Josep Agustí i Pla ens' parla dels ramats i de la vida de pastor, en l'entrevista que publiquem en aquest número de la rella.
(Pàgina 4)
Oristà, amb la seva fira i la Festa Major -després vindrà la de Santa Eulàlia de Puig-oriol-, continua amb el període festiu d'aquest final de tardor. Seran les darreres celebracions abans que comenci el cicle de Nadal, sempre carregat d'actes a cada poble de la comarca.
Treballadores i treballadors de l'empresa Puigneró de Sant Bartomeu del Grau i Prats de Lluçanès, parIen de la situació de l'empresa des de la seva perspectiva en aquest moment de crisi.
(pàgina 3)
Telèfons i Serveis
Ajuntaments
Alpens 938578075
Lluçà 938554062
Olost 938880211
Oristà 938128006
Perafita 938530001
Prats de Lluçanès 9385601 00
Sant Agustí de Lluçanès 938527001
Sant Bartomeu del Grau 938889000
Sant Boi de Lluçanès 938578028
Sant Feliu Sasserra 93881 9011
Sant Martí d'Albars 9385301 01
Santa Maria de Merlès 938250400
Sobremunt 938527071
Sora 9385291 93
Urgències mèdigues
Alpens, Sant Agustí, Sant Boi, Sobremunt,Sora: 938529054
Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats, Sant
Bartomeu, Sant Martí, Santa M. de Merlès, 938560500
Sant Feliu Sasserra 93881 91 54
Bibliotegues
Olost: dilluns a divendres 17:30 a 20:30
Perafita dilluns a divendres 17 a 20
Prats dilluns,dimarts.,dijous. 16 a 21 dimecres,divendres 15 a 20
St.Bartomeu: dilluns a divendres 16 a 20
Sant Boi: dissabtes matí
Sant Feliu: dilluns a divendres 15:30-20:30 dissabtes 10 a 13
Santa Eulàlia de Puig-oriol: dilluns a divendres 17 a 20 dissabte 10 a 13
Bibliobús
Quinzenalment:
Sant Boi, divendres 11 a 13:30
Oristà, divendres 11 a 13:30
Setmanalment:
Olost dilluns 16 a 19
St. Bartomeu dimarts 16 a 19.
Punt d'informació juvenil
Prats dimecres 16 a 20
CI del Marçal, 5 938560700
ACUll 9388891 40
Servei Promoció Econòmica 93 888 04 12
Servei Inserció laboral
dilluns Sant.Feliu St. Bartomeu dimarts Sant Boi
dimecres Olost dijous Prats
divendres Lluçà Dinamitzadora turística
Lluçà, (local nou. 9385540 34 (dilluns dimecres) de 9 a 14 H. Olost, (ajuntament) 93888 0412 (dijous) de 9 a 14 H.
Vic-Tractorada: "Per una renda digna per als pagesos, necessitem un gasoli professional. Mobilitza 't !' Convoca: Unió de Pagesos.
dissabte. 25
Barcelona- Manifestació: "Tots a Barcelona!, necessitem un gasoli professional". Convoca: Unió de Pagesos.
Oristà- Teatre, amb l'obra "Mascles", per l'Atlàntida, de Folgueroles, a les 10 de la nit Prats de Lluçanès- A la Sala polivalent, ball d'estudiants amb el OJ S&S, a partir de les 12 de la nit.
Organitza: 4t. d'ESO.
Lluçà-Sarau a l'Estudi. Lectura de poemes de Josep Riera, amb I 'acompanyament de Manel Gost. Hora: 10 de la nit. Hi haurà servei de bar. Organitza: Solc.
diumenge. 26
Oristà- VII Fira d'Oristà. Fira de la Terrissa. Durant el matí, exposició dels Artesans del Lluçanès Taller de ceràmica, per Lola Aparicio. A les 9h, esmorzar popular; a les 12,45h, capgrossos, gegants i grallers; a les 16h, espectacle infantil amb "Petit Teatri"; a les 17,30h, cantada d'havaneres, i a les 19h,. grup d'havaneres "Bergantí".
Prats de Lluçanès- 75è. aniversari de la fundació del F.C. Pradenc. A la 1 del migdia, missa cantada al santuari de Lurdes. A 2/4 de 3, dinar a Cal Quico, amb la presència del periodista esportiu Ramon Besa, del diari "El País". Preu del tiquet, 2.600'-ptes
Sant Boi de Lluçanès - AI local del Centre, Festa de la gent gran. A les 2 del migdia, dinar. A les 4 de la tarda, bingo. A les 7 del vespre, teatre: "Mascles", a càrrec de l'Atlàntida, de Folgueroles. Beneficis per a Osona, salut mental.
dimarts.28
Prats de Lluçanès- Inici del curs de nivell bàsic d 'aplicador de productes fitosanitaris. Organitza: Eurup-Unió de Pagesos. Centre de Cultura.
dijous.30
Oristà- A les 12 del migdia, Ofici solemne, cantat pel Chor parroquial
de Sant Josep, de Manresa. A 3/4 d'1 del migdia, tradicionals rifes de pernils. A les 6 de la tarda,_ball de Festa Major amb Jordi Bruch,a la mitja part, actuació del màgiccòmic-show Xema.
desembre
divendres. 1
Oristà- A les 10 del matí, xocolatada 18è. concurs de pintura ràpida. A les 11 h., missa. A les 12 del migdia, 13a. Festa dels avis i aperitiu. A 2/4 de 4 d ela tarda, festa infantil. A les 9 de' la nit, sopar d'amics, bingo ball amb Moonlight.
dissabte.2
Oristà- Ball amb Tràfic, a les 12 de la nit.
diumenge.3
Oristà- A les 12 del matí, Ofici solemne. A 3/4 d'1, tradicionals rifes de pernils sardanes amb la cobla Rosaleda. Concert i ball amb l'Orquestra Rosaleda, a 2/4 de 7 de la tarda.
Prats de Lluçanès- AI Pavelló, "Musicals de pel-tieule'. A les 6 de la tarda. Campanya "Osona, salut mental". Organitza: Fem-hi més.
dimecres.6
Santa Eulàlia de Puig-oriol - A 2/4 de 6 de la tarda, teatre per a grans i petits amb Marcel Gros el seu espectacle Mira-mira.
dijous.7
Santa Eulàlia de Puig-oriol - A les 4 de la tarda, Quo vadis per a la quitxalla. També hi haurà castell inflable. A les 12 de la nit, Disco mòbil amb Fem festa.
divendres.
8
Santa Eulàlia de Puig-oriol - A les 12 del migdia, danses tradicionals: nytos, ball de gitanes, el virolet sant pere, volta cap aquí A 2/4 de 8 de la tarda, concert a càrrec de l'orquestra Rosaleda. A les 11 de la nit, ball amb l'orquestra Rosaleda.
dissabte.9
Santa Eulàlia de Puig-oriol - A les 4 de la tarda, futbol sala infantil, femení i masculí. A les 12 de la nit, i fins a la matinada, gran ball amb Màgics l'orquestra Girasol.
la crisi de Puigneró
La redacció de la rella, davant de la conflictiva situació que viu l'empresa Puigneró, ha buscat l'opinió de sis treballadores i treballadors de les factories que aquesta empresa té al Lluçanès. Les seves respostes us les presentem a continuació. Cal remarcar que per desig exprés de les persones entrevistades, la seva identitat s'ha mantingut en secret.
1 -Quines creu que són les causes que han portat l'empresa al seu estat actual?
2 -Té confiança en el pla de viabilitat presentat per l'empresa?
3 -Què és el que més l'incomoda actualment com a treballador?
4 -Davant l'acomiadament personal o el tancament de l'empresa, creu que arribaran a cobrar alguna indemització?
5 -Què li suggereix el nom de Pere Puntí?
UNA DONA 'DE PRATS
1 - Un creixement desmesurat i sense planificació global del conjunt.
Massa anys prioritzant la quantitat per la qualitat.
Manca de renovació de maquinària.
Falta de coordinació a confiança a tots nivells.
2 - Si aquest contempla una renovació immediata de la maquinària potser sí, perque amb pocs anys el que ara queda serà tan obsolet com el que avui s'està traient.
francament, si hem de plegar els que ja tenim una certa edat, cada cop ens costarà més de trobar feina.
3 - La manca d'informació, la incertesa de no saber quins criteris s'utilitzaran a l'hora de decidir qui sobra qui no. Això crea angoixa.
El no poder fer hores extres. Des que van retirar les hores extres, hi ha matrimonis, i molts amb fills, que per arribar a fi de mes amb aquests salaris que just superen les 100.000 pessetes, han de moure mans mànigues.
4 De manera immediata crec que difícilment, però amb el temps i de no sé quin fons, potser sí.
Si s'arribés a aquests extrems i amb la suspensió de pagaments pel mig, l'empresa estarà prou vigilada per sindicats institucions per fer negociar el que calgui tot i no. ser agradable.
5 - Esperança.
UN NOI DE PRATS
1 - La mala gestió de la direcció, amb l'objectiu de fer l'empresa molt extensa en lloc d'anar renovant la maquinària.
Un gran nombre de càrrecs directius poc coordinats i poc controlats.
2 - Sí, encara que serà dur, i no en conec gaires detalls, penso que no hi ha cap més alternativa.
3 - La falta d'informació una mica fiable per part de l'empre-
sa.
4 - En cas d'acomiadament personal no estic informat. En cas de tancament de l'empresa espero poder cobrar 20 dies per any treballat, del fons de garantia.
5 - Penso que ho té molt complicat. Segons el seu currículum personal, es mereix un vot de confiança.
UN HOME DE PRATS
1 - Falta de control a l'empresa. Massa confiança en persones que. per mirar pel futur de l'empresa, han mirat el seu.
2 - Sí, és l'única garantia que es veu plausible per poder tirar endavant.
3 - La inseguretat de tirar endavant.
4 - Jo crec que tothom cobrarà el que li toqui.
5 - Pere Puntí és la màxima confiança que tenim en aquest moment, personalment crec que és la solució.
UN HOME DE SANT BARTOMEU DEL GRAU
1 - Està clar! AI senyor que portava l'empresa se li ha escapat de les mans.
2 - Sí. Jo clarament sí que hi confio.
3 - Potser la poca informació que tenim.
4 - Ho veig difícil
5 - Horne, jo crec que tot són alegries amb aquest senyor! Per les referències que té, i perquè és un home que s'explica molt bé que sap escoltar, 'cosa a la qual no hi estàvem gens acostumats.
UNA
NOIA
DE SANT BARTOMEU DEL GRAU
1 - La despreocupació, la mala. organització i el no saber aprofitar les ajudes.
2 - Jo crec que arreglar les coses no sé si les arreglarà En principi crec que no tancarà, però sí que hi haurà reducció de personal.
3 - No saber què passa. La poca informació.
4-- Ara mateix crec que no.
S - Esperança.
l'entrevista
El Josep Agustí Pla, "l'avi de Vilargunter", va nèixer el 1914, al barri de Beulaigua de Sant Martí d'Albars. Com molts nens del seu temps, als 8 anys ja feia de rabadà als 11 ja anava a fer de pastor a Fumanya, en aquells temps "hi patia" fent aquest ofici. Als 14 anys, va "pleglar de pastor" llavors feia de pagès amb el pare. També amb el pare i durant uns anys va fer la temporada del tondre. Als 21 anys, amb la família va anar a viure a Vilargunter, al terme d'Oristà, allà es va casar amb la Maria al cap d'una colla d'anys va tornar a fer de pastor, ara, ja no "hi patia", diríem que s'ho passava bé tot. Fa uns anys van tornar als orígens, al barri de Beulaigua.
-Com era un dia qualsevol d'un pastor? A les 11, hora del sol, engegàvem el ramat d'unes 115 o 120 ovelles i cap al bosc. Abans als camps no s "hi anava. Sortíem de Fumanya, travessàvem el camí cap a la Gavarresa pel cantó de la Casanova de Vilatammà, un bon gos, apa! I no podíem desemparar mai les ovelles perquè es ficaven als camps.
Josep Agustí i Pla:
Abans, les ovelles no anaven als camps"
cas.
-Com es deia el vostre millor gos?
Pastora
-Hi ha unes tècniques per ensenyar a creure al gos o cada persona s'ho fa a la seva manera.?
Ha de ser una persona que ho sàpiga fer, tots els gossos els compràvem ensenyats i la Pastora l'havíem comprat amb l'Odon, un pastor que hi havia a l'Almató; nosaltres per sort els sabíem conservar, perquè com s'ensenyen a vegades també s'espatllen. Els gossos tenen molt coneixement i si els ensenyes bé ja fan la feina sense dir-los res.
-Perquè els xais no surten a pasturar i en canvi les ovelles sí?
Els xais tancats en passen més via denqrelxar-los i el menjar verd que abans donaven als xais, ara el donen a les ovelles.
-Creieu que la manera de cuidar el bestiar és més bona ara que abans?
Ara es porta més bona vida, no pateixen els que han de cuidar el bestiar i els animals no passen gana, abans hi havia molta misèria. Per la carn, potser era millor perquè eren engreixats amb herba, de gra només menjaven mill i blat, el que es collia a casa. Deien que el mill els feia pesar molt.
-Quin paper hi juguen les cabres barrejades amb les ovelles
Molt dolent! "les cabres, per la seva pena porten la panxa a t'esquene, pels seus pecats porten els genolls pelats" i amb això, ja pots comptar què son les cabres... la veritat és que ajuden a menar el ramat, per això dic que són dolentes, perquè a vegades les ovelles estaven quietes i les cabres, tris-tras, i s "emportaven les ovelles.
-Expliqueu-nos de quina manera es classifiquen les ovelles.
d"amunt del passeig de Prats, els rentadors, la costa de Borralleres, Vilalta, pujàvem la carena, el carrer de la Roca, els estudis de Sagàs, Olvan, saltar a la Colònia del riu (Colònia Rosal), agafàvem la carena cap el Vall de Berga, direcció Queralt, la Font Negra cap a Peguera. El camí no el feia pas sol, mentre pujava ensopegàvem amb el ramat de Manyaques, el de Vilalta i d'altres i anàvem ajuntant ramats.
-Quants dies fèieu de camí?
"Les cabres, al ramat, tris-tras, s'emportaven les ovelles"
Tres dies de pujada i tres de baixada. Quan baixàvem fèiem l'última nit a Vilalta.
-Què portàveu d'equipatge?
Sabates, manta, el paraigües un mocador de farcell lligat amb una mica de menjar. AI vespre, a les cases on dormíem ens feien sopar i esmorzar.
-Qui es quedava a muntanya amb el bestiar?
Un home que ja hi era tota la temporada, de tant en tant, pujàvem a veure'l li portàvem un regal, com ara una llonganissa.
-Us agradava estar sol?
Sí, m "agradava estar sol.
-Havíeu passat por?
No, però el mal temps no rnaqradava gaire, una vegada, em va caure un llamp molt a prop, i vaig passar por, allà en una roca, i semblava unes xurriaques, però no ens va passar res, ni a les ovelles ni a mi.
-Com es feia el tondre les ovelles?
Allà les 6, les tancàvem, i de festa no se'n feia mai. També hi havia el rabadà, que acostumava a ser un nen de 7 o 8 anys i es cuidava de treure els xais.
-Que n'hi havia molts de camps De camps de menjar pel bestiar no, ara tot és menjar de cap a cap, llavors no sen feia, només trapadella pels xais.
-Quina diferència hi ha amb els ramats d'ara?
Ara les ovelles no hi van a seguir bosc, només surten quan ja estan tipes a escapçar fanal o brossa.
-Un s'hi podia guanyar la vida fent de pastor?
Si era un bon pastor sí, es guanyava una soldada de 7 o 8 duros i això era l'any 1932, però aquest no era el meu
l'ovella pareix i fa un xai, mascle o femella; les femelles al mig any són xaies, a l'any borregues, als dos anys primales, al tercer terçala, i al quart, curtala. El mascle al mig any és un xai, a l'any borrec, als dos primal i quan arriben aquí, ja han rasat la boca (aquest bestiar només té dents a baix), i llavors ja és una bèstia de llana, per treballar, i als 6 o 7 anys ja són velles, ja han fet tota la producció.
l'ovella, pot fer 5 o 6 cries a la seva vida.
-AI bon temps portàveu el ramat a muntanya?
A muntanya hi acompanyàvem les ovelles, anàvem a Peguera.
Pujàvem pel Coll de I'Arç, cap al cap
la bossa de cuir amb les tisores, la pedra d'esmolar i el cordill de lligar les quatre cames de les ovelles crec-crec, vinga tallar! Jo hi havia anat 4 anys amb el meu pare i tenia 15 anys, ens donaven deu cèntims per jornal, i eren molts cèntims allavorens. Aquell dia era festa grossa a les cases.
-Què pesava un xai quan anava a l'escorxador?
Has de comptar que feia 3 roves. Una rova equival a 10,4 kilos.
-De què en vàreu fer del paraigües de pastor?
El va agafar el Ramon, el gendre, per anar a guardar les ovelles.
Montse Glòria
DIRECTORI D'EMPRESES DEL LLUÇANÈS
Des que la rella ha iniciat la nova etapa, la de la consolidació com a punt de referència informatiu i comunicatiu a la nostra comarca, ha nascut aquesta secció que anomenem Directori d'Empreses del Lluçanès. L'acollida de la proposta de crear una autèntica guia dels serveis comercials del Lluçanès ha estat molt positiva, com ho demostra el creixement sostingut que ha anat fent i que s'anirà consolidant en els propers números de la revista.
El Directori d'Empreses del Lluçanès
ha de ser, precisament, un autèntic punt de referència complet, ordenat i eficaç per a tothom qui vulgui saber on pot adreçar-se per cobrir les seves necessitats a l'hora de contractar els serveis d'una empresa, d'un restaurant, d'un allotjament rural, d'un comerç Una guia fàcil de consultar -ordenada alfabèticament i per temàtiques-, amb les dades necessàries per adreçar-s'hi -adreça, telèfon, fax, correu electrònic- i que ha de mostrar la gran quantitat de possibilitats que tenim sense que calgui, en molts casos, desplaçar-se a les comarques veïnes.
Preguntes de l'entrevista de selecció (i 2)
(Continua del número anterior)
Condicions Personals:
Podria incorporar-se immediatament?
Disposa de vehicle propi?
Estaria disposat a traslladar el seu domicili si fos necessari?
El sou és el més important per decididirse per una ocupació?
Quin és el mínim per cobrir les seves necessitats actuals?
Comportament a la feina
Com li agrada treballar? Sol? En equip?
Confia o dubta sobre l'eficàcia dels companys de feina?
S'integra fàcilment en un grup de treball?
Has de saber que el seleccionador no només tindrà en compte el contingut de les teves frases, és a dir, allò que dius, sinó que també es fixarà en com ho dius. Per això, què és valorat com a positiu què com a negatiu, per part del seleccionador?
Positivament
- Respondre amb precisió.
- No allargar les respostes.
- Mostrar interès per la feina
- Ser agradable.
- Demostrar iniciativa
- Contestar de manera positiva i serena.
- Plantejar preguntes que demostrin la teva professionalitat.
Negativament
- No pecar per excés de confiança.
- No està més interessat en el sou que en la feina.
- No mostrar agressivitat.
- No comportar-se passivament. - No interrompre l'entrevistador.
Recorda que l'entrevista de selecció és l'últim pas del camí transcorregut per aconseguir una feina. Si la carta de presentació va servir per presentar-te, el currículum per definirte, l'entrevista serveix per conèixer-te.
• Número 5 del Noticiari. Durant les darreres setmanes s'ha distribuït el número 5 del butlletí que editen les parròquies del Lluçanès trimestralment amb el nom de "Noticiari". En aquest número destaca un breu reportatge sobre la situació actual de la parròquia de Santa Maria de Salselles, amb un recull de fotografies que mostren el procés el grau de degradació que ha sofert aquell indret del nord de la comarca. Un altre aspecte a destacar és la informació sobre les pedrons de la localitat de Sant Boi. Completen el butlletí un seguit de notícies breus un escrit de l'arxiprest del Lluçanès, Joan Casas.
• Estació meteorològica. AI poble de Lluçà s'ha inaugurat una estació meteorològica coincidint amb la darrera jornada de la Festa Major de la localitat. La iniciativa ha
sorgit de la Comissió de Festes local i compta amb la col-laboració l'ajuntament, permetrà recollir tota la informació sobre el temps en la localitat. L'estació s'ha instal-lat
notícies breus
en terrenys de la Casanova, davant de Cal Fuster.
• La crisi de Puigneró. Com ja informem en un reportatge específic a la pàgina 3 de la rella, l'empresa H. y T. Puigneró, amb fàbriques a Roda de Ter (Osona) Sant Bartomeu del Grau Prats de Lluçanès (Lluçanès) viu un moment especialment crític, fet que genera una gran incertesa per al conjunt de treballadors treballadores de l'empresa. Per aquest motiu s'han iniciat un seguit d'actuacions, públiques i privades, per trobar solucions. Així s'han fet reunions, declaracions sindicals mobilitzacions, com la que hi va haver el dissabte 18, a Vic.
• Inici de la temporada de la tòfona. Aquest mes de novembre ha començat la temporada de la tòfona, que durarà fins al mes de març de l'any vinent. Segons comentaris dels tofonaires, la temporada es presenta escassa a causa de les poques pluges caigudes durant els mesos previs. Aquest fet pot fer que el preu de la tòfona augmenti de forma important.
• Dos joves de Prats de L. ferits en un accident de trànsit. Els joves de Prats de Lluçanès, A. P. S. P., van resultar ferits, el passat divendres, dia 17, al matí, entre Avinyó Artés, quan es dirigien a Manresa a estudiar. Ambdós van ser traslladats a Manresa, on han estat essent observats a causa de les contusions sofertes. El conductor del vehicle amb el qual van xocar va resultar mort.
• Arreglen la carretera de Sant Agustí a Alpens. Després d'una setmana de treballs la carretera que va des del Collet de Sant Agustí de Lluçanès fins a Alpens presenta un nou aspecte gràcies a la bona capa d'asfalt que s'hi ha aplicat. La gent que anava i venia de l'Alou d'Alpens va patir llargues
retencions per aquesta causa però tot plegat es va suportar força bé sobretot per la millo-
ra que suposa per a la gent que ha de fer aquest tram de carretera tot sovint.
• El dia 30 i els dies 2 i 3, Festa Major a Sagàs. La localitat berguedana de Sagàs celebra els actes de la seva festa major el proper dia 30 d'aquest mes, Sant Andreu. Els actes consistiran en una missa, el mateix dijous. Dissabte, 2, un partit de futbol entre Sagàs Santa Maria d'Oló. Diumenge, dia 3, hi haurà jocs de cucanya.
• Sopar de celebració dels organitzadors del Solc a Merlès. El passat dissabte, 18 de novembre, es va fer un sopar al restaurant els Casals (Sagàs), que aplegà els organitzadors i/o col-laboradors dels actes que es van fer a Merlès el passat 4 de juny, amb motiu de la incorporació d'aquest poble al cicle del Solc, acte que es va muntar com una trobada d'exveïns. El sopar va tenir més un aire de celebració que no pas de discussió sobre la futura participació al Solc, tot i que ja van sorgir algunes idees i propostes, i la constatació de la voluntat de continuar fent coses.
la recepta confitura de codony
Ingredients: codony sucre
La manera de fer aquesta comfitura té moltes variacions segons unes persones a unes altres son diferènts en les proporcions de sucre per kg. de codony -, (que va desde el1l2 kg. fins al kg de sucre per cada kg. de codony net) a en la forma de preparar el codony, hi ha qui els pela qui no, qui els fa bullir tambè qui un cop net tallat a daus ho deixa masserar unes 12h cobert amb el sucre abans de posar-ho al foc. La nostre recepte d'avui es nomès una manera mès de fer-ho.
Proporció dels ingredients: 112 kg a una mica més
de sucre per cada kg de codony net. ELABORACiÓ. Primer rentarem els codonyssense pelar - i anirem amb molt de compte que quedin lliures de tot el borrisol que cubreix la seva pell, tambè en treurem totes les taques i demès impureses que pugui haber-hl, caldfrá que l'obrim per la mitad per treurel-hi totes les lIavos que son força dures, els tallarem a daus els passarem per sota l'aixeta d'aigua amb I'ajud d'una escorredora.
En una cassola -si es de terra millor - hi passem el codony tallat a daus el sucre tot junt, mentre ho anem remenant amb l'ajuda d'una espatula de fusta, mantindrem el foc a un nivell mitjá,. Ovservarem que a mesura que el sucre es va desfent, es torna liquid i, sense deixar de remenar esperm fins que el codony sigui una mica tou. En aquest moment el retiren - de moment - del foc per triturar-lo amb un minipimer fins que quedi ven fi, tot que podem aprofitar la mateixa cassola per fer això, tambè podem passar el contingut a un altre de mes fonda si cai. Un cop triturat toenen a posar-ho al foe - ara a foe lent -, a partir d'ara no deixarem de remenar ni un moment ja que s'enganxa amb extrema facilitat, i ho farem fins que valguem donar-la per acabada, hem de tenir amb compte que cuanta mes estona bulli mes espesa quedará, desprès ja es podrá ficar al motlle desitjat i deixar que es refredi abans de treurel-a. El temps de cocció vària força segons la cuantitat inicial dels ingredients, però cal comptar amb un minim d'unes 3h aproximadament.
M TERESA JORDÁ, Prats de Lluçanès
els encants
-S'HA PERDUT a Prats de Lluçanès una esclava d'or groc, regal de noces de plata. Gratificació devolució. Tei. 93 888 05 16
-ES VEN taula de menjador de l'any 60, de forma rectangular i allargable. Preu 10.000 ptes. Tel. 93 856 01 57
-ES VEN pis a Prats de Lluçanès: quart pis, ascensor, cal-letaccló de gas, 114 m2. dues terrasses. Molt cèntric econòmic.Tel. 93 888 90 84.
-BUSQUEM amics amigues de les fonts del Lluçanès. Poseu-vos en contacte amb nosaltres. Tei. 93850 72 34 i demaneu pel Joan.
-LLOGUEM masia restaurada al Lluçanès ideal per fer una residència. Tel. 646 855 865.
-S'HA PERDUT braçalet de plata amb rodones vermelles, a Prats de Lluçanès. Tel. 93850 80 99.
-VENC hostal en ple rendiment al Lluçanès. Tel 93 857 81 61.
-VENC bombones de butà. Tel. 93 856 01 57
-VENC separador per a oficina amb panells de vidre en molt bon estat, gairebé nou. Bé de preu. T.: 93 856 01 57.
-VENC dues estufes de gasoiL T.: 93853 00 49.(Ref.29/9).'
-VENC dos llits amb sunyer de 90. Preu, 4.000 '- ptes. cadascun. T.: 93 856 01 57.
-REGALO dos gossos d'atura petits. T.: 9374471 51.
-BUSQUEM taules de bar en bon estat. T.: 9374471 59. (Ref.30/9).
-VENC dos pneumàtics nous, 175, llanta 14. Molt bé de preu. T.: 93855 40 18.
-VENEM 50 conillers per a conilles mares, marca'Extrona, T. 93 888 00 61.
-LLOGO plaça d'aparcament a Vic. T. 93 856 01 70.
nadons del Lluçanès.
Martí Pujol i Castellà, de Prats de Lluçanès, nascut el dia 10 de juliol de 2000
/..a C"H1üsilf Je c;¡.€St€S J'O)'ütà Mna l€S fj)'àû€S a l€S �),€S€S c"l·la6,,)'aJ,,)'€S Je La '¡f€Sta J'enfjuan't ¿ ap)'''6ita l'av¿nent€Sa pe)' J€Sitja)'-v"s una 6"na
L.Estudi.08514 LLUÇÀ T. 938530049
F. 938554042 correu-e: solc@pangea.org la reia la reia eia la la reia la reia
la reia la reia
Direcció i coordinació: Eva Boixadé
Edició muntatge: Joan Iborra
Administració: Roser Armenteras
Correcció: Aleix Cardona
Equip de redacció: Montse Rocadembosch, Glòria Borralleras, Teresa Parareda (fotografies), Pere Garet, Roser Reixach, Josep Salvans, Rosa M. Boixadé.
Col·laboracions en aquest número: Pilar
Arumí i Olga Carandell(SIL), M. Teresa Jordà, Mercè i Gabi.
Mira't bé aquesta fotografia Saps què és? Saps on és?
Truca'ns de seguida i guanya un fabulós premi! I
93 853 00 49
El premi d'aquest mes és una subscripció 'a la revista "Caramella", per un any. La revista tracta de música ·tradicional i cultura popular dels Països Catalans, l'editen Solc, Tramús Carrutxa.
Resultats del Concurs de la rella núm. 13
La fotografia del racó per descobrir publicada a la rella del passat dia 27 d'octubre era de la portalada romànica de l'església de Sant Feliu Sasserra.
S'han rebut un total de 13 trucades que han endevinat les respostes. Un cop fet el corresponent sorteig, la guanyadora del premi, ha estat:
TERESA CORNELLAS de Sant Feliu Sasserra
(Recordem que el premi és un exemplar del CD "Temps de vidre", antologia poètica de Josep Riera, amb música de Jordi Lara. Editat pel GALL. La guanyadora pot recollir-lo al local del Solc o bé trucar al telèfon de la rella: 93 853 00 49).
