El Lluçanès pot veure, finalment, reconeguda la seva condició de comarca. Pàgina 3.
L'arribada dels reis de l'Orient al Lluçanès. Informació de cada poble. A l'agenda, pàgina 2.
L:Olga Carandell ha estat la responsable del Servei d'Inserció Laboral del Uuçanès fins a final d'any. El bon funcionament del Servei ha estat una característica àmpliament reconeguda." En plegar, la rella ha volgut conversar amb ella. Entrevista a la pàgina 4.:
gener divendres. 5
Alpens- A les 7 del vespre, cavalcada Reial, per la carretera de Berga fins a l'església i el Casino.
La Torre d'Oristà- A les 8 del vespre, arribada dels Reis.
Llucà- A partir de les 9 de la nit, repartiment dels regals dels Reis per les cases.
Olost- A 2/4 de 7 de la tarda, arribada deis Reis a la plaça Majar.
Oristà- A les 7 del vespre, arribada dels Reis a la plaça Majar.
Perafita- A 2/4 de 8, arribada a la plaça Major.
Prats de Llucanès- A les 6 de la tarda, arribada deis Reis pel cantó de Lourdes.
Sant Bartomeu del Grau- A les 7 del vespre, arribada dels Reis a l'ajuntament.
Sant Boi de Lluçanès- A les 7 del vespre, arribada dels Reis per la fàbrica de dalt.
Sant ,Feliu Sasserra- A les 7 del vespre, a'liIibada dels Reis per la carretera d'Oristà
Santa Creu de Joglars- A les 5 de la tarda, arribada dels Reis,
Santa Eulàlia de Puig-oriol- A les 7 del vespre, arribada dels Reis.
-nadons del Lluçanès.
dissabte.6
Sant Bartomeu del Grau- A les 6 de la tarda, al Casal, representació dels Pastorets, de Josep M. Folch i Torres, a càrrec del grup SABATE,
Montclar (Berguedà)- Des de primera hora del matí, al pla d'alzines del Firal, nova edició de la Fira de Reis. Esmorzar, curses de motocross, mostra de maquinària agrícola, cotxes parades diverses.
Alpens- A l'església, a les 6 de la tarda, concert de Reis.
dissabte. 13
Prats de Llucanès- A la Sala Polvalent, a les 12 de la nit, actuació de Dusminguet. Organitza: Bar Restaurant Orient.
Prats de Lluçanès- XVIII concurs de pintura ràpida 'Vila de Prats". Ales 8 del matí, se segellaran les teles al Centre de Cultura. A partir de la 1 del migdia, al mateix lloc, veredicte del concurs, lliurament de premis aperitiu per a tothom.
Prats de Llucànès-Ales 6 de la tarda, a la Sala Polivalent, Concert de Nadal, amb la coral Sant Jordi Santa Maria, d'Avià.
En l'escrit aparegut en el número 17 de la rella, dins l'anunci del F.C. Pradenc, signat pel president de l'entitat, Jaume Altarriba, havia de dir:"( )una colla d'esportistes varen fundar(. )", en comptes de "vàrem", tal com apareixia publicat.
la rella
Urgències mèdigues
Alpens, Sant Agustí, Sant Boi, Sobremunt,Sora: 938529054
Lluçà,Olost,Oristà, Perafita,Prats,Sant Bartomeu, Sant Martí, Santa Maria de Merlès: 938560500
Bibliotegues
• La Marató, a Olost. El passat diumenge, 17 de desembre, es va celebrar un concert al Casal d'Avis d'Olost, amb "La Societat de Cançons Els Tranquils", tot seguit d'un bingo. Els beneficis recollits en ambdós actes -103.000 PTA- s'han destinat a la Marató 2000, enguany dedicada a l'esquizofrènia.
• Sè Pessebre Vivent a Sant Feliu Sasserra. La representació del pessebre vivent a Sant Feliu, el dia 25 de desembre, va constar d'un seguit de quadres típics, com els contes de l'àvia, l'Anunciació de l'àngel a Maria, el mercat, el forn de pa, les puntaires, la fusteria, la bodega, la cistellaria, l'Anunciació als pastors, els dimonis, el portal. Aquesta edició va comptar amb una gran assistència de públic -unes 700 persones- que va fer un repàs a la tradició del pessebre, que en el seu vessant de pessebre vivent arribava a la cinquena edició en el poble de Sant Feliu.
• Caga-tió a la plaça. Un any més, el grup Escolta de Prats, juntament amb la U.B., va organitzar el Caga-tió a la plaça de l'ajuntament. Tots els nens van cantar nadales i van picar tan fort com van poder per tal d'aconseguir que el Tió els cagués un regal. Uns quants alumnes del curs de gralla que organitza Solc es van estrenar com a grallers van acompanyar el passacarrers.
• Poema de Nadal. El passat dia 23, al monestir de Lluçà, es va fer una nova representació del Poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra, a càrrec del GALL, amb la participació de la coral que cada any es munta especialment per a la representació. Molt públic va assistir a aquesta representació que coincidia amb la cloenda del 10è. aniversari del grup de teatre GALL.
• La comarca del Lluçanès. Segons una informació apareguda a la premsa el dia 27 de desembre, experts del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya que treballen en una nova proposta de divisió administrativa proposen la creació de noves comarques, entre elles la del Lluçanès. Tot que la informació prové de filtracions dels mateixos tècnics, amb finalitats per aclarir, sembla prou fiable. La confirmació d'aquesta dada sembla que pot dependre de l'acord sobre la divisió de Catalunya en vegueries. Per a l'alcaldessa de Sant Bartomeu del Grau presidenta de l'organisme autònom el Grau, Montserrat Benito, "el Lluçanès ja m'està bé que sigui una subcomarca, sempre que puguem mancomunar serveis". Per la seva banda, per a l'alcalde de Perafita, Lluís Picas, "el Lluçanès ja és una comarca, perquè sempre s'ha diferenciat de la Plana". Ambdós plantegen que caldrà estudiar bé les conseqüències econòmiques.
• Equiparan els voluntaris de I'ADF. La Federació d'ADF equiparà els voluntaris amb el vestuari necessari per actuar en cas d'ncendi. D'altra banda, invertirà 889.488 en l'arranjament de camins al
.EI Fons Europeu també arriba al Lluçanès. En les actuacions seleccionades per els anys 2000-2001, la proposta de ressolució de convocatòries ha atorgat a l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau ajuts per al camí de les Ferreres el TelecentreSBG.
Calendari de festes locals del Lluçanès per al 2001
Alpens, 27 de febrer i 27 de setembre. Lluçà Sta.Eulàlia, 21 de novembre 10 de desembre.
Olost, 4 de juny 16 d'agost.
Santa Creu de Jotglar, 4 dejuny i 14 de setembre. Oristà, 10 de setembre i 30 de novembre.
Torre d'Oristà, la, 17 de gener 10 de setembre. Perafita, 2 de febrer 29 de juny.
Prats de Lluçanès, 22 de gener 25 de juny.
Sant Agustí de Lluçanès, 28 d'agost i 28 de setembre.
Sant Bartomeu del Grau, 4 de juny i 24 d'agost.
Sant Boi de Lluçanès, proposta no formulada.
Sant Feliu Sasserra, 4 de juny i 10 de setembre
Sant Martí d'Albars, 2 12 de novembre.
Santa Maria de Merlès, 15 de maig 16 d'octubre.
Sobremunt, 15 de maig 4 de juny.
Sora, 15 de maig 29 de juny.
Calendari laboral de festes oficials a Catalunya, any 2001
1 de gener (Cap d'Any)
6 de gener (Reis)
13 d'abril (Divendres Sant)
16 d'abril (Dilluns de Pasqua Florida)
1 de maig (Festa del Treball)
15 d'agost (l'Assumpció)
11 de Setembre (Diada Nacional Catalunya) 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya)
1 de novembre (Tots Sants)
6 de desembre (Dia de la Constitució)
8 de desembre (la Immaculada)
25 de desembre (Nadal)
26 de desembre (Sant Esteve)
De les tretze festes esmentades n'hi haurà una, a triar entre el 6 de gener (Reis), el 16 d'abril (Dilluns de Pasqua Florida) el 26 de desembre (Sant Esteve), que tindrà caràcter de recuperable. Les altres dotze seran de caràcter retribuït no recuperable.
Diferents pobles del Lluçanès han celebrat les festes de Nadal amb representacions dels Pastorets a amb el Pessebre vivent. La nit de cap d'any els Reis completaran les celebracions.
En el territori d'Era Val d'Aran, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la del 17 de juny, com a festa d'Aran. En aquest territori donat que l'any 2001 el dia 17 de juny cau en diumenge, el dia 26 de desembre també serà festa laboral. Així mateix, cal afegir al calendari oficial les dues festes locals, retribuïdes no recuperables, de cadascun dels municipis de Catalunya. Podeu consultar la base de dades del calendari laboral de festes al web del Departament de Treball (www.gencat.es/treball). apartat Món del treball. Aquesta base permet fer recerques per data, comarca municipi.
Normativa: ORDRE de 3 de juliol de 2000, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes laborals per a l'any 2001. (DOGC núm. 3183, de 14/07/2000)
Olga
L'Olga Carandell, no és del Lluçanès, ni tant sols hi viu, és de Vic, nascuda a Manlleu. És psicòloga fa quatre anys que treballa a la nostra comarca. Va començar com a responsable d'un curs de formació ocupacional d'un col-lectiu molt especial que és el PIRMIG, a Sant Bartomeu del Grau. Va passar dos anys fent aquest curs i mentrestant aquí ja hi havia Servei d'Inserció Laboral. En quedar vacant la plaça convocar-se concurs per cobrir-la, com que ja li agradava el Lluçanès va ser una ocasió per conèixer-lo més encara. I s'hi va presentar va entrar al Servei.
-Què és el Servei d'Inserció Laboral? És un servei adreçat a les empreses que vulguin cobrir llocs de treball, obtenir informació dels perfils professionals més adients, preselecció o selecció de personal, informació i assessorament de cursos, etc.
Per altre cantó, també va adreçat a qualsevol persona que vulgui trobar feina o millorar la que té o únicament fer consultes referents al món del treball. Aquest servei és promogut pels diferents ajuntaments del Lluçanès, conjuntament amb el Servei de Foment de l'Ocupació de la Diputació de Barcelona. En els seus moments, quan es va iniciar, es feia necessari perquè hi havia una taxa d'atur elevadíssima i s'havia de fer alguna cosa. Llavors va aparèixer la figura de I'insertor per facilitar que l'atur no fos tan resistent.
-Tots el municipis poden tenir un servei com aquest, a som excepcionals?
Com a comarca territori característic del Lluçanès podem tenir aquest servei, però com a municipi sol, seria gairebé impossible. El Moianès, el Berguedà tot són comarques que disposen d'aquest servei perquè els municipis s'han agrupat.
-Van ser dificis els inicis d'aquests serveis? AI principi aquests servelssón difícils perquè necessites molta informació de gent que està buscant feina o vol canviar-la i que les empreses et coneguin i vinguin a demanar-te treballadors.
-Si mirem les ofertes de treball sembla que de feina no en falta.
No, ara el que costa és cobrir aquests llocs de treball. Fins ara el que el servei feia era orientar a l'aturat o a qui volia canviar de feina i formàvem els usuaris. Ara, gairebé hem d'intentar reeducar els empresaris perquè ofereixin llocs de treball d'acord amb els aturats que hi .ha. La taxa d'atur al Lluçanès és una de les més baixes però també la taxa d'inserció és la més alta dels serveis de tota la província de Barcelona.
-Existeix un perfil de la gent que aquí es queda sense feina?
"La taxa d'inserció laboral és la més alta dels serveis de tota la província de Barcelona"
Actualment sf. Candidates a l'atur, són les dones amb poca formació i que han estat bastant temps inactives o que provenen d'un sector que està anant enrere com ara el tèxtil.
-Disposeu de recursos per ajudar-les? De molts tipus, i aquí ja entrem dintre dels recursos de les administracions, i
el Lluçanès ha d'apostar per aquests recursos anar-los a buscar. Hi ha cursos formatius on hi entra la pràctica, i n'hi ha que només formen. Fins i tot, alguns cursos disposen d'un sou, és un tipus d'escola-taller per a adults majors de 25 anys i afavorint els de 45 anys.
-Us arriba la problemàtica de l'immigrant?
M'arriba molt poc i suposo que és perquè els immigrants que aterren al Lluçanès ja tenen un lloc de treball o és que saben que aviat el tindran.
-I la dona immigrant?
A vegades m'han vingut, però per fer feines a casa i al servei d'inserció poques vegades li han demanat per trobar gent que vulgui fer feines a casa. Primer perquè és economia' submergida i segona perquè això funciona pel boca a boca i estem en un territori que aquest sistema va molt bé.
-La teva primera impressió del Lluçanès, s'acosta a la que tens ara?
No, la meva primera observació va ser de zona d'esbarjo, de cases rurals, de turisme -una visió molt de fora. La meva visió, ara, és la d'un territori que pot promocionar molt bé l'ocupació d'ell mateix. El Lluçanès ha d'anar perquè la gent no se'n vagi, perquè els joves trobin els seus llocs de treball aquí i variats, no només de peonatge. Crec que té moltes característiques per poder contenir els seus treballadors
oferir-los qualitat de vida i bones ocupacions. S'ha d'informar molt bé, potenciar els llocs de treball que es puguin anar generant motivar perquè si no, la gent abans anirà a fer de càrnies a qualsevol escorxador de fora la comarca que a munyir vaques aquí, i això és perquè no té informació. S'han de vendre bé fins i tot els llocs de treball. Si es fa una bona feina, el Lluçanès es pot autoalimentar.
-Quines mancances són les més importants?
Durant 2 anys i degut a la meva feina, m'he recorregut el Lluçanès pam a pam i una mancança important són les comunicacions, les carreteres estan força malament, tot i que s'han millorat molt, els transports públics És la característica de ser un territori més de muntanya, fa que tingui aquestes dificultats i que costi més de posar-se al nivell dels altres.
-I l'ensenyament, no el tenim molt limitat?
Això ho veig relatiu. Si el territori sap cuidar els seus, se'n poden anar, formar-se i tornar per enriquir-lo més. Els estudis superiors no sempre els has de trobar al costat de casa, els estudis bàsics sí, per fer-ho més fàcil perquè és quan fas totes les relacions, participes en activitats i has d'estar al costat dels teus i arrelar-te al municipi. -Veus el Lluçanès amb futur?
Han de passar moltes coses perquè això sigui possible, sobretot que es vagi com a una comarca, no com a 14 municipis, hi ha d'haver una sola veu això és molt difícil.
-Què ens diries als del Lluçanès?
Que no tingueu una visió tan general de les coses. Mireu-vos a dins i descobriu quins són els sectors vostres: ramader, agricultura, turisme... Veure com els podeu potenciar, però com a autòctons i característics vostres, fent-ho d'una manera molt personal. Sempre es tendeix a busca idees de fora i en canvi el Lluçanès és tan particular i característic que trobo una llàstima deixar-se influir pels de fora, quan vosaltres podríeu ser influència per a ells. El turisme no és l'única sortida de la comarca ni la seva característica.
-I a la gent de la rella?
Ja que plego com a tècnica i que alguns usuaris del servei d'inserció segueixen la rella i fins i tot alguns han conegut el servei a través de la revista, vull aprofitar per saludar i enviar una forta abraçada tot desitjant-vos un bon any.
Glòria i Montse
El Directori d'Empreses del Lluçanès
és un autèntic punt de referència complet, ordenat i eficaç per a tothom qui vulgui saber on pot adreçar-se per cobrir les seves necessitats a l'hora de contractar els serveis d'una empresa, d'un restaurant, d'un allotjament rural, d'un comerç Una guia fàcil de consultar -ordenada alfabèticament i per temàtiques-, amb les dades necessàries per adreçar-s'hi -adreça, telèfon, fax, correu electrònic- i que ha de mostrar la gran quantitat de possibilitats que tenim sense que calgui, en molts casos, desplaçar-se a les comarques veïnes.
Ctra. de Pinós, km. 1 08513 PRATS DE LLUÇANFs Tel93 856 00
Caça d'ocells
Plaça Nova,14 Tel. 93850 8310 Prats de Lluçanès
Papereria Objectes de regal C. Major, 17 08513 T.
Amb aquest número de la rella obrim una nova secció. Es tracta d'una de les parts de la publicació que havíem illusionat des de l'inici del recorregut de la revista: l'apartat d'opinió, bústia, cartes al director Des del grup de redacció de la rella sempre hem apostat per una revista d'intercanvi entre qui la fa, amb voluntat de ser un instrument, i qui la rep, que volem que cada cop se la senti més seva. Per això, a partir d'ara, a les pàgines de la rella hi podreu escriure les vostres opinions, queixes o propostes
Deficiències en el transport escolar al Lluçanès
Durant anys hi ha hagut al Lluçanès deficiències en el transport escolar. Aquest curs es va canviar d'empresa de transport, si bé al principi de curs, semblava que el transport funcionava bé, a partir de finals de novembre es vénen detectant greus deficiències, com ara que l'autobús amb destinació él la Torre d'Oristà, en el viatge de la tarda (sortida de I'I.E.S. de Prats), molts dies no hi és, els alumnes de la Torre, han d'anar amb l'autobús de Sant Feliu, que ja porta totes les places ocupades, i per tant els alumnes de la Torre, a més de donar una volta d'uns deu quilòmetres (el doble de recorregut), han d'anar drets bona part del trajecte. A més, l'autobús de Sant Feliu fa gairebé tots els viatges de tornada sense acompanyant, tot ser un servei obligatori. En resum: el transport escolar al Lluçanès no arriba a l'aprovat, i el pitjor és que el problema es fa crònic. Un afectat
Dies enrere, en una reunió celebrada a Sant Boi de Lluçanès, es va comentar la possibilitat d'aprofitar el rec de conducció de l'aigua del Ter per a altres possibles conduccions. Penso' que a més de les apuntades -gas natural, retorns de servei d'aigües,..- seria molt important que es plantegés la possibilitat d'afegirhi un cable de fibra òptica. Potser sonarà a massa modern,
sobre el tema que vulgueu. Només us hem d'exigir que ens feu arribar les vostres cartes signades amb el vostre nom, adreça i número de telèfon. Si voleu que siguin publicades amb un altre nom que no sigui el vostre, també cal que ens ho feu saber. Quant a la llargada, cal que sigueu comprensius us limiteu segons un criteri de solidaritat. Nosaltres les publicarem en l'ordre que ens arribin. Per endavant us donem les gràcies per la vostra col-laboració us encoratgem a escriure. la rella.
però hem de convenir que el món de r:===============:"1 les comunicacions actuals futures passa per aquesta tecnologia. Per aquí es transporta el so -telèfon, fax; etcètera-, les imatges -TV, en totes les seves formes- i la informacióinternet.
UNES FESTES BEN BONIQUES
Unes festes ben boniques s'acosten ja, per passar amb la família i els amics.
El repié dels bastonets al tió, el gust dolç dels turrons, l'ennuegament dels raïms que per fi d'any ens mengem.
Hem de tenir en compte com és d'important, en el món actual, estar el més ben comunicat possible, ja que això facilita en gran manera el viure de la gent, i no solament pel fet d'estar al dia, sinó que cada vegada és més possible treballar' des del propi domicili. Ja tenim a la nostra Tot plegat unes festes ben boniques comarca alguns exemples d'aquest· f t· 'hi h dl AI costat de la familia els amics. e mes n I aunen SI gau rssim d'un millor servei, més ràpid fiable enllaç amb la xarxa.
Aquest any, hi ha una novetat: un nou segle ens acapara, el s. XX, que d'un dia per l'altre, canvia, però una excusa més per celebrar una altra festa: l'inici d'un nou any el d'un nou segle.
Per això penso que es podrien fer passos en aquest sentit, i que no serien en absolut balders pensant en el futur de la nostra comarca, que, per altra part, no és que gaudeixi de molt bones comunicacions. Tot plegat, unes festes ben boniques al costat de la familia i els amics.
Les nostres carreteres no són pas gaire lluïdes; els accessos, tant a l'Eix transversal com al del Llobregat a la general de Puigcerdà no podem pas dir que siguin molt bons. El mateix accés a RENFE -que també mostra, alhora, unes falles importants- també pateix del mateix. I no podem parlar tampoc de les excel-lències de la nostra xarxa elèctrica, amb apagades freqüents; ni del servei telefònic de què gaudim, sobretot quan neva a l'hivern (no tornem a parlar de les carreteres!).
Per tant, seria hora que féssim el possible per no deixar escapar aquesta nova autopista, que ens acostaria un xic més cap a la resta del món.
Ramon Matavera (Perafita)
El pessebre de pastorets i la dona que renta, els galets, gegantins, de Sant Esteve, 'els polvorons, amassats de gustos ben variats i tot un munt de coses més per estar feliços i ben contents, al costat de la liar 'de foc.
Tot plegat, unes festes ben boniques al costat de la família els amics.
BON NADAL I FELIÇ ANY 2001! Sandra Rusiñol 2n. de batxillerat.
INGREDIENTS PER A FER 40 CANELONS
40 fulls de pasta, preparada segons indiquen les instruccionsde la pròpia caixa.
400 grams de carn magra de pare 400 grams de vedella. 200 grams de pollastre. 1.ceba oli d'oliva paté de fetge de porc una mica de "et una mica de farina.
ELABORACiÓ DEL FARCIT
Es talla tota la carn a daus, es posa en una paella amb l'oli i la ceba, una mica de sal una mica de pebre. Es cou tot plegat fins que estigui ben rostit. Es treu de la paella i es deixa refredar, cal reservar l'oli de la cocció. Un cop fred, es passa per la picadora fins que quedi ben finet. Després de picat ho retornem a la paella amb l'oli de la primera cocció i el paté. Per lligar-ho bé, cal que hi afegim una mica de llet i de farina, després ho deixem refredar i ja els podem enrotllar dins de cada pasta prèviament bullida i escorreguda segons s'indica a la pròpia caixa. Posarem els canelons un al costat de l'altre, de manera ordenada, en una safata que pugui anar al forn que haurem untat de mantega, pel damunt els cobrirem de beixamel una mica de formatge ratllat ben escampat. Ara ja podem posar-los al forn per gratinar, els traurem així que tinguin un color daurat
INGREDIENTS PER A LA BEIXAMEL
50 grams de mantega
2 cullerades de farina
% de litre de llet
sal nou moscada
50 grams de formatge ratllat
PREPARACiÓ
Posarem la mantega al foc en una paella o cassó fins s'hagi desfet; després hi afegim la farina a poc a poc i sense deixar de remenar; passats uns moments hi afegim lentament la llet alhora que continuem remenant fins aconseguir una pasta ben lligada que no sigui ni massa clara ni massa espessa. A mig fer cal que hi tirem un polsim de sal i de nou moscada.
((lliçonsre mestreJl amb "�idro Rella i el vailet"
Per posar anuncis en aquesta secció podeu telefonar al número 93 8530049
-VENC mòdul gran amb prestatges i un taulell. Tel. 938 889 258 (Trucar tardes)
-ES VEN taula de menjador dels anys 60, de forma rectangular allargable. Preu 10.000
-ES VEN pis a Prats de LI.: 4t. pis, ascensor, calefacció/gas, 114m2 ,2 terrasses. Cèntric econòmic.Tel. 9388890 84.
-BUSQUEM amics i amigues de les fonts del Lluçanès. Contacteu amb nosaltres. Tel. 93 850 72 34. Joan.
-LLOGUEM masia restaurada al Lluçanès ideal per residència. T: 646 855 865.
-VENC 2 bicicletes per a nen, 2 rodes (possibilitat rodes auxiliars) ideals per a bessons. 938 560 109.
-VENC euga de 8-anys, raça hispano àrab. Tel. 938 385 136
-VENC armari 1 ,55m 23.000 PTA, tocador / mirall 7.000 PTA Tel. 93856 01 57
-VENC separador per a oficina amb panells de vidre en molt bon estat, gairebé nou. Bé de preu. T: 93 856 01 57.
-BUSCO joguines velles (cuines, cotxets, nines ) Tel. 93 85540 62. Ester
-LLOGO àtic a Prats, al Carrer de la Font.Tel 93 856 07 65
-VENC dos llits amb sunyer de 90. 4.000'-ptes. cadascun. T: 93 856 01 57.
-VENC dos pneumàtics nous, 175, llanta 14. Molt bé de preu. 93 855 40 18.
-LLOGO plaça d'aparcament a Vic. T 93 856 01 70.
-VENC menjador clàssic, taula, 6 cadires sofà: 65.000pta. 93 857 81 38.
-COMPRO motos velles i recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). 9377541 09.
-COlVlPRO motos velles de totes marques i models. Passo a recollir i pago al comptat. T: 93 775 59 52.
-BUSCO cafetera de bar de 2a. mà. Bon estat i preu. T:93 853 00 49.R.7/12.
-BUSQUEM masia habitable al Lluçanès. Matrimoni de mestres amb feina a la comarca. 938129113. Josep a Imma.
-REGALO gossets nascuts el 29/11/00, de pare Samoyedo a Fax terrier i mare Bretona. 667 54 24 64.
-VENC cadell de pastor alemany molt bé de preu. Pares a la vista i amb pedigrí. 93 888 92 04
U Tothom és convidat a participar-hi. _�_"I :l.Tema. Representatiu del cicle SOLC, música i tradició a Lluçanès.
].Hi haurà un premi únic de 30.000'- pessetes i la subscripció, per un any, a la revista CARAMELLA.
�.Cada participant podrà concursar amb una sola obra, de format horitzontal o vertical-DIN A-4 (210mm x 297mm) o proporcional-, muntada sobre suport rígid.
!S.Les obres es presentaran sense signar. Hauran de dur un lema escrit.al dors. Aquest lema constarà també en I'exterio d'un sobre clos, dins del qual hi constaran les dades personals de l'autor o autora -nom, cognoms, telèfon, edat, adreça, població i comarca-. A cada participant se li lliurarà un resguard que mostrarà en el moment de retirar ta seva obra.
�.EI termini d'admissió de les obres es tancarà el dia 2 de febrer de 2001, a les 8 del vespre. Caldrà lliurar les obres a l'Estudi. 085i4-Lluçà (Lluçanès), els dies feiners de 10 del matí a 1 del migdia. Per a possibles vartaaons, caldrà telefonar al 5Q}c, 938 530 049 en el mateix horari. SOLC no es fa responsql?le dels perjudIcis que puguin rebre les obres p problemes d'enviament.
'l.L'obra guanyadora quedarà en propietat de l'associació SOLC, mlí$ica ¡ tradició al Lluçanès, i serà reproduïda com a cartell jaltres materials editats per al cicle SOLC-2001.
�.EI jurat té la potestat d'establir accèssits, sl així ho creu convenien.t., les obres premiades amb els quals també quedaran' en pr.opietat de l'associació SOLC.
�.L'eS obres t:iu� na hagin estat premiades hauran de ser retirades en un terminl'màxim de 30 dies després de ta proda macló del veredtae. Més enllà d'aquest termini, l'associació SOLC considerarà que les obres no retirades queden de ta seva fH'opietat a tots els efectes.
UiJ.Elveredicte -es farà públic el dia 9 de febrer de 2001. E resultat 'es notificarà al guanyador, i als accèssits si n'hi ha.
U U .EI jurat qualificador estarà format pels membres de la 'unta de /'as$Qciadó Solc, música i tradició al Lluçanès, que es constituini ',,;elf'lents abans d'emetre el veredicte.
U2.EI pfft?rnipot deâarar-se desert.
U ].Elfer d� conè6rrer en aquest concurs suposa l'acceptació de lés bases, Ja èonformitat amb fes decisions del jurat i ta renúncia a qIMílJs�vo¡-reclamació legal.
Associació SOLC, música i tradició al Lluçanès -," Lluçà, desembre del 200
L'Estudi, 08514 LLUÇÀ T. 93 853 0049 F. 93 855 40 42 correu-e: solc@pangea.org
Direcció i coordinació: Eva Boixadé
Edició muntatge: Roser Armenteras i Aleix
Cardona
Administració: Roser Armenteras
Correcció: Aleix Cardona
Equip de redacció:Montse Rocadembosch, Glòria Borralleras, Teresa Parareda (fotografies), Pere Garet, Roser· Reixach, Josep Salvans, Rosa M. Boixadé.
Col·laboracions en aquest número: Florenci Barniol, Sandra Rusiñol
Recordem a tots els lectors de la rella que el dia 10 s'acaba el termini per participar en el concurs "El racó per descobrir"
Si encara no ho heu fet, truqueu de seguida al 93 853 00 49 i contesteu les preguntes que plantejàvem sobre la fotografia publicada a la contraportada de la rella del passat dia 22 de desembre.
Afanyeu-vas-hi! Podreu guanyar un magnífic premi!
Sabeu qui són els pensirons? Doncs ni més ni menys que el nom dels.habitants d'Alpens. És veritat que actualment aquesta paraula ha caigut en l'oblit i només el trobem en la Fonda Pensiró de Perafita (senyal que els propietaris devien provenir d'Alpens). Avui tothom parla d'alpensins i d'alpensines; com ara quan anomenem- la tan arrelada 'dansa alpensina'.
I és que el topònim Alpens seria una forma mal escrita de Els pens, o sigui, 'els penyals, els roquissars', fent referència a la geologia del poble. Amb el temps s'ha anat perdent la idea que Els sigui un article i pens un nom, tot i que fins als anys 50 el filòleg Coromines diu que encara era ben viu anomenar el poble com Pens parlar dels habitants com a pensirons.
La documentació antiga és molt clara en aquest sentit. En llatí ja trobem "illos Pennos" (o sigui, 'en aquelles penyes'); al segle XIII, "Pens"; i l'any 1379, "El Pens". El llibre de Pere Mestre dedicat a la fira de l'Hostal del Vilar (1999), aporta textos del segle passat que feien servir el topònim com si de dues paraules es tractés.
Florenci Barniol