Conlinuen les fesles maiors a la comarca.
Ara loca ello-rn a la Torre d'Orislà i a Sani Feliu Sasserra.
Tola la informació a la rella
Arriba a la catorzena edició
Caminada-esmorzar Perafita-els Munts
Perafita.- El dissabte 24 d'agost, se celebrarà una nova edició, la catorzena- de la popular caminada Perafita-els Munts, que organitza el grup "Marxem i tornem".
La caminada sortirà de Perafita a 2/4 de 8 del matí, concretament, de la plaça de Sant Antoni, i s'arribarà al santuari dels Munts, en terme de Sant Agustí de Lluçanès, a quarts de deu. Allà es farà el popular esmorzar s'animarà la festa amb cantades i animació musical, a càrrec de Meliton
Dinàmic Grup, amb la cantant argentina Cecília, i Fran i Xeco. Cal esmentar que a la cantada s'hi pot afegir tothom qui vulgui, igual com a l'esmorzar, encara que no s'hagi caminat per qualsevol impediment. Els organitzadors volen remarcar el caràcter popular de la festa.A.C.
MILLORA DE L'ASFALT A DUES CARRETERES DE LA COMARCA. A finals de juliol es van fer obres de millora de l'asfalt a les carreteres BV-4342 BV-4341, les que enllacen Santa Eulàlia de Puig-oriol, Lluçà Prats de Lluçanès i, d'altra banda, Santa Creu de Joglars, Sant Martí d'Albars Santa Eulàlia de Puig-oriol, tot que en aquesta darrera només es va arranjar el primer tram prop de Santa Creu. El ferm d'ambdues carreteres ha millorat notablement amb les obres fetes, sobretot la carretera de Lluçà que estava força malmesa. Durant les obres, els usuaris van tenir força problemes donat que els talls de carretera mai es van comunicar qui, per raons de feina o de vivenda, es trobava la carretera tallada sense informació prèvia se les havia d'haver amb algunes males maneres per part dels treballadors. Consultada la Diputació per aquest mitjà, es va dir que no acostumen a avisar, sobretot quan es tracta d'un matí o d'un sol dia, sobretot en una zona de poc trànsit com aquesta. A.C.
QUEIXES PER PUDOR A ALPENS. Una pancarta, amb ellema "Prou pudor", presidia la façana d'una casa de la plaça Major d'Alpens des que fa uns dies que en aquella zona del poble es nota una forta pudor degut a irregularitats en el funcionament de la planta depuradora d'una indústria del poble. Segons els afectats, la pudor es fa insuportable en alguns moments, mentre que els responsables de la instal·lació, que viuen en la zona, atribueixen el fet al mal funcionament de la depuradora per causa dels continuats canvis de temps que s'han produït aquest estiu. Red.
TALLER DE TEATRE A PRATS DE LLUÇANÈS. El Grup d'Actors del Lluçanès-GALL, amb el suport de l'ajuntament de Prats de Lluçanès, ha convocat un taller de teatre per als mesos de
setembre, octubre, novembre desembre d'enguany. El taller, adreçat a tothom qui hi tingui interès, treballarà diferents aspectes relacionats amb la improvisació, el mimodrama, etcètera. Serà conduït per Joan Roura es farà, els dimecres a la nit a la Sala Polivalent Municipal. Aquesta informació també es recull en el darrer número de la revista Molta merda!, que edita la Coordinadora de grups amateurs de teatre d'Osona. A.C.
BRETOLADA PROVOCADORA A SANT FELIU SASSERRA. La nit o matinada del 12 al 13 d'agost, un grup d'individus van omplir empastifar les parets de Sant Feliu Sasserra amb pintades ofensives cap a la gent del poble, amanides amb simbologia independentista okupa. Algunes de les pintades, referides a la controvèrsia que es viu al poble amb el tema del Lluçanès, tenen una clara intencionalitat provocadora d'enfrontament entre els partidaris de la pertinença de Sant Feliu al Lluçanès i els detractors d'aquesta posició. L'alcalde de Sant Feliu, Andreu Riba, s'ha mostrat contrariat dolgut pel que això té de "provocació d'alteració innecessària de la convivència, amb mètodes del tot reprovables que només beneficien interessos contraris a la bona entesa". Per la seva banda, representants de la plataforma "El Lluçanès és comarca" s'han manifestat en termes semblants i han deixat clar que "el debat la discussió, per més acalorats discrepants que siguin, no poden ser silenciats per actituds provocadores irrracionals com les que mostren les pintades esmentades". La mateixa nit, a Prats de Lluçanès, es van produir incidents a diferents instal·lacions municipals i van aparèixer algunes pintades aïllades. A.C.
QUEIXES DEL RECTOR DE PRATS PER LES DESTROSSES A LOURDES. El full interparroquial de les parròquies que actualment estan a càrrec de Mn. Josep Casals, arxiprest del Lluçanès va publicar el passat cap de setmana una carta enviada a l'alcalde de Prats de Lluçanès queixant-se de les destrosses que periòdicament es fan al santuari de Lurdes. En la nota, Mn.Casals senyala la indignació de les persones que habitualment treballen voluntàriament a Lurdes, i tot saber que no és l'únic lloc del poble on succeeixen aquests fets, demana una actuació de l'ajuntament per tal que prengui les mesures oportunes perquè no torni a succeir. El motiu de la queixa, després que ja fa molt temps algú es dediqui a destrossar l'entorn del santuari, va ser que van aixafar una ceràmica amb la imatge de la Mare de Déu de Lurdes sota les voltes, dues jardineres i l'aixeta de la font de la Bernadeta.R.R.
RECOSNTRUCCIÓ DE L'EDIFICI DE LES MONGES A SANT FELIU SASSERRA. El proper mes de setembre començaran les obres de l'edifici de ca les Monges que serà la seu de la nova biblioteca de la població. L'oficini tècnica de cooperació de la Diputació ha finançat la redacció del projecte que ha pujat a 14.484'39 euros a part, la xarxa de biblioteques de la mateixa Diputació finançarà el cost del mobiliari, que puja a 43.836'58 euros. Les obres han estat adjudicades per 318.000 euros i es compta amb finançament de la Xarxa de municipis de la Diputació que aportarà 111.187'28 euros, del FEDER amb 50.000 euros, de presidència de la Diputació amb 36.000 euros de crèdit de Caixa de la Diputació amb 120.202'72 euros. La biblioteca, que s'ubicarà a la planta baixa, substituirà l'actual per manca d'espai, a més s'hi posarà una xarxa de connexió a internet. A la primera planta hi haurà espais per a les entitats del poble, un casal del jovent una sala polivalent per a diverses activitats. R.R
ATRACAMENT A LA GASOLINERA D'OLOST. El passat divendres, dia 9, la gasolinera d'Olost va ser atracada per uns desconeguts que van serdetinguts unes hores després pels mossos d'esquadra. Cap al migdia, un vehicle va aparcar al davant en va sortir una noia que va demanar la màquina de tabac a l'encarregat. Aquest li va dir que no n'hi havia, tot seguit ella va sol.licitar canvi per a la màquina de begudes. L'encarregat, al dirigir-se al despatx, va veure com la noia l'apuntava amb una pistola li demanava els diners. Després de disparar un tret intimidatori, la noia va marxar amb uns 250 euros va fugir amb el cotxe que l'esperava. Alertats els mossos d'esquadra, aquests van detenir els dos fugititus cap a les dues del migdia, van passar tot seguit a disposició judicial. L'encarregat, Antonio Martínez, era el substitut d'Emilio Sàez Rosario Valdés, que regenten la benzinera des de fa uns nou anys mai s'havien trobat amb cap tipus d'incident semblant. R.R.
LLUÇÀ APROVA MOCIONS A FAVOR DEL CATALÀ. El darrer ple celebrat a l'ajuntament de Lluçà va aprovar, entre d'altres qüestions, donar suport a l'edició 2002 del Correllengua a la campanya per aconseguir normalitzar l'ús del català en els llibres del Registre. Ambdues propostes són impulsades per la CALCoordinadora d'Associacions per la Llengua. Red.
MÉS AJUTS A CAUSA DE LES NEVADES DEL DESEMBRE. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica, en el número 3686, els ajuts concedits als municipis de Prats de Lluçanès1.929,01 euros-, Oristà -14.373,46 euros- Sant Boi de Lluçanès10.218,57 euros-, aquests dos a través del PUOSC-PN, per reparar desperfectes produïts per les nevades el fred de finals de desembre de l'any passat. Red.
Amb una mitjana superior a les millors conegudes Excel-lent collita de cereals enguany
L1uçanès.- Entre 1.800 i 2.200 quilos de gra per quartera és el resultat de la collita de cereals que s'ha
donat enguany a la comar- � ca, fet que la situa en la millor des de fa molts anys, donat que en cent anys només la del 2000 era semblant, tot i que una mica inferior.
Segons dades facilitades per Josep Soler, de Grans del Lluçanès, enguany ha estat un dels millors anys de collita de cereals a la
comarca, amb un 20% superior al que és habitual. La mitjana ha estat de 5.500 kg per hectària, el percentatge aproximat del que s'ha collit és d'un 45% de blat, 35% d'ordi, 10% d'oleaginoses 10% de farratges proteaginoses. D'aquesta collita, normalment un 70% va a parar fora de la comarca, mentre que la resta és utilitzada per les empreses establertes a la zona. Aquest fet, altament satisfactori, ve acompanyat per una bona previsió per a les collites estiuenques, com és el cas del gira-sol que, gràcies al temps que ha fet, preveu també un resultat molt i molt positiu. En alguns indrets, tota aquesta bondat s'ha vist parcialment trastocada per les pedregades que s'han produït des de mitjans de juliol que han afectat reiteradament algunes zones, com ara Lluçà. D'altra banda, la bona collita ha comportat un important excedent de palla, que ha vist rebaixat a zero el seu preu, fet que ha comportat que molta més gent de l'habitual hagi optat per colgar-la, augmentant així l'aportació de matèria orgànica al sòl. Red.
MOLAS I SALVANS GUANYADORS DEL TERCER CAMPIONAT DE BOTIFARRA DEL LLUÇANÈS. Per un error de la redacció, en el darrer número de la revista no van aparèixer els noms dels finalistes els guanyadors del 3r campionat de botifarra del Lluçanès, organitzat en el marc del cicle Solc, música tradició al Lluçanès. Els guanyadors van ser els olostencs Josep Salvans Josep Molas, mentre que la parella que va quedar en segon lloc va ser la formada per Josep Subirana Josep Verdaguer, de Sant Boi de Lluçanès. Red.
NOU AGRUPAMENT DE BÚSTIES A SANT BARTOMEU DEL GRAU. Les persones que no poden rebre la correspondència directament a casa, ja tenen l'oportunitat d'adquirir una bústia en el
nou agrupament que ha instal·lat l'ajuntament. Segons informa la pàgina web de Sant Bartomeu del Grau, les persones intéressades poden passar per l'ajuntament per demanar-ne. Red.
LA PANERA DEL SOLC-2002 ES TORNARÀ A RIFAR. El proper dia 1 de setembre, a Sant Martí d'Albars es farà l'acte de lliurament de la panera del Solc 2002, a partir de la 6 de la
Consulta d'osteopatia i medicina naturista
Dr. Albert Serra i Navines
(Osteopatia M.R.N.O. - Dr. en naturopatia)
T.: 629 38 1997 - 93 856 06 74
Prats de Lluçanès
Lesions esportives. Hèrnies discals. Problemes menstruals. Tractaments funcionals infantils. Depressió. Ansietat.
tarda. Donat, però, que el número premiat, el 3833, no ha estat venut, es tornarà a rifar entre totes les butlletes venudes que es portin l'esmentat dia. Per tant, enguany no es donaran butlletes noves ni se'n vendran. L'acte anirà acompanyat de música coca i cava per a tots els assistents i del lliurament de la monumental panera amb més de 150 premis per a qui tregui la rifa. Red.
Puericultura
MAJOR, 44, bis T.: 93 85081 92
PRATS DE LLUÇANÈS
REBAIXES ÚLTIMS DIES!
40% de descompte en tots els artides de bany, roba exterior i pijames.
-TANQUEM PER VACANCES DEL 6 AL 18 D'AGOST-
Us caseu?
Si ets la núvia a el nuvi, tenim el vestit que necessites. Bons preus i les millors marques per a tu la teva família.
FAURA
ORIENT,3
T./fax: 93 856 01 09
PRATS DE LLUÇANÈS
e-mail: fauramoda@iazzfree.com
Última setmana d'agost, col·lecció tardor-hivern amb: TONI MIRÓ, CARAMELO, ARMANI, CALVIN KLEIN, MARITHÉ, DOMINGUEZ, DAVID VALLS, HOMELLES, ESTEVE, DONA KARAN
"Antigament, es cantava fins i tot en aplegar les garbes.
RAFEL BRUCH I ESPELl, pagès, de Santa Maria de Merlès
El Rafel Bruch i Espelt és pagès, de Santa Maria de Merlès, nascut a la casa de la Molina, al mateix poble. AI 1955, quan tenia 18 anys, es va traslladar amb la família a la casa de la Cortada, on encara viu. Casat amb la Ma Cinta amb l'ajut del fill gran han continuat amb la feina de la pagesia. AI Rafel, com a molts d'altres, li va tocar de molt jove començar amb les feines del segar el batre i als 12 anys ja hi acompanyava el padrí el pare. Als 14 o 15 anys, un jove ja podia segar a cop de volant.
- Com eren aquells dies?
"
casa a l'altra. Hi havia cases on s'hi feia estada fins a quinze dies i mentre s'era allà se'ls havia de fer la vida. Se solia pagar al cap de colla aquest era el que repartia. Si hi havia algú de més flac i es creia que no rendia tant cobrava una mica menys.
-Recordeu alguna cançó del segar o del batre?
- Recordo que es cantava fins i tot quan s'aplegaven les garbes, i al vespre, quan "havien aixecat el ruc"que era la darre-
- AI matí, a punta de sol s'esmorzava i es feia la barreja, s'esmolaven els volants cap a segar. Cada tres quarts d'hora es parava a beure i a esmolar el volant; entre esmolada i esmolada el "segador de veritat" feia unes 10 garbes. Abans de dinar les lligàvem perquè el vent no les esbogés a la tarda, tornar-hi fins a posta de sol. Les garbes, les lligàvem amb bansims del mateix blat, tibant unes brinques i fent un nus. Les aplegàvem al camp fent uns cavallons de 10 garbes; 9 a terra una a sobre, però també hi havia qui feia pilots de 20: 15 de dretes 5 a sobre. Menjàvem tres o quatre vegades al dia i sempre al camp, fèiem la migdiada i fins i tot ens portaven cafè. Quan s'acabava el segar es portaven les garbes a l'era i es feien aquelles garberes o modolons amb el cul a fora i l'espiga a dintre al capdamunt acabat amb una garba. A l'era també es feien uns pilots que es deien 1------"-, selles que a diferència de la garbera quan eren a certa alçada es posaven amb I'es- ---�piga fora i el cul dintre i feien l'acabat ra beguda que es feia abans d'anar a dorcom una teulada amb un rem de garbes mir, menjant llonganissa i xocolata amb d'espiga enfora dalt de tot. algun got de barreja-, també es cantava, Com era un dia de batuda a l'era? però jo era molt petit i no recordo cap - AI matí es començava per escombrar d'aquelles cançons. l'era anar traient garbes. Segons la quan- Quines van ser les primeres màquines que titat d'homes i animals, es feia la batuda van sortir? més grossa o mes petita, ja que s'havia de - La garbelladora, una màquina de segar començar i acabar al mateix dia. Es feia tirada per un animal. Més endavant va passar el bestiar per sobre les garbes sortir la lligadora, també de segar, tibada espolsant-les i anar fent girades durant el per animals o per un tractor; Aquesta, dia fins que a la palla ja no hi quedava gota 'feia les garbes i se les lligava amb un corde gra. El gra quedava a sota la palla i dill, saltava la garba quedava al camp, a aquesta es treia i s'anava arrambant i fent rems. Vaig veure les primeres al voltant el paller. El gra es ventava a màquina però de l'any 1952, però aquí van arribar pels més antigament el ventaven amb les pales volts del 56. Aquest ja era un segar sense fent voleiar el gra enlaire, però això ja no tant esforç perquè només s'havia de pasrecordo haver-ho vist. sar per aplegar les garbes i fer els pilots. Paral-lel amb aquest fet, va venir la -Corn s'organitzaven les colles de segadors?
El cap de colla era qui agafava la feina màquina de batre tot i que abans de la de les cases organitzava el personal. guerra a Merlès ja n'hi havia vingut alguna. Les primeres anaven amb els tractors Alguns segadors venien d'indrets força allunyats i d'altres eren gent llogats de la de rodes de ferro i també es llogava un mateixa casa o que s'ajudaven d'una pilot d'homes. Es tractava d'anar desfent les garberes a l'era i donar-les a la màqui-
na. Per un cantó descarregava el gra i per l'altre la palla.
-Quina diferència hi ha entre el paller la pallera?
- La pallera era un pilot de palla sense perxa de forma quadrangular. El paller era rodó i amb una perxa o pal i ocupava més espai. Era qüestió de distribució de l'espai a l'era. A cases grans que hi hagués molta palla solien fer palleres.
- AI voltant de quins anys hi va haver les primeres recel-lectores -cossetxadores!- semblants a les d'ara?
- Als començaments dels 60. Nosaltres l'any 67 vam estrenar una Fahr, no tenia cabina per treballar bé s'havia de ser tres persones: l'una portava la màquina, l'altra lligava els sacs i l'altra reposava. Cap al 73 hi vam fer posar una tolba amb un tub per descarregar el gra sobre un remolc o camió i ja el portàvem sense ensacar.
-Com és el segar de les recel-lectores actuals?
- Les més noves porten moltes comoditats: cabina, aire condicionat, et marquen si cau el gra, la velocitat les més grosses poden emmagatzemar fins a 16.000 kgs. de gra i tenen amplades que poden arribar als 9 metres. A cada comarca hi ha de treballar la màquina adient a l'amplada dels camps, aquí les més grosses fan 5 metres. Tampoc és cert allò que diuen alguns que podries anar a cossetxar amb corbata i no t'embrutes
- Han canviat les varietats del cereal?
- Abans hi havia unes varietats de blat amb molta palla i poc gra. Si s'haguessin fet les varietats que es fan ara amb la tija molt baixa, no s'hagueren pogut ni lligar les garbes. Antigament quan havies collit 7 o 800 kgs. en una quartera, ja era molt, ara si es cuida, en poden sortir 2.000 kgs. per quartera.
-On va destinat el cereal que es cull per aquí?
- La majoria per pinso, i alguna varietat per a farina de pa, però no gaire.
- A part del cereal, què més es recull amb aquest tipus de màquines?
- Pel setembre la collita del gira-sol, el sorgo i el mill; en acabat, el blat de moro, de fet ho pots recollir tot, les faves, els pèsols es qüestió de canviar o graduar algunes peces.
- Enguany, com ha anat l'anyada?
- Ha sigut molt bon any, pocs anys com aquest, eh!
Glòria i Montse
Casa Fumanya 08515 St. Martí d'Albars T 938530 245 Fax: 938 530 043 E-mail: gestorgan@entomo.es
Cansaladeria i pollastres a I'
Plaça Nava, 5 T. 93 856 00 31 08513 Prats de Lluçanès
� Matèries primeres .rans Llavors li" del Herbicides -., Lluçanès, s.I. Adobs Ctra. Sta. Eulàlia de Puig-oriol, Km. 7 Tel. 938 129011 Fax 938129046 ale: grans@cconline.es
08515 Sant Martí d'Albars
carnisseria cansaladeria
pI. 11 de Setembre, 5
Tel. 938508042
Prats de Lluçanès CONCEPCiÓ CORTINAS CRUELLS
Casano
AI servei de la comarca
Magatzem a Prats de Uuçanès Roca d'Ambràs, sIn T.: 93 856 04 81
Rebaixaments/ Enderrocs/Fonaments Transports / Desbrossaments" "LA CASETA"
L'ESTANC
Loteria
Papereria Objedes de regal
Major, 17 T.: 93 856 00 54
08513 Prats de Llufanès
CONSTRUCCIONS
CIRERA
Aragó,10
Telèfon 93 856 02 54 www.construccions.cirero.8m.com
PRATS DE LLUÇANÈS
PAVIMENTS INDUSTRIALS LWÇANÈS,S.C.P.
Verdaguer, 9 T.:938830281 938530070
08519-510. Eulàlia de Riuprimer
FUSTERIA I EBENISTERIA XAVIER NUALART
(Restauració de mobles) Aragó,26
08513 Prats de Lluçanès T.: 938560014
Mòbil: 630 632 725
Xemeneies, calderes, llors de foc, estufes Telèfons: 9385951 76/6397872 83 (Norobrem�) Oro.
Escura-xemeneies i neteges especials 938513879 619228266
SUMARI
* Pàg. I
Imatge i recomanació
* Pàg.1I
L'agenda de la gent del Lluçanès
* Pàg.1II
La ruta
BTT d'Alpens a Prats
*·Pàg. IV Receptes
* Pàgs. V
És temps de Festa Major
* Pàgs. VI ¡-VII
Col·laboracions
* Pàg. VIII
Racó de la feina
ROBERT JUVÉ ens recomana LES CORRECCIONS, de Jonathan Franzen
No hi ha res més gratificant que tornar a casa sabent que encara no has acabat eillibre, que encara resten algunes pàgines per llegir. Estracta de la primera obra de l'autor traduïda al català, va ser un gran èxit de públic crítica als Estats Units i l'any 2001 va guanyar el National Book Award. Només d'agafar-la amb les mans i mirar la foto de la portada, ens adonem que estem davant d'una novel·la immensa, tant per extensió, més de 700 pàgines,· com per ambició: la confrontació generacional d'unafamília. La trama és senzilla, Una mare convoca les restes de la seva família en el que intueix que serà l'últim dinar de Nadal plegats. En aquesta novel·la els aconteixements no se succeeixen,· més aviat podríem dir que flueixen de la prosa hipnòtica amb què l'autor ens fa ser testimonis de les vides de cinc personatges units només per la sang. El retrat d'una família americana es converteix en una metàfora de la societat occidental contemporània, de les correccions que faríem a les nostres vides si poguéssim tornar enrere, tot gràcies a l'enginy de l'autor, Jonathan Franzen, un dels més apreciats de la nova fornada de novel·listes nord- americans.
Robert Juvé, bibliotécari escriptor, d'Olost, ens recomanà l'obra "Les correccions", de Jonathan Franzen, autor d'Estats Units
l'agenda de la gent del lluçanès· ,I agost�02 'I
Divenchs. 23
L'AIou-St.Agustí de Uucanès. - Festa Major. A les 21 h, Bolifarrada, (reserves 93 8578161) i disco mòbil amb "Fem Festa".
SCI1t Bcnomeu del Grau.- Festa Major. 08:00Cominada popular. A mig recorregut hi haurò refresc.1O:OOXV Concurs de dibuix 11:00 a 14:00 de 15:00 a 17:00Competicio en xarxa a la biblio·leca-lelecentre.17:00 Gas vespino pek carrers del nostre poble.22:00Teatre al casal amb un recnal de obres de Jaant Verdaguer a càrrec del grup de leatre Sabate el Cor del Grau. 24:00 Nnde rock amblaactuaaô delgrups: Abús,denni Valmont. Seguidamentdiscoleca mòbil ombrem Festa.
Dissœte; 24
L'AIou-St.AJustí de 1.Iuamès.- Festa Major. A les 23h, gran ball amb Jordi Brueh,Josep Saez i Joan Coyuela(Els Pasarel�). perafita.- Moguda Estiuenca.l4a Cominada de Perafita a� Munts. Samda a 2/4 de 8 del mati, de la plaça Sant Antoni. Arribada esmorzar a 2/4 de 10. Cantada de cançons i animació musical amb Melnon Dinàmic Grup - Cea1ia-Fran-Xeco.Organnza, gnip "Marxa i loma".
SCI1t Bcu10meu del Grau. - Festa Major. A les 12, Missa solemne cantadapel "Cordel Grau". a la somda,ekgegantsamb el grallers, on hi haurò vermut pOpular per a lothom, i a continuació ballada de so(danes amb la cobla Genisenea. A les 4 de laIarda, Tarda de molor. A 2/4 de 6, presentació dei CD Danses del Uuçanès. Seguidament, cafè-concert a càrrec de Jonio Mam OrqueStra. A les 7 de la Iarda, audiaó de sordones amb la Cobla, Canigó.A2/4 de 1O del vespre, bii1go a laplaça.Tol segun, ballde Festa Major amb Jonio Mam Orquestra. I, per acabar, discoleca mòbil amb Fem Festa.
Sem F_ Sossenu- Piscinada. DurantIol el dia, entrada lliure a les p'iscinesmuniciP!l�.lnformadó, 93 813 90 71.
,DiRnenge, 25 L'AIou-St.Agustí de Uucanès.-Festa Major. A les 12h, missa a SI.Gen� del pi. A les 17:30h, especkIde infulÍtil amb Miqui Giménez.
Oristà.- 30festadel carrer deVit OrgannIa, Veïnatdel carrer deVic. peràfita. - Moguda Estiuenca. IXTrobada d'acordeonistes. Prats de Uucanès.- Festa anyal a la Verge de Lurdes. Mati. A 2/4 de 12, rebuda dek'assistents. A les 12, Santa missa. A les 2, dinar de germanor i sobretaul�fumtliar.Tarda. A 2/4de 6,fundó
eucarís!ico-mariana. Seguidament, acte de comiat. (Elstiquets per al dinar es poden comprar a la pastisseria Girvenl i a Herbodielètica Uuçanès). Organnza, Fratemnat cristiana de malahs i minusvàlids.
SCI1t BcnorileU del Grau. - Festa Major. A les 9 del mati, TIr al plat. D'lI a 2,Iudoleca mòbil a la plaça, a càrrec de lo Xarranca.
Ales 5 de laIarda,baixadaespectacular de carrelons. Ales 6, futbol. A les 8 del vespre, havaneres tradiciona� amb ek Pescadors de l'Escala. Ala mmaparthihaurà rom cremat per a lothom. A les 1O dè la nn, doenda de la Festa Major amb el correfoc i espectode pirotècnic a càrrec de la Colla de Diables de Tordera.
AI Telecentre, jornada de portes obertes durant ek dies: dimecres dio 21, de les 9 .h a les 19 h.; dijóus dio 22, de les 9 h. ales 14 h. divendres dia 23, deles 9 h. a les 14 h.
SCI1t F_ Sossenu- Festa deSant Pere Almató. A la 1 del migdia, al Pas nou, tradicional danso de Treureball sordones, amb la cobla Prindpal dè Berga.
Dineaes.28
L'AIou-St.Agustí de Uucanès.-Festa Major.Ales 12h, Missa a SI. Agusti. perafita. - Mog�da Estiuenca. Processó de SantAgusti.
Divendres. 30
Prats de Uucanès.-A 2/4 de 10 del vespre, al (entre de cultura, reunió informativa sObre ek equips i les activnats del aub Bàsquel Prats de Úuçanès.
setembre-02
Diumenge, 1
SCI1t McI1í d'AIxn.-Sak-2002. Acte de lliurament de la panera d�1Solc-2002. Ales 6 de la Iarda, presentadó. A 2/4 de 7, lliurament o rifa i lliurament de la panera. Seguidament, berenar i animadó musical. Organnza, Solc, música i tradidó al Uuçanès.
Divendres. 6
Lo TOITe d'0ristà.- Festa Major. A les 12 de la nn, discomòbil amb "Fem festa".
Scmt Feiu Sosserra.-Festa Major. Dia del Jovent. A les lOde la nn, a la plaçaMajor, "Abrandem lafesta", amb fuets itraques.nn, a 2/4 de 12, a l'Aleneu, concertamb"lhe Joes",Gruplocal, "Punt i, a part" i "Mesdat".
TALLER DE TEATRE
Bases per a la improvisació
Construcció d'un personatge
Introducció al Docograma
Introducció al Mimodrama
Realització del taller final
El taller està adreçat a totes les persones interessades en I'Art de la comunicació. ",
LLOC: Sala Polivalent Municipal de Prats de Lluçanès
DURADA: set!oct! nov/desembre
HORARI: dimecres de 10 a 12 de la nit
HORES: 40
PREU: 34eúros
NOMBRE D'ALUMNES: de 12 a 15 persones
PROFESSOR: Joan Roura
INFORMACiÓ I INSCRIPCIONS:
Ajuntament de Prats de Lluçanès, 93 856 01 00 / GALL, 93 850 81 03
Direcció i coordinació: Eva Boixadé
Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mas,
de redacció: Montse Rocedembosch i Glòria Borralleras (Entrevistes),
Canviem de mitjà. Si fins ara anàvem a peu, ara us proposem d'anar-en bicicleta de muntanya recórrer bells indrets entre Prats de Lluçanès, la riera de MerlèsAlpens. La proposta,
FITXA TÈCNICA
Denominació:
STI Prats-Alpens
Ruta Prats de Lluçanès-Càmping Riera de Merlès-Lluçà-Prats de Lluçanès -
Recorregut: 3D quilòmetres.
Durada: 3,5 hores (a ritme lent).
Desnivell acumulat: 565m.
Senyalització: fites indicadors de color groc.
Ruta Alpens-Càmping Riera de MérlèsAlpens -
Recorregut: 25 quilòmetres.
Durada: 3 hores (a ritme lent).
Desnivell acumulat: 5DDm.
Senyalització: fites indicadors de color verd.
Observacions:
*En cas de dubte en cruïlles sense senyalitzar, s'haurà de seguir el camí més ample a principal.
aquest recorregut és una iniciativa de la Unió Ciclista Lluçanès compta amb la coHaboració dels ajuntaments de Lluçà, Alpens Prats de Lluçanès. Informació: 93 856 01 OO.
impulsada per la Unió Ciclista del Lluçanès, té fins a tres possibilitats.
Les rutes
Per una banda, una ruta circular entre Prats de Lluçanès Prats de Lluçanès, passant per la riera de merlès el terme de Lluçà. Un recorregut de 30 quilòmetres que es pot fer al 100% dalt de la bicicleta.
Per una altra, una altra ruta circular entre Alpens Alpens, passant també pel càmping de la riera de Merlès. Aquesta ruta és una mica més curta, 25 quilòmetres, té uns 50 metres de baixada que caldrà fer a peu.
Però si amb tot això no en teniu prou, - podeu enllaçar les dues rutes,al' càmping Hiera de Merlès, anar de Prats a Alpens, o a l'inrevés fent una completa volta ciclista a mitja comarca del � Lluçanès.
LA TORRE D'ORISTÀ
FESTA MAJOR
2002 - dies 6, 7, 8 i .9 de setembre
"* Divendres, 6, a les 12 de le nit, discomòbil amb "Fem festa"
*-Dissabte, 7, a 2/4 de -6 de la tarda, futbol sala: solteres i casades solters i casots. Entrega de trofeus. berenar per a tothom.
Nit, a 2/4 de 12, vine a ballar country amb "Poster freaky", i la festa continua amb "llmeqo".
"* D,iumenge, 8, a les 12 del migda, missa en honor a lc patrona, cantada per le coral"Bonaire", de Tona.
A lc 1 del migdia, típiques i trcdidcnels rifes de pernils.
Tarda, a 2/4 de 6( espectacle infantil i festa d'escuma amb "Sed de so".
A les 8 del vespre, ball de Festa Major amb "Moonlight".
"* _Dilluns, 9, berenar-sopar, a 2/4 de 8 (per ol sopor col treure tiquet a col Toni). Tot seguit, ball de Tornaboda amb "Carles Xandri". No et perdis la nostra
AMANIDA DE PASTA AMB XAMPINYONS I ESPÀRRECS
200 gr. pasta fresca
1 manat d'espàrrecs verds fins
6 ceps confitats i petits ¡armatge parmesà
Per a la vinagreta:
2 cullerades de pinyons
·4 nous
1 cullerada de vinagre de xerès
1 vaset d'oli dels ceps confitats
Posarem aigua amb sal al foc per bullir els espàrrecs. Els escaldarem 1 minut i ho deixarem refredar. A la mateixa aigua, afegim un raget d'oli i bullim la pasta.
Tallarem els ceps en làmines fines.
Amb el ratllador farem vírutes de parmesà.
Amb roli dels ceps, el vinagre de xerès, els pinyons i les nous esmicolades farem la vinagreta.
Muntarem el plat amb els espàrrecs i els ceps a la base, al centre la pasta condimentada amb la vinagreta i finalment, els encenalls de parmesà.
Ho salsejarem tot amb la vinagreta.
POLLASTRE .AMB PEBRE
1 pollastre
1 copa de conyac
2 claus d'olor
1/2 llimona sal llard pebre
Saleu el pollastre sencer, unteu-lo'amb el llard i empolseulo amb el pebre.
Poseu la llimona els claus dins el pollastre.
Coúeu-Io al _forn molt a poc a poc fins que sigui ros, i ben cuit.
El podeu acompanyar amb una bona amanida d'escarola.
Trini Garcia
Ja és al correr!
Caramella VII amb temes sobre música i cultura popular d'arreu dels Països Catalans.
��- Jornades de Turisme i cullura al Lluçanès -El Conlrapàs de' Prats a debat -1 O anys de Solc
NADONSDEL ,LLUÇANÈS -
Pol Argerich Altarriba
Nascut'el'dia 14 de juliol del 2002 Prats de Lluçanès
Una endevinalla
Quina serà la cosa aquella que en fer un mes mor de vella?
Resposta, a la rella 61
Carme Mas
6 - 7 - 8 - 9 - 1 o - II de setembre del 2002
Divendres, 6,
Dia del Jovent,
a les 10 de la nit, a la plaça Majar, Abrandem la festa, amb fuets i traques
A 2/4 de 12 de la nit, a l'Ateneu, concert amb The Joes, Grup local, Punt i a part, Mesclat
Dissabte, 7,
a les 11 del matí, a la zona esportiva, Futbol sala infantil
A les 4 de la tarda, al parc dels Castanyers, Juguem jugant! Parxís, tennis taula petanca. Organitza, associació centre social "1'Ateneu"-Casal d'avis-Club petanca-Ajuntament
A 2/4 de 7 del vespre, a la plaça Major, cercavila, animació infantil amb $inforosa.
A les 11 de la nit, a la plaça Majar, teatre Toni Albà, "Brams o kumèdia dels
herrors",
de Toni Albà i Olivier Benoit. Seguidament, a l'Ateneu, discomòbil per a tots els públics amb els dj's locals Joan Ramon i Raül Roma. Entrada gratuïta.
Diumenge, 8,
a la 1 del migdia, a la plaça Major, tradicional dansa de "Treure ball".
A continuació, sardanes, amb la cobla-orquestra Costa Brava.
A les 5 de la tarda, al camp municipal d'esports, gran partit de futbol de Festa Major.
A les' 7, a la plaça Majar, audició de sardanes amb la cobla-orquestra Costa Brava.
A 2/4 d'11 de la nit,. a la plaça Majar, concert amb la cobla-orquestra Costa Brava .:
A les 12 dela nit, a l'Ateneu, ball de gala amb la cobla-orquestra Costa Brava Dilluns, 9, després de la missa, a la plaça de l'Església,_ ballada de gegants. Tot seguit, concert-vermut popular. Espectacle gypsi-swing amenitzat pel grup Djangologie.
A les 6 dé la tarda, a l'Ateneu, espectacle de vedettes, màgia amb Víctor Guerrera.
A tes 9 del vespre, a la plaça de l'Església, sopar del jovent. Organitza, o-tots.
A les 11 de la nit, a la plaça de l'Església, "Cansancio" bingo de la terra. Organitza, o-rols Dimárts, 10, a les 11 del matí, al parc dels Castanyers, gimcana infantil. Organitza, o-toís,
A les 12 del migdia, al parc dels Castanyers; dinar popular i sobretaula, amb el famosíssim Pep Marques. Hi haurà servei de bar, taules cadires.
A les 11 de la nit, a l'Ateneu, ball de confetti amb l'orquestra la Privada.
Dimecres, 11 de Setembre, al matí,' a les Comes de Bernat, segones 2 hores de resistència enduro
Inscripcions de 8 a 9. Entrenaments de 2/4 de 10 a les 10. Sortida a les 10.
A les 5 de la tarda, a l'Ateneu, acte de la Diada.
Concert de cançó catalana de taverna amb Santi Ve_ndrell.
F E S T A M A J O R
El Lluçanès és comarca. Unes reflexions.
El present escrit tracta de fer unes reflexions amb ànim pretesament didàctic i entenedor, adreçat especialment a les persones més distants no tant convençudes dels avantatges que hipotèticament podríem tenir' sent una comarca institucionalment reconeguda.
Tracta d'anar perfilant conceptes ja coneguts i d'altres que no se n'ha parlat tant, sempre amb l'idea de fer aportacions positives no sortir amb estirabots.
�I Llu�anès és comarca
Sens dutbe, l'altra qüestió és saber si viurem millor· sent una comarca independent. La cornarca és com un edifici: hem de tenir uns bons fonaments i una bona estructura. Els fonaments d'aquest edifici els hem tingut sempre, són les raons geogràfiques, històriques, socials, econòmiques culturals.
L'estructura de l'edifici -la voluntat dels ciutadans, dels organismes, de les associacions- és una estructura forta com mai. Mai com ara els homes dones del Lluçanès havíem estat tan cohesionats al voltant de la mateixa idea, i això que és gràcies a tots, n'ha tingut un paper molt destacat, gairebé imprescindible, un grup de gent: la plataforma. El Lluçanès és Comarca. Ja tenim -sempre els hem tingutuns bons fonaments. Ja tenim -més que mai- una bona estructura. Tenim "l'edifici" de. la comarca ja construït. Ara només ens cal el reconeixement polític i institucional, cal que ens concedeixin "la cèdula d'habitabilitat".
Osona no existeix
És un títol cridaner, quan en realitat no passa de la categoria d'anècdota.
No fa gaires dies, tenint una conversa distesa i informal amb la senyora Eugènia Cuenca (Diputada al Parlament per CIU membre de la comissió parlamentària que tracta de la divisió territorial del país) li vaig fer notar que inclús la toponímia juga a favor nostre.
Hi ha pobles que, per tal de distingir-se d'altres amb un mateix nom,. o bé per facilitar-ne la seva ubicació geogràfica, tenen "nom
i cognom". A les comarques amb una major identitat social cultural no solen faltar municipis amb el "cognom" de la comarca.
D'aquesta manera parlem de Sant Fruitós de Bages, Guardiola de Berguedà, Llinars del Vallès o Vallfogona de Ripollès, per dir-ne quatre exemples propers, però podríem fer extensiu amb exemples del Penedès, de la Segarra, de l'Anoia, de l'Empordà, de la Cerdanya, de la Selva, del Priorat, del Segrià, de la Ribera, de les Garrigues, del -Solsonès, etc,etc.
El Lluçanès no n'és cap excepció. Els pobles se senten cohesionats i vinculats a una determinada comarca i parlem de Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès o Prats de Lluçanès. Seguint aquest fil argumental, a la senyora Cuenca li vaig fer notar que no hi ha cap poble amb el nom d'Osona".
Senzillament perquè Osona. no existeix com a realitat. Només existeix -i és molt!, no gensmenys el que nosaltres pretenem- com a reconeixement polític institucional. El que sí existeix com una realitat és la Plana, la Plana de Vic, així trobem pobles com Gurb o Granollers de la Plana.
Evidentment és una. anècdota no voldria que cap osonenc es sentís ofès. Dès del Lluçanès hem de defensar les nostres virtuts no criticar les mancances dels altres, però si diem que Osona no existeix com una realitat, el Lluçanès, que a voltes s'ha considerat una subcornarca d'Osona, hem estat considerats un tros del no res. Realment ben poca cosa.
Hospital comarcal de tercera
Gent més escèptica amb la independència' comarcal comenten: "ens posaran un hospital comarcal de tercera regional. Mal que mal, val més que ens portin a Vic o a Manresa, que no pas un hospital a Prats, que si entrem malalts ens acabaran de rematar".
Jo tampoc vull un hospital de tercera. O tenim uns serveis comarcals ben dotats o millor anar a Vic o a Manresa, per exemple. No passa' res. Si no s'om. prou gent per justificar l'existència
d'un bon hospítal, per exemple, doncs no el tenim. Seguint amb el tema hospitalari, al Barcelonès tenen uns serveis hospitalaris únics a nivell europeu, no podem pretendre que cada comarca tingui, per exemple, un· Hospital Clínic o un Hospital de Sant Pau. En un altre ordre de coses, la majoria de comarques de Catalunya no tenen Universitat, no per això són menys comarques han d'anar amb el cap baix.
Cas Sant Feliu Sasserra
Potser també a d'altres pobles, però els mitjans de comunicació s'han fet ressò que hi ha veïns de Sant Feliu que no volen formar" part del Lluçanès.
Davant de tot ha de ser una opinió respectada. Jo, particularment, no he sabut quantificar si aquesta és una' opinió majoritària del poble, o no. M'agradaria saberho. Si aquesta fos l'opinió de la majoria s'hauria d'acceptar, l'afiliació a la comarca del Lluçanès ha de ser davant de tot voluntària, no ho hem de confondre amb les afiliciacions forçoses com en els' sindicats verticals del franquisme. Independentment de, si aquestes veus discordants representen a molta o a poca gent,' hauríem de saber-ne veritablement els motius argumentats fer un exàmen de conciència esbrinar si existeix alguna actitud prepotent poc adequada Rer la nostra part que hagi provocat o contribuït a una determinada reacció.
Particularment em sabria molt de greu que el municipi que al seu dia va ser capital del Lluçanès, ara no volgués formar-ne part.
Qu� hi guanyarem sent comarca
La pela és la pela. Com a moneda ha desaparegut però, com a sentiment, no.
Veus discordants comenten, amb ironia, si cobrarem més salari o ens abaixaran els impostos si finalment som comarca reconeguda institucionalment.
Per la meva part no tinc cap esperança ni que m'apugin el sou '. ni que pagui menys a Hisenda.
Que què podem guanyar?
La resposta té tres nivells, de més general imprecís a altres més concrets.
Primer. Un. sentiment de trobar-te bé amb el teu entorn. És com tenir la casa neta i arreglada: hi estàs més a gust. Amb la casa bruta desendreçada -fins a cert puntí- segurament continuaríem menjant, dormint i mirant la tele. Però malgrat no guanyar res econòmicament, veritat que estem més a gust amb la casa arreglada?
Segón. A nivell autonòmic, veritat que les coses de Catalunya no ens agradaria que ens vinguéssin amanides des de Saragossa? A nivell municipal, veritat que les coses relatives al municipi de Torelló no haurien de decidir-se des de Manlleu? Doncs a nivell comarcal igual. Els Consells Comarcals tenen i cada cop tindran més força dins el territori, perquè les coses relatives al Lluçanès han de decidir-se des de la comarca veïna?
Tercer. Busquem un .exemple encara més pràctic i que ens acosti més a la nostra butxaca. Per raons d'estar inclosos en una comarca que no és la nostra, els ramaders del Lluçanès han patit una sene d'inconvenients burocràtics i. d'immobilització de bestiar per una malaltia porcina apareguda a la veïna comarca d'Osona. El dia de demà pot haver-hi normatives restrictives en quant a caps de bestiar, quantltat de purí, ajudes a comarques de muntanya, ètc.etc., que si ens posen al mateix sac que Osona ens poden ser més desfavorables.
Centralisme a Prats
Persones lluçaneses però no pradenques sempre han tingut certs prejudicis contra els pradencs.Des de Prats la resposta és clara: tenen enveja. Però hi ha quelcom més".
Hem actuat a voltes amb arrogància, sobèrbia, orgull o prepotència? Quan demanes a la gent exemples concrets del motiu d'aquesta animadversió surten exemples que individualment podrien semblar infantils i Irrisoris ( en temps del Policarpo, un número de la Guàrdia Civil es va alegrar que el Prats marqués un gol a l'eqoip d'Olost.i.) però que la suma d'una sèrie de fets poc trascen-
la rellc d'estiu!
Sí al respecte
El passat dia 13 d'acost, els santfeliuencs vam tenir la desagradable sorpresa de trobar-nos el' poble embrutat amb pintades a diferents indrets (Parc dels Castanyers;At�neu, Poliesportiu ) ,i el que és més greu, a la façana d'una casa particular. El tipus d'escrits l'àcció mateixa d'embrutar indiquen que els autors devien ser un grup de joves immadurs irresponsables, però no per això volem deixar passar aquest fet sense denunciar-lo: A les pintades, entre altres coses, hi havia insults cap al poble de Sant Feliu fent referència a la reivindicació comarcal.
D'altra banda per part d'alguns sectors ja fa temps que no hi trobem la sensibilitat el respecte cap el poble de Sant Feliu que desitjaríem. Creiem que manifesten una actitud d'intromissió i de pressió que no afavoreix una bona relació.
El motiu que ens impulsa a publicar aquesta carta és el contribuir, en la mesura que sigui possible, a crear un bon clima d'entesa respecte entre els que són partidaris de la comarca els què 1)0 ho són. De veritats absolutes no.n'hi ha tothom té dret a dir-hi la seva.
Per tant intentarem explicar quina és la postura de L'Ajúntament de Sant Feliu que ja la vàrem fer explícita en un butlletí municipal publicat temps enrere.
Dèiem i ho tornem a reiterar que el fet que Sant Feliu històricament pertanyés a la Sots vegueria del Lluçanès a més en fos el centre administratiu .és un dels aspectes a tenir en compte, però no és prou per condicionar-nos per prendre una posició o una altra, perquè amb el pas del temps les comunicacions varien els hàbits de relació econòmica, comercial, social d'ús de serveis com uris amb els altres pobles també.
Aquí a Sant Feliu la tendència general sempre ha estat la d'anar cap a Manresa.cosa que no és tan habitual en els altres pobles del Lluçanès, per exemple el nostre CAP sanitari és el que està format per: Avinyó, Artés, Oló, Calders Monistrol de Calders, i· evidentment els Centres
car substancialment aquests hàbits de relació serveis.
També explicàvem que pels pobles que es troben a la perifèria d'una comarca, la seva adscripció a lm lloc o a un altre és més basculant i conflictiva que no pas pels que es troben en el centre d'aquesta. Per a nosaltres, el fet comarcal no és tant una qüestió d'identitat (sentir-se lluçanès, bagenc o osonenc), com una qüestió funcional i de. gestió administrativa. Amb això volem dir que la clau principal rau en quins avantatges significatius ens aportaria la pertinença a la hipotètica comarca del Lluçanès.
Des del punt de, vista polític, pensem que el que seria prioritari en la nova Ordenació Territorial és que es realitzés una reforma del sistema de Hospitalaris que ens pertoquen finançament local per una altra són els de l'àrea del Bages. banda una reforma dels Consells Un altre exemple dels diferents Comarcals, dotant-los de comtipus de relació que tenim és que petències millorant el sistema de 'Ia premsa comarcal que majorità- representació municipal dins d'ariament es llegeix aquí a Sant quests. Si no és així no té massa Feliú és el Regió 7 ,i no E/g.no u sentit crear novescomarques. com en altres pobles del Sí finalment el Parlament reobre el Lluçanès. Aquests exemples són tema, contempla la possibilitat de per fer palès que tenim uns hàbits constituir la comarca: del arrelats de relació que són dite- Lluçanès concreta els punts rents dels de la majoria de pobles abans esmentats, quan tinguem del Lluçanès. tota aquesta informació, entre També volem clarlñcar que si mai tots els santfeliuencs decidirem el arribés a ser una realitat la comarca que creguem millor. Mentre, el del Lluçanès nosaltres en formés- que demanem és que se'ns ressim part, no tindria perquè modifi- pecti, que no es creï, a través de
(Ve de la'pàgina nnterier;"El Uuçonès és comarca. Unes reflexions") dents, ha format un tot que a vegades ha costat de païr. La gent de la GOl)1arca, no pradenca, que representa prop del 70% del total, té por de sortir del foc i caure .a les brases. Tenen por d'un centralisme visceral de Prats com a capital de la comarca. Hauriem de fer un esforç per tal de no donar-los la raó. Nosaltres que hem patit el centralisme de Madrid.. després de Barcelona després de Vic. No hauriem de caure en el centraliame de Prats.
La comarca és petita. Les distàncies -mesurades en temps- són curtes. Es triga molt més temps travessant la ciutat de Barcelona o de Manresa que travessant el Lluçanès. AI Lluçanès hauriem de saber tenir serveis comarcals a Oristà, Sant Boi o
Merlès, per exemple. La ubicació d'aquest serveis s'hauria de deCidir per municipis, 'independentment del seu nombre d'habitants. Els que estem a Prats ho hauriem d'assumir. No podem pensar que tot el bó estarà al Passeig del nostre poble i només pensar amb els pobles més allunyats quan, per exemple, es decideix la ubicació d'un abocador.
Conclusió
De la mateixa manera ríe que quan va haver-hi els traspassos de l'administració estatal a l'autonòmica no vàrem ser capaços -aprofitant el canvi d'lnstituclons i la democràcia- de fer una administració exemplar moderna (hores d'ara, potser encara arrosseguem vicis des-
cap mitjà de comunicació, la imatge errònia que aquí al poble hi ha algun tipus de conflicte per aquest tema.
Pel que fa al fet que l' Ajuntament pertanyi alConsorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès, val a.dir que Sant Feliu ja pertanyia des de l'inici a l'Organisme Autònom el Grau, creat el 1998 i des d'on es va impulsar la creació del Consorci, molt abans que sortís' a la llum pública l'informe Roca sobre .la Nova Ordenació Territorial.
Consorci no és sinònim de comarca. Un consorci el formen una sèrie de pobles que creuen convenient sumar esforços compartir uns serveis que �I Consell Comarcal respectiu no els dóna.
AI Bages a Osona hi ha diferents Consorcis similars al que seria el Consorci del Lluçanès i no tenen cap aspiració comarcal. Bé, com veieu el tema és complex se'n podria anar parlant. Esperem que aquest escrit serveixi perquè s'entengui o si més no es respecti la nostra posició. Una salutació ben cordial per a tothom.
viacions més propis d'altres èpoques), no voldria que amb el tema de la nostra -comarca passés el mateix.
Si comencem de nou, fem-ho bé. Fem-ho molt bé, Que sigui un exemple cara als altres cara a nosaltres mateixos. Sense centralismes. Sense sortides de to.Trencant motllos amb un sentit positiu. A vegades pot ser un inconvenient ser una comarca petita, però moltes vegades pot ser un gran avantatge, en quant a distàncies, en quant a tothom de manera directa per referències ens coneixem. Només a tall d'exemple i encara poc meditat: podriem proposar que el Cap del futur Consell Comarcal sigui elegit'per sufragi universal no per acord dels partits polítics (possiblement que amb una proposta
L Equip de Govern de l'ajuntament de Sant Feliu Sasserra. així en sortiria elegit la mateixa persona, però donaria un sentit més autèntic i vàlid, tant pels votants com per la pròpia persona elegida, que es sentiria més representant de la seva comunitat),
Estem en campanya electoral, com aquell qui diu. Des del Parlament no tocaran el tema comarcal fins d'aquí un parell d'anys. Però ara tenim un caliu comarcal que si deixem apagar costarà molt més d'encendre. Entre tots crec que hem de fer l'esforç d'arribar en plena forma quan d'aquí un parell d'anys es torni a parlar de les comarques.
Ramon Riera, veí de Prats de Lluçanès
• fRF/1-60l TREBALLADOR·
Per a granja de vaques, amb experiència
Raó: 686 91 95 22
• (RF/2-60l 3 COSIDORES
Taller de confecció (Oristà)
Raó: 938128028
.• (RF/3-60l REPARTIDOR
Raó: 93 853 00 30
• (RF/4-60l REPASSADORÀ
Horari matí o tarda.
Raó: 93 888 00 81 (Confeccions PADI- Isabel)
• (RF/5-bOl PERSONA PER PORTAR
PRODUCCiÓ
Màximes condicions econòmiques
Raó: 93 853 00 30
• (RF/6-60) 1 AUXILIAR ADMINISTRATIU
(RF/7-60l 1 DINAMITZADOR TURíSTIC
Raó: 93 857 80 28 ocupacio.llusanes@diba.es Consorci del Lluçanès
.• (RF/B-60l DEPENDENTA
Per a supermercat a Prats de Lluçanès
Raó: 93 856 04 30 - Sílvia
• (RF/9-60l NOIA
S'ofereix per fer tasques domèstiques
Raó: 687 23 86 39 (Vespres)
• (RF/10-60l NOIA
S'ofereix per fer de cangur a les tardes d'estiu, o per fer dosses de .repàs, fins a 6è de primària
Haô;: 93 856 07 24
• (RF/Jl-60l NOIA
S'ofereix per fer de cangur, amb experiència
Horari, matins.
Raó: 93 856 06 45
• (RF/12-60l TRANSPORTISTA
S'ofereix transportista amb camió lleuger de 2.000 a 3.000 kg. de tàrrega útil
Raó: 677 70 93 97
• (RF/l·3-60l ESTUDIANT D'INEFC
A la universitat de Vic
S'ofereix per fer feina relacionada amb I'esport i eilleure
Mes de juliol (Preferentment al Lluçanès i a Osona)
Raó: 93 888 00 53 - 686 777 896
• (RF/14-60l NOIA
S'ofereix per fer de cangur, a Prats de Lluçanès
Matí i tarda, juliol i agost.
Raó: 93 856 06 76 - 93 204 68 31
CAFÈDEL MIG
ENTREPANS
cafedelmig@perafita.lamalla.net
Fonda Alpens
c/.Placeta, 4-08589-Alpens 938578037·- 93 857 81 43
Salons refrigerats
Especialitats en banquets
CAFÈ FUMANYA
Germanes Posas, S.C.P.
C/Major, 21 08513 Prats de LluçDnès T. 93 856 Ol 10
Especialitat en entrepans variats
Hostal Ca la Cinta
CUINA CASOLANA
T.: 93 857 81 61
L'Alou
(08586- St. Agustí de Uuçanès)
Tancat els diRuns, dimarts ünneaes
Can Coma
Bar-restaurant
Restaurant i queviures
R..ESTAUR..ANT II 16UCANES
Cuina catalana i de mercat Servei de càtering (Us podem
Bicicletes Scooters· Motos·
CONSTRUCCIONS·REPARACIONS TANCAMENTS D'ALUMINI BARANES, PORTES I AUTOMATISMES
Plaça Nova, 13·08513 Prats de Lluçanès· T. i F.:93 850 82 11
BOATELlA
Bonavista, 23, 1 r T.: 93 B56 05 21 619371576
00513 Prots de lluçanès
JOSEP COMELLAS SOLER Polígon Les Saleres, 15 Taller 938 560 564 Prats de Lluçanès
'Una .Masia yer ceCe6racions .LJl TRI5\.
Perruqueria i estètica ANNA
·Massatges
·Reflexateròpia
Venda reparació de motos bicicletes
Plaça Vella, 13 08513
lO/ENCANTS
-VENC moto Honda MTX, 75, trial. Molt bon estat. Només 10.000 km. T.: 619 32 37 92 - 93 201 30 21. (R58/4).
-VENC caravana, model Eifelland, de 4 places, amb cuina, sofà-llit taules. Preu: 1.800 euros. Està muntat al càmping Vall de Merlès. T.: 93 74412 51. (R59/1).
-VENC moto Honda CR 250cc, en molt bon estat amb recanvis. Any 1999. T.: 93 856 02 25659 72 63 64 (R55/6).
-VENC cadells de setter anglès. Pares, bons caçadors de becada. T.: 649600891 (R60/1).
-ES VEN radiador d'oli, en bon estat. Preu a convenir. T.: 620 304 303. (R56/4).
-VENC, us scooter de 49
c.c., marca "Derbi Hunter". Pocs quilòmetres molt bon estat. T.: 93 850 80 30 (A partir de les 19 hores). (R53/1).
-VENC moto Suzuki GSX
750F. Com nova. Regalo "pitó" T.: 93 703 15 00 - 93 881 19 31. Xavier Prat. (R53/6).
-VENC una bicicleta per a nen o nena de 4 a 5 anys. regalem rodes petites. Preu a convenir. T.: 93 856 03 60 (R54/1).
-ES VEN cotxe R-11, molt bon estat, itv acabada de passar, preu: 600 euros. T.: 938852908 - 93 812 91 06 (vespres). (R57/2).
-ES VEN cotxe Renault 4L, amb la IN passada, per 500 euros T.: 93 888 93 55. (R57/3).
-VENC un pis cèntric en bon estat. T.: 93 856 05 10. (R54/2).
-VENC monedes bitllets tot tipus de material per coHeccionar. Demanar llista de preus de monedes. Sense compromís. T.: 65658 79 80. (R54/3).
-ES VENEN materials, eines i màquines de taller de serralleria. T.: 93 813 91 20. (R54/4).
-ES VEN taulell de botiga en molt bon estat. T.: 93 856 04 27 (R55/1).
-VENC taula catalana de 3,5 metres, aproximadament. T.: 93 850 27 33. (R55/2).
-ES VEN elevador de 2a mà; grup electrogen nou, de 15 cavalls, per fer anar el tractor; grup electrogen de gasolina, de 6 cavalls, per a pisos; 2 soldadors de 2a mà. I tots els accessoris per a màquines de munyir. T.: 93 888 01 74. (R60/2).
-ES VEN cotxe R-11 diesel. 1 sola propietària. Molt bé. T.: 619323792 - 93 853 02 29 (R58/2).
-VENC pis a Prats de Lluçanès. Molt assolellat, de 90m2 i ben situat. Amb pocs veïns, amb mobles o sense, pàrquing per a 2 cotxes, calefacció golfes. T.: 93 856 0284. (R58/3).
-VENC fil de brodar, tots colors, bé de preu. T.: 93 856 03 31 (R57/5).
-ES VEN Nissan Patrol. Bon estat. B-1515-SC.T.:93 856 0021. (R52/5).
-ES VENEN tota classe d'articles de màquines de munyir. Preus rebaixats. T.: 93 888 01 74. (R60/3).
-ES VEN bicicleta de muntanya, per a nen/nena petit. marca SCOTT. Preu a convenir. T.: 620 304 303. (R56/3).
ES COMPRA
-COMPRO monedes i bitllets de tots els valors.T.: 656587980. (R54/5).
-COMPRO motos antigues, marques "Regia", "Reina", "Ruter" "Narcla". T.: 93 775 41 09. (R57/6).
-COMPRO motos velles i
recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). T.: 93 775 41 09.(R57/7).
-COMPRO motos velles de totes marques i models. Passo a recollir i pago al comptat. T.: 93 775 59 52. (R57/8).
-ES COMPRA cinta caminadora per gimnàstica. T.: 93 856 03 31. (R57/9).
ES BUSCA
-ES BUSCA noi o noia per compartir pis d'estudiants
a Barcelona, zona Poble Sec. T.: 93 850 80 47 - 93 85600 63(Sergi). (R58/5).
-MATRIMONI busca masia del Lluçanès per portar masoveria. T.: 652 05 34 99. (R52/3).
-BUSQUEM pis o casa de lloguer per la zona de Sant Feliu o Oristà, per a tot l'any. T.:616 963 073. (R52/4).
-BUSCO local per tancar camió, a Prats de Lluçanès. T.: 677 709397. (R53/5).
-BUSQUEM pis de lloguer, moblat, a Prats de Lluçanès o voltants per al mes d'ago�. T.: 607 79 64 60 (Rosa). (R55/3).
-BUSQUEM 2 persones per compartir pis a Barcelona, zona Sants. T.:629 12 83 08. (R59/2).
ES LLOGA
-ES LLOGA casa de pagès, restaurada, en un petit poble del Lluçanès, per a', segona residència. T.: 660403887. (R57/4).
S'HA TROBAT
-S'HAN TROBAT unes ulleres de sol. T.: 93 855 4025. (R53/3).
-S'HA TROBAT un braça-
let de plata "no me olvides", amb data 14-2-97. T.: 93 856 02 55. (R56/2).
-S'HA TROBAT un anell d'or a Santa Eulàlia de Puig-oriol. T.: 93 855 40 62. (R58/6).
ES TRASPASSA
-ES TRASPASSA peixateria en ple rendiment, a Prats de Lluçanès, per no poder-la atendre. Cèntrica. T.: 93 856 00 03. Trucar en horari de botiga. (R58/1).
-ES TRASPASSA empresa consolidada d'activitats de lleure al Lluçanès per no poder atendre. Molt bones condicions. T.: 608 138 148. (R55/4).
ES REGALA
-ES REGALEN 8/10 parells de patins, per a nens de 8 a 10 anys, amb botes, reglamentaris, usats, per a entitats esportives del Lluçanès que promocionin l'hoquei patins. Club Escola d'Osona. Ap. Correus, 19 -08500-Vic. (R53/6).
-ES REGALA cadell d'un mes, per caçar. Trucar a partir de les 8 del vespre. T.: 93 813 90 03. (R59/
S'HA PERDUT
-S'HAN PERDUT unes claus -3 claus, 2 sants i un clauer de TV3. T.: 93 850 80 28. (R54/6).
-S'HA PERDUT un braçalet d'or als pisos de la gasolinera de Prats de Lluçanès, amb el text "Josep". Es gratificarà amb 120,20 euros a qui el trobi. T.: 938560601. (R57/1)
Nova edició de la festa del patinatge
Prats de Lluçanès.- El proper dia 1 de cipació va animar l'activitat del diusetembre, el club Patinatge artístic menge al matí amb la presència dels Prats de Lluçanès organitza una nova patinadors pels carrers del poble. Red. edició de la festa dels patins al ne-----...,.--.--,,,..---....,..,---..,-,.....-carrer. Els actes, que començaran a les 11 del matí, s'aniran desenvolupant al llarg de tot el dia, amb rampes, patinatge artístic, patins en línia en diferents indrets del poble. AI migdia hi haurà una arrossada
popular al vespre, a partir de I! les 8, competició d'skate.
L'any passat, la festa va comptar amb un bon nivell de parti-
Concursos de pesca de Sant Feliu
i Prats
Lluçanès.- La societat de pescadors "la Comarcal", de Prats de Lluçanès convoca concurs de carpa per al dia 31 d'agost, al Ter. Per la seva banda, la societat de pescadors esportius de Sant Feliu convoca concurs per al dia 1 de setembre, al pantà de Sau, corresponent a la lliga d'espècies diverses. Per a ambdues associacions queda una jornada per acabar la temporada. Red.
DE LLUÇANÈS,
Campanya de promoció del Club Bàsquet Prats
Prats de Lluçanès.- El Club Bàsquet Prats ha iniciat una campanya informativa per donar a conèixer les diferents seccions de l'entitat oferir les activitats al conjunt del Lluçanès. L'entitat esportiva manté equips a cinc categories diferents compta amb escola de formació de jugadors. Per donar a conèixer aquesta proposta han convocat una reunió el proper dia 30, a Prats de Lluçanès. Red.
Èxit de la 6a
Pedalada BTT de Merlès
Merlès.- Coincidint amb els actes de la Festa Major de la localitat, el passat dia 18 es va celebrar la sisena edició de la Pedalada popular STT de Santa Maria de Merlès.
L'edició d'enguany va resultar tot un èxit de participació, amb més de noranta inscrits que van recórrer un circuit força exigent, tant físicament com tècnicament, del qual la majoria se'n sentí plena-: ment satisfet.
Per a l'organització, "aquesta edició ha estat un èxit ens empeny a continuar amb més ganes". Igualment, els organitzadors han volgut deixar palès el seu aqraïment als propietaris de la zona per la bona entesa col-laboració que hi ha hagut a l'hora de facilitar el pas o quan s'han hagut de buscar camins corriols per efectuar la prova.A.e.
PATINS AL CARRER
Plaça de cal Xiquet: RAMPES
Pista de la Fassina: PATINATGE ARTíSTIC
Passeig del Lluçanès: PATINS EN LíNIA
PRÉSTEC GRATUïT DE PATINS PER 8 TOTHOM
ARROSSADA POPULAR
(al Passeig)
Preu aproximat: .1Q euros
Reserva de tiquets:
Carme Vivet (de 3 a 8 del vespre): 93 856 04 55 - Anna Cubinsà (Comercial Lluçanès): 93 856 02 77 - Teresa Vacca (cal Pey): 93 856 03 23
COMPETICiÓ d'SKATE
A partir de les 8 del vespre (concentració, 1 hora abans)
Trofeus per a les categories professional aficionat Inscripcions: 93 856 01 80 (vespres)
Entrada gratuïta ª la piscina per ª tots els inscrits ª la competició (oberta fins a les 8 del vespre)
SERVEI DE BEGUDES
Organitza: PATINATGE ARTíSTIC PRATS DE LLUÇANÈS amb la col·laboració de: AJUNTAMENT DE PRATS DE
Per primera veqede, la comarca disposa d'una guia telefònica i de serveis pròpia. La més pràctica guia telefònica, amb les dades de tots els serveis més útils. Si encara no la teniu, poseu-vos en contacte amb el vostre ajuntament a amb la redacció de la rella (93 853 00 49)
