22 de desembre del 2000
l'agenda de la gent del lluçanès·
desembre
divendres. 22
Oristà- A l'església parroquial, Concurs de Pessebres, del22 de desembre al6 de gener de 2001.
Santa Eulàlia de Pui9"1>riol-AIes5dela1arda, al I..003I ro::lal, FesIa de Né:œI. A::IL.ai:) de les Can1crl:lres dAP:ns. Berenarper a1I:JtIun.
Sant Feliu Sasserra- A les 12 œI nigia, a fesala � "els Roures" � desœœs dels PasIr:lre5.
S'a::ata el1errrini per pre93I1Iar els tretalis œI <XJlCUIS i1fanIiI da::brnarrenls de Né:œI, a laI:iiJOloo3.
Prats de Lluçanès- Ccrœrtdernú3i:aaiaSaia pcivaIent, a 2/4 de 10 œI vespre.O!g:lriIza, Erola murq:aide msca
divendres. 23
Lluçà- A les 10 de la rit, a f� IOOura œI 'Pœrra de Néœf', de � Mara de Sagarra, cantcrl:l decarç:rs. Oganitza, GALL
Prats de Lluçanès- A les 6 de la tarda, a la plaça Nova, ''Caga lió". A les 12 de la nit, a la ,Sala polivalent, ball discomòbil "Full monty".
Organitza: F.C. Pradenc. diumenge. 24
Alpens- Ccrœrt de msea dàssœ, a fe:gésia Paftt:q.iaI, a larit. Inforrncri), 938570075.
Prats de Lluçanès- '&œn una Iàntia per la rai'. A la rit, erœsa. de Iànties � atEns de laI'v1issaœI GaD., alpeçadefEsJésia a lesfneslres de les œses. 0!g:lriIza, JoJent de la Panà:p..iaMansUndes.Sena d'Ensi,ia (J3er'gJeciù- P40cia œI pessebre de��ri) &rursKrisla de PraIs al dm œI Galina P�.lnforrncri), 93 ffi)0047, nigia, dilluns. 25
Olost- A les 10 de la nit, al Centre Parroquial,
"El bressol de Jesús", de Serafí Pitarra, a càrrec del Grup de Teatre d'Olost. Perafita- A les 7 de la tarda, a l'església parroquial, Concert de Nadal.
Prats de Lluçanès- "Els pastorets". A la Sala polivalent, a 2/4 d'11 del vespre. Representació a càrrec d'alumnes de 4t. d'E.S.O. de I'I.E.S. Castell de Quer. Entrades anticipades: 938508103.
Sant Bartomeu del Grau- A les 6 de la tarda, al Casal, sorteig del Quinto.
Sant Boi de Lluçanès- Pessebre vivent. Nens i nenes des dels 3 fins als 12 anys. A les 6 de la tarda, al nucli antic. Organitza, l'Esplai. Sant Feliu Sasserra- De 2/4 de 7 a 2/4 de 8 del vespre, 'V Pessebre vivenf'. Entrada pel carrer Major. Preu, 5OO'-ptes. Després, coca per a tothom.
dimarts.26
Olost- A les 6 de la tarda, al Centre Parroquial, "El bressol de Jesús", de Serafí Pitarra, a càrrec del Grup de Teatre d'Olost.
Sant Bartomeu del Grau- A les 6 de latarda, al teatre del Casal, representació dels Pastorets, de Josep M. Folch i Torres, a càrrec del grup SABATE.
dies. 26. 27 i 28
Prats de Lluçanès- '�LgJEm a Prats". AI PaveIó murq:aI d�. Tallers, jœs ocIMtaIs per a la mainada. Dia.26,de5 a 9delatarœ; cies27 28, de 10 a 1 œI matí de 4 a 8 de la 1aJda. 0!g:lriIza, REgbriadEnserryarnent de fajunlament de PraIs. Verdadal::marnErts: 008 500 100/008 500400. dissabte. 30
Prats de Lluçanès-''EIs�'.AIaSala� valent, a les 1O œI vespre. Representcri) a Œurec dalunres de4t dE.8.0. de fiES. Cas1eI de 0Jer.
EnIJaŒsantq:xd3s: 93 ffi)81 œ.
Sant Feliu Sasserra- A les 6 de la tarda, arribada del patge Real, a l'ajuntament. diumenge. 31
Olost- A les 5 de la tarda, arribada del Patge reial a la plaça Major.
Oristà- A la nit, a ca l'Antònia, revetlla de Cap d'Any, organitzada per La Tertúlia.
Perafita- Sortint de missa, recollida de cartes pel Patge reial.
Prats de Lluçanès- A la 1 del migdia, recollida de cartes pels patges, als llocs habituals. A la nit, Revetlla de cap d'any, al Pavelló. Organitza, Futbol Sala Pradenc.
Sant Bartomeu del Grau- A la nit, al Casal, revetlla de Cap d'Any, organitzada per la comissió de jovent.
Sant Boi de Lluçanès Cap d'Any 20002001, al local "El Centre". Sopar actuació d'''Anònims'' i discomòbil amb "Fem festa".
Reserves al 93 857 81 06.
Sant Feliu Sasserra- De 10h a 13,15h, a l'ajuntament, donació de sang.
gener dilluns.1
Sant Bartomeu del Grau- A la 1 del migdia, al Casal, recollida de cartes pel patge Real. Sant Boi de Lluçanès A les 6 de la tarda, al Centre, recollida de cartes pel Patge. dies. 2. 3. 4 i 5
Prats de Lluçanès- Curs d'esquí a la Molina. Edat mínima, 8 anys. Informació,i inscripcions als telèfons 93 856 03 30-93 856 05 65- 93 856 01 68. Organitza, Club Esquí UuçanèsCELL.
Cavalcades dels Reis 5 de gener del 2001
-Alpens: a les 7, arribada per la carreteradeBerga.
;¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡:¡iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiïiiiiiiiiiiii_iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii_¡;;;;;;;;==========;;;;;¡.
-La Torre d'O.: a les 8 del vespre. -Lluçà:apartir de les 9, regals a les cases.
-Merlès:
-Olost: a les 6,30 de la tarda, arribada a la plaça Major.
-Oristà: a les 7 de la tarda, arribada a la plaça Major.
-Perafita: a 2/4 de 8, arribada a la plaça Major.
-Prats de Ll.: a les 6 de la tarda, arribada pel cantó de Lurdes.
-Sant Bartomeu del G.: a les 7 de la tarda, arribada a l'ajuntament.
-Sant Boi de Ll.: a les 7 de la tarda, arribada per la fàbrica de dalt.
-Sant Feliu S.: a les 7 de la tarda, arribada per la carretera d'Oristà.
-Santa Creu de J.: arribada a les 5 de la tarda.
-Santa Eulàlia de P.: arribada a les 7 de la tarda.
• Fira de Santa Llúcia. El passat dia 10 de desembre es va celebrar una nova edició de la tradicional fira de Santa Llúcia a Prats de Lluçanès. Els actes han durat fins al dia 17 amb xerrades exposicions, a més de les activitats pròpies de la diada, amb parades, mostra de bestiar i l'esmorzar organitzar per l'associació d'Amics dels Rucs. Un altre acte destacable va ser la mostra gastronòmica, que enguany va comptar amb menys participants.
Fira de Santa Llúcia a Prats de Lluçanès
• Canvis a la Unió de Botiguers de Prats. El proper mes de gener, la Unió de Botiguers de Prats de Lluçanès celebrarà una assemblea general per elegir la nova junta d'aquesta associació. Segons membres de l'entitat, aquests canvis vindrien donats per una situació de crisi que afecta l'activitat de la Unió. Alguns socis han dimitit hi ha un cert malestar al si de l'associació. En cas de no sortir una nova junta, es liquidarà l'entitat i deixarà en mans de l'ajuntament. L'actual campanya de Nadal és l'última activitat de la Junta.
• Pastorets joves a Prats. Els alumnes de 4t. d'E.S.O. de l'institut "Castell de Quer" estan fentlél� darrers assajos dels Pastorets que representaran durant aquestes festes a la Sala polivalent del poble. La direcció del muntatge va a càrrec de Ramon Vilardell, de Sant Quirze de Besora, aquesta obra ha comptat amb la col-Iaboració del GALL.
• Xerrada sobre el sector boví. Durant la fira de Santa Llúcia dintre dels actes que s'han dedicat a la ramaderia,el dia 12, i amb una assitència de pùblic molt nombrosa, es
notícies breus
va celebrar una xerrada informativa organitzada per la Unió de Pagesos sobre la normativa vigent en el sector boví. L'acte va ser presentat per Pep Alsina, coordinador de sectors ramaders a la permanent nacional d'U.P., que va deixar clara la posició d'U.P. en el tema de la malaltia de les vaques boges, aclarint que no es pot carregar el cost econòmic i social als pagesos. Seguidament va fer la xerrada l'Eduard Torras, cap del servei de ramaderia del DARP., afirmant que cal recuperar la confiança del consumidor fent les coses ben fetes, tant pel que fa a la producció com a la comercialització.
• Dinar dels mestres. El passat dia 1 de desembre, gairebé tots els mestres del Uuçanès es trabaren per dinar al restaurant la Mola, de Santa Creu de Joglars. El motiu fou retrobar-se després de la lIaTrobada d'escoles que tingué lloc el passat octubre a Prats de Lluçanès. Tots coincidiren a fer-ne una valoració general positiva. Probablement, la pròxima edició, que correspon a l'any 2002, sigui a Olost.
• Èxit del musical de "Fem-hi més". El dia 3 de desembre es va celebrar l'espectacle "Musical de pel-ucula", organitzat pel grup "Fem-hi més", de Prats de Lluçanès. L'activitat va donar com a fruit l'acapte de 700.000 pessetes que van destinades a la campanya "Osona, salut mental". Cal dir que van assistir a l'acte 1.200 persones.
• El monestir de Lluçà i el seu entorn han estat declarats definitivament com a Bé Cultural d'Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya. Cal fer esment que el castell de Lluçà ja havia estat declarat anteriorment, en plena època franquista, com a Bé Cultural a nivell estatal, igual com el castell de Merlès.
• Rivalitat comarcal: El diumenge 17 es va jugar l'esperat partit entre el F.C. Pradenc, líder del grup de 3a. Regional, el Sant Feliu Sasserra, tercer classificat. Molt públic va assistir al camp de futbol de Prats per veure l'emocionant partit entre els dos equips més
ben classificats de la comarca. El resultat final va ser d'empat a un gol. Els dos gols es van fer a les acaballes del partit, cosa que donà més interès a l'encontre.
• Homenatge a Gerard Farrés. Finalment, l'esperat homenatge al pilot campió del món d'enduro, Gerard Farrés, d'Olost, es va poder realitzar el dissabte dia 16. El canvi de data a última hora va fer que no es pogués informar degudament els lectors de la rella. Els actes van respondre a les expectatives creades van fer retornar al poble l'ambient que al llarg dels anys s'havia creat amb la celebració de les diferents edicions del Raid
El campió del món, Gerard
-, "":'if: del Lluçanès. Com en aquelles òCqsion�';.I'ànima deis actes va ser en Pere Turigues.
• Inaugurat el web del Lluçanès. Des del passat divendres, dia 15, es pot accedir a la pàgina web del Lluçanès, inaugurada oficialment l'endemà, en el marc dels actes organitzats a Sant Bartomeu del Grati sobre la societat de la informació. 'J �.,t
• Gas propà a Alpens. Des de -fa unes setmanes, a Alpens es treballa per instal-lar el gas propà directe a les cases del poble. Segons l'ajuntament aquesta és la voluntat' majoritària del poble en funció dels resultats obtinguts després de passar una enquesta entre els veïns.
• Nova trobada de regidors. El passat dia 16, es va celebrar, a la localitat de Merlès, una nova reunió de l'Assemblea de Heqioors del Lluçanès. En aques:ta"0casiÇ>, eSj van tractar temes relatius ';�ls' e'sfàtuts del .' [ Consorci del Lluçanès a les càrreteres. També s'acordà accelerar les' adhesions d'ajuntaments a l'acord aprovat per I'ájunta-· ment d'Oristà en contra de la instal·lacio d'un abocador de residus industrials al Lluçanès, al terme d'Oristà. La propera reunió de l'Assemblea de Regidors del Lluçanès es farà d'aquí a dos mesos. Es preveu que es faci a Alpens.
OBRADORS,S.A.
Filats i Teixits
Empat entre Pradenc Sant Feliu
Farrés
política com la que defenso del què hauña de ser
Ramon
Besa: uSi
no hagués
estat
el Barça des d'un diari com elPaís,icuriosament d
f
mai cap persona del País m'ha tocat la cara. Però perlO
ísta, aria
Ramon Besa, popularment conegut com el "Cutret". Nascut a Perafita i de professió periodista. En els seus inicis va treballar al 9 Nou, al Mundo Oiaria a l' Avui. Des de l'any 1986 que està al diari el País fent de periodista esportiu esporàdicament ha intervingut en programes d'esport a TV3 Catalunya tàdio.També excerceix de professor a la universitat Ramon Uull, on cada dimarts i dijous fa un seminari d'informació periodística, un màster a les Heures, universitat que porta el periodistaJosep Cuní. Li agrada molt escriure la seva assignatura pendent és fer un llibre del que significa sentir-se del Lluçanès, des del punt de vista autobiogràfic, de cara a recopilar per a ell mateix totes les vivències de les quals està molt orgullós. Creu que és una sort haver nascut a Perafita i haver estat del F.C. Pradenc.
-Véns sovint al Lluçanès?
Treballant els caps de setmana no puc gaire, vinc a veure els pares d'escapada, m'agrada molt la comarca i em sento molt d'aquí.
-Quins vincles tens amb el F.C. Pradenc?
És una de les millors vivències de la meva vida de l'etapa de juvenil amb un grup de companys de qui només tinc records teliços pel grup humà que es va constituir.
Només vivíem pel partit del diumenge i vem ter una manera d'entendre la vida -no només el futbol-, la companyonia, "l'amistat, la defensa d'uns
valors i procurar
jugar bé a futbol no sent violents i gràcies a una generació de gent que va tenir molta cura de nosaltres.
-Recordes els viatges que feieu a l'estiu amb l'equip?
Sí, recordo especialment el viatge a Galícia amb el senyor Besora que estava escandalitzat amb el nostre comportament. El futbol I'aprofitavem per esbarjo que era l'únic que teníem i la junta ens donava força màniga ampla. Recordo que al final de cada partit anàvem a la Fassina a prendre una clara, que quan guanyàvem era més gran i quan perdíem més petita. També recordo el Ramallets que gairebè vivia per a nosaltres i ens deia que després del Barça el seu equip era el juvenil del Prats.
-De moment deixem el futbol passem als altres records. Què ens pots dir del sindicat de la Unió de Pagesos?
No he militat mai en cap partit polític però sí al sindicat de la U.P., en una època en què els amos van començar a tornar a les seves cases de pagès i feien fora ls masovers de mala manera. Vaig sentir que tenia el deure de fer
de pagès" a mi ja m'ha passat l'ideal que treballo al millor
alguna cosa perquè el meu pare era pagès i s'havia trobat en una situació semblant. Hi van haver les primeres mobilitzacions agràries i anàvem a la N-152, a Malla, amb el Ricard Mompel, que va venir de Sabadell i és el que ens va ensenyar que a més del futbol hi havia d'altres coses, vaig anar fins i tot al Congrés Constituent i puc dir que durant un temps vaig ser militant actiu.
-Havies escrit a l'Espurna al 9 Nou. Segueixes ara la premsa comarcal? Procuro, tot el que es publica aquí, abastarho: el 9 Nou, la Marxa, la Rella, els llibres que s'editen aquí sobre diferents temes comarcals, les propostes de rutes
-Qui va ser per a tu el Ramon Boladeres? Per a mi el Ràmbol va ser una mica com un pare ideològic. Em va ensenyar moltes coses. Recordo molt una visita a la Serra dels Degollats, em va explicar tot el que era la guerra de Successió, el monument sobre Jaume Puig a Perafita i tot un pòsit que m'agradaria recuperar.
-Com veuen el Lluçanès des de fora?
Difícilment poden situar bé la comarca no tenen massa idea de què passa al Lluçanès. Diria que les capitals tenen una manera de ter terriblement absorvent que fa que fora de la ciutat sembla que no passi res. Del Lluçanès, diria que últimament tenen una visió bucòlica, d'una terra "pre", però que comencen a descobrir coses que s'hi pot ter. El problema diria que és com capitalitzar aquest paisatge. Un altre problema gravíssim per a mi, és que la gent relaciona que si Puigneró desapareix, la comarca desapareix. En aquest sentit no m'agradaria ter judicis devalor però diria que amb Puigneró molts ajuntaments no han buscat alternatives i llavors hi ha com amenaces de fora dien que si Puigneró tanca, i el Lluçanès ja té problemes de capitalització, com s'ho taran.
-Com es viu sent del Lluçanès treballant per un diari espanyol?
Jo sóc molt crític amb el nacionalisme espanyol. També sóc cautelós amb el nacionalisme independentista i el procés que està passant el País Basc m'ha tet reflexionar sobre moltes coses. De totes maneres, penso que avui no hi ha llibertat d'informació, sinó llibertat d'empresa, i quan dic això, vull dir que jo no estic d'acord amb moltes coses que ta el diari el País a nivell de pofltica global però que tampoc ho estaria si estigués a la Vanguardia o al Periódico simplement perquè el registre sigui una marca d'aquí. Tinc les meves crisis de conciència molta gent hem pregunta com una persona del meu tarannà pot defensar una
diari; jo crec que no existeix. Hi va haver una època, quan treballava a l'Avui a Catalunya ràdio, que vaig entendre que anar a treballar al País era el millor que hem podia passar professionalment, perquè era el diari que millor formava professionalment i encara continuo pensant el mateix. Ara, ideològicament, tinc força discrepàncies.
-Sembla que el teu pas pel diari Avui, professionalment, no et va ser del tot satisfactòria.
Crec que una de les grans crisis de l'Avui és empresarial més que ideològica. Tenies la sensació que ningú reinvertia encara avui li costa molt. És inconcebible que un país co� aquest encara no tingui un diari com cal en català. En canvi, Catalunya ràdio és un exemple a nivell radiofònic, s'ha consolidat com a emissora de prestigi amb grans professionals i jo em vaig donar el gust anant als programes del Jordi Basté, en els quals col-laboro, i és una manera de mantenir aquesta afectivitat i aquest vincle amb el que és català.
-Què té per a tu el Barça que t'hi dediquis tan intensament?
Vaig viure molt el que va ser la vertebració del país a través d'una idea del que va ser el Barça, si vols tu tan efímera que potser ha acabat sent perjudicial. Un país no es pot vertebrar a través d'un club de tultbol, si no segurament no ens passaria el que ens està passant ara, però ens va servir una mica a tots per dir que el Barça ens ajuntava a gent de diferent condició, que al voltant d'una pilota es podia creure d'una manera determinada el meu referent no ha estat un partit polític; professionalment, humanísticament i devotament era el Barça poder escriure del Barça per a mi era molt important. Vaig estar treballant a Mundo Diario tent informació política però el que a mi m'agradava era parlar del futbol i del Barça.
-Millor jugador del Barça, humanament o esportivament.
Tècnicament, el Romàrio, i només hi va estar un any, és el gust pel futbol. Humanament, Hugo Cholo Sotil, amb ell vaig descobrir una mica el futbol. Aquell indi peruà que va arribar a Barcelona sense saber què eren uns calçotets, que sabia jugar a futbol i la gent se l'estimava i quan la temporada següent després de guanyar la lliga el van substituir per Neskeens vaig plorar molt. Neskeens ha passat com un gran jugador, agradava a les dones, era guapo no defallia. Sotil es va trobar abandonat de la tamma amb un Ferrari i borratxo i va acabar tomant al Perú i amb problemes. Si em diguessis un sol reterent, Johan Cruiff, era la inteLligència futbolística. Guardiola com a mite i símbol per la gent. És una manera d'entendre el futbol. El Barça és més que un club i penso que Guardiola és més que un jugador. -Si no haguessis estat periodista, a què et dedicaríes?
A fer de pagès. Ara sóc un periodista que és un pagès frustrat, llavors seria un pagès frustrat de periodista.
Montse i Glòria
ANUNCIS GRATUïTS
-VENC mòdul gran amb prestatges un taulell. Tel. 938 889 258 (Trucar tardes)
-ES VEN taula de menjador de l'any 60, de forma rectangular i allargable. Preu 10.000 ptes. Tel. 93 856 01 57
-ES VEN pis a Prats de Lluçanès: 4t. pis, ascensor, cal-lefacció de gas, 114m2 dues terrasses. Molt cèntric econòmic.Tel. 93 888 90 84.
-BUSQUEM amics amigues de les fonts del Lluçanès. Poseu-vos en contacte amb nosaltres. Tel. 93 850 72 34. Joan.
-LLOGUEM masia restaurada al Lluçanès ideal per residència. T: 646 855 865.
-VENC 2 bicicletes per a nen, 2 rodes (possibilitat rodes auxiliars) ideals per a bessons. 938560 109.
-VENC hostal en ple rendiment al Lluçanès. Tel. 93 857 81 61.
-VENC armari 1 ,55m 23.000 PTA, tocador / mirall 7.000 PTA Tel. 93 856 01 57
-VENC separador per a oficina amb panells de vidre en molt bon estat, gairebé nou. Bé de preu.
-BUSCO joguines velles (cuines, cotxets, nines ) Tel. 9385540 62. Ester
-VENC dues estufes de gasoiL T: 93 853 00 49.(Ref.29/9).
-VENC dos llits amb sunyer de 90. 4.000'-ptes. cadascun. T: 93 856 01 57.
-VENC dos pneumàtics nous, 175, llanta 14. Molt bé de preu. 9385540 18.
-LLOGO plaça d'aparcament a Vic. T. 93 856 01 70.
-VENC menjador clàssic, taula, 6 cadires sofà: 65.000pta. 93 857 81 38.
-COMPRO motos velles i recanvis (Montesa, Ossa, Bultaco). 93 775 41 09.
-COMPRO motos velles de totes marques i models. Passo a recollir pago al comptat. T: 937755952.
-BUSCO cafetera de bar de 2a. mà. Bon estat i preu. T:93 853 00 49.R.7/12.
-BUSQUEM masia habitable al Lluçanès. Matrimoni de mestres amb feina a la comarca. 9381291 13. Josep o Imma.
-REGALO gossets nascuts el 29/11 lOa, de pare Samoyedo o Fox terrier i mare Bretona. 667 54 24 64.
Publicitat d'entitats del Lluçanès
EL CURSET INCLOU EL FORFET DELS QUATRE DIES I CLASSES AMB MONITORS, EL TRANSPORT AMB AUTOCAR L'ASSEGURANÇA. A MÉS, ELS MENUTS TINDRAN TUTORS
TOT EL DIA. *
T: 93856 01 57.
El Directori d'Empreses del Lluçanès
és un autèntic punt de referència complet, ordenat i eficaç per a tothom qui vulgui saber on pot adreçar-se per cobrir les seves necessitats a l'hora de contractar els serveis d'una empresa, d'un restaurant, d'un allotjament rural, d'un comerç Una guia fàcil de consultar -ordenada alfabèticament i per temàtiques-, amb les dades necessàries per adreçar-s'hi -adreça, telèfon, fax, correu electrònic- i que ha de mostrar la gran quantitat de possibilitats que tenim sense que calgui, en molts casos, desplaçar-se a les comarques veïnes. A. BADIA-----I
BOTIFARRES ARTESANES
Qualitat
08274 SANT FELIU SASSERRA Cira. de Manresa, 10· Tel. 938 819 250
Casa Fumanya 08515 St. Martí d'Albars
T.938 s:IJ245 / Fax. 938 s:IJ043 E-rrai: glSk:xgln@entorm.es
� Matèries primeres erans Llavors �i'- del Herbicides 'iiil Lluçanès, s.t. Adobs
Ctra. Sta. Eulàlia de Puig-oriol, Km. 7 Tel. 938 129 011 Fax 938129046 ale: grans@cconline.es 08515 Sant Martí d'Albars
CARNISSERIA
Plaça
carnisseria cansaladeria el taulell
setembre, 5 Tel. 938 508 042 CAN SALAPERIA I POLLASTRES AL'AST
N.P: Grèvol, boix grèvol. e I I
A la falda d'un bressol N. .: lex aquifolium entre Berguedà i Ripollès hi neix clara com un sol la riera de Merlès.
Aquest sí que podem dir que és un arbre a qui sempre li ha tocat el rebre. Abans esl tallava per aprofitar la seva escorça per elaborar el vesc per caçar ocells. Actualment! se'n fa ús i abús, seguint costums forasters, per les festes de Nadal, tot i que des quel ha estat declarat espècie protegida s'ha pogut refer una mica.
Pertot això per ésser de creixement molt lent, no és gens estrany que el coneguem I com un arbre baix de tres o quatre metres d'alçada, quan pot anibar a fer-ne
Les fulles són lluents amb moles espines verdes tot l'any; quan l'arbre es va fentvell va perdent les espines, les fulles prenen una forma semblant aillorer. Hi ha plantes Imascles i plantes femelles, però només donen fru� les segones. Els fru�, que de madurs són d'un color vermell viu, poden mantenir-se en l'arbre durant mesos.
En els boscos de fulla caduca, el grèvol té una gran importància ecològica, ja que al I'hivem, quan ha nevat, a l'interior de les mates que forma hi ha una temperatura entre 3 5 graus superior que a l'exterior, fet que facil� que molts animals del bosc s'hi acullin.
Antigament, per fer el vesc de caçar ocells es treia l'escorça del grèvol es posava dins d'aigua una setmana, es treia la pela més exterior s'aixafava fins a fer-ne una pasta. Després, aquesta pasta es guardava dins d'un tupí en un lloc fresc hum� deixant-lo fermentar uns quinze dies; es rentava amb aigua, s'hi
gia una mica d'oli i ja es podia fer servir. Les fulles en infusió s'havien usat contra el reumatisme, els fru� són purgants una mica tòxics. És una planta del mateix gènere que el "mate", o te del Paraguai. La seva fusta, mo� dura, és bona per treballs de tomeria ebenisteria, fins tot es tenyia de negre per im�r el banús.
Pere Juvanten
Saltant xorrancs i travessant vaguades les aigües van solcant donant moltes topades.
Aillarg d'aquesta riera s'hi troba un poble molt gentil la poca gen que hi queda és d'un caràcter molt humil.
N'és un poble molt escampat amb morts masos de pagès n'hi ha un tras de cada bisbat se'n diu Santa Maria de Merlès.
Som pocs els que hi vivim això sí, contents i units, veniu-nos a visitar sovint i veureu que en som d'eixerits.
"1
C· n a atxa
Jaume Bardolet
Santa Maria de Merlès
Prats de Lluçanès
4t. d'E.S.O. de I'I.E.S. Castell de Quer
Direcció: Ramon Vilardell
Aquest any a Prats es podran tornar a veure els Pastorets després d'uns anys d'absència. Segurament a tots ens vindrà molt de gust poder gaudir d'aquest espectacle tan popular a casa nostra. Com segurament ja heu endevinat, jo vivia els Pastorets per dins i des de molt petit. Vàrem ser molts els infants que vam poder jugar a bales damunt de l'escenari, just en el moment que s'obria el teló i es pronunciaven les primeres paraules: "Apa, afanyat, tira Abel, mort i partida acabada!".
Per a mi durant molts anys fer pastorets va representar molta feina, assajos, alguna enrabiada i sovint arribar tard a la missa del Gall per poder deixar l'escenari a punt per la funció del dia de Nadal; ¡però també satisfaccions, molt bon rotllo amb els companys companyes, farts de riure moltes anècdotes que encara ara, en recordar-les, em fan escapar el somriure.
Ara, passats una colla d'anys, uns nois notes estudiants d'E.S.O. de I'I.E.S. Castell del Quer, han decidit que ja fa massa anys que a Prats no es fan Pastorets. Aquest jovent, ha posat fil a l'agulla i remou cel i terra per trobar qui els ajudi a portar a terme el seu projecte. Em consta que han treballat dur durant molts dies amb l'ajut d'un professional perquè l'espectacle sigui rodó.
La idea de fer els Pastorets amb la finalitat de recollir uns "calerons" per poder fer un �iatge de fi de curs, és interessant. El fet de plantejar-se trepitjar un escenarisegurament per la majoria d'aquests [oves per primera vegada-, és un gran repte, desitjo que l'experiència sigui agradable no s'acabi aquí. Que molt aviat s'atreveixin a posar en escena obres de Babel, Galceran, Maragall i fins tot un Sakespeare.
Em pregunto què hauran representat per a ells els Pastorets; segurament que mobilitzar-se, ajudar-se, conèixe's més i treballar, compartir, desmoralitzar-se, eufòria, llàgrimes, rialles i sobretot, molta amistat.
Per tot això, Visca els Pastorets!
Sala Polivalent
25 de desembre, a 2/4 d'11 de la nit
30 de desembre, a les 10 de la nit 6 de gener del 2001, a les 7 de la tarda
Entrades anticipades: 1.000'- ptes.
Fins al 22 de desembre
Horari: de 6 a 8 del vespre
Lloc: local del GALL.
C/ Marçal, 5 - Prats de Lluçanès
Telèfon: 93 �50 81 03
Col-laboren:
Ajuntament de Prats de Lluçanès GALL.
I.E.S. Castell de Quer
Manel Gast
Fundat l'any 1925, el club va patir molts alts i baixos. Tan aviat el camp era en un lloc com en un altre amb molts problemes per subsistir.
75 an�s ô'bistôria <Apunts)
L'època que nosaltres recordem més, per haver-hi contribuït, va ser amb el recordat Mane/ie. Amb els seus col-laboradors, van fer una tasca molt important amb els nanos que anaven pujant amb I'O.A.R. (Obra Atlética Recreativa).
Qui no recorda els partits del Nord contra el Sud!
Va haver-hi una època esplendorosa quan es va arribar a jugar a 1 a. Regional. Per un poble com el nostre, potser massa tot, ja que no es va poder aguantar i la patacada va ser forta.
Ja cap els anys 85-90, una colla d'esportistes vàrem fundar l'escola de futbol Pradenc. Els nanos comencen als 5 anys a jugar entrenar. Poden anar seguint les diferents categories això assegura una quantitat de jugadors per tenir un equip a 3a. Regional un altre a futbol sala. Ara estan tots dos liderant els seus grups amb fundades aspiracions de pujar.
-A dalt, l'actual plantilla del primerequip.
-A la dreta, l'equip dels pre-benjamins.
-A baix, una de les formacions de la primera dècada.
Jaume Altarriba
El president del F.C. Pradenc
-El F.C. Pradenc va ser fundat entre els anys 1921 1925, durant les festes de Sant Joan i els Elois.
-8t.rœt.rvaS8"eIrŒriFt.Vrdfv1aIasi(lJà -Joan Ballús i Conill, ,'Avi de Sant Hipòlif' va ser elegttpresidentfins a l'agost de l'any25.
-A Prats el futbol s'ha jugat a diferents camps: "Can Grill"; als afores on hi ha la serradora "Raurell"; on ara hi ha la residència; al Passeig, i l'actual, a la carretera de Gironella.
-El partit d'inauguració del primer camp es va jugar entre el Pradenc i el Sant Boi.
-L'any 1968 es crea I'OAR. Prats de Lluçanès. Aquest any guanya el campionat del Lluçanès.
-Entre els anys 1977 ¡ 1981, el Pradenc està dos anys i mig consecutius sense perdre cap partit a fora.
"La temporada 84,,85 el Pradenc assoleix 'ugar a 1a. Regional.
-L'any 1990 la junta decideix crear l'Escola de Futbol del F.C. Pradenc.
Fragment d'una proposta d'himne
"Mentre els polítics forcen la ganyota i fan reunions a mitja veu, nosaltres, els amics de la pilota volem arreglar el món a cops de peu"
"Pere Vila"
Federació ADF d'Osona
TREBALLS REALITZATS EN LíNIES ELÈCTRIQUES
Per tercer any la Federació d'AD.F. d'Osona ha estat realitzant els treballs de neteja dels corredors de línies elèctriques a la comarca d'Osona. Aillarg d'aquests tres anys s'ha anat incrementant el volum de treball amb la neteja de les línies de PYSESA i EET (ara Hidroelèctrica de l'Empordà) i la neteja de línies d'alta tensió. Actualment la Federació fa els treballs de neteja de totes les línies elèctriques de la comarca d'Osona excepte les línies d'Estebanell Pahisa i algunes línies d'alta tensió (com per exemple les línies de REE). L'execució dels treballs es fa seguint el Pla triennal de tala i poda que va redactar la companyia Fecsa-Enher que va aprovar la Generalitat de Catalunya. A més de les línies incloses a l'esmentat Pla també es netegen les línies que per un a altre motiu requereixen una actuació puntual però urgent. Després de la fusió de Fecsa i Enher la companyia elèctrica ha hagut de reorganitzar els plans triennals per a fer coincidir les actuacions de neteja del sotabosc amb les inspeccions de la instal·lació elèctrica. Això provoca que en alguns casos s'actuï en línies que s'havien netejat fa menys de tres anys i en d'altres es tardi quatre anys enlloc de tres a fer una segona actuació.
En aquest any 2000 s'han condicionat instal·lacions d'alta tensió que tenen una lonçitud de 60 km., en m�ja tensió, 260 km. en baixa tensió, 120 km. Les zones d'actuació es reparteixen per gairebé tota la geografia comarcal: el Lluçanès, la Plana de Vic, les Guilleries el Moianès.
Per a l'execució d'aquests treballs s'ha comptat amb la participació de 40 persones, 3 tanquetes trituradores i 3 tractors amb desbrossadora. Del total de 40 persones, n'hi ha 35 que són treballadors forestals i conductors de la maquinària utilitzada i els altres 5 formen l'equip tecnicoadministratiu.
Darrerament, les ADF de diverses comarques de Catalunya han optat per formar una federació i començar a realitzartreballs de neteja en línies elèctriques. Aquest és el cas, per exemple, de la Federació d'AD.F. del Maresme la del Bages. Des de la Federació d'AD.F. d'Osona se'ls ha donat tot el suport la couaooracíó necessària perquè l'evolució d'aquestes altres federacions sigui tan exitosa com ho està essent a Osona.
NETEJA DE LíNIES AL
LLUÇANÈS
AI territori del Lluçanès, amb 29.436 hectàrees de les quals 17.256 són forestals, la Federació hi realitza molt volum de treball en neteja de línies. Aquest any s'han fet actuacions en la línia de m�ja tensió que va de Prats de Lluçanès cap a Olost i St. Bartomeu del Grau, incloent-hi les derivacions que van d'aquesta línia cap a Perafita, el Sorreig i Pere-riera. En totes les línies de baixa tensió que alimenten la de m�ja abans esmentada s'hi ha realitzat treballs de tala i poda selectiva segons el Decret que marca el Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat. Aquest decret marca unes distàncies entre els cables de la línia i la vegetació, sempre tenint en compte dos aspectes; la prevenció d'incendis forestals per disminuir l'impacte paisatgístic. Aquestes distàncies vénen regulades segons el tipus de línia. En m�ja tensió la distància horitzontal ha de ser de quatre metres la vertical d'entre sis set, en baixa tensió passen a ser de dos a dos i mig en horitzontal de tres a quatre en vertical. Totes aquestes mesures van orientades tenint en compte el creixement de la vegetació en els propers tres anys, que com ja hem comentat, és el període que s'espera per tomar a netejar lalínia.
Finalment, voldríem demanar la col·laboració de tothom en el cas que es detecti una línia elèctrica en mal estat, posant-se en contacte amb la Federació d'ADF d'Osona per tal de poder-hi actuar.
ACTIVITATS REALITZADES PER LA FEDERACiÓ L'ANY 2.000
Aquest any la Federació ha continuat desenvolupant molts projectes n'ha engegat i realitzat d'altres, dels quals en voldríem destacar els més importants:
S'ha continuat en la neteja de línies elèctriques, augmentant el volum d'actuacions. Es va celebrar, al mes de maig la Trobada anual d'ADF de la comarca, aquest any a Santa Creu de Joglars.
S'ha seguit equipant i posant en funcionament l'oficina de la Federació al recinte firal del Sucre a Vic.
Hem realitzat un pla d'ocupació, cofinançat pel Departament de Treball, per la formació de treballadors per neteges forestals, que ha resultat tot un èxit i ja n'hem sol-licitat un altre de cara a l'any 2001.
Hem adquirit un vehicle tot terreny, Land Rover 9 places.
Hem procedit a la legalització de transmissions, s'hi ha fet una inversió molt important amb resultats molt òptims, ja que ara disposem d'una xarxa totalment legalitzada que ens cobreix la totalitat de la comarca. En aquests moments estem realitzant uns kits d'extinció d'incendis personals(petate), que creiem que seran de molta utilitat.
L'Estudi,08514 LLUÇÀ T. 938530049 F. 938554042 correu-e: solc@pangea.org
Direcció i coordinació: Eva Boixadé
Edició muntatge: Roser Armenteras i Aleix
Cardona
Administració: Roser Armenteras
Correcció: Aleix Cardona
Equip de redacció:Montse Rocadembosch, Glòria Borralleras, Teresa Parareda (fotografies), Pere Garet, Roser Reixach, Josep Salvans, Rosa M. Boixadé.
Col·laboracions en aquest número: Pilar Arumí Olga Carandell(SIL); Jaume Bardolet, Jaume Altarriba, Manel Gost, Pere Juvanteny
Mira't bé aquesta fotografia
Saps què és?
Saps anés?
·T�ca'ns de seguida i guanya un fabulós premi!!
93 853 00 49
El premi d'aquest mes és un disc compacte amb CD-ROM sobre' temes nadalencs, editat pel grup Ministrils del Raval, del Vallès Occidental.
Resultats del concurs de la rella núm. 15
La fotografia del racó per descobrtr publicada a la rella del passat dia 24 de novembre era del santuari dels Munts, al terme de Sant Agustí de Lluçanès.
S'han rebut un total de 53 trucades que han endevinat les respostes. Un cop fet el corresponent sorteig, el guanyador del premi, ha estat:
JOAN FONT COROMINES d'Olost
(Recordem que el premi és una subscripció per un any -dos números- a la revista "Caramella", la revista de música cultura popular dels Països Catalans que editen Solc, Tramús i Carrutxa. La guanyadora pot recollir-lo allocal del Solc a bé trucar al telèfon de la relle: 93853 00 49).