Enquesta de la rella {2a part}:
El futur dels joves del Lluçanès, debat obert.
Continuem amb la segona part de les respostes, reflexions propostes sobre l'enquesta que ha plantejat la revista a un seguit de persones rteferida al futur laboral la formació dels joves de la comarca. Com dèiem en el número anterior, la llargada l'interès de les respostes, ens obliga a fer una tercera part en el proper número de la revista. Les preguntes que hem demanat que ens contestin són les següents:
Antoni Prieto.
Responsable de l'Àrea de Promoció Econòmica i Turística del Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès
l-Per poder analitzar adequadament l'estat actual del teixit econòmic del territori, hauríem d'anar temps enrere per tal de poder veure com era la situació econòmica del Lluçanès, com ha estat la seva evolució el seu estat actual. El Lluçanès ha estat una terra d'una economia sostinguda per la ramaderia l'agricultura i aquesta ha estat la principal font de recursos econòmics fins l'arribada, a principis del segle passat, de les primeres indústries relacionades amb el sector tèxtil. Una conseqüència d'aquesta industrialització va ser la important desaparició de pagesos ramaders que es van convertir en obrers tèxtils, deixant el sectors primaris en una situació d'economia complementària.
Això va fer del Lluçanès lloc de destinació per a gent d'altres terres a la recerca de feina. Conseqüentment, el sector serveis comença a ser un altre factor econòmic del nostre territori.
Però no totes les indústries han estat a l'alçada a flan tingut la capacitat de reaccionar davant d'allò que es necessitava per fer front a les diferents crisis a la nova competència asiàtica. Aquells que han pogut reaccionar, han pogut seguir endavant, mentre que d'altres han tancat a tenen dificultats per seguir endavant.
Actualment, el Lluçanès té un teixit econòmic que segueix estant lligat als sectors primaris al tipus d'indústria que aquests sectors generen, al sector industrial, sobretot en
el camp tèxtil, en el sector serveis i, d'aquest, un de nou emergent que es el que envolta tot allò relacionat amb el turisme.
2.·Es podria dir que les línies mestres, a llibre blanc per tal de fomentar l'activitat econòmica al Lluçanès, passen per entendre tots plegats que és el conjunt de la societat del territori, la situació de la comarca els seus orígens els que ens han de definir el camí a seguir.
La ramaderia la pagesia no poden quedar fora de joc en aquesta nova societat econòmica que ens envolta.
S'ha de treballar per assolir actuacions en aquests sectors per evitar la fugida de les persones que hi participen. El medi rural ha de mantenir un permanent equilibri amb els nous sectors econòmics emergents al territori. Hem d'aconseguir donar un valor afegit a tot allò en què treballem, sigui un producte tèxtil, agrari, ramader a serveis, per tal de poder vendre el producte a l'exterior i, conseqüentment, crear riquesa.
D'altra banda, s'han de dinamitzar nous espais econòmics personals, per tal que la gent d'aquí es cregui capacitada per afrontar noves iniciatives que, sense l'ajut inicial de les institucions publiques, seria difícil d'aconseguir.
Des del Consorci per a la Promoció del Municipis del Lluçanès, des de l'Àrea de Promoció Econòmica Turisme, es treballa en un seguit de programes per tal que ens ajudin a trobar el sentit tècnic personal de l'activitat econòmica de la comarca.
Crear un moviment d'ajut als joves emprenedors, amb la creació d'un viver d'empreses per tal de poder donar la primera empenta: l'assessorament, l'ajut tècnic, l'ajut per trobar subvencions per als seus projectes, etc. El Lluçanès compta amb una cabana de 24.000 xais aproximadament,
CURS D'INICIACIÓ A INTERNET (60 HORES)
Adreçat a persones majors de 25 anys en situació d'atur
Inici: 9 de setembre de 2002
Lloc: Aula d'informàtica de Santa Eulàlia de Puig-oriol
Horaris: dilluns i dimecres de 16 a 19h.
Informació inscripcions al 93 855 40 62
1. Com està el teixit econòmic de la comarca?
2. Quines serien les línies mestres en què s'hauria de fonamentar l'activitat econòmica de la comarca?
3. Quin paper haurien de jugar els centres educatius en aquest futur econòmic?
d'una excel-lent qualitat. Hem de saber aprofitar la importància d'aquest producte per tal de donar, entre tots plegat, productors i administració publica, la imatge el dinamisme necessaris per obtenir la marca la qualitat del xai del Lluçanès, així iniciar nous camins econòmics en aquest sector. És important trobar la via de diàleg compromís entre aquest sector el Consorci per tal de poder accedir a sÙbvencions de Fons Europeus marcar diferents reptes com podria ser el futur escorxador comarcal.
En el sector de serveis, com és el comerç, cal que es pugui dinamitzar retrobar, en primer lloc, amb els clients potencials del territori, més tard amb aquells que ens visiten.
Hem de saber fer un sector competitiu, hem de saber estar a l'alçada intentar trencar l'efecte hiper a excursió familiar del dissabte a grans superfícies.
La propera signatura d'un conveni de col·laboració entre la Direcció General de Comerç, de la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Consorci per a la Promoció Econòmica del Municipis del Lluçanès els propis comerciants, ha de donar un impuls a tot això.
El turisme és un nou argument que integra l'activitat econòmica de qualsevol territori. Aquí, a casa nostra, fa poc temps que ha arribat.·
Crec que és un sector emergent, amb futur que amb la situació que tenim: geogràfica, climàtica de densitat de població, entre altres, pot ser un recurs econòmic important per a la comarca. Hem de trabar l'equilibri d'aquesta nova activitat amb tot allò que ens identifica amb el nostre territori. L'ajut econòmic que representa actualment en tots aquests sectors: restauració, entre-
teniment, aventura, cultura, comerç, etc., són per tenir molt en compte. L'arribada de les noves tecnologies també farà que es puguin diversificar ampliar els tipus d'activitats econòmiques.
Caldria afegir el to positiu que donarà la propera inversió de 6.000 Milions d'Euros que la Generalitat de Catalunya amb el Departament de Política Territorial Obres Públiques destinarà a construir un vial entre la C-154 l'Eix Transversal per millorar les comunicacions del Lluçanès amb Vic.
3.-En qualsevol societat equilibrada, els centres educatius tenen un paper molt important en la formació global dels joves. La bona compenetració entre aquests centres les famílies aporta la possibilitat d'assolir amb èxit la maduresa dels nostres fills.
El paper tècnic que haurien d'aportar els centres educatius estaria molt lligat a allò que el territori entengui com a línies mestres de l'activitat econòmica d'aquesta manera poder formar aquí, al Lluçanès, aquelles persones que integraran en un futur el teixit econòmic de la comarca.
Finalment, vull remarcar que si volem fomentar l'activitat econòmica conscients que és la suma de tot i de tots. No assolirem una bona activitat amb unes males comunicacions, internes a externes, amb una mancança de zones industrials amb una mancança de sol edificable on es pugui donar la possibilitat als joves de crear la seva primera llar.
Amb aquesta visió, global, de territori, el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès, treballa per tal de donar resposta a tot allò que la societat de la comarca demana.
Consulta d'osteopatia i medicina naturista
Dr. Albert Serra i Navines (Osteopatia M.R.N.O. - Dr. en naturopatia)
T.: 629 38 19 97 - 93 856 06 74
Prats de Lluçanès
ml! Generalitat de Catalunya IUUJOepartament de Treball
Lesions esportives. Hèrnies discals. Problemes menstruals. Tractaments funcionals infantils. Depressió. Ansietat.
Un sí A LA COMARCA històric al monestir de Lluçà
Ampli consens polític i social per reivindicar el Lluçanès
Lluçà.- Amb aquest lema, la Plataforma El Lluçanès és comarca, va organitzar el passat divendres un acte al claustre de Santa Maria de Lluçà, que va comptar amb la participació de totes les forces polítiques que tenen representació als ajuntaments del Lluçanès a més de representants dels sector eclesiàstic, d'ensenyament de la pagesia. Prèviament, tots aquests havien consensuat un manifest que va cloure les intervencions que va estar signat també per cadascun d'eliis.
Pere Cors, d'ICV tinent d'alcalde d'Oristà va ser molt breu en la seva intervenció va remarcar que el Lluçanès celebrava un esdeveniment especial amb aquest acte conjunt. Josep M.Freixenet, d'ERC, i regidor d'Olost, va reclamar que aquesta comissió creada per redactar el manifest tingués una continuïtat per aconseguir els objectius previstos. Ramon Rosanas, del PSC-Cpc regidor de Merlès, va explicar que actualment la seva població no obté cap benefici notable pel fet d'estar al Consell Comarcal del Berguedà i que creia que es podien fer canvis als Consells comarcals, tant d'Osona com del Berguedà, sense que això els suposés greus problemes.
Ramon Vall, de CiU alcalde de Prats de Lluçanès, va remarcar els beneficis econòmics que s'obtindrien amb el reconeixement comarcal posant com a exemple que si ara arriben al Lluçanès vuit milions, amb comarca pròpia s'arribaria als vuitanta.
En representació de I"arxiprestat del Lluçanès, però parlant a títol personal, Mn. Josep Casals, arxiprest del Lluçanès, va considerar que el Lluçanès té uns trets prou definits per mantenir una identitat pròpia caracteritzada per "la bellesa de les coses discretes".
Ramon Riera, de l'oficina del DARP de Prats de Lluçanès, va creure convenienet explicar que no parlava en nom del Departament, però va ressaltar que el fet de tenir una oficina descentralitzada com exixteix actualment al Lluçanès és ja un fet prou significatiu, ell creu que
veurien amb bons ulls aquesta proposta. Isidre Beltrà, director de l'lES Casell de Quer, de Prats de L1uçanés, també va remarcar la importància d'un centre d'aquestes característiques, que aglutina els alumnes de gran part del Lluçanès que seria bo el reconeixement institucional per afavorir més recursos i facilitar que els joves es quedessin a la comarca. Finalment, Josep M. Masramon, president del Consorci del Lluçanès, va valorar molt positivament aquest primer moviment de consens entre aquests diferents sectors del Lluçanès però va recordar que encara queda molta feina per fer. Jordi Sallvans, d'UDC alcalde d'Olost, Francesc Reñé, exalcalde de la mateixa població, tot que hi estaven convidats per a intervernir-hi, no hi van poder ser presents.
Després d'ells, el periodista Ramon Besa, de Perafita, adherit ja a la campanya des del començament, va fer la lectura del manifest -que reproduïm en
aquesta mateixa pàgina-, que va ser llargament aplaudit pel públic que omplia el claustre. Aquest manifest s'enviarà ara a la comissió parlamentària que estudia la nova divisió territorial de Catalunya. A part, també es van començar a distribuir unes postals amb el lema El Lluçanès és comarca que s'enviaran igualment a la mateixa comissió parlamentària, recordant les diferents iniciatives dutes fins ara per fer possible el reconeixement de la comarca del Lluçanès.
Aquest acte dela plataforma va comptar amb molt bona acceptació la majoria va valorar-lo com a acte històric que potser tardarà molts anys en repetir-se, pel fet de poder posar d'acord forces polítiques i socials tan diverses amb un únic objectiu comú. R.R.
EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA
Aquesta afirmació, que darrerament ha obtingut un ampli ressò i suport social, és la constatació d'una realitat, d'un sentiment i d'una pràctica que es desenvolupa naturalment, des de fa molts anys, en el conjunt de la comarca.
Totes les propostes d'ordenació territorial que s'han fet i desfet aillarg de la història han considerat el Lluçanès com una comarca indiscutible, malgrat que els criteris de cada moment han fet que allò que era clar des de bon començament hagi acabat per quedar aparcat per a una propera ocasió.
Fins i tot una proposta de constitució catalana dels anys vint, elaborada per Francesc Macià a Amèrica, considerava el Lluçanès com a comarca que havia de formar part, juntament amb les altres, del marc territorial sobre el qual aplicar la legislació catalana.
Però des que Catalunya va perdre les llibertats amb el Decret de Nova Planta del 1716, quan es va dissoldre la Sotsvegueria del Lluçanès, mai com ara hi havia hagut una expressió tan majoritària, oberta, pública i cohesionada en demanda del reconeixement institucional de la comarca del Lluçanès. Mai com ara hi havia tanta gent d'acord en què el Lluçanès sigui una comarca diferenciada. Mai com ara, les institucions, les associacions, les agrupacions polítiques, socials i sindicals i el poble del Lluçanès havia manifestat amb fermesa i claredat aquesta reivindicació.
Per tot això, perquè la comarca en tots els seus àmbits s'ha manifestat majoritàriament de forma concreta i consensuada, les persones sotasignades, representants polítics, institucionals i socials del Lluçanès, ens adrecem a la Comissió Parlamentària i al conjunt del Parlament de Catalunya per:
Deixar constància clara de la voluntat explícita del Lluçanès de rebre el reconeixement institucional com a comarca de Catalunya en peu d'igualtat amb la resta de territoris així considerats.
\ Mostrar que el consens social i polític és una realitat en marxa. Una realitat que pot donar molts i bons fruits per al futur d'aquesta terra.
Demanar que es valori la importància d'escoltar el territori com a garantia de possibilitar la necessària sincronia entre participació i gestió del quefer quotidià.
Evidenciar que la voluntat del Lluçanès es manifesta fruit de la necessitat de poder construir el futur en base a la pròpia realitat, una realitat que no ha d'estar sotmesa a una hipotètica necessitat d'augmentar o no el nombre de comarques de Catalunya.
Constatar que el Lluçanès ja ha fet camí en molts terrenys quant a la dinàmica comarcal conjunta, fet que afavoreix en gran mesura la solució a prendre.
I, finalment, reclamar, de comú acord i recollint el sentiment de la gent del Lluçanès, el definitiu reconeixement de la comarca del Lluçanès i tot el que això comporta. Lluçanès, S de juliol del 2002
OBRES A L'AVINGUDA LLuís VILACLARA DE SANT FELIU
SASSERRA. Fa pocs dies van acabar les obres d'urbanització de l'Avinguda Lluís Vilaclara, en el sector comprès entre l'escola pública les piscines municipals. Les obres, que han conisistit bàsicament en la pavimentació instal.lació de l'enllumenat públic i línia telefònica, han pujat a un total de 138.232,72 euros i s'han rebut per al seu finançament 108.382 euros del PUOSC i 12.020 euros de la Direcció general d'administració local. R.R. ALTA PARTICIPACiÓ A LES FESTES DE SANT JOAN
ELOIS DE PRATS DE LLUÇANÈS. Com cada any, les festes de Sant Joan i els elois de Prats de Lluçanès van comptar amb una bona assistència de públic en la majoria d'activitats, destacant la passada dels dies 24 a la nit 25 al migdia, amb el ball del contrapàs. A part, també cal mencionar la concorreguda cursa dels elois fins l'ermita de Sant Sebastià i els ja habituals balls, castells de focs, exposicions espectacles infantils. R.R.
LAURA SUCARRATS VA REBRE EL PREMI FUNDACiÓ
DR. GRAU. L'estudiant de Sant Feliu Sasserra, Laura Sucarrats, va rebre fa uns dies el premi de la Fundació Doctor Grau, dotat amb 600 euros. Aquest guardó, que s'atorga anualment al millor estudiant de segon de batxillerat de l'lES Castell del Quer, de Prats de Lluçanès, premia la millor nota de curs, que enguany va ser de 9,3. Sucarrats, que ha triat l'especialitat de ciències de la naturalesa i la salut, intentarà ara estudiar la carrera de medicina.R.R.
APLEC A SANT PERE DE SERRALLONGA. El passat diumenge dia 30 de juny, els veïns d'Alpens van participar en l'aplec a l'ermita de Sant Pere de Serrallonga per quart any consecutiu després de la seva restauració. Els que van anar-hi a peu van sortir a les vuit del matí de la plaça del poble i allà hi va haver una missa un esmorzar popular que va acabar amb una actuació de les cantadores d'Alpens. Ef1 aquest acte també es va fer la benedicció del pedró restaurat enguany, el qual compta amb una creu de ferro feta per Enric Pla. Aquest aplec, convertit ara en una reunió d'ex-veïns del municipi està organitzat pel mateix ajuntament compta amb la coLlaboració de la parròquia.R.R.
PRATS DE LLUÇANÈS CELEBRA EL PLE DE L'ESTIU. El dijous, 4 de juliol, l'ajuntament de Prats de Lluçanès va celebrar el ple trimestral corresponent a l'estiu. Aillarg del ple es van aprovar un seguit de propostes presentades pel grup de CiU, al govern, com ara là creació d'un viver d'empreses a l'antic local de l'ajuntament, o les modificacions per a la gestió de l'aigua de Merlès, un cop acordada la realització de les polèmiques basses en els terrenys que ha cedit el comte de Merlès. Aquesta gestió anirà a càrrec del Consell Comarcal d'Osona. Totes les votacions es van fer amb l'absència dels quatre regidors del grup d'ERC, que seien entre el públic en
senyal de protesta per considerar que el grup al govern margina intencionadament la seva acció política al consistori, segons un document que van llegir a l'iniciar la sessió. AI torn de precs preguntes es va manifestar encara més la diferència de criteris sobre el funcionament municipal entre ambdós grups. El grup a l'oposició va proposar una política activa sobre joventut una millora en la informació de les convocatòries municipals. Igualment, van reclamar un local lliure accés a les instal-lacions municipals, en igualtat amb la resta de components del consistori. Red.
COMENCEN ELS CURSOS A LLUÇÀ. Durant els mesos de juny juliol s'han iniciat els cursos adreçats a majors de 25 anys en situació d'atur, que organitza l'ajuntament de Lluçà, en col-laboració amb el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya el Fons Social Europeu. De cara al mes de setembre es preveu de fer un curs, adreçat al mateix col·lectiu, d'iniciació a internet, de 60 hores. El curs es farà a l'Aula d'informàtica de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Per informació, cal adreçar-se a l'ajuntament de Lluçà.Red.
EL PARC INFANTIL DE SANT BARTOMEU JA TÉ UBICACiÓ. L'ajuntament de Sant Bartomeu del Grau ha convocat una nova consulta popular vinculant, aquest cop adreçada als més joves de la localitat, per saber les preferències a l'hora d'ubicar un nou parc infantil a la localitat. Un cop feta la votació, el 40% dels potencials votants, segons informació municipal, han decidit que aquesta instal-lació se situï al final del carrer Vell-carretera de Perafita, al mateix lloc on el poble ja té uns gronxadors. Segons aquestes mateixes fonts, el sector que ha pres part més activament en la consulta ha estat el dels nens nenes de primària.Red.
CONCURS ANUAL D'OCELLS A PRATS DE LLUÇANÈS. La Societat ocellaire de Prats de Lluçanès va organitzar diumenge passat el campionat anual, que es va fer al Passeig i que va aplegar prop de cinc-cents ocells. Ja de bon matí es va convidar a tots els participants a un bon esmorzar, i al final del concurs es va fer l'entrega de premis corresponents a la temporada 2002 de la comarca d'Osona. R.R.
EL CONSORCI PASSA A GESTIONAR LA UBASP. Prats de Lluçanès ha cedit la gestió que fins ara duia de la UBASP, Unitat Bàsica d'Assistència Primària del Lluçanès, al Consorci del Lluçanès. Aquest servei de treball assistencial abasta a part del mateix Prats de Lluçanès, les poblacions d'Alpens, Olost, Lluçà, Perafita, Oristà, Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Sant Agustí de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau. Fins ara hi havia un conveni signat amb tots aquests ajuntamerits tot el canvi de titularitat, hi continuaran treballant les mateixes persones que fins ara. Red.
El racó de la feina (93 853 00 49)
gestorgan@entomo.es
Cansaladeria i pollastres a I'ast
Plaça Nova, 5 T 93 856 00 31 08513 Prats de Uuçanès
Km. 7 Tel. 938 129 011 Fax 938 129 046 ale: grans@cconline_es
08515 Sant Martí d'Albars
carnisseria cansaladeria
pl. 11 de Setembre, 5 Tel. 938508042 Prats de Lluçanès
Av, Pau Oaaals, 68 T_: 93 856 01 35 PRATS DE LLUÇANÈS
*
Pàg. I
Imatge i recomanació
* Pàg. II
L'agenda de la gent del Lluçanès
* Pàg.1I1
La ruta del Sorreigs
* Pàg.IV
Receptes i calendari
* Pàg. V
Opinió i cartes
* Pàg. VI
Racó creatiu
* Pàg. VII
Solc 2002
* Pàg. VIII
Solc 2002
JOSEP.RIERA ens recornana.. EN DEFENSA PRÒPIA, de Jacint Verdaguer
"L'acabo de llegir. No coneixia les dues tongades d'articles que Verdaguer va lliurar a la premsa de Barcelona els estius de·1895 1897, defensant-se aferrissadament del seu bisbe, del marquès de Comillas, dels seus parents, dels seus amics. Encerclat perIes acusacions d'aquests personatges, pels deutes, sorprèn trobar i escoltar el poeta molt lluny de la seva lírica habitual. Interessant. Us el recomano." e.
;1 o e-
Josep Riera, poeta, d'Oristà, autor de diversos reculls de poesia, ens recomana el llibre "En defensa pròpia", de Jacint Verdaguer, de Tusquets Editors, edició presentació de Narcís Garolera.
l'agenda
de lagent del lluçanès·
iuliol-02
Divenchs, 12
L'Alou (SCIIt Agustí de lMœèsl- sOIc-2002. A2/4 de 10 del vespre, boliforrada popular. Seguidament, ball amb Tururut Bonaigua (Ripollès).
SCIIt Bcrtomeu del Grœ.. A les lOde la nil, al jardíde l'esc�a br�I"� Patufet", dnema a.1a fresœ. Organitza, Biblioteca T�ecentreSBG.
Dissœte, 13
Oristà.· Festa 2Sè aniversari dela ComissiódeFestes. A les3,dinar (Arròs, baIiforra, postres, pai vi i ncors). A les S, joo desobrelaula. Cast�1inflable.Ales7,festadel'espuma. A2/4de9d�vespre, ball amb"Raimon Rosell". Sopar(paambtomàquet embatits). Preude lafesta, 11 euros.
SCIItFeluSassenu.·Festa 41aniversari.Vespre, a 1/4de9,sopar per a tols els sods, grahift -per a� no sods, 6 euros-. Organitza, Amiadó (entre Social ,ii'Aleneu".
SCIIt FeluSassenu.·Sortidade�gegants a Santa Maria d'Oló.
ScIlla &al de Ptig-orioI.. Festa Major d'estiu. A 2/4 de S de latarda, j()(Spei a lacal)Olla, al camp defutbol.
ScIlla &al de Ptig-orioI.. �c-2002. �c Jove-Festa Major· d'estiu.A2/4d'lI delanil,preseñtadóiactuadó dedos nous grups de músicatraaKionaI: poca-soIfu(Barœonès) i Espigasons(laSelva). Seguidament, ball de doenda amb Cafetera Exprés (Alt Camp). Hi haurà zona d'acampada.
DiInenge. 14
h:Festivalde música d'Osona.Ales 7 delaIarda, a I'fsglésia parroquial, actuadó de"Cameratadecan�ótradidonal".Entradagrowoo.
SCIIt Bcrtomeu del Grœ.. SorIida dels gegants a Viny�es (Osona), a les9d� matí.
ScIlla &al de Ptig-orioI.. Festa Major d'estiu. A 2/4 de 12, m� de (onfinnadó. Seguidament, ballada de�gegants de Santa Eulàna i Uuçà,amb acompanyamentde�grallersd� SaltAles7de latarda, ballambl'acordionishi"JoseP Uu�d'Artés" isopar popular, a la mma parli a la �aMajor.
D¡ous, 18
SCIIt Felu Sassenu.·Jornada reaeativa a Navardes. Edats,de 8
a 17 anys. Activitats: tir amb arc, pontde mico, BIT, bany,tirolina, SCIIt 8crtomeu del Grœ.. A les lOdela nil, al jardíde liescola rem Organitza, Q-FOIS i ajuntament. bressol"el·Patufet", dnema a la fresca. Organitza, Bibnoleca Telecentre SBG.
Divenchs, 19
SCIIt Bcrtcimeu del Grœ.. A les lOde la nil, al jardíde l'esc�a bressol"� Patufet", dnema a la fresca. Organitza, Bibnoteca T�ecentreSBG.
,Dis_te, 20
Oristà..Sale- 2002.�cde� Bandolers.Ales8d� matí, caminada per la ruta d� PerotRocaguinarda. (Es recomana portaresmorzar).
A les6de lalarda, narradó d� conte "8 peix Ramonet", deJoan Ibarra, a càrrecd�Gall-i-ner.Seguidament,berenar. A2/4 d'll de la nil, a la pl� Major, concert amb "Vents de laVall" (laSafor), i seguidament,ball, amb"la Bandad'enVinaixa" (VallèsOriental).
SCIIt Bcrtomeu del Grœ.. Sortida de� gegants a Cast�ker�oI (Moianès), a les 6delatarda.
DiInenge. 21
Santa Margarida (Perafita),· Sole-2002. Aplec a SonIa Margarida de Vilak�la. AI matí, esmorzar. A 2/4 d'l, 1J1�. Seguidament,cantada a càrrec d�Cor� Grau,deSantBarlomeu del Grau. Dinar popular(reserves0193 853 01 41). A les 4 delatarda, 3rcam�onatdebatifarra d� Uu�nès.AlesSdelaIarda,ballamb laSumsoni(laCerdanya).
DLts,22
Olost- Ans al dia S d'agost, al cosol deJoves, exposidó "Rius per viure",delGrup deDefensa d� Ter
D¡ous,25
Prats de 1lmIès..A2/4 de 1Od� vespre, al (entredeCukura, "Deviatge per Indonèsia:de Sumatra a Ban",amb RomanSallent i EvaSalló.
Divenchs, 26
Prats de1lmIès..Festival de música d'Osona.Ales9del vespre, a la sala Cal Baeh, actuadó d'isolda Crespi Rubio Jòrdi Arrnengol Puig. EntradagrahiOO.
Prats de 1lmIès.. Alapiscina munidpal, 6 horesde natadÓ. De .Ies8 d� vespre a les2de lamatínada.
ACTIVITATS A LES BIBUOTEQUES
OloSt,·
Contes a labibnoteca. Per a nens i nenes de 3 a 6 anys, �dimarts de 6 a 7 delalarda.
S carier rial�r. Per a nens i nenes de 7 a 10 anys, dilluns i dimecres de 4 a 2/4de 6. Tallerd'animadó a lalectura i l'escriptura basat en l'am1iada de carles de personatgesfontàstics, com la bruixa de les HeuresdeMerlès
Taller de dnema d'animadó escriptura. Per a nens i nenes de 1O a 12anys. Dijousidivendresde4 a 6. Pr�ecdó en vídeodetres�·Iía¡. lesde HayaoMiyaza�.
Organitza, Bibliolecad'Olost.
Perafita.·
Ss dilluns, de 2/4 de 10 a 2/4 d'lI, pera nens nenes de 3 a 6 anys, explicadó i dibuixd'un cante.
Ssdimecres,de2/4d'li a 2/4de12, per a nens i nenes de 6 a 12 anys, enigmes, encreuats, còmics j()(Sde paraules. Organitza, Bibliolecade Perafita. (thorarid'estiu dela biblioteca ésde 1 O a 1 d� matí, elsdï¡ous, de 2/4de S a 2/4de8 delatarda).
Avís A LES ENTITATS
Si voleu que les vostres activitats apareguin a l'agenda, de forma gratuïta, envieu-nos la informació per correu o fax a: la rella l'Estudi 08514-Lluçà solc@pangea.org Fax: 93 855 40 42
Eduard Selva.
Col·laboracions: Montse Juvanteny, Sílvia Vilalta.
Edito: Solc, música i tradició al lluçanès
Imprimeix: wlnihard.gràfics S.l. (Moià)
Dipòsit Legal: 8-31.541-2001
RUTADEL SORREIGS
El PR. C-46 "Ruta del Sorreigs" neix d'una entesa entre el Centre d'Excursionista de Torelló i el Grup de Defensa del Ter, els quals van presentar el projecte d'aquest PR per a la seva homologació, que ha aconseguit arribar a bon port. Hi ha a disposició un llibret que recull informació guia itinerària de la ruta i del territori on passa.
La riera del Sorreigs
La riera del Sorreigs és un afluent del marge dret del riu Ter. Neix prop del Santuari del Munts, al Lluçanès, a una altitud d'uns'
1.000m., porta les seves aigües fins al Ter, prop de la Gleva, a uns 450m. d'altitud. La seva conca té forma allargada, amb una extensió de 62,6 km', una llargària màxima d'uns 19 km. una amplada d'uns 4km. L'eix principal del riu fa 20,5 km. i se'n poden diferenciar tres trams: Alt Sorreigs, Sorreigs Mitjà, Baix Sorreigs.
La ruta del Sorreigs
El seu inici és a la Plana, al poble de Santa Cecília de Voltregà, al pas de la Plana fins al Lluçanès, la riera s'engorja el camí hi passa per superar les cingleres que delimiten ambdues comarques. AI Lluçanès, el sender travessa pel termes municipals de Sant Bartomeu del Grau, Sobremunt, Sant Boi del Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès en la seva part final. En aquest tram el sender s'enfila per arribar al naixement natural dà la riera, al Santuari dels Munts.
ELS SENDERS DE CATALUNYA
Són itineraris senyalitzats que han sigut dissenyats de manera que, per camins, pistes, senders, etc., buscant els passos més adequats, es puguin. visitar llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, geogràfic, històric, social, etc.
Els tipus de senders só!'):
Senders de Gran Recorregut(GR) (de més de 50 km.) (senyalitzats en color blanc i vermell)
Senders de Petit Recorregut (PR) (entre 10 i 50 km.) (senyalitzats en color blanc i groc)
Senders Locals (menys de 10 km.) (senyalitzats en color blanc verd)
Senders Urbans (circuits en un àmbit urbà)
Actualrnent, la xarxa catalana, una de les més destacades d'Europa, compta amb uns 6.000 km. de senders senyalitzats, que enllacen amb altres països. El Comitè Català de Senders de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, és l'òrgan que s'encarrega de la seva homologació.
La rura del Sorreigs és un exemple d'un PR que passa pel Lluçanès que enllaça amb el GR-3 (Sender Central de Catalunya (circular Lleida-Lleida), i aquest enllaça amb el GR 176 (Ruta de les vint Ermites Romàniques, 80 km., que passa per ermites de Santa Maria de Merlès).
IV - receptes fresques
TE DE FRUITES GELAT
'S'agafen les bossetes de te, es col-toquen en un recipient, mitjà i s'hi afegeix l'aigua bullent. Es deixa reposar uns 1 O minuts i després es retiren les bossetes. Tot seguit s'hi afegeix la menta i la mel i es ben remena. En un recipient a part, es barregen els sucs de fruites i després s'hi afegeix la barreja del te, la menta i la mel, i es posa a la nevera perquè quedi ben fred. Per servir-lo, es posen glaçons als gots, s'afegeix el te fins a la meitat i s'acaba d'omplir el got amb l'aigua amb gas. Una bona beguda per fer-vos passar la set!
Montserrat Juvanteny
CALENDARI FESTIU POPULAR
CÒCTEL 'DE CAVA
Ingredients �
1 part de cava rosat
2 parts de suc de toronja
1 part de suc de llimona
1 part de "Martini"blanc
1 part de "Compari"
1 cullerada de sucre
Sucre i granadina (opcionals)
Barregeu tots els ingredients, amb gel, en una coctelera,' sacsegeu-ho i serviu-ho en copes de cava.
Una opció de guarniment.
Esteneu el sucre amb granadina en una superfície plana. Humitegeu la boca de les copes congelador i "suqueu-les", de cap per avall, en aquesta barreja. Seguidament, fiqueu-les al congelador fins que siguin ben glaçades. Ja estaran a punt per servir el còctel. -
Sílvia vileite
SANT CRISTÒFOL, LA MARE DE DÉU DEL CARME I SANT JAUME
"Peljuliol, damunt l'era hi fa bon sol"
En la majoria de municipis del Lluçanès segurament fa pocs dies que es va fer la benedicció de vehicles amb motiu de la celebració de Sant Cristòfol. Encara que correntment els darrers anys es faci en diumenge, Sant Cristòfol és el dia 10. Aquest nom procedeix del grec "Christophoros", que significa portador de Crist, ja que segons conta la llegenda, aquest .sant, que el descriuen molt alt i fort, ajudava les persones a travessar el riu, i en una ocasió va ajudar el nen Jesús a cr.euar-Io. Per això ja des de molt antic va ser considerat com a protector de la gent que viatjava, i ja entrat el s. XX va passar a ser patró dels automobilistes. Una altra de les celebracions importants del mes és el dia 16, data de la Mare de Déu del Carme, patrona de la gent del mar. En molts llocs de la costa catalana es fan processons passejant la imatge dins una embarcació. Segons la tradició, al s. XIII, la Mare de Déu del Carme es va aparèixer a un carmelità i li va entregar un escapulari de color marró. Durant molts anys aquests escapularis s'havien col.locat a la canalla o els portava la mateixa gent gran perquè es deia que qui el portava s'alliberava de passar pel purqatori, El dia 25 de juliol és Sant Jaume la nit anterior se solen celebrar també revetlles en algunes' poblacions catalanes. Sant Jaume era cosí j alhora deixeble de Jesús i va estar decapitat I'.any 62. AI voltant d'aquest personatge s'han creat al llarg del temps moltes llegendes, romanços i cançons, alguns dels quals encara 'són ben vius en la memòria popular. A Prats de Lluçanès, el diumenge més proper a aquesta data, s'hi celebra una fira que havia estat una de les més concorregudes al Lluçanès durant el període estival, i que a mitjans del segle XX s'havia fet molt famosa pel renom dels grups orquestrals que hi solien participar com a complement de l'activitat dels firaires.
Roser Reixach
Pasaporte exclusivo AVASAPalace Resorts para excursiones zona
Cancún (México)
Red n2 1 de agencias de viajes de Cataluña le ofrece el nuevo
Pague 3 dias y viaje 4. Noche GRATIS en todos los hoteles del parque durante los meses de mayo, junio, julio y septiembre
Pagando la entrada de 1 día le regalamos la del segundo (excepto julio y agosto)
e-mail: manlleu@valemany.com
Ofertas y Descuentos
10% descuento en todas las líneas de RENFE de largo recorrido y AVE. Precios especiales en hoteles.
SPECIAL NOVIOS
Obsequio Juego de maletas
• 10% Descuento en el siguiente viaje
• Facturación en Madrid-Barajas, mostradores de BUSSINES
CHE UE Financiamos su viaje
GRATUITAMENTE
a 30-60-90 y 180
días sin intereses ni recargos
• Posibilidad precios REDUCIDOS en Clase BUSSINES ,
• Ventajas en los
hoteles a determinar
e-mail: torello@valemany.com REUS - Raval Sta. Anna, 20
e-mail: reus@valemany.com
.pOR LA COMPRA ANTICIPADA hasta 45 días � antes de la salida (excepto indicaciones) VALLS - C. Major, 7
Tel. 977.60.59.57 - Fax 977.60.53.02
e-mail: valls@valemany.com
Novios y aniversarios de boda
Niños GR TIS viajando con los padres PAG .5 FRACCIONADOS a 30, 60, 90 Y h�s a 180 d'as Sin r cargos ni intereses I.
Pida los folletos con el distintivo
EUROPA, MEDITERRÁNEO Y ORIENTE MEDIO
% escuento en reservas folleto PANAVISIÓN Especial AVASA PLUS todo incluido hasta 48 horas antes de la fecha de salida sin restricción de fechas.
% escuento en reservas 45 días antes de la salida. Folleto general PANAVISIÓN excepto salidas 26/7 a 18/8.
% escuento en reservas 45 dias antes de la salida. Todos los folletos MAPA-TOUR TIERRA JOVEN, excepto salidas 20/7 a 20/8.
% escuento en reservas 45 días antes de la salida. Todos los folletos TRANSRUTAS excepto salidas 15/7 a 20/8.
% escuento en reservas 45 días antes de la salida. Folleto verano GEOLAND sin restricción de fechas.
escuento en reservas con venta anticipada. (Excepto 15 de Julio a 20 de Agosto)
Consúltenos en cada caso. Folleto AVASA PLUS.
HOTELES Y APARTAMENTOS
escuento en reservas 45 días antes de la salida en todos los folletos TRANSRUTAS excepto salidas 15/7 a 20/8.
escuento en reservas 45 días antes de la salida en todos los folletos MAPA-TOURS TIERRA JOVEN excepto salidas 20/7 a 20/8.
J% escuento en reservas 45 días antes de la salida. Folleto Apartamentos TURISNORTE excepto salidas 13/7 a 24/8.
% escuento en reservas 45 días antes de la salida. Folletos SALDUBA TOURS, VIVIR PORTUGAL y VIVIR GALICIA, excepto salidas 15/7 a 20/8.
VIC: PI. Major, 10 - Tel. 93 883 33 30
VIC: Centre Com. Vic-2 - Tel. 92 885 55 20
MANLLEU: C. del Pont, 21 - Tel. 93 851 33 55
TORELLÓ: C. del Pont, 13 - Tel. 93 859 39 03
REUS: Raval Sta. Anna, 20 - Tel. 977 12 75 45
VALLS: C. Major, 7 - Tel. 977 60 59 57
BARCELONA: Pau Clarís, 151 - Tel. 93 272 36 70 www.valemany.com
Feu la reserva amb 60 dies d'antelació, us ofererim una MILLORA DE CATEGORIA a bé un DESCOMPTE DEL 8%
NUVIS: el vostre viatge us port sortir gratuït, informeu-vos del nostre sistema de LLISTA DE NOCES
US AGRADARIA VISITAR UN VAIXELL? Organitzem visites als nostres vaixells seleccionats, Inscriviu-vos a qualsevol de les nostres oficines VIATGI ARA ¡PAGUI EN 12 MESOS SENSE INTERESSOS!
Te so¡prenclerós de roclo to que le ofrece un crucero por el mismo precio que unas vacaciones conuenciona/es. y sin compucaoones. porque hemos previsro Ioclo pora que lU única preocupoción sea decidir emre Ioclas las posibilidades que re ofrece el barco pora disfrwar de ru tiempo libre.
• Pensión complela (todas las comidas: desayuno, almuerzo, snacks y cena).
• Camarole en la calegoría e/egida, limpieza diaria de/ mismo.
• ACCeso y uso de las insla/aciones (discoleca, gimnasio, piscina, roal/as de pisdna, biblioleca, erc.),
* parlicipación en lodos los programas de animación y aClividades (fieslas, bailes, concursos, erc.).
¿A QUIÉN ME DIRIJO CUANDO lLEGUE AL BARCO?
Al embarcar, personal de Pullmantur te recibirá en el puerto para ayudarte con todos los trámites necesarios. Una vez a bordo y durante todo el crucero estarán a tu disposicición para la que precises.
¿QUÉ DOCUMENTAOÓN NEŒSrrO?
En este crucero visitaremos países en los que los ciudadanos españoles necesitan pasaporte (incluido niños y bebés). No olvides revisar tu documentación y comprobar que tu pasaporte está vigente (consultar documentación si es de otra nacionalidad).
¿NECESITO DINERO A BoRDO?
Los precios a bordo son en euros (€). Al finalizar tu crucero podrás liquidar tus gastos de abordo en electivo a con las principales tarjetas de crédito. Durante el crucero y para evitar que tengas que llevar dinero a tus tarjetas personales, te lacilitaremos una tarjeta identificativa con la que además podrás ir pagando todos los extras a bordo. Para ello, al iniciar tu crucero deberás abrir una cuenta de crédito con cargo a tu tarjeta o un depósito en electivo. El día antes de desembarcar, alliquidar tu cuenta, podrás elegir entre abonarlo en electivo o con cargo a la tarjeta de crédito.
¿A QUIÉN DEBO DAR PRoPINA?
En todos los barcos, y como norma general. el pasajero,'al finalizar su crucero, entrega en concepto de propinas una cantidad al personal de servicio que le ha atendido durante el crucero. Con motivo de lacilitar este trámite, al finalizar tu crucero te será cargado en tu cuenta en concepto de propinas 60 € por persona, que podrás liquidar en electivo o con tarjeta de crédito.
EsCAW Da BARCO
Las escalas y excursiones son el complemento ideal para tu crucero. Puedes ir a tu aire viSitando los puertos de escala o panícper en un cuidado programa de excursiones, todas en castellano, que deberás reservar y pagar a bordo. Alllegar a puerto, las autotidades locales realizan los trámites para que los pasajeros puedan desembarcar; este proceso dura aproximadamente 30 minutos. En todos los puertos podrás sàlir y entrar el barco tantas veces como quieras, acreditado por una tarjeta destinada a tal electo, pero recuerda que la hora límite de embarque es siempre 30 minutos antes de la hora de salida (horario local).
* Bebidas y cocklails.
* Llamadas re/éfonicas a mensajes a tierra.
• Servicio de canguros.
• Servicio de peluquería y masajes.
• Lavandería y p/anc/lado.
* Excursiones a tierra.
• Compras en las liendas.
• Servicio médico.
* Propinas.
CATEGORIA
Crucero de primera clasc con muy buen servido.
ITINERARIO
IDfu Puerto Uegada Salida
rLunes Barcelona Embarque 17,30 ,:
Martes Niza (Montecarlo) 11,00 21,00 (Miércoles Livorno (Florencia-Pisa) 09,00 21,00
Jueves Roma 07,00 20,00
IViernes Nápoles 08,00 16,00
Sábado Malta 12,00 19,00 (Domingo En navegación Diversión en alta mar
Lunes Barcelona 10,00 Fin del crucero
I'RECIOS POR PERSONA EN EUROS PENSION COMPLETA A BORDO Il DIAS/7 NOCHES
SEGURO DE VIAJE
Sin cargo adicional te incluimos una póliza individual de seguro que te garantiza la asistencia y cobertura de los principales incidentes que te pudieran surgir durante el viaje. Si deseas ampliar las coberturas y cubrir otras posibles eventualidades durante el viaje, y que además te incluya el REEMBOLSO DE LOS GASTOS DE ANULACiÓN si alguna causa justificada te impide viajar, Pullmantur pone a tu alcance la posibilidad de contratar un SEGURO OPCIONAL. Solicita inlormación.
ESPECIAL NIÑos (Compartiendo con dos adultos): Hasta 2 años (24 meses) el crucero será completamente GRATIS, incluyendo tasas y propinas. De 2 basta 16 años (sin cumplir):Salida 25 de Marw y del17l6 81919: 120 euros + Tasas y propinas. Resto de temporada GRATIS,sólo pagan tasas ypropinas.
3.',4.' Y 5.' PERSONA (Compartiendo camarote): Descuento der60% sobre los precios de las cabinas en todas las fechasJ categorías. Suplemento cabin. indlvidual: Categorías A, B y T + 100% sobre los precios publicados. Reslo de calegonas + 50% sobre los precios publicados. TASAS DE EMBARQUE: 115 euros. PROPINAS: 60 euros.
RESERVAS REAUZADAS CON ANTEIACION
En todas las reservas efectuadas con 60 días o más antes de la fecha de salida mejoramos I. cate�oría a la iomediata superior, excepto categorías "A", "B",
y si esto no ruera posible
EXPERIÈNCIA DE COL.LABORACIÓ
Arribo d'una ciutat que no ha estat mai' contenidor aelogràfic d'una realitat pacificada, ni abans ni ara. De les seves cases, fàbriques, carrers i muntanyes han sortit sempre missatges: ara gemecs dolorosos, ara crits imponents, ara malencòniques meditacions sense il·lusions. La ciutat és un cos viu -ser a no ser! Però, coin se?-, gairebé una aldea medieval. Torí ha passat el segle XIX enrocada al costat del castell de l'advocat. La F.I.A.T. ha determinat els destins de diverses generacions ha influït en les migracions internes. Cap als anys vuitanta, alguna cosa va començar a canviar. La tecnologia va endavant, el mercat, les decisions econòmiques del capital, l'envelliment a la mort; la històrica mare de l'automòbil s'ha transformat més que les lluites dels treballadors; la cara d'aquesta indústria i, amb ella, el seu estil social. Sóc descendent d'Umbri, de part del pare, terra de Sant Francesc d'Asís de Giotto, i d'Astigiani, de part de mare, terra del bon vi Piamontese. El meu pare, de Pavia, va aprendre l'art del tipògraf-dels salesiani, quan encara els caràcters d'imprimir es realitzaven al moment en plom fos. Estranya alquímia de la paraula. Vaig néixer a Torí el seixanta-set, on hi vaig passar els primers anys de vida, després en un poble dels afores, al costat de les muntanyes, un altre cop a Torí, per estudiar Belles Arts.' Allà, G. Mantovani m'ensenyava crítica d'art i filosofia. recordo que em deia "cada forma de coneixement passa a través de la cónstrucció de relacions". aquestes relacions he continuat portant-les amb mi, com. a espai de construcció, cunreu, de mantenir curosament, sense ambició. Després, els estudis de Mainolfi, Zaria, mestres de "l'art Pavera". Tenia vint anys, aquells llocs eren per a mi com la casa del mag Merlí, que calla tastar amb parsimònia. Uns anys després, vaig trobar la Montse, ara la meva companya, i va sorgir la primera exposicló d'art junts, amb el títol "Montserrat farfala delia citta". Després, juntament amb altres set creatius va néixer l'associació cultural Pont Mosca.
La col-laboracló era el pa de .cada dia: hi havia qui treballava el marbre, qui.la fusta, qui la pintura él ferro, cadascú tenia la seva especialitat, l'intercanvi era éoneixement i creixement. Després vindrà el període amb Gianni Milana, poeta pedagog, col-láboracló que encara dura. Un temps dedicat a discutir, reñexlonar; a fer fermentar idees,
Cartes
Responent
Hola a tots altre cop!
Aquesta vegada em torna a empènyer a escriure a la rella la carta que va escriure el senteiiuenc a l'anterior edició. Estic d'acord que els interessos d'un ajuntament, malauradament, no sempre siguin els mateixos que els del poble. Així doncs, degut a aquesta situació, per arribar a un consens entre vosaltres, el sasserrencs els vostres càrrecs electes potser sí que us caldrà fer unreferèndum sobre si voleu o no voleu ser del Lluçanès.
També dlr-te.que jo no t'escriuré pas correus electrònics ni amb insults ni felicitant-te, respecto l'opinió de tothom. Només un apunt final, jo sem
projectes col-laboracions amb artistes, escoles i grups de teatre, productors de cinema, associacions, ajuntaments, la universitat, els nens col-laboraclons a dins i a fora de les institucions. I la planta, en cada període, si és ben regada i el terreny és bo, creix per donar els seus fruits.'
Recordo que ala meitat dels anys vuitanta Torí tenia problemes de desocupació juvenil nosaltres formàvem part del nombrós grup de jovesestudiants a no-, desocupats. Descendents d'un decenni de lluites de treballadors, l'opció política -en aquell moment d'esquerres amb l'alcalde D.Novelli- va ser la de donar vida a Cooperatives Socials en lloc' de construir el metro. Ara, a l'any 2002, a Torí hi ha més de vint cooperatives socials que donen feina a milers de persones, joves i menys joves, gent gran Sota el barret d'una d'aquestes cooperatives, mentre estudiava, vaig treballar en qualitat de mestre de matèria artística en diverses escoles, bastants anys a la presó de menors, en estructures per a nens problemàtics i al departement de neuropsiquiatria. Sempre en experiències de treball en equip,' en cooperació amb altres persones, professionals a no, que m'han fet créixer descobrir realitats noves, com la diferència la tolerància, a que s'és fràgil que és necessària l'ajuda mútua. He madurat que en el rebuig de les relacions 'la conírontacíó hi ha la posició de qui ja ha perdut abans de començar, de queha deixat de conèixer i es tanca en si mateix, en el jo hipertròfic per especular en allò que ja està fet i que ja és conegut. Només si s'està en posició d'obrir-se per 'construir lligams es pot créixer pots sentir la meravella. Es crea el retrobament de dues obertures, un renovar-se amb. acord solemne, saviesa qratuïta. Potser no és en l'acord que es canvien situaclons, que es viu en pau, Cada realització és fruit de la voluntat de l'energia de moltes persones. És superar ellímit de la pròpia història individual per poder veure la possibilitat d'un viure nou. Cadascú és portador d'una cultura específica són els problemes comuns els que ens fan entendre l'un a l'altre.
Dimitri Coppola (.: durant el seu viatge continuaven descobrint, casualment i per intuïció, coses que no estaven buscant. Horace Walpale "Lettera a H. Mann 1745'j
pre he respectat. les opinions dels altres, però també m'agradria - això no va pas per tu- que em respectessin' la meva: Sf a la comarca del Lluçanès
Una santboienca
El Lluçanès ha sigut, és i serà
Des del cim més alt, vetlles Baró Noble, sota els teus pèus un poble. Portes sang a d'altres baronies, enllaçant poders i Sobiranies. Que del teu privilegi personal en revisqui el "Comarcal" de les hipocresies que conta la història, guardar-les fem, a la memòria. Però el temps ha canviat
i el teu poder s'ha enderrocat.
De l'honor i la glòria vestigis de trlsta memòria.
I després de tants anys els teus fills tenen afanys per mantenir viva presència d'aquell tresor que en fan herència.
(Recordo a aquell sanfeliuenc a qui no agrada que el Lluçanès sigui comarca, que MÉS VAL SER CAP D�ARENGADA QUE CUA DE LLUÇ)
Jaume Crespi Crespiera
NOTA
Les mrtas i arlides d'opini6 que han ci'aparèixerpublicats en aquesta seaió hon ci'anar degudament identifimts amb nom i cognoms, adr89J, població, document d'identitat i telèfon o correu electrònic de l'autor o autora. Això no obstant, podran aparèixersignades amb inidals o pseudònim si aixl es demana per qui les hagi esait.
larela
EL MOSQUIT
E/ mosquit és petit, esquifit i ma/parit, perquè surt de nit, i pica quan estàs a/llit.
Bernat López Masramon Sobremunt
EL NIU
Cada any, al llenyer de casa meva hi ha un niu d'ocellets. Jo veig els seus pares com els porten menjar. Aixequen el caparret i obren la boqueta. Com que el niu és a dalt del sostre, el. meu pare m'aixeca per poder-lo tocar. M'agrada molt.
Carina Serra Capel/as. Alpens.
Una· endevinalla
Un de llargarut, dos de més baixets, un de prim i curt i un altre de grasset.
Resposta, a la rella 58
(Resposta a la de la rella 56: "Tots, perquè cap se la treu per menjar")
Puericultura
MAJOR, 44, bis T.: 93 850 81 92 PRATS DE LLUÇANÈS
ATENCIó' COMENCEM LES REBAIXES
400/0 de descompte en roba exterior
30% de descompte en sabates, xancles i bambes
20% de descompte en articles de bany
20% de descompte en roba interior
EL LLUÇANÈS
Oh Lluçanès formós que tan ens tibes, prou arrelat a tradició natura assentat entreels alts la planura entreteixit de serres i turons. Tens encerclats catorze municipis, galans amb sa verdor tresca gemada i en qualsevol indret una contrada contraresta l'aspror d'abruptes racons.
Tos monts altius d'espatlla rabassuda s'imposen sobre la faixa boscana, r.espirant els teus cims la tramuntana quan impulsada ve de l'Empordà. Llavors desperten les pinedes adormides, escorredisses boires deixen els plans, corren les fulles per camins forans rossolant des d'alpens fins a Oristà.
Amb sos murmuris solquen la comarca les rieres Lluçanès Gavarresa, nadiues de la serra que en sa altesa tempteja el Berguedà i el Ripollèll. Per valls i planes ja menys engorjades silents s'endinsen en el mateix bressol, la boirina les abriga amb son llençol perquè Oristà les acomiadi amb un bes.
Lliscant pel vessantde l'aspra serra, s'endinsa a la vall serpentejant el riu Merlès que en son curs el van bressant el Lluçanès el Berguedà per la clotada. quan del Lluçanès ja en queda alforre deixant els fons sorrencs l'engorjat, amb lentitud s'integra al Llobregat com peresós corser a sa cavalccada,
de Lluçà ens captiva la història, on s'amaguen els més profunds secrets que serva el monestir en ses mudes parets en testes sota esculpides lloses. El gegantí castell li fa custòdia que té en l'altiplà l'ermita rodona, sense albirar-ne una altra al pla d'Osona que encengui tants records entre parets closes.
Pels cims on ombregen els ermitatges, en els Munts s'aixeca el majestuós tossal emplaçat en un nucli anticlimal dominant la franja Lluçanesa. Li són propers els masos masiès amb fornits llindars i portals adovellats i per la serra que decliva de Prats l'estil romànic es perfila amb solidesa.
- Gaudires amb fogosa jovenesa del pas de mercaders transhumància, que en serves orgullós ferma constància en tants indrets que et creuen els humans. Per les serres valls vistosos lluen nombrosos els cartells prop de les eres, que ens marquen les marrades dreceres avivant la tl-lusió dels caminants.
Oh Lluçanès formós ets dolç i rude ens fibles l'esperit sense mesura, perquè el teu encant dins la natura ens roba dolçament la voluntat. Aquesta voluntat que clou en somnis i el nostre pensament bressa i afina quan ta llumel cor ens il'lumina se'ns descabdella el somni endormiscat.
Carles Dot i Camprubí Juny 2002
NADONSDELLLUÇANÈS
Núria Boixadé i GarciaNascuda el dia 24 de iuny del 2002
Santa Eulàlia de Puig-oriol
En el marc de la Festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol
SO.le Jove, aquest dissabte amb noves
formacions i Cafetera Exprés
Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Demà dissabte, dia 13, sè celebrarà una nova edició del Solc jove á Santa Eulàlia de Puig-oriol, i es comptarà amb l'animació dels grups Poca-solfa, Espigasons Cafetera Exprés.
Els dos primers, dues formacions joves, actuaran per primera vegada dins el cicle, mentre que la Cafetera Exprés ja és un grup força conegut dels darrers anys de Solc, música tradició al Lluçanès.
Pocasolfa, del Barcelonès, va sorgir l'any 1996, i basa la seva actuació en una combinació de balls vuitcentistes amb danses coLlectives de Catalunya i altres, països. La formació actual -Ia integren
Anna Flores a l'acordió cromàtic, Jordi Olivés al.clarinet i la gralla, Josan Puya la mandolai al baix, Juanma Marín a la guitarra, Manola Manzano, a l'acordió diatònic baix, Pep Garrida a la veu, caixa i animació.
Espigasons, procedents de la Cellera de
Ter, tot just porten dos anys de rodatge, però han participat en molts dels festivals de les comarques gironines i voltants. Alguns dels seus membres ja havien format part d'altres agrupacions musicals com els Sacaires Tocabordons a els grallers Tarit-tarots. Actualment integren la formació Josep Antoni Maíz, al baix elèctric, Josep Puig ai/trombó, Joan Moreno al sac de gemecs i la tarota, Lluís Clapés al flabiol i tamborí i MartaCosta a l'acordió diatònic.
La Cafetera Exprés, oquestriria sorgida l'any 1992, ofereix un repertori de ballàbies diversos, des dè balls de saló fins a peces del repertori tradicional, combinant-ho tot amb peces de creació pròpia. Els sis músics que la formen són Guillem Anguera, a l'acordió diatònic, Sergi Gonzàlez, al clarinet, Jordi Jubany, al violí veu, Jesús Llongueras, a la guitarra clàssica elèctrica, Gerard Mallorquí a la bateria, i David Morlà, al baix elèctric. R.R.
Els propers 20 i 21 de juliol a Oristà i Perafita SOLC DELS BANDOLERS I APLEC DE
El proper cap de setmana Oristà acollirà el Sale. deis bandolers, en una jamada dedicada a recordar la figura del baridoler local Perot Rocaguinarda. AI matí es farà una caminada als voltants del poble resseguint alguns dels indrets per on es movia el bandoler, comptant amb un guia que donarà a conèixer alguns detalls de la seva vida. A ta tarda, Joan Ibarra, del GALL, presentarà el conte El peix Ramonet, i finalment a la (lit hi haurà concert ball amb Vents dé la Vall i La Banda d'en Vinaixa.
Vents de la Vall, de la comarca valenciana de la Safor, és un grup que parteix de temes populars valencians adaptant-los a. una formació de vent, amb nombroses incursions jazZístiques. Liderada per Ximo Caffarena, ja va presentar el seu primer disc, Aires Mediterranis, l'any passat a Prats de Lluçanès.
La Banda d'en Vinaixa proposa un ball d'envelat barreja de balls de parella amb danses coLlectives, en un repertori recollit
Després de la plùja
Botifarrada, a l'Alou,
i
ball amb Tururut Bonaigua
.L'Alou (Sant Agustí de Lluçanès).· Avui,' divendres, 'al vespre es farà a I' Alou, a Sant Agustí de Lluçanès, un sopar popular que acabarà amb un ball amenitzat pel grup ripollès Tururut Bonaigua. Aquest acte s'havia de fer inicialment el passat 11 de maig, però es va haver de suspendre a causa de la pluja.
Tururut Bonaigua, un grup que ja ha participat en la majoria d'edicions del cicle Sole, van ser un deis primers en recuperar davant del públic un repertori popular recollit a zones rurals de Catalunya, sobretot al Ripollès, Liderat 'actualment
SANTA MARGARIDA
per Amadeu Rosell i Jordi Palau, va comptar inicialment amb la coLiaboració del violinista Peret Blanch, del qual van per diversos països del Mediterrani, combi- aprendre gran part del seu repertori. A nant el so de la bateria i el contrabaix amb part de Tururut Bonaigua, Rosel.1 Palau l'acordió, la gralla, la tarota el sac de també han creat la formació Els d'en gemecs. Samarra, destinada a un repertori de L'endemà diumenge, dia 21, Perafita cele- concert, a més l'Amadeu Rosell és brarà l'aplec anual a - l'ermita de Santa conegut també com a animador infantil a Margarida de Vilaltella. Després de l'esmorzar Amadeu Cia, popular, hi haurà missa on intervindrà el Cor Aquest grup és un dels impulsors de la del' Grau, de Sant Bartomeu dei Grau, que Trobada de músics sense solfa que se enguany ha celebrat també com Solc, el seu - celebra anualment a Camprodon des de desè aniversari-Al migdia ès farà un dinar -l'any 1986, i també del Patac, cicle de tot seguit les partides corresponents al tercer música tradicional, del Ripollès. R.R campionat de botifarra del Lluçanès. El grup la Sumsoni, de la Cerdanya; clourà tots aquests actes festius organitzats per la comissió parroquial de. la població. La Surnsoni, dirigit per Pep Lizandra, és una formació nova que ofereix un ampli repertori de ballables al 80 de l'acordió i el violí, i que a més compta amb el mateix Lizandra com a mestre de ball, per él' tots aquells que vulguin aprendre els passos' bàsics de qualsevol dels ritmes interpretats, R.R.
Els mallorquins de "Música Nostra" van encarregar-se de tancar la vetllada Gran èxit
de participació en la novena trobada de cantadores i cantadors del Lluçanès
La Torre d'Oristà.- Dissabte passat, dia 6, va celebrar-se a la Torre d'Oristà la novena trobada_de cantadores cantadors que va comptar amb la participació d'una trentena de persones. En aquesta edició, la majoria procedien del Lluçanès, concretament d'Alpens,Perafita, Sant Agustí de Lluçanès, Prats de Lluçanès, Oristà, Santa Eulàlia de Puig-oriol i la Torre d'Oristà, però també hi havia representants- de Vic, l'Empordà l'Horta. Una vegada més, tots aquests cantaires van donar a conèi-xer cançons molt diverses, la majoria apreses de la tradició oral, oferint un repertori molt variat degut a les diferents edats dels participants i la seva procedència. En aquesta ocasió van ser unes dues-centes persones les que es van aplegar en el sopar popular i moltes més
les que s'hi van afegir després per escoltar en directe les cantadores i cantadors,
El públic, que omplia totalment la plaça de la loèalitat, va parar en tot moment una gran atenció a tots els intèr� prets, que van anar desgranant un llarg reguitzell de cançons: balades, cançons de treball, humorístiques,
narratives etc.
Aquesta alta participació, tant d'intèrprets com de
de TV3 pertanyent al programa Rodasons, i serà retransmesa demà dissabte al voltant de les nou del matí dins la programació habitual de la cadena.
Després de les cantadores i cantadòrs hi va haver l'actuació del grup illenc Música Nostra, que va oferir el seu repertori habitual de gèneres: jotes, fandangos, cope-os, mateixes i boleros. A més, també van interpretar algunes cançons populars que van ser força corejades pel públic com "Però Bernat" o "Dolores tenia una nóvio", a part del conegudísslrn'Parado de públic, - fa que cada any Valldemossa". Tot just aquesta proposta sigui una començar, una colla de de les més consolidades del balladors. seguidors habicicle una de les actualment tuais dels grups de les illes, té més ressò fora de la van apuntar-se a ballar totes comarca. Una mostra d'això - les peces interpretades creés que la trobada va ser ant també una gran expectaenregistrada per un equip ció entre eis assistents. R.R.
El vímet, el peix Ramonet .i la Portàtil FM a Merlès
Merlès.- La Portàtil FM va ser el grup Iborra va presentar un muntatge del que va amenitzar el ball celebrat diu- Galliner, el conte El peix Ramonet, menge passat a Merlès, en una for- basat en una història de creació pròmació que va comptar amb Francesc pia, que va entusiasmar a tota la quitMarimon (acordió diatònic), Xavier xalla que es va mostrar molt atenta al Rocosa (flauta travessera), Paul llarg de tota la narració.' Stouthamer (violoncel), i Marcel La jornada del Solc a Merlès es va Marimon (caixa). La formació va ani- completar amb -l'exposició de mar la tarda amb un repertori de balls Montserrat Rocadembosch, El vímet de parella combinats amb diverses al Lluçanès, la qual va tenir també dansescoLlectives i va aconseguir molt bona acceptació i va estar molt motivar el públic assistentque vacomentada pel públic, ja: que la majodisfrutar d'un concert-ball de gran ria recordava els objectes exposats i qualitat interpretativa. també alguns dels cistellers de la Abans de l'actuació musical, Joancomarca. R.R
CITROËN
PAU GIRÓ, S. L
Venda reparació de motos i bicicletes
Plaça Vella, 13
08513 Prats de Uuçanès
T. fax: 93 856 01 04
Transport diari a Osona, Lluçanès i Berguedà
Telèfons 651 82 33 26 651 823327
*** Carrer Major, 30 08505 Senffores (Vic)
Centre Veterinari del Lluçanès
Prats de Lluçanès
Dimarts a dijous, de10 a 1 de 6 a 8
Divendres dissabte, de 10 a 1
Diumenges, d'11 a 1 ,30 Itanc.ol Lihim de mes)
Telèfon: 93 856 06 86
Av. Pau Casals, 56
GARATGE PASSEIG, s.c.c.t,
Agència RENAULT
Polígon les Saleres, 28 T. F.: 93 856 0414
08513-Prats de Lluçanès
AUTO TAXI Gaspar
Gaspar Codina Salada
lloguer de cotxe amb xofer '9 places, climolitzot.
'Auloritzot per a Ironsport escolar
'Viatges organitzats
'Anades recollides a l'aeroport
g8����t�88�� E8���Im�E8��
COPYPRATSCOPY
COPYPRATSCOPY
COPYPRATSCOPY
COPYPRATSCOPY VENDA REPARACiÓ MAQUINÀRIA D'OFICINA
Ter, 81 baixos
Tel/Fax 938 512 365
08560 MANLLEU
VENDA DE LLENYA
per a foc aterro... La portem a domicili
Emi&o
93 856 0487 - 659 93 96 3S Prats de Lluçanès
TOT AUTO
RAMON GIRÓ ROCA
Mecànica en general
Josep Cirera, sIn T.: 93 856 03 02
08513 PRATS DE LLUÇANES
938 560
Prats de Lluçanès Servei Urgent d'Avui per Avui
"Segurament, vaig triar l'enduro perquè sóc de pagès."
JORDI CASALS I MOLAS, de Sant �artí d'Albars, pilot d'enduro
El Jordi Casals Molas, de Sant Martí d'Albars resident a Prats des de fa tres anys, és corredor de motos Enduro des de l'any 1999. Oficialment, va començar aquest esport als 21 anys i tot la seva "avançada" edat no va perdre el temps aquell mateix any s'emportava el campionat d'Enduro júnior de Trams el de Resistència al Campionat de Catalunya, quedant-hi campió també l'any 2000. La temporada 2001 va aconseguir el campionat d'Espanya d'Enduro 250 júnior, la medalla d'or dels 6 dies de França, el 1 r. lloc al Memorial Toni Soler el 1 r. a les 24 hores de Moià, entre d'altres. Enguany ha canviat de categoria participa amb els Sènior en 400cc, 4t. Compagina la moto amb el treball en una empresa de productes agrícoles a Sant Martí d'Albars.
-Com vas començar al món de la moto?
- Hi sóc aficionat des de petit, però no ho podia fer per les despeses que això comporta, però tot va ser poder-me'n comprar una i començar. Vaig triar l'Enduro segurament pel lloc on he viscut, que és a pagès, així a l'hora d'entrenar ho puc fer sense cap problema. Altres modalitats m'obli-
garien a fer desplaçaments.
- Als teus inicis, qui va confiar en tu?
- El primer any que vaig córrer el campionat de Catalunya va ser gràcies a motos
Ausió, de Vic. l'any següent amb Motos
Cruells i Gas-Gas vaig poder participar al Campionat d'Espanya i en alguna carrera del Mundial aquest any, a mitja temporada, he passat a KTM.
- No és gaire normal fer un canvi de moto a mitja temporada.
- No, però em va sorgir l'oportunitat de canviar a una moto, en principi, molt més competitiva i vaig creure que valia la pena i no m'ho vaig pensar gaire.
- Com són els teus entrenaments?
- Normalment, la gent acostuma acompaginar la moto amb el gimnàs però al treballar fa que no tingui temps per tot. A l'estiu, amb la moto entrenem el mínim perquè el clima no acompanya i tot que estem a mitja temporada les competicions es paren durant dos mesos i no es reprenen fins al setembre.
- Com portes el fet de combinar les curses els desplaçaments amb la feina?
- Mai he tingut problemes, he marxat el dia que m'ha convingut he entrenat el dia que m'ha fet faltà i sempre m'han dit que endavant.
- Pel setembre, et veurem a Txèquia al sis dies internacionals d'Enduro?
- En principi sí, però no sé res segur. Tinc dues p'ossibilitats: individual privat o amb la Federació com a equip de trofeu representant a Espanya, però encara no sé res segur.
- Actualment, quins llocs ocupes a les competicions?
- AI campionat de Catalunya vaig primer al d'Espanya cinquè. AI mundial només he participat en dues proves degut al canvi de moto.
- Confies poder assolir un lloc al pòdium al final d'aquesta temporada?
- AI campionat de Catalunya, si no tinc cap problema, crec que sí, al d'Espanya és molt difícil però ho provarem
- Amb el pas a KTM, podràs participar a totes les proves el proper mundial?
- Sí, precisament un dels avantatges que vaig veure al canviar a mitja temporada és que encara me'n quedava mitja més per adaptar-me a la moto a l'equip i així de cara a l'any vinent poder estar al 100% i participar a totes les proves.
- La manca de pressupost és sempre la raó que limita la participació a les proves?
- Sempre pràcticament l'única. El manteniment de la moto no el pago jo, però si ho hagués de fer no podria costejar-ho. Només les inscripcions ja valen 36 euros per dia, més la benzina, els hotels, desplaçaments
A més de KTM, amb quins "sponsors" comptes?
- la roba és de XTING, els pneumàtics de MITAS, i els viatges i desplaçaments també van a càrrec de KTM.
- Dels desplaçaments per diferents països, quines experiències valores més positivament?
- El moure't d'aquí i veure coses noves i diferents.
- A tots els llocs hi ha el mateix nivell d'exigència rigorositat en les proves?
- Arreu és més o menys igual. l'única variació és el clima que fa que a vegades sigui més difícil competir pel mal temps i el fang.
- T'agradaria formar part d'una possible selecció catalana?
- Sí, tant! Però ho veig difícil. De fet també hi és, el que passa és que en proves com els ISDE sí que podria fer un equip de trofeu però no podria participar contra els altres països.
- Reptes com el ral·li París -Dakar, són una màxima per a tu?
- Per a mi no, per mi és l'Enduro, els raids no tenen res a veure, es molt diferent una cosa de l'altra.
- Per què hi ha tanta tradició d'Enduro a la nostra comarca?
- Potser perquè en el seu moment hi havia hagut un club molt potent com era el Moto Club Lluçanès que va tirar endavant el món de l'Enduro va fer que en sortís un bon planter tant de corredors com d'afició.
- Sou companys amb el Gerard Farrés?
- Si, de fet molts dies entrenem plegats. Som companys de marca amb tractes i categories diferents.
- La "conservació o destrossa" de camins pistes forestals degut a les motos, sovint és motiu de polèmica, com ho veus?
- Crec que la destrossa que fan les motos és mínima comparat amb segons què, penso que es més una avantatge perquè s'infiltren pel bosc netejant camins.
- T'has plantejat viure del món de la moto?
- És un esport molt petit i és molt difícil viure'n, però no se sap mai
Glòria i Montse
ES VEN
-ES VENEN tota classe d'articles de màquines de munyir. Preus rebaixats. 1.: 93 88801 74. (R51/6).
-VENC cotxe Saxo, matrícila BSG. Tancaments centralitzats, aire condicionat, 35.000 km T.: 93 850 80 62 (vespres). (R55/5).
-VENC moto Honda CR 250cc, en molt bon estat i amb recanvis. Any 1999. 1.: 93 856 02 25 - 659 72 63 64 (R55/6).
-VENC porta de garatge, de planxa, enrotllable, de 2,50. x 2,50 metres. T.: 93 856 05 41 (R52/2).
-ES VEN radiador d'oli, en bon estat. Preu a convenir. 1.: 620304303. (R56/4).
-VENC, us scooter de 49 C.C., marca "Derbi Hunter".
Poes quilòmetres i molt bon estat. 1.: 93 850 80 30 (A partir de les 19 hores). (R53/1).
-VENC moto Suzuki GSX 750F. Com nova. Regalo
"eitó" 1.: 93 703 15 00 - 93 881 19 31. Xavier Prat. (R53/6).
-VENC una bicicleta per a nen o nena de 4 a 5 anys. regalem rodes petites. Preu a convenir. 1.: 93 856 03 60 (R54/1).
-ES VEN cotxe R-11, molt bon estat, itv acabada de passar, preu: 600 euros. 1.: 938852908 - 93 812 91 06 (vespres). (R57/2).
-ES VEN cotxe Renault 4L, amb la ITV passada, per 500 euros 1.: 93 888 93 55. (R57/3).
-VENC un pis cèntric en bon estat. 1.: 93 856 05 10. (R54/2).
-VENC monedes bitllets i tot tipus de material per coHeccionar. Demanar llista de preus de monedes. Sensecompromís. 1.: 65658 7980. (R54/3).
-ES VENEN materials, eines
i màquines de taller de serralleria. T.: 93 813 91 20. (R54/4).
-ES VEN taulell de botiga en molt bon estat. 1.: 93 856 04 27 (R55/1).
-VENC taula catalana de 3,5 metres, aproximadament. 1.: 93 850 27 33. (R55/2).
-ES VEN llenya i es porta a domicili. Es fan neteges de boscos i jardins. T.: 93 856 06 45689 49 72 01 (Josep). (R52/1).
-ES VEN caravana, amb avancer nou. Preu a convenir. Î.: 659573589 (R50/11).
-VENC un molí de decoració, de fusta, de 2m. d'alt. 1.: 93 856 04 27 (R50/12).
-VENC fil de brodar, tots colors, bé de preu. 1.: 93 856 03 31 (R57/5).
-ES VEN Nissan Patrol. Bon estat. B-1515-SC.1.:93 856 00 21. (R52/5).
-ES VENEN 2 reixes d'1 metre per 1 ,20 m., aproximadament. T.: 93 850 27 33. (R52/6).
-ES VEN bicicletá de muntanya, per a nen/nena petit. marca scon; Preu a convenir. 1.: 620 304 303. (R56/3).
ES COMPRA
-COMPRO monedes i bitllets de tots els valors.T: 656587980. (R54/5).
-COMPRO motos antigues, marques "Regia", "Reina", "Ruter" "Narcla". 1.: 93 775 41 09. (R57/6).
-COMPRO motos velles i recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). T.: 93 175 41 09.(R57/7).
-COMPRO motos velles de totes marques models. Passo a recollir pago al comptat. 1.: 93 775 59 52. (R57/8).
-COMPRO roda del darrere de bicicleta BH, de dona,
que estigui bé de preu. T.: 938530070 (R51/3).
-ES COMPRA cinta caminadora per gimnàstica. T.: 93 856 03 31. (R57/9).
ES BUSCA
-BUSCO aficionats que vulguin cantar cançons dels Beatles. T.: 93 347 66 10 (Josep Maria). (R50/6).
-MATRIMONI busca masia del Lluçanès per portar masoveria. T.: 652 05 34 99. (R52/3).
-BUSQUEM pis o casa de lloguer per la zona de Sant feliu o Oristà, per a tot l'any. T.:616 963 073. (R52/4).
-BUSCO local per tancar camió, a Prats de Lluçanès. 1.: 677 709397. (R53/5).
-BUSQUEM pis de lloguer, moblat, a Prats de Lluçanès o voltants per al mes d'agost. T.: 607 79 64 60 (Rosa). (R55/3).
ES LLOGA
-ES LLOGA apartament, caps de setmana, setmanes, mesos o tot l'any, a l'Estartit. T.: 659 89 85 22 - 972 75 08 15. (R50/2).
-ES LLOGA casa de pagès, restaurada, en un petit poble del Lluçanès, per a segona residència. T.: 660403887. (R57/4).
S'HA, TROBAT
-S'HAN TROBAT unes ulleres de sol. T.: 93 855 4025. (R53/3).
-S'HA TROBAT un braçalet de plata "no me olvides", amb data 14-2-97. T.: 93 856 02 55. (R56/2).
ES TRASPASSA
-ES TRASPASSA peixateria en ple rendiment, a Prats de Lluçanès, per no poder-la atendre. Cèntrica. T.: 93 856 00 03. Trucar en horari de botiga. (R50/3).
-ES TRASPASSA empresa consolidada d'activitats de lleure al Lluçanès per no poder atendre. Molt bones condicions. T.: 608 138 148. (R55/4).
ES REGALA
-REGALO patins. de patinatge artístic. Núm. 35. T.: 938889320. (R50/5).
-ES REGALEN 8/10 parells de patins, per a nens de 8 a 10 anys, amb botes, reglamentaris, usats, per a entitats esportives del Lluçanès que promocionin l'hoquei patins. Club Escola d'Osona. Ap. Correus, 19 -08500-Vic. (R53/6):
S'HA PERDUT
-S'HAN PERDUT unes claus -3 claus, 2 sants un clauer de TV3. T.: 93 850 80 28. (R54/6).
-S'HA PERDUT un braçalet d'or als pisos de la gasolinera de Prats de Lluçanès, amb el text "Josep". Es gratificarà amb 120,20 euros a qui el trobi. T.: 93 856 06 01. (R57/1).
-S'HA PERDUT un gos, muntanya del Pirineu, el dia 23 de juny a la nit, que respon al nom de Buc. És gran i blanc. T.: 93 881 90 75. (R57/1 O).
Automodelisme, escala 1:8
Dídac Freixa lidera el campionat a la divisió B
Prats de Lluçanès.- El pilot de Prats de ta de cinc carreres, i en cadascuna la final qui a la final de consolació. Lluçanès, Dídac Freixa, encapçala en de lès quals es decideix qui passa a R.R. aquests moments el campionat d'automodelisme d'escala 1:8 en carreres de tot terreny "Terra". De moment, de tres proves realitzades, dues les ha guanyades i en la darrera es va classificar en segon lloc. Actualment, només queden dues proves de la competició, ell és el més ben classificat per aconseguir el campionat de Catalunya en aquesta especialitat. Aquest campionat cons-
L!endemà de Sant Joan
Curses dels Elois a
Prats de Lluçanès
Prols de Lluçonès.- Com cada any les curses dels elois van ser un dels atractius de les festes de Sant Joan a Prats. A part del guiatge, conduït com és habitual pel Jep Paleta, hi va haver les curses d'ases, mules, cavalls infantils, i cavalls. En la cursa d'ases, els primers classificats van ser els que portaven Roger Codina, Gerard Codina Roger Comas. Quant a les mules, els tres primers premis van ser per a Josep Gómez, Joan Molas Robert Díez. Els altres classificats en la categoria de cavalls infantils cavalls van ser respectivament Oriol Fusté, Ester Solà, Judit Batriu, i Narcís Posas, Josep Plans Valentí Sànchez. R.R.
A Prats de Uuçanès
La Festa de l'esport atorga els guardons als millors esportistes locals
Prats de Lluçanès.-EI Club Bàsquet Prats, en col.laboració amb l'ajuntament de la vila i altres entitats esportives, va organitzar el passat dia 30 la festa de l'esport, on a part de donar a conèixer els millors esportistes, es va oferir una exhibició de kàrate i es van fer diversos sortejos entre el públic assistent. D'un total de trenta-set nominats, es va escollir el millor sènior masculí, la millor sènior femení i el millor infantil
rebent aquests guardons respectivament Ramon Rosanas, Maria Faura i Cristina Bavé. A part, l'ajuntament va entregar tres plaques honorífiques, una a Jordi Casals Molas, per la seva projecció esportiva, una altra a Pau Giró Roca, per la polivalència en la pràctica de l'esport una tercera a Josep Montañà Salvans, com a reconeixement de la seva tasca esportiva desinteressada. R.R.
El raI·li Osona va passar pel Uuçanès J.M. Membrado ha d'abandonar a la Trona
Lluçanès.-EI pilot lluçanès, J.M. Membrada no va poder acabar l'edició d'enguany del ral·li Osona i, per això, no va poder puntuar per al títol
Quinzena esportiva
Dissabte, li !k bdim -30 Festa del tennis. "6 hores de tennis" Club Tennis Prats (A partir de les 6 de la tarda).
Dissabte, 20 de bdim
-Concurs de pesco ((arpo) Sant Vicenç Societat de Pescadors Esportius "La Comarcal". Prats de Lluçanès -Ruta dels Bandolers. Org., Solc. Oristà. (8 del matí, plaça Major).
-(aminada nocturna. Org., la Culana. Sant Feliu Sasserra. (10 nit, camp d'esports).
Diumenge, 11 !k juliol
-Concurs de pesco (L. Espècies diverses) Riu Ter Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu Sasserra
-Excursió guiada amb koiocs a la (osta Bravo. Visito submarina a les ruïnes d'Empúries. Org., Unió Excursionista de Prats.
del grup N ara té més complicat assolir el seu objectiu per a aquesta temporada. El Lluçanès va acollir els trams de la Trona de la Costa dels Gats R.R.
Gràfics S, L s
AI/ rip/ Prri'. 7 Pol. Ind.• 08180 Moi» Tel. 93 830 09 03 Fax 93 820 76 01 E-mai/.winihard@sefes.es
trnp ress ors des de 1902
disseny gràfic imatge corporativa .serveis editorials
impresos en general maquetació ttitrres, revistes edició de catàlegs