notícies breus
www.sbg.llucanes.net". Com a opcions principals hi consten: paisatge i medi ambient, breu història de Sant Bartomeu, fotos antigues del poble, patrimoni, notícies, enquestes, comentaris dels usuaris, etc., a més dels enllaços relacionats amb informació de l'ajuntament, entitats del poble, webs del Lluçanès i el butlletí electrònic. Aquest espai digital pretén ser un entorn de participació ciutadana que fomenti el protagonisme de la gent de Sant Bartomeu.
• Projecte per a la nova escola de Sant Boi de Lluçanès. L'ajuntament de Sant Boi de Lluçanès ha destinat una partida del pressupost del 2001 a la redacció del projecte de la nova escola de la localitat. El nou edifici, situat en els terrenys adjacents a l'actual, substituiria l'antiga escola les cargoles que es van instat-lar provisionalment fa anys per encabir tots els alumnes. Actualment, Sant Boi de Lluçanès forma part de la Z.E.R. Alt Lluçanès, i acull els alumnes de les poblacions de Sobremunt i Sant Agustí, a més dels de la pròpia localitat.
• Fires i festes de la Candelera. Aquest cap de setmana, la localitat de Perafita torna
La Candelera porta cavalls gent a Perafita a celebrar les seves testes més emblemàtiques. La Candelera, amb la passada dels cavalls les curses, omplirà el poble d'activitat de gent que acudirà, com cada any, a una de les celebracions de referència de l'hivern al Lluçanès.
• Reunió de Festes del Batre. El diumenge 28 de gener es van reunir a Prats de Lluçanès les comissions organitzadores de les festes del Batre de Centelles (Osona), Avià (Berguedà) Lluçà (Lluçanès). De la trobada en van sortir un seguit d'acords de col-laboració, com ara l'edició de publicitat compartida a els intercanvis de participació els respectius dies de la festa. Igualment, s'establí un calendari: 15 de juliol, Centelles; 22 de juliol, Avià; 5 d'agost, Lluçà.
• la Coral del Lluçanès deixa momentàniament les actuacions musicals. Després de 27 anys, la Coral del Lluçanès ha còmunicat a les parròquies als ajuntaments que es pren un temps de descans, deixant les actuacions que habitualment feia per solemnitzar les festes majors dels pobles de la comarca. Nascuda I'll de juny de 1973, la Coral ha aplegat, durant tots aquests anys, un gran nombre de cantaires de diferents edats, dirigits des del primer dia per Josep Cruells, de Sant Quirze de
Besora.
• Festa de Sant Sebastià, a Oristà. S'escaigui el dia de la setmana que s'escaigui, Oristà fa festa per seguir un dels costums més arrelats al poble. Així, el passat dia 20 de gener, Sant Sebastià, l'ermita d'aquest nom acullí, com cada any, la gent del poble. S'hi pujà en processó fins a dalt, es va fer la missa, s'hi cantaren els goigs i, a la tarda, es va fer el rosari cantat. Enguany, el grup la Tertúlia organitzà un ball de nit.
• Agermanament Lluçà-Nicaragua. El mes de desembre passat, s'iniciaren els tràmits per aconseguir agermanar l'escola "Gafarró", de Santa Eulàlia de Puig-oriol, amb una escola de Nicaragua. Actualment, aquest projecta ja s'ha fet realitat, concretant-se amb l'escola "El jilguero", de la localitat de Miraflor. Per fer efectiu aquest intercanvi, l'escola "Gafarró" ha fet una campanya de recollida de material escolar (llibretes, llapis, gomes, colors ), que seran lliurats al professor de l'escola nicaragüenca el dia 5 de febrer.
• Diada ,de Santa Àgata. El proper dilluns, dia 5 de febrer, tornaran a repicar les campanes de l'església de Prats de Lluçanès per commemorar la crema del poble a mans de les tropes del pretendent borbó -Felip Va la corona dels regnes del que després esdevindrà l'Estat espanyol. 'Aquell fet de guerra forma part dels esdeveniments de la Guerra de Successió, de tan agre record per al conjunt dels Països Catalans.
• Festes locals de Sant Boi de Lluçanès. En la rella número 18, corresponent al 5 de gener d'enguany, apareixia la relació de festes locals dels diferents pobles del Lluçanès per a l'any 2001. En referència al poble de Sant Boi de Lluçanès, la informació no es concretava per manca de dades. L'ajuntament ha fet saber que les dates establertes com a festes locals per a l'any 2001 són el 4 de juny el 28 de setembre.
M. Rosa Castillo i José Chávez, la immigració de fa 50 anys
"Quan vam arribar, ens pensàvem que a Espanya tothom parlava igual"
osé Chavez Tito i María Rosa Castillo Romero, "Maria la castellana", fills d'Arbuñuela, província de Granada. L'any 51 van marxar del seu poble va ser la primera família d'andalusos que en aquella època es va establir a Prats de Lluçanès. Després de 50 anys, amb 5 fills i 4 néts, ens expliquen els seus primes anys a Catalunya.
-Perquè vàreu decidir marxar del poble?
Vam marxar del poble perquè la vida d'allà era el bosc i aquell bosc era del poble i l'ajuntament nos havia de pagar la contribució i el senyor alcalde en comptes de pagar, cap a la butxaca! I va arribar que no va pagar i el govern es va fer amo delbosc
-Així vostè, José, treballava al bosc?
J.- Sempre! Anava a buscar llenya, les pinyes, l'espart, feia carbó i em guanyava la vida sense dependre de ningú. Però clar, al no pagar nos van posar la llei els forestals i, cuions!, teníem més de 100 pins tallats per fer carbó i el mateix forestal em va dir "no hi vagis perquè et fotran a la presó", i què vaig haver de fer, deixarlos, tot perdut!
- lla Maria?
M.- Recollir les olives, segar com els homes i mira, el que sortia. Quan era soltera anava a servir, de minyona. Alguns anys havíem anat a segar a preu fet i el mateix any que vam decidir marxar havíem fet tota la temporada. -Un cop es van quedar sense feina què va passar?
J.- Doncs em vaig plantejar què feia en aquell poble, anava a la plaça a esperar que vingués un ric d'aquells a convidarme a fer un jornal per avui? demà què? Doncs mira, un dia quan ja érem aillit dic: saps què podem fer? Anem a Barcelona, a Sta. Maria de Merlès.
-
Perquè Santa Maria de Merlès?
J.- El meu germà feia 4 o 5 anys que havia marxat a buscar feina amb un altre noi de casualitat van arribar a Merlès.
-Com va anar el viatge?
J.- Com que només érem la Maria i jo, ens llevem al matí, fem les maletes, les 3.000 pessetes de la temporada de segar i cap a Granada, allà agafem el tren i fem cap a Barcelona. No havíem sortit mai de casa i la Maria no havia pujat mai al tren. Tot el què vèiem era novetat.
-I l'arribada a Barcelona?
J.- Nosaltres ens pensàvem que a Espanya tothom parlava igual, bé sabia que a València eren una mica diferents perquè havia fet la mili amb dos nois d'allà i quan es posaven a parlar no els enteníem, però, a Barcelona catxà, catxà ai, ai! No enteníem res i lo vam trobar molt raro. Carreguem les maletes i encara ens vam espavilar per deixar-les a la consigna de l'estació, apa! A voltar demanant per Santa Maria de Merlès que ningú sabia on era.
-Van saber arribar a Santa Maria de Merlès?
Ens va costar tres dies, ens van dir quehavíem d'agafar el tren cap a Manresa, al
tren ens van dir que era a tocar Barcelona. Un cop arribats a Manresa va coincidir que també ens van dir que era prop de Barcelona i vam comprar un altre bitllet, i torna cap allà. Un cop a Barcelona, vinga demanar i ens van enviar a unes guixetes d'autocar que ens van vendre un bitllet que vam anar a parar a Vilafranca del Penedès. Allà, ni l'ajuntament ni la telefonista, que ho van regirar tot, ens va saber dir on era Merlès i un home ens va veure tan emprenyats que ens va demanar si volíem feina i si no fos perquè la meva dona es quedava sense ja ens hauríem quedat allà a portar un carro, cosa que no havia fet mai. Ell ens va explicar on era Merlès i què havíem de fer per poder arribar.
Vam agafar el tren fins a Gironella, allà un cotxe de línia que ens va deixar al pont de Merlès. Quan vam arribar al pont ja es feia fosc i prou pensàvem que hauríem de dormir sota un pi i encara quedava una bona caminada fins arribar a Escrigues, que era la casa on s'estava el meu germà.
-Van pensar mai en tornar a casa?
J.-Jo no, però la Maria sí, només feia que pensar amb la seva mare.
- Un cop a Escrigues quina rebuda els van fer?
C.-Molt bé, ens van donar sopar i vàrem menjar sopa escaldada que no havíem
menjat mai, vam anar a dormir fins a l'endemà no vam veure el meu cunyat que va quedar molt parat perquè dels dos telegrames que li havíem enviat no n' havia rebut cap.
- Recorden quin dia van arribar?
J.- Sí, un diumenge 5 d'agost.
-Els van donar feina a Escrigues?
J.- L'endemà d'haver arribat, la Maria va haver de tornar sola cap a Barcelona a recollir les maletes que havíem deixat a consigna, i això sense entendre paraula, i jo vaig anar amb la màquina de batre cap a la Móra, i vaig fer tota la campanya del batre. Un cop acabada la temporada, el meu germà va anar a treballar a les Martines i jo em vaig quedar de mosso a Escrigues.
-l la Maria?
M.-A servir a Vilalta, que no ens enteníem de res.
-Estaven bé allà?
M.-Sí, treballàvem molt però
bé, vivíem a la casa d'Escrigues tot el que guanyàvem era per a nosaltres. La padrina de la meva nena era la Maria d'Escrigues. Però va arribar un dia que vam haver de marxar perquè ja teníem dos fills i no volien tants nens i vam agafar les maletes cap a Mataró.
- Com els va anar a Mataró?
J.-Allà sí que vàrem passar miseria. Vivíem en una barraca que m'havia fet jo, sense aigua ni llum i que quan plovia havíem d'agafar els nens i marxar. Treballava els 6 dies de la setmana de paleta, 10 hores cada dia, el diumenge en una casa de pagès no guanyava per cobrir les despeses, havíem de tirar dels estalvis de Merlès. Finalment vaig dir a la Maria: tu te quedas aquí i jo me'n vaig a buscar feina en un altre lloc i una vivenda digna.
- on van anar a parar?
J.- A la Cortada de Merlès i quan ho vaig tenir tot arreglat vaig anar a buscar la Maria i amb la canalla ens vam lnstal-Iar a Prats. Vam passar per diferents pisos, uns molt petits, d'altres que s'inundaven, fins que vam trobar un al carrer de la Font, que hi hem viscut 20 anys on hi cabíem tots, perquè vàrem tenir fins a 5 fills.
- Com els va anar els primers anys?
M.-Treballant molt, sovint, a les 6 del matí anava a fregar sense esmorzar perquè el poc pa que quedava era pels nens si l'amo hem pagava, a les 12 anava a Ca la Dària a comprar-ne i esmorzava, si no, havia de quedar sense. - el tracte amb la gent?
M. -Hi havia molta gent bona, allà a on he treballat sempre m'han tractat molt bé, a Merlès ens costava d'entendre'ns amb la gent perquè nosaltres no parlàvem català i ells, passat Escrigues, el castellà no el sabien. A Prats, el castellà el xapurrejaven i s'esforçaven perquè els entenguéssim. Una vegada una dona que jo anava a fregar a casa seva em diu: "esperis un momento que le porto la galleta", jo vaig pensar, que bona dona, ara hem portarà galetes pels meus fills! i em va portar dues galledes per fregar. Això sí, de tant en tant trobaves algun mala pata que et deia que havies vingut a menjar el pa dels catalans.
-I els seus fills?
M. -Ells sempre han parlat català se senten d'aquí. A la meva filla li emprenyava que em diguessin" María la castellana" jo Ii deia deixalos en paz, ni que me digan cul d'olla, mentra no me toquen, i a més jo no sóc castellana, sóc andalusa.
-Tornarien a Granada?
No, ens sentim d'aquí.
-Quan veuen aquests immigrants de l'Àfrica, què pensen?
M. -Penso que tots som iguals, i quan els veig a la televisió, arribant amb aquelles pateres mig morts, em fan molta llàstima, i penso, senyor meu, tu no vas arribar així, però
Glòria i Montse
El Directori d'Empreses del Lluçanès
és un autèntic punt de referència complet, ordenat i eficaç per a tothom qui vulgui saber on pot adreçar-se per cobrir les seves necessitats a l'hora de contractar els serveis d'una empresa, d'un restaurant, d'un allotjament rural, d'un comerç Una guia fàcil de consultar -ordenada alfabèticament i per temàtiques-, amb les dades necessàries per adreçar-s'hi -adreça, telèfon, fax, correu electrònic- i que ha de mostrar la gran quantitat de possibilitats que tenim sense que calgui, en molts casos, desplaçar-se a les comarques veïnes.
mena d'elaboració
que sols pot elaborar-se, per situació clima a:
SANT FELIU SASSERRA CtJaœM<nesa, 10 ·Tel. 938 819 250 I
Sta. Eulàlia de Puiq-oriol, Km. 7 Tel. 938 129 011 Fax 938 129 046 ale: grans@cconline.es 08515 Sant Martí d'Albars
CAN SAlADERIA I POLLASTRES AL'AST
plaça Nova, 5 T. 93 856 00 31 08513 Prats ele Lluçanès tl CONSERVES
S. '/I.
Ctra. de Pinós. km. 1 08513 l'RATS DE UUÇAl'IÈS Tel 93 856 00 75 Fax 93 856 06 11
CARNISSERIA
c. Major, 3 OB513 PRATS DE LLUÇANÈS Tel. 93 B50 BO 97 L'ESTANC Loteria Papereria Objectes
Colònies i estades' també grups reduils els caps de setmana MASIA CURTIUS Tel. 9385300 13 08514 LLUÇÀ (Barœlona)
HERBODIETÈTJCA
Plaça Nova,14 Tel. 93 850 8310 Prats de Lluçanès
Joieria, rellotgeria i reparació
r. �buscallà 1.1. .: besora, s.l. GESTORIA ASSESSORI.!,
INFORMÀTICA
C. Major, 36 Passeig, 7 08513 PRATS DE LLUÇANÈS Tel.938560162 Fax 938508131 ale: obg@obgi.com auto·elèctric ALTARRIBA
Electricitat de l'automòbil Aire condicionat
Auto-ràdio - Telèfon - Bateria Alarma - Injecció
C. Candid Bayés, 51 Tel. 938 853 109 08500 VIC
CI de Vic, 20 Tel/Fax 938 560 186 Prats de Lluçanès Centre Veterinari Uuçanes
Horari: CQnsultori de Prats: dimarts a dijou, de 10 a 1 4:30 a 7:30 divendres dissabte de 10 1 diumenges, de 11 a.1:3� (tancatrúlnm diumenge de cada mes) CQnsullori de Saol Feliu· dijous, matí de 10a 12 Telèfon: 93 856 06 86
AUTO REPARACiÓ V OLOST,S.L. RENAULT
Gila. Gironella, 31 Tel. Fax 93 8880205 08516 ÇlLOST Adreça E. autoolost@jazzlree.com
Com si d'una innocentada es tractés, amb un dia d'antelació, "el Periódico" anuncia a bombo i pandereta que els experts encarregats d'elaborar l'informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya proposen la creació de noves comarques i només esmenten el Lluçanès.
tots nosaltres cofois d'haver aconseguit un dels objectius més desitjats: el Lluçanès ja és una comarca reconeguda.
Que poc ens va durar l'alegria. El mateix diari, el 18 de gener del 2001, un dia abans de la presentació del dictamen, és l'encarregat novament de notificar-nos la notícia: el dictamen dels experts suggereix el reconeixement, dins d'Osona, de la subcomarca del Lluçanès.
Aquest diari ens dona la clau per entendre què ha passat. Sembla ser que aquest té línia directa amb algun membre de la comissió. El dia 22 de desembre, la comissió dóna per acabada oficialment la seva tasca; els membres de ia comissió, aprofitant les festes, fan l'última lectura de l'esborrany consensuat per tots, i deuen fer aquesta última lectura en família ( recordem que els membres d'aquesta comissió són representants designats pels diferents grups polítics). Pot molt ben ser que a alguna d'aquestes famílies, en veure l'informe, li agafés mal de ventre: el Lluçanès era proposat com a comarca, la parcel-le d'Osona es dividia, Osona perdia espai vital (per als purins, abocadors, etc.) alhora potser també un cert poder polític dins el nou encaix, dins la vegueria de la Catalunya Central. També deixava implícit, l'informe, que les coses a Osona no havien anat del tot rodones: el Consell Comarcal no ha aconseguit consolidar la comarca. Hi ha una part important de la comarca que no està contenta amb la seva situació actual: el Lluçanès. Una part a qui, des de la centralitat del Consell, no s'havia donat la resposta adequada a les seves necessitats. Els dèficits en infraestrucres en serveis són evidents.
Els crits del Lluçanès queden ofegats davant dels brams d'Osona
Les necessitats de la Plana de Vic i el seu entorn, i sobretot si parlem del seu gran desenvolupament industrial econòmic, són tan grans, que fa que des del Consell Comarcal no es puguin assaben-
tar veure les necessitats del Lluçanès. No ens hem pogut fer sentir ni en aquests darrers anys en què un alcalde del Lluçanès ocupava la presidència del Consell.
La Comissió fa un reconeixement implícit de la comarca del Lluçanès
Bona prova d'això és l'adscripció de Sant Feliu Sasserra a Osona, amb l'únic motiu de ser més proper a Vic que a Manresa -si féssim una generalització d'aquest criteri, Lluçà passaria al Berguedà, Alpens al Ripollès L'articulació més important i lògica de Sant Feliu és amb el Lluçanès, on participa de totes les propostes comunes de la comarca.
Si donem un cop d'ull a les noves comarques ens adonarem que complim tots els condicionants per ser comarca de ple dret. En aquest sentit, una de les condicions que podrien ser argumentades en contra seria el nombre d'habitants, però amb la creació de la comarca de la Vall de Camprodon, queda clar que aquest no és un tret rellevant.
L'estudi, quan parla del Lluçanès¿ s'oblida de la llarga tradició de treball del la comarca, ja sigui en l'àmbit municipal, dels serveis socials, Acull, promoció econòmica turística El Lluçanès també està constituït com a arxiprestat dins el Bisbat de Vic. En L'àmbit de participació ciutadana i associanisme d'abast comarcal: ADF, GALL, Solc, Àmbit de recerca, Centre d'Estudis, Carreters, Amics dels rucs. Associacions professionals, Unió de Pagesos, Allotjaments rurals, Cooperativa Lluçanès nord
També té una llarga tradició en publicacions periòdiques: l'Estel, l'Espurna, el Lluçanès, el Noticiari
Les poblacions de Sant Agustí, Sant Boi i Prats porten el cognom de Lluçanès, que com una Q de qualitat, signifiquen clarament aquest abast territorial.
Ens toca ara a tots treballar perquè aquest fet comarcal aconsegueixi el reconeixement institucional que es mereix. Les possibilitats són molt elevades realment val la pena.
La rella, Lluçanès, 2 de febrer del 2001
Ramon Altarriba, veí de Sant Martí d'Albars.
Crec que el millor seria una proposta de Lluçanès com a comarca, mantenint els municipis tal com estan, ja que té les condicions per ser-ho.
Si la proposta d'unir municipis va endavant, crec que podria funcionar sempre que totes les parts afectades tinguessin la mateixa importància representativitat.
Penso, tarnb, que hi haurà molts veïns a qui no els agradarà.
Joan Bardolet, veí de Merlès. Estic en contra que Merlès s'agregui a Prats a enlloc. Vull que sigui del tot independent.
Comarcalment, ja estem bé al Berguedà.
Ramon Erra, alcalde de Sant Martí d'Albars.
No estem d'acord en la qüestió de fusionar municipis. No hi ha res clar, ni els mitjans de comunicació informen igual. Crec que és una proposta força agosarada hi ha molta gent que no hi està d'acord.
Fins que no se sàpiga res més, més concret, nosaltres hi estem en contra.
Si ens haguéssim d'agregar a algun municipi ens estimaríem més fer-ho amb Lluçà que amb Prats.
Josep Pujol, alcalde de Sant Agustí de Lluçanès.
A mi, personalment, em sabrà molt greu. No hi veig cap avantatge només inconvenients. Som un poble de pagès, molt diferent de Sant Boi, allà tenen altres inversions a fer sempre quedaríem a la cua, seríem "els del poble petit". A més, he de dir que estic totalment desinformat que la primera notícia que vaig rebre va ser a través de la premsa.
Melcior Rovira, veí de Sant Agustí de Lluçanès.
A mi em sembla malament. Perderem molta autonomia si hem de dependre dels altres, no ens tocarà res.
Joaquima Casas, alcaldessa de Sobremunt.
Crec que molt malament. Solc, encara que siguem petits, anem tirant, però agrupats, els pobles petits, sempre tenim les de perdre. Els punts grans s'ho quedaran tot i no hi veug cap avantatge.
Hermínia Ordeig, filla de Sobremunt, actualment directora de l'Oficina de promoció econòmica de l'ajuntament de Manlleu.
Sobremunt perdrà identitat, com a persona que he viscut allà no m'agra-
da, però mirat des de fora és diferent.
Treballant de manera conjunta en el territori es poden fer més coses i hi pot haver més dotació de serveis, si es fa ben fet. Crec que globalment s'ha de fer alguna cosa perquè hi ha moltes administracions molts pobles petits. Però quan afecta directament el teu poble és difícil d'acceptar-ho. A cada poble li agrada tenir el seu ajuntament és ideal poder conservar aquesta independència. Penso que costarà que s'arribi a fer que la gent ho accepti. Crec que Sobremunt hi tirarà moltes cosses, més amb la rivalitat que hi ha hagut sempre amb Sant Boi.
Josep Costa, alcalde de Sta. Maria de Merlès.
A Merlès tenim un municipi tan gran que, depenent del cantó del riu ori viu la gent, volen ser d'Osona a del Berguedà si mai hi hagués l'oportunitat de decidir, crec que s'haurien de fer eleccions que decidissin els veïns.
Quant a l'agregació amb Prats, sempre diuen que el gros s'ha de menjar el petit i per extensió del municipi és molt més gran Merlès que Prats. Andreu Riba, alcalde se Sant Feliu Sasserra.
Es tracta d'una primera proposta s'haurà de debatre encara a fons. Creiem que els criteris pels quals ens proposen passar a Osona són, poc consistents. Aquí hi ha una tendència majoritària a anar a Manresa. És 'cert que l'Eix transversal ha acostat Vic, però no és aquest el costum. Tampoc cal veure-ho com un daltabaix, però la configuració del poble ens fa més bagencs que osonencs.
Segons sembla, la desaparició dels enclavaments ens afavoriria, donat que de seguida augmentaríem en una cinquantena d'habitants. Esperem que els ajuntaments hi tinguem alguna cosa a dir, encara en tòt això. D'altra banda, potser és el moment de moure's per aconseguir el reconeixement de la comarca del Lluçanès.
Jordi Torras, veí de Sant Feliu Sasserra. Sembla que l'informe sigui fet per gent que no acaba de conèixer bé el territori. Perquè el Lluçanès és l'única comarca natural ben definida de Catalunya. D'altra banda, la manca d'unió dels polítics del Lluçanès segur que ha estat un factor també determinant, sempre s'ha anat així.
-VENC mòdul gran amb prestatges un taulell. Tel. 938889258 (Trucar tardes)
-ES VEN taula de menjador dels anys 60, de forma rectangular i allargable. Preu 10.000 ptes. Tel. 93 856 01 57
-ES VEN pis a Prats de LI.: 4t. pis, ascensor, calefacció/gas, 114m2 ,2 terrasses. Cèntric i econòmic.Tel. 938889084.
-VENC dipòsit de gasoli, de 2.000 I. Preu, 25.000'-ptes. Tel. 93839 11 27.1mI!J1
-VENC 2 bicicletes per a nen, 2 rodes (possibilitat rodes auxiliars) ideals per a bessons. 938 560 109.
-VENC euga de 8 anys, raça hispano-àrab. Tel. 938 385 136
-VENC armari 1,55m 23.000 PTA., tocador / mirall 7.000 PTA. Tel. 93856 01 57
-VENC separador per a oficina amb panells de vidre en molt bon estat, gairebé nou. Bé de preu. T.: 93856 01 57.
-BUSCO joguines velles (cuines, cotxets, nines ) Tel. 93 855 40 62. Ester
-LLOGO àtic a Prats, al Carrer de la Font.Tel 93 856 07 65
"-VENC dos llits amb sunyer de 90. 4.000'-PTA. cadascun. T.: 93 856 01 57.
-:-VENC dos pneumàtics nous, 175, llanta 14. Molt bé de preu. 93 855 40 18.
-LLOGO plaça d'aparcament a Vic. T. 93856 01 70.
-VENC menjador clàssic, taula, 6 cadires i sofà: 65.000pta. 9385781 38.
-COMPRO motos velles i recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). 9377541 09.
-COMPRO motos velles de totes marques i models. Passo a recollir i pago al comptat. T.: 937755952.
-BU$QUEM masia habitable al Lluçanès. Matrimoni de mestres amb feina a la comarca. 93 812 91 13. Josep/lmma.
-REGALO gossets nascuts el 29/11/00, de pare Samoyedo o/i Fox terrier mare Bretona. 667542464.
-VENC cadell de pastor alemany molt bé de preu. Pares a la vista i amb pedigrí. 93 888 92 04
-VENC dues bicicletes de nen. Telèfon: 93 850 80 56.
-VENC màquina de trinxar i màquina de tallar embotits. T.: 93 850 80 47.
-VENC taula rodona, 2,20 m.diàm., molt rústica. T.: 649 551 749.
-VENC matalàs nou, 135 x 190 cms. 30.000'-PTA. T.: 93856 0312 - 630 903 730
-REGALO béxer atigrat, mascle de 2 anys, dóbermann de 3 anys. T.: 689 917 940
-S'HA TROBAT una arracada a la perfumeria Sussy, de Prats de Lluçanès. Per recollir-la cal dur l'altra arracada.
-BUSQUEM casa lIog. tot l'any. Zona Perafita/Sant Boi. Dues o tres fammes. T.: 9333625 15. Correu-e:susanamd@menta.net ImI!JI
-VENC jaqueta de cuetes de visó de pell marró. Talla 46-48, en molt bon estat. T.:93 888 03 48.
-VENC bicicleta BTT, molt bon estat, quasi nova. 12.000'-ptes. Interessats, t.: 9383851 36. ImI!JI
-VENC casa a la Torre d'Oristà. Més de 1.000 m2. i gran espai exterior. T.: 93856 06 67. ImI!JI
-S'HAN TROBAT unes ulleres graduades, la nit de Cap d'any, al pavelló de Prats de L. T.:
El Centre d'Estudis del Lluçanès
Davant de les informacions aparegudes els últims mesos a diferents mitjans de comunicació (El Periódico, La Vanguardia, Avui, EI9 Nou, La Marxa, La Rella ) informant de la possible creació d'un Consorci que englobaria tots els ajuntaments del Lluçanès, així com de l'existència d'una Assemblea de regidors per debatre temes d'àmbit territorial i, últimament, l'aparició de notícies referides a l'estudi elaborat per la comissió d'experts del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya en la qual es debat la possibilitat que el Lluçanès esdevingui una comarca oficialment reconeguda, degut que aquestes informacions han estat parcialment interpretades i, sovint, manifestament contradictòries, donant una visió difícilment entenedora poc documentada, el Centre d'Estudis del Lluçanès, moguts per l'interès que ens desperta qualsevol tema d'àmbit social cultural que afecti els nostres pobles, demanem a les entitats als responsables polítics protagonistes d'aquests col-lectius que facin arribar una informació més clarificadora a tota la col-Iectivitat, a la vegada que, tenint en compte que ens trobem davant de temes d'indubtable transcendència per al futur del Lluçanès, els animem a maldar pel reconeixement de la personalitat pròpia de la nostra comarca.
La Junta del Centre d'Estudis del Lluçanès
Concurs de cartells
So/c-2001 Presentació d'originals:
N.P: Avet, pivet. N.C.: Abies alba
No és pas aquest un arbre propi de la comarca, però tothom coneix la seva imatge ja que és normal en diferents espècies i varietats, de veure'n a molts jardins com a arbre omamental. En estat natural és molt abundant als Pirineus on sol ocupar les obagues entre 1300 1600 metres d'altitud ja que a més altura és substituït pel Pi negre més adaptat resistent. AI
Montseny queden alguns petits grups d'avets que tenen la particularitat de ser els més meridionals d'Europa.
És un arbre que pot assolir una alçada de noranta metres viure cinc-cents anys, el seu creixement es lent a la seva joventut però als vinc-i-cinc o trenta anys es posa a créixer més ràpidament i pot fer-ho fins als dos-cents anys. Les seves pinyes són llargarudes i no cauen pas com en els altres pins sinó que es mantenen a l'arbre fins que han caigut tots els pinyons les escastes que els cobreixen.
La seva fusta no és tan dura i resistent com la del pi, però com queté molta durada, en els països nòrdics principalment, és molt usada per la construcció de cases. La seva sonoritat fa que sigui molt apte per fer caixes d'instruments musicals, com pianos, violins etcètera, els màstils vergues de les antigues naus de vela també eren generalment de fusta d'avet. Com a remei el producte més usat era, oli d'avet, al Uuçanès el passaven a vendre casa per casa per "muntanyeses" o trementinaires que era així com s'anomenaven a les dones generalment de la Cerdanya, que es dedicaven a aquest comerç, també vnien pega i herbes medicinals de la muntanya que per aquí no es trobaven.
En els avets l'oli es concentra en una mena de butllofes a I'escoça, per recollir-lo cal enfilar-se als arbres. És un líquid que després de filtrat queda una mica més espès que l'oli d'oliva. Era un dels productes més usats en medecina casolana, servia per fer ungüents i emplastres per curar ferides, nafres tumors de la pell, perfer fregues contra el reuma contusions, barrejat amb aigua begut per netejar les sangs fer orinar.
El cosnmactual de l'avet com a arbre de Nadal, és originaria d'Alemanya del nord de França i no té res a veure amb el Nadal català. Són reminiscències de cultes molt més antics que posteriorment s'han fet populars.
Pere Juvanten
URBANITZACiÓ MIRADOR DEL PIRINEU
Solars per torres aïllades des de 400 m2, totalment urbanitzat, situats en lloc immillorable, assolellat, bones vistes i zona totalment tranquil.la, Preus a partir de 5.000.000 de pts.
Informi's al Tel. 93/.889.42.77
L'Estudi,08514 LLUÇÀ T. 938530049 F. 938554042 correu-e: solc@pangea.org
Direcció i coordinació: Eva Boixadé
Edició i muntatge: Aleix Cardona
Administració: Roser Armenteras
Correcció: Aleix Cardona
Equip de redacció:Montse Rocadembosch, Glòria Borralleras, Teresa Parareda (fotografies), Pere Garet, Roser Reixach, Josep Salvans, Rosa M. Boixadé.
Col·laboracions en aquest número: Carme Mas, Florenci Barniol, Pere Juvanteny
Recordem a tots els lectors de la relic que el dia 12 s'acaba el termini per participar en el concurs "El racó per descobrir"
Si encara no ho heu fet, truqueu de seguida al 93 853 00 49 i contesteu les preguntes que plantejàvem sobre la fotografia publicada a la contraportada de la relle del passat dia 19 de gener.
Afanyeu-vas-hi! Podreu guanyar un magnífic premi!
SANT FELIU SASSERRA
Avui tractarem de Sant Feliu Sasserra, capital històrica Lluçanès. Aquest topònim té dues parts ben diferenciades. Per una banda, el nom d'un sant (patró de la vila), aspecte comú en la denominació de molts municipis (especialment de la Catalunya Vella; ja que a la Catalunya Nova proliferen els topònims d'origen àrab). Per altra banda, trobem Sasserra que, des del punt de vista lingüístic,.és de fàcil explicació. Vol dir "la serra" i seria un clar exemple que l'article sa (avui dia usat encara pels illencs), en comptes de la, era usual a les nostres terres durant part de l'Edat Mitjana. Això ens demostra un cop més que, com ha dit algun erudit despistat i escabellat, la toponímia és l'arqueologia de la llengua. Si ho voleu veure més clar, fixeu-vos en un document de principis del segle XIII que diu: "S. Felice de ipsa Serra". 0, dit a la catalana, Sant Feliu de sa Serra.
Hi ha altres noms de lloc eatalans formats amb l'article salat: Sant Hilari Sacalm, Sant Martí Sesgueioles, Sant Just Desvern, etc.
