Emili Soler i Montserrat Bertran, del Molí de Puig-oriol. (Entrevista, pàg., 4)
Obert dissabtes, diumenges i festius a partir de les 11 del matí. -Preus especials per a grupsInformació i reserves: Telèfon, 608 138 148 www.venivol.com
• l'agenda de la gent del lluçanès·
agost
Dissœte,4
Perafita. - Inauguració dela placeta de la Font Novo.
Diumenge, S
Uucò. - Solc. A les 4 de la tardo, final del2n Compionotde botifarradel Uuçonès lliuramentde� premis. A les 6 de latardo, boll decloenda dellXè Solc amb MINISTRIlS DEL RAVA� del Vallès. A la mmo port, rifo de la ponero del Solc-2001 i cloenda del cicle d'enguany. Prats de Uucmès.- Mercot del Rebost. AI capdavall del Passeig, de 9 a 2.
Prots de Llumnès.- Jocs de cucanya. AI carrer Major, ol costot dek 4 Contons. Grotul Organitzo, Unió de Boftguers i Comerciants. Col·lobora, Grup d'Esplai.
DiIws,6
Prats de Uucmès.- Mos el Marçal. Del6 olla, seminari "Pensar l'ort. Est�ftca filosòfica". A càrrec de Moria Cristina Stroo, crítica d'ort.També es forà el seminari entre el13 i el 18 d'agost. 1: 93 856 04 32.
Divenchs, 10
OIost.- Festa Major. A les 10de la ntt, 40 CAMINADA NOCTURNAD'OLOSJ: Inscripcions mmo hora obons. 500'- ptes. En ocabor, boll ambel GRUP CAMPRODON Organitzo, Xinoxano.
Dissabte,11
�- les plantes remeieres d'estiu. AI Venivol. Somdo de camp. recollidadeplontes.ldenftficoció i clossificació. Usos populars. A càrrec de Pere Juvonteny. A les 5 de la tardo. durada: 4 hores. Inscripció: 650'-ptes. 1: 608 138 148. Olost.-FestaMajor. De 6 de la tordo a 12 de la ntt, a les piscines municipok, 6 hores de notació.
Sœt Boi de Lluallès.-Festo Major. A les 7 del vespre, ionouguraciód'exposicions. A 2/4de9,ot local Centre, presentació deillibre "Por i esperanço". Seguidament, PREGÓ a càrrec del dr. JosepTasios i Bofi. A 2/4 de 12 de la ntt, boll amb SI FA SOL A les 2 de la moonodo, actuació de TRÀFIC Orquestro, i cercavila pek carrers amb la xaranga los labradores.
Sant Felu Sasserra.-Festa 3r aniversari. Centre Social l'Ateneu. A 1/4 de 9 del vespre, sopor. Socis, grotul ln resto, 1.000'-ptes. Inscripcions obons del 7 d'agost. 1: 93 881 90 66. Organitzo, associació CentreSocial Ateneu.
Dillltel!!Je,12
OIost.- Festa Major. A les 11 del moo, MISSA. A les 6 de latardo, ol Camp defutbot So�ers contra casots.
A 2/4d'll dela ntt, a la plaço Major, PREGÓ.A conftnuoció, eleccióo del Pubill i la Pubillad'Olost.
Ales 11 delantt, a laplaçoMajor, ESPECTACLE DEVARIETATS: showmon-presentodor,humoristes, màgia, hipnosi i vedette. A la mmciport, BINGO. Prots de Uumnès.- Jocs de cucanya. A la plaço 11 de Setembre. Grotul Organitzo, Unió de Botiguers i Comerciants. Col·lobora, Grup d'Esplai.
Santa Melia de Merlès. - Festa Major. 50 pedalada riera deMerlès. 30 km. i infonft� de 3,5 km. Inscripcions a les 8 del moo. Avoooliomenti esmorzar, ambobsequi per o� porftciponts.1: 93 825 05 76 (vespres).
Sant Boi de Uucanès.-Festa Major. A les 8 del moo, ftr ol plot. A les 11 dela ntt, Onemo a la fresco, a la plaço Major.
DilIIIS, 13
Olost.- Festa Major. A les 5 delatardo, a la plaço Major, animació i escumo per o� més menuts amb SICALSIDRAL
A les 10de la ntt, a la plaço Major, havaneres amb TERRA ENDINS. Amb cremot de rom a la mmo port.
A 2/4de 12 de la ntt, a la plaço Major, bollamb l'orquestro MONTECARLO.
Sant Boi de Uucanès.-Festa Major. A les 12 del migdia, .festival a les piscines municipok. A les 5 de la tordo, Porc infonftt a la pisto. A 2/4 d'll dela ntt, BINGO a la plaço.
DinCl1s,14
Olost.-FestaMajor. A les 5 delatordo, a la plaçoMajor, circ amb DESASTROSUS CIRCUS.
A les lûde la ntt, boll amb CHATANNOGA, STRIKE BAND i el grup local HíBRIDS.
Santa Melia de Merlès.-Festa Major. Reve�lo amb el grup CLAU DE DOS. Coco i moscotell. Servei debor. Sant Boi de Lluallès.-Festo Major. A 2/4 de 9 del moo,
caminada popular. A les 6 de la tardo,espectacle infonftl a càrrec de Penftno el got. A les 11 de la ntt, havaneres, amb Pescadorsde l'Escala. Rom cremot.
Dineaes, lS
Olost.- Festa Major. A pomrde2/4de 6 del moo, xorango LOS LABRADORES.
A les 11 del moo, OFICI SOLEMNE, ambel cor NOVES VEUS d'OLOSJ: A la plaço Major, bollada de GEGANTS D'OLOST, ambels GRAllERS D'ALPENS.
A les 6de la tardo, sordones ambl'orquestro ROSALEDA. A 2/4d'Il de la ntt, concértambl'orquestro ROSALEDA i a connftnuoció boll amb la moteixo orquestro. A la mmo port del bolt BINGO.
Santa Maria de Merlès-Festa Major. A les 12, MISSA CANTADA. En $Omr, jocs de cucanya i vermut popular.
A les 6 de la tardo, espectacleinfonftt obert a tothom, amb JORDI TONIETTI.
Seguidomimt, bollde Festa MajorambJORDI BRUCH.Servei de bor i entrepons.
Sant Boi de Llumnès.-Festa Major. A 2/4 d'l del migdia, Missa. A 2/4de 2,sordonesambla Cobla Canigó, a la plaço Novo. A 2/4de 8 del vespre, boll ambl'orquestro Girasol. A 2/4 de 12 dela ntt, boll amb l'orquestro Girasol.
Dijous, 16
OIost.- Festa Major. A les 11 del motíi, MISSA DE DIFUNTS. A les 6 de latardo, festa infonftl ambJUGUI MÒBIL
A les 11 de ln nit, a la plaço Major. Boll de final de festa amb EL TREN DE LA COSTA.
Sant Boi de Uucanès.-Festa Major. A les 4 de la tardo, campionot detruc a la plaço Novo. A les 10dela ntt, projecció de fotos "Sont Boi en blanc i negre", a càrrec de Boldiri Selva. A conftnuoció BINGO.
Divenchs, 17
Sant Boide Llumnès.-Festa Major. Dia d'anar a lafont. A les 2 del migdia, dinar a la Font de la Prado. A les 5 de la tardo,sordonesamb la Principol de Berga. A 2/4d'll dela ntt, "30 escompodo ol pontono".Conyo i música amb Fem Festa. Discomòbil.
Direcció i coordinació: Eva Boixadé Muntatge i correcció: Aleix Cardona
Administració: Carme Mas Equip de redacció:Montse Rocadembosch i Glòria Borralleras (Entrevistes), Teresa Parareda (fotografia i publicitat), Pere Garet, Roser Reixach (Notícies), Josep Salvans,Rosa M.Boixadé (Agenda). Pere Cors, Pere Bruch, Esteve Subirana, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva (el temps) Col.laboracions: Pere Juvaneny, Maria Puig Giravent, Xavier Manubens.
S'HA MORT EL MOSSÈN DE LLUÇÀ. El passat dia 23 de juliol es va morir, després d'una llarga malaltia, el mossèn de Lluçà, Àngel Bach i Capdevila. Amb una gran presència de gent, es van celebrar les exèquies el dia 25 a l'església de Santa Maria de Lluçà, d'on era el rector des de feia 20anys. Havia nascut a Castellcir (Moianès) l'any 1933, i havia estat a les parròquies de Sant Pere, a Roda de Ter, Santa Maria de Camprodon, Sant Martí Sescorts, la Mare de Déu de la Salut, de Viladordis. La seva mort accentua la crisi de rectors per a les parròquies del Lluçanès, tal com comentava en aquestes mateixes pàgines l'arxiprest del Lluçanès, Joan Casas.
R. PARAREDA CAMPiÓ DE TENNIS. Durant els mesos de juny juliol es va celebrar a Prats de Lluçanès el Campionat en pista de terra que
organitza el Club Tennis Prats. D'entre una trentena de participants, van arribar a la final Ton Colomer i Ramon Parareda, guanyant-la aquest darrer en dos sets, per 7 a 5 i 6 a 2.
b r e u s
Entre juliol i setembre
Laboratoris d'art al Marçal
Prats de Lluçanès.- Des de mitjans del mes de juliol fins al setembre, el mas el Marçal es converteix en centre d'activitats artístiques amb la programació d'un seguit de seminaris tallers on es treballen diferents vessants de l'activitat artística: pedagogia, cinema, pintura, escultura, filosofia, tècniques diverses
Aquest muntatge, que es fa per segon any consecutiu, és una idea una realització que es concreta de la mà de la Montse Fumanya el seu company Dimitri Coppola, dels contactes i les experiències acumulades al llarg dels anys que porten vivint a la ciutat italiana de Torino. En l'edició d'enguany compten amb la presèn-
cia del pedagog poeta Gianni Milano, de l'escultor de marbre Favio Viale, de la crítica d'art Maria Cristina Strati, de la crítica de cinema Lucia Cardone l'especialista en tècnica Tiffany d'elaboració de vidre, Amanda Garzón.
Per informació de les jornades, estades i activitats, hom es pot adreçar al telèfon 93 856 04 32.
INAUGURADA LA MOSTRA DEL PALAU TROBEN UN FLAMENC A PERAFITA. Una
ROBERT. El passat dia 24, es va inaugurar la mostra "El Lluçanès, entre la tradició l'avantguarda" al Palau Robert. Durant l'acte hi va haver parlaments de representants del Palau i del Consell Comarcal d'Osona. També es va fer un piscolabis servit per restaurants del Lluçanès, amb el fil conductor de les bruixes. Josep Riera, d'Oristà, va recitar alguns dels seus poemes i Núria Moltó, de Sant Martí d'Albars
sorprenent troballa. va fer el jove perafitenc Ramon Cabanas, el passat dia 24, al pantà de la localitat: un exemplar de flamenc, ferit. L'animal, que es va morir l'endemà, serà lliurat al Museu de Zoologia de Catalunya. Cal dir que només es té constància esporàdica de la presència de flamencs per aquestes terres. Segons l'Anuari Ornitològic de Catalunya només en dues ocasions han estatlocalitzats a Osona. Aquests animals nien i habiten zones humides i tranquil·les, com ara el Delta de l'Ebre. Per això, la seva presència aquí només pot ser deguda a una situació excepcional fruit d'un despistament de la ruta o a un afebliment de la salut de l'au i
va tocar l'arpa. L'acte va estar envoltat de la polèmica generada a partir de la retirada de Solc de la mostra, fet que es va encara més si considerem que es visualitzar amb tracta d'animals que es desplacen el tancament de en estols i no van mai sols. la sala on s'hi havia d'instal·lar el Solc.
E.
Soler i
M. Bertran: " La utilització de les moles es va anar perdent amb la imposició de les farineres"
lAI molí de Puig-oriol, als peus de la riera del Lluçanès, vàrem visitar l'Emili Soler i la Montserrat Bertran, la família propietària del molí. L' Emili és nascut el 1920 i tota la vida l'ha dedicat a fer de pagès al molí, ofici que va començar a fer el seu pare quan es va casar amb la molinera. La Montserrat, és filla de Casserres. Tenen 5 fills, i el gran viu al molí amb la seva família. Durant uns anys encara va ajudar el pare amb l'ofici del moldre. Ara, el molí ja no fa la funció que li tocava, però ,gràcies a l'interès al bon manteniment del seus propietaris, encara se'l pot fer funcionar.
-Ens podeu explicar una mica el funcionament d'aquest molí?
- És un molí d'aigua, això vol dir que s'aprofita la força de l'aigua del riu per fer girar el rodatge que a través d'uns engranatges fa voltar les moles. Tenim dues moles que poden anar independents l'una de Paltra, però degut als anys que va estar parat, només hem aconseguit posarne una en funcionament.
-Qui us portava el blat a moldre?
Els pagesos de Santa Eulàlia, i els el tornàvem amb farina, que la duien als forners per fer el seu pa i si els en sobrava llavors se la venien.
A la postguerra, el sindicat obligava cada pagès a donar-ne una part, i els el pagava a' preu de taxa, molt inferior. Fins i tot podia s.r 2 o 3 o potser 10 vegades menys del preu que es podia aconseguir a l'estraperlo.
- Quins tractes es feien?
- *Molturavem, de cada 100 kg. de producte net, ens en quedàvem 4 kg., en pessetes eren uns 8 cèntims els tOO kg. Quan la guerra, que hi havia molt poc gra, es cobrava molt més molturant que no pas amb cèntims, el gra valia molt comparat amb el demés. Quan el pare encara no era amo del molí, les mesures eren igual, però l'amo es quedava la metitat de la nostra part.
-Quin tipus de farina fèieu?
- La de blat per fer pa i la d'ordi i blat per les bèsties. Cada mola feia el seu, i per la farina del pa, hi havia una "lIimpia" per on es passava el blat per netejar-lo, i si era gaire sec es remullava una
mica i es deixava reposar un parell o tres d'hores, fins que estava a punt de moldre.
-La farina sortint del molí rebia cap altre tractament?
- No, tal com sortia del blat. S'havia de separar la farina de les segónes i es donava a punt per ser portada al forner.
- Quin rendiment es podia treure del blat?
-
Segons el blat es treia més farina o menys, normalment del blat més bo treia uns 70 kg. de farina per cada 100 de blat. Més tard hi va haver les farineres que deien que podien treure una mica més de farina que amb les moles i poc a poc es van anar imposant.
- També hem vist que fèieu blat de moro escairat.
- D'això fa molts anys, gairebé ni ho recordo. Aquest blat de moro s'utilitzava per tirar a l'olla i fer escudella, però al moldre quedava el nervi del mig que feia una mica de mastegot i no agradava gaire.
-El moliner podia viure només d'aquesta feina?
- Si hi hagués hagut sempre feina sí, i aigua! Aquí, moltes vegades hi havia feina i no hi havia aigua.
- Necessitàveu del suport de l'ofici de pagès?
- Sí, quasi tots els molins de pagès tenien poca o molta terra, no gaire, una vintena de quarteres.
- Hi havia gaires molins aquí a Santa Eulàlia?
- Pels voltants hi havia el de les Vinyes, i ja no en trobes cap més fins al de Fumanya, i Santa Creu. Per la Gavarresa, el de la Coma. Els pagesos de Santa Eulàlia podien anar al de les Vinyes o al nostre. Per proximitat venien més aquí. Més tard, van començar a anar a Perafita, on ja hi havia moles que anaven amb la força, allà no havien d'estalviar mai l'aigua
- Fins quan vàreu moldre per a la gent?
- Pels volts dels anys 60, el pagesos es van anar passant a les farineres i mica a mica vam anar plegant. Els últims temps ja només fèiem pinso. De farina per les bèsties que tenim a casa, fins fa 30 anys, encara en fèiem. Quan vam tenir el tractor vam deixar les moles.
- La riera baixava més plena abans?
- Era molt igual, però en temps de secada en baixava més perquè no hi havia tants "xupadors" a la riera. Ara, en temps de secada s'eixuga més de pressa."
-
Recordeu haver vist cap vinguda forta d'aigua que afectés el molí?
- Fins a les moles mai, però 3 o 4 vegades fins a rodatge sí. Fin� l'any 1900, les moles eren a baix, però quan van renovar el molí, les van posar més enlaire, segurament ja pensant amb les vingudes d'aigua.
-Sabeu si hi ha cap altre molí per aquests voltants que encara', es pogués fer funcionar?
- No crec, als més ben arreglats, de moles, no hi deu quedar res. Em penso, que en tot el Lluçanès, no n'hi deu haver cap que tingui les moles muntades.
-
Pot venir la gent a visitar-lo?
-Sí, i déu-n'hi-do la que ve, entre d'altres, passen moltes colònies, i és millor trucar per quedar en una hora.
Glòria i Montse
Molturar: Cobrar, el moliner, la moltura. Moltura: Dret que hom paga al moliner, consistent en una part del gra molt.
DECLARACiÓ
SOLC, MÚSICA I TRADICiÓ AL LLUCANÈS DE L'EXPOSICiÓ DEL PALAU ROBERT
.Pels volts del dia 7 de juny, la responsable de l'OPE de Prats de Lluçanès comunica, informalment-pel carrer-, a un membre de l'associació
Solc que es munta una exposició al Palau Robert de Barcelona, a partir del dossier central sobre el Lluçanès aparegut a la revista
Descobrir corresponent al mes de maig del 2001, que s'havia pensat en la possibilitat que Solc hi pogués ser present fins i tot que pogués gestionar una de les tres sales disponibles, que s'havia pensat a dedicar a iniciatives culturals.
Igualment, comunica que s'ha creat una comissió de coordinació formada pels responsables de turisme dellluçanès i del (onsell (omarcal d'Osona, que és qui ha rebut l'encàrrec d'impulsar I'exposició, per part del Palau Robert. Ambdues persones s'emplacen a concretar la proposta i a decidir l'interès de Solc sobre el tema
•Dilluns, 11 de juny, laJunta de l'associacióSolc pren un primer acord favorable, malgrat que s'és conscient de la feina del cost econòmic que pot representar donat que les despeses hauran d'anar de part de l'associació, i s'emplaça a saber amb detall quina és la proposta.
.Durant la setmana de I'll 0117 de juny, es confirma que hi ha interès en què Solc se'n faci còrrec, considerant que en alguna reunió que ja hi ha hagut-i a la qual Solc no hi ha estat convidat- s'ha parlat d'incorporar-hi alguna peça d'artesania que no hi cabia en la vitrina on hi va aquesta part. Solc comença a planificar la feina, acceptant les esmentades incorporacions a I'espera d'una reunió on s'aclareixin els continguts definitivament.
• Des de l'associació Solc es contacta amb una responsable del Palau Robert per informar-li de la necessitat de veure I'espai, a lo qual' cosa no s'hi posen entrebancs.
• El dia 25 de juny es convoca una reunió de les parts implicades a Olost, a la qual hi assisteixen artesans, gastrònoms, responsables de turisme el responsable de promoció econòmica de I'organisme autònom el Grau el Solc. En ,aquesta reunió es concreta la participadó de Solc gestionant le sala; la incorporació del sac de gemecs d'un artesà d'Olost i es refusa, col·lectivament, la presència d'una peça de ferro, de grans dimensions, d'un artesà de Santa Eulàlia de Puig-oriol. El responsable de promoció econòmica de l'OAlel Grau comenta que s'intentarà aportar algun recurs econòmic per ajudar a fer realitat la proposta.
• El mateix dilluns, dia 25 de juny, la Junta de I'associa€Îó Solc ratifica I'acord, assumint la gestió de I'espai, incorporant-hi un plafó informotiu sobre les activitats de turisme relacionades amb la natura, i també assumint el cost de la mostra. Es delega en dues persanes de I'associació perquè el dia 29 de juny es desplacin al Palau Robert per veure in situ I'espai que caldrà ocupar.
.Abans del dia 29, es torna a telefonar al Palau Robert, es torna a contador amb la mateixa persona responsable, per confirmar la utilització de la sala. Des del Palau Robert s'informa que qualsevol qüestió ha de passar per l'única interlocució autoritzada que són les persones a qui ha delegat I'organisme el Grau, fruit d'una reunió entre les parts interessades, a la qual novament no s'ha convidat I'associació Solc. Tot i això, s'autoritza la visita.
• El dia 29, es visita el Palau Robert, es visualitza I'espai a ocupar i es parla amb la responsable amb qui s'han mantingut els contactes per telèfon, a la qual se Ií demana per la possibilitat d'ocupar les parts de la sala on no hi ha plafons del propi Palau. Aquesta persona diu que si, que fins i tot es podria tancar la porto d'un cantó de la sola augmentant així l'espai úfil. Remarca que el Palau té molt clar que l'exposició ha de tenir uns mínims de qualitat i que hoiltan de revisar els confinguts proposats.
• Es fa arribar a Solc un dossier, de part del Palau Robert, on s'hi estableixen els criteris generals de muntatge i desmuntatge dels plafons propis del Palau Roberl s'adreça l'assessorament tècnic a través del despatx del dissenyador amb qui treballa el Palau Robert.
• El dia 2 de juliol es fa una reunió d'alcaldes amb els responsables de turisme, on es decideix que cal fer una reunió amb Solc per aclarir intencions continguts.
El dia 4 de juliol. i per requeriment de la responsable de l'OPE de Prals de lluçanès, Solc fa arribar el guió de la part de I'exp,osició que Ii toca de gestionar, on hi conslen els continguts i la proposta de materials complementaris. Aquest guió es demana des del Palau Robert i l'han sol·lícitat els ajuntaments dellluçanès per tal de saber per on va el contingut de la proposta de Solc.
• El dia 5 de juliol, l'OPE de Prats de Lluçanès convoca la reunió que han demanal els alcaldes, per al dilluns 9 de juliOl. a les 7 de la tarda, a l'ajuntament de Prats de l., per posar-se d'acord ajuntaments i Solc, en presència dels coordinadors de la iniciativa, sobre aquesta part de l'exposició. En la convocatòria s'esmenta que els ajuntaments que no diguin el contrari vol dir que estan d'acord amb la proposta.
• 9 de juliOl. A la reunió de control convocada a inicialiva dels ajuntamenls hi assisleixen representants de Sobremunt, Sant Boi de lluçanès, Lluçà, Alpens Oristà, la responsable de l'OPE de Prols de lluçanès quatre representants de l'associació Solc. Cap altre ajuntament diu res els assistents accepten la proposla de Solc sempre que integri tots els pobles de la comarca i una àmplia representació de les associacions culturals del lluçanès, cosa que Solc garanteix per la seva mateixa estructura. Es dóna eltret final de sortida de la proposta. 13 de juliol, Arriba a Solc el pressupost del
despatx del dissenyador oficial del Palau Robert, que puja a 664.000'-ptes., quantilat que Solc no pot assumir -sembla que és superior, fins i tot, a la de la sala central del Palauimmedialamenl es busquen alternatives que garanteixin els continguts i la qualitat de la proposta, decidint, finalment, encarregar un únic plafó propi del Palau Robert, amb llum interior, al despatx del dissenyador esmentat i de la resla fer-se'n càrrec la mateixa associació després de l'assessoramenttècnic corresponent.
• Es demana, per telèfon, al Palau Robert, a la mateixa persona que ha estat interlocutora des del primer dia, informació sobre recursos tècnics d'adhesió dels plotters que encarrega l'associació, adreçant-nos al mateix despatx de disseny.
• El dia 16 de juliol es fa arribar al Palau Robert, Iol i com havia estat demonol prèviament a Solc, el contingut dels textos que han de farcir els diferents plafons, detallant-se les imatges que s'hi incorporen els plafons que s'ulilitzaran. En aquesta relació s'hi inclou un plafó específic per a les activitats de natura que també s'ha treballat dins de la proposta conjunta de la sala. En la informació s'hi inclou igualment el nombre de plafons a utilitzar.
• El dia 18 de juliol. al mati, s'informa a Solc, per part de la coordinadora de turisme de l'OAl el Grau, que convindria incorporar a l'espai un quadre que preparen un grup d'artistes del Lluçanès. Solc accepta la proposta. En la mateixa trucada, es concreta el moment de recollir els malerials que Solc durà al Palau Robert: figures de festa i plafons. Transport que coordina la mateixa persona. AI migdia, es rep una trucada des del Palau Robert aconsellant uno retallada dels texlos per raó de la llargada.
• El moleix dia 18 de juliol. es convoca, des del Consorci de Turisme d'Osona, una roda de premsa per presentar els continguts de la mostra a la qual Solc lompoc hi és convocat, malgrat fer-se còrrec d'una lercera part del seu conlingut.
• Aquesl maleix dio, sobre les 4 de la tarda, el màxim responsable del Consorci de Turisme d'Osona, i per primer cop en tol el procés, es posa en contade amb Solc per comunicar que ha estat requeril ol Palau Robert i que li han nolificol que cal reconduir la moslra que gesliona Solc en matèria "d'espoi, "argado de lextos, continguI dels textos i ús de plofons". Dovontla sorpresa, es concreta uno enlrevisla lelefònico poslerior que finalmenl esdevé presencial, a quarts de vuil del vespre a la seu del Consorci deTurisme d'Osona. En aquesta reunió es confirmo la informació anlerior, es manifesla la decisió del Palau Robert de lancar la sala si no s'occeplen les diredrius, s'addueixen qüeslions de segurelot per impedir l'ús de plafons aliens al Palau Robert; çs parla de continguts texluols "pOC turistics" per part de le
mostro de Sole, i es limito a un màxim de dos plafons la presència de Solc. Els responsables turíslics d'Osona i el lluçanès mostren la seva perplexitat manifeslen desconèixer si hi ha altres raons rere les exposades per la responsable del Palau Robert.
• El dia 19 de juliOl. al molí, Solc fa uno reunió extraordinària on decideix retirar-se de la moslra per considerar que s'han incomplert els acords, que s'ho obviat la decisió dels ajunlamenIs i que s'ha limitatl'oulonomia de qui ha assumil la geslió de l'espai sense haver valguI cap inlerlocució direda amb Solc. Per tol això, Solc fa públiC un primer documenl per a la premso manifeslant aquesla opinió i la decisió de relirar-se.
En resum
Des de l'associació Solc es considera que la visió final que es donarà dellluçanès quedarà del Iol coixa i que els arguments donals a última hora pels responsables del Palau Roberl són uno excusa de mal pagador, com ho demoslra que ara -o Iravés d'un comunicat enviat a la premsa- es desautoritzi la informació donada a Solc pel responsable del Consorci de Turisme d'Osona respecte dels conlinguls a que es parli de lapar uno paretde la sola, proposla que mai va ser presentada per Solc.
Igualment, creiem del Iol necessari denunciar la poca transparència amb què s'ha portat tol aquest lema per part d'alguna part responsable, com ho demostra que Solc, Iol assumir geslió i coslos, només hagi estol convocal a una reunió, però que en canvi hagi hagut de veure fiscalitzada la seva proposta un un altre cop i que finolmenI, sense explicacions ni proposlo a negociar, s'hagi limitat la seva presència de formo imposiliva i a última hora quan tola la feina estava pràcticament acabada.
Solc vol deixar ben clar que va ser convidat a ser a la mostra, que des de bon començamenl va demanar garanties de la proposla, havent eslot oberl en lot momenl a fer saber el conlingul de la seva aportació, malgral que oquesl control hagi semblaI més una pràctica de censura que de col·laboració.
També vol deixar clar que en Iol momenl ha estol compromès amb el conjunt dels pobles de la comarca, per garanlir que hi fossin directamenI reprèsentats, així com d'una àmplia presència de les diferenls entilals culturals del lluçanès.
Finalment, cal deixar clar que Solc creu que aquestes adiluds aulistes ilo autoritàries en res afavoreixen el coneixement el desenvolupament real del lerrilori.
Solc, música i tradició al Uuçanès Uuçanès, 24 juliol del2001
"ACCURO, conserv-ar i oferir"
En el camp del patrimoni cultural Del Bisbat de Vic trobem un seguit de monuments que, tant pel continent com pel contingut, destaquen amb llum pròpia: le Catedral de Vic, els monestirs de Sant Joan de Ripoll, la Seu de Manresa, Santa Maria d'Igualada,... Són edificis d'arquitectura extraordinària, plens d'obres d'art posades al servei del culte i de la difusió de l'evangeli.
No obstant, aquests grans conjunts no ens poden fer oblidar el que forma realment el gruix del patrimoni cultural diocesà. Tot el territori del Bisbat de Vic, de Setcases a Pujalt, de Merlès a Sant Hilari, està sembrat d'esglésies parroquials, capelles i santuaris que, moltes d' elies des de fa mil anys, atenen i acullen i acompanyen els feligresos en els moments més importants de la seva vida cristiana -el bateig, la confirmació, el casament, les exèquiesi en les trobades comunitàries que marquen el ritme de l'any litúrgic.
El culte continuat en aquestes esglésies ha creat portat a conservar un ric patrimoni cultural, extraordinari dins la seva humilitat, que reflecteix les diferents concepcions que els nostres avantpassats han tingut de la vivència religiosa, i ens mostra alhora com la sensibilitat artística la capacitat tecnològica de cada moment ha deixat empremta en les realitzacions materials: les capelles, els campanars, els œlzes, les custòdies, els sants i retaules
En els darrers 60 anys, la realitat sodeeconòmica del nostre país ha canviat radicalment. la població ha passat d'ocupar disseminadament tot el territori diocesà,un tipus d'ocupació que perdurava des de segles enrera que havia propiciat la creació dels centenars d'esglésies que esquitxaven uniformement tot el país- a contennur-se grans pobles ciutats, tot cbcndonant el camp deixant despoblat el món rural. D'altra banda, la reducció del nombre de preveres en la diòcesi ho fet disminuir notablement el nombre de responsa-
bies directes d'aquestes comunitats cristianes, dels seus edificis i del seu contingut. Un altre factor socioeconòmic important ha estat l'increment notable de l'estimo pel propi patrimoni cultural, que unit a l'auge generalitzat del turisme han generat una major demanda de visito i d'accessibilitat al patrimoni de l'Església. Davant aquests dos fets -l'existència arreu del territori d'un ric i vastíssim patrimoni cultural, i una realitat social que conjuga un cert increment de la desprotecció amb uno major demanda d'accessibilitot- el bisbat de Vic dissenyà l'any 1996 uno Proposta de dinamització i intervenció en el patrimoni artístic i cultural parroquial,que va botejar més tord amb el nom d'ACCURO, que en llatí vol dir "tenir cura".
Els objectius d'aquest projecte són, d'una banda, garantir una correcta identificació, catalogació i guarda del patrimoni artístic, tenint present que aquest patrimoni és molt valuós des del punt de vista religiós -expressió de la fe del poblei des del punt de vista historicoortístic. Té com a prioritat el tractament del patrimoni moble, que és el que es troba en una situació més elevada de risc. D'altra banda, amb les accions que es facin a l'arxiprestat es vol no sols provocar i satisfer les inquietuds de coneixement cultural i religiós dels visitants, sinó també satisfer les necessitats de l'arxiprestat en el camp del patrimoni cultural, posar aquest patrimoni ol servei de les tasques pastorals. Amb aquest projecte s'intento també que els béns artístics s'allunyin el mínim possible deilloc on pertanyen. ACCURO pren el seu sentit ol desenvolupar-se sobre el territori; no és un treball per agrupar descontextuaitzor.
L'arxiprestat del Ripollès fou el primer indret on s'aplicà el projecte. L'inventari
dels béns artístics, la creació de diversos dipòsit-exposició, el llibre amb la història de les parròquies i uns tríptics sobre les esglésies de l'arxiprestaL, foren alguns dels resultats de l'aplicació. L'arxiprestat del Lluçanès l'ha seguit, amb els mateixos plantejaments i les mateixes accions, però adaptats a la realitat arxiprestal.
Amb aquest d'altres projectes, el bisbat respon a les seves obligacions de conservar divulgar en els seus llocs d'origen el patrimoni cultural, artístic religiós del qual en té custòdia. Però potser no n'hi ha prou amb conservar mostrar; potser també cal que l'Església dediqui temps esforços a explicar què fa, perquè ho fa i com ho fa. D'aquesta manera, l'Església no només obre les portes, sinó que convida a entrar.
Per a donar resposta a aquesta necessitat d'explicar el que es fa, els responsables del projecte ACCURO L'albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat deVic, han organitzat l'exposició "ACCURO, Conservar Oferir". Acollint coorganitzant aquesta exposició, L'albergueria respon plenament a una de les seves finalitats: difondre el patrimoni cultural diocesà i les diferents accions que a favor seu es porten a terme; i, en definitiva, contribuir a acostar els homes a Déu.
Una de les principals propostes del projecte ACCURO és la creació d'exposicions permanents d'orfebreria, instal·lades en llocs adients d'algunes esglésies parroquials, on es recullen peces de diverses parròquies.
Amb aquestes exposicions s'aconsegueixen totes les condicions desitjades: seguretat, divulgació, i conservació "in situ" de les peces. A més, s'acompanyen d'explicacions detallades sobre les peces i el seu ús, fent així una mena de "catequesi". S'han dut a terme un total de 7 exposicions permanents d'orfebreria religiosa en diverses
esglésies dels arxiprestats del Ripollès i del Lluçanès. les instal·lacions es troben concretament a les parròquies de: Santa Maria de Camprodon, Sant Cristòfol de Campdevànol Santa Maria de Borredà en l'Arxiprestat del Ripollès, i en les parròquies de Santa Maria de Lluçà, Sant Boi de Lluçanès, Prats de Lluçanès, St Bartomeu del Grau i el Museu de la Terrissa d'Oristà, en l'arxiprestat del Lluçanès.
Des de L'albergueria pensem que la visita a aquestes lnstal-ladons -durant les vacances o aprofitant el nostre pas per alguna d'aquestes poblacions algun cap de setmana d'estiu- pot ser una bona manera de conèixer una mica més la història i la cultura d'un territori i d'apropar-se a un patrimoni cultural artístic religiós coda cop més desconegut per molts de nosaltres.
Un bon punt de partida per planificar i organitzar una possible ruta per conèixer les instal·lacions d"'ACCURO" és visitar l'exposició de la Sala Romànica de L'albergueria, el Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic on trobareu tota la inlormoció sobre el projecte"ACCURO" i sobre totes les instol-lcdons que es poden visitar. Per altra bonda també podeu planificar pel vostre compte uno petita ruta visitant la pàgina web del projecte ACCURO que s'ha creat amb motiu d'aquesta exposició. Dins aquesta pàgina hi trobareu una àmplia informació sobre el projecte i sobre les accions que comporto la seva aplicació. Hi trobareu també, informació sobre l'exposició de L'albergueria i sobre cadascuna de les instul-lndons que ja s'han dut a terme acompanyades d'un resum històric de cadascuna de les parròquies, que s'acompanya de diversos llocs d'interès que es poden visitor a prop.
També dins el context de l'exposició "ACCURO, Conservar i Oferir" s'han organitzat un seguit d'actes complementaris com ara una conferència sobre arquitectura romànica i un concert de cant gregorià que s'han dut a terme durant el juliol al Monestir de Sant Pere de Camprodon i a l'Església Parroquial de Lluçà.
L'albergueria, Centre Je Difusió Cultural Jel Bisbat Je Vic
� Matèries primeres rans Llavors
!Ii� del Herbicides 'iii' Lluçanès, 5.1. Adobs
Ctra. Sta. Eulàlia de Puig-oriol, Km. 7
Tel. 938 129011
Fax 938 129 046
ale: grans@cconline.es
08515 Sant Martí d'Albars �Cansaladeria 'F}Ji pollastres a l'ast
Janet
Plaça Nova, 5
T. 93 856 00 31
08513 Prats de Lluçanès
Ctra. de Pinós, km.
08513 FAAlS DE llUÇANÈS
Tel93 856 00 75 Fax 93 856 06 11
casa de pagès
pI. 11 de setembre, 5 Tel. 938 508 042 Prats de Lluçanès
HERBODIETÈTICA LLUÇANÈS
Productes de OIETÈllCA PlANTES MEDICINALS Aliments sans naturals
Esco/es,5 Tel. 93 856 06 74 PRATS DE LLUÇANES
VENDA
Plaça Nova, 15 Tel. i Fax 93 856 00 24 08513-Pra1s de Uuçanès
CAIXA CATALUNYA _¿Jib. �- V a>'l�
Orient, 10 Prats de Lluçanès Diumenges oberts QDjo' 2001
Juny, dia 3 Juliol, dia 1 Juliol, dia 22 (Fira 81. Jaume) Setembre,2
Joaquim Nadal diu, a Santa Eulàlia de Puig-oriol, que el Lluçanès ha de ser comarca si es toca el mapa territorial
Aprenent, taller serralleria i soldadura Santa Eulàlia de Puig-oriol.- En un sopar pecte comarcal. Va dir que no es veia organitzat per la plataforma "El Lluçanès gaire entusiasme en el partit del govern, és comarca", el dirigent socialista gironí CiU, i encoratjà els assistents i la plataportaveu parlamentari, Joaquim Nadal, forma a seguir empenyent amb força afirmà amb rotunditat que el Lluçanès per aconseguir el reconeixement. ha de veure reconeguda la seva persenalitat comarcal que això s'esdevindrà, segur, si es toca el mapa de l'organització territorial de Catalunya. Amb la mateixa rotunditat asseverà que el seu partit donarà ple suport a aquesta reivindicació, comprometent-se clarament davant de dirigents osonencs que el van acompanyar en el sopar. Una trentena de persones, entre les quals hi havi l'únic regidor socialista del Lluçanès, Ramon Hosanas, de Merlès, van comentar la situació, mentre el dirigent del PSC-CpC, reconeixia que la seva prioritat en tot això passava per les vegueries, deixant en segon lloc l'as-
Llucanès breus - Llucanès breus -
Vic.- Membres de lo plataforma "El lluçanès és comarca" van lliurar uno corfu o lo Consellera De Gispert redomont lo comorca i convidont-la o venir o conèixer el lluçanès.
Barcelona.- Coincidint amb lo incuguració de l'exposició sobre el lluçanès, lo plataforma vu desplegar uno pancarta durant el piscolabis que s'hi vu fer,
El temps que ha fet
Vic.- lo premso d'Osona s'ho fet ressò d'uno proposta de lo Diputació de Borcelono on es proposo dividir Osona en sis comarques, entre les quals hi ho el lluçanès
Per posar anuncis en aquesta secció podeu telefonar al número 93 8530049
17000·GL., any 93, 5 portes. T.: 93 856 04 48. (R27/13).
-VENC cotxe SUZUKI Vltara, sostre de lona, 16001, any 95. T.: 93 856 04 48. (R27/14).
-VENC furgoneta R4, 30.000 km. Molt bon estat. Matricula B-LU. T.: 93 856 00 31.(R30/6).
-VENC carretilla.T.: 626 68 43 22. Josep.(R31/3).
-VENC prestatgeries industrials metàHiques. T.: 93 856 03 25 (R29/1).
-ES VEN un matalàs de 80 cm., seminou. T.: 9385604 27(R31/1).
-VENDA assessorament d'aus corredores: Emús. T.: 93821 3047. Xavier. (R28/3).
-ES VEN una banyera, un lavabo i un wc a bon preu.T.: 9385604 27.(R31/2).
-VENC pis a Barcelona -Trav. Gràcia/Roger de Ror-, 4 habitacions, sala, cuina bany. Ascensor. Claror: 89m2 Preu, 30 milions. T.: 9385300 75. (R33/1).
-VENC lliteres de fusta. T.:93 856 04 55, tardes. (R33/3)
-VENC porta plegable, nova, 2 metres de llarg i 60 cm. d'amplada. Molt bé de preu. T.: 93 856 04 01.(R30/5).
-ES VEN plaça de pàrquing, a l'edifici Pedra Dreta, de Prats de Uuçanès.T.:93 856 03 13.(R31/4).
-VENC Motocultor. Motor Honda. T.: 93 888' 05 69XR33/4).
-VENC Cotxe Crysler neon1800, de l'any 98, seminou, amb tots els extres més CD. T.: 619 32 37 92/93 201 3021. (R33I7).
-VENC motocicleta Yamaha TZR80. T.: 630 89 30 96. (R27/9).
-VENC màquina motllurera en molt bon estat. T.: 93 853 00 36 (vespres), 669 75 97 49. Joan. (R27/11).
-VENC cotxe OPEL Astra
-VENC moto de trial en bon estat. Marca, Gas-Gas. Raó: Carnisseria Loreto. T.: 93 856 00 82(R33/2)
-VENC remolc de segar farratges, en bon estat. Marca Bassó. T.: 93 812 90 63.(R29/4).
-VENC màquina de munyir i un tanc de 380 litres. T.: 93 857 80 83.(R29/6).
-VENC remolctenda de càmping. Bé de preu. T.: 6265358 55. (R2917).
-ES VEN pis a Prats de Uuçanès, de 110m2., 4 habitacions, bany-"aseo", terrassa, ascensor; tot exterior. Preu: 7. 500.000'- ptes.T.: 619 37 81 80. (R27/8).
-VENC cotxe Peugeot 106 XN, matricula "B-8217-NS". En molt bon estat. T.: 616 58 11 13. (R27/1O).
-VENC moto Yamaha Súper Teneré. Bé de preu. Bon estat. T.: 610 52 98 37. (R29/9)
-ES VEN cotxe OPEL Corsa GSI, blanc, en molt bon estat. Amortidors KONI regulables, i tancament centralitzat. Matrícula B-KC. T.: 93 838 52 63, tarda vespre. (R33/9).
(R27/12).
-COMPRO ampolles antigues de conyac i anís, que siguin plenes. T.: 608 94 84 47. (R2817).
-COMPRO bitllets, monedes i plaques de cava. Màxima seriositat. Pago al comptat.T.: 93 424 60 73. (R29/8).
-COMPRO motos velles i recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). T.: 93 775 41 09.(R31/5).
-COMPRO motos velles de totes marques i models. Passo a recollir pago al comptat. T.: 93 775 59 52.(R31/6).
per restaurar (té llum aigua) al Uuçanès. Bones condicions. T.:93 417 97 64. Josep M.(R29/9).
-LLOGO habitacions al centre de Budapest (Hongria). Bons preus. Bon coneixement de la ciutat. Molta informació, diferent de les rutes habituals.T.: 93 377 10 81 - 6 864 O 1 O 9 O (Esplandiu).(R30/2). M.(R29/9).
-LLOGO pis a Sant Bartomeu del Grau. T.: 93 850 82 28. (R33/6)
-COMPRO ciclomotor de 49
c.c., entre 5.000 i 20.000 pessetes. T.: 93 232 24 18. Jordi.
-BUSQUEM casa al Lluçanès. T.: 93 674 89 03.(R3017).
-BUSCO matalasser per refer matalàs. T.: 93 855 40 60. Nuri. (R28/2).
-BUSQUEM casa de pagès per llogar tot l'any. Zona Uuçanès. No importa estat. T.: 626429210 (Marga).(R30/4).
-BUSCO pis de lloguer a Sant Bartomeu del Grau o Perafita. T.: 6870753 33 - a partir de les 3 de la tarda.(R29/5)
-BUSQUEM casa de pagès per llogar tot l'any. Uuçanès o voltants. T.: 609 70 20 11Jordi i Silvia)(R33/5)
-S'HA PERDUT un rellotge durant la Festa de Sant Joan i els Elois, a Prats de Lluçanès. T.: 9385602 97.(R32/1).
-S'HA TROBAT un rellotge durant la Festa de SantJoan els Elois, a Prats de Uuçanès.(R3117).
-ES LLOGA habitació en pis d'estudiants de Barcelona (Sants). Metro PI.Sants -L1, L3, L5. 25.000'-ptes/mes, despeses incloses. T.: 67806 75 53 (Rosa) - 610 07 68 28 (Mireia). (R32/2).
-ES LLOGA casa de pagès
-CANVIO xapes de cava. Col·leccionista. T.: 93 850 80 51.(R28/5).
-REGALO 2 gossets, de mare Husky. T.: 93 856 01 63.(R33/8).
El nen i l'ós
Hi havia una vegada un ós. I l'ós va començar a xerrar i el nen va dir: -És una cosa molt misteriosa que els animals puguin xerrar. Acabo de descobrir una cosa molt interessant, aquest ós és fantàstic!.
Però un dia el nen es va posar trist perquè a l'ós l'havien mort, i ell, el nen, va viure amargat.
Maria Puig Giravent. 4t de primària. Sant Boi de Lluçanès
CREMA DE PORROS
Aquesta és una recepta molt fàcil i que ve molt de gust en aquesta època ja que s'ha de menjar ben freda.
En una cassola es posa a coure, amb oli i a foc lent, una ceba trinxada petita i quan es comenci a enrossir s'hi afegiran els porros (uns 4 o 5) tallats ben petits i es deixa coure a poc a poc; després s'hi tiren 3 o 4 patates tallades a daus i que es vagi fent. Ho condimentarem amb sal i pebre. Passat un quart ja podrem afegir-hi un brou que haurem fet prèviament i ho deixarem una mitja horeta més. De brou n'hi tirarem un litre, més o menys, depenent de si ho volem més clar o més espès. Quan estigui ben cuit ho triturarem i ho deixarem refredar una mica, després hi tirarem la crema de llet (125 cc.) i ho posarem a la nevera i ja estarà a punt per servir. Ho posarem en bols individuals ho decorarem amb una fulla de julivert a sobre.
Val més prevenir que apagar
Campanya per a la prevenció d'incendis forestals 2001
Te'ls trobaràs pels camins rurals forestals. Són més de 400 persones 150 .vehicles que patrullen per prevenir els incendis. Amb el Pla de prevenció d'incendis forestals, la Diputació de Barcelona, els ajuntaments les agrupacions. de defensa forestal treballen coordinadament per evitar les situacions de perill al bosc. Perquè val més prevenir els incendis que haver-los d'apagar. Gràcies, a tots els visitants, per extremar les precaucions.
Diputació O Barcelona xarxa de munlcípls
Xavier Manubens
SOLC DE SANT JAUME PRATS DE LLUÇANÈS
21 I 22 DE JULIOL
Prats de L1uçanès- La penúltima nit del Solc-2001 va aportar un nou
èxit per a la present edició del cicle. El sopar-botifarrada popular que es fa a la plaça Vella continua creixent de participació. Enguany, els membres de l'Ateneu Lokal de Prats, habituals organitzadors del sopar, van voler contribuir a la campanya de la plataforma "El Lluçanès és comarca".
A partir de quarts d'11 de la nit, el grup "Vents de la Vall", de la Safor, que debutaven en el Sole, van oferir un concert que va ser seguit amb molt interès que va representar un gran èxit per al grup.
Seguidament, Tururut Bonaigua, del Ripollès, van actuar amb el
SOLC D'ALLÀ ENLLÀ OLOST
28 DE JULIOL
Olost.- En la darrera nit del Solc2001, d'allà enllà van venir dues formacions de primer nivell per oferir un gran concert per animar la vetllada olostenca. En primer lloc, el grup Trencavel, d'Occitània, que van presentar un variat repertori de peces tradicionals d'elaboració propia, algunes recollides en el disc
SOLC
seu Ball de pagès, que, tot que molta gent va marxar després del concert, va fer gaudir de valent els balladors que van aguantar fins al final.
Cafè-concert a Cal Bach
Diumenge, dia 22, Solc va ser present a la Fira de Sant Jaume, •••• .,. que organitza la Unió de Botiguers i Comerciants, que aquest any va acollir una gran quantitat de visitants.
Havent dinat, a partir de quarts de cinc de la tarda, als jardins del que serà el futur ajuntament de Prats de Lluçanès, Cal Bach, es va fer el cafè-co n cert organitzat conjuntament per Solc i la Unió de Botiguers, amb l'actuació del grup "Psàllite", que oferí un concert cantat amb un repertori on s'hi incloïen peces del Lluçanès. El seu debut va ser molt ben acollit.
ció distorsionada per la pluja vam quedar amb les ganes d'un tast més consistent. Aquest cop sí! Vam gaudir d'un gran concert on la força d'aquesta formació se'ns mostrà amb plenitud. Un repàs pels continguts dels dos primers discos del grup -Las aves y las flores Solombra-, i algunes que seran contingudes en el disc que estan preparant, van servir per fer passar una vetllada ben agradable als assistents. Biella Nuei ens "Lo pichon trin", que van poder acosta al més real de la quoticomprar els assistents a la festa. dianitat aragonesa, amb una En segon lloc, Biella Nuei -Bella sensibilitat que omple tot I'esnit, en aragonès- que era pre- pai. sent a Olost per segon cop. La Novament, Olost va viure una primera vegada amb una actua- gran nit de música.
SANGRINYOL
N.P.: Sangrinyol, matabou
N.C.: Cornus sanginea
El sangrinyol és un arbust o més aviat un arbre petit que no sol pas pujar gaire més de sis o set metres. Poques vegades el veurem solitari, doncs generalment creix sempre en mig de bardisses i llocs espessos, però li agrada que siguin frescos i amb bona terra.
Tan en el tronc com en les fulles el color que d�mina és el vermell, sobretot a la tardor el color de sang que li dóna el nom es fa molt més a�ident. Tan les branques com les fulles surten del tronc, oposades i en forma de creu. Floreix pel maig i juny, fa uns ramells de petites flors blanques, que es transformen a finals d'estiu en fruits petits, de color blau fosc quasi bé negres. Aquests fruits amb un contingut de fins un vint per cent d'oli són tòxics per les persones però no pas pels ocells que els mengen tranquil.lament. L'oli d'aquests fruits es feia servir per a fer llum ja que no es pas comestible. Pràcticament no te cap us medicinal, ja que I'arbre és considerat dolen i maligne en moltes comarques. De la seva fusta no es poden fer bastons per tocar el bestiar, doncs és creença que un cop de bastó de sangrinyol fa orinar sang a I'animal que el rep, i si és un vaca no dona mai més llet.
En molts llocs les creus que s'acostumen a beneir per Sant Pere Màrtir i que després es posaven en els conreus i a les cases per protegir de bruixes i pedregades eren rebrolls de sangrinyol.
PROGRAMA D'ACTES
Divendfes, 10 d'agost a la plaça Major, Dimecres, 1 S d'agost
A les 10 de la nit, ESPECTACLE DE VARIETATS. A partir de 2/4 de 6 del matí, 40 CAMIN/mA NOCTURNA D'OLOST A la mitja part, xaranga LOS LABRADORES. Inscripcions mitja hora abans. BINGO A les Il del molí, 500'- ptes. OFICI SOLEMNE,
En acabar, ball amb
Dilluns, 13 d'agost amb el cor NOVES VEUS D'OLOST. GRUP CAMPRODON A les 5 de la larda, A la plaça Majar, bollada de a la plaça Major, GEGANTS D'OLOST, amb els GRAAnimació i escumma per als menuts llERS D'ALPENS.
Dissabte, 11 d'agost amb, A les 6 de la lardo, De 6 3e la fardo a 12 de la nit, SICAl SIDRAL sordones amb l'orquestra  les piscines municipals, A les 10dela nit, ROSALEDA 6 HORES DE NATACiÓ a la plaço Major, A 2/4 d'l l de la nit, concert amb havaneres amb TERRA ENDINS, I'orquestra ROSALEDA, Diumenge, 12 d'agost amb cremat de rom a la mitja port. i a continuació, ball amb la moleiA les 11 del matí, A 2/4 de 12 de la nit, xa orquestra. MISSA a la plaça Major, ball amb A la milja port del boll, BINGO. A les 6 �e la lardo, MONTECARlO ol (amp de futbol, Dijous, 16 d'agost Solters conlra Casots. Dimarts, 14 d'agost A les 11 del molí, A 2/4 d'lI de la nil, A les 5 de la larda, MISSA DE DIFUNTS a la plaça Major, a la plaço Major, A les 6 de la larda, PREGÓ circ amb DESASTROSUS CIRCUS a la plaça Major, A continuació, A les lOde la nit, boll amb JUGUI MÒBIL elecció del Pubill i la Pubilla CHATANNOGA¡ STRIKE BAND i el A les 11 de la nit,
Organitza: d'Olost. grup local HíBRIDS boll de cloenda amb
Diumenge, 12 d'agost de 2001.
PEDALADA POPULAR
Inscripcions a les 8 del matí a la plaça del poble. Hi ha dos recorreguts diferents, aptes per a tots els ciclistes: un de 30 Km. aproximadament i un altre d'infantil de 4 Km.
AI llarg del trajecte hi haurà avituallaments líquids sòlids i, en acabar, esmorzar i obsequi per a tots els participants. Programes a part.
Telèfon de contacte: 93/825 05 76 (vespres).
Dimarts, 14 d'agost de 2001.
Revetlla a càrrec de l'animat grup CLAU DE DOS, que ens faran ballar fins a la matinada, amb acompanyament de coca moscatell.
Servei de bar
Dimecres, 15 d'agost de 2001.
A les 12 hores, Missa Cantada.
A la sortida, es faran jocs de cucanya per als més petits i vermut popular.
A les 6 de la tarda, espectacle infantil, obert a tot el públic que vulgui passar-s'ho bé, amb l'actuació de JORDI TONIETTI.
Seguidament, animat Ball de Festa Major a càrrec. de JORDI BRUCH.
Servei de bar entrepans.
Recordem a tots els lectors de la rella que el dia 10 d'agost s'acaba el termini per participar en el concurs "El racó per descobrir"
Si encara no ha heu fet, truqueu de seguida al 93 853 00 49
i contesteu les preguntes que plantejàvem sobre la fotografia de la contraportada de la rella del passat dia 20 de juliol. Afanyeu-vas-hi ! Podreu guanyar un magnífic premi.
'la revista de música i cultura popular dels Països Catalans
