S'ha constituït la plataforma cívica
"El
Lluçanès és comarca"
amb l'objectiu de treballar unitàriament per al reconeixement comarcal del Lluçanès.
8 i 9).
Antoni Montanyà, ramader. (EnIreYisIa,pàgi1a,4)
-Què en penses de la malaltia de les ''vaques boges", -A nivell del problema de la malaltia, això es va originar a Anglaterra fos per por o per interessos es va tardar a treure'l a la llum pública va resultar dramàtic. S'havia d'haver actuat d'una altra manera que és com jo crec que es vol actuar ara en conjunt. Crec que aquí els ramaders estem tots convençuts que si es descobreix una malaltia nova i s'han de prendre mesures dràstiques hi estem disposats. Però aquí s'ha creat
una altra cosa que és tota la parafernàlia d'informació moltes vegades equívoca que ha creat un desconcert tan gran en el consumidor que sënzillament s'ha deixat de consumir. I ara només hi ha una solució quant al consum i és que es deixi de parlar-ne, No que es deixi d'actuar contra totes les possibilitats de la malaltia. Les pressions a nivell de manifestacions de pagesos i coses d'aquestes poden servir per pressionar els polítics perquè ens ajudin,
Obra guanyadora del concurs de cartells del Solc-200l. Les autores són la Maria Pla, de Santa Eulàlia de Puig-oriol i la Fina Valldaura, de Ici Torre d'Oristà.
l'agenda de la gent del lluçanès·
febrer
diumenge. 18
Prats de Lluçanès- Sortida a la neu amb raquetes. Organitza, U.E.P.
dissabte. 17
Lluçà- Sarau a l'Estudi. A partir de les 9,30 de la nit, música i poesia amb In Situ,"Què sap lo bou del patiment de l'altre". Botifarrada i sarau. Organitza, Solc.
diumenge. 18
Santa Eugènia de Berga (Osona)Trobada dels Tres Tombs. Informació, 93 885 58 03
divendres. 23
Prats de Lluçanès- A la nit, xerrada sobre la personalitat del Lluçanès. Organitza, Centre d'Estudis del Lluçanès. dissabte. 24
Prats de Lluçanès- Carnestoltes. A les 12 del migdia, cercavila amb els grallers del Solc i els escoltes, des del Centre Cívic fins a la plaça de l'Església. A les 2 del migdia, dinar de Carnestoltes al carrer Major. Seguidament, animació infantil amb el grup "Poca solfes". AI vespre, a partir de les 11, ball de Carnestoltes, amb "Jordi Bruch", a la Sala polivalent
municipal. Durant el ball se sortejarà un porc i una panera.Tots els actes són gratuïts. Organitza, Carnissers i Unió de Botiguers i Comerciants de Prats de Lluçanès. diumenge. 25
Prats de Lluçanès- Carnestoltes. Ball dels Romeus i de la Pitota pels carrers del poble. A les 12 del migdia, Cercavila amb els gegants l'orquestra Jove de Prats. Organitza, Grup Escolta del Lluçanès.
À 2/4 de 6 deia tarda, a la Sala polivalent, ball d'animació infantil amb els "Fan fan xou". Tavèrnoles (Osona)- Trobada dels Tres Tombs.
dimarts.27
Alpens- Carnestoltes. A les 9 del matí, esmorzar popular al Casino. Durant el matí es faran activitats diverses a l'escola, organitzades per I'AMPA.
A 2/4 de 3 del migdia, dinar de Carnestoltes, al Casino. A 2/4 de 6 de la tarda, espectacle infantil amb "Roger Canals". A 2/4 de 9 del vespre, ball de Carnestoltes amb "Manel López", al Casino. Organitza, Comissió del Carnestoltes, AMPA del CEIP Lluçanès 'Comissió de Festes.
Sarau a l'EstudI
Dissabte, 17 febrer-2001
2/4 de la, nit
Música i poesia
"Què sap lo bou del patiment de l'altre" per In situ.
Botifarrada i sarau
( el racó de la feina)
I Ofertes de treball I
Organitza: Sole
Des de finals de l'any passat que s'ha acabat l'activitat del Servei d'Inserció Laboral del Lluçanès. Per aquest motiu van desaparèixer de les pàgines de la rel/a les ofertes de treball. Ara, conscients de l'interès d'aquesta secció, iniciem una nova etapa amb la creació d'una Borsa de Trebal/ de Lluçanès, que ha de funcionar en forma d'intercanvi d'ofertes i demandes entre empreses i treballadors. Per aparèixer en aquesta secció, cal que ens feu arribar les dades del lloc de treball que oferiu a del tipus de feina que busqueu, amb el telèfon de contacte i el nom de la persona interèssada. Les ofertes demandes les anirem publicant en l'ordre que ens arribin.
Esperem que aquest servei sigui de l'interès de tothom que se'n pugui servir el màxim nombre de gent possible.
Envieu aquestes dades a la rel/a:
telèfon: 93 853 00 49
fax: 938554042
correu electrònic:
Mònica Carrera
Lloc: la Torre d'Oristà
de torda: 14h.
per a granja de porcs
• La Penya Blaugrana amb Rivaldo. El passat 5 de febrer, representants de la Penya Blaugrana del Lluçanès van fer lliurament d'un pergamí al jugador brasiler del Barça, Rivaldo, amb motiu d'haver aconseguit cent gols amb la samarreta del club barcelonista. Aquest és un costum de la penya lluçanesa, que només han pogut celebrar en dues ocasions, aquesta, i l'any 1994 amb Stoichkov. El pergamí lliurat al brasiler va ser dissenyat per la Fina Ribó, de Prats de
Rivaldo els membres de la Penya Blaugrana Lluçanès. L'anterior l'havia fet Josep M. Gost. La penya es mostra satisfeta de ser l'única que fa aquest reconeixement.
• Teatre solidari a Sant Feliu. L'agrupació teatral "Pere Vergés", de Sant Feliu Sasserra va representar l'obra "Ens ha caigut la sogra", el passat dia de gener amb la finalitat de recollir diners per ajudar a resoldre el cas d'una noia que pateix distròfia muscular que requereix una intervenció quirúrgica d'un cost molt elevat als Estats Units. L'operació es preveu per al mes d'abril. Es va fer fila "O" hi va haver una important col-laboració, recollint-se més 40.000 pessetes.
• Renovació de la junta dels botiguers de Prats. El passat 6 de febrer la Unió de Botiguers Comerciants de Prats de Lluçanès va elegir nova junta que ha quedat formada per nou persones, havent resultat elegida presidenta la M. Teresa Grifell. La vicepresidenta és la Pilar Carrera. La secretaria l'ocupa M. Elena Noguera la tresoreria la Dolors Vinyes Noguera. Cal dir que la nova junta està formada per 8 dones i 11 home. Amb aquesta elecció es tanca un període de crisi que va fer que s'arribés a pensar en la dissolució de l'entitat. La nova junta té un seguit de propostes per dur a terme i que es concretaran en breu. Una primera iniciativa és la celebració del mercat del Saldo, el proper dia 4 de març.
• Ramon Besa guanya el Ciutat de Barcelona. El periodista Ramon Besa, de Perafita, cap d'esports de l'edició de Catalunya del diari "El Pais", ha estat guardonat amb el premi periodístic "Ciutat de Barcelona", dotat amb un milió tres-centes mil pessetes, per un recull d'articles referents al relleu en la presidència del F.C. Barcelona. El jurat del premi ha valorat el rigor informatiu en el tractament de la informació esportiva. Ramon Besa va iniciar-se en el periodisme en el
notícies breus
bisetmanari "El 9 nou" va ser col-laborador de la revista del Lluçanès "l'Espurna".
• Molta participació al concurs de cartelis Solc-2001. El passat dia 9 de febrer es va reunir el jurat del concurs de cartells Solc2001 per elegir el cartell que ha der convertir-se en la cara del novè cicle Sole, música i tradició al Lluçanès, corresponent a l'any 2001 i que començarà el proper dia 3 de maig. L'obra guanyadora, que apareix a la portada d'aquesta revista, va resulatr ser la presentada conjuntament per Fina Valldaura, de la Torre d'Oristà, Maria Pla, de Santa Eulàlia de Puig-oriol, amb el lema Metamorfosi. Cal dir que la present edició del concurs, la segona, ha comptat amb un alt nombre de participants, fins a 18, la majoria dels quals són del Lluçanès. El premi per a les guanyadores té una dotació econòmica de. 30.000 pessetes, la subscripció per un any a la revista Caramella la presència del cartell en totes les activitats del cicle.
• Moviment a Puigneró. El passat dia 1 de febrer, les diferents fàbriques de l'empresa Puigneró van fer vaga una mobilització a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, on s'hi van aplegar prop d'un miler de persones, convocades pels sindicats UGT-SICO CCOO. Les reivindicacions se centraven en evitar la congelació salarial; la garantia d'un pla de futur per a l'empresa; major suport institucional; revisió i estudi de les prejubilaclons, i garanties econòmiques per als afec-
regués com a comarca plenament diferenciada. Seguidament es va fer una botifarrada el cantant i autor de les Garrigues, Ramon Queralt va fer un breu recital que va donar pas a una vetllada de cantades amb la participació de tots els assistents.
tats en la rescisió de contractes. Les direccions sindicals i el comitè d'empresa de Puigneró finalment van desconvocar les jornades de vaga previstes per als dies 8 i 9 de febrer, donat que havien arribat a un acord sobre el pla de viabilitat de l'empresa referent al tema dels acomiadaments. Ara s'han fet públiques les llistes d'acomiadaments que afecten 302 persones.
• Terra i llibertat, presentat a l'Estudi. El passat dia 27 de gener, es var fer la presentació del llibre "Terra llibertat. 100 entitats dels Països Catalans", a càrrec de dos dels membres del col-lectiu impulsor de la iniciativa, els periodistes Eduard Voltas Joan Morales. A l'acte hi van assistir una trentena de persones que van seguir amb atenció l'explicació del procés d'elaboració del llibre de l'experiència que els va fer decidir que el Lluçanès, a través de l'associació Solc, apa-
• El GALL presenta el projecte 2001. El Grup d'Actors del Lluçanès-GALL, ha presentat recentment el projecte d'activitats previstes per a l'any 2001, després de la celebració dels deu anys d'existència de l'associació. Per al curs iniciat el grup preveu la presentació d'un nou muntatge teatral, aquest cop relatiu a l'educació, anomenat "Mecanismes estratègics". A banda d'aquest, prepara també un muntatge sobre llegendes del Lluçanès amb previsió d'estrena dirant el cicle Solc-2001, un nou àmbit, "l'hora del conte", adreçat als més menuts. El projecte detalla altres iniciatives col-laboracions amb les entitats del Lluçanès.
• Noticiari de les parròquies del Lluçanès. Ha vist la llum un nou número de la publicació que editen les parròquies de la comarca, el 6, que conté un seguit de notícies de la comarca un ampli reportatge sobre la Coral del Lluçanès que sembla que tanca la seva activitat dersprés de més 25 anys d'història. El text que encapçala al butlletí, signat per l'arxiprest del Lluçanès, Joan Casas, parla del Pla de pastoral i del seu procés d'aplicació.
• Festes de la Candelera. Molta gent va assistir als actes de les festes de la Candelera, a Perafita, acompanyades per un temps que afavorí aquesta presència de gent. La passada dels carruatges va ser una de les parts més vistoses s'atorgaren premis al participants. Tres carruatges de Prats de Lluçanès s'endugueren els primers prernis, mentre que a nivell local es van donar premis a Josep Ordeig, Josep Besa Damià Picas.
Notícies a la rella
Feu arribar les informacions del vostre poble o de la vostra entitat. Nosaltres les publicarem. Telèfon: 93 853 00 49 Fax: 938554042
Correu-e: solc@pangea.org
La manifestació de "Puigneró" a Barcelona
Un moment de la xerrada a l'Estudi
Antoni Montanyà:"vOldria creure que al Lluçanès no hem perdut el contacte amb els ramaders"
ntoni Montanyà, nascut a Prats casat a Olost amb la Rosa Vilamala, té dues filles. Va estudiar enginyer Agrònom perquè tenia molt clar que volia fer de pagès, cosa que avui dia francament no gosaria a un noi d'aconsellar que fes carrera per agafar l'ofici de pagès, perquè ho veu cada dia més difícil. Primer president de l'associació ABRUPI (Associació bruna, alpina), primer president de la federació FEABRUPI, medalla al mèrit Agrícola de la Generalitat de Catalunya un dels pioners de la vaca bruna. -Explica'ns el cicle del bestiar boví.
-Pel cantó dels mascles tenim els vedells, que ho són fins el primer any de vida o més, si fan l'engreix normalment se'ls diu fins que van a l'escorxador, que sol ser a l'any d'edat. Els mascles, quasi tots van a la carnisseria alguns, molt poquets, per toros. Llavors, la fase entre vedell toro, per aquí se'n diu brau, això podrem considerar fins als 2 o 3 anys d'edat que ja serveix com a pare i ja se l'anomena toro. En alguna època hi havia el bou, que ara pràcticament no existeix. Era el toro capat que a les nostres terres es feia servir molt se'n criaven per altres comarques com la Plana de Vic. Es criaven per treballar això amb la mecanització es va extingir. Com que aquí no es consumeix carn feta, no es gasten bous. En d'altres països d'Europa que es té costum de menjar aquesta carn sí que es fan bous. Pel cantó de les femelles, a la que deixen de ser vedells entren a l'adolescència els diem braves fins que ja estan prenyades passen a dir-se vaques. Acostumen a parir entre els 2 anys mig o 3.
-Així quan mengem vedella, en realitat és vedell?
-S'ha utilitzat sempre el femení però és més vedell que vedella, que se'n guarda molta per vaca i el vedell se'n guarda un tant per cent molt petit per toro. El que sí vol dir és que és un animal jove. Quan a les botigues parlen de carn de bou parlen de carn feta, que normalment és vaca, i diem vedella a la carn jove.
-Com eren les vaques del Lluçanès?
-Era un tipus de vaca de tota la zona pirinenca, de tronc alpí, poc uniforme; ningú s'havia dedicat a fer una raça concreta, de colors terrosos, i fumats. Les vaques originàries, les dels nostres avis, que en aquest país eren poquíssimes, no eren especialitzades. Antigament el que hi havia al nostre país bàsicament eren ovelles, cabres i animals de peu rodó per treballar. Les poques vaques que hi havia no arribaven a l'especialització i eren d'aptitud triple, la més important era precisament el treball. Molt bestiar estava destinat a ser bou de treball. En cases més modestes es feien treballar vaques que criaven algun vedell més o menys se les munyia. Les que sobraven anaven per carn.
-Què va passar amb aquestes vaques?
-Amb la mecanització es va acabar el tenir vaques pel treball l'especialització va portar vaques que són les que en deien holandeses o frisones, que eren especialitzades en llet, una cosa relativament recent,- ja que el sistema de conservació de la llet fins fa molt poc no era possible i això volia dir que la llet havia d'estar a prop del consumidor i el que es feia era la recria,
tenir les braves les primeres cries i quan la vaca ja produïa molta llet, es venia a vaquers de Barcelona o del Vallès, per tenir-les més a prop del consumidor. Aquestes vaques de llet són les virades i de mica en mica es varen anar eliminant les de carn, descendents d'aquestes mixtes, es va anar escurçant el cens fins que gairebé es van acabar.
-Més tard va venir un altre canvi.
-Sí, es van importar vaques dels Alps, potser no directament al Lluçanès però sí a la Vall d'Aran al Pallars, i eren de més raça que les que hi havia aquí i es van creuar amb les vaques del país que d'alguna manera totes eren de tronc alpí i que a més es van millorar això va anar creant les vaques considerades del país, i que havien perdut la seva utilitat com a cavall i que la seva funció principal era la carn i la producció de vedells. -Tu vas ser un pioner d'aquesta raça a la comarca, -Sí, bé, vaig començar a portar-ne aquí al Lluçanès i vam crear una agrupació de sanejament i una associació del vaquí de pastura del Lluçanès d'aquesta associació en va néixer una altreaamb funcions de fer genètica que és la ABRUPI (associació de bruna al pirineu).
-Cern feu la transhumància, amb vaques de pastura?
-Aquí, la transhumància amb vaques és recent, d'uns 30 anys cap aquí. Crec que les nostres vaques eren de les primeres que passaven per aquells camins practicant la transhumància transitats en altres èpoques per tractants per vaques que es transportaven d'un lloc a l'altre. Acostumem anar al Pla d'Anyella com que és relativament a prop, ho fem caminant.
-No seria més còmode fer-ho en camió?
-Les vaques amb vedells tenen el problema que sobre el camió s'embruten els animals reconeixen la seva cria per l'olor i al revés, i quan les descarregues n'hi ha que no es reconeixen llavors com que l'instint que té aquest bestiar és tornar al lloc on mare fill s'ha separat, et pots trobar que et marxin de la muntanya amb ganes de baixar al Lluçanès a buscar el seu fill "armes un cacau" ·en canvi, si pug e s caminant, cada vaca va amb el seu vedell i no passa res. Però, si el viatge fos lluny, seria qüestió de carregar el camió. La transhumància no vol dir res més que aprofitar les pastures altes a l'estiu les baixes a l'hivern, llavors el trasllat s'ha de fer de la manera més fàcil. Això de l'instint de recular, caminant també els passa. Si la vaca i el vedell no es troben, l'instint és recular fins l'últim lloc on han mamat, amb això són capaces de baixar de Castellar de n'Hug fins a Olost soles, tot el problema que hi ha avui en dia amb les tanques.
-I un cop allà?
-Vigilem que es trobin vaca i vedell i les deixem; hi pugem de tant en tant. El pastoreig s'ha mecanitzat gràcies a un fil elèctric i les muntanyes les pastures del Lluçanès la fem tota absolutament amb tanques elèctriques, amb el "vailet". La cosa aquella del pastor i el gos, amb les
vaques, s'ha acabat. Pels ramaders, el pastor elèctric o "vailet" té una importància terrible. Si hi ha tantes vaques de pastura és degut a aquest aparell.
-Mengen sempre pastures?
-El nostre objectiu és que pasturin tot l'any, però ara a l'hivern es fa difícil per la humitat, que fa pràcticament impossible estar pasturant sobre els camps d'herba o perquè se t'acaba la pastura, i llavors es cobreix amb l'excés que hi ha hagut a la primavera, que ho hem ensitjat o assecat. Les vaques de llet, per aconseguir grans produccions de llet han d'anar molt ben alimentades, això fa que no es puguin aprofitar pastures de sotabosc o de muntanya però sí que pot entrar a la seva dieta una part de l'alimentació de pastura.
-On ens pot portar el tema de les "vaques boges"?
No ho sé, a Anglaterra, es va reduir la cabana gairebé a la meitat, m'imagino que els vaquers encara més i els petits són els que més els toca el rebre. Això hem fa pensar que una cosa semblant pot passar a la nostra terra.
-La vedella d'aquí pot anar tranquil·la a I"escorxador?
-La vedella d'aquí és de qualitat, però jo tampoc m'atreviria a assegurar que no surti una vaca positiva, és possible que se n'hagin portat de llet de l'estranger. s'ha gastat pinso que el pagès és impossible que sàpiga què hi havia. Ja que fins l'any 95, era totalment legal que a les fórmules de pinso s'hi posés farines càrnies per fer pujar la proteïna. A partir del 96 és prohibit hem de pensar que a les fàbriques de pinso no n'hi han posat.
-A les vaques de pastura, els poseu pinso?
-A les vaques mares, molt poc o gens, però el que sí és indispensable és que quan el vedell deixa de mamar ha de tenir bon pinso perquè quan vagi a l'escorxador la carn sigui al màxim de gustosa tendre. Espero voldria creure que al Lluçanès la gent encara no ha perdut el contacte amb la pagesia la ramaderia el que hem de tenir clar és que pinso vol dir farina, que sigui de cereals, que porti les seves lleguminoses, la soja la proteïna necessària. Abans, quan no hi havia pinso, se'ls donaven faves que era un aliment que portava una proteïna innòcua, perfecta. Doncs al pinso, també hi ha d'haver les faves. -Quin tipus de pinso gasten per aquí els vedells?
-Des d'un principi, aquí s'ha fet un tipus de pinso renunciant a subproductes, siguin farines de carn i d'altres només fet de matèries naturals. Hi ha per exemple les vaques de pastura amb la denominació de qualitat de "vedella dels Pirineus", que als seus estatuts, ja de sempre, no s'admeten animals que no hagin mamat uns mesos que no hagin estat alimentats amb uns pinsos amb unes determinades condicions que bàsicament són que no hi hagi subproductes, o cultius estranys com greixos animals i coses d'aquests tipus. Ara, jo tampoc m'hagués atrevit. a dir que els altres fossin dolents.
-Però la vaca és vegetariana.
-Sí, per això la farina de carn no sembla massa lògica. Però la vaca amb vegetals sols no és capaç és de fer tants litres de llet.
-Quin futurveus per als ramaders?
-Jo no renuncio a menjar vedella, i suposo que hi ha altra gent que també farà el mateix, llavors, si hi ha qui menja vedella, hi ha d'haver qui crií els vedells. De fa molts anys es van perdent pagesos i aquests degoteig ha estat constant i ara crec que causarà un bon raig. Glòria i Montse
@expert
J. Rocadembosch
PI. Nova, 12 Tel.! Fax 93 856 04 03
Prats de Lluçanès e-mail: rocadem@jazzfree.com
Copisteria Blanca Fotocòpies, material d'oficina i d'informàtica, enquadernacions Carrer Nou, 4 Tel. 64643 61 80 Prats de Lluçanès .J CENTRE DE JARDINERIA PRATS DE LLUÇANÈS Tel. 938508 143
L.
Venda i reparació de motos i bicicletes
Plaça Vella, 13 08513 Prats de Lluçanès Tel. j fax: 93 856 01 04
Auto Taxi GASPAR
Lloguer de cotxe amb xofer 9 places, seients abatibles, climatitzat, música estèreo
Autoritzat per transport escolar Viatges organitzats, excursions Celebracions:comunions, bodes, comiats de solteria
Reunions, convencions, Pressupostos sense compromís
VERDAGUER
INSTALLACIONS D'AIGUA LLUM
CI Major, 3 Tel. 93 853 00 79
08589 PERAFIT�I (Barcelona)
pÙÑçw 'B fM;tM,yc(/ 08580 St Q�a.e, 'B� TeL 670280875
Centre Veterinari
Uuçanes
Horari: Consultori de Prats: dimarts a dijou, de 10 a 1 4:30 a 7:30 divendres dissabte de 10 1 diumenges, de 11 ? 1 :30
Consultori J:Sc:�;uW;Ii��mengo do cada mes) dijous, matí de 10 12
Telèfon: 93 856 06 86
� I Balenyà
���:o<t� � (L'Ajuda)
Tels. 938 820 475 938 124 904/659 444 022
Residència
Roc Llarg
Urbanització Bingrau ,Migjorn, 18
T.: 93 888 91 52/60911 1318
-Antònia Barnolas08519 St. Bartomeu del Grau
auto-elèctric ALTARRI8A
Electricitat de l'automòbil Aire condicionat
Auto-ràdio - Telèfon - Bateria Alarma - Injecció
C. Candid Bayés, 51 Tel. 938 853 109 08500 VIC
TRANSPORTS
CI de Vic, 20
Tel/Fax 938 560 186
Prats de Lluçanès
FITNES -AERÒBIC-STEPS
DANSA-JAZZ-ESTIRAMENTS TONIFICACiÓ -ETC.
Bonasort, 9 T. 938 560 678 PRATS DE LLUÇANÈS lA AUTO REPARACiÓ V OlOST,S.L. RENAULT
Cira. Gironella, 31 Tei. Fax 93888 02 05 08516 OLOST
Adreça E. autoolost@jazzfree.com
E8���1W�88��
COPYPRATSCOPY COPYPRATSCOPY COPYPRATSCOPY VENDA REPARACiÓ MAQUINÀRIA D'OFICINA Ter, 81 baixos Tel/Fax 938 512 365 08560 MANLLEU
Servei Urgent d'Avui per
(Tot Catalunya)
El Lluçanès es mou per la comarca
Des que va aparèixer la primera informació que feia pensar en la possibilitat que l'informe tècnic encarregat pel Parlament de Catalunya proposés que el Lluçanès fos considerat com a comarca diferenciada, han passat moltes coses, entre elles la desaparició d'aquesta possibilttet perquè l'esmentat informe "tècnic" ens converteix en una originalíssima "subcomarca". Però entre la it-tusiá i el desencís s'han
sitat d'impulsar una campanya d'actuacions en l'àmbit comarcal perquè ara és oberta la porta i cal aprofitar el moment. És el moment de prioritzar el sentiment comarcal per damunt de diferències de grup o de poble; d'ajornar crítiques a gestions més o menys efectives envers el Lluçanès. La possibilitat que el Lluçanès vegi reconeguda la seva personetitet i la seva voluntat de ser comarca és real. Ara és el començat a alçar veus que plantegen la neces- moment.
Presenten la plataforma "el Lluçanès és comarca"
Olost.- El passat dia 6 de febrer, al Casal d'Avis d'Olost, es va presentar la plataforma cívica "El Lluçanès és comarca", formada per persones de diferents àmbits de la vida associativa de la comarca i de diferents activitats professionals. L'acte, una roda informativa de presentació, va servir per donar a conèixer algunes de les persones que impulsen aquest moviment social que pretén aconseguir el reconeixement del Lluçanès com a comarca diferenciada en el futur mapa territorial de Catalunya.
A la roda de premsa hi van intervenir l'Antoni Montanyà, d'Olost, el Jordi Torras, de Sant feliu Sasserrra; l'Eva Boixadé, de Santa Eulàlia de Puig-oriol; el Ramon Soler, de Prats de Lluçanès; en Josep M. Giravent, de Sant Boi de Lluçanès, el Josep "Cuca" Salvans, d'Olost, i la Maria Àngel Parareda, de Prats de Lluçanès.
A banda de comentar la necessitat d'un ampli moviment de suport a la reivindicació del Lluçanès com a comarca, per la qual cosa van fer una crida a tothom a incorporar-se a la plataforma, van expressar la seva intenció de contribuir a potenciar qualsevol iniciativa que sorgís en defensa d'aquest objectiu. Així van anunciar el seu suport a l'acte organitzat per l'ajuntament de Prats de Lluçanès, el passat dia 9, o a l'acte que organitza el Centre d'Estudis del Lluçanès per al dia 23. Igualment, van manifestar com era d'important que els alcaldes el conjunt de càrrecs electes de la comarca es mobilitzessin decididament en aquest moment.
Noves iniciatives obertes a tothom.
Els membres de la plataforma van informar de la primera proposta de treball, la campanya popular de recollida de signatures, que tenia un ampli ressò i s'estaven recollint signatures a tota la comarca a un bon ritme. Per aconseguir una més gran efectivitat en la recollida, han acordat d'instal-Iar bústies a cada poble -botiques o ajuntamentsperquè la gent pugui dipositar-hi els fulls un cop emplenats.
La plataforma ha editat 2.000 adhesius amb el lema de la campanya, "El Lluçanès és comarca", amb l'objectiu que s'instal-li en llocs visibles, com ara els cotxes. D'altra banda, pensen instal-lar rètols indicatius de les diferents entrades al Lluçanès per carretera pancartes als diferents pobles, on volen organitzar xerrades informatives. Per què no se'ns ha reconegut?
EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA
Primer llistat d'entitats adherides:
-Z.E.R. Alt Lluçanès
-Àmbit de recerca i documentació del Lluçanès.
-Dansa i Tradició (Prats de Lluçanès).
-Unió de Pagesos del Lluçanès.
-Fem-hi més (Prats de Lluçanès).
-Allotjaments rurals del Lluçanès.
-Unió de Botiguers i Comerciants de Prats de Lluçanès.
-SOle, música i tradició al Lluçanès.
Connecta amo la plataforma: 93 744 71 59
Aquesta és una pregunta que es va manifestar de forma constant entre els membres de la plataforma i a la qual van respondre dient que "ens temem ¡ que hàgim pogut esdevenir moneda de canvi per a les pretensions vigatanes de ser capital de vegueria", o "potser que hi hagi hagut un cert recel davant la possibilitat que el Lluçanès no treballés unit".
El
Lluçanès
• Primera reunió d'alcaldes. El divendres 2 de febrer, al vespre, l'ajuntament de Prats de Lluçanès va acollir una primera reunió d'alcaldes de la comarca per tractar de com emprendre conjuntament iniciatives per aconseguir el reconeixement del Lluçanès com a comarca. Hi van assistir 11 alcaldesnomés van faltar els representants de Sora, Perafita i Sant Bartomeu del Grau- i van acordar de seguir treballant per aquest objectiu. Els més prudents van ser els ajuntaments de Sant Feliu Sasserra Merlès, donada la seva situació específica. Una comissió reduïda farà una proposta de document que pugui ser aprovat en tots els plens de la comarca.
• Xerrada informativa. L'ajuntament de Prats de Lluçanès va convocar, el passat divendres dia 9, una xerrada-col-loqui per parlar de la reivindicació comarcal, al Centre de Cultura de Prats de Lluçanès. Hi van assistir un centenar de persones i hi va parlar l'alcalde de Prats, Ramon Vall, que estava acompanyat a la taula pels alcaldes de Sant Boi de Lluçanès i de Lluçà. Es van fer propostes d'activitats a dur a terme es va fer una crida a la unitat.
• Debat a internet. La pàgina web de Sant Bartomeu del Grau, www.sbg.llucanes.net". acull un debat sobre la pertinença o no al Lluçanès, amb un seguit de preguntes relatives al tema. D'entre les aportacions fetes fins ara, un 30% dels que han participat en el debat es mostren partidaris de la comarca del Lluçanès, mentre que un 10% s'hi mostra contrari. La resta plantegen un important dubte sobre el tema. Cal destacar que el debat té un to força pujat.
• Xavier Rúbio, pel Lluçanès. El membre de la comissió d'experts que ha elaborat l'informe encarregat pel Parlament, Xavier Rubio Cano, de Manresa, s'ha mostrat del tot partidari del reconeixement del Lluçanès com a comarca i s'ha ofert per col-laborar amb la plataforma "el Lluçanès és comarca" per promoure el debat on convingui. Diu que el resultat de l'informe va ser fruit del consens el Lluçanès va quedar fora.
es mou per la comarca
Pel reconeixement del Lluçanès
La història d'un país és un conjunt d'esdeveniments ordenats cronològicament, i, per tant, irrepetibles. La seva anàlisi ens revela els episodis de més esplendor de la societat també aquells que van destacar per la seva tragèdia. En la construcció dels fets hi han contribuït activament tots els ciutadans, siguin de l'indret que siguin. En el nostre cas, Catalunya és aquest país i el Lluçanès és aquest indret: una comarca històrica, reconeguda pels historiadors geògrafs de tots els temps, admirada pels excursionistes i amants de la natura, pels amics del romànic, coneguda també per la seva gastronomia, les seves festes tradicions. Malauradament avui el Lluçanès resta esquarterat en tres comarques. Amb l'Informe que s'ha presentat aquests dies, s'esmena l'error històric de veure com els municipis de Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès, que avui pertanyen al Bages� i al Berguedà, són integrats de nou en una sola administració territorial; tanmateix l'Informe considera el Lluçanès com una subcomarca d'Osona, l'única existent a Catalunya. Aquesta categoria, que ja hem hagut de resistir durant anys, no ens satisfà en absolut. No volem la singularitat d'ésser subcomarca, perquè tenim la sensació que no som ni d'aquí ni d'allà, talment com un híbrid que no acaba de florir.
La gent del Lluçanès, que compartim plenament el sentiment de ser d'on som, amb una història comuna unes arrels gairebé mil-Ienàries, volem fer honor als nostres avantpassats esdevenir el que tants anys hem desitjat: la comarca del Lluçanès, amb una sola veu per encarar el futur amb il-lusió optimisme. A l'igual que el poble català, que sap prou bé què són les injustícies, nosaltres desitgem també que aquest greuge sigui esmenat en la nova divisió territorial de Catalunya.
Comitè local de COnvergència Democràtica de Catalunya de Prats de Lluçanès
Tots junts pel Lluçanès
Els historiadors i geògrafs sempre han considerat el Lluçanès com una comarca amb fesomia pròpia. El sentiment de pertànyer a un territori diferenciat de les comarques veïnes, ha estat compartit per la seva gent des de les èpoques més allunyades fins avui. Davant d'aquesta realitat, tinc l'esperança que el qui té l'autoritat per reconèixer el Lluçanès com una comarca oficial ho faci en el moment que es discuteixi l'actual divisió territorial de Catalunya, esdevingui, igual com l'arxiprestat del Lluçanès, un ens ben viu i plenament arrelat al país.
De l'Informe valoro molt positivament l'adscripció al conjunt del Lluçanès dels municipis de Sant Feliu Sasserra Santa Maria de Merlès, tanmateix considero que hi manca l'antic terme municipal de Salselles, que l'any 1897 va ser adscrit a Borredà, tot i que sempre havia format part del Lluçanès. Santa Maria de Salselles tota la vida ha pertangut a l'arxiprestat del Lluçanès i la seva patrona era considerada copatrona del Lluçanès, juntament amb la Mare de Déu dels Munts.
Atès que l'esmentat informe deixa una porta oberta a les peticions que els propis ajuntaments facin arribar a la corresponent comissió parlamentària, desitjo que la societat civil del Lluçanès (associacions, empreses, particulars, parròquies, etc.) i els ajuntaments responsables polítics de casa nostra, a diferència del que va passar l'any 1987 quan la LLOT, es posin d'acord per reivindicar tot junts la comarca del Lluçanès. No podem esperar que polítics de més enllà ens donin cap cop de mà, aquests estan preocupats per assumptes més "capitals" i cap d'ells s'ha manifestat a favor o en contra del Lluçanès.
F Xavier Cartada i Jordà
URBANITZACiÓ MIRADOR DEL PIRINEU
Solars per torres aïllades des de 400 m2, totalment urbanitzat, situats en lloc immillorable, assolellat, bones vistes i zona totalment tranquil.la. Preus a partir de 5.000.000 de pts. Informi's al Tel. 93/889 42 77
SOPAR DE CARNESTOLTES
3 DE MARÇ
ANIMAT BALL
Per informació
Dilluns tancat per festa setmanal
Plaça Estació, 8 08500 Vic www.habitatge.com
els encants (anuncis gratuïts)·
Per posar anuncis en aquesta secció podeu telefonar al número 93 8530049
-VENC mòdul gran amb prestatges un taulell. Tel. 938 889 258 (Trucar tardes)
-ES VEN taula de menjador dels anys 60, de forma rectangular allargable. Preu 10.000 ptes. Tel. 93 856 01 57
-ES VEN pis a Prats de LI.: 4t. pis, ascensor, calefacció/gas, 114m2 ,2 terrasses. Cèntric econòmic.Tel. 938889084.
-VENC dipòsit de gasoli, de 2.000 I. Preu, 25.000'-ptes. Tel. 9383911 27.
-VENC 2 bicicletes per a nen, 2 rodes (possibilitat rodes auxiliars) ideals per a bessons. 938560109.
-VENC euga de 8 anys, raça hispano-àrab. Tel. 938 385 136
-VENC armari 1 ,55m 23.000 PTA., tocador / mirall 7.000 PTA. Tel. 93 856 01 57
-VENC separador per a oficina amb panells de vidre en molt bon estat, gairebé nou. Bé de preu. 1.: 9385601 57.
-BUSCO joguines velles (cuines, cotxets, nines ) Tel. 93 855 40 62. Ester
-LLOGO àtic a Prats, al Carrer de la Font.Tel 93 856 07 65
-VENC dos llits amb sunyer de 90. 4.000'-PTA. cadascun. 1.: 93 856 01 57.
-VENC dos pneumàtics nous, 175, llanta 14. Molt bé de preu. 93 855 40 18.
-LLOGO plaça.d'aparcament a Vic. 1. 93 856 01 70.
-VENC menjador clàssic, taula, 6 cadires i sofà: 65.000pta. 93 857 81 38.
-COMPRO motos velles i recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). 9377541 09.
-COMPRO motos velles de totes marques models. Passo a recollir pago al comptat. 1.: 937755952.
-BUSQUEM masia habitable al Lluçanès. Matrimoni de mestres amb feina a la comarca. 93 812 91 13. Josep/lmma.
-VENC dipòsit isotèrmic amb tapa, 450 I. i 650 I. / Moto-serra nova, model 112 saftdelmar. 1.: 9388801 74
-VENC cadell de pastor alemany molt bé de preu. Pares a la vista i amb pedigrí. 93 888 92 04
-VENC dues bicicletes de nen. Telèfon: 93 850 80 56.
-VENC màquina de trinxar màquina de tallar embotits. 1.: 938508047.
-VENC taula rodona, 2,20 m.diàm., molt rústica. 1.: 649551 749.
-VENC matalàs nou, 135 x 190 cms. 30.000'-PTA. 1.: 9385603 12 - 630 903 730
-REGALO bóxer atigrat, mascle de 2 anys, dóbermann de 3 anys. 1.: 689 917 940
-VENC dipòsit de gasoli de 2.000 litres. 636002695.
-BUSQUEM casa lIog. tot l'any. Zona Perafita/Sant Boi. Dues a tres fammes. T.: 933362515. Correu-e:susanamd@menta.net
-VENC pantalons i anorac d'esquí. Equip monitor la Molina, any 2000. Marca "Descente". Molt bé de preu. 1.: 93 856 07 27.
-VENC bicicleta BTT, molt bon estat, quasi nova. 12.000':ptes. Interessats, t.: 9383851 36.
-VENC finca d'uns 1000m2. Inclou: casa de 2 plantes ampli espai exterior amb pou d'aigua propi. A la Torre d'Oristà, (Lluçanès).Tel. 936383754
-S'HAN TROBAT unes ulleres graduades, la nit de Cap d'any, al pavelló de Prats de L. 1.: 93881 9074.
El �que hab
BALL DELS ROMEUS
El ball dels romeus, recuperat l'any 1986 pel Grup Germanor en col.laboració amb l'Esbart català de dansaires, es balla el diumenge de Carnaval pels carrers de Prats. Aquests darrers anys ha estat molt més conegut amb el nom de ball de la pitota, una de les parts de què consta.
Aquest ball, que antigament havia estat qualificat com a comparsa de carnaval, es caracteritza pel personatge del Pare Abat, que dirigeix els balladors marca amb unes xurriaques les figures que s'han de fer a cada moment. Comença amb la correguda, quan els balladors es desplacen fent ziga-zaga i també fan les figures dels ponts i el passagimo Per fer els ponts es col.loquen per parelles van passant uns per sota els altres seguits finalment pel Pare Abat. Després hi ha el passagim, fent una filera, cada ballador s'ajup amb els braços agafats al cap i tots salten avançant per damunt dels altres.
En alguns llocs s'aturen per ballar la pitota. Col.locats en dues rengleres, de cara, els balladors alcen les cames fent dringar els picarols fan espategar els dits amb els braços enlaire. A continuació fan la cadena i en grups de quatre els molinets. Llavors desfan els mocadors que porten lligats al cos comencen el cabdell voltant en espiral entreteixint un suport a l'alçada del cap. En aquests moments el Pare Abat s'enfila al mig del cabdell i fa una capitomba. Torna a baixar i es desfà aquesta figura per començar de nou la correguda.
D'aquest ball o comparsa hi ha informació del darrer quart del s.XIX, quan la ballaven els anomenats romeus, homes d'entre divuit quaranta anys. Ser romeu era hereditari i aquest dret, que suposava entre altres poder participar d'aquest ball, només passava de pares a fills.
Actualment el ballen nois noies joves i el vestuari consta de pantalons i brusa blanca, faixa vermella, espardenyes de vetes blanques, mocador creuat al pit i mocador lligat al cap. També porten camals de picarols als turmells, i el Pare Abat unes xurriaques que fa espategar molt sovint.
La música actual, interpretada amb flabiol i tamborí, sembla ser una simplificació de l'extens repertori que ballaven els anomenats romeus, on la part de la pitota era la més esperada pel públic.
Es creu que deixà de ballar-se a finals del s.XIX, quan la gresca dels balladors havia arribat a portar problemes "d'ordre i de moral", segons consta en algunes informacions recollides a començaments del S.XX.
Dansa i tradició
L'Estudi,.08514 LLUÇÀ T. 9385300 49 F. 938554042 correu-e: solc@pangea.org
Mira't bé aquesta fotografia
Truca'ns de seguida i guanya un fabulós premi!!
93 853 00 49
(Recordeu de deixar-nos el vostre nom, cognoms, població i telèfon)
El premi d'aquest mes és un exemplar del llibre "Terra i Llibertat. 100 entitats dels Països Catalans", editat per Edicions 62. El llibre recull la realitat comarcal del Lluçanès de forma diferenciada.
.:.: .:� .' :TERRA i LliBERTAT 100 entitats dels Països Catalans
la Direcció coordinació: Eva Boixadé
Edició i muntatge: Aleix Cardona
Administració: Roser Armenteras
Correcció: Aleix Cardona
Equip de redacció:Montse Rocadembosch, Glòria Borralleras (publicitat), Teresa Parareda (fotografies), Pere Garet, Roser Reixach, Josep Salvans, Rosa M. Boixadé.
Resultats del concurs de la rella núm. 19
La fotografia del racó per descobrir publicada a la rella del passat dia 19 de gener era del pont romànic de Merlès. S'han rebut un total de 32 trucades que han endevinat les respostes. Un cop fet el corresponent sorteig, el guanyador del premi, ha: estat:
ROGER VILÀ CASTANYER de Prats de Lluçanès
(Recordem que el premi és un exemplar del llibre Quadern de Transhumància
Els camins ramaders del Lluçanès. El guanyador pot recollir-lo allocal del Solc o bé trucar al telèfon de la rella: 938530049).