Enquesta
de la rella (1 a part):
El futur dels joves del Lluçanès, debat obert.
Si s'és un aficionat a l'observació de les agrupacions humanes es pot constatar que aquesta espècie té el costum d'aplegar-se per, entre d'altres coses, poder gaudir dels serveis precisos. No cal dir que aquesta observació es troba .massa sovint més en el camp del desig que no pas en el de la realitat, perquè un tant per cent massa alt de la humanitat només s'agrupa per compartir la misèria no els serveis que li són necessaris. Si continuem amb la nostra tafaneria, ens adonem que, malgrat la terrible precarietat, les agrupacions humanes se circumscriuen, es tanquen, creen un redós, es distingeixen dels veïns.
L'esperit universal hauria d'escandalitzar-se, hauria de voler apartar les fronteres, hauria de potenciar la confraternització de tots els humans. Aquest és l'ideal. Ara, però: com se satisfan les necessitats primàries si no és agrupant la gent per afinitats? Aquest és el dilema que cal resoldre: l'universalisme compaginat amb allò particular. No és fàcil: hi ha
Ramon Riera.
(op oficina del DARP.
I-Crec que a nivell comarcal hi ha un adequat equilibri entre la indústria, l'agricultura els serveis. Aquest equilibri no existeix a nivell local, però crec que no és un problema greu: la comarca és de dimensions reduïdes a més no podem pretendre tenir una gestoria a un forn de pa a cada nucli de població.
2.1 Ajudar potenciar a la petita i mitjana empresa ( empresa agrària, industrial a de serveis). Jugars'ho tot en la indústria tèxtil, és arriscat. Fer la major aposta en una macro-empresa, el risc encara és més gran. Si tot va bé, no hi veig cap avantatge. Si va malament, trontollem tots pegats.
2.2 El de sempre: millorar les comunicacions, abaratir i facilitar sòl industrial,
2.3 Els ajuntaments no sempre -en els casos que sigui així- haurien d'aplicar forçosament el màxim poder recaptatori, em refereixo,
Jordi Llop.
Secretari UGT-Lluçanès
1- La percepció que tinc és força preocupant. El tèxtil, que ocupa un lloc preeminent dins aquest teixit, pateix una crisi en la seva fase més aguda (verbigràcia Puignero) els excedents laborals que es puguin donar, derivats
una màxima que ve a dir que si no ets dels meus ets un enemic meu. Penós. L'ésser humà, sovint una màquina mal programada, obedient a ressorts injectats des de conveniències exteriors, es veu incapaç de discernir entre allò diferent allò malvat. No deseperem, però, ja que hi ha més bona voluntat que la que lluu, perquè és menys cridanera. Hi ha qui creu que ens calla Comarca del Lluçanès. La comarca que hauria de satisfer les necessitats dels seus usuaris, allunyada de la dèria de només voler diferenciar-se dels "altres", els que no en són. Però aquesta comarca ha de ser d'una peça. per ara ens cal treballar-hi una bona mica. Agafem un dels problemes: quin futur hi tenen els joves des del punt de vista professional? Per ara, difús. És hora, doncs, que tots els que tenen alguna cosa a dir, els representants municipals, els empresaris, els dissenyadors d'estratègies, etcètera es replantegin el repte de potenciar la comarca per tal d'aconseguir-ne
per exemple, a l'aplicar l'impost d'activitats econòmiques (IAE).
2.4 A vegades no calen molts ajuts per part de l'administració. A vegades només que et deixessin fer la teva i no posar gaires entrebancs seria suficient.
2.5 La taxa de població que directament a de manera indirecta es dedica a l'activitat agrària a la comarca ronda el 10%, hauriem
de fer un esforç perquè aquest índex no baixés més. La mitjana europea està per allà el 4%. Tenint en compte que a nivell de d'aquesta situació, no crec que poguèssin ser absorbits, en la seva majoria, per a la resta de sectors de la comarca. És més, bona part d'aquests sectors han d'anar a rebuf de l'activitat econòmica que es genera a comarques veïnes perquè aquí, en aquests moments, no hi ha massa feina.
la vida que li és ineludible.
Cal oferir a la població jove del Lluçanès la possibilitat, si aquest és el seu desig, de poder desenvolupar la seva vida i professió a la seva terra. Cal que tots aquells que coneixen l'estat de les coses en el món laboral imaginin el futur, el projectin i possibilitin la seva realització.
Per aquesta raó, hem plantejat les preguntes següents a persones amb pes específic sobre aquest tema:
1. Com està el teixit econòmic de la comarca?
2. Quines serien les línies mestres en què s'hauria de fonamentar l'activitat econòmica de la comarca?
3. Quin paper haurien de jugar els centres educatius en aquest futur econòmic?
(Per l'extensió de les respostes i el seu interès us les oferim en dues parts)
país no es baixés d'aquest 4% europeu, considerant que els nuciis de major concentració de població, les grans ciutats, l'activitat agrària és menys que residual, seria bo que comarques com la nostra es mantingués l'agricultura la ramaderia als nivells actuals. La tendència actual encara és que una bona part del jovent de pagès vol deixar l'activitat. Tendència més acusada en una comarca com la nostra, on la masoveria té un pes important.
3-Si no estic equivocat, els urucs estudis reglats no obligatoris a la comarca, són els de Batxillerat.
Primer, hem de trobar-nos molt satisfets de que a la comarca s'hagi aconseguit un institut
2- Primer ens caldria definir quina mena de model volem treballar en aquesta direcció. Tinc ciar, que hauríem de fer una aposta per la diversificació i alhora reclamar millors infr.aestructures serveis que respectin el territori, trobant els estímuls necessaris per donar lloc a una economia sostenible que no deixi ningú arraco-
d'ESO i, a més, també pugui cursar-se el Batxillerat. Hores d'ara -i tot just fa quatre dies- costa d'imaginar que el nostre jovent hagués de desplaçar-se necessàriament per tal de poder continuar un mínim d'estudis. Estem molt millor que abans. Seria bo, però, continuar treballant per tal de poder aconseguir a casa nostra alguns estudis de branques professionals. Es fa Batxillerat, molt bé. És el pas previ més habitual per tal d'accedir a la Universitat. Però potser tampoc necessitem tants advocats, metges a economistes a la comarca. Bàsicament som una comarca menestral treballadora. Dóna la sensació que estem preparant un planter de jovent que, a bé no aplicarà els seus coneixements estudis a la feina que trobin a la comarca, a bé els estem condemnant a l'exili laboral. Els anys 60 es van crear les "ciutats-dormitori". No voldria que el Lluçanès fos una "comarca-dormitori".
nat. En altres paraules, hem de repensar la comarca desde el diàleg la feina. I això no es fa d'un dia per l'altre.
3- No es pot obviar que l'educació, a tots els nivells per a tothom, ha de jugar un paper cabdal. S'em fa difícil concebre el progrès sense un bon servei educatiu.
Isidre Beltrà
Director lES Castell de Quer
1- La resposta no és senzilla i el meu coneixement és pobre. Només puc, però, posar sobre la taula una observació. Una de les fàbriques més significatives té, aparentment, una situació sotraguejada. I si no, pregunteu-ho a aquelles persones que han de passar a l'atur durant un temps o per sempre per així aconseguir fer suau la situació de crisi. Dels altres sectors - i sense saber-ne tots els detalls-, la ramaderia ha sofert els problemes de les malalties dels animals (i per aquí encara ens n'hem mig salvat); només poden viure de la terra aquells propietaris que tenen o menen
Ramon Arboix
President AMPA
lES Castell de Quer
1- Es correcta; però si el que volem és un futur amb treball per els nostres fills, ens calen dues coses:
1.1- Recolzar totes les empreses existents a la Comarca i a la Pagesia en general.·
1.2- Canvi d' orientació empresarial; o sigui mirar d'aconseguir sectors productius nous diferents dels actuals, que afegits als existents, puguin donar noves oportunitats de treball
terres en gran abundància; la situació de les activitats d'oci (el turisme) està a les beceroles. I, tot que hi ha alguna indústria amb una trajectòria d'innovació, que són les que aguanten una part important de l'activitat productiva, la petita indústria de servei, els tallers mecànics, els contractistes, les escoles, el comerç, tots depenen d'un nombre massa reduït de sectors.
2- El secret es pot amagar en dues opcions. La innovació la diversificació. La primera premissa, la innovació, és imprescidible. Em sorprèn que a tota la conca del Llobregat el tèxtil hagi desaparegut a la conca del Ter estigui en recessió al Lluçanès tingui una bona presència. Clar que hi
diversitat davant crisis sectorials.
2- Comunicacions:
Per Carretera: (Ctra. VicBerga nou accés a L'Eix, i millora en general de les carreteres existents entre els pobles del Lluçanès)
Internet: Millora important de les comuniacions.
Polígon Industrial:
Un de gran, prop de l'Eix o de petis en els pobles.
Publicitat:
Per fer conèixer més la nostra comarca potenciar-la turísticament (no oblidem que estem en
ha altres activitats que no són del ram del tèxtil, però aquest pesa massa. Penso que només el pot salvar, ja que el tenim, la innovació. I només al tèxtil!
D'altra banda, la diversificació. Qui ha impedit que s'instal·lessin altres activitats econòmiques que haurien modelat un altre teixit industrial? Si alguna o algunes persones o algun poder públic ho ha fet, s'han ben lluït! Qui ha vetllat - o qui ha impedit- la construcció de bones carreteres?
¿S'han fet plans que atraguessin noves empreses, sobretot les lligades amb els sectors de l'agricultura la ramaderia o de l'oci?
Torno a reiterar la meva ignorància, però tinc la sospita que s'ha servit a uns únics interessos.
un lloc privilegiat, a una hora de Barcelona, a una hora de la muntanya a una hora de la platja)podriem començar canviant els rètols de la carretera N- 152 a Vic, que indiquen" Prats de L," enlloc de Prats de Lluçanès.
3- La base de tota societat és invertir en ensenyament, (encara que en aquests moments, en general, sembla una mica descuidat o faltat de recursos econòmics per part de l'Estat) aquí tenim molta sort de poder fer fins a batxillerat, però si poguessin fer mòduls a la pròpia Comarca, (amb ensenyaments adequats a la demanda i neces-
El racó de la feina (93 853 00 49)
3- Com podeu imaginar és allò del peix que es mossega la cua. Si no hi ha activitat on anar dirigir els nois i les noies, no cal fer res per aconseguir formar-los per a l'activitat laboral. Ara bé, com a pas provisional, es podria plantejar d'instruir-los en les noves tecnologies de la informàtica. No serien els primers que poden treballar en una terminal d'ordinador per a una empresa de fora d'aquí, no serien els primers que millorarien el negoci de casa amb aquestes possibilitats. Ara bé, el més important és trencar el cercle del peix que deia abans. Aquí hi ha feina a fer i els centres educatius hauran d'oferir els seus serveis a la comunitat educativa per fer progressar la comarca el país en general.
sitats del territori principalment) seria perfecte.
RESUM
Si en el futur tenim més bones carreteres que les actuals, tant tindrem oportunitats de noves empreses com de salvar les actuals, com de un bon turisme, si no espatllem massa l'entorn, aconseguirem l'equilibri sempre tant important necessari, alhora que la residència dels nostres fills (fins i tot treballant fora, però amb molt menys temps de trasllat que ara), i la continuïtat com a poble territori.
TROBADA DE PUNTAIRES A PRATS DE LLUÇANÈS. L'associació de puntaires de Prats de Lluçanès va organitzar fa uns dies la novena trobada on van participar-hi dues-centes trenta cinc persones procedents, la majoria, de les comarques veïnes, Osona,' el Berguedà, el Bages, sense faltar-hi una bona representació del Lluçanès, agrupant un total de vint-ivuit municipis. Enguany es va fer un petit homenatge a la puntaire Pepeta Vilanova, de Prats, la més gran de la
colla, per aquest motiu se li va fer entrega d'un obsequi. A part de la demostració que es va fer al passeig, a la sala de cal Bach es va poder veure una mostra dels treballs realitzats per l'associació durant l'any. R.R.
MILLORES AL MUSEU DE TERRISSA D'ORISTÀ. El Museu de terrissa dels Països Catalans, situat a Oristà continua amb les obres de remodelació de totes les sales, que actualment ja abasten tres pisos. Seguint amb les aportacions anuals que fa la Diputació de Barcelona, en aquest exercici s'ha rebut una subvenció de 2.500 que es destinaran a la millora de l'enllumenat del tercer pis, on s'hi ha traslladat les peces de les illes del Delta de l'Ebre, ubicades fins fa poc a la planta baixa. Aquest any s'han rebut al voltant de tres-centes peces donades per particulars i això suposarà una laboriosa tasca de classificació arxiu, a part que es preveu obrir un nou espai destinat a peces de -la resta de l'estat espanyol, per la gran quantitat d'exemplars que en aquests moments es disposa d'aquesta zona. R.R.
OBRES DE MILLORA DEL SUBMINISTRAMENT
D'AIGUA A SANT AGUSTí. Fa uns mesos van començar les obres d'impulsió d'aigua i estació potabilitzadora de St.Agustí del Lluçanès, les quals es preveu s'acabin dins l'any en curs. El total del pressupost puja a 166.228 euros i s'han rebut tres subvencions per poder-les dur a terme. El PUOSC ha aportat 81.979 euros, la Xarxa Barcelona de la Diputació 33.897 euros, I'ACA 50.348 euros. Aquestes obres permetran millorar el subministrament d'aigua a totes les cases en cas que no hi hagi sufi-
cients pluges s'impulsarà l'aigua des de l'embassament de St. Agustí fins el dipòsit dels Munts, lloc on s'hi instal.larà la potabilitzadora. R.R.
NOVA PUBILLA I HEREU A PRATS. L'Ester Armengol el Josep Rodriguez van ser elegits per votació popular com a nova pubilla hereu de Prats en el transcurs dels actes de la revetlla de Sant Joan celebrada al pavelló. Enguany competien com és habitual els representants dels cinc barris de la vila, votats durant la vuitada de Corpus. Del barri dels Capgrossos, Jèssica Grifell i Santi Girvent, de les Sargantanes, Maria Faura i Marc Prat, dels Llangardaixos, Ester Armengol Josep Rodríguez, dels Escuraossos, Daria Font Joan Torras, de les Salamandres, Núria Bertran i Josep Rocadembosch. R.R.
PROPOSTES DEL GOT PER PREVENIR LA ppc. El Grup de Defensa del Ter ha fet arribar a diferents institucions un document en què reflexiona sobre la situació actual, després de donar-se per tancat el període d'afectació del Pesta Porcina. Després de remarcar la seva oposició al model d'explotació intensiva de proposar una reconversió en el sector, exigeix a les administracions el compliment de la normativa vigent que només es permeti la reposició de granges si disposen de controls i de les condicions necessàries per al seu correcte funcionament. Acusen el DARP d'incompetent li demanen que s'apliquin les lleis directives existents, que relacionen, i demanen que els ajuntaments actuïn en conseqüència donat que tenen la clau per a la reobertura de granges. A.C.
NOUS HORARIS DEL SERVEI D'OCUPACiÓ. El Servei d'Ocupació del Lluçanès ha ampliat els punts d'atenció als usuarispersones empreses-, incorporant les localitats d'Alpens, Lluçà la Torre d'Oristà. Aquesta atenció pública es reparteix entre 1 O dels pobles de la comarca i es fa amb horaris diferents segons la setmana, tot que el servei s'ofereix majoritàriament de 8 a 11 del matí de 12 a 2 del migdia. Per posar-se en contacte amb aquest Servei cal telefonar al 93 857 80 28. Red.
PREMI BALDIRI REIXACH A SANT BARTOMEU DEL GRAU. Els alumnes de tots els nivells del CEIP la Monjoia, de Sant Bartomeu del Grau, van rebre un dels premis Baldiri Reixach que atorga anualment la Fundació Jaume I. El premi, dotat amb 600 euros, els va ser concedit pel treball "Conte de contes", el van recollir el passat dia 16 de juny, al Casal de l'Espluga de Francolí. L'escola la Monjoia ja ha estat guardonada en altres
edicions d'aquest premLR.R.
sí A LA COMARCA. Amb aquest lema, la plataforma "El Lluçanès és comarca" ha iniciat una nova campanya adreçada, aquest cop, a mostrar clarament els dos objectius que, segons els polítics del Parlament de Catalunya, són necessaris per poder tocar el mapa comarcal de Catalunya: el consens del territori i el consens polític. La plataforma, que considera que a nivell del Lluçanès aquests objectius ja són clars, no vol deixar passar l'ocasió per deixar-ho clar davant del Parlament. Per això ha organitzat un acte, per al proper divendres, dia 5 de juliol, al monestir de Lluçà, amb la participació de representants polítics d'organismes d'abast comarcal, del qual en sorgirà una declaració que serà enviada al Parlament a la comissió que estudia la nova organització comarcal, creada a partir de l'anomenat "Informe Roca", que va ser l'impulsor de l'actual debat d'ordenació territorial en el qual el Lluçanès quedava pendent de reconeixement, degut a la manca d'acord polític en aquell moment. Igualment, la plataforma editarà un miler de postals per fer arribar a l'esmentada comissió per recordar que quan s'engegui el debat comarcal el Lluçanès hi ha de ser present.Red.
FESTA DELS EXVEïNS DE LLUÇÀ 2002. El passat dia 16 de juny, Lluçà acollí novament la festa dels exveïns. Com cada any se seguí els actes tingueren molta participació, començant per la missa. En la fira d'artesania productes de la terra hi hagué representació de cistelleria, formatges artesans, herbes remeieres, objectes de torneria, escuts deli Lluçanès escolpits sobre pedra i altres parades on els assistents van poder participar. AI dinar hi assistiren unes 500 persones. La tarda s'animà amb l'actuació de Lluís Atcher amb el campionat de tir amb arc que s'organitzà que tingué molt d'èxiU.B.
EL 20-J AL LLUÇANÈS. La jornada de vaga general convocada a nivell estatal pels sindicats CCOO UGT, que va rebre el suport de la major part de sindicats, es va desenvolupar en un clima d'ampli seguiment a nivell general. AI Lluçanès, per les seves característiques, la crisi industrial existent la poca afiliació va registrar molta menys participació que la mitjana de Catalunya. Així tot, algunes de les principals empreses alguns centres d'ensenyament, com l'lES Castell de Quer van secundar la convocatòria de vaga. Igualment, però de forma molt irregular, alguns comerços empleats de forma individual van deixar constància del rebuig a la política del govern del PP. A.C.
L'ESTANC
SUMARI
� Pàg.l
Imatge i salutació
� Pàg.1I
L'agenda de la gent del Lluçanès
� Pàg. III
La ruta de la Gavarresa
� Pàg. IV
Receptes d'estiu
� Pàg. V
Cartes
� Pàg. VI
Racó creatiu
� Pàg. VII
Solc 2002
� Pàg. VIII
Solc 2002
Arriba l'estiu. Arriba el temps en què molta gent, là immensa.majoria, fa "vacances", diu que reposa, que es relaxa Bé, no podem pas assegurar que sempre sigui així ni que realment aquest sigui l'objectiu. Allò que sí que sabem és que quan arriba el fort de l'estiu qui més qui menys busca la fresca, no acalorar-se més del compte, augmenten les migdiades i, en període de vacances, acostuma a venir de gust anar a un ritme més propi de les persones que de les màquines. També, però, és temps de festes -Majors i menors- que ens conviden a passar nits de gresca aprofitant les hores sense sol. Per tot això, hem cregut convenient de.preparar la rella per a aquest temps. aixó ho hem fet. Teniu a les mans dues revistes en una. La de sempre, amb les seccions habituals, la d'estiu, amb receptes, recomanacions, rutes, especials sobre les festes de la comarca,creació literària, etcètera. Esperem que la rella també us ajudi a passar millor aquestes intenses setmanes estiuenques. la rella
¡uny-02
l'aqenda de. la g·ent del lluçanès·
volunlat del Uuçanès per esdevenir comarca reconeguda.·. Intervindranrepresentantsdeforcespolítiques,organ�mes comarcok i oSsoòaôons. A 2/4de 1 O d� vespre, al daustred� monestir Divendrest 28 de Uuçà.Organilza,plcitaforrna"�Uuçanès és comarca". Pera6ta.-FestaMajordeSari!Pere. Ales 9 del vespre, 24 horesde DiImenge, 30 Futbolsala. A 2/4de 10del vespre, a laplaça deSantAntoni, revet-
Perafita.- Festa Major de Sant Pere. A 2/4 d'll � matí, missa lladeSant Pere,ambarengades, palorrat viper a lothom.6qexpo-. a honorde Sant Pere.A les4 delaIarda, a la zona esportiva; trian�dó de pinturesd'artisteslorok. AIlocal del Niu, a les 8d� vespre, gular de rost�lada entre pares, m.ares filles. A 2/4de 8 de la inauguraâó. Oberta ekdies 28, 29 i 30 dejuny i 6 i 7 dejuliol. lardaifi defestaamb havaneresamb� grup Ilerral" Sora.- FestaMajor. Ales 11 delann, a (an(orominesl Nn golfoamb
"Ramon", "Nikonll sexy's.
DisDte, 29
Oristà.- Ales lOdela nnl boll definal delemporado amb"Ramon i Irene". Entrodotentrepà de balifurro. Si ellemps ho permel, ol poliesporiiu. Orgonilzo, IDTertúlia. perafita. Festa Majorde SantPere. A 2/4de 5 de lalardai a la plaço ae SanI Anlonil animació infantil amb Iloni Estrio. Seguidomentl xocolatada per a lothom. A les 11 d� vesprel a la zona industriat ball de FestaMajorambel grup "ÒXid".
Prats de lkmIès.- AleslOde lann, ol carrer SaniJordil revedlo de Sani Pere, boll amb Ennc (arreres. Orgonilzo, Devots de Sani I�dre.
Prats de lkKœès. - Hns0130 dejuny, a la salo(al Boehl exposirió de pintura i dibuixdeJaumei Marc Sangrà. PratsdelNCœès.- Hns014dejutlotolOubdeJubilatsSaniJordil expoSiôó"Instrumentsdefestall•OrgonilzolSolcl mÚSlèo.itrodiôóol Uuconès.
� Felu SassemL - Ales lOde lann, a laplaça Major; especiode a l'airelliure ombel grup "Zig-zag". Aple per a lots e�públics Sora. - Festa Major.A2/4d'lI delannl gron foguera desani Perél ol camp de futbol. Seguidomenll a (an (orominesl boll amb "Els Bnllontslf•
DisDte,6
La Torre d'Oristà.-Solc2002.IXtrobadadecantadores i cantadors d� Uuçanès. A les 9 d� vesprel sapar popular a la p�ça. (Reserves0193 888 03 02). A les lOde la nnl actuaôó de cantadores i cantadors d� Uuçanès d/iJltres indrets dek PoiSos Catalans.(anvidatsl caritadors de I/Horta. A 2/4 de 12 de Iq nnl actuaôó de Música Nostra (Mallorca).
Durant·lol�dial e�ôólllO anys de Solt 10 anYsd'acôó rullura.1 al Uuçanès".
Diumenge, 7
Mertès. - Salc2002.A les 5 de lalarda, representadó leatralal locald� pobleamb� muntatge "(om que quède qlièTI a càrrec d� Gall+ner (Uucanès). A les 7 de la tardai ball amb "la Portàh1 FM"(Barc�ona). Á la sala d� local soà�t e�ôó "B vímel al Uucanès".
� de lManès.-Mulla'l per I/esdero� múltiple. A la p�na munidpal. Organilzal Oub NillaÔó.
ScIIfa &aide Ng-orio!.- Missa i benediccióde cotxesa Sant DiInenge, 30 Cristòfolde BolTIISSef).
h:AplecdeSant PeredeSerrallonga.Trobadadiexveïns. Ales Sora.- Festa Major. A les 2 d� migdial arrossada popular a les ·8del matílcaminada popularfins a Sant PeredeSerrallonga.SOrtida Codines. Després dedinar,ballamb ZdzislawGrygus. dedavonl dela Fondo.Ales 10,trobada a IIerinnol missa i benedicDivmes, 12 ció d�·pedró. Seguidomenll esmorzar popular. Orgonilzal ajunlo- rAlou (ScIIf Agustíde lManèsl. Solc 2002.Ales 9d� vesmeni d'Alpens. prel bolifurrodo popular. A 2/4 dill de la nn, boll ambIlururut Sora. - Festa Major.A2/4dll del migdia, missa salemne.A2/4 de Bonoigùoll(Ripollès). 6delatardai onimoôó infonll1 ambIllaSerpentino".
Divenchs, S Ihà.� "Sí a lacomarca".Actepú�icpermanifestar� consens ila
Escoles d'estiu
.()Iosf.
Escolod'estiu.
De n 0128 de�tKll.Hormde 9 a 1.
Escolade Futbol.
De n 0126 dejuliol.Hormil de 6 a 2/48de �tarda.
(De P5 fins a 6è).
-Pera6ta.-
Servei de I�rdlnfontsl deO a 3 anys.
Horonl matí de2/4de 10.0 1.
DellI 0128de juliol.
Esc�od'fstiu, de 3 a 14anys
Horanl matí de2/4 de 1O a 1.
De n 0128 dejuliol.
-Sem Bœtomeudel GnII.
Escolo d/estiu.
Del25 de�ny0128 dejuliol.
Hormi de de 10 a 2.
Toller.;lOOKS,orgonilzats per resroIa i IIo�ment.
Ansà 14 anys.
Horanl de 4 a 7 dela tarda.
-oristà-
Esc�d/estiu.
De n 0131 dejuOOL
-Scm F.. Sassen'a.·
fsroIodiestiu.
Den 0131 dejuliol,
Horanl de 9 a 1.
·Smta E6 de Pûg:orioI..
EscolOd'estiu.
Del25 de�ny0128 de juliol.
Hororilde 9 a 1.
-Sem Boi de lhϏs..
Escolo d'estiu.
Del25de juny0131 de ju!ioll i última setmanaIfagosf.
Horan, de 9 a 1.
.�.
Escolad/estiu.
Durant � mes de juliol.
Hororilde'lO a 1. � J
Direcció i coordinació: Eva Boíxadé
Muntatge i correcció: Aleix Cardona a
Administració: Carme Mos·
Equip de redacció:. Montse· Rocadembosch Glòria Borralleras (Entrevistes),
'. Teresa Párareda (Fotografio publicitat), Roser R·eixach (Notícies), Josep Salvans,
Rosa M Boixa.dé (Agenda).
Pere Cors, Pere Bruch, Esteve Subirana, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanya Eduard Selva.
Col·laboracions: Montse Juvanteny
Edita: Solc, música tradició ol Lluçanès.
Imprimeix: winihard gràfics S.L (Moio)
Dipòsit Legal: B-31.541-2001
ITINERARI DE NATURA PER LA RIERA GAVARRESA
L'Itinerari de Natura per la Riera Gàvarresa va sorgir, arran de la inquietud mostrada per diversos educadors del Lluçanès, amb l'objectiu bàsic de donar a conèixer la vegetació del Lluçanès a centres escolars al públic en general. Es va escollir un tram de la riera Gavarresa situat al municipi de Lluçà. L'itinerari, senyalitzat, s'inicia al Camp dels Erms, al costat de la carretera BV-4341, a uns 2kms. de Santa Eulàlia de Puigoriol, acaba al Pont de Canyelles, a la mateixa carretera. El recorregut consta d'11 parades on es poden treballar diferents tipus d'herbes, arbusts arbres a partir de l'observació directa de cadascú amb l'ajuda d'un quadern i fitxes que es poden anar completant de les orientacions dels monitors. És una ruta per estimular el coneixement del medi en conseqüència per valorar i respectar tota manifestació de vida.
FITXA TÈCNICA
Ruta: Itinerari de natura de la riera Gavarresa. Destinat a:
·Escolars: Cicle Superior Primària Primer Cicle Secundària.
·Públic en general.
Preu: 6.6 EUR per persona/mati.
7,8 EUR per persona/tot el dia.
Contingut:
Treball de camp, mitjançant 11 parades, sobre la vegetació típica dels boscos del Lluçanès.
Servei de monitoratge- Punts d'informació:
93 855 40 62/ 93 ·853 00 13
(El llUÇANÉS)
I Inici de l'itinerari
F Fihal de l'itinerari
Av. del Prat, 7 PoI: Ind. 08180 Moià Te/. 93 830 09 03 Fax 93 820 76 01 E-mai/.winihard@sefes.es
.Impressors des de 1902· disseny gràfic imatge corporativa serveis editorials impresos en general maquetació llibres, revistes edició de catâlegs
GAVARRESA
IV - receptes fresques
AMANIDA AMS FORMATGE
Primer de tot tallarem totes les verdures, les patates i el formatge a trossets petits i els posarem en una plata, i després ho amanirem amb roli la sal i el pebre. Barregem el iogurt, la paprika -o rorenga- i el suc de la llimona, obtenint la salsa per acompanyar aquesta refrescant amanida d'estiu. Bon profit!
Montserrat Juvanteny
SUPREMES -DE LLUÇ
I JULIANA DE -VERDURES
Remulleu els ceps amb aigua freda durant 1/2 hora.Renteu i talleu a làmines moit fines les pastanagues i els porros.
Escalfeu en un cassó la mantega, poseu-hi les pastanagues, el xerès i 3 cullerades d'aigua; tapeu i deixeu coure a foc lent uns 5 minuts. Afegiu els porros i deixeu coure 5 minuts més; afegiu els ceps escorreguts i tallats a làmines fines, i saleu-ho. Deixeu refredar. Talleu 4làmi_nes de paper d'alumini, grans, col.loqueu-hi 1 suprema a cadscuna, regueu-la amb el suc de la llimona ¡ col.loqueu-hi les verdures, una part a sota i les altres a sobre la suprema. Tanqueu les làmines de paper d'alumini hermèticament. Col.loqueu-Ies ben planes a la safata de forn. Coueu al forn pre-escalfat a 2500 C durant 10 minuts. Serviu-ho amb el paper de plata una mica obert.
la rella d'estiu!
Cartes
Respostes
Hola gent de les contrades!
Us escric per última vegada per comentar quatre coses que han passat últimament per les pàgines d'aquesta revista.
Primer de tot, exposar la meva sorpresa al. llegir una carta d'un altre sanfeliuenc. Aquesta carta venia a dir que jo, i. els que pensen com jo, no sabem d'història de Catalunya i que ens proclamem independentistes sense saber que ens posem "al costat de les tesis dels vencedors" (fent referència a la derrota' del Poble Català del 1714). O sí sí o blanc o negre. De fet, no m'extranya veure que un grup de peffiones que no pensen igual que una majoria siguin titllades de "dolentes" i d'incultes. En tenim un clar exemple al govern. espanyol, i si m'apreteu, al Govern Català. És per això que voldria donar per' acabada la polèmica fins que els habitants de Sant Feliu ens sotmetem a un referèndum.
Des que vaig donar la meva adreça electrònica a la revista, molta gent m'ha escrit. Hi ha reaccions per a tots els gustos. Evidentment, hi ha gent que no pensa com jo. Alguns s'expressen amb educació i d'altres cauen en l'insult. Però també és cert que he' rebut mails donant suport a les meves idees. i recolzant-me. Deixeu-me dir que és molt gratificant. No obstant, he decidlt que aquesta sigui l'última carta que escric abans del referèndum. No m'agrada que a Sant Feliu a altres pobles de més amunt s'aixequin especulacions sobre qui pugui ser el "sanfeliuenc". Ni tampoc m'agradaria crear conflictes amb ningú, ja que primer de tot ens hem d'avenir tots, independentment de la comarca, del país, de la raça o de la religió. ja ens les "foten" prou per altres bandes. Firis aviat.
"santfeliuenc"
e-mail: santfeliu@3xl.net
Dos·temes
També vull disculpar-me al grup Q- Dissabte, 8 de juny. Sant Feliu. Tarda. FOIS, ja que en el darrer mail vaig Gran èxit durant la XIV trobada donar a entendre que ells eren els gegantera, gran participació popular. autors de la pancarta en contra del Vesprada. Sopar per tots els assisLluçanès. Aquest grup juvenil en tents, dins d'un Ateneu ple de gom a principi no es fica en política (i ben fet gom,fins i tot alguna colla va sopar a que fa), sinó que va néixer per dina- l'exterior. L'organització va ésser gaimitzar la vida del poble jove de Sant rebé perfecta. Nit. Comencen les Feliu. Vull deixar clar tot això, ja que actuacions musicals, dins del cicle ells' organitzen activitats obertes a SOLC. AI mateix temps que s'escoltothom -i a vegades, amb aquests ten les primeres notes tradicionals, malentesos, s'acaben confonent els apareix la botiga del SOLC, per fi, la conceptes. taverna del Lluçanès,. amb vins i Contestant a la carta del número licors dels Països Catalans. La festa passat, de la Sanboienca, m'agrada- ja és completa. La nit avança, es canria dir que no sempre els interessos ten cançons populars, es ballen danque pugui tenir un Ajuntament, o no, ces tradicionals, no voldries que una siguin els mateixos que puguin tenir nit així acabés mai. De sobte, la hit els habitants del poble. El dia que s'atura. Els fantasmes del Bages rea-:tots plegats fem una votació en trau- pareixen. Sorgeix en la foscor, penjarem l'aigua clara. da davant l'Ateneu, la pancarta pro-
vocadora. La que ha dividit Sant Feliu. La que ha fet que l'equip no promocionés. "Sant Feliu: ni del Lluçanès, ni d'Espanya". Quatre capcalents comparen la comarca amb l'estat. Després, desapareixen els adhesius "EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA" dels cotxes aparcats a l'exterior. La censura. Potser han estat quatre xiquets, manats per algú que s'amaga dins de la festa, entre la gent, o entre la freda nit de Sant Feliu. Després quatre paraules, alguna discussió, alguna mentida. Més val començar a marxar. El problema de Sant Feliu, no el tenen al Lluçanès, sinó a dins del poble. Dissabte, 8 de juny. Prats de Lluçanès. Acte de presentació: al Lluçanès de la revista "LLUITA", i homenatge a la figura de JOAN FUSTER. Des de l'Ateneu Lokal es vol agrair l'assistència de tota .Ia gent que va venir a la xerrada, Que ens dóna moral per a un futur pròxim proposar un altre tema de debat. També agrair als companys del PSAN per voler fer aquest acte al Lluçanès. Per qualsevol qüestió, suggeriment o proposta, resto a la vostra disposició. Moltes gràcies.
Xavier Vilamú i Viñas, membre de la plataforma "El Lluçanès és Comarca", membre de l'ATENEU LOKAL
NOTA
Les cartes i articles d'opinió que han d'aparèixer publicats en aquesta secció han d'anar degudament identificats amb nom i cognoms, adreça, població, document d'identitat i telèfon o œrreu electrònic de l'autor o autora. Això no obstant, podran aparèixer signades amb inicials o pseudònim si així es demana per qui les hagi escrit. lar•
L'ESTIU HA ARRIBAT EL CABRIT I EL CONILL
Carrers amb canalla jugant, avis prenent /a fresca de /a tarda, piscines i platges de gom a qom, l'estiu ha arribàt i les vacances han començat.
Un curs ha tornat a passar i molts l'han vist voler; d'amargures, alegries i estracs no n'han fa/tat però ho hem aguantat.
Excursions i festes s'han organitzat, tothom s'acomiada: companys i professorat. L'estiu ha arribat i les vacances han començat.
Les platges i les piscines s'omplen de dia, les terrasses i/es places p/enes a /a nit. L'estiu ha arribat i les vacances han començat.
Turisme a /a costa, pobles i ciutats abandonats, /a gent marxa de vacances perquè l'estiu ja ha començat!
Sandra Rusiñol Santa Maria de Merlès
Hi havia una vegada un cabrit que tenia tres cols. I va pensar:
-Tinc moltes cols. Diré al conill si vol venir a sopar.
TOCTOC
-Qui hi ha?
-Sóc el cabrit, que et vinc a demanar si vols venir a sopar..
-Sí que vull venir a sopar. I el cabrit diu:
-D'acord, menjarem cols.
AI cap d'una estona el conill va anar a casa del cabrit. Quan va entrar, el cabrit ja tenia la taula parada amb les tres cols amanides amb sal i oli. La taula estava al costat de la llar de foc, amb el foc encès. Quan va haver sopat, el conill digué:
-Demà anirem a fer una excursió al bosc.
AI dia següent es troben tots dos i comencen a caminar, primer collien flors, després es van trobar un porc senglar i un llenyataire. Quan travessaven el bosc van ensopegar amb un llop ferotge. El conill va fer un bot a l'esquena del cabrit i el cabrit va començar a córrer.
El llop els perseguia però el conill va tenir una idea. Si el cabrit corria més es podrien amagar i el llop no els veuria. El conill va dir al cabrit:
-Pots córrer una mica més i amagar-te perquè no ens vegi?
-Si - va contestar el cabrit
Va córrer com un llamp í es va amagar darrera d'un.arbust. El llop ferotge no els va trobar i van tornar a casa. Van ser feliços i van menjar anissos.!!!
Jordi Codinach Palau. Sant Agustí de Lluçanès.
NADONSDELLLUÇANÈS
Quin animal menja amb la cua?
Xavier Naranio i Puig
Nascut el dia 7 de maig del 2002 Prats de Lluçanès
Una endevinalla
El 6 de juliol a la Torre d'Oristà
IX'Trobada de cantadores i cantadors
,del Lluçanès, amb,'convidats de l'Horta i música de les Illes
La Torr.e d�Oristà.- El proper dissabte dia 6 trobada les cantadores de Sobremunt, un de juliol se celebrarà a la Torre d'Oristà la grup de dones que havien après les novena trobada de cantadores j canta-' cançons en un taller del poble a dors. Enguany, a part dels ja habituals començaments' dels anys 70, i entre participants, es comptarà amb uns convi- aquestes especialment dues, la Roser dats especials procedents de la comarca Estrada la Teresa Icart, que avui malaude l'Horta, al País Valencià. Aquests can- radament ja no són entre nosaltres. tadors són alguns dels que solen partici- Després d'aquest grup de dones, van ser par anualrnent en la trobada del Cant al moltes les persones del Lluçanès que es ras, a Massalfassar, un lloc on s'hi van van animar a participar en la trobada, en desplaçar l'any passat una important aquest moment hi ha força grups de representació de cantadores i cantadors nenes i nenes que. pugen a l'escenari, del. Lluçanès. reunint-s'hi així anualment diferents.
La Torre d'Oristà acollirà per' tercera vegada consecutiva aquesta trobada que inicialment es va organitzar a Sobremunt fins l'any' 1999. En tots aquests anys han passat per dalt de l'escenari rnoltlsslrns cantadors cantadores; la majoria del Lluçanès, que han denat a conèixer cançons recollides de la tradició oral. Tot aquest repertori, del qual se n'han fet les corresponents gravacions, es preveu que se'n pugui editar una gran part l'any vinent, amb motiu de la desena trobada. : Des dels primers anys, van destacar en la
generacions, la qual cosa permet preveure un bon futur per a la festa. Com cada any, al vespre hi haurà un sopar popular a la plaça i tot seguit l'actuació dels' cantadors i cantadores, per acabar amb un concert-ball del grup Música Nostra. A part, a la Torre d'Oristà es farà la presentació de l'exposició "Deu anys de Solc. Deu anys d'acció cultural al 'Lluçanès", preparada amb motiu del desè aniversari del cicle. L'exposició es podrà veure en altres localitats fins. a la fi del Solc-2002R.R.
Música Nostra, gran formació torna a Solc. una que
la Torre d'Oristà.- Música Nostra és actualment un dels grups musicals més reconeguts de les illes, Els seus membres fundadors es van conèixer a l'Escola de Música Dansa de Mallorca, dos d'ells continuen encara liderant el grup: Miquela Lladó Pep Toni Rubio. La formació va plantejar-se des del començament apropar de nou el ric repertori de les illes al públic en general, intentant trencar amb la visió folklòrica que fins llavors donaven els Coros y danzas i la Sección Femenina, destinada bàsicament al turisme, E11981, quan ja portaven un any dalt dels escenaris, van editar el seu primer disc, Ball de bot. Era un intent de recuperar tots els gèneres ballables fent-los accèssibles a la gent del carrer: jotes, boleros, mateixes, fandangos copeos. Van començar també interpretant temes tra-. dicionals, amb cançons extretes del cançoner popular mallorquí, i aquest repertori es va dedicar al següent disc del grup: Vetllades d'antany, editat e11983. De mica en mica però van apostar com altres grups per la ripproposta, i van anar preparant temes de composició pròpia, seguint sempre les estructures dels gèneres musicals de les illes. El grup també va decidir-se per reutilitzar, al costat d'una instrumentació variada, alguns altres instruments· que encara' que no desapareguts, estavari en certa regressió, així van íncorporar a la seva formació, la xeremia o el guitarró mallorquí. Ambuna trajectòria ara ja de més de vint anys, el 2000 van editar En directe, un recopilatori de les seves peces més populars, enregistrades durant l'any anterior en' les seves aètuacions per les illes. R.R.
Un centenar de caminaires
la ruta de la transhumància tornà a' ajuntar el lluçanès i el Berguedà
Sta. Creu de Joglars.: Unes Els Oms, a Sant Jaume de setanta persones. van pren- Frontanyà, on' s'allotjaren dre la sortida de la ruta de on es van fer els actes infortranshumància 2002 al Punt matius sobre la transhumànde Trobada dels Camins cia, acàrrec de Joan Rovira, Ramaders del Lluçanès, el del Penedès, que explicà passat dia 15 de juny, a una ruta al voltant del port Santa Creu de Joglars. de Cantó, cap al Pallars, de L'endemà, .a Castellar de Jordi Torres, del grup de n'Hug, ja se n'havien comp- Treball de Transhumància de tabilitzat prop d'uri centenar, Solc, que presentà el llibre arribats de diversos indrets "Camins amb memòria". del país i amb una bona Havent' sopat es va fer un representació comarcal. animat ball amb el grup giroDissabte la ruta passà per ní "Els GrouJlers".
Sant Martí d'Albars, Santa Eulàlia de Puig-oriol, la Tor A Castellar de n'Hug de l'Espà i el Cobert de L'endemà, la rutà es reprenPuigcercós, on es va dinar. A gué en direcció a Castellar la tarda, amb una important de n'Hug, punt final del cap calorada, els caminaires van de setmana, on es va dinar, arribar a la casa de colònies concretament a la casa de la
Teatre, exposicló i ball amb la Portàtil FM
Closa, i es va tornar a muntar un animat ball a la plaça
Major de Castellar amb el mateix grup; els Groullers, del Gironès.
De cara a la propera edició, Solc pensa intriduir modificacions i noves propostes per acostar més encara la iniciativa al.Lluçanès.Red.
Torna el Solc a Merlès amb una variada proposta d'activitats
Merlès.- El grup de Francesc Marimon, la Portàtil FM, és una de les formacions que ha realitzat més actuacions per tots els indrets de Catalunya en els darrers anys, gràcies a la seva flexibilitat a l'hora d'adaptar-se a les diferents festes o celebracions.
Nascuda inicialment a l'entorn d'una formació anterior, la Cobla Mínima, va comptar en el seu començament amb músics que després han liderat molts altres grups tradicionals:. Francesc Tomàs "Panxito", Enric. Badal, Caries Mas Marcel Casellas, a part del mateix Francesc Marirnon. Aillarg d'aquests anys també hi han
desfilat moltíssims'músics, entre ells tot aquest temps dos discs: Ball al Marta Sernpere, Michael Babinchak, diatònic i Cornplicitats, aquest darrer Òscar Estanyol, Paul. Stouthamer, presentat l'any 2000. Jordi Boites, Eugeni Gil, Clara Font, Enguany aquest grup serà de nou al Carles Elmeua, Kàtia Riera o Xavier Solc a Merlès! població on el diuRocosa, alguns dels quals han conti- menge dia 7, a la tarda, hi haurà nuat col.laborant en molts dels seus també una nova representació del' projectes actuals. grup teatral del Lluçanès, el Galliner La Portàtil FM ofereix un ampli reper- que porta per títol "Com que què de tori per al públic, pot presentar-se què?' A part s'hi podrà veure I'expoamb una petitaformació de només' sició de Montserrat Rocadembosch, tres músics o ampliar-se fins als nou El vímet al Lluçanès, presentada fa o deu, i actualmentcomptaamb una uns dies a Sant Martí d'Albars en el altra secció anomenada La Portàtil marc del Solc Ixent que recull la Bb. Encara que porti tants anys dalt feina de cisteller a la comarca des del dels escenaris, només han editat en .segle passat. R.R
CITROËN
PAU GIRÓ, S. L
Venda i reparació de motos i bicicletes
Plaça Vella, 13
08513 Prats de Uuçanès
T. fax: 93 856 01 04
Transport diari a Osona, Lluçanès
Centre Veterinari del Lluçanès
Prats de L1ucanès
Dimarts a dijous, de10 a 1 de 6 a 8
Divendres dissabte, de 10 a 1
Diumenges, d'11 a 1,30 (lolKol ú�im do mes)
Telèfon: 93 856 06 86 Av. Pau Casals, 56
GARATGE PASSEIG, s.c.c.i.
Agència RENAULT �/-\ I \ -
Polígon les Saleres, 28 T. F.: 93 856 04 14 08513-Prats de Lluçanès
AUTO TAXI Gaspar
Gaspar Codina Salada
Uoguer de cotxe amb xofer '9 places, Climatitzat. 'Autoritzat per a transport escolar 'Viatges hrganitzats 'Anades i recollides a l'aeroport
COPYPRATSCOPY COPYPRATSCOPY 88����m88��
COPYPRATSCOPY
COPYPRATSCOPY
COPYPRATSCOPY
COPYPRATSCOPY VENDA REPARACiÓ MAQUINÀRIA D'OFICINA
Ter, 81 baixos
TellFax 938 512 365 08560 MANLLEU
VENDA DE LLENYA
per a foc a terrilLa portem a domicili
EmitlO 93 856 04 87 - 659 93 96 35 Prats de Lluçanès
TOT AUTO
RAMON GIRÓ ROCA
Mecànica en general
Josep Cirera, sin T.: 93 856 03 02 08513 PRATS DE LLUÇANÈS
"Cantar és una manera d'estar viu."
RAMONA CORNELLAS, directora del Cor el Grau, de Sant Bartomeu del Grau
La Ramona Cornellas i Vilà és la perruquera de St. Bartomeu del Grau. Persona inquieta, és la fundadora directora del cor El Grau que aquest any celebra el desè aniversari. Canta amb les cantadores d'Alpens ha passat per diferents corals, entre elles la del Lluçanès. Fa 3 anys que s'ha iniciat en els estudis de la música ja comença a tocar alguna peça al piano. Diu que es prepara per a la vellesa, que quan serà gran vol saber tocar el piano que la música és molt gratificant. S'emociona parlant d'aquest tema perquè diu que la frustració de la seva vida havia estat la música que ara la té enganxada per les banyes.
- D'on et ve aquesta vena tan cantadora?
- He nascut en una llar on la meva germana i jo de petites ja sentíem el pare cantar.Per Nadal amb tota la familia anàvem a matines i corríem per tornar a casa per cantar mentre sopàvem i cagàvem el tió.
-Com va sorgir el cor del Grau?
- A Sant Bartomeu ja feia molts anys que no cantàvem per Nadal un bon dia vaig dir-li a la meva germana Dolors, "aquí no canta ningú, un Nadal a l'església sense el Santa Nit. no em sento ni catalana", així vam començar. Més endavant hi va haver canvi de capellà el nou va demanar qui volia cantar i em vaig oferir. Vaig buscar una noia que sabés de solfa, la Susanna Salvans, i va ser la primera directora, ella havia fet música però dirigir és una altra cosa així que ella treia la solfa jo dirigia una mica i vam anar cantant aguantant fins que va dir que plegava i, ah minyons!, què farem els cantaires? El Jordi Vilaseca, el nostre organista, en aquells temps era una nano de 9 o 10 anys li vaig preguntar: tu saps on són les notes? Doncs ja en tenim prou, ell acompanyava i ens donava el to i jo dirigia així hem anat aguantant. Ara el Jordi ja té 20 anys apuntala el que cau.
- A quantes veus canteu?
- Fins ara cantàvem a 2 o 3 veus però ara s'ha incorporat un tenor i ja podem fer les quatre. Som 6 o 7 sopranos 5 contralts - 3 de Perafita- i 3 baixos. Aprofito per fer una crida als homes que vulguin cantar, que en tenim pocs.
-
Tenint en compte que molts cantaires no saben solfa, com assageu?
-
Primer assagem la melodia de la soprano i quan va una mica segura hi afegim la contralt que és la que costa més, la paraula mateixa ja ho diu: sempre a la contra. La música va molt amb el caràcter de la persona i aquest és un país de sopranos degut segurament al clima, - ho he après des que vaig a música-. Les contralts són més d'un país de pluja, més gris, - no voldria que ningú se sentís al·ludit- tot i així, una bona peça sempre es
canta amb un bon coixí de contralt. Després passem als baixos, el "quadre emmarcat de la música", uns bons baixos sents que aguanten aquell ronc ja sembla que els sento. El tenor va més per lliure, perquè com que sempre va per dalt sap de música, va segur no em preocupa. Les cordes amb més dificultat són els baixos i els contralts. Si un baix i un contralt sona bé segur que surt bé. A vegades quan hem assajat les veus una a una, la primera ja no es recorda de la melodia i, tornem-hi!, sempre els dic: cantaires, paciència, deixem-ho estar per un altre dia,
--que l'endemà torna a sortir el sol i segur que queda més bé.
El fet de saber música ha canviat els assajos?
- Ara sé les notes els seus valors i això és important perquè per més que el Jordi toqui ens corregeixi, és jove i no gosa insistir, en canvi ara els puc explicar el perquè d'un puntet o la diferència d'una nota amb l'altra.
Quines edats tenen els components del cor?
- Des d'una nena de 12 anys, passant per una soprano de 18 a una persona que ara s'ha retirat amb 80 anys. El problema és que al jovent li costa molt apuntar-se.
--
Com es manté el caliu amb gent tan diversa?
Una coral com la nostra, en què alguns no sabem de música, el sistema és el de matxaca i a vegades els assajos són avorrits els hem d'alegrar. Cada 15 dies fem una mica de piscolabis, perquè menjant coca de Perafita o Sant Bartomeu amb vi del bo ben posat, funciona Celebrem els aniversaris i tot el que s'escau. També fem una excursió a l'any i un sopar d'estiu a la plaça de Sant Bartomeu ja et pots imaginar, acabem cantant en castellà, anglès, català Crec que en grups de gent sempre s'ha de procurar ressaltar a tothom, que ningú es trobi arraconat, perquè l'èxit és de tots.
-Com va ser el1 Dè aniversari?
-L'aniversari era per Nadal, però vam decidir que l'estiu era un bon moment por celebrarlo. Per organitzar la festa s'havien de fer peles i vam anar a visitar els comerciants del poble, l'ajuntament i la Caixa i vam trobar molt bona acollida. Vam convidar tots els cantadors que havien passat pel cor i que són més d'un centenar i les corals de Santa Maria d' Oló Santa Eugènia de Berga, cantadors de Prats, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Lluçà, Perafita, Sant Boi i Oristà. AI matí, el cor del Grau acompanyat de 4 tenors d' Olost, -antics cantaires de la coral Lluçanèsvàrem cantar una missa d'aquelles que va durar com "al temps d'abans", però nosaltres no ens n'adonàvem Acabada la missa es va fer el concert i a mesura que corals cantadors actuaven es quedaven dalt l'altar tots plegats vam cantar un cànonM'emociona, mai m'hagués pensat dirigir un cor i diumenge vaig dirigir 81 cantaires això per a mi és el zenit!-. Acabat el concert, els gegants ens van acompanyar a la plaça a ballar sardanes a les 3 tots a dinar al Casal. La festa va acabar amb ball i 2 cantaires homenatjats, la Concepció Grifell i el Joaquim Vilaseca. Cal dir que per fer aquesta festa ens vam sentir molt recolzats, tant pel poble com per la comarca.
- Quins concerts acostumeu a fer durant l'any?
- AI poble fem el concert de Nadal, l'ofici de la Festa Major, la Festa dels avis i les Comunions. A Perafita, cantem l'ofici de la Festa Major i la missa a Santa Margarida, també anem a Sant Hipòlit de Voltregà aquest any hem cantat a les caves Freixenet.
- Teniu repertori per a cada ocasió?
- M'agrada tenir cançons de mudar. Abans dèiem avui és festa i ens toca mudar, ara la gent tant va els dies de festa com els diaris, però nosaltres encara ens agrada mudar-nos que vol dir que les cançons que cantem per Nadal no les cantarem per St. Joan, distingir les festivitats. Per la Festa Major ens agrada que "peti l'església". A vegades, assajant a l'hivern els dic: cantaires, esteu desmoralitzats. Canteu com si fos Festa Major! I la moral puja.
- Penses continuar amb la música?
- Una cosa és fer-se gran i l'altra és ser vell; jo voldria aprendre a ser gran em sembla que dins la meva manera de ser és amb la música que tinc d'aprendre a ser gran. Encara que tingui el cos atrofiat, si Déu em conserva l'enteniment penso tocar el piano molts anys. És tan maco dir "jo em sento realitzada!" cantar és una manera d'estar viu.
G/òria i Montse
ES VEN
-ES VENEN tota classe d'articles de màquines de munyir. Preus rebaixats. 1.: 93 88801 74. (R51/6).
-VENC cotxe Saxo, matrícila sSG. Tancaments centralitzats, aire condicionat, 35.000 km T.: 93 850 80 62 (vespres). (R55/5).
-VENC moto Honda CR 250cc, en molt bon estat amb recanvis. Any 1999. 1.: 93 856 02 25 - 659 72 63 64 (R55/6).
-VENC porta de garatge, de planxa, enrotllable, de 2,50 x 2,50 metres. T.: 93 856 05 41 (R5212).
-ES VEN radiador d'oli, en bon estat. Preu a convenir. 1.: 620304303. (R56/4).
-VENC, 4S scooter de 49 C.C., marca "Derbi Hunter".
Pocs quilòmetres molt bon estat. 1.: 93 850 80 30 (A partir de les 19 hores). (R53/1).
-VENC moto Suzuki GSX 750F. Com nova. Regalo "pitó" 1.: 93 703 15 00 - 93 881 19 31. Xavier Prat. (R53/6).
-ES VEN sitja de 5.000 kg. en bon estat. 1.: 677 011 322 (R56/1).
-VENC Caravana Purstner, 3,90, amb avancer d'hivern. Amb "toldillas" en perfecte estat. Preu a convenir. InstaHada al càmping Vall de Merlès. T.: 659 57 35 89 (Jordi) (R49/2).
-VENC una bicicleta per a nen a nena de 4 a 5 anys. regalem rodes petites. Preu a convenir. 1.: 93 856 03 60 (R54/1).
-VENC caldera de calefacció, que va amb carbó llenya, de 9 elements. 1.: 93856 0412 (Josep) (R51/1).
-ES VEN o es lloga, a Olost, torre unifamiliar al centre del poble. Totalment exterior, voltada de pedra, en perfecte estat, a punt per entrar-hi a
viure. Amb a sense mobles. 1.: 9388802 59. (R51/2).
-VENC un pis cèntric en bon estat. 1.: 93 856 05 10. (R54/2).
-VENC monedes bitllets i tot tipus de material per coHeccionar. Demanar llista de preus de monedes. Sense compromís. 1.: 656 58 79 80. (R54/3).
-ES VENEN materials, eines i màquines de taller de serralleria. T.: 93 813 91 20. (R54/4).
-ES VEN taulell de botiga en molt bon estat. 1.: 93 856 04 27 (R55/1).
-VENC taula catalana de 3,5 metres, aproximadament. T.: 93 850 27 33. (R55/2).
-ES VEN llenya i es porta a domicili. Es fan neteges de boscos i jardins. T.: 93 856 06 45689497201 (Josep). (R5211).
-ES VEN caravana, amb avancer nou. Preu a convenir. 1.: 659 57 35 89 (R50/11).
-VENC un molí de decoració, de fusta, de 2m. d'alt. 1.: 93 856 04 27 (R50/12).
-VENC pis a St. Bartomeu del Grau. Cèntric, assolellat, amb 3 dormitoris i calefacció. T.: 93 888 93 20 (R50/13).
-ES VEN Nissan Patrol. Bon estat. B-1515-SC.1.:93 856 00 21. (R5215).
-ES VENEN 2 reixes d'1 metre per 1 ,20 m., aproximadament. T.: 93 850 27 33. (R5216).
-ES VEN bicicleta de muntanya, per a nen/nena petit. marca SCOTT. Preu a convenir. 1.: 620 304 303. (R56/3).
ES COMPRA
-COMPR monedes i bitllets de tots els valors.T.: 656587980. (R54/5).
-COMPRO motos anti-
gues, marques "Regia", "Reina", "Ruter" "Narcla". T.: 93 775 41 09. (R5017).
-COMPRO motos velles i recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). T.: 93 775 41 09.(R50/8).
-COMPRO motos velles de totes marques i models. Passo a recollir i pago al comptat. T.: 93 775 59 52. (R50/9).
-COMPRO roda del darrere de bicicleta BH, de dona, que estigui bé de preu. T.: 93853 00 70 (R51/3).
let de plata "no me olvides", amb data 14-2-97. T.: 93 856 02 55. (R56/2).
ES TRASPASSA
-ES TRASPASSA peixateria en ple rendiment, a Prats de Lluçanès, per no poder-la atendre. Cèntrica. T.: 93 856 00 03. Trucar en horari de botiga. (R50/3).
-ES TRASPASSA empresa consolidada d'activitats de lleure al Lluçanès per no poder atendre. Molt bones condicions. T.: 608138148. (R55/4).
ES REGALA
-BUSCO aficionats que vulguin cantar cançons dels Beatles. T.: 93 347 66 10 (Josep Maria). (R50/6). -REGALO patins de pati- -MATRIMONI busca masia N 35 T natge artistic. um. ..: del Lluçanès per portar' 93 888 93 20. (R50/5). masoveria. T.: 652 05 34 99. -ES REGALEN 8/10 (R5213). parells de patins, per a -BUSQUEM pis a casa de nens de 8 a 10 anys, amb lloguer per la zona de Sant botes, reglamentaris, feliu a Oristà, per a tot l'any. usats, per a entitats T.:616 963 073. (R52/4). esportives del Lluçanès -BUSCO local per tancar que promocionin l'hoquei camió, a Prats de Lluçanès. patins. Club Escola T.: 677 70 93 97. (R53/5). d'Osona. Ap. Correus, 19 -BUSQUEM pis de lloguer, -08500-Vic. (R53/6). moblat, a Prats de Lluçanès a voltants per al mes d'agost. T.: 607 79 64 60 (Rosa). (R55/3).
ES BUSCA ES LLOGA
-ES LLOGA apartament, caps de setmana, setmanes, mesos a tot l'any, a l'Estartit. T.: 659 89 85 22 - 972 75 08 15. (R50/2).
S'HA TROBAT
-S'HAN TROBAT unes ulleres de sol. T.: 93 855 40 25. (R53/3).
-S'HA TROBAT un braça-
ES CANVIA
-CANVIO 2 bicicletes petites, amb suplement de rodes al darrere, ideals per a bessons a per a nens destralers, per una guitarra espanyola. T.: 93 85601 09 (R53/2).
S'HA PERDUT
-S'HAN PERDUT unes claus -3 claus, 2 sants un clauer de TV3. T.: 93 850 80 28. (R54/6).
XXIV edició i IX infantil
El Cross de Sant Joan de Prats de Lluçanès avançat al dia 23
Prats de Lluçanès.-EI passat dia 23 es va celebrar una nova edició del clàssic cross de Sant Joan de Prats de Lluçanès, avançant-se la data un dia, aprofitant que era diumenge així facilitant la celebració de la revetlla sense haver de matinar per anar a córrer. L'edició d'enguany era la vint-i-quatrena va ser guanyada, en categoria masculina, per Jordi Cardona, seguit de Ramon
Van passar abans de l'horari previst
Jordi Riera, del
Noguera Padrós. Per a la categoria femenina, la primera va ser Elisabet Rocadembosch, seguida de Mercè Vilajosana. Pel que fa als participants locals, el millor masculí va ser Ramon Noguera Cortinas, mentre que en categoria femenina la primera local va ser Lurdes Oró. Josep Icart va ser guardonat com a participant de més edat.
La jornada es va completar amb la celebració de la novena edició de la cursa infantil. Fins a 8 anys, el primer classificat masculí va ser Josep Martí, mentre que Sheila Moya era la primera fèmina. Ferran Molina i Jèssica Haldon van ser primers respectivament en masculí femení de 9 a 10 anys, Àlex ramos Cíntia Gonzalez en la categoria d'11 a 12 anys. R.R.
Kelme, passa entre els primers a l'Sprint
Especial a Prats de Lluçanès
Lluçanès.- L'edició 2002 de la Volta Ciclista a Catalunya va passar per la comarca abans d'hora. Amb 45 minuts d'avançament sobre l'horari previst va circular la penúltima etapa de la clàssica catalana al seu pas pel Lluçanès, fet que va impedir que es concentrés prou públic per a un esdeveniment d'aquestes característiques. On més es va notar aquest fet va ser a la recta d'entrada a Prats de Lluçanès, on hi havia instal-lat un Sprint especial. En avançar-se considerable-
ment l'horari ben poca gent va poder gaudir del moment, fet que també va comportar que el pas per la comarca no es veiés per la televisió. En el moment de l'Sprint a Prats, el corredor de l'equip Kelme, Jordi Riera, natural de Puig-reig i afincat al Lluçanès, va passar entre els primers com a primer del seu equip. La cursa va entrar al Lluçanès per Merlès i va passar per Prats de Lluçanès, Santa Creu de Joglars, Olost va deixar-la en terme de Sant Bartomeu
del Grau. AI llarg del recorregut pel Lluçanès, a més de les habituals pintades de suport als corredors fetes a l'asfalt -aquí en Jordi Riera es va endur la major part deis records-, es van instal-lar pancartes rètols relatius a la demanda de reconeixement de la comarca del Lluçanès en la futura organització territorial de Catalunya.
L'endemà, el ciclista de l'equip U.S.Postal, Roberto Heras, es va endur el liderat final de la cursa. A.C.
6a caminada nocturna a Prats de Lluçanès
Prats de Lluçanès.- Al voltant de centvuitanta persones van participar en la sisena edició de la caminada nocturna de Prats de Lluçanès, organitzada pels alumnes de 3r d'ESO de l'lES
Castell del Quer, en col.laboració amb la Unió excursionista de Prats el Grup Escolta. El recorregut, amb sortida i arribada a la Font de les Coves va transcórrer pels voltants passant pel Marçal, Generes i Colldeplana. En finalitzar-la, tots els participants van estar convidats a un petit refrigeri, a part dels ganyips durant la ruta.R.R.
Quinzena esportiva
Divendres, 28 !k Í!!.!l¥ -24 hores de Futbol sala. IX torneig Sant Pere. Perafita. (Zona esportiva).
Diumenge, 30 !k Í!!.!l¥
-Concurs de pesca (Truita) Gironella. Societat de Pescadors Esportius "La Comarcal". Prats de Lluçanès
-Festa de I'esport 2002. Prats de Lluçanès
A les 6 de la tarda, a la Sala polivalent: exhibició de karate, sorteig d'articles
esportius, piscolabis
Org.: C.Bàsquet Prats. Col.: Ajuntament i entitats esportives.
Dissabte, � !k juliol
-Concurs de pesca (Carpa) Sau
Societat de Pescadors Esportius "La Comarcal". Prats de Lluçanès
Diumenge, I !k Mil!.!
-Concurs de pesca (L. Espècies diverses) Pantà de Sau
Societat de Pescadors Esportius de Sant Feliu Sasserra
Consulta d'osteopatia i medicina naturista
Dr. Albert Serra i Navines (Osteopatia M.R.N.O. - Dr. en naturopatia) T.: 629 38 19 97 - 93 856 06 74
Prats de Lluçanès
Lesions esportives. Hèrnies discals. Problemes menstruals. Tractaments fUncionals infantils. Depressió. Ansietat.
Puericultura
MAJOR, 44, bis T: 93 8508192
PRATS DE LLUÇANÈS
ATENCIÓ, COMENCEM LES REBAIXES
40% de descompte en roba exterior
30% de descompte en sabates, xancles i bambes
20% de descompte en articles de bany
20% de descompte en roba interior
