octubre-02
l'agenda de la gent del lluçanès·
Dij_ous,31
Algens.- Castanyada ol Casino. Actuació de Dusminget, a portirde 2/4 de 12 de la nn, dins la giro d'oteneus cosok populars de Cotolunyo.
Prats de IJuallès.- Costonyodo. A les 12 de la nn, a la Solo polivalent. Organitzo, Gresko.
Sant Feiu Sasserra.- 20 Festa bruixo. A portirde les 10 delann, a la plaçodel'Església, Invocació a lafesta, a còrrec de "Gog i Magog". Per ok més otreWs, cercovilo esotèrica pels carrers delpoble:bruixes,molobors, foc i beurotges a la plaço,finsol final dela cercovilo.1 ben entrado la mmonn, a l'Ateneu, bollamb l'orquestro "Mmonit'.Organitzo, Q-FOIS. Santa EuIàIade Puig-orioI. - Costonyodo, ol Localsocial, a portir de les5 delatordo.
novembre-021
Divendres, 1
Sant Felu Sasserra.- Firo deTotssonts, exposiciódel vesili i la modo 1900-1999, a la biblioteca Sont Pere Almotó. Estorò obertaol públiceldia 1 denovembre totel dia i eldissobte dia 2, de 1 O 0 1 del matí.
Sant Fetu Sasserra.- Firo de les Bruixes. Porodes d'ortesons comerç local, esoterisme i bruixes, taverna esotèrico.
A les 11 del motí, inouguroció de la firo. Duront tot el dia, pel cosc onftc, accions teotrokinspirodes en ekafersde bruixeria que succeiren olsegle XVI a Sont FeliuSasserro a còrrec del grup "Gog Magog" i eniliots locok. A 2/4 de 5 de la tardo, presentació deillibre "Les bruixes a la Catalunya centrai", de Jordi Torres, a l'Ateneu. A 1/4 de 7 de la tardo, escenificació del judici i suplici de les bruixes, a la plaço de l'Església. A les 7 de la tardo, la sentència, ol Serrot'de les Forques. Organitzo, Ajuntament.
MCI1resa (Bages).- Firo d'espectacles d'arrel tradicional. Solc i la revisto Coromello estoron en un estond ol Passeig, del dio 1 ol dio 3.
Dissabte,2 Olost. - 9a Firo. A 2/4 de 10 del vespre, ol teotre Centre
porroquiol, presentació deillibre ¿¿Héroes de toda edod (intenciones i pareceresY' d'Enrique Collado Ruedo. Seguidament, actuació del quintet de jou "Djongologie GypsySwing".
Mcmresa (Bages).- Firo d'espectacles d'arrel tradicional.
A les 11 del matí, a lo Tovreno de la Firo, presentació de lo revisto Coromello i de la companya de promoció. Organitzen, Solc, Tromús i Carrutxa.
Diumenge, 3
OIost.- 90 Firo. De 9 del matí a 6 del vespre, Firo ortesonoi i agrícola, ambporodesok corrers. A l'onftc comp defutbol, exposició de tractors onftcs i besftor. De 1 O a 2, inflables per a lamainada. A les 10 del matí, a l'onftc camp defutbol, XIV Concurs de son hípic d'Olost. A les 12, visno oficiala lo Firo. Seguidament, i fins a les 2 del migdia, animació pek carrers amb la xorongo "Los labrocIores". A les 4 de la tardo, a lo plaço Major, sordones, amb la cobla "Canigó". Prats de Llucanès.- Exposició de col·leccions, a la plaço Novo. Organitzo, Unióde Boftguers i Comerciants.
Divendres, 8
Sobremunt.- Festa Major. 12 de la nn, festa sko, amb "Skokol rei" i "Skompots". Obert a tothomqui sàpiga tocar instruments i vulgui col·loboror. ComeIà de L (Beix Uobregat)- Agrotur. Firo de turisme Rurol. Del divendres ol diumenge, sota l'estond insfttucionol de la Diputació de Barcelona, el Consorci per a lo Promoció dek Municipis del Uuçonès hi serò present.
Dissabte,9
Llucanès. - Viotge amb autocor ol final del Correllenguo 2002, a Perpinyò (Rosselló).Sortida a les 11 del matí de la plaço de Col Xiquet, de Prots de Uuçonès.Tomado, a la nn, un cop acabat el concert de Mesclot, CE. Dhonno i P. Comelode i G. Jaquet. Organitzo: Col-Uuçonès. Oristà.- A les 10de la nn, a CA l'Antònia, boll amb Raimon Rossell. A la mmo port, bingo-rifo a beneficide la componyo "Osono'contro el còncer". Organitzo, laTertúlia Prats de Llucanès.- Curs de gèneres de danso. Inici del curs dedanses, boll plo joto. Dies 9, 23 30 de novembre.
De 2/4 de 5 a 2/4 de 8 de la tardo, a lo solo polivalent. Organitzo, Solc, música tradició ol Uuçonès.
Sant Martí ci'Albars.- Festa Major. A les 5 de la tardo, festa infantil amb "E Golòpet verd". Xocolotodo per a tothom. Ales 10 dela nn, bollamb"Smorts-OO", totsegun, discomòbil amb "Fem Festa".
Sobremunt.- Festa Major. 4 de lo tardo, boixada d'andròmines. A les 12 de la nn, boll amb el grup ''Venus sextet' i "Drs".
Diumenge, 10
Sant Martí ci'Albars. - Festa Major. A les 12 del migdia, missa contada amb lo corol"Abril, maig, juny", seguidament, recnol de cançons cotolones. A les 6 de la tardo, boll amb "Doble swing".
Sobremunt.- Festa Major. A quarts de 3, escolo de circ, malobros jocs. A les 4 de latardo, compionot de truc A les 6 delatardo, actuació del mag "Zopoto" ek seus alumnes. Seguidament, xocolotodo amb coco.
Dilluns, 11
Sant Martí ci'Albars. - Festa Major. A les 12, Ofici solemne en honor ol potró. A les 7 de la tardo, boll amb Carles Xondri.
Sobremunt.- Festa Major. A les 12 del migdia, missa en honordeSont Marti. A les 2 delmigdia, suculentdinar, amb sobretaula, músico i d'ottres. Quan es focifosc, gron troco de fi defesta.
CURSOS SOLC·2002/2003
GÈNERES DE DANSA
(ball pla i jota)
Inici: 9 de novembre
Dissabtes, 9, 23 i 30 de novembre
De 2/4 de 5 a 2/4 de 8, tarda
A la Sala polivalent de Prats de L.
Preu: :16 euros
Direcció i coordinació: Eva Boixodé
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mos
Equip de redacció: Montse Rocodembosch Glòria Borrolleros (Entrevistes),
Teresa Pororedo (Fotografio), Roser Reixoch (Notícies), Josep Solvans, Roso M.
Boixodé (Agenda), Isaac Peroire (Esports), Montse Juvonteny (Reportatges).
RECURS DE L'ALCALDE D'ALPENS AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL. Joan Panicot,alcalde d'Alpens, ha presentat un recurs al tribunal constitucional perquè no està d'acord amb la sentència dictada per l'audiència de Barcelona que el condemnava a un any nou mesos de presó i a una multa de 3.245 euros. Fa pocs dies, el tribunal suprem va desestimar el recurs que el mateix alcalde hi havia presentat i va considerar-lo únic responsable de la falsificació del plànol de Sant Agustí del Lluçanès en un conflicte que mantenia amb un veí pels límits d'uns terrenys.R.R.
NOU RELLEU AL CONSORCI. Jaume Carbonell, exrector de Perafita i Sobremunt i actual regidor de l'ajuntament Manlleu, ha deixat el càrrec de gerent en funcions del Consorci per a la Promoció del Municipis del Lluçanès. Carbonell, que addueix motius de salut en la seva renúncia, només ha estat en al càrrec des del passat mes de juny. D'altra banda, actualment el Consorci està impulsant un estudi, d'acord amb el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, sobre desenvolupament rural. Aquest estudi el duu a terme l'empresa Agro3, de Reus (Baix Camp), ha de servir per establir les prioritats de treball de cara a garantir el desenvolupament de la comarca. Finalment, cal esmentar que els propers dies 8, 9 i 10 de novembre el Consorci serà present a la fira de turisme rural, Agrotur, que es fa a la localitat de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).Red.
CONVOCATÒRIA D'EXPOSICIÓ PER A LLUCÀ I SANTA EULÀLIA. Coordinat pel grup "Trifàsic" amb la col·laboració de les comissions de festes de Lluçà Santa Eulàlia de Puig-oriol, s'ha convocat una exposició sobre el concepte de festa que es podrà visitar a les dues poblacions durant les respectives festes majors, de finals de novembre i primers de desembre, respectivament. Els materials exposats seran cubs que hauran estat treballats per tothom qui vulgui amb elements relatius a la idea de la festa. En aquests moments, els nens i nenes de l'escola de Santa Eulàlia els avis de la localitat ja estan elaborant propostes.EI termini de lliurament dels materials s'acaba el dia 17 de novembre.Red.
LA REIVINDICACiÓ DEL RETORN DELS PAPERS DE SALAMANCA AL LLUÇANÈS. Representants de l'ajuntament de Sant Bartomeu del Grau van ser presents en els actes que el passat dia 14 d'octubre va organitzar la Comissió de la Dignitat a la localitat castellana de Salamanca per reclamar el retorn dels arxius incautats pel franquisme que estan dipositats en aquella ciutat. El motiu és que Sant Bartomeu va patir I'expoli de documentació, tal com els va
Actes del Correllengua 2002 al Lluçanès
J. Artiola, imputat per haver denunciat al rei, explica els fets
a Prats de Lluçanès
Prats de Llu�anès.- En el marc de les activitats de l'edició del 2002 del Correllengua, iniciativa per a la defensa de la plena normalització de la llengua catalana que es desenvolupa entre el 7 de setembre el 9 de desembre arreu dels Països
Catalans, es va fer una xerrada al Centre de Cultura de Prats de Lluçanès el passat dissabte, 26 d'octubre, a quarts de vuit del vespre, a la qual hi van assistir una trentena de persones de diferents localitats del Lluçanès. La xerrada va anar a càrrec del jove de Breda, Jesús Artiola, imputat per presumptes injúries calúmnies contra la figura del rei d'Espanya pel fet d'haver encapçalat una denúncia presentada per les declaracions que efectuà el monarca amb motiu del lliurament del premi Cervantes, el dia 23 d'abril del 2001, on s'afirmava que l'espanyol no havia estat mai imposat enlloc. A rel d'això, catorze entitats d'arreu de la nació catalana van interposar la denúncia. Davant del fet que només per aquest motiu s'hagi imputat una persona, com a primera signant de la denúncia, s'ha iniciat una campanya de suport amb el lema "Jo també el denuncio", que recull adhesions, acords municipals -l'ajuntament de Prats de Lluçanès ha estat el segon d'adherir-s'hi-, testimonis de fets d'imposició de ta llengua espanyola o de prohibicions del català, etcètera. Concreta'fnent, la present edició del Correllengua s'utilitza per recollir els esmentats testimonis denúncies. En el transcurs de l'acte, que s'inicià amb la projecció del vídeo "Ràdio Vic en català. Crònica d'una victòria popular", Artiola explicà els fets i es parlà del context actual d'agressions a la llengua. Autocar a Perpinyà Igualment, en el marc d'aquesta edició del Correllengua, s'organitza una anada col·lectiva, en autocar, des del Lluçanès als actes de cloenda que es faran a Perpinyà (Rosselló), el proper dia 9 de novembre.Red.
informar la Generalitat de Catalunya pocs dies abans, segons informa Roser Armenteras, regidora de l'ajuntament d ela localitat. Se suposa que altres pobles de la comarca, entre els quals hi podria haver Lluçà i Alpens, també podrien tenir documentació incautada dipositada a Salamanca. La delegació catalana va dipositar una corona a l'entrada de l'arxiu i va participar en una roda de premsa, en un ambient fred hostil. L'endemà, el dia 15, a Barcelona, una nodrida representació del Lluçanès va participar en la concentració pel retorn d'aquests arxius.Red.
FESTA DE LA CAMPANYA "OSONA CONTRA EL CÀNCER". El passat diumenge, dia 27 d'octubre, es va celebrar, a la Torre d'Oristà, la festa de la campanya "Osona contra el càncer", organitzada per la junta local de la Torre Oristà. En la celebració hi van prendre part diferents cantadors de la comar-
ca, com ara les cantadores d'Alpens, la Mercè Gost, el Josep Riera, el Manel Gost, la Maria Teresa l'Alfons, els Jubi's i cantadors d'Oristà la Torre dirigits per en Josep Riera. Aquesta activitat es complementarà, quant a la finalitat de recaptar diners per a la campanya "Osona contra el càncer", amb el bingo-rifa que es farà el dia 9, a Oristà, a la mitja part del ball que organitza "la Tertúlia", dins la seva programació anual. Red.
Consulta d'osteopatia i medicina naturista
Dr. Albert Serra i Navines (Osteopatia M.R.N.O. - Dr. en naturopatia)
T.: 629381997 - 93 856 06 74
Prats de Lluçanès
Lesions esportives. Hèrnies discals. Problemes menstruals. Tradaments fundonals infantils. Depressió. Ansietat.
"Una masoveria diferent perquè era dintre la casa gran"
LA MASOVERA DEL VILAR DE SANT BOI: Maria Surinyoch
La Maria Surinyach és la masovera del Vilar de Sant Boi -en altres temps potser la casa més gran de la comarca una de les més riques-. La Maria té 73 anys molta energia. Viu a la casa gran, en un espai reservat per a ella les seves nebodes la seva feina en aquests moments "només" consisteix en matenir la casa neta. Pinta, fa ganxet, cuida l'hort i, amb el seu 4L, cada dia acompanya recull una neboda a Sant Quirze.
-
On vàreu néixer?
- A Fontcendra del Prat de Sant Boi; més tard amb els pares vàrem anar a Santa Maria de Merlès, on amb 14 anys em van posar a treballar a les Vinyes de Prats a cuidar la canalla i, més endavant, a Ca l'Oleguer per ajudar en les feines de la
casa. Un cop morta la mare van anar a viure a la casa de Montorruell a Sant Boi. El meu home, l'Alfons Basco, era de Portell Estret, a Sora. Va morir l'any 1995.
- Quan hi vàreu venir al Vilar?
- A l'any 1959, acabats de casar perquè l'amo necessitava gent a la masoveria. Com qualsevol masover, teníem bestlarl terres arrendades però en comptes de viure en una casa a part, la nostra era dins de la casa gran i de mica en mica em van anar donant feines fins que vaig acabar netejant-la, i rentant i planxant la roba, que prou hi havia patit per rentar-la!
- També us tocava fer menjars?
- No, tenien una dona valenciana que ja hi havia pujat de petita valia molt per cuinar. Quantes coses havia après jo d'aquella dona!, de l'hort no deixava fer
res malbé, ho aprofitava tot.
- Quins tractes fèieu amb els amos per les collites?
- Anàvem a parts del que produïa la terra. El gra a quarts - 3 sacs pel masover i 1 per I'amo- i les patates i el blat de moro a terços. Més endavant vam passar a fer-ho amb diners.
-Quina diferència hi havia amb els altres masovers?
-
Ells tenien arrendada la masoveria com qualsevol altra casa de pagès que tenen les terres a parts o amb cèntims. I nosaltres teníem la masoveria dins la casa gran amb les obligacions de la casa dels amos i uns altres tractes combinats.
- Qui vivia a la casa?
- Donya Cinteta, que era la mare del senyor Pepito, la muller, la senyora Rosita i els tres fills, la tia, l'Enriqueta, i la Maria, la cuinera. Més antigament hi tenien algunes minyones. La casa és molt gran i ja hi cabien ja!
-Diuen que de treballadors n'hi havia molts.
- Quan nosaltres vam venir ja no n'hi havia ben bé tants perquè l'amo ja havia donat molta terra als campers del poble. Els mossos rnenlaven a la casa, al seu propi menjador, però rentar-se la roba i el dormir ja gairebé tots ho feien a casa perquè eren del poble. Els que havien viscut al Vilar ho feien a les estances on ara és casa meva: per un cantó de la casa pujaven les minyones i per l'altra els mossos.
-Era autosuficient la casa?
Els primers anys de ser a la casa portàvem el blat al forn i ens donaven un quilo de pa per un de blat, deien: "tant de blat, tant de pa". El porc ens el matàvem, la vedella moltes vegades també, ous també perquè ja hi havia gallines, conills i a l'hort, de tot.
-
Quin era el lloc de la casa que us agradava mes?
Si no fos per l'escala, aquí a on visc hi estic molt bé. De la casa en conjunt quan vàrem arribar era tot maco amb uns
mobles preciosos.
- Entrar a treballar en una casa de tanta gent sent tan jove, hi vàreu patir gaire?
- No, jo ja sabia on anava. Se'm va morir la mare de molt joveneta a casa hi havia tots els meus germans, el pare un tio a mi em tocava fer les feines de la casa, ja hi vaig pujar, és clar!
- Sempre heu tingut els mateixos amos des que sou aquí?
-
Fins fa 10 anys, els amos eren la família de Vilar, quan l'amo es va morir els tres fills s'ho van vendre. Tot el què és la casa, l'hort i el parc, ho va comprar l'amo actual i les dues masoveries i el bosc els altres masovers.
- No teniu por en aquesta casa tan gran?
- No. Això si que no, no n'he tingut mai. Aquestes portes... tot em fa companyia. Quan se'm va morir I'Alfonso - al cel sialLa gent em deia," i ara on aniràs?", jo els responia, "si no me'n treuen, al Vilar". Aquí tot em fa companyia.
- A part de masovera tenim entès que heu fet d'altres feines.
- A més de la feina de la casa d'ajudar a l'home tenia molt bestiar: vaig arribar a tenir més de 100 conills fins que van començar a anar malament. A partir d'aquí i durant força temps vaig fer confecció. També havia anat a fer feines a una colla de cases i poc o molt sempre havia fet de mocadera. Durant uns anys em vaig fer un tip de córrer perquè també tenia les 4 nebodes, fins que es va morir l'home ho vaig deixar tot.
- Què ens podeu dir del roure de la senyora?
- Que és un arbre molt gran. Es diu que cada dia la senyora de la casa anava sota l'arbre a llegir o a brodar, però aquesta senyora és de molt antic i jo ja no l'he vist mai, ho explicaven les mestresses. El cert és que ve força gent a veure'l i moltes vegades em toca acompanyar-los.
- Què hi ha de cert en la dita que el Vilar té tantes finestres com dies té l'any?
- No ho sé, fa molts anys que hi sóc però no les he comptat mai, amb les que hi ha a les masoveries tot podria ser però no ho sé.
Glòria i Montse
MUNICIPALS 2003
Partits i càrrecs institucionals s'acosten al Lluçanès
Olost/Oristà.- Divendres, 18 d'octubre, es va fer un dinar convocat per ERC per parlar de les possibles candidatures que prepara aquesta formació al Lluçanès. La trobada es va fer amb el diputat del partit, Josep Huguet, hi van participar persones, algunes militants, de diferents pobles de la comarca. ERC treballa en la confecció de candidatures a 9 pobles del Lluçanès. El divendres, dia 25 d'octubre, va ser Joan Boada, diputat d'ICV, qui va visitar la comarca. Boada es va reunir amb els regidors, membres de l'actual equip de govern de l'ajuntament d'Oristà, Pere Cors Antoni Muntalà, adscrits a ICV a través de la seva candidatura independent. Igualment, va mantenir una trobada amb representants de la plataforma El Lluçanès és comarca.
M.J./A.C.
Continuen sense concretar-se alguns opcions de candidats electorals
Lluconès.- Les dues alcaldesses que actualrnent té el Lluçanès, Quima Casas, de Sobremunt, i Montse Benito, de Sant Bartomeu del Grau, encara no han decidit si es tornaran a presentar. Ambdues ocupen el càrrec des de l'inici d'aquesta legislatura creuen que falten dies la concreció de diferents temes perquè puguin decidirse a presentar-se.
Per la seva banda, al municipi de Lluçà es mouen diferents opcions, des d'ERC i des de CiU, però encara no hi ha res concretat, tot i que possiblement el nucli de Lluçà tindrà noves opcions de mantenir l'alcaldia. M.J.
Per manca de pagament
Tall de llum a l'empresa Puigneró de Prats de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau
Prats de L./St. Bartomeu del G.- La setmana passada, les dues fàbriques que Puigneró té al Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau i a Prats de Lluçanès, es van veure afectades per un tall de corrent elèctric que va obligar a suspendre tota l'activitat que s'hi estava realitzant. Sembla ser que el motiu és que Puigneró deu una important quantitat a Fecsa-Endesa, encara que des de l'empresa es van adduir raons tècniques. El dilluns dia 21, les dues fàbriques van quedar-se sense llum des de les onze del matí fins a les vuit del vespre. Això va afectar totes les seccions que en aquell moment estaven en funcionament i també la depuradora. Aquest fet es creu que produirà unes importants pèrdues perquè molta de la roba fil que s'estava treballant no es podrà aprofitar. A més, sumat a les ja precàries condicions que viuen en aquests moments els treballadors, que veuen amb incertesa el seu futur laboral, aquest incident ha tornat a trasbalsar tata la plantilla.
Des de fa mesas Puigneró té importants endarreriments salarials amb els treballadors manté una rotació per tal que tots es vagin acollint a l'atur temporal. A finals de la setmana passada es van penjar de nou les llistes de les persones que aniran a l'atur el mes que comencem, a l'espera que les negociacions que es mantenen amb els possibles nous socis, puguin ajudar a mantenir el major nombre de seccions possibles en funcionament. R.R
MAJOR 44, bis T.: 93 85081 92
PRATS DE LLUÇANÈS OFERTES EN COTXETS FINS A FI D'EXISTENCIES:
CABÀS+CADIRA+MAXI COSI CHICCO 325,00
CABÀS+CADIRA CHICCO 250,00
CABÀS+CADIRA+MAXI COSI BEBÉ CONFORT 185,00
CADIRA 3 POSICIONS CHICCO 74,00
CADIRA POSICIONS I CAPOTA PLUJA 174,00
I recordeu que per compres lm roba superiors a 180 euros i pagades en efectiu, gaudireu d'un 10% de descompte.
TALL DE LLUM A PUIGNERÓ
Vist des de fora, el tall de subministrament elèctric que patí l'empresa Puigneró, pot semblar un capítol més del culebrot (que ben bé podria anomenar-se Nissaga de teixits), en què s'ha convertit la seva crisi. Des de dins, aquest fet no ha fet sinó acréixer l'angoixa de les prop de vuit-centes famílies que veuen perillar, encara més, les seves nòmines i el seu futur per culpa d'aquest fet.
La direcció de l'empresa, tot reconèixer als representants dels treballadors, en una reunió mantinguda a Barcelona, el passat dia 14 d'octubre, les dificultats de tots ja conegudes, més les afegides per la crisi del sector, manifestà que si aquesta no empitjorava es podia mantenir l'actual volum de comandes, es podria fer front al pagament dels salaris, abonant-ne els endarrerits a finals d'any, excepte la paga de Nadal, que es pagaria més endavant. Així mateix, va reiterar la seva voluntat de continuar endavant amb el seu (duríssim) pla de reestructuració que pugui permetre l'entrada de nous socis, condició indispensable per garantir la continuïtat dels seus dos centres de treball. És evident però, que el tall de llum pot haver trasblasat l'escenari d'execució d'un possible pla de viabilitat, del qual no en podrem visualitzar el seu abast fins que no s'aixequi l'eterna suspensió de pagaments, que ha posat allímit de les seves forces una plantilla que no vol renunciar a allò que per dret li pertany. Si la viabilitat és possible, cal que s'accelerin les solucions que permetin sortides dignes tant als treballadors com a l'empresa, que un possible retorn a la nostra "normalitat" de cada dia, només es pot entendre des d'aquesta perspectiva, ja que el seu incompliment pot tenir conseqüències, a més de greus, imprevisibles. Si les sortides són les adequades, llavors el tall de llum es podrà explicar, més aviat, a tall d'anècdota.
Jordi Llop
Secretari d'UGTLluçanès
Els treballadors de Puigneró van patir uno novo experiència, oro amb apagada de llum.
• (RF/1-62l PERSONA
Per anar a vendre a fires
Raó: 93 853 00 30
• (RF/2-62l APRENENT
per a taller de mobles, a Olost
Raó: 93 888 05 32
• (RF/4-60l REPASSADORA
Horari motí o tardo.
Raó: 93 888 00 81 (Confeccions PADI- Isabel)
• (RF/3-62l NOI/NOIA
Per fer de cambrer
Raó: 93 856 01 10
• (RF/5-62l ORDIDOR/ORDIDORA
Torn de nit, a Sant Boi de Lluçanès.
Es valoraran tots els candidats
Raó: 93 857 80 36
• (RF/1-63l 2 COSIDORES.
Taller de confecció d'Oristà
Raó: 938128028
• (RF/2-63l TREBALLADOR
Per a taller de metol.lúrgio, de soldadura.
Raó: 93 888 02 27 (Hores feina) 93 812 91 15 (Altres hores)
• (RF/3-64l HORTOLÀ
per dur hort ol centre de Prats de Lluçanès
Raó: 9385081 12
• (RF/9-60l NOIA
S'ofereix per fer tosques domèstiques
Raó: 687 23 86 39 (Vespres)
• (RF/11-60l NOIA
S'ofereix per fer de cangur, amb experiència. Horari, motins.
Raó: 93 856 06 45
• (RF/12-60l TRANSPORTISTA
S'ofereix transportista amb camió lleuger de 2.000 a 3.000 kg. de càrrega útil
Raó: 677 70 93 97
• (RF/4-62l ES FAN CLASSES particulars d'ofimàtica (word, excel, access) a domicili.
Raó: 646 35 28 03 (Trucar o deixar missatge)
• (RF/l-64l ECONOMISTA
s'ofereix per portar comptabilitat a particulars
Raó: 687 71 53 80
• (RF/2-64l PERSONA per cuidar avis i persones grans
Raó: 93 888 91 45
• (RF/1-65l M'OFEREIXO per cuidar canalla o gent gran, o per feines de netejo.
Raó: 654 32 51 31 (Leyla)
• (RF/2-65l TREBALLS FORESTALS
Es fon podes, toles, neteges de bosc, instol·lociosn i mon teniment de boilet
Raó: 605 03 27 42
SANT MARTí D'ALBARS
9, 1 O
i 11
de novembre del 2002 FESTA MAJOR
Programa d'actes
*Dissabte, 9 de novembre
A les 5 de la tarda, festa infantil amb el Galàpet verd". Xocolatada per a tothom.
A les 10 de la nit, ball amb "Smatrs-OO. Seguidament, discomòbil amb "fem festa"
*Diumenge, 10 de novembre
A les 12 del migdia, missa cantada amb la coral "Abril, maig, juny". Seguidament, recital de cançons catalanes.
A les 6 de la tarda, ball amb "Doble swing"
*Dilluns, 11 de novembre
A les 12, Ofici solemne en honor al Patró.
A les 7 de la tarda, ball amb "Carles Xandri"
Organitza, COMISSiÓ
Col.labora, AJUNTAMENT DE SANT MARTí D'ALBARS
El lemps ha fet qu.e OLOST
S, L,
winihard@sefes.es
Impressors des de 1902 disseny gràfic imatge corporativa serveis editorials impresos en general • maquetació llibres, revistes edició de catàlegs
s.t. Adobs Ctra. Sta. Eulàlia de Puig-oriol, Km. 7 Tel. 938129 011 Fax 938 129 046 ale: grans@cconline.es 08515 Sant Martí d'Albars
Cansaladeria
MEDICINALS Aliments sans naturals
Escoles, 5 T.: 93 856 06 74 Prats de Lluçanès
SUPERMERCATS
PLANS· PUJALS, S.L. Orient, .4 Tel. 93 8560621 hep G""" Il - lèI.
AI servei de la pagesia M. Àngels Sabctés I PIQIQ Major,71 08513 Prats de lluçanès l.: 93 856 OS 92 l. part.: 93 888 00 57
carnisseria - cansaladeria
e/
tau/ell
PI. 11 de Setembre, S Prats de Uu¡anès T.: 93 850
T.: 938560657
Assessoria Joan Mercadal 5.L LABORAL RSCAL
FOTOORAFIA·VlDEO-DlGlTAl.
Plaça Nova, 15
Tel. i Fax 93 856 00 24
08513·Prats de Uuçanès
Joieria, rellotgeria reparació
RAFAEL CIRERA
Major, 27 - Tel. 93 856 01 88
PRATS DE LLUÇANÈS Mas Villegas 938889264 659082618 689514891
Sant Bartomeu del Grau
J. BOIXADÉ
Carrer Nou, sin - Tell Fax 93 855 40 27 08514 SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL
TES· PORTES· PORTES· PORTES· PDF
C. Major, núm 9 08589 PERAFITA Tel. 93 853 00 53
ara: diaris, revistes, material escolar, llibres de text
Passeig del Lluçanès. 17 T.: 93 850 8019 08513-Prats de Lluçanès
TV·ELECTRO ·HI-FI·K7·CD
Pla�a Major, s/n 08519- St. Bœtomeu del Grœ T.: 93 888 90 79
SALADA COROMINES EXCAVACIONS SANTA ANNA
Rebaixaments IEnderrocs
JORDI'S
Pesca
Aquaris - Alimentació per animals
Caça d'ocells
Plaça Nova,14 Tel. 93 850 83 10
Prots de Lluçanès
Casanova,s.a. .pORCELANOSA·
'VENIS ZIRCONIO·
AI servei de la comarca
Magatzem a Prats de Uuçanès Roca d'Ambràs, sIn T.: 93 856 04 81
Dels Munts, 4 08513 Prats de Lluçanès T i F: 93 856 03 92
Gerent Jordi Costa Mòbil: 649 42 94 06
Part.: 93 856 04 15
)=usteria, mobles, decoració ERNEST PALAU
Resclosa, 23 T. F.: 93 856 02 95 Prats de Lluçanès
Especiolitol
A'enú diari, Ile dillUn divendre.: 7,25e. -3 plots,
Hosta! Ca !a Cinta
Tancat
LA CASTANYADA I LA MATANÇA DEL PORC
"Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi"
El mes de novembre suposa una època de decadència per a molts vegetals i els pagesos han començat la sembra que donarà els fruits a partir de la primavera. A les comarques olieres es comencen a collir les olives a finals de mes, a les vinateres s'inicia el tast del vi nove".
El darrer dia d'octubre és costum celebrar la castanyada, una festa que sembla haver començat al s.xVIII, i en la que alguns hi veuen una relació amb antics àpats funeraris on s'oferien pans als difunts. Molt temps enrere, es reunien les famílies per torrar castanyes a la vegada resar tres parts de rosari per als difunts de la família. També era una diada en què a la vora del foc s'explicaven històries d'ànimes en pena a de gent que havia mort de manera poc habitual. Actualment, però, la festa ha sobrepassat el seu caràcter familiar i se celebra de manera multitudinària en sales de festes, discoteques a locals particulars amb molta diversió gresca fins ben entrada la matinada. El que no ha canviat és el costum de menjar castanyes, a les que s'hi afegeixen els moniatos i els panellets, tot acompanyat amb vi dolç a blanc. Antigament, els panellets es rifaven en alguns "ocs en unes parades que hi havia al carrer, a es feien particularment a casa, per això és molt recent el costum de comprar-los a la pastisseria.
L'1 de novembre és la festa de Tots Sants, una data destinada a recordar els morts que hi ha hagut a la família i la gent sol anar a visitar els cementiris. Aquest costum ja s'explica que el tenien els romans encara que en una data diferent, sobretot es feia quail havien acabat les collites, que sol ser actualment època de festes majors. Per això encara a molts "ocs un dels dies de la festa major es dedica als difunts. Alguns creuen que aquesta festivitat porta aquest nom perquè està dedicada a tots els sants que no tenen una data fixa en el calendari no a tots els que es troben en el cel. En aquesta data, la majoria de gent començava a posar-se la roba d'abric també encenia els brasers, en un temps que tothom havia d'espavilar-se per mantenir una temperatura suportable dins de les cases. També era el dia que les castanyeres s'instal.laven al mig dels pobles per oferir castanyes calentes a la gent que tornava del cementiri. A mitjans del s. XIX, es va començar el costum de portar flors als difunts familiars, quan ja s'havien abandonat els fossars del costat de les esglésies els cementiris havien sortit del nucli urbà, els primers anys s'hi solia anar en comitiva fent una processó.
L'endemà, l'església dedica els oficis als fidels difunts. Es començava a la majoria de parròquies el novenari de les ànimes els altars de les esglésies es decoraven amb escenes de l'infern, de la mort de les ànimes del Purgatori. És també temps de començar la matança del porc. Antigament, alguns llogaters donaven com a pagament un porc que havien engreixat durant l'any, a l'amo de les terres que conreaven. Aquesta matança suposava tot un ritual on s'hi convidaven una gran part dels parents. Es buscava un matador una mocadera el dia assenyalat començava la feina de bon matí 'amb una interrupció per dinar, per acabar-ho d'enllestir tot abans de la vesprada. Era el moment d'omplir el rebost per al llarg hivern que es presentava, i es feia una selecció de diferents parts de l'animal segons s'haguessin de salar a embotir, cansalada, bulls, botifarra, llonqanissa El dia 11 se celebra St.Martí, bisbe de Tours, però nascut a Hongria. AI voltant d'aquesta data, el fred que ha entrat amb força a primers de mes, se sol retirar fa un temps de bonança conegut com l'estiuet de Sant Martí. Una de les llegendes ho atribueix a uns fets que van succeir quan aquest sant passava per Catalunya. S'explica que feia molt fred i que e" va donar la meitat de la seva cap a un pobre, però "avars per tal que no patís les baixes temperatures, Nostre Senyor va provocar un canvi de temps.
Abans que Sant Jordi, e" havia estat patró de la cavalleria catalana, en alguns indrets hi havia la creença que si es ferrava el bestiar de peu rodó aquest dia, aquests no tindrien mai problemes de salut. Encara hi ha molts "ocs que el veneren com a patró i, concretament al Lluçanès, celebren la seva festa major els pobles de Sobremunt de Sant Martí d'Albars.
Roser Reixach
La Nana
És una gossa, és molt entremaliada. És de color marró, amb la cua rodona, blanca i molt peluda. Quan algú puja les escales, borda, i es pensa que són "adres, però no, són els veïns. Té la veu forta, té onze mesos quasi sempre fa el boig per anar a dormir, però si algú agafa la seva manta blau clar, el mossega. Quan era petita dormia a l'habitació de la calefacció, però ara no hi vol dormir. De menjar li agrada molt la botifarra crua i els iogurts Danone. Va néixer a Figueres amb una veterinària, la vam anar a buscar a Perafita, jo ja anava amb pijama, ens van trucar que ja la podíem anar a buscar, ens vam vestir corrents i vam anar a buscar el cotxe i vam anar a Perafita. I a la nit només feia que pixar. a l'endemà, quan em vaig llevar i eren dos quarts de vuit, no hi era, perquè era a l'habitació de la mare el pare.
Ariadna Casas i Dot Sant Boi de Lluçanès 3r de Primària
Si voleu escriure, opinar, dir la vostra a les pàgines de la rella, només cal que ens ho feu arribar a: la rella l'Estudi 08514-Lluçà
Fax: 93 855 40 42
Correu-e: solc@pangea.org
Feu-hi constar el vostre nom, cognoms, adreça, població, telèfon DNI.
Els processos de bruixeria
La bruixeria no és una creença que es perdi en la nit dels Hopkins, sinistre personatge fill d'un capellà, va fer els estutemps. Tampoc és una superstició. És doncs una manera de dis de dret es va especialitzar en dimonologia i processos representació del món de les forces invisibles que l'animen. de bruixeria. L'any 1645, l'últim que va exercir com a caçaEls semaniats, els saraus, les misses negres, els grans pro- bruixes, va denunciar mès de dues-centes dones, de les cessas de la inquisició i les fogueres, són imatges que enea- quals seixanta vuit varen ser condemnades a mort. Cobrava ra avui ens fascinen. Tenen una història amb un principi i un a 20 xelins per bruixa descoberta. final. La bruixeria, doncs, va ser una creació de les minories Per altra banda, el Francés De Lancre, fill d'un acabalat prosocials cultes, eclesiàstiques a laiques. No es va imposar, pietari de extenses vinyes, fou nomenat conseller parlamensinó que va anar creixent lentament en les mentalitats del tari de Burdeus. El 1609, va començar a Biarritz Baiona comú a través de les formes de comunicació habituals de una delirant cacera de bruixes. Entre 1609 i 1616, va porl'època; sermons, llegendes contes a mitjançant I'edifi- tar a centenars de persones a la forca, i molts milers van cant i molt pedagògic ..,4-.......,..-'1-.���,-,..-, .,-,-;;;;;::-7:"��=¡¡;¡¡:-;-;-;;:;::T"T."':------------1 abandonar el país per espectacle de les execu- '!'it ';r'. �¡.: �. temor a ser condemnats. cians. '''... ,',
La repressió de la brui- .: t'I. xeria va començar l'any � 1459, a la ciutat francesa de Langres, on es va celebrar el primer judici }� en què varen condem- ,', "�",� nar a morir a la foguera: !;: Robinet de Vaulx, acusat de practicar la bruixeria. La bruixeria de l'època moderna va ser un fenomen rural que expressava la fragilitat del món camperol. Les anomenades bruixes varen ser víctimes ideals per explicar les males collites, les alteracions climàtiques i tota mena 'de malvestats que assotaven conreus i bestiar. Així doncs, podem dir que totes les crisis de la bruixeria han estat sempre degudes a les relacions interpersonals, sumant-hi com a excusa de fons les calamitats col·lectives que afectaven la pagesia. El període més important de la repressió de la bruixeria és el que va de 1580 a 1670; a tota l'Europa occidental es desferma una gran persecució. Aquesta actitud va prendre un caire de catàstrofe social.
Hi havia la creença generalitzada que les persones que practicaven la bruixeria, el dimoni les marcava: el senyal més corrent era la petja del dimoni i el peu de gall. La dona que no tenia pèl a sota les aixelles, també era considerada bruixa, ja que per poder arrencar a volar calia untar-se les aixelles amb un preparat especial, aquest els feia caure el pèl del sotabraç.
Així doncs, totes les dones que portaven el peu de gall marcat a l'espatlla, la petja del dimoni a l'anca a aixelles depilades eren bruixes
Eren molt pocs els escollits que tenien el do de descobrir les bruixes, és a dir, veure les marques pecaminoses del diable. Aquestes persones se les coneixia com a caçabruixes.
D'aquests caçabruixes, a més ben dit d'aquests engalipadors. en van sortir arreu dels països europeus, peró els qui més Clones van portar a la tortura i a la forca varen ser l'anglès Hopkins, el francès De Lencre.
La bruixeria al Lluçanès
Pel que respecta al Lluçanès, el període que va del1616 a11620, va ser el de màxima activitat de caça de bruixes. Els protagonistes d'aquesta repressió no varen ser els tribunals reials a de la inquisició, sinó que foren els tribunals senyorials a locals. La qual cosa dóna a entendre el perquè de la desaparició de la documentació elaborada per aquestes institucions i que la majoria de casos restin per sempre en la més absoluta foscor. A la dona, se li penjà l'estigma, miserable grotesc alhora, de bruixa, com corresponia a un ser con
�-g: :::m::IIII:.:::L.:IIi1U siderat moralment dèbil potencialment pecaminós. La bruixeria s'ha presentat sempre com una activitat essencialment femenina, presentant la dona com un ser inferior per naturalesa, a més de falsa, mentidera i viciosa i, per tant, presa fàcil del diable. Eren conegudes com a bruixes a metzineres.
En aquella època no era acceptada, per part dels qui exercien el poder. l'opinió i menys encara la protesta de les dones; així doncs, aquests, per desfer-se de les dones que no acceptaven les seves formes de govern dèspota, i com a escarment per la resta de la població, les acusaven de practicar la bruixeria.
Entre el 1616 el 1620, a Sant Feliu Sasserra, capital històrica del Lluçanès, i presidit pel fiscal de la cúria de la sotsvegueria, varen ser torturades, jutjades i condemnades a morir a la forca sis dones acusades de ser bruixes: la Marquesa Vila, la Felipa Gallifa, la Graciana, la Joana Pons, la Joana Mateu la Rafaela Puigcercós. La majoria de les que varen ser acusades de bruixeria, eren dones que t�nien molt contacte amb tota la població mes desvalguda sotmesa pels que ostentaven el poder. Aquestes dones eren molt intel·ligents, quasi totes eren llevadores i molt bone� cuineres, també n'hi havia que exercien de mocaderes I,
totes elles, bones remeieres. Així doncs, degut a l'ofici coneixien de primera mà la vida i intimitats, tant dels senyorials terratinents, com de les humils famílies de les pagesies sotmeses al caprici dels poderosos.
El seu gran pecat fou el d'intentar que la gent sotmesa no es deixés manipular amb tanta facilitat, podríem dir que el que practicaven era la conspiració en contra del poder establert. Com passa sempre, qui s'atreveix a plantar cara als poders dominants és acusat de buscabrega, provocador, desestabilitzador i, com no, de practicar la bruixeria. Quan a qualsevol dels senyorials terratinents els sortia algú que no seguia els seus dictats, enviaven a buscar el Cosme Soler, conegut com Tarragó, que tenia fama de ser un gran descobridor de bruixes. A canvi d'una compensació econòmica, acusava de bruixa la persona que feia nosa al gran senyor.
El serral de les Forques
Un dels topònims més emblemàtics del Lluçanès, que arrenca dels segles XVI XVII amb els processos de bruixeria, és el serrat de les Forques, de Sant Feliu Sasserra, lloc on penjaven les bruixes de la comarca. Es troba a la banda de tramuntana del poble de Sant Feliu, on hi ha una petita carena de 650 metres d'altitud, en la qual hi trobem dos turons, un a la banda de ponent l'altra de la part de llevant. El turó de la banda llevantina era conegut amb el nom de serrat de les Forques a d'en Guardiola. Aquest topònim encara avui conserva tota la seva simbologia, però amb una variant, amb el pas del temps aquest nom ha passat al turó de la banda de ponent on, a finals del segle XIX, el seu propietari hi va fer una petita torre a miranda -com en deien antigament els avis del lIoc- des d'on podia contemplar la quasi totalitat de les seves propietats. Aquest edifici tenia en el seu entorn una protecció de filferro d'espines a una distància d'uns dos metres de la paret per tal que ningú s'hi pogués apropar. En aquella època era considerada com un símbol del poder senyorial que aquest terratinent exercia sobre una part del terme. Així doncs, l'esmentat edifici no té cap significació relativa als processos i execució de bruixes.
Eilloc on realment penjaven les bruixes, era el turó de la part llevantina de la carena que coronava la coma d'en Guardiola" el propietari d'aquest terrenya finals de la dècada de 1940, el va convertir en camp conreable.
Una persona que actualment té 85 anys hi va treballar en les feines de desbrossar, i explica que tot desenrunant, varen trobar un forat cavat a la roca d'un diàmetre d'entre 25 30 cm., és a dir, com els forats que es feien per plantar les perxeres dels pallers. Això és senyal inequívoc que en aquest lloc, en un temps passat, hi varen plantar la forca on penjaven les bruixes. També explica que hi varen trobar restes d'esquelet humà. L'any 1988, a una distància de 35 metres d'aquest lloc, jo mateix hi vaig trobar un esquelet sencer dintre una tomba.
Jordi Torres i Sociats
Sant Feliu Sasserra
(Aquest text és un complement del darrer treball publicat de Jordi Torres, de Sant Feliu Sasserra, amb el títol "Bruixes a la Catalunya interior" (Farell-2002). La coincidència amb la presentació deillibre al seu poble i la celebració de la Fira de les bruixes, així com el seu ineterès documental, li donen plena actualitat)
PUNTS DE RECOLLIDA
(de les postals)
-Alpens Fonda Casino
-St. Boi de Lluçanès
Súper Dyst Bar Hotel
-Per<3'a�i��alé
Cafè del Mig
-St. Bartomeu del Grau Novetats Ramona Supermercat sayal
-Olost
Bar Sport
Forn St. Adjutori
-Oristà Forn
-La Torre d'Oristà Cal Toni
-se, Martí d'Albars Grans del Lluçanès
-Sta. Eulàlia de Puig-oriol
Cal Penyora
BaL.,.Nou-Sta. "reu de Joglars
S�ermercat Pròxim -Lluça
La Primitiva
-Prats de Lluçanès
D7 vídeo
Calçats Canal
Perruqueria Bassaganya
Llibreria Arca
ES VEN
-VENC cotxe Citroën 2 cavalls, vermell, per col·leccionista. Matricula, B-8791FJ. T.: 93 830 58 93 (R65/2).
-VENC sofà de 2 places, nou per estrenar. T.: 93 856 03 53. Lola. (R65/5).
-VENC monedes de plata commemoratives del centenari del Barça. T.: 93 856 0016 (R62/2).
-VENC cadells de setter anglès. Pares, bons caçadors de becada. T.: 649 60 08 91 (R60/1).
-VENC estufa de querosè, model GS"Corona", Per 90,15 euros. T.: 93 850 82 04. (R63/5).
-VENC una guitarra elèctrica, de color negre i blanc, per 60 euros T.: 699379891. (R62/3).
� -VENC col-lecció de 100 revistes de fotografia (Revista Foto, Diorama, Super foto ). Preu a convenir. T.: 609 66 34 20. (R63/4).
-VENC un ordinador 386SX, marca Olivetti, amb monitor de 15, en perfecte estat, per 90 euros. T.: 699 37 98 91. Xaro. (R62/4).
-VENC pis, d'uns 100m2, a Navàs. Disposa de garatge, d'uns 80m2• Es pot vendre junt o per separat. T.: 93 839 10 52. (R65/1).
-VENC moto "Yamaha" FJ1200, de l'any 1987, en bon estat equipada. Per 1.350
euros. T.: 93 853 00 15. (R63/6).
-ES VENEN cadells de yorkshire terrier, mascles. 210 euros. T.: 93 838 73 7967944 54 33 (R61/3).
-VENC patates. T.: 93 812 80 69 (R61/5).
-VENC cotxe Renault-19, en bon estat. T.: 93 857 81 54. (R6317).
-ES VEN elevador de 2a mà; grup electrogen nou, de 15 cavalls, perfer anar el tractor; grup electrogen de gasolina, de 6 cavalls, per a pisos; 2
soldadors de 2a mà. I tots els accessoris per a màquines de munyir. T.: 93 888 01 74. (R60/2).
-VENC àtic a Prats de Lluçanès, amb calefacció, ascensor pàrquing inclosos. T.: 93 850 80 20. (R65/3).
-VENC cotxe marca Peugeot 505/Diesel. En molt bon estat. T.: 938578059 (R64/1).
-VENC revistes de tauromàquia, "El ruedo" (Suplement que sortia amb el diari Marca als anys 40). T.: 93 888 01 30 (R65/4).
-VENC 3 taulells, prestatgeries vitrina de botiga en molt bon estat. T.: 93 888 90 79. (R61/2).
-VENC moble lacat blanc, de tipus clàssic i molt bé de preu -150 euros-. T.: 93 857 81 14 (vespres). (R65/7).
-ES VENEN tota classe d'articles de màquines de munyir. Preus rebaixats. T.: 93 888 01 74. (R60/3).
-VENC pis a Prats de Lluçanès. Molt assolellat, de 90m2 ben situat. Amb pocs veins, amb mobles o sense, pàrquing per a 2 cotxes, calefacció golfes. T.: 93856 02 84. (R63/10).
-ES VEN llenya es porta a domicili. Es fan neteges de boscos i jardins. T.:93 856 06 45689 49 72 01. (Josep) (R62/5).
-VENC un matalàs de 90cm, nou. T.: 608 89 52 54.(D'11 a 12 del vespre). (R63/8).
-VENC un scooter de 49 C.C., marca "Derbi Hunter". Pocs quilòmetres molt bon estat. T.: 93 885 24 33 (A partir de les 19h.).(R63/11).
-VENC Lambretta de l'any 1958, per restaurar. T.: 626 63 56 64. (R64/6).
-TENIM molts codonys per vendre. T.: 93 850 81 12. (R64/7).
-VENC unes botes d'enduro, marca AXO, del número 45,
per 12 euros. T.: 620 30 53 79. (R65/8).
-VENC furgoneta Berlingo, 5 places, vidres de darrere foscos, amb 39.800 km, matricula, B-3172-Wp, pràcticament nova. T.: 9385302 69 (matins o vespres de 9 a 11). (R65/9).
ES COMPRA
-COMPRO tallagespa manual -ni elècric ni de gasolina-.T.: 93 850 80 99. (R64/5).
-COMPRO motos. antigues, marques "Regia", "Reina", "Ruter" "Narcla". T.: 93 77541 09. (R63/1).
-COMPRO motos velles recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). T.: 93 775 41 09.(R63/2).
-COMPRO motos velles de totes marques models. Passo a recollir pago al comptat. T.: 937755952. (R63/3).
-COMPRO tata mena de coses i objectes de més de 70 anys d'antiguitat. També desembarasso pisos, cases, locals, etcètera, comprant el contingut. T.: 93 828 42 59. (R65/6).
ES BUSCA
-BUSQUEM un noi per compartir pis a Barcelona -a 2 minuts del metro de les Corts-. Possibilitat de compartir cotxe fins a Prats de Lluçanès. T.: 669 03 01 13. (Jordi). (R62/1).
-COLLA SARDANISTA de veterans necessita homes o parelles amb un nivell mitjà per incorporar-se a concursar. Edat, de 30 a 50 anys. T.: 93 856 02 84. (R63/9).
-M'AGRADARIA trobar gent interessada en l'antic Egipte, per formar grup. T.:652 05 34 99. (R64/2).
ES LLOGA
-LLOGO local, de 180m2, a Prats de Lluçanès.T.: 626 63 56 64 - 93 762 54 38. (R64/3).
-ES LLOGUEN habitacions per a estudiants a Barcelona -zona Clot-. Excel·lents comunicacions. T.: 651 054 134. (R64/4).
S'HA TROBAT
-S'HA TROBAT un jersei de noia, de color lila, amb caputxa, a Sant Martí d'Albars. T.: 938530049. (R64/8).
-ES VAN TROBAR uns anells a la sala polivalent de Prats de Lluçanès la nit del 10 de setembre. T.: 93 856 07 16 (R64/8).
ES TRASPASSA
-ES TRASPASSA peixateria en ple rendiment, a Prats de Lluçanès, per no poder-la atendre. Cèntrica. T.: 93 856 00 03. Trucar en horari de botiga. (R58/1).
-ES TRASPASSA empresa consolidada d'activitats de lleure al Lluçanès per no poder atendre. Molt bones condicions. T.: 608 138 148. (R55/4).
S'HA PERDUT
-S'HA PERDUT un braçalet d'or als pisos de la gasolinera de Prats de Lluçanès, amb el text "Josep". Es gratificarà amb 120,20 euros a qui el trobi. T.: 93 856 06 01. (R57/1).
-S'HA PERDUT un periquito, blau-verd, a Prats de Lluçanès. T.: 93 856 06 35. (R63/12).
Ramon
Rosanas, campió de la Copa Catalana i de l'Open Provincial de BTT
Marlès.-Ramon Rosanas, de Merlès, es va proclamar el passat 6 d'octubre, campió de la Copa Catalana de BTT, en la categoria Master 40. Aquesta Copa consta de 7 carreres, la primera de les quals es va celebrar a Ponts on va aconseguir la tercera posició; les següents curses van tenir lloc a Corró de ,......-...."... Munt, a Mallorca, a Pal a Sant Llorenç de Morunys, on va aconseguir el primer lloc del podi a totes quatre proves; la sisena va tenir lloc a Busot (Val d'Aran), en què va quedar segon i l'última va ser a Banyoles, quedant tercer classificat. En l'Open Provincial de Barcelona de BTT, el qual consta de quatre proves va acabar el 30 de juny, també es va proclamar campió de la categoria Master 40. El dia 20 de juliol, el Ramon va aconseguir la medalla de bronze en participar al Campionat d'Espanya, a Sant Isidro (León). És federat per la Unió Ciclista del Lluçanès (UCLL), va fitxar per l'equip Esport Lliure, de Cerdanyola, el qual ajuda els seus homes en els desplaçaments i els equipaments. Durant la temporada ha participat en diferents pedalades diverses curses com a entrenament. De cara a la temporada vinent li agradaria poder participar a les mateixes competí-
cians que enguany i disputar l'Open d'Espanya, fet, però, que veu difícil per falta de pressupost. I.P.
Merlès.- A la localitat de Merlès sembla que hi creix un important planter ciclista. Actualment, hi ha dos joves que participen en curses oficials federades de BTT, ells són el Guillem Pujols i el Noè Rosanas.
De moment, les seves participacions han set poc nombroses i discretes, i de cara a l'any que ve volen repetir experiència millorant la participació i els resultats.
Per afavorir aquest interès que poden tenir els més joves, la Unió Ciclista Lluçanès té la intenció de fer que les pedalades que se celebren al Lluçanès siguin carrera oficial per a les categories més joves i així estimular la seva participació. I.P.
Esports a la rella 93 853 00 49
FESTA JOR
Programa d'actes
Divendres, erICI 8.-
Ales 12 de la nit, festa ska, amb "Skak al rei" i "Skampals".
Obert a tothom quisàpiga tocar instruments i vulgui col·laborar.
Dissabte, dia 9.-
A les 4 de la tarda, baixada d'andròmines.
A les 12 de la nit, ball amb el grup "Venus sextet" i "Drs".
Diumenge, erICI 10.-
Aquarts de 3, escola de circ, malabras i ¡oo.
A les 4 de la tarda, campionatde tTut
A les 6 de la tarda, actuació del mag "Zapata" i els seus alumnes.
Seguidament, xocolatada amb coca.
DiIuns, dia 11.-
Ales 12 del migdia, missa en honor de Sant Martí.
A les 2 del migdia, suculent dinar, amb sobretaula, música i d'ahres.
Quan es faci fosc, gran traca de fi de festa
Quinzena esportiva
2/11/02
Futbol
Lliga. 30 Territorial. G. 4
Sto Bartomeu CF - Brull-Muntanyà
Castellterçol- Olost FC Moià- Pradenc FC '-
3/11/02
Futbol
Lliga. 30 Territorial. G. 4
Balenyà At.- Sto Feliu Sasserra CE Seva- Sto Boi de Lluçanès UE
9/11/02
Bàsquet
Federació Catalana de Bàsquet
Preinfantil masculí. EP. Nivell C.
CB Prats - CB l'Ametlla
Bàsquet
Federació Catalana de Bàsquet
Cadet masculí. EP. Nivell C.
CB Prats - CB l'Ametlla
Futbol
Lliga. 30 Territorial. G. 4
Olost - Balenyà At.
Collsuspina- Sto Bartomeu CF St. Boi de L. UE - Viladrau
10/11/02
Bàsquet
Lliga de bàsquet aficiónat del Bages Sènior masculí
CB Prats (Descansa)
Futbol
Lliga. 30 Territorial. G. 4
Pradenc FC - Seva
Sto Feliu Sasserra CE - Moià
ATENCiÓ!!!
Entitats esportives del Lluçanès, envieu ['aqenda de les vostres activitats, competicions, celebracions a la rella, les publicarem.
la rella l'Estudi
08514-Lluçà
Fax: 93 855 40 42
Correu-e: solc@pangea.org
Amb més d'un centenar de participants BTT Sasserrencs
Popular a Sant Feliu
Sant Feliu Sasserro.- El passat diumenge, dia 27 d'octubre, es va celebrar la desena Pedalada de Sant Feliu, amb una participació de 114 ciclistes, la qual cosa representa un augment d'un 20% de participants en relació amb l'any passat. Les edats dels ciclistes estaven compreses entre els 6 els 60 anys, i hi havia dos recorreguts, un de 20 i un de 40 quilòmetres, respectivament.
El temps va acompanyar els organitzadors i participants que, en finalitzar el recorregut, van asseure's per gaudir d'un àpat a base de mongetes botifarra. BTf Sasserrencs és l'entitat responsable d'organitzar la Pedalada des de la seva segona edició, l'any 1994.
El mateix diumenge, després de fer una bona arrossada com a cloenda de la jornada, ja van deixar a punt les bases per a l'organització de la de l'any vinent, que també se celebrarà el darrer diumenge d'octubre. I.P.
Prats de Lluçanès.-Fa quatre anys que el Club Tennis Prats organitza el Campionat en Pista de Terra, en què competeixen seguidors practicants d'aquest esport de totes edats nivells. El nombre de participants ha variat en els quatre anys; mentre que en el primer -any 1999- n'hi havia trenta-dos, al segon n'hi va haver vint-i-un, i al tercer vint-i-vuit. Pel que fa a l'edició d'aquest any el nombre de participants era de vinti-quatre, vuit dels quals eren cap de sèrie quedaven classificats directament per la segona ronda. La competició està estructurada de forma que els que no passen la primera ronda juguen la Consolació, de manera que hi ha el guanyador del torneig el de la final de Consolació. El Ramon Parareda, de Prats, és el guanyador de les quatre edicions que s'han disputat. La primera la va guanyar després de vèncer a la final per un ajustat 6/3 3/6 i 7/5 davant el Lluís Vila; la segona va vèncer també al Lluís Vila però aquesta vegada més clarament: 6/4 i 6/2. L'any passat va guanyar la final enfront al Ton Colomer, per 7/5 i 6/2. Enguany, va arribar a la final després d'haver guanyat tres partits, sense perdre cap set i només havent perdut 3 punts de joc.
Aquesta final es va disputar el passat divendres dia 18 d'octubre i la va guanyar davant del Josep Ballabriga, que va ser vençut per 6/2 6/3. La final de Consolació d'aquesta temporada la va guanyar el David Blanqué davant del David Boatella, tots dos de Prats. I.P.
R. Paroreda,o l'esquerra, i J. Ballabrigo
1
r trofeu la rella
El St. Bartomeu tanca la primera volta dels derbis comarcals amb un empat i una derrota
Sant Bartomeu del Grau.- El passat dia 19, el Sant Feliu Sasserra no va poder passar de l'empat al Municipal de Sant Bartomeu. Els sasserrencs partien com a favorits, avançant-se en el marcador al minut 15 del partit. Abans d'acabar la primera part, els locals ja havien capgirat el marcador, deixant un 2 a 1 esperançador. En la represa, el Sant Feliu va empatar es va escapar de la derrota en fallar un penal l'equip de casa. Amb el 2 a 2 com a resultat definitiu, es va acabar el partit. Un resultat que permet al Sant Feliu encapçalar, de moment, la classificació del trofeu la rella però que li fa perdre punts en la lliga de 3a en el seu frec a frec amb el Pradenc.
Olost.- El dissabte, dia 26, el camp de futbol municipal d'Olost va acollir el derbi comarcal entre els olostencs i el Sant Bartomeu, que amb aquest partit tancava la seva primera volta del campionat comarcal. la primera part es va acabr amb un clar 2 a O per als locals, i no va ser fins després del primer quart d'ho-
ra de la segona part que van marcar els visitants. Poc públic va acompanyar els dos equips que són els que actualment es troben més avall d ela classificació de 3a territorial.
Aturada fins a mig desembre
El 1 r Trofeu la rella s'atura ara fins al dia 14 de desembre, la jornada 12 de la 3a Territorial, amb el partit que disputaran a Sant Boi de Lluçanès els locals amb el Pradenc.
Mentrestant, amb desigualtat respecte dels partits jugats -el Sant Bartomeu ja ha jugat els 4 derbis de la primera volta, mentre que el Sant Boi i el Pradenc només n'han disputat un cadascun-, la classificació està encapçalada pel Sant Feliu, amb 2 partits 4 punts aconseguits, seguit del Pradenc l'Olost amb 3 punts, el Sant Bartomeu amb 2 i, tancant la classificació, el Sant Boi amb un sol punt però també amb només un partit disputaU.P.
Guia't pel LLUÇANÈS
Amigues, amics, Si teniu la Guia telefònica de serveis del Lluçanès i heu observat algun error en les dades que hi apareixen o heu canviat d'adreça, telèfon, etcètera, podeu-notificar-nos-no omplint la butlleta que teniu a continuació, retailantla i enviant-la a l'adreça de la rellc. Aviat distribuïrem un full amb totes les variacions perquè pugueu actualitzar la vostra guia. Us agraïm la col-laboració per endavant. Gràcies
lloc per al segell