre rei, que aquests dies es troba en davallada. A alguns llocs de la nostra geografia encara es manté el costum de fer fogueres, com les faies de Bagà a de Sant Julià de Cerdanyola.
A més, molta gent confia aquests dies en les plantes que es diu que atrauen la sort, el boix grèvol, el vesc el galzeran, arbustos que pel fet de florir a ple hivern, es creu que afavoreixen el nou any que arriba.
El dia 22 de desembre es fa el sorteig de la loteria, un joc d'atzar estatal que per aquestes dates compta amb molts adeptes.
L'actual sistema data del 1811, quan fou aprovat a les Corts de Cadis, ja que anteriorment hi havia el joc del Quinto, adoptat per Carles III el 1763. A part però, moltes associacions, botiguers i estudiants, aprofiten aquesta loteria per obtenir alguns beneficis a través de les mateixes participacions.
Durant totes aquestes festes hi ha dues representacions que tenen molta acceptació: els Pastorets el cant de la Sibil.la.
Aquesta darrera, que es fa la nit del dia 24, només s'ha mantingut en alguns indrets de Mallorca, el País Valencià l'Aiguer. El text, cantat per una infant, tracta sobre el judici final, i narra les prediccions que feien les sibil.les, unes dones que tenien el poder de conèixer el futur.
Respecte als Pastorets, és una de les representacions més escenificades a Catalunya. Representen l'adoració de Jesús per part dels pastors s'hi combinen diferents escenes de la vida d'aquest personatge amb altre pròpies de casa nostra. AI llarg dels anys hi ha hagut molts escriptors que han preparat aquests textos amb diferents adaptacions, durant molt temps, els més coneguts han estat els de Frederic Soler
"Pitarra" i els de Josep M.Folch i Torres.
El 24 de desembre a la nit se celebra la Missa del Gall, que és el que aquí en diem anar a matines i no fa pas tants anys, aquesta missa es feia a la matinada.
També els més petits tenen un protagonisme especial aquests dies. La setmana abans de Nadal ja comencen a posar el tió vora el foc, tapat amb alguna peça de roba perquè no tingui fred, li porten menjar diàriament. Sovint és una soca adormida que es desperta amb les bastonades que li dóna la quitxalla, acompayades d'una cançó màgica que el fa cagar sobretot dolços llaminadures.
El 25 de desembre, l'església commemora el naixement de Jesús, una celebració que es creu ja es va fer a Roma cap a l'any 330. Aquest dia se sol reunir la família al voltant de la taula per participar conjuntament en l'àpat del migdia. El menjar habitual havia estat l'escudella feta amb galets, carn d'olla gal dindi a ànec, seguit de neules torrons. Actualment però el marisc ha anat guanyant terrenya aquest menú, encara que a moltes llars se segueix la tradició.
L'elevat consum de neules torrons aquests dies ha fet també créixer una important indústria dedicada a aquests dolços. Si bé encara dominen els gustos habituals de xixona, massapà, alacant a agramunt, avui els pastissers ja preparen torrons amb tots els gustos imaginables.
L'endemà, dia de Sant Esteve, festiu a Catalunya, se solien aprofitar les restes del menjar del dia anterior, i en alguns llocs es feien canelons.
El dia 28, data dels Sants Innocents, es recorden tots els infants innocents que foren manats matar per rei Herodes. Des de fa molts anys és el dia destinat a fer bromes a tothom, els més petits penjant llufes, els grans mitjans de comunicació amb notícies falses.
La festa del Pi, que es remunta al s. XVIII, se celebra el dia 30, vigília de Santa Coloma, a Centelles. Es tracta d'una cerimònia on es fa ballar aquest arbre davant de l'església per entrarto penjar-lo davant de l'altar major carregat de pomes neules, fins el dia 6 de gener.
El dia 31 s'explica sempre a la quitxalla que passa l'home dels nassos, un home que té tants nassos com dies té l'any. AI vespre s'organitzen festes per celebrar l'inici del nou any. Es reuneixen les famílies a els amics a les dotze mengen els dotze grans de raïm. Des de fa uns anys també, és costum d'anar a escoltar les darreres campanades a un lloc concret, un dels quals es sol retransmetre per televisió, la festa sol acabar l'endemà al matí després d'un llarga nit de gresca. L'1 de gener, la gent sol fer-se propòsits de cara als dotze mesas que té al davant.
El dia 5 la quitxalla surt a rebre els reis, amb fanalets a altres tipus d'il.luminació. A les grans ciutats hi ha desfilades de carrosses música. Patges, reis, tota la comitiva reial, omplen d'il.lusió els ulls dels més menuts, que uns dies abans han fet arribar la carta amb les seves peticions als Reis d'Orient. A Prats de Lluçanès es col.loquen canyes als balcons per senyalar les cases on s'han d'aturar a deixar-hi regals, antigament solien posar-hi també un plat amb espigues de blat de moro un pot amb aigua.
Roser Reixach
e I s e
n can t s
ES VEN
(anuncis gratuïts)
Per posar anuncis en aquesta secció heu de telefonar al 93 850 82 81
-VENC cotxe Citroën 2 cavalls, vermell, per col·leccionista. Matrícula, 8-8791FJ. T.: 93 830 58 93 (R65/2).
-VENC estufa de gasoli, en molt bon estat, amb tubs i colzes. T.: 620 129 128. (Caps de setmana). (R66/1).
-VENC estufa de querosè, model GS"Corona". Per 90,15 euros. T.: 93 850 82 04. (R63/5).
-VENC una guitarra elèctrica, de color negre blanc, per 60 euros T.: 699379891. (R6213).
-VENC col·lecció de 100 revistes de fotografia
(Revista Foto, Diorama, Super foto ). Preu a convenir. T.: 609 66 34 20. (R63/4).
-VENC menjador, complet, ideal per a parelles joves. Preu: 150 euros. T.: 93 856 03 24 (Snvia). (R68/7).
-VENC pis, d'uns 100m2, a Navàs. Disposa de garatge, d'uns 80m2• Es pot vendre junt a per separat. T.: 93 839 10 52. (R65/1).
-VENC moto "Yamaha" FJ1200, de l'any 1987, en bon estat equipada. Per 1.350 euros. T.: 93 853 00 15. (R63/6).
-VENC Overlook gairebé nou, de 4 fils, marca "Rimoldi", per 600 euros. T.: 93 852 92 33 (Carme).(R66/9).
-VENC cotxe Renautt-19, en bon estat. T.: 93 857 81 54. (R6317).
-VENC àtic a Prats de Lluçanès, amb calefacció, ascensor pàrquing inclosos. T.: 93 850 80 20. (R65/3).
-VENC cotxe marca Peugeot 505/Diesel. En molt bon estat. T.: 938578059 (R64/1).
-VENC revistes de tauromàquia, "El ruedo" (Suplement que sortia amb el diari Marca als anys 40). T.: 93 888 01 30 (R65/4).
-VENC caldera de gasaigua i calefacció-. 2 anys de garantia -només ha servit 7
-VENC moble lacat blanc, de tipus clàssic molt bé de preu -150 euros-. T.: 93 857 81 14 (vespres). (R65/7).
-VENC casa adossada, amb gran jardí, a Sant Feliu Sasserra (DanieQ T.: 934533828. (R66/3).
-VENC pis a Prats de Lluçanès. Mott assolellat, de 90m2 i ben situat. Amb pocs veïns, amb mobles o sense, pàrquing per a 2 cotxes, calefacció golfes. T: 93 856 02 84. (R63/10).
-VENC Lambretla de l'any 1958, per restaurar. T.: 626 635664. (R64/6).
-VENC 2 parells d'esquís nòrdics, d'1,70m. 1,75m., amb un parell de botes. T.: 630 88 37 92. (R66/2).
-ES VENEN totes les monedes noves dels 12 països de la zona euro. Total 96 monedes + àlbum de cuir + fulls per coHeccionar-les. Només 125 euros. Només 500 jocs. T: 656 58 79 80 (JorclO. (R66/3).
-VENC canya de pescar telescòpica, per carret marca "Daiwa" (5 peces), 3,8 m., acció 50-100 grs Preu, 28 euros. T: 620305379. (R67/1).
-ES VEN cotxe "Citroën AA", 11 FRE (B-9294-KD). Preu molt econòmic. T: 93 850 81 57-93 85606 57. (R67/2).
-VENC uns esquís, 1,70m., per 100 euros amb unes botes del 39. T: 630 88 37 92. (R67/3).
-VENC taula de pagès de 3 m. T: 938502733. (R67/4).
-ES VEN cotxe "Seat Ibiza" 1400 gasolina. Aire condicionat. De I'any 1996, en perfecte estat. T: 630 68 26 07 (Lluís). (R67/5).
-VENC moble sabater nou, de fusta massissa molt bé de
-VENC moto de bateria per a nens. T: 93 812 90 56. (R6717).
-VENC moto Predator, 50c.c., amb uns 10.000 km.T: 93 284 4256 (R68/1).
-VENC "Play station" 1, més "memory car", més jocs de regal. T: 93 850 80 56. (R68/2).
-ES VENEN Pollastres de pagès i cebes. T: 93 881 90 81. (R68/8).
ES COMPRA
-ES COMPRA aparell de fax, de segona mà, en bon estat, a bon preu. T.: 93 850 82 81. (R67IR).
-COMPRO tota mena de coses objectes de més de 70 anys d'antiguitat. També desembarasso pisos, cases, locals, etcètera, comprant el contingut. T.: 93 828 42 59. (R65/6).
-COMPRO caldera de calefacció de llenya carbó -per escalfar dos pisos-. T: 93 856 0518. (R67/8).
-COMPRO targeta de transport de camió petit. carnet de 2a. T: 651 82 33 26. (R68/3).
ES BUSCA
-COLLA SARDANISTA de veterans necessita homes a parelles amb un nivell mitjà per incorporar-se a concursar. Edat, de 30 a 50 anys.: T.: 93 856 02 84. (R63/9).
-M'AGRADARIA trobar gent interessada en l'antic Egipte, per formar grup. T.:652 05 34 99. (R64/2).
ES LLOGA
-LLaGO local, de 180m2, a Prats de Lluçanès.T: 626 63 56 64 - 93 762 54 38. (R64/3).
-ES LLOGUEN habitacions per a estudiants a Barcelona -
zona Clot-. Excel-lente comunicacions. T.: 651 054 134. (R64/4).
-LLOGO àtic a Prats de Lluçanès. Molt assolellat. T: 93 856 07 65. -Migdies vespres-. (R66/6).
-ES LLOGA apartament rural amb garatge, en un poble petit del Lluçanès. T: 679 58 98 36 (vespres). (R68/4).
-DISPOSEM de places d'aparcament per llogar per a roulottes, a prop de Prats de Lluçanès. T: 627 66 47 41. (R68/5).
S'HA TROBAT
-S'HA TROBAT un jersei de noia, de color lila, amb caputxa, a Sant Martí d'Albars. T.: 93 853 0049. (R64/8).
-ES VAN TROBAR uns anells a la sala polivalent de Prats de Lluçanès la nit del 10 de setembre. T.: 93 856 07 16 (R64/8).
S'HA PERDUT
-S'HA PERDUT un lot -gran, especial - entre Llofrens i el Solerot. T.: 93 856 05 39.Vespres-. (R66/5).
-S'HA PERDUT un telèfon mòbil, el diumenge, dia 10, pels voltants de Sant Sebastià (Prats de Lluçanès). Es gratificarà. T.: 93 850 82 11. (R66/7).
-S'HA PERDUT un ninot de vellut verd durant la cursa d'orientació del diumenge 1 O de novembre, a Prats de Lluçanès. T.: 93 225 34 65. (R67/10).
ES CANVIA
-CANVIO segells espanyols usats, en bon estat. T.: 93 888 91 60 (migdies). (R67/9).
Lector
Grabadora
Tarja
Tarja
Modem
Teclat
Quinzena esportiva
14/12/02
Bàsquet
Bernjamí.
CB Prats - CS Sta. Eugènia
Aleví
CE Osona - CB Prats
Infantil Femení
El Roser - CB Prats
Preinfantil
CS Roda - CB Prats
(odet masculí
St. Feliu - CB Prats
Sènior Masculí
SV 95 - CB Prats
Futbol
Lliga. 30 Territorial. G. 4
Calldetenes- Olost FC
Sant Boi UE - Pradenc FC
15/12/02
Futbol
Lliga. 30 Territorial. G. 4
Aiguafreda- St. Feliu Sasserra CE
Seva.- St. Bartomeu CF
21/12/02
Bàsquet
Preinfantil
CB Prats - St. Gervasi
(odet masculí
CB Prats - Vic 3
Sènior masculí
CB Prats - Veterans St. Fruitós
Futbol
Lliga. 30 Territorial. G. 4
Olost FC - Aiguafreda UE
St. Bartomeu CF-Viladrau FC
22/12/02
Futbol
Lliga. 30 Territorial. G. 4
Pradenc FC - Tona WE
St. Feliu Sasserra CE - St. Boi UE
Espectacle, diversió i motos
Gran èxit de les primeres 3 Hores de Resistència
d'Enduro de Santa Creu de Joglars
Santa (reu de Joglars.- El passat divendres dia 6, es van disputar les Primeres 3 Hores de Resistència de Santa Creu de Joglars. Es poden qualificar d'èxit total i rotund: en nombre de participants, amb una excel·lent organització i amb una gran afluència d'espectadors. A part d'això, el temps no podia ser millor i les condicions del terreny i la trajectòria del circuit van contribuir a fer-ho passar bé a pilots i espectadors. L'arribada dels participants es produí entre dos quarts de vuit i dos quarts de deu, que s'anaren inscrivint, comptabilitzant-se a un total de 38 equips. Tot seguit, van començar les voltes de reconeixement entrenament. A la mateixa hora, i al voltant d'una gran foguera, se servia esmorzar a tothom qui ho volia. A les deu deu minuts es va donar el senyal de sortida. Durant la prava no es va detectar cap incident important, a les tres hores del seu inici es va donar per finalitzada la competició. L'equip format per Jordi Casals Jordi Torres, amb una Yamaha 2T, va
ser el campió absolut comptant un total de quaranta-una voltes, una més que Ramon Altarriba i Jordi Farrés, que amb una Yamnaha 4T van aconseguir la primera posició de la seva categoria la segona en la general. En la categoria de 125cc la primera
posició va ser per Francesc Planells Gerard Salavedra, que amb una GasGas van realitzar un total de 37 voltes, una més que els guanyadors de la categoria d'Aficionats, Josep Ma Sañas Ramon Pujol que conduïen una GasGas i una Honda respectivament. En acabar la competició i havent fet un exhaustiu recompte de voltes, es va procedir a l'entrega de trofeus records, conduïda pel president del Motoclub Lluçanès. Els participants els espectadors van deixar la zona passades les dues del migdia. Cal destacar la dedicació del Motoclub del jovent de Santa Creu i agrair especialment la col·laboració que van oferir els propietaris del Mas Reixach, cedint el terreny per realitzar la cursa. Els òptims resultats obtinguts durant la jornada propicien que es repeteixi en futures ocasions.l.P.
Dídac Freixa, campió d'Espanya de cotxes teledirigits
Prats de Lluçanès.- Dídac Freixa, formant parella amb el manresà David Comas, va aconseguir el títol de Campió d'Espanya de cotxes teledirigits TI escala 1/8 en la modalitat de resistència, en la cursa que va tenir lloc el passat 10 de novembre al circuit dels Pintors de Ripoll. En aquesta cursa van prendre-hi part dotze equips, dels quals quatre eren oficials, evidenciant el nivell de tots ells a més de les exigències d'un circuit molt dur pel seu traçat, que va provocar moltes avaries en els participants al llarg d'una competició que es va durar 5 hores. La parella formada per Freixa-Comas es va imposar als altres comptabilitzant un total de 325 voltes, catorze més que els segons classificats, els quals van ser els actuals campions d'Espanya de velocitat de cotxes. Red.
Marc Prat Tarrés, de Sta. Creu de Joglars, participa en curses oficials de karts
Santa (reu de Joglars." Marc Prat té nou cadets. Els entrenaments els realitza el anys en fa dos anys que va començar cap de setmana anterior a la cursa al cira realitzar cursets de conducció de karts cuit de l'Escuderia Osona, al dia abans amb l'Escuderia Osona, equip de la qual al mateix circuit on es disputa la compsactualment forma part. Enguany ha estat tició. De cara la temporada vinent, té la primera temporada que ha participat previst realitzar les mateixes competien competicions oficials, les quals són el cians d'aquest any i, a més, disputar trofeu Arisco i les Socials de l'Escuderia alguna prova del Campionat de Osona. En el trofeu �"'I11111[1!1 �"I11111!!!!II
Arisco, que constava de sis proves disputades arreu dels Països Catalans, el Marc ha I aconseguit una meritòria vuitena posició en la general de la categoria aleví-cadet (aquestes dues categories han estat ajuntades degut a la L�
poca participació que encara té aquesta competició). En les Catalunya. Per últim, agrair al Socials organitzades per l'Escuderia Restaurant La Mola, al Restaurant Cal Osona ha aconseguit el primer lloc de la Quico i a la Gestora d'Orgànics per la categoria dels alevins i tercer de la col·laboració que han ofert a aquest general formada pels alevins els esport tant minoritari. I.P.
Els juvenils del FC Olost es retiren
Olost." L'equip dels juvenils que entrenava Climent Salvans que ja va començar la temporada amb un nombre de jugadors reduït, ha decidit retirar-se de la competició motivat per la baixa d'alguns dels seus components i per una ratxa de resultats que els havia portat a perdre sis dels set partits disputats, rebent cinquanta gols en contra fent-ne onze a favor. Només havia aconseguit un punt, precisament contra el Pradenc, equip que tampoc obté uns bons resultats, tot no practicar un mal futbol. El futur dels juvenils del FC Olost no està clar, tot que es creu que la temporada vinent podrà tornar a competir ja que ascendiran forces cadets. Per acabar la temporada, quatre jugadors del ja antic equip dels juvenils, passen a formar part de la plantilla de 3a regional. I.P.
ESQuí A LA MOLINA 2002/2003
30, 31 de desembre i 2, 3 i 4 de gener (edat mínima, 8 anys)
Preu del curset: 269,00 euros, adult 249,00 euros fins a 11 anys - els no socis +6 euros -
El preu inclou el forfet dels cinc dies, deu hores de classes amb monitor d'esquí, transport amb autocar i assegurança. També teniu la possibilitat de fer-ho sense curset.
Organitzat pel Club Esquí Lluçanès Tenen preferència els
