l'agenda de la gent del lluçanès·
gener dissabte. 20
Oristà- A les 10 de la nit, ball de Sant Sebastià, amb Carles Xandri. Local de ca l'Antònia. Organitza, la Tertúlia. Prats de Lluçanès- A les 10 de la nit, al Centre de Cultura, pregó de Festa Major.
Prats de Lluçanès- A les 12 de la nit, a la Sala polivalent, ball de jovent, amb el Tren de la Costa. Exposició d'arbres en miniatura, de Joan Condal Congost, al Club de jubilats Sant Jordi, fins al dia 23. Sant Feliu Sasserrra- Sopar de celebració de la darrera edició del Pessebre vivent. Sala de l'Ateneu, a 2/4 de 10 del vespre. Reserves informació a l'ajuntament, 93 881 90 11. Organitza, A. T. Pere Vergés.
diumenge. 21
Prats de Lluçanès- A 2/4 de 7 de la tarda, a la Sala polivalent, havaneres, amb el grup Llops de Mar.
Els dies 21 i 28, d'11 a 14h. i de 18 a 20h, es podrà visitar l'exposició de pintures del XVIII concurs de pintura ràpida "Vila de Prats", al Centre de cultura.
Manlleu (Osona}: Trobada dels Tanis. Informació al93 851 04 48. Tona (Osona}: Trobada dels Tanis. Informació al93 8871471.
dilluns.22
Prats de Lluçanès- A 1/4 de 12 del matí, des de la Casa de la vila, acompanyament de les autoritats, pubilla i dames d'honor de Prats de Lluçanès pels dansaires geganters, fins a l'església parroquial.
A 2/4 de 12 del migdia, a l'església parroquial, ofici solemne.
Seguidament, a la plaça Vella, Trencadansa Ballets de Sant Vicenç. Tot seguit, a la Casa de la vila, lliurament
de premis del XX concurs d'aparadors. A 2/4 de 6 de la tarda, al Pavelló poliesportiu, selecte concert de Festa Major amb l'orquestra Meravella.En acabar el concert es farà el sorteig de la promoció de Nadal de la Unió de Botiguers Comerciants de Prats de Lluçanès. Seguidament, al mateix Pavelló, sardanes.
A les 10 de la nit, a la Casa de la vila, lluïda serenata amb l'orquestra Meravella. Seguidament, al Pavelló municipal d'esports, ball de gala, amb I'oquestra Meravella.
dissabte. 28
Amb experiència
Persona de contacte: Helena Olostex, S.L.
Telèfon: 93 812 90 14
Prats de Lluçanès- A les 6 de la tarda, a la Sala polivalent, representació de l'o- Des de finals de l'any passat que s'ha acabat I'actibra "Cartes d'amor", d'A.R. Gumey, a vitat del Se.rvei d'Inserció ��boral del LI�ç.anès. Per càrrec del Taller de teatre de Prats de aquest motiu van desaparèixer de les p.agmes de .Ia rella les ofertes de treball. Ara, conscients de I'mL1uçan.es, dlnglts.�r Ramon Vilardell. terès d'aquesta secció, iniciem una nova etapa amb Organitza GALL ajuntament de Prats la creació d'una Borsa de Treball del Lluçanès, de Lluçanès.
que ha de funcionar en forma d'intercanvi d'ofertes Moià (Moianès}: Trobada dels Tanis, demandes entre empreses treballadors. Per aparèiInformació al 93 830 00 73. xer en aquesta secció, cal que ens feu arribar les dades del lloc de treball que oferiu a del tipus de feina que busqueu, amb el telèfon de contacte el nom de la persona interessada.
febrer
divendres. 2
Les ofertes i demandes les anirem publicant en l'ordre que ens arribin.
Esperem que aquest servei sigui de l'interès de tothom i que se'n pugui servir el màxim nombre de gent possible.
Perafita- A les 9 del matí, esmorzar de Envieu aquestes dades a la rella: germanor, a la plaça Sant Antoni. Organitza, Associació de caçadors, A 2/4 d'11 del vespre, nit de teatre amb correu electrònic: solc@pangea.org l'obra "Allò que tal vegada s'esdevin-IL--------------------' gué", a càrrec de SABATE-Teatre, de Sant Bartomeu del Grau, nad o n s d e I II u ça n ès· A continuació, Disco-mòbil amb "Fem,'- festa" (Zona industrial).
dissabte.3
Perafita- Campionat de botifarra, balls de saló i ball de Festa Major.
diumenge.4
Perafita- Missa, benedicció de cavalls ases i cercavila, sardanes curses.
rruquena e$llllSta home·dono
telèfon: 938530049 fax: 93 855 40 42
Adrià Compta i Brunet, de Perafita Nascut el 12 de desembre del 2000
• L'electrificació de la riera de Merlès. Iniciada als 80, aquesta necessària obra es completarà enguany. L'any nou servirà per completar la segona fase de l'electrificació rural de les masies del Sector de la riera de Merlès, una obra de la qual es van fer les primeres gestions a finals dels anys 80. Aleshores ningú no es podia arribar a imaginar que per portar llum a 42 masies dels municipis de Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar, Borredà Lluçà, amb un cost previst de 145 milions de pessetes, es trigaria uns dotze anys. Tot un rècord que la converteix en una de les obres públiques dutes a terme a la comarca que han durat més anys.
.'Aprovat el Pla únic d'obres i serveis. Amb data del 27 de desembre, ha quedat aprovat definitivament el Pla únic d'obres serveis de Catalunya, corresponent a l'any 2000 executable durant el quadrienni 20002003. En aquest Pla s'aproven les obres que afecten al Lluçanès que van aparèixer relacionades a la rella número 17, corresponent al 22 de desembre del 2000. El Decret d'aprovació va aparèixer en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 3294, corresponent al 29 de desembre del 2000.
• Amics dels rucs. L'associació "Amics dels rucs", amb seu a Prats de Lluçanès, ha estat legalitzada recentment. Aquesta entitat manté una important activitat compta amb un gran nombre de col-laboradors. Les activitats festives que realitza l'originalitat que la caracteritza fa que sigui una associació molt ben acollida en general.
• Sant Antoni a la Torre d'Oristà. El passat diumenge, 14 de gener, es va celebrar a la Torre d'Oristà la festa de Sant Antoni. Els
notícies breus
actes es van veure deslluïts parcialment per la pluja que va anar caient durant bona part del dia. Malgrat això, es va fer l'esmorzar popular que hi havia programat. Seguidament, es procedí a la benedicció dels animals. Els carros amb els rucs van passejar pel poble, portant canalla amunt i avall. A la tarda hi hagué un recital d'havaneres i cançons de taverna, que anà a càrrec del duet "la Genuïna havanera".
• Temporada deis Tres tombs. Entre el 13 de gener i el 25 de juny es desenvoluparan les trobades de Tres tombs festes dels Tonis a la zona d'Osona, el Moianès, el Lluçanès el Vallès Oriental. La darrera data del calendari és la que es correspon amb les festes de Sant Joan els Elois, a Prats de Lluçanès. L'any passat, l'aportació dels carreters del Lluçanès ja va contribuir a un més gran lluïment de.les festes.
.l)na bassa per resoldre el tema de l'aigua a Merlès. En una reunió celebrada recentment per alcaldes dels pobles afectats per l'abastament d'aigua de la riera de Merlès amb l'Agència Catalana de l'Aigua, se'ls va comunicar que es treballava amb la possibilitat de construir una gran bassa lateral al curs de la riera, a l'alçada del molí d'Escrigues. Aquesta opció seria la més barata a més resoldria el contenciós per l'existència d'un PEIN al tram anterior al pont de Sant Cristòfol. Segons' aquestes intencions, en el supòsit que calgués augmentar la captació es podria treballar en la construcció d'una segona bassa lateral. Caldrà veure en quins terrenys es podria construir com afectarà el terreny agrari.
• Estatuts del Consorci del Lluçanès. Segons una informació difosa pel grup de C.iU. a la Diputació de Barcelona, aquesta institució ha aprovat inicialment un dictamen sobre els estatuts del Consorci del Lluçanès. Sembla, però, que aquesta aprovació no es podrà fer definitiva donat que hi ha ajuntaments que encara no els han aprovat d'altres que apareixen com a consorciats i que, en canvi, han manifestat la seva voluntat de no signar-los per estar en desacord amb el procediment seguit fins ara.
Un altre dels aspectes destacables és que el dictamen el projecte d'estatuts remarquen el caràcter turístic del Consorci, fet que segons alguns càrrecs electes de la comarca no és l'únic tema que hauria de contemplar.
Paral-lelament, la premsa osonenca s'ha fet ressò darrerament de la voluntat de tres ajuntaments (Olost, Prats de L. i Sant Bartomeu del G.) de tenir la seu del Consorci.
• Nous serveis de I'Àrea bàsica de salut. L'ajuntament de Sant Feliu Sasserra ha fet públics els nous serveis, els horaris els canvis en el funcionament de l'Àrea bàsica de salut on està inclòs el municipi, que abasta els pobles de Monistrol de Calders,
Calders, Avinyó, Artés -on hi ha el centreSanta Maria d'Oló. Els nous serveis que ofereix l'Àrea són el d'infermera, pediatre, secretaria, odontòleg PAD -Programa d'Atenció a la Dona. Els serveis es repartiran entre el mateix poble i la localitat d'Artés. El telèfon d'ugències (Artés) és el 93 820 20 60, el del consultori de Sant Feliu Sasserra el 93 881 91 54.
• "La Malia" parla del Lluçanès. La Diputació de Barcelona edita una revista a internet que duu el nom de "la Malla". En la seva edició del dissabte 13 de gener del 2000, dins la secció temporada, hi apareix un breu reportatge sobre el turisme rural al Lluçanès, barrejat amb un seguit d'ingredients entre tòpics divulgatius que pretenen acostar els viatgers interiors cap a aquestes contrades: espais naturals, personatges, romànic gastronomia.
L'associació Amics dels Rucs
Gerard
Farrés,
tot un ídol al món de l'enduro:
"M'agradaria córrer al París-Dakar d'aquí a un parell d'anys"
Gerard
Farrés va néixer l'any 1979, només té 21 anys ja és tot un ídol per a molts aficionats al món de les dues rodes més concretament a la modalitat de l'enduro. Va començar a córrer amb moto l'any 1993 quan tenia 14 anys, la seva primera moto va ser una" Cota 49 que li va regalar el pare. L'any 1997, amb 17 anys, va entrar a formar part de l'equip estatal espanyol d'enduro durant el 2000, després de 4 anys, es prepara per córrer amb un equip oficial de manera professional. Des d'aquell any 93 fins avui, han passat un total de 23 motos per les seves mans al llarg d'aquests anys ha anat sumant èxits un rere l'altre fins aconseguir grans fites: medalla d'or al campionat del món de nacions a Austràlia ( ISDE 1998 ) Portugal ( ISDE 1999 ), fins a assolir, l'any 2000, el campionat del món sub-23 i el campionat del món de nacions a Espanya ( ISDE 2000 ). Des que a l'any 98 va acabar el cicle formatiu d'administratiu, aboca gairebé tot el seu temps al món de la moto a una rigorosa i acurada preparació física, tot i així continua cursant estudis d'anglès. Gerard viu actualment a Manresa, tot i això manté una estreta relació amb al seu poble d'Olost on és fàcil trobar-lo, envoltat d'amics motos.
-Quantes hores dediques als entrenaments?
8 hores diàries -1 h. de footing, 4 h. de moto, 1 h. de piscina, 2 h. de gimnàs-, aquest entrenament el faig a la pretemporada -desembre, gener i febrer- la resta de l'any tenim carreres entrenem menys.
-Abans d'arribar al campionat d'enduro, amb quin suport comptaves per poder tirar endavant?
Del 93 al 96, vaig tenir el suport del pare. A partir de l'any 97, vaig entrar a formar part de l'equip de la Federació espanyola, els quals m'ho pagaven tot. Aquest any pròxim entraré a l'equip KTM SPAIN.
-Com veus compensat l'esforç que cal fer per assolir aquests resultats?
Crec que primer t'ha d'agradar molt, ja que estàs molt temps fora de casa, però l'esforç d'entrenar és recompensat amb els èxits que puguis aconseguir.
-Què son els ISDE quants anys fa que hi prens part representant a Espanya en categoria júnior quins han estat els resultats aconseguits ?
És una carrera de 6 dies d'enduro, en la qual hi participen els millors pilots de cada país. He participat en quatre: -1997, ISDE d'Itàlia, 12è. classificat. -1998,ISDE d' Austràlia, 1r. classificat. -1999, ISDE de Portugal, 1r. classificat.
-2000, ISDE de Granada, 1 r. classificat.
-Participar en un campionat mundial t'haurà donat la possibilitat de viatjar a diferents països, què és el millor d'aquestes experiències?
la veritat, és que és una passada poder anar a llocs com Finlàndia, Suècia, Austràlia, Escòcia, Polònia, Txèquia, I t à I i a Argentina, Portugal, França, Anglaterra i d'altres. Aprens noves maneres de viure, de relacionar-te amb la gent, aprens idiomes, coneixes gent nova de diferents països. A cada país hi ha alguna cosa important: a Itàlia la pasta, a Austràlia els animals, a Finlàndia Suècia I' hivern, rens, neu Txèquia i Polònia un nivell de vida molt baix
-Com se sent un català representant a Espanya pel món?
Sense cap problema. Sóc català i visc a Catalunya, però qui m'ha ajudat ha estat la Federació espanyola, per tant no tinc cap problema a representar Espanya.
-A quines proves tens pensat participar, properament?
Aquest any, al campionat del món d'enduro i al d'Espanya. En un futur al campionat d'Espanya de raids i al ParísDakar
-Per quines marques has corregut? Únicament amb KTM
-La teva màquina continuarà sent KTM ? Sí, però canvio de cilindrada, ara correré amb una KTM 400cc. 4 T.
-T'han proposat mai de canviar el món de l'enduro pel del cross?
No
-Aíxí que penses en el futur de córrer al
París-Dakar ?
Sí. Tinc ganes de trobar un sponsor prendre-hi part dintre d'un parell d'anys. Però abans em faria gràcia guanyar un mundial absolut.
-En el món de les dues rodes hi ha nombrosos catalans ocupant posicions capdavanteres. A què creus que és degut?
Que a Catalunya hi ha mes afició al món del motor, perquè tenim circuits i facilitats per entrenar.
-Tindrem selecció catalana?
Seria collonut, tenim pilots bons i tot el que fa falta, però jo crec que això és difícil, ja que la Federació espanyola no crec que ho permeti.
-Què en penses dels que diuen que són les motos les que fan tan malbé els camins i boscos?
Que no tenen res més a fer, i que la gent que diu això no entén res de motos i del món del motor. No fem malbé els camins, només hi passem igual que els caçadors, boletaires, pescadors, cotxes, etc Fins tot, obrim camins pels quals no passava ningú i ara serveixen pels boletaires, caçadors. Només demano que no ens tanquin els camins, ja que el bosc és de tots i que de motoristes aficionats n'hi ha molts ens farien molt mal. Crec que per molts aficionats la seva gran alegria és anar a esmorzar el diumenge i seria molt mal que ens tanquessin els camins.
-Què t'ha quedat de la festa d'homenatge que et va fer el teu poble?
Que és una gran satisfacció per a mi i els meus que et facin un homenatge al teu poble amb tots els pilots i no pilots del món del motor. Penso que s'hauria de fer una trobada del motor a l'any.
-Ouè ha canviat de Gerard Farrés des que és campió mundial d'enduro?
Personalment res, excepte que la gent em coneix més. Professionalment, que he aconseguit trobar un equip oficial.
Glòria i Montse
El Directori d'Empreses del Lluçanès
és un autèntic punt de referència complet, ordenat i eficaç per a tothom qui vulgui saber on pot adreçar-se per cobrir les seves necessitats a l'hora de contractar els serveis d'una empresa, d'un restaurant, d'un allotjament rural, d'un comerç Una guia fàcil de consultar -ordenada alfabèticament i per temàtiques-, amb les dades necessàries per adreçar-s'hi -adreça, telèfon, fax, correu electrònic- i que ha de mostrar la gran quantitat de possibilitats que tenim sense que calgui, en molts casos, desplaçar-se a les comarques veïnes. CANSALADERIA
BOTIFARRES ARTESANES
Qualitat tota mena d'elaboració selecta que sols pot elaborar-se, per situació clima a: 08274 SANT FELIU SASSERRA ClJadeMa1resa, 10 ·Tel. 938 819 250
Casa Fumanya 08515 St. Martí d'Albars
Tm353J245 / Fax.m353J043
E-rral: gasIagan@entorm.es
CAN SALl\PERIA I POLLASTRES A L'AST
plaça Nova, 5 T. 93 856 00 31 08513 Prats de lluçanès
Ctra. de Pinós, km. 1 08513 PRAlS DE LUJÇAI'IÈS Tel93 856 00 75 Fax 93 856 06 11
Colònies estades' també grups redu'fls els caps de setmana MASIA CURTIUS Tel. 93 853 00 13 08514 llUÇÀ (Barcelona) Boomef[a1t� /J1.oda
e, Major, 3 08513 PRATS DE LLUÇANÈS Tel. 93 850 80 97
Loteria Papereria Objectes de regal
Ctra. Sta. Eulàlia de Puig-oriol, Km. 7 Tel. 938 129 011 Fax 938 129 046 ale: grans@cconline.es 08515 Sant Martí d'Albars
CARNISSERIA BARNIOL
e.MlIlor,59 08514
Sta. Eulàlia de Puig-orlol tr 93 855 40 29
HERBODIETÈTJCA LLUÇANES
Productes de DIETETICA PLANTES NATURALS Aliments sans naturals
Escoles,5 Tel. 93 856 06 74 PRATS DE LLUÇANÈS
EL VERDAGUER
Tel. 9374471 51 08514 LLUÇÀ
Pesca - Aquaris - Alimentació per animals
Caça d'ocells
Plaça Nova,14 Tél. 93 850 83 10 Prats de Lluçanès
Joieria, rellotgeria i reparació
RAFAEL CIRERA Q)�Q)�Q)
Major, 27 - Tel. 93856 01 88 PRATS DE LLUÇANÈS
C. Major, 17 08513 1938560054 PRATS DE LLUÇANÈS '" Matèries primeres Brans Llavors lIii!! de' Herbicides 'lijl Lluçanès, 5.1. Adobs
carnisseria cansaladeria el taulell
pI. 11 de setembre, 5 Tel. 938 508 042 Prats de Lluçanès
L'HOST.l\..L
Carns selectes, elaboració d'embotits i productes casolans
Plaça Major, 9 Tel. 938 819127 08274 Sant Feliu Sasserra
RESIDENCIA CASA DE PAGÈS GALOBARDES
Telèfon 938 560 081 PRATS DE LLUÇANÈS lIiblelia
1I11II111I11IIt· h�dIIUIIIII·IICI·IMIIIIIHIlIII ara també LOTO CATALUNYA servei de fax: 938560764
Plaça Nova, 7 08513 "938560345 PRATS DE LLUCANÈS
Major, 31 Tel. 93 850 81 48 PRATS DE LLUÇANÈS
08513-Prats de Lluçanès Articles de tota mena St. Pere Almató, 24 Tel. 938819045
08274 St. Feliu Sasserra
Mas Villegas li 938 889 264 Mòbil 659082618 Mòbil 689514891
C. Major, núm 9 08589 PERAFITA Tel. 93 853 00 53
Pl. Nova, 12
Tel.! Fax 93 856 04 03
Prats de LI uçanès e-mail: rocadem@jazzfree.com
DIMECRES: 17h /20h
DISSABTE: 11 h/13,30h 16/20h
ClINleA DENTAl PRATS
Una nova aivisio terrItorial ae Catalunya poaria fer que el Lluçanès esdevingués comarca reconeguda. Això reprèn un antic, i alhora actual, debat dins la comarca. Convençuts que aquest reconeixement és un dret, des de la redacció de te rella volem posar de manifest l'opinió de molts lluçanesos sobre aquest afer, tant dels que viuen al Lluçanès com dels que viuen fora i mantenen vincles estrets amb la nostra comarca. Una
Lluís Picas, alcalde de Perafita. Si això serveix perquè tinguem més serveis infraestructures, endavant!
Però crec que la majoria de la gent tenim molt clar, fa molts anys, que el Lluçanès és una comarca.
Jordi Salvans, alcalde d'Olost. Estaria bé, encara que crec que caldria estudiarho, perquè els 7 o 8 mil habitants que som al Lluçanès no ens trobéssim que no poguéssim suportar el cost de ser reconeguts com a comarca.
Montserrat Benito, alcaldessa de SantBartomeu. Si servís per potenciar més el Lluçanès, valdria la pena. Però, pensant que "nova comarca" implica "nou consell comarcal", econòmicament podria suposar més despeses que no pas beneficis per al Lluçanès.
Robert Pardo, alcalde d'Oristà. Sí, seria bo que fos reconegut com a comarca. Crec que obtindríem força avantatges quant a serveis.
Pere Garet, alcalde de Lluçà. Sí, seria una bona solució perquè els municipis se sentissin més representats en el propi consell comarcal. En el macro consell comarcal d'Osona la gran majoria de municipis no hi estan representats.
Ramon Minoves, exmestre del Lluçanès. Sí, és interessant per a la comarca, sempre
que es potenciï de veritat l'organització comarcal i sempre que els lluçanesos tinguin un projecte unitari.
Joan Casas, arxiprest del Lluçanès, mossèn de Sant Bartomeu del Grau. La impressió que tinc és que sí per la certa unitat de la geografia, dels habitatges l'entorn rural, que creen uns lligams sentimentals, també d'unió cultural, amb els mateixos problemes i les mateixes possibles solucions.
Miquel Cadadevall, exalcalde de Sant Bartomeu del Grau. Si això va acompanyat de recursos econòmics, sí. Perquè sempre és millor poder prendre decisions més properes al territori, a casa.
Àngel
Pasqual, restaurant Lluçanès, una estrella a la guia Michelin. Sí. Per a ��-�mi com a hostaler del Lluçanès i persona que tracta amb el turisme, tenir el Lluçanès com a comarca seria equiparable a -tant en encants turístics generals com culturals- el Berguedà i Osona, per exemple. I crec que té qualitats com moltes d'altres, ja que ben conduïda i promocionada no li manca res a nivell general. Podríem fer esment dels accessos com a problema puntual ja que un projecte ben estudiat milloraria encara molt més la seva situació. I per acabar crec que també és ric consolidat en l'actualitat.
Carme Llinares, directora Zer Alt Lluçanès. Sí, estaria molt bé, és diferent d'Osona, on està actualment. D'entrada potser que es podran tenir els mateixos serveis que hi ha a 19
vieio política, econòmica, socIal a cu tura que es reflecteix en les següents respostes que, no són totes les possibles, sinó les que hem tingut a l'hora de tancar la present edició de la revista.
La pregunta:
Creus que el Lluçanès hauria de ser reconegut com a comarca?
Comentari i opinió. qualsevol comarca també autonomia. D'inconvenients, potser la part econòmica, perquè hi haurà una colla de serveis que s'han de matenir.
Lluïsa Cirera, de Prats de Lluçanès, professora de llengua a la Facultat de Psicologia i. Ciències de l'educació. Sí, si fos una comarca independent hi guanyaríem en comunicacions i serveis perquè rebríem una altra consideració per part de les administracions.
Lluís Ferran Toledano, president del Centre d'Estudis del Lluçanès, professor d'història contemporània de la UAB. Sí, suposaria el reconeixement de la seva personalitat, un augment de l'autoestima dels seus habitants i poder establir polítiques de serveis mancomunades entre tots els municipis i atendre el dèficits que tenen en el terreny de l'atenció a la gent gran, la sanitat, l'educació, la cultura la promoció econòmica. Però dintre les limitacions del marc actual, les polítiques públiques no estan suficientment descentralitzades. Les diputacions haurien de desaparèixer i la Generalitat dotar de pressupostos competències els consells comarcals. Una institució, aquesta darrera, que hauria d'escollir-se per sufragi universal. Amb aquestes condicions els lluçanesos sentirien molt més de prop la seva comarca.
Jaume Cribillés, cap de colla dels bastoners i membre dels grallers de Sant Bartomeu del Grau. Sí, seria una manera per poder-nos defensar de l'actual incomunicació que pateix la comarca, per exemple pel que fa a
carreteres. A nivell cultural, que és l'àmbit on jo em moc, deu n'hi do de la vitalitat que té aquesta comarca.
Ui \ Isidre Beltrà, director de l'lES "Castell de Quer". Prats de Lluçanès: Sempre he imaginat que les institucions han d'estar al servei del ciutadans. I al Lluçanès, aquesta norma elemental no acaba de ser realitat. De vint, trenta o quaranta quilòmetres -segons la direcció que prenem d'on partim- no ens en salva ningú per obtenir allò mateix que altres ciutadans, que paguen els mateixos impostos que nosaltres, tenen a la cantonada. I aquestes institucions tan llunyanes tenen problemes més importants a què enfrontar-se (i potser és cert que allò que els crema pot encendre més foc), però el perill és que poden actuar de forma mecànica sota la pressió mental d'aquell que té una altra realitat més punyent davant del seus ulls. Per això cal que les decisions es prenguin "per a" "al costat de" les persones que les han de portar a la vida diària: les intitucions al servei dels ciutadans. Els dèficits cal cuinar-los a casa sabent els gustos de la família; les alternatives són les nostres -meves també, encara que nouvingut-; els camins a seguir són els �. d'aquí, no -i lluny de mi tota mena menyspreu, per si no ha quedat clar- els de la plana Ramon Vall, alcalde de Prats. Sí, ens pot portar molts avantatges. Hi hauria un acostament dels serveis administratius i això seria una millora per als municipis.
Francesc Reñé, exalcade d'Olost per CDC. Sí, ho crec necessari. És una comarca s'ha de reconèixer com a tal. Ens podem fer escoltar més.
Ramon Soler, de Prats de Lluçanès, representat d'Unió de Pagesos a la Cambra agrària de Barcelona. Sí, però arriba amb uns quants anys de retard. No es tracta només de parlar d'avantatges sinó de reconèixer una realitat. Si s'aconsegueix, però, no haurà estat degut els passos donats per la majoria dels polítics de la comarca.
M.Àngels Parareda, presidenta del GALLGrup d'Actors del Lluçanès. Sí, és un reconeixement de comarca. La gent del Lluçanès té la necessitat d'un treball conjunt. En l'àmbit cultural, és molt important perquè nomès nosaltres podem fer valer solucionar les nostres necessitats.
Ramon Riera, enginyer agrícola, funcionari del 1 D.A.R.P. a l'oficina de Prats de --":'..:::.JLluçanès: Sí, el Lluçanès és una comarca diferenciada geogràficament tant de la Plana com del Berguedà el Bages. L'agricultura, el clima fins tot el règim de titularitat d'explotacions varia. Fa aproximadament 30 anys, que el Ministerio de Agricultura va crear les oficines del Servei d' Extensió Agrària al Lluçanès. Des del Ministerio, no tant amb ànim comarcal però sí de servei, van considerar muntar l'oficina a nivell comarcal abastant tot el Lluçanès els municipis de St. Feliu Sasserra Merlès. Quan es van crear les oficines actuals d'agricultura depenents de la Generalitat, van posar una oficina a cada capital de comarca políticament reconeguda i les oficines de Prats varen perdre tota la independència que teníen. Per una banda, depenem total-
ment de l'oficina de Vic i, per l'altra, la pagesia de St. Feliu s'ha de desplaçar al Bages Merlès a Berga per fer tràmits oficials quan tots els serveis els tenen aquí al Lluçanès.
Ramon Sallent, exalcalde d'Olost. És que ja ho és. Quan al 87 es va fer la divisió territorial de Catalunya, 5 ajuntaments del Lluçanès ja ho vam demanar. Prats, dintre del Lluçanès, és el poble que ha marcat més per nombre d'habitants i per moviment industrial, però Prats no sé si mai es va manifestar a favor d'aquesta comarca. Osona té una sèrie de comarques: el Bisaura, el Lluçanès, el Cabrerès les Guilleries. Aquestes zones no es poden comparar amb Vic, on s'hi han abocat tots els serveis on hi ha el moviment comercial i econòmic. Això vol dir que hem de vigilar molt bé com partim. Tant de bo poguéssim ser una comarca, però hem de ser conscients que els costos dels serveis són molt elevats potser no ens ho podrem permetre. El què és molt maco és que la gent del Lluçanès ens sentim del Lluçanès i no d'Osona.
Xavier Solá, locutor de Catalunya Ràdio d'arrels lluçaneses. Sí, de totes, totes. Per dues circunstàncies: històriques i realitat geogràfica. Hi ha massa quilòmetres de distància de ciutats com Vic, Berga o Manresa. És una entitat territorial per aquests pobles que formen un territori prou extens crec que en cas de ser reconegut com a comarca serien tot avantatges.
AnIonio Sala, resIau'ador FalcIa Sala dOIost, una estrella a la p Michelin. Sí, encara que crec que pot portar ����coses bones però per l'altra potser també dolentes. La comarca és petita i som pocs a fer força. Les comunicacions ens fallen, seria interessant poder-nos comunicar amb Vic Manresa. La resta és l'orgull de ser comarca o pertànyer a Vic.
Llorenç Noguera, restaurador, de Prats de Lluçanès, president del Gremi d'Hostaleria del Berguedà. Sí, ens pot portar molts avantatges, sobretot la motivació amb subvencions i la reivindicació de la nostra carretera Vic-Gironella, que s'havia de fer abans que l'eix. Crec que és la salvació per a la comarca.
Ramon Besa, periodista del diari El País. Crec que el Lluçanès necessita vertebrar-se per reivindicar-se, si no, continuarà sent una comarca esquarterada com ara. Sobretot, es parla massa de poble, però no de comarca. Caldria fer un inventan de necessitats llavors veure com s'articula tot si cal comarca o no.
Dídac Vilardaga, de Prats de Lluçanès, jugador "cadet A" del R.C.D. Espanyol de Barcelona. Sí. Juntament amb el meu company, el Miquel Martínez, anem 8 vegades cada setmana a Barcelona crec que es podrien millorar les carreteres els serveis. A Barcelona poca gent sap on cau el Lluçanès, quan saben on és s'espanten per les carreteres. L'eix no ens ha servit de res.
Griselda Juncà, estudiant.
Campiona de Catalunya d'atletisme en 400mts. llisos.
Sí, sempre i quan hi hagin beneficis per a tots els pobles de la comarca ens puguem donar a conèixer més com a comarca.
Xavier Fumanya, empresari. Com a realitat històrica crec que realment això ja hauria de ser comarca fa anys. Però per interessos polítics això no es va tenir en compte, els resultats ja es van veient: males carreteres, poc moviment d'empreses
Mercè Mujal, veterinària. Secretària dels Carreters del Lluçanès. Sí, és una realitat
històrica i ja seria hora que es reconegués que es pogués desvincular de la Plana. Hauria d'afavorir el Lluçanès sobretot per al seu desenvolupament econòmic i també en infraestructures.
Mimonn Tesghiti, treballador de la construcció, de Prats de Lluçanès, d'origen magribí. Sí, molt bé. Crec que pot anar molt bé per tot: carreteres, feina, serveis, etcètera.
Eva Boixadé, presidenta de Solc, música i tradició al Lluçanès. Sí. El Lluçanès és una comarca -reconeguda o no- això ho sap gairebé tothom qui hi viu o hi treballa. Manca però una visió política global que deixi de banda interessos particulars de cada municipi que sàpiga aglutinar esforços i crear vincles entre uns pobles i altres.
Ramon Muntañà, exalcade de Vic, fill de Prats de Lluçanès: Sí, perquè és una comarca natural. L'únic inconvenient pot venir pel no reconeixement que crea la ignorància de pertànyer a una comarca natural. L'avantatge és el mateix reconeixement.
M. Angelica Hernandez "Kin", restauradora, de Lluçà, d'origen argentí. Em sembla bé, tot que el tema de les fronteres, els límits no m'agrada. No tinc clar els avantatges perquè no conec gaire què pot representar realment.
Daniel Pujols, ferrer de Merlès. Molt positiu: millor comunicació, millors serveis mèdics, crear llocs de treball Ara, Prats de Lluçanès no està a l'altura.
Rob Van der Lubbe, pradenc d'origen holandès. No tinc res en contra. Pot ser positiu per a les indústries per al desenvolupament econòmic. L'inconvenient podria ser que en ser petita hi haguessin dificultats per obtenir recursos econòmics.
A_N_U N_C_I_S G R_A_T_U ïT S )
-VENC mòdul gran amb prestatges i un taulell. Tel. 938 889 258 (Trucar tardes)
-ES VEN taula de menjador dels anys 60, de forma rectangular i allargable. Preu 10.000 ptes. Tel. 93 856 01 57
-ES VEN pis a Prats de LI.: 4t. pis, ascensor, calefacció/gas, 114m2 ,2 terrasses. Cèntric i econòmic.Tel. 938889084.
-BUSQUEM amics i amigues de les fonts del Lluçanès. Contacteu amb nosaltres. Tel. 93 850 72 34. Joan.
-VENC 2 bicicletes per a nen, 2 rodes (possibilitat rodes auxiliars) ideals per a bessons. 938 560 109.
-VENC euga de 8 anys, raça hispano-àrab. Tel. 938 385 136
-VENC armari 1,55m 23.000 PTA., tocador / mirall 7.000 PTA. Tel. 93 856 01 57
-VENC separador per a oficina amb panells de vidre en molt bon estat, gairebé nou. Bé de preu. T.: 9385601 57.
-BUSCO joguines velles (cuines, cotxets, nines ) Tel. 938554062. Ester
-LLOGO àtic a Prats, al Carrer de la Font.Tel 93 856 07 65
-VENC dos llits amb sunyer de 90. 4.000'-PTA. cadascun. T.: 93 856 01 57.
-VENC dos pneumàtics nous, 175, llanta 14. Molt bé de preu. 93 855 40 18.
-LLOGO plaça d'aparcament a Viq. T. 93 856 01 70.
-VENC menjador clàssic, taula, 6 cadires sofà: 65.000pta. 9385781 38.
-COMPRO motos velles i recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). 9377541 09
-COMPRO motos velles de totes marques i models. Passo a recollir pago al comptat. T.: 937755952.
-BUSQUEM masia habitable al Lluçanès, Matrimoni de mestres amb feina a la comarca. 93 812 91 13. Josep/lmma.
-REGALO gossets nascuts el 29/11/00, de pare Samoyedo o/i Fox terrier mare Bretona. 667542464.
-VENC cadell de pastor alemany molt bé de preu. Pares a la vista i amb pedigrí. 93 888 92 04
-VENC dues bicicletes de nen. Telèfon: 938508056.
-VENC màquina de trinxar màquina de tallar embotits. T.: 938508047.
-VENC taula rodona, 2,20 m.diàm., molt rústica. T.: 649 551 749.
-VENC matalàs nou, 135 x 190 cms. 30.000'-PTA. T.: 938560312 - 630 903 730
-REGALO boxer atigrat, mascle de 2 anys, i dóbermann de 3 anys. T.: 689 917 940
-S'HA TROBAT una arracada a la perfumeria Sussy, de Prats de Lluçanès. Per recollir-la cal dur l'altra arracada.
-S'H� TROBAT un gos blanc pelut de raça petita, a la carretera de Pinós. T.: 938560765.
-VENC jaqueta de cuetes de visó de pell marró. Talla 46-48, en molt bon estat. T.:93 888 03 48.
Oristà
LA TRBNCADANSA
La trencadansa Ge Prats de Lluçanès és una dansa oerimonial que t& corn a carac tenstíca la 9tlització d'almorratxes per part dels dos capçlansers.Consta actul;llment d tres parts: la trencadansa pròpiament dita i els anomenats ballets de Sl.Vicenç, qu inclouen el ballet de dell, o de Déu, la corranda. Es balta a Ja plaça Vella el aía 22.de gener amb moiiu de fa Festa. Major de la tocalita en honor a SL Vicenç.
La ballen vuit parelles dlstriouïdes eo dos grups, de IElS qL(alS les dues primeres de cadascun són els capdansers. Comença amb la trencacfansa, quan els dos capdansers ballen ruixen totes ·Ies noies amb les almf;>rratxes. per després enfregar-les als respectius balladors. Tot segudt es fa elballetde deu, o de Déu, situant-se els balladors en una Irlanda i r� ballador:es en I'altra, establ¡nta!�í .c:lueslinies paraUeles que avancen ¡ retrocedeixerta lav�ga<:la> A cQ!'ltil'lua,ció t'li.ha, la corranda, on al final, en grups de qua elà nois atXequem e.nla[r:e·fes ballaâo�es.
Diumenge, 14 III concurs de pintura ràpida "Vila de Prats
o i s s a b te, 20
A les 10 de la nit, al Centre de cultura, pregó de Festa Major, a càrrec de Ramon Besa.
A les 12 de la nit,a la Sala polivalent, ball de jovent, amb "el Tren de la Costa"
O i U m eng e 21
A 2/4 de 7 de la tarda, a la Sala polivalent, havaneres amb el grup "Llops de mar"
Exposicions
AI Centre de cultura, els dies 21 28 de gener, d'11 a 14 de 18 a 20. Pintures del XVIII Concurs de pintura ràpida "Vila de Prats"
AI Club de jubilats Sant Jordi, del dia 13 al 23 de gener, dins dels horaris del Club. Arbres en miniatura, de Joan Condal i Congost.
A 1/4 de 12 del matí, des de la Casa de la Vila, acompanyament de les autoritats, pubilla i dames d'honor, pels dansaires i geganters fins a l'església.
A 2/4 de 12 del migdia, a l'església, Ofici solemne, cantat per la coral Sant Jordi del Club de jubilats de Prats de Lluçanès, dirigida per Marta Pagerols. Seguidament, a la plaça Vella, Trencadansa i ballets de Sant Vicenç.
Tot seguit, a la Casa de la Vila, lIirament de premis del XXè. concurs d'aparadors.
A 2/4 de 6 de la tarda, al Pavelló municipal d'esports, selecte concert de Festa Major amb l'orquestra
En acabant el concert es farà el sorteig de la promoció de Nadal de la Unió de botiguers comerciants de Prats de Lluçanès.
A continuació, al Pavelló municipal, sardanes.
A les 10 de la nit, a la Casa de la Vila, lluïda serenata amb l'orquestra Meravella.
Seguidament, al Pavelló municipal d'esports, ball de gala, amb l'orquestra Meravella.
L'Estudi,08514 LLUÇÀ T. 93 853 00 49 F. 938554042
correu-e: solc@pangea.org
Mira't bé aquesta fotografia
Saps què és?
Saps on és?
Truca'ns de seguida i guanya un fabulós premi!!
93 853 00 49
(Recordeu de deixar-nos el vostre nom, cognoms, població i telèfon)
El premi d'aquest mes és un exemplar del llibre "Els camins ramaders del Lluçanès", editat per la comissió de treball de transhumància del Solc.
Els CQmms I'lIunQders del DlffiH'ès
Direcció coordinació: Eva Boixadé
Edició i muntatge: Roser Armenteras Aleix
Cardona
Administració: Roser Armenteras
Correcció: Aleix Cardona
Equip de redacció:Montse Rocadembosch, Glòria Borralleras, Teresa Parareda (fotografies), Pere Garet, Roser Reixach, Josep Salvans, Rosa M. Boixadé.
Col·laboracions en aquest número: Jaume Bou, Pilar Arumí, Carme Mas.
Resultats del concurs de la rella núm. 17
La fotografia del racó per descobrir publicada a la rella del passat dia 22 de desembre era de l'església d'Olost.
S'han rebut un total de 31 trucades que han endevinat les respostes. Un cop fet el corresponent sorteig, el guanyador del premi, ha estat:
JAUME CAMP VERDAGUER de Sant Boi de. Lluçanès
(Recordem que el premi és un disc compacte, CD, del grup Ministrils del Raval, dedicat a les festes de Nadal, "Ara ve Nadal". El guanyador pot recollir-lo al local del Solc o bé trucar al telèfon de la rella: 93853 00 49).