El futur dels joves del Lluçanès, debat obert.
Tanquem amb la tercera part de les respostes, reflexions propostes sobre l'enquesta que ha plantejat la revista a un seguit de persones referida al futur laboral la formació dels joves de la comarca. Com dèiem en el número anterior, la llargada l'interès de les respostes, ens ha obligat a repartir-les en tres parts. Les preguntes que hem demanat que ens contestin són les següents:
A;r�;er:s�
Professor de l'Institut de Direcció i
Gestió Pública d'ESADE.
Universitat Ramon Llull.
I. És una pregunta que és molt difícil de contestar sense dades concretes. Com a professor universitari, per donar una resposta mínimament acurada, m'agradaria conèixer, per exemple, el nombre d'empreses de nova creació que s'han constituït en els darrers tres anys a el nombre de persones donades d'alta a la seguretat social en els darrers cinc anys. Però, arriscaré una resposta a partir dels fets que he vingut observat en els meus vint anys de contacte permanent amb el Lluçanès. A simple vista, clar català, el teixit econòmic de la comarca està molt cardat. M'explico, fa vint anys que sento dir que el dia que tanqui en Puigneró aquesta comarca s'enfonsa. Quelcom, per altra part, lògic quan tens una comarca rnonoindustrial. Mai, en aquests vint anys de democràcia, he vist cap acció decidida de les administracions públiques Ga siguin municipals, comarcals, provincials o autonòmiques) per reduir els efectes sobre la comarca d'aquest possible tancament. Ara, quan el tancament és pràcticament un fet, ja és tard. Els responsables polítics han tingut 20 anys per cercar solucions. Vull pensar que no han sabut trobar-les, no que no s'han dedicat a buscar-les.
En aquests 20 anys he vist que a Prats de Lluçanès cada any tancaven botigues, que cada cop hi havia menys parades de menys qualitat al mercat dominical, que no es desenvolupa una zona industrial que fa riure, que tancava el Cinema, el Teatre, la Discoteca, l'Escorxador, etc
En aquests 20 anys he vist com molts amics amigues joves han deixat el poble, per anar a treballar a Barcelona, com molts d'altres pugen baixen cada dia de Vic, Manresa, Sallent, Navàs Com, al mateix temps, els que s'han quedat treballen a les botigues o petites empreses de la comarca arriben tot just a final de mes. Però alhora, els
1. Com està el teixit econòmic de la comarca?
2. Quines serien les línies mestres en què s'hauria de fonamentar l'activitat econòmica de la comarca?
3. Quin paper haurien de jugar els centres educatius en aquest futur econòmic?
-v:s�r�a;a;f:ç;i;m;m:l�i�a� -p:s�u: ::i:r;m-al;n:s;e;fi�� �U:I;p:;as:e;r;e:o�es�c:v;s� ginació, inventant-se activitats lúdí- filles; la corresponsabilitat, les bicicletes de muntanya, prohibint la ques, comercials, culturals per pas- actuacions sobre el territori caldria circulació de vehicles de dues i/o sar-s'ho bé preservar la nostra cultura, fer-les amb la participació activa de quatre rodes. Creant rutes gastronòalhora fer la comarca atractiva. les persones de la comarca. miques amb combinació d'activitats En aquest 20 anys he vist com els Segon, aquestes línies mestres s'han culturals, amb visites al patrimoni amics amigues de pagès, lluitaven de planificar dinamitzar des de les religiós que tenim, que estem delcontra sequeres, focs, regulacions administracions públiques, amb xant desaparèixer. Aquests són tres subvencions europees per guanyar-se col-laboració estreta dels diferents exemples, n'hi ha molts més. el pa preservar el territori que tan esti- actors privats. A la comarca cal injec- 3. Els centres educatius, penso men. obrien cases de turisme rural, tar diner públic d'una forma específicament en l'lES Castell de restaurants, activitats culturals, etc. intel·ligent planificada. És una Quer, podria ser un actor molt impor- En aquest 20 anys he vist com les còmarca petita, no necessita un gran tant en aquesta "xarxa de dinamitzacomunicacions han anat enrere si les pla de dinamització però necessita ció econòmica local" que proposo. comparem amb la resta del territori suport seriós dels diferents actors L'escola pública, en una comarca català. Per posar un exemple, públics. No per produir un pla com el Lluçanès, hauria de marcar-se Barcelona Navàs estan ara a 40 estratègic, muntar una oficina a un poder fer altres coses a part de I'eduminuts, quan fa vint anys estaven a consell, sinó per activar decidida- cació bàsica. Naturalrnent que uns 70 minuts, s'ha reduït la durada ment moltes de les coses que ja s'esnecessitaria d'un equip docent un xic del trajecte en un quaranta per cent. tan fent. Si un llegeix amb detall els diferent al tradicional, un recolzaEl mateix podríem dir del trajecte anomenats "projectes emblemàtics" ment decidit del municipi i la Barcelona-Vic. Navàs Prats fa 20 dintre del projecte de la Generalitat Generalitat per obrir-se a d'altres anys estaven a 20 minuts amb trams CAT21, veurà que el Lluçanès és camps d'actuació. Però, no costa tan molts dolents, ara la durada del tra- totalment oblidat. imaginar-se una escola pública com a jecte és també de 20 minuts amb els Abans d'injectar diners cal analitzar lloc d'estudi de la història la cultura mateixos trams tan dolents. Podem el que està fent la gent del Lluçanès del territori més proper; a com a cendir el mateix del tram Vio-Prats. per promoure el teixit econòmic fa ja tre col-laborador en la formació de les En aquest 20 anys he vist com l'espai alguns anys. Citaré algunes coses a necessitats de les petites empreses urbà rural no es parava de degradar. tall d'exemple: restaurant masies per comarcals, a com a centre actiu en la L'espai urbà de Prats és cada cop habilitar-les com cases de turisme formació continuada dels petits més lleig, amb carrers sense arranjar, rural en algunes cases de pagès; emprenedors locals, a com a "pal de mobiliari urbà que fa pena, amb bona gastronomia en una sèrie de paller" d'idees innovadores sorgides construccions de molt mal gust. restaurants; modernització d'alguns de joves de la comarca, a com a cenL'espai rural no para de deteriorar-se comerços botigues en diferents tre col-laborador de la Universitat de amb el creixement descontrolat d'al- pobles; promocionant la cultura les Vic a de Manresa per certes activigunes explotacions de purins que ja festes populars en molts indrets. tats. Cal repensar les "fronteres" de han contaminat els aqüífers, cases en D'aquests exemples, i d'altres que l'escola pública comarcal. que espais rurals no dedicades a I'agri- segurament coneix el lector/a, no en consti, que amb aquestes afirmacultura, una riera de Merlès molt mal viu tota la comarca. doncs? cians no estic atacant ni als mestres explotada turísticament, uns boscos Si a totes aquestes activitats disper- ni a l'lES Castell del Quer, que fan molt poc cuidats amb molts arbres ses, que ja estan sorgint del territori una feina excel'lent amb els pocs malalts secs, etc. (urbà rural) els posem més diners recursos que tenen. En resum, he posat totes aquestes pensem intel·ligentment com podem En resum, des del punt de vista "observacions dels darrers vint anys" coordinar-les millorar-les, podríem econòmic cal repensar la comarca per assenyalar que del teixit econòmic potser arribar a construir una xarxa que volem pel futur, amb un exemde la comarca no només formen part d'activitats sostenibles per tot el terri- ple: què volem, una comarca on la gran indústria, el comerç, la petita tori del Lluçanès. No cal que vingui només tenim activitat els caps de setindústria a els serveis, sinó també, ningú de fora a ensenyar a la gent del mana perquè pugen els autocars sobretot, la seva gent, les comunica- Lluçanès com dinamitzar-se econòplens de jubilats a atipar-se a un rescians, les administracions públiques, micament, però sí que cal recolzataurant, les persones de l'àrea les associacions, la cultura, l'espai ment econòmic. metropolitana de Barcelona a banyar- urbà, l'espai rural, l'aigua, etc. Quines activitats es podrien recolzar se a la riera de Merlès? O volem una 2. Primer m'agradaria citar els que des de les administracions públiques comarca on la gent ens vingui a visipodríem anomenar valors inspiradors en aquesta línia? Per exemple, en els tar perquè trobarà un espai urbà d'aquestes línies mestres: la sosteni- cascs urbans, la creació d'espais rural encisador, poc massificat, amb bilitat, qualsevol activitat econòmica, més agradables, amb carrers de viaofertes culturals, comercials lúdisigui agrícola, de serveis a industrial, nants, ben asfaltats, amb jardins nets ques ben pensades? Ara encara som ha de ser respectuosa amb el medi respectats, amb mobiliari amb gust. a temps de decidir. ambient a l'espai urbà, pensar en el En l'espai rural, la creació de camins
Judith Bertobillo i Cunill. Servei d'Ocupació del Lluçanès
l. El Lluçanès és un territori amb una important presència del sector primari, una gran (excessiva?) rellevància del sector industrial, massa especialitzat en el tèxtil concentrat en poques empreses, amb un sector serveis encara poc desenvolupat.
Una de les necessitats de les empreses detectades des del Servei d'Ocupació del Lluçanès és la dificultat per cobrir determinats llocs de treball, sobretot quan requereixen una certa qualificació. Això es pot deure al fet que tenim una taxa d'atur baixa, inferior a la d'Osona a la de Catalunya (tot que està en increment des de la primavera de l'any passat, degut fonamentalment a la situació
Coordinador del Telecentre SBG
1. Em tot cas parlaríem de teixits econòmics.
D'un costat des de fa dècades el tèxtil està en decadència reconversió. AI Lluçanès aquest fet és especialment culpidor per per la fallida tècnica mantinguda artificialment de l'empresa Puigneró. Aquesta situació ve provocada per la globalització del sector tèxtil el monocultiu industrial de la comarca. Sobretot dos municipis es veuen afectat directament, Prats Sant Bartomeu. Aquest últim a part de l'afectació en el nombre de treballadors també ha rebut unes influències urbanístiques, socials d'immigració dirigides directa a indirectament amb la fàbrica.
El Pla director de Promoció Econòmica del Lluçanès identificava una sèrie de filons econòmics que podrien tirar del carro econòmic de la comarca. Des de l'àmbit rural el turisme cultural a de natura, les noves tecnologies, el lleure les petites empreses de qualitat poden ser sectors que, en alguns casos, s'estan desenvolupant que segurament tindran un futur en ascens
2. Reconversió industrial. Les macroempreses de transformació tèxtil no tenen sentit, és impossi-
de crisi d'una empresa tèxtil de la comarca). Però també es pot explicar degut al poc ajust existent entre l'oferta la demanda laboral (evident també en altres zones), és a dir, que hi ha persones que busquen feina, però que no s'ajusten als perfils que demanen les empreses de la zona. Recordem que l'atur al Lluçanès afecta més a la població femenina (un 63%) hi ha un augment progressiu (tres de cada deu) dels desocupats majors de 55 anys.
2. Caldria dissenyar implantar un pla estratègic del Lluçanès. Primer de tot, definir quin escenari de futur volem per a la nostra comarca (volem un Lluçanès agrícola, un Lluçanès turístic, un Lluçanès artesà, Oo.?), fent una anàlisi profunda de la situació actual implicant-hi al màxim TOTS
ble competir amb els dragons asiàtics a els països del Magrib producció primària a secundària. Apostar pel disseny la qualitat. Començar a pensar en clau global i planificar quin és l'escenari que volem. Una bona eina de diagnosi seria la realització d'un pla estratègic de comarca on s'impliquin els habitants del Lluçanès, entitats, associacions, empreses les administracions locals, supramunicipals autonòmiques. Redisseny del present per cercar un futur sostenible econòmica socialment.
Modernitat entesa com introducció en l'anomenada societat de la informació.
Aprofitar el camí encetat pel Telecentre SBG de Sant Bartomeu del Grau les actuacions de Lluçà. Potenciació de la marca "Lluçanès" entesa com producte turístic, gastronòmic, cultural, immobiliari de forma de vida. Cerca de la qualitat.
Aprofitar el filó del turisme rural per edificar una oferta de serveis al voltant
Centre Veterinari Lluçanès
Horari d'agost:
De dimarts a dissabte de 10 a 1
Tardes i diumenges, tancat
els agents socials econòmics (administracions, empreses, associacions, particulars, Oo.). Amb aquest consens, caldria definir les accions necessàries la seva execució: qui n'és responsable, com s'ha de dur a terme, amb quina temporarització, amb quins recursos, I, per acabar, dur-ho a la pràctica avaluar els resultats obtinguts, replantejant reorientant les actuacions per assolir la fita plantejada, en cas necessari.
Donades les peculiaritats del Lluçanès, podria potenciar-se el seu "caràcter rural" com a eix central d'un desenvolupament sostenible (i que afectés els tres sectors productius), sense renunciar mai a una industrialització difusa diversificada, recolzant el teixit empresarial potenciant sectors productius nous (indústries
d'aquesta demanda. Productes gastronòmics de qualitat: vedella, xais, pollastres alimentats sense pinso, vegetals ecològics etc. Fugir del granel cercar la denominació d'origen Lluçanès
3. Jo parlaria de Centres de Formació. Les escoles tenen un paper decisiu. Els nens joves del Lluçanès han de gaudir de les màximes condicions fins tot
d'agrotransformació, per exemple) sobretot el sector de serveis (infrastructures de comunicació, serveis personals, turisme, Oo.).
3. Els recursos humans d'un territori és un dels factors més decisius pel seu desenvolupament econòmic. Per tant, invertir en la formació dels mateixos és una aposta de futur, no sols pel que respecta a la formació reglada sinó, sobretot, per a la formació per a millorar la qualificació dels treballadors empresaris.
AI Lluçanès es podria vetllar per aconseguir algun estudi de branca professional (potser del sector agrari) programar cursos de formació ocupacional de reciclatge per requalificar els excedents laborals de sectors en crisi per crear ocupació en sectors emergents.
establir-se plans de desenvolupament especial per a pobles a zones on la emigració a la manca de serveis dificulti la tasca d'aprenentatge.
L'ACULL els Telecentres de Sant Bartomeu Lluçà estan desenvolupant tot un seguit d'accions per igualar el nivell formatiu de la població escurçar la fractura en l'accés als coneixements, cursos, digitalització, etcètera.
PRATS DE LLUÇANÈS
Fira de Sant Jaume, 28 de juliol
-Coca-cola Llauna de 33c1.
-GELADA DE PREUS-
Pack 12 unitats
3,48 euros (0,29 el uI
-Formatge Ventero 7,39 euros/kg.
-Oli d'oliva Carbonell 11., 0,4° 2,69 euros
-Pernil cuit Monells 5,70 euros/kg.
-Lleixiu Estrella, tots tipus, 1,51. 1,25 euros.
-Detergent Wipp, 1,7 kg. 3,84 e. - val 1 e.= 2,84 e. 14 cassoletes.
-Pa Bimbo sandwich, 770 grs. 1,65 euros
-Cava Codorniu Gran Cremant: brut, semi 3,79 euros
-Cervesa Estrella Damm Llauna 33 el. 0,41 euros
-Brandy Torres, 5 anys 6,79 euros
-Bolquers Moltex 4-10,9-15,13-20
5,64 euros
-Pasta de sopa Gallo, 1/4 kg. 0,33 euros
Congelats
-Gelat Vienneta clàssica
600 hl. + 40%
2,19 euros
-Amanida tropical 4,99 euros/kg.
I el dia de la Fira, davant del Súper Coaliment (Orient, 4J, la MONUMENTAL PARADA DE FRUITA amb préssecs de Lleida, melons, síndries, nectarines, peres a preus?! VENIU A COMPROVAR-HO!
Tot això al Lluçanès, per què anar més lluny? OFERTES VÀLIDES FINS AL 31 DE JULIOL DEL 2002
Ferran Villaseñor.
Sant Bartomeu del Grau
NOVA EDICiÓ DELS GOIGS DE LLUCÀ Amb un tiratge de mil exemplars, s'ha fet aquests dies una nova edició dels goigs a la Mare de Déu de Lluçà. Aquesta edició és una còpia dels que es van editar l'any 1949 amb lletra de Mn. Lluís Alemany música de Rafel Subirachs. El dibuix és de Toni Donada, i en la presentació actual hi ha una cara posterior on es fa una breu ressenya de la imatge de la Mare de Déu, l'església i els mateixos goigs. R.R.
LLAR D'INFANTS MUNICIPAL A OLOST. A partir del proper mes de setembre, la llar d'infants d'Olost passarà a ser de titularitat municipal, segons acord del darrer ple celebrat en aquesta població. En el mateix ple es va acordar mantenir la mateixa treballadora sense que li calgui passar oposicions, d'aquesta manera passarà a formar part de la plantilla municipal. A part, el ple va aprovar provisionalment el projecte d'urbanització de la zona industrial, les obres de la qual es preveu que comencin per la tardor. R.R.
URBANITZACiÓ DEL NUCLI URBÀ D'ALPENS. Fa uns dies van començar unes importants obres d'urbanització que formen part d'un ambiciós projecte dividit en dues fases, i que suposaran unes notables millores generals per al municipi, ja que comportaran l'execució d'infraestructures equipaments bàsics per al nucli urbà: enllumenat, instal.lació de telèfon, aigua, pavimentació col.locació de llambordes sense voreres. El pressupost d'aquesta obra puja a 312.526 euros s'han obtingut subvencions dels PUOSC de 150.253 euros i de Xarxa Barcelona de la Diputació de 111.187 euros, mentre que un 10% anirà a càrrec del mateix ajuntament.R.R.
2Sè ANIVERSARI DE LA COMISSiÓ DE FESTES D'ORISTÀ. El passat dissabte dia 13, els veïns d'Oristà van participar activament en els actes programats per celebrar els vint-cinc anys de la comissió de festes de la localitat.
AI migdia hi va haver un dinar a la plaça de l'església i a la tarda un castell inflable jocs d'escuma per a totes les edats. AI vespre, la festa es va traslladar a l'interior a causa de la pluja però es va continuar amb un animat sopar allocal de ca l'Antònia que va acabar amb un ball a càrrec de Raimon Rossell. R.R
AJUTS PEL TEMPORAL DE FRED I NEU DEL DESEMBRE. Diferents ajuntaments del Lluçanès rebran ajuts de la Generalitat de Catalunya per les conseqüències del temporal de fred neu que afectà el país el passat desembre. Aquesta és una segona tongada d'ajuts i ara s'hi poden acollir els pobles de Sant Feliu Sasserra (1.720,10 euros), Alpens (1.977,30 euros), Sant Boi de Lluçanès (2.434,99 euros), Merlès (1.618,09 euros), Sobremunt (753,25 euros), Lluçà (2.855,56 euros), Perafita (1.704,12 euros) i Olost (6.989,27). A.C.
UGT presenta un manifest per a la reindustrialització del Lluçanès
Vic.- El dimecres dia 10
de juliol es va presentar, a la seu del sindicat UGT d'Osona, a Vic, el manifest "Volem viure i treballar al Lluçanès" -que la rella publicarà properament de forma íntegra-, amb la intenció de plantejar un seguit de línies de treball de cara a la reindustrialització la diversificació de l'oferta ocupacional. En el transcurs de la roda de premsa, Cesc Poch, màxim responsable osonenc de la UGT, va explicar la voluntat del sindicat d'arrelar-se al territori i de comprometre's amb les necessitats concretes del Lluçanès, posant com a exemple la creació de la figura de la secretaria del Llu�a��s, en.�n moment en què la comarca està movent-se reclamant més poder propi per d�cldlr I planificar e! fu�ur. També va fer esment als pocs recursos que rebrà el Lluçanès a trav��,dels pac��ste.r�l�onals,.argumentant el fet que segons el sindicat s'ha fet malament la pre�ISIO, la planiflcacló que hi ha hagut una clara opció, des dels ajuntaments, de preveure particularrnent enlloc de fer-ho col·lectivament a nivell del Lluçanès. Jordi Llop, secretari d'UGT al Lluçanès, va explicar el contingut del manifest, que es fonamenta en la constatació que a la comarca "s'ha viscut exclusivament de la dinàmica d'una empresa i que s'ha planificat zero en matèria de diversificació". Exposà que al Lluçanès una gran majoria de l'ocupació es dóna en la indústria que per tant ara cal trobar les fórmules adequades per intentar mantenir l'ocupació en aquest sector i evitar el despoblament o el trasllat continuat a treballar a fora "perquè a la llarga la gent acaba marxant". Demanà, igualment, que s'activi la creació de mòduls professionals. A.C.
LA DINAMITZADORA TURíSTICA DEIXA EL CONSORCI.
Gemma Calveras, d'Olost, que ha estat treballant al Consorci de Promoció dels Municipis del Lluçanès com a tècnica de dinamització turística, ha plegat. Segons Lm comunicat que ha fet arribar a diferents entitats i organismes, planteja incompatibilitats en el càrrec amb el bon desenvolupament de la seva carrera professional com a motius per deixar la feina, en el moment de la renovació del seu contracte. En aquest mateix apartat, cal esmentar que el Consorci ha contractat de forma interina un gerent. Aquest càrrec l'ocupa en Jaume Carbonell, que havia estat rector de Sobremunt i Perafita actualment és regidor de l'ajuntament de Manlleu.A.C.
PROMOUEN ACTES D'HOMENATGE A QUI VA SER MOSSÈN DE LLUÇÀ. Veïns de Lluçà, per una banda, de Santa Eulàlia de Puig-oriol, per una altra, preparen actes d'homenatge a mossèn Àngel Bach, que va ser rector del municipi que es va morir ara fa un any. A Lluçà preparen una missa, mentre que a Santa Eulàlia de Puig-oriol passen una carta i un sobre per les cases demanant col·laboració econòmica per fer-li un monòlit. Red.
UNA IMPORTANT PEDREGADA MALMET HORTS IBLAN
QUEJA ELS CARRERS. El passat dia 12, un temporal molt actiu va afectar diferents àrees del Lluçanès amb vent pluja i una espectacular
d"O'on;t
calamarsada que va deixar ben blancs els carrers de Santa Eulàlia de Puig-oriol, així com camps altres indrets de pobles com Sant Agustí de Lluçanès o Lluçà. La pitjor part se la van endur els horts que van convertir-se, en molts casos, en canyars esteses de tiges pelades, fent-se malbé la collita de mongetes o tomaques. Molts arbres van quedar ben esfullats i, durant unes hores, es van poder veure munts de calamarsa que semblava el resultat d'una nevada. Red.
UNiÓ GENERAL DE TREBALLADORS DE CATALUNYA Unio (om'.ul
Casa Fumanya
08515 Sl. Martí d'Albars T. 938 530 245 Fax: 938 530 043 E-mail: 9estor9an@entomo.es
plaça Nova, 5 T 93 856 00
08513 Prats de Lluçanès
Sta. Eulàlia de Puig-oriol, Km. 7 Tel. 938 129011 Fax 938 129 046 ale: grans@cconline_es 08515 Sant Martí d'Albars
carnisseria cansaladeria
pl, 11 de Setembre, 5 Tel. 938 508 042 Prats de Lluçanès
CONCEPCiÓ CORTINAS CRUELLS QUEVIURES *LA CANTINA*
Av. Pau Casals, 68 T_: 93 856 01 35 PRATS DE LLUÇANÈS
Major, 31 - Tel. 93 850 81 48 PRATS DE LLUÇANÈS
L'ESTANC
Casanova,s.a.
CONSTRUCCIONS
Aragó,10
Telèfon 93 856 02 54 www.construccions.cirera.8m.com
(Restauració de mobles) Aragó,26 08513 Prats de Lluçanès T.: 93 856 00 14 Mòbil: 630 632 725
SUMARI
* Pàg. I Imatge i recomanació
* Pàg. II' L'agenda de la gent del Lluçanès
* Pàg. III, La ruta del PR de Prats de Lluçanès
* Pàg.IV
Receptes ,;
* Pàg. VII Solc 2002
* Pàg. VIII Solc 2002
JORDI TORRES ens recomana VIATGE AL PAís DELS CÀTARS, de Jesús Mestre i Godes "Una guia pràctica per conèixer els llocs emblemàtics del món dels càtars. És un itinerari històric queens descobreix el món càtar del Llenguadoc, i el rastre que hi deixaren els homes del món medieval. AI llarg d'aquest viatge es fa un recorregut pels punts essencials de la religió la història. Entre la cultura el paisatge hi trobarem uns valors turístics que ens ajudaran a la èomprensió global del país. És una passejada que, seguint el fil de la història ens aproxima físicament al' lloc on va arrelar aquest misteri que encara avui és el catarisme. Un llibre per a tothom, però especialment per a qui agradi viatjar a través de la història;'
Jordi Torres, caminaire i conversador, de Sant Feliu Sasserra, autor del llibre "Camins amb memòria" ens recomana el llibre "Viatge al país dels càtars", de Jesús Mestre i Godes.
• l'agenda de la gent del lluçanès· iuliol-02
Divendres, 26
Prats de1.IucϏs..HradeSantJaume. A les 9 del vespre, concert depiano a quatre mans amb lsolda Crespi JordiArmengol.
ScIIf BClfomeu del Grau.. A les lOde la nit, al jardí de l'escola bressol"el Pa!ufer', cinema a la fresca. Organitza, Biblioleca i Telecentre SBG.
ScIIf BClfomeu delGrill.· A2/4de 10del vespre, a SantJaume de Fonollel, recital de poemes sobre Verdaguer. Després hi haurà refrigeri.Organitza, Grup deTeatre Sabate.
Dissabte, 27
Olost.· Riusperviure. XerradD-<ol·loquisobre"restatdelesfontsdel Uucanès" a càrrecdeFortià Prat. EsrecitaranpoemesdeJosep Riera. AI CasoldeJoves.Organitza, Nuntament i Grup de Defensod�Ter. PratsdeUuamès.·SaIe-2002.SaledeSantJaume. A 2/4de8 del vespre, a la sala d'actes de Cal Bach, presenlació deillibre "Història de Catalunya al revés", a càrrec de Jordi Creus Francesc Ribera "fllor'. A 2/4 de lO, a la plaçaVella, sopar popular: batifarrada baldonada. A 2/4 d'll de la nit, actuació d'Ai loll (l'Hortal. Seguidament, panament d'un representant de la Matmorrna en. Defensodel'Ebre.Ales 12dela nit,bóllambTerrerRoig(Ebrel. Prats de 1.Iucœès.. Rra de SantJaume. A la Iarda, pek carrers, Rra de comerç local: parades, sortejos, sorpreses. PratsdeUuamès.·Exposiciófotogràfica,"Slrats", deVíctorCast�o Gabriel, a la sala de Cal Bach. Organitza, Amies·de Robert Capa. Dissable, de 6 a 8 delaIarda, diumenge,d� 12 a 2 de 5 a 8. ScIIf Felu Sasserra.· Festa del bani"casc antic".
Diutœnte, 28
Oristà.·Teatre. Estrena del'obra"Casats per amor... a la pasta" de UuísCoquard, a lasalade ca l'Antònia, a càrrecdel'AgrupacióTeatral Ridorta".
Prats deUuamès.· Rra deSantJaume.matí, XIVfestabastonera; VIII ruta comarcalde molosantigues; mercatsetmanalampliat,deles 11 a les14, Degustaciógastronòmica:terra i cuina. De2/4d'I 02/4 de 2, illasala de Cal Bach,xerradD-<ol·loquisobrela cata devins, a càrrec de l'enòleg Xavier Roig i Castellví. A la l, actuació cast�lera
ambekSogakd'Osona ek CastellersdeSabadell. Durantloleldia: demostració defilar, mercat del rebost, al Passeig, exposidó debesnor divers (BESTIAMI; exposició de carros i eines antigues d� camp; pokd'aigua;artesans,brocantersi firaires;firad'entitatslocak.A2/4 de 7 de laIarda, fi de festa amb demostració de danso i aeròbic a càrrec d'Squosh-Gim laura. De les 8 a les 1O d� vespre, globus aerosti{!ic a laplaçadela Rocaxica. II Cancursdedibuixinfanll1, de 10 a 1 al Passeig. Organitza, Unió de Bonguers Comerciantsde Prats de Uuçanès. ScIIfJIUIte d'�. Festa Major. Ales 11 del matí, pedalada de 1O km. amb biddeles de muntanya per camins foresta�. Regak per alspartidpants. Ala l, missa solemne a l'aire lliure. A2/4 de 3, gran dinar, servit per laparròquia. (Reserves0193743 00 65· o 0193 883 23531. A les5, actuació de l'acordionistaMartaSalona. Rifesdiverses servei debegudes. Organitza,Comissiódefestesdela Parròquia.
a905t-02
Dissabte, 3
Olost.· SaIe-2002. Sale d'allà enllà. A quarts de 10 d� vespre, inslal·ladó de lenderok i de la Tavema d'allà enllà, a la plaça. A 2/4 d'lI delanit, actuaciódelGrupode coros y danzas "AiresdelJúcar", de Villalgordo deJúcar (la Manchal. A les 12 de la nit, actuadó de Tapia ela leturia (Euskal Herrial. Exposidó "10 anys deSale".
Diumenge, 4
Olost.·Sale-2002. doendadeladesena ediciódel dde. Ales12 del migdia, passacarrers. A 2/4 de 3, dinar popular de desè aniversari (Reserves0193853 00 491. Animació ambekCantadorsd�dijous (Osonal i ballamb la Romàntica Altemativa d�Saladar (la MarinaI. Rnal del 3r Campionat de botifarra d� Uuçanès. Rifo de la Panera delSalt Exposidó"10 anys deSale". Olost.· doenda de l'exposició "Rius per"viure". AI Casol de Joves. Organitza,Nuntam.ent iGrupde Defensod� Ter.
ACTIVITATS A LES BIBLIOTEQUES
Olost.·
De 1'1 al31 de ¡uIo!
Contes a labfulioleca. Per a nens i nenes de 3 a 6 anys, ekdimarts de 6 a 7 delalarda.
e carter rialler. Per a nens i nenes de 7 a 1O anys, dmuns i dimecres de 4 a 2/4de 6. Taller d'aoimació a la lectura i l'escriptura basat en l'anibada de cartes de personatges fantàSties, com la bruixa de les Heures deMenès.
Taller de cinema d'animació i escriptura. Per a nens nenes de 10 a 12 anys. Dijous idivendresde4 a 6.Projecció en videodeIres
les deHaiaotldyaza�.
Organitza, Bfuliolecad'Olost.
Durmtt el mes de julo!
Perafita.·
es dilluns, de 2/4 de 10 a 2/4 d'li, per a nens nenes de 3 a 6 anys, exptlcació i dibuix d'un conte.
esdimecres,de2/4d'll a 2/4de12, per a nens i nenes de6 a 12 anys, enigmes,encreuats,còmies i jorideparaules.
Organitza, Bibtlolecade Perafito: (rhorarid'estiudela biblioleca és de 10 a ldel matí, i ekdijous,de 2/4 de 5 a 2/4de 8 de� tardaI.
Avís A LES ENTITATS
Si voleu que les vostres activitats apareguin a l'agenda, de forma gratuïta, envieu-nos la informació per correu o fax a: la rella l'Estudi 08514-Lluçà solc@pangea.org Fax: 93 855 40 42
Com tots els senders, el PR. C-44 "Prats de Lluçanès", ens permet donar a conèixer la comarca del Lluçanès. El sender uneix diferents ermites i ens detura en la frescor de les forits i dels nostres boscos. Remunta l'enclotada Font de les Coves fins a topar amb la coneguda Pedra Dreta, al terme municipal de Lluçà. Tot seguint camins plens d'història, trobarem Sant Pere del Grau, la Cadira d'En Galceran, conegut lloc estratègic en les primeres guerres carlines, continuarem la carenada de la Vall de Merlès. Descobrirem el Roc Foradat, conegut també pel Roc de la Bruixa Napa, senyora que va deixar impregnat el terreny de. misteri. L'ermita de Sant Sebastià Sant Andreu de Llanars, trobarem les fonts de la Vila, la font del Marçal, la font de la Viscola, la font d'en Pere Costa. Masies com la Serra de Degollats, la Costa de la Cavallaria i Galobardes, de retorn, l'ermita de Santa Eulàlia de Pardines, el Castell del Quer Santa Llúcia de Quer. Entrarem a Prats pels antics rentadors cone-guts per les Tres Fonts anirem fins al monument a la Trencadansa, punt de partida del PR. C-44.
FITXA TÈCNICA
Denominació:
Petit Recorregut Catalunya 44 Prats de Lluçanès (P.R. C-44)
Distància: 24,300 quilòmetres.
Temps: aproximadament, 6 hores.
Punt recomanat d'inici i retorn: monument a la Trencadansa, situat al bell mig del Passeig del Lluçanès.
Desnivell. Punt més alt: masia el Grau (760m). Punt més baix: molí de Golobardes (620m).
Sender: Petit sender de tipus circular, però en forma de vuit.
Circuit: Pintat senyalitzat amb franges blanques i grogues i els indicadors corresponents.
Elaboració del projecte: Unió Excursionista de Prats Assessorament i homologació: Comitè Català de Senders de la FECC.
Principals punts d'interès: ermita de Lurdes, Sant Marçal, ermita de Sant Peredel Grau, Sant Sebastià, Sant Andreu de Llanars, Santa Eulàlia de Pardines, ei Roc Fodarat, la Cadira d'en Galceran, la Font de les Coves, la Pedra Dreta, la Serra de Degollats.
Informació: 93 856 04 70
Unió Excursionísta de Prats.Ap, correus, 6 -08513-Prats de Uuçanès Ajuntament de Prats de Lluçanès - Tel. 93 856 01 00
SENDERS DE CATALUNYA
GODI DE SENYALITZACiÓ PER ALS SENDERS DE PETIT I GRAN RECORREGUT
(Rectangles superior blanc i inferior vermell per al GR, groc per al PR o verd per als SL)
L'Ajuntament de Lluçà,
aquest any endegarà dues accions de formació ocupacional en l'àmbit de les noves tecnologies i la comunicació per a persones majors de 25 anys en situació d'atur. L'objectiu és, per una banda, poder millorar la formació dels recursos humans per tal que a les persones en situació d'atur els pugui servir com a eina complementària i d'utilitat a l'hora de' poder trobar una nova feina i, per l'altra, que les empreses de la zona puguin disposar de persenes més qualificades professionalment i es pugui ser més competitiu en la situació actual del mercat laboral. Així mateix, és vol promoure potenciar el teletreball com a mecanisme d'inserció laboral de les persones que viuen a les zones rurals amb una densitat demogràfica baixa amb poques infraestructures.
Ofimàtica i Introducció a lnternet son els cursos que la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat dé Catalunya i el Fons Social EuropeU han subvencionat per a aquest 2002. Els cursos es realitzaran a les instal·lacions del Telecentre de Santa Eulàlia de Puig-oriol i les places estan limitades a un màxim de 15 assistents per curs. Informació inséripcions:
GELAT DE TORRÓ
Ingredients �
1/2 Kg de nata 4 ous
1/3 barra de torró de xixona
1ffi'ii Generalitat de Catalunya W Departament de Treball
Preparació.
Posem en un bol la nata, els rovells d'ou, el torró esmicolat i ho remenem fins que quedi ben fi. Hi afegim les clares muntades a punt de neu i les barregem amb la pasta. Ho posem tot en un recipient per anar al congèlador. Es pot servir solo bé acompanyat amb crocant d'ametlles o xocolata negra desfeta i calenta.
Una endevinalla
Volo sense ales, et toco i no em veus. Xiulo sense boca i camino sense peus.
Resposta, a la rella 59
Resposta a la de la rello 57: "els dits"
NADONS'DEL LLUÇANtS
Puericultura
MAJOR, 44, bis T,: 93 85081 92
PRATS DE LLUÇANÈS
REBAIXES ÚLTIMS DIESt'
40% de descompte en tots els articles de bany, roba exterior i pi¡ames. ·TANQUEM PER VACANCES DEL 6 AL 18 D'AGOST·
Xavier Vilella Antonell
Nascut el dia 8 de ¡uny del 2002
Prats de Lluçanès
Consulta d'osteopatia i medicina naturista Dr. Albert Serra i Navines (Osteopatia M,R,N,O. - Dr. en naturopatia) T.: 629381997 - 93 856 06 74
Prats de Lluçanès
Lesions esportives. Hèrnies discals. Problemes menstruals. Tradaments funcionals infantils. Depressió. Ansietat.
Carme Mas
FIRA DE SANT JAUME PRATS DE LLUÇANES
26/27/28
·JULIOL 2002
Divendres,26
De les 8 del vespre a les 2 de la nit A les Piscines Municipals 6 HORES DE NATACIO
A les 9 del vespre, a la sala-Cal Bach CONCERT DE PIANO a quatre mans amb Isolda Crespi Rubio i Jordi Armengol Puig
Dissabte, 27
A la tarda, pels carrers del poble FIRA DE COMERÇ lOCAL.Parades al carrer, sortejos, sorpreses
A les 7 de la tarda, a la plaça Onze de Setembre XERINGADA POPULAR. Vine vestit de color blanc, amb ganes de mullar-te quedar de tots colors. Quan s'acabi, et rentarem amb aigua
SOLC DE SANT JAUME
A 2/4 de 8 del vespre, a la Sala d'Aetes de cal Bach Presentació del llibre "Història de catalunya al revés" A càrrec dels autors: Jordi Creus i Francesc Ribera "Titot"
A partir de 2/4 de 10, a la Plaça Vella SOPAR POPULAR (botifarrada baldanada)
A 2/4 d'll de la nit· Actuado d'AL TAll (L'Horta). En acabar el concert, intervenció d'un portaveu de la Plataforma en'Defensa de l'Ebre
A les 12 de la nit
Actuació de TERRER ROIG (Ebre)
Tota la nit, a la plaça
Tenderols de Solc, Plataforma en Defensa de l'Ebre, Plataforma el Lluçanès és comarca Taverna del Solc/bar entrepans
Sala de Cal Bach
Exposició de fotografia
strats, de Victor Castelo Gabriel
Horari: Dissabte 27 obert tarda 6 a 8
Diumenge 28 matí de 12 a 2 tarda de 5 a 8
Amb la col-laboració d'Amies de Robert Capa
II Concurs de Dibuix Infantil
Tema: "El poble de Prats"
Diumenge 28, de 10 a 13 hores, al Passeig del Lluçanès
Diumenge, 28
Matí
XIV FESTA BASTONERA. Hi participaran les colles bastoneres de La Beguda, Manresa, Moià, Montmeló, Sant Bartomeu del Grau, Sant Joan de Vilatorrada i Prats de L1uçanes.
VIII RUTA COMARCAL DE -MOTOS ANTIGUES. Ruta Prats de Lluçanès - Torre d'Oristà - Casa Miquela - Les Ferreres - Sant Bartomeu del Grau - Perafita - Santa Creú de Jutglars - Prats de Lluçanès. Exposaran les motos a la plaça de Cal Xiquet.
MERCAT SETMANAL AMPLIAT
De les 11 a les 14 hores, als Jardins de cal Bach DEGUSTACIÓ GASTRONÒMICA: Terra Cuina
Col-laboren: Restaurant cal Quico, Restaurant Lluçanès, Restaurant Santiago (Aigües minerals Font d'Or, sucs Pago Estrella Damm)
A V4 d'l a V4 de 2, a la Sala cal Bach XERRADA-CONFERÈNCIA sobre la Cata de Vins, a càrrec de l'enòleg Xavier Roiq i Castellví
Vi a càrrec de: JOAN RAVENTÒS ROSELL, Heretat Vall-Ventós. cap de Vendes: Miquel Padrós
A les, 13 hores, a la plaça Nova
CASTEllERS amb els SAGALS D'OSONA els CASTEllERS de SABADEll
Tot el dia
DEMOSTRACIO DE FILAR
AI passeig
MERCAT DEL REBOST, EXPOSICIO DE BESTIAR DIVERS. (BESTIAM), EXPOSICIO DE CARROS I EINES ANTIGUES DEL CAMP
Amics dels Rucs i carreters del Lluçanès
POLS D/AIGUA als llocs més cèntrics
AI passeig, carrer Major plaça de l'Església ARTESANS, BROCANTERS I FIRAIRES
Al passeiq FIRA D'ENTITATS lOCALS
A les 18:30 de la tarda, a la plaça Vella FI DE FESTA
Amb demostració de dansa i aeròbic a càrrec de Squash-Gim laura.
De les 8 a I� 10 del vespre, a la Roca Xica
GLOBUS AEROSTATIC caixa de Manresa
Com podem estalviar ai ua ?
L'aigua dolça -és un recurs escàs
L'aigua és essencial per a la vida peral funcionament del nostre planeta. Malgrat la immensa quantitat d'aigua que existeixal món, els éssers humans només en podem utilitzar una proporció molt reduïda. Les tres quartes parts de la terra estan cobertes per aigua però només el 3% és dolça no tota és accessible. Només un 1 % de l'aigua del planeta és dolça està al nostre abast.
L'aigua estàdesigualmentrepartida
La meitat de la població mundial no té accés a un sistema d'abastament d'aigua potable. En els nuclis de població on l'aigua arriba amb facilitat, a vegades, es malbarata
L'aigua .és un recurs natural renovable
Un cop ha estat usada es pot recuperar i, si està en bones condicions, es pot tornar a utilitzar. Per això convé tenir una cura especial en l'ús de l'aigua i fer-la servir de la millor manera possible. Es important no malbaratar-la ni embrutar-la.
Repareu totes les aixetes i cisternes que gotegin
Tanqueu la dutxa i l'aixeta mentre us ensaboneu les mans, us renteu les dents o us afeiteu.
Preneu una dutxa en lloc d'un bany
Tireu de la cadena de wàter només quan sigui necessari, no el feu servir de cendrer o paperera.
Utilitzeu la rentadora i el rentaplats només 'I quan siguin plens
No feu servir Utilitzeu el wàter l'aigua de l'aixeta per la seva funció per descongelar aliments més
Util itzeu u n petit contenidor al bany per U t I I ter} A j u s t e u Intenteu regar a Renteuelcotxeen .tirar-hi gasses, rese mbra nlloe correctament els primera hora del ren tad o r s compreses, bastonets de la mànega per aspersors i matioalcapvespre automàtics de les orelles, netejar pati concentrer el reg reservatius plàstics tenasses' en zones verdes' �·IB.!d-ir:m�
Porteu les restes d'olis, pintures dissolvents a les deixalleries municipals
En contacte amb: l'aigua alliberen s u b e t nc l e s] contaminants. Llenceules a les escombreries un cop estiguin ben a a ades
Dissolts en l'aigua poden afectar la salut el medi ambient.
Amb la participació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre
Solc de Sant Jaume amb AI Tall i
Terrer Roig i diversos d'actes més
Prats de Lluçanès.- Per segon any, el veterà grup AI tall serà al Solc. Concretament, enguany actuarà a la plaça Vella de Prats en la r�vetlla de la Fira de Sant Jaume, en una jornada farcida de propostes interessants en el marc de la programació d'aquest desè Solc, música tradició al Lluçanès que ja està arribant al final de la programació. Els actes s'iniciaran a 2/4 de 8 de la tarda, a la sala d'actes de Cal Bach, amb .la presentació del llibre "Història de Catalunya al revés", a càrrec dels seus autors, Jordi Creus i Francesc Ribera, "Titot". A partir de 2/4 de 10, esfarà la ja habitual botifarrada popular, que enguany es complementa amb les baldanes de les terres de l'Ebre, aportades, com el vi de la Terra Alta que regarà les goles dels assedegats, per la gent de la Plataforma en Defensa de
l'Ebre. A partir de quarts d'onze començaran les actuacions musicals. En primer lloc, AI tall, de l'Horta, que oferirà el seu habitual repertori, barreja dels seus darrers discos i de tota la llarga trajectòria que avala aquesta formació. En l'intermedi, un representant de la ,Plataforma en Defensa de l'Ebre s'adreçarà al públic per explicar la seva activitat els objectius d'aquest moviment social. Seguidament, el grup Terrèr. Roig, de les terres de l'Ebre, animarà el ball d'aquesta nova edició del Solc de Sant Jaume. Cal esmentar que enguany es preveu d'oferir servei de bar i entrepans tota la nit i que hi haurà muntada una parada de la Plataforma en Defensà de l'Ebre, on es podran adquirir materials d'aquest organisme. A.C.
Cloenda del Xè Solc a Olost, el proper cap de setmana
Solc d'allà enllà i. dinar popular per celebrar els 1 O anys
Olost.- La localitat d'Olost acollirà els actes de cloenda del desè cicle Solc música i tradició al Lluçanès. Serà tot un cap de setmana d'activitats que ajuntaran l'habitual activitat del cicle dedicada a grups i propostes d'altres pobles cul-
tures, el Solc d'allà enllà, les activitats previstes per a la cloenda d'aquesta edició de 10 anys.
Així, dissabte al Vespre, es. muntarà la Taverna d'allà enllà, a la plaça Major, amb begudes i productes del lloc d'origen dels grups participants. A partir de quarts
d'onze, s'iniciaran' les actuacions musicals amb el grup "Aire-s del Júcar", una aqrupació fcilklòrica de La Mancha, que mostrarà el seu repertori de' cançons, balls i músiques. Es dóna 'el cas que aquesta associació ha entrat en la proposta del Solc d'enguany gràcies a la col-laboració de gent d'Olost,. originària d'aquella localitat, i més concretament de la Domi, que l'any passat ja va col·laborar amb el disseny la realització del decorat que acompanyà el cicle poble a poble.
A continuació, actuarà el grup basc "Tapia eta Leturia", una formació amb molts anys d'activitat que representa el més característic del folk d'aquell país. Joseba Tapia, un deis components de la formació, està considerat com un dels millors acordionistes -trikitrilarisd'Euskai Herria.
Dinar d'aniversari.
Per tancar la desena edició del cicle Solc,
El grup valencià AITall, amb més d'un quartde segle de treballs discogràfics i d'investigació de la cultura popular valenciana, és des de fa anys tota una referència per a les noves formacions musicals i les noves generacions que treballen en l'àmbit de la recuperació i revaloració d'aquest món.
Ells van ser uns dels iniciadors de l'anomenada riproposta, amb l'objectiu d'apropar la música al públic contemporani partint però sempre de la tradició autóctona. �any 1975 va enregisíror-se. el primer disc del grup: Cançó popular al Pais Valencia on hi havia una de les cançons que van fer�los més populars, Cançó de la llum, juntament amb poemes de Marià Manent i Vicenç Andrés Estellés. En el següent disc, Deixeu que rode la roda, inclouen el Tio Canya, tot un emblema encara avui ,inclús per a les generacions més joves. el1979 arriba Quan el mal ve d'Almansa, una mena de cantata per recordar la derrota del 25 d'abril del1707, en mans de Felip Vè, i on destaquen també el Cant dels maulets o lladres. El 2001, amb motiu del seu vint-icinquè aniversari van enregistrar un disc acompanyats de la Banda Simfònica Unió musical de Torrent. Vicent Torrent, un dels membres fundadors del grup, és també conegut per le seva tasco al capdavant de la Fonoteca de Materials del País Valencia, dedicada a l'edició de documents tradicionals del País Valencia agrupats en tipologies diverses i que compto amb uno trentena de volums publicats. R.R.
de Solc
s'ha organitzat un dinar popular a Olost, al camp de futbol vell, i així poder celebrar aquests primers deu anys d'acció cultural a la comarca. Igualment, s'han programat un seguit d'actes d'animació musical que s'iniciaran al migdia del diumenge, pels carrers del poble, i que tindran continuïtat havent dinat, primer amb la participació del grup dels Cantadors del dijous, de Vic, col·laboradors del Solc en diferents ocasions, i, més tard, amb el ball a càrrec de la Romàntica Alternativa del Saladar, de la Marina, la més "Gran" banda d'aquest Solc. Enmig de tot això, la final del 3r Campionat de botifarra del Lluçanès, la rifa de la monumental panera del Solc-2002, l'exposició dels 10 anys de Solc la cloenda oficial del cicle. Una edició del cicle marcada per la pluja -s'han suspès' i/o' modificat diversos actes- i per una important participació de gent en la pràctica totalitat de les activitats programades, esdevenint un nou èxit d'aquest festivalfesta major del Lluçanès. Red.
Els Tururut Bonaigua van aduar finalment a l'Alou.
l'Alou.- El passsat divendres dia 12 es va fer l'actuació ajornada del grup del Ripollès, Tururut Bonaigua a l'Alou, suspesa a començaments de maig a causa de la pluja, Malgrat la forta tempesta d'aigua altra vegada, des de l'organització, amb l'acord dels veïns de l'Alou, es va decidir tirar endavant la festa, que va haver de fer-se ,en un local interior, al menjador de l'Hostal de ca la Cinta, L'afluència de públic va ser mínima, degut a les inclemències del' temps, però els assistents van poder disfrutat d'una bona vetllada escoltant les peces del repertori d'aquest 'grup del Ripollès, Pasdobles, valsos, pericons, masurques algun bolero i txa-txa-txa, van animar fins i tot el públic a ballar en un espai mínim que no permetia massa moviments pero que engrescava per la bona qualitat dels intèrprets, que van ser en tot moment molt aplaudits, R.R
Solc dels bandolers torna a omplir la plaça',d'Oristà
Oristà.- La ruta matinal dels bandolers va obrir, com ja és habitual, l'activitat del Solc a Oristà.
Una quarentena de -caminaires van recórrer �..,._ els nou quilòmetres del recorregut guiat pels encontorns de la casa del bandoler lluçanès; Peròt Rocaguinarda,
A la tarda, la representació del cante del "Peix Ramonet", es va haver de suspendre per una indisposició de l'actor, Tot i això, el berenar va funcionar plenament.
A la nit, Oristà va tornar q reviure un pie total a la plaça de la localitat amb la nova edició del Solc dels bandolers, Vents de la Vall, de la comarca de la Safor, al País Valencià; i la Banda d'en Vinaixa, de la comarca del Vallès Oriental, van ser els encarregats de l'animació de la nit. El repertori d'Aires Mediterranis, l'únic CD del grup
Assisteneia massiva als actes del Solc jove � Sta. Eulàlia de Puig-oriol
Santa Eulàlia de Puig-oriol. Continuant amb la tònica del dia anterior, la pluja va fer acte de presencia durant la tarda del dissabte 13 això va obligar a traslladar la festa del Sale Jove al local sociocultural de la població, Dues de les formacions que van actuar, Pocasolfa, del Barcelonès, i Espigasons, de la Selva, s'estrenaven en el cicle, mentre que la Cafetera Exprés, que va cloure la nit, és un grup que ja ha participat en altres edicions del festival.
Pocasolfa, que van ser els primers a pujar a l'escenari, van oferir un animat ball on van combinar diferents balls de parella amb danses col.lectives, amb ells van col.laborar l'associació Triballcoloma, que està formada per un grup de balladores i balladors de Santa Coloma de Gramenet, que' habitualment segueixen el grup en les seves actua-
ballar a les primeres peces amb un ritme imparable que es va allargar fins ben entrada la nit. Balls de parella d'envelat, vuitcentistes algunes danses coLlectives van fer que la plaça es quedés en ��::=::'=:Z_ """;;;= IÎ!!!!!!!!!!I algun moment petita valencià, va ser el que es va poder per la gran quantitat de persones escoltar en la primera part de la que s'hi afegien constantment, festa, en una combinació de sobretot a l'hora de participar en peces tradicionals del altres de algunes de les danses de rotllana, composició pròpia, però sempre basades en la sonoritat de la zona, Aplec de Santa Margarida
Pasdobles, jotes, valsos, danses Diornenqe dia 21 es va fer una com les de Bocairent a Bèlgida, nova edició del tradicional Aplec també la Muixeranga d'Algemesí, de Santa Margarida de Vila�ella, en una versió adaptada a un sex- que enguany comptà amb una tet de vent amb nombroses incur- gran afluència de gent al dinar sions jazzístiques en determinats després a l'hora del ball. A l'hora moments, de la missa hi va participar el Cor Després d'ells, la Banda d'en del Grau, Havent dinat es va calar Vinaixa va saber des del primer foc en un camp de Perafita alguns dels congregats hi van anar moment conectar amb el públic de la plaça que ja es va animar a per ajudar a apagar-lo, R.R
Presentació
del CD "Danses del Lluçanès','
cians. Després d'ells, Espigasons, que van continuar engrescant el públic amb un repertori també molt variat de peces bàsicament tradicionals catalanes, i, finalment, la Cafetera Exprés, que va fer un repàs als temes del seu CD Gent del carrer, sense deixar de banda altres peces que el grup interpreta habitualment. Si bé en un primer moment semblava que no' hi 'hauria massa públic, de mica en mica la sala es va anar omplint, sobretot amb gent jove de la comarca, que de seguida es va engrescar a participar activament de' la festa.
Una vegada acabades les actuacions, i vista l'animació que encara hi havia, s'improvisà una sessió de discornòbit amb grups tradicionals a rockers catalans, sessió que va anar a càrrec d'Ampli, tècnics de so ja habituals del Sale, ·R.R
Lluçanès.- Dilluns passat es va fer la presentació del CD Danses del Lluçanès a Esterri d'Àneu (Pallars), en un acte organitzat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya. L'acte es va fer a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. El disc es preveu que es. presenti també dins els actes de les festes majors respectives de totes les localitats que actualment compten amb alguna dansa: per l'agost a Sant Bartomeu del Grau, pel setembre a Sant Feliu Sasserra Alpens i pel gener a Prats de Lluçanès.
Aquest CD, produït per Solc, reuneix per primera vegada totes les músiques de les danses que actualment es ballen al Lluçanès, i els diferents temes han estat enregistrasts pels músics que els interpretén habitualment: Jordi Meda al flabiol tamborí, la Cobla Principal de Berga, el Grup Orquestral de Prats un grup de cantadors de la comarca, tots sota la direcció musical de Joan Figueres, En el disc es poden escoltar la Dansa Alpensina, d'Alpens, el Treure Ball, de Sant Feliu Sasserra, els Balls de bastons de Sant Bartomeu del Grau la Trencadansa, el Ball dels Romeus, els Balls de bastons, el Contrapàs, de Prats de Lluçanès el Ball de Cinquagema, de Prats-Lluçà, L'edició d'aquest disc compacte ha estat possible gràcies a la col-laboració del CPCPTC de la Generalitat de Catalunya dels ajuntaments de Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Alpens, Sant Feliu Sasserra ï Lluçà, a més de la Caixa de Manresa el Consorci del L1uçanès.R.R.
B/D.E.L.
QUJROTERAPEUTA ES fETICISTA
Av. Pau Casals, 11 T.: 93 856 05 90
08513 Prats de Lluçanès
CITROËN
PAU GIRÓ, S. L
Venda reparació de motos bicicletes
Plaça Vella, 13
08513 Prats de Lluçanès T fax: 93 856 01 04
Centre Veterinari del Lluçanès
Prats de Lluçanès
Horari d'agost: De dimarts a dissabte, de 10 a 1 Tardes diumenges, tancat
Telèfon: 93 856 06 86
Av. Pau Casals, 56
GARATGE PASSEIG, s.c.c.i, Agència RENAULT
Polígon les Saleres, 28 T. F,: 93 856 04 14 08513-Prats de Lluçanès
AUTO TAXI Gaspar
Gaspar Codina i Salada
Transport diari a Osona, Lluçanès i Berguedà Telèfons 65I 82 33 26 *** 651 823327
Carrer Major, 30 08505 Sentfores (Vic)
Uoguer de colxe amb xofer '9 places, climalitza!. 'Auloritzal per a lransport escolar 'Vialges organilzals 'Anades recollides a I'aeroport
"Respectar les creences i anunciar Jesucrist no és fàcil"
BENITA BRIA, de Prats de
Llu�anès,
Aquesta entrevista va ser feta el 17 de desembre del 2001, aprofitant una estada a Prats de Lluçanès de la Benita Brià, germana de la Companyia Missionera del Sagrat Cor de Jesús. La Benita viu a Perú des de l'any 1963, a la missió itinerant de Santa Maria de Nieva, capital d'una regió situada a la Selva Alta, entre el riu Marañón l'Ucayali que més avall formen l'Amazones. Va marxar de Catalunya l'any 1954 va estar a Madrid Cuenca a fer formació fins que li van donar el destí, d'on cada 5 anys se'n va uns mesos per estar amb la família rebre formació.
-Creu que el concepte de missioner ha canviat de quan va començar amb ara?
- Ser missioner és proclamar el missatge de Jesucrist -això podria suposar que només és resar, no és així-, és una totalitat espiritual i humana que abasta tots els aspectes de la humanitat que fa que en sorgeixi aquesta entrega -tot i que es poden fer moltes obres sense ser missioner- Les circumstàncies on ens movem sí que han canviat llavors el missioner ha d'anar adaptant la seva vida, missió i entrega a les circumstàncies actuals això li pot donar un concepte diferent, però el fonamental hi continua sent.
-
Com era la vida en aquella regió quan hi va arribar?
-Quan hi vaig arribar ja feia 9 anys que hi havia germanes i tot així era un món molt tancat. No hi havia cap mitjà de comunicació que per riu ens portés allà i des d'Iquitos els militars ens hi van portar amb hidroavió. Eren tribus nòmades que vivien de la terra, la pesca i la caça. Actualment, els poblats estan organitzats i ja tenen la seva escola, alguna cooperativa els locals de reunió. Fa pocs anys tots els poblets van fer una associació ens van repartir radiotransmissors. A la capital ja hi entren productes de fora, alguns de bàsics com l'arròs ja es poden trobar a tots els pobles. L'aigua només és canalitzada a la capital la donen dues hores cada matí, però no en té tothom. Alguns pobles tenen el projecte del clavegueram però no sé si es portarà a terme, i algun punt important disposa de motor de petroli per fer llum. També s'ha fet una petita central elèctrica a la capital, però no és el que s'esperava.
- Quines necessitats presentaven?
- La de l'educació degut que el món s'obria havien d'estar preparats, i la medicina, ja que no hi havia metges. En el moment que ells s'han pogut formar i les vies de comunicació s'han obert i la gent del país ha anat entrant, la missió ha deixat el protagonisme l'educació ha passat en mans d'ells. Amb els Jesuïtes anem obrint altres camins; actualment treballem en la promoció de la dona que encara té un desnivell bastant marcat respecte l'home, treballem amb malalts que s'han de traslladar
missionera
fora els recolzem econòmicament perquè la sanitat no arriba a tot arreu treballem la part pastoral de formació de comunitats cristianes d'adults, joves canalla.
- Com encaixa la gent aquesta "nova" religió?
Hem d'estar molt obertes als inicis no anàvem amb una pre-
paració antropològica suficient. El contacte amb ells ens va fer experimentar aquesta necessitat ens vam anar formant amb antropòlegs per ajudar-nos a conèixer el seu món. La part més difícil és l'evangelització en el sentit d'arribar al més profund de la persona, a la part més espiritual, la que d'alguna manera tothom té sigui creient o no.
tats -no som una congregació que està demanant contínuament- Els projectes sí, els preparem amb molt de temps han de ser avalats pel bisbe, però fora d'això totes les donacions vénen per la generositat de gent que simpatitza amb la fundació o bé per familiars de germanes. En una congregació com la nostra les despeses en formació i desplaçaments són molt importants ja que tenim germanes en diferents llocs del món. Des de la rella aprofito per donar les gràcies a totes les persones que han contribuït a l'obra missionera en tot el temps que vaig estar a Prats.
- Accepteu voluntaris a col·laboradors encara que no siguin religiosos?
- Sí, n'hem tingut alguns. Actualment els projectes de desenvolupament són portats per seglars que s'intenta que siguin del país.
Com es viu el contrast del Hi ha gent que mai agafarà el cristianisme. viure just allà l'abundància d'aquí? Respectar les seves creences al mateix - Quan un arriba d'un món així t'interrogues de temps anunciar Jesucrist no sempre és fàcil i moltes coses i una pregunta que et fas és: molts tot això suposa un treball, una dedicació un que es diuen cristians, com són molts països respecte molt gran a les cultures perquè si no, d'Europa, de veritat són conscients que són es poden destruir moltes coses. cristians? Cada vegada que vinc trobo que hi ha més associacions sensibilitzades amb les
- Quin paper juga la dona en aquesta societat? necessitats del món que fan que la gent vagi - La dona porta la chacra (terra) i és la que prenent consciència però després hi ha una carrega amb l'educació la criança dels fills. estructura social que no sabria dir si ve dels Ha de treballar molt però les decisions a la governants, que és, per altra part, opressora, i família normalment es prenen de mutu acord que margina la major part del món i d'això semamb l'home. Actualment algunes dones ja han bla que no s'acaba de ser conscient. agafat professions.
- Hi ha interès en la formació dels fills?
- De molt petits ajuden a la casa van a l'escola, per part de les famílies hi ha interès perquè estudiin, el problema és que quan acaben la Secundària han de marxar a estudiar fora són pocs els que s'ho poden permetre. Generalment, quan acaben els estudis tornen a la terra.
- Quines malalties són les més comunes?
- Les tropicals i les parasitàries, també el reuma i en les criatures moltes bronquitis complicades amb pneumònies també picadures de víbora tot i que ara ja no se'n donen tantes. Actualment s'estan donant bastants casos de tumors que abans o no ens n'havíem adonat o no passava. També hi ha complicacions amb les dones.
- Rebeu ajudes econòmiques?
- Generalment, nosaltres exposem les necessi-
- Hi ha renovació de missioneres?
- Sí, en van entrant, tot i que de novícies espanyoles en aquest moment no en tenim cap. L'última està estudiant a Anglaterra per anar-se'n a Cambodja. Hi ha noies que mostren inquietud però donar el pas ja es veurà, avui en dia també tenen altres opcions. En d'altres països sí que tenim germanes índies, colombianes, peruanes i en van ingressant. A vegades es destinen a països diferents del seu. La Congregació té la missió de ser universal i l'intercanvi de cultures és una riquesa.
- Tornarà a viure aquí?
- No puc dir si tornaré a viure a Espanya. Si la congregació m'hi destinés hauria de tornar, però generalment un missioner ha viscut vol morir allà on l'han destinat, però és clar, els camins que ens esperen poden ser diversos.
Glòria i Montse
ES VEN -
-VENC moto Honda MTX, 75, trial. Molt bon estat. Només 10.000 km. 1.: 619 32 37 92 - 93 201 3Q 21. (R58/4).
-VENC cotxe Saxo, matrícila SSG. Tancaments centralitzats, aire condicionat, 35.000 km 1: 93 850 80 62 (vespres). (R55/5).
-VENC moto Honda CR 250cc, en molt bon estat amb recanvis. Any 1999. T.: 93 856 02 25 - 659 72 63 64 (R55/6).
-VENC porta de garatge, de planxa, enrotllable, de 2,50 x 2,50 metres. 1: 93 856 05 41 (R52/2).
-ES VEN radiador d'oli, en bon estat. Preu a convenir. 1.: 620304303. (R56/4).
-VENC, us scooter de 49
c.c., marca "Derbi Hunter". Pocs quilòmetres i molt bon estat. 1.: 93 850 80 30 (A partir de les 19 hores). (R53/1).
-VENC moto Suzuki GSX
750F. Com nova. Regalo "pitó" 1.: 93 703 15 00 - 93 881 19 31. Xavier Prat. (R53/6).
-VENC una bicicleta per a nen o nena de 4 a 5 anys. regalem rodes petites. Preu a convenir. 1.: 93 856 03 00 (R54/1).
-ES VEN cotxe R-11, molt bon estat, itv acabada de passar, preu: 600 euros. 1.: 938852908 - 93 812 91 06 (vespres). (R57/2).
-ES VEN cotxe Renault 4L, amb la ITV passada, per 500 euros T.: 93 888 93 55. (R57/3).
-VENC un pis cèntric en bon estat. T.: 93 856 05 10. (R54/2).
-VENC monedes i bitllets i tot tipus de material per coHeccionar. Demanar llista de preus de monedes. Sense compromís. 1.: 65658 79 80. (R54/3).
-ES VENEN materials, eines i màquines de taller de serra- lIeria. 1.: 93 813 91 20. (R54/4).
-ES VEN taulell de botiga en molt bon estat. 1.: 93 856 04 27 (R55/1).
-VENC taula catalana de 3,5 metres, aproximadament. 1.: 938502733. (R55/2).
-ES VEN llenya es porta a domicili. Es fan neteges de boscos jardins. 1: 93 856 06 45689497201 (Josep). (R52/1).
-ES VEN cotxe R-11 diesel. 1 sola propietària. Molt bé. 1.: 619323792 - 93 853 02 29 (R58/2).
-VENC pis a Prats de Lluçanès. Molt assolellat, de 90m2"i ben situat. Amb pocs veïns, amb mobles o sense, pàrquing per a 2 cotxes, calefacció golfes. 1.: 93 856 0284. (R58/3).
-VENC fil de brodar, tots colors, bé de preu. 1.: 93 856 03 31 (R57/5).
-ES VEN Nissan Patrol. Bon estat. B-1515-SC.1.:93 856 0021. (R52/5).
-ES VENEN· 2 reixes d'1 metre per 1 ,20 m., aproximadament. 1.: 93 850 27 33. (R52/6).
-ES VEN bicicleta de muntanya, per a nen/nena petit. marca SCOTI. Preu a convenir. 1.: 620 304 303. (R56/3).
ES COMPRA
-COMPRO monedes bitllets de tots els valors.T: 656587980. (R54/5).
-COMPRO motos antigues, marques "Regia", "Reina", "Ruter" "Narcla". 1.: 93 775 41 09. (R57/6).
-COMPRO motos velles recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). T.: 93 775 41 09.(R57/7).
-COMPRO motos velles de
totes marques models. Passo a recollir i pago al comptat. 1.: 93 775 59 52. (R57/8).
-ES COMPRA cinta caminadora per gimnàstica. T.: 938560331. (R57/9).
ES BUSCA
-ES BUSCA noi o noia per compartir pis d'estudiants a Barcelona, zona Poble Sec. T.: 938508047 - 93 85600 63(Sergi). (R58/5).
-MATRIMONI busca masia del Lluçanès per portar masoveria. T.: 652 05 34 99. (R52/3).
-BUSQUEM pis o casa de lloguer per la zona de Sant feliu o Oristà, per a tot l'any. T.:616 963 073. (R52/4).
-BUSCO local per tancar camió, a Prats de Lluçanès T.: 677 7093 97. (R53/5).
-BUSQUEM pis de lloguer, moblat, a Prats de Lluçanès o voltants per al mes d'agost. T.: 607 79 64 60 (Rosa). (R55/3).
ES LLOGA
-ES LLOGA apartament, caps de setmana, setmanes, mesos o tot l'any, a l'Estartit. T.: 659 89 85 22 - 972 75 08 15. (R50/2).
-ES LLOGA casa de pagès, restaurada, en un petit poble del Lluçanès, per a segona residència. T.: 660 40 38 87. (R57/4).
S'HA TROBAT
-S'HAN TROBAT unes ulleres de sol. T.: 93 855 40 25. (R53/3).
-S'HA TROBAT un braçalet de plata "no me olvides", amb data 14-2-97. T.: 93 856 02 55. (R56/2).
-S'HA TROBAT un anell d'or a Santa Eulàlia de Puig-oriol. T.: 93 855 40 62. (R58/6).
ES TRASPASSA
-ES TRASPASSA peixateria en ple rendiment, a Prats de Lluçanès, per no poder-la atendre. Cèntrica. T.: 938560003. Trucar en horari de botiga. (R58/1).
-ES TRASPASSA empresa consolidada d'actlvltats de lleure al Lluçanès per no poder atendre. Molt bones condicions. T.: 608 138 148. (R55/4).
ES REGALA
-ES REGALEN 8/10 parells de patins, per a nens de 8 a 10 anys, amb botes, reglamentaris, usats, per a entitats esportives del Lluçanès que promocionin l'hoquei patins. Club Escola d'Osona. Ap. Correus, 19 -08500-Vic. (R53/6).
S'HA PERDUT
-S'HAN PERDUT unes claus -3 claus, 2 sants un clauer de TV3. T.: 93 850 80 28. (R54/6).
-S'HA PERDUT un braçalet d'or als pisos de la gasolinera de Prats de Lluçanès, amb el text "Josep". Es gratificarà amb 120,20 euros a qui el trobi. T.: 93 856 06 01. (R57/1).
Canvi de junta en el EC.Pradenc
Josep Cruells és el nou president de I'entitat esportiva
Prats de Lluçanès.
Després de la mala temporada que va viure el primer equip del FC Pradenc, s'ha constituït
una nova junta que intentarà desenvolupar un nou projecte per a l'entitat. L'actual equip està presidit per Josep Cruells, i compta amb 4
Divendres, 26 � Mim -6 hores de natació Piscines municipals.
Prats de Lluçanès.
Dies, 27 i 28 � Mim
-Concurs de pesca (carpa) Oliana Societat de Pescadors Esportius
vicepresidències -Mies
Picas, Joan Costa, Jordi Fornell Jaume
Bou-, un tresorerAbelard Plans-, un secretari -Maurici
Soler- cinc vocalsJoan Claramunt, Jordi
Cirera, Josep Naranjo, Àngel Vidal Joan Mill-.
Cal constatar que hi ha
Quinzena esportiva
"La Comarcal". Prats de Lluçanès
(A partir de les 6 de la tarda).
Dies, .3 i � d'agost
-Concurs de pesca- Especial de nit
Oliana Societat de Pescadors
Esportius
la incorporació de gent força jove, alguns vinculats a la secció de futbol sala. L'entitat ha organitzat per al mes d'agost un campus de futbol amb entrenadors de l'Escala de Futbol d'Osona. Es parla de nous jugadors i entrenador. Red. de St. Feliu Sasserra Dissabte, .3 d'agost -12 hores de natació Piscines municipals. Inici a les 11 del matí. En acabar, discomòbil Informació i inscripcions: 938139071
El racó de la feina (93 853 00 49)
Av. de/ Prat, 7 Pol. tna. 08/80 Moià Tel. 938300903 Fax 93 810 76 01
E-mail winihard@sefes.es
Impressors des de 1902
disseny gràfic «imetqe corporativa serveis editorials
impresos en general maquetació llibres, revistes edició de catàlegs
