-Pere Juvanteny, bon coneixedor dels boscos del Lluçanès, ens parla de bolets en l'entrevista que publiquem en aquest número de la rella.
(Pàgina 4)
-La celebració dels 25 anys del CEIP Lluçanès i la segona trobada d'escoles de la comarca, a la secció de notícies.
(Pàgina 3)
Festes majors de tardor
Amb el mes de
novembre arriba Sant Martí, i és, per això que Sobremunt i Sant Martí d'Albars fan Festa Major. Més tard arriba el dia patrona de Lluçà i ja tornem a fer festa!
A les pàgines interios hi trobareu els programes d'actes ben detallats. Bona Festa!
-Tagenda de la gent del lluçanès -
A les 7 de la tarda, ball de fi de festa dilluns,20 novembre amb Doble Swing.
Lluçà - A 2/4 de 9 del vespre, diapodivendres, 10 Santa Maria de Merlès - Al Local sitives, "El passat de la Festa del Sant Martí d'Albars - A les 12 de la parroquial, a 2/4 de 6 de la tarda, tea- bette" i "Visions d'Argentina". nit, disco mòbil amb Fem Festa. tre a càrrec de "la Teia", de Vilada, Prats de Lluçanès - A les 9 del vesSobremunt - A les 11 de la nit, con- amb lI'obra "Una nit a casa seva, sen- pre, al Centre de Cultura, "Assemblea cert a càrrec del grup Banda Armada. yora!", de Jean de Letraz. informativa sobre el preu del gasoil" a Sobremunt - A les 4 de la tarda, cam- càrrec de l'Unió de Pagesos.
dissabte, 11 pionat de Truc. A les 5 de la tarda, Oristà - AI bar Gavarresada, a les 11 espectacle infantil amb Tot Bufant; tot dimarts,21 de la nit, actuació de "El cansancio seguit xocolatada.
Lluçà - A 1'1 del migdia, inauguració (Apoteosis necia)". de la nova estació metereològica.
Pr'ats de'Lluçanès - A la Sala poli-
dissabte, 18
Sant Boi de Lluçanès - A les 9 del valent, a les 10 de la nit, teatre a Sant Bartomeu del Grau - AI Casal, vespre, al local de la Cooperativa, càrrec del grup Ventall Teatre, amb a partir de les 11 de la nit, concert en "Assemblea informativa sobre el preu l'obra "Rinoceronf'. Organitza GALL. memòria de la Susanna Corominas, del gasoil" a càrrec de la Unió de Sant Martí d'Albars - A les 1 O de la amb els grups Change, un kombo de Pagesos. nit,ball amb el Grup Martell. la Cava de Jazz de. Vic i altres.
dissabte, 25 Sobremunt - A les 2 del migdia, Prats de Lluçanès - A les 11 del ves-
Prats de Lluçanès - A la nit, a la dinar popular. A les 12 de la nit, ball pre, a la Sala Polivalent, concert dels Sala Polivalent, ball organitzat pel amb el grup Abraxas. grups Niidea Altres. Organitza, Curs 3r. d'ESO de l'Institut de Prats. Qatre.
diumenge, 12
diumenge, 19
dimarts,28 Perafita - AI Poliesportiu, a les 10 del Prats de Lluçanès - A les 12 del matí, VII Trobada de motos clàssi- Lluçà - AI matí, al Claustre, exposició matí, al Centre de Cultura, inici del ques de muntanya. de fotografies "Racons del món", can- "Curs de nivell bàsic d'aplicadors de Sant Martí d'Albars - A les 5 de la tirs, porrons i garrafes. productes fitosanitaris" que es farà els tarda, grup d'animació infantil La A les 7 de la tarda, ball amb Doble matins dels dimarts, dijous i dissabBicicleta ixocolatada. Swing. tes. Organitza, Unió de Pagesos.
festa major
1 7, 1 B, 19,20 i 21 novembre - 2000
Diumenge, dia 19
Divendres, dia 17
A 2/4 de 9 del vespre, Xerrada: "Els remeis del bosc" a càrrec de Joana Capdevila. Seguidament, sopar (700 ptes.) + bingo + entreteniments.
Dissabte, dia 18
A les 4 de la tarda, animació infantil a càrrec de Lluís Atcher, amb danses i cançons. Tot seguit, xocolatada.
A les 11 de la nit, gran ball amb AMADEU ROSELL I JORDI
PALAU
(Del grup «Tururut Bonaigua»)
Matí,
Exposició al claustre: Fotograf.ies de «Racons del món» Càntírs-porrons i garrafes.
A les 12 del migdia, Missa en honor a la Patrona cantada pel
COR PARROQUIAL DE MOIÀ
A les 7 de la tarda Ball amb DOBLE SWING
Dilluns, dia 20
A 2/4 de 9 del vespre, Diapositives: «El passat de la festa del batre» «Visions d'Arqentina»,a
càrrec de Jordi Camps, Suriñach Jordi Pujals
Dimarts, dia 21
A les 12 del migdia, Missa en honor a la Patrona
A la 1 del migdia
Inauguració de la nova estaci meterològica.
• Gils i Núries a Núria, de franc. Fins 1'1 de setembre del 2001, totes les persones que es diguin Gil o Núria poden accedir a a la Vall de Núria amb el viatge en el cremallera gratuït. A més, gaudiran d'un 10% de descompte al restaurant de l'hotel en les compres que facin a la botiga. Només caldrà que mostrin el seu D.N.I., així es beneficiaran d'aquesta promoció que commemora els 1.300 anys de l'arribada de Sant Gil a Núria.
• 25 anys del CEIP Lluçanès. El centre escolar de primària de Prats de Lluçanès, situat a l'edifici on també hi ha les instal-lacions de l'lES Castell de Quer, va celebrar la darrera quinzena del mes d'octubre els seus primers vint-i-cinc anys d'existència, amb un seguit d'actes jornada de portes obertes.
notícies breus
grup Gog i Magog. A banda de les parades habituals, es van poder veure parades relacionades amb les bruixes. Una caminada per la ruta de les bruixes i un seguit de representacions sobre el tema de la Fira que es van acabar amb el judici, l'escarni i el suplici de la bruixa Roma. Cal dir que la fira va ser molt concorreguda i va resultar un gran èxit en aquesta primera edició.
• Èxit de la segona trobada d'escoles del Lluçanès. El passat dia 27 d'octubre es va celebrar, a Prats de Lluçanès, la segona trobada d'escoles de la comarca, amb l'única absència de l'escola de Sant Bartomeu del Grau. Els actes, que es van allargar durant tot el dia, amb activitats relacionades amb el coneixement del Lluçanès, van representar un gran èxit de participació, amb més de 600 escolars, que es van repartir en diferents grups per desenvolupar el conjunt de propostes que havien preparat els i les mestres del Lluçanès.
• El Lluçanès al final del Correllengua a Perpinyà. Un grup de persones de diferents pobles del Lluçanès van assistir a la cloenda del Correllengua-2000, a Perpinyà (Rosselló), que consistí en un seguit d'actes que aplegaren milers de persones, en una manifestació que va recórrer els carrers del centre de la ciutat i que s'acabà amb un seguit de parlaments. A la nit, a la localitat de Pollestres, es va fer el darrer acte de la present edició del Correllengua, amb un concert. Els actes coincidiren amb la diada en què es comrnemora el Tractat dels Pirineus, que representà l'annexió de les comarques del nord a l'Estat francès.
• Sant Feliu i les bruixes. El dia 1 de novembre, diada de Tots Sants, Sant Feliu Sasserra va organitzar la primera edició de la Fira de les Bruixes, amb actes organitzats per la gent de la localitat el
• El Pla de purins d'Osona al pie de Prats de L. En un ple extraordinari, celebrat per l'ajuntament de Prats de Lluçanès el passat 24 d'octubre, aquest acordà adherir-se al Pla de Purins de la comarca d'Osona sempre que es donin un seguit de condicions, com ara que es pugui elaborar un pla específic per al Lluçanès, que es reconegui la figura de I'ATP (Agricultor a Títol Principal) i que es limiti la burocratització del control de les granges a les que presentin irregularitats. L'acord, pres per unanimitat, es fonamenta en la necessitat d'establir una clara diferenciació entre la situació d'Osona la del Lluçanès.
• Cloenda del Ballabisaura. El passat 28 d'octubre es va cloure la cinquena edició del cicle de música tradicional i popular del Bisaura. En aquesta edició es van poder seguir tallers, àpats, rifes, concerts i balls a cadascuna de les localitats de la zona: Vidrà, Sora, Montesquiu, Sant Quirze de Besora i Santa Maria de Besora. El cicle és organitzat per l'aqrupació cívica cultural Bisaura, amb" la col-Iaboració dels diferents ajuotáments, entitats bancàries, entitats, .i les diputacions de Barcelona Girona. /
• Nova reunió de I'Assemblea de regidors del Lluçanès. Durant aquest mes de novembre es farà una nova reunió de l'Assemblea de Regidors del Lluçanès. Aquesta es farà a Prats de Lluçanès tractarà de diferents temes, entre els quals una proposta sobre les carreteres de la comarca que es farà arribar als diferents consistoris per intentar millorar l'estat d'aquestes infraestructures al Lluçanès.
• Preparen els Pastorets. Els alumnes de quart dES.O. de l'institut Castell de Quer de Prats, s'estan preparant a pols per poder fer Pastorets aquest Nadal. La
finalitat d 'aquests pastorets és la de poder guanyar diners pel viatge de fi de curs.
Cada setmana es reuneixen amb el professor de teatre Ramon Vilardell, que els a juda a montar l'obra també compten amb la col.laboració del grup de teatre el G.A.LL.
Ara només queda esperar que arribi Nadal veure com se'n surten aquests nous actors.I.V.
• Solc a la Fira de Manresa. En el marc de la Fira de productes d'arrel tradicional, que per tercer any consecutiu se celebra a la capital del Bages, l'associació Solc, música tradició al Lluçanès, ha estat present amb un estand propi, on s'hi han mostrat materials de la botiga del Solc, s'hi ha presentat el quart número de la revista Caramella, que apareixerà a finals d'any.
• Guilles mortes a Oristà. Seguint amb la informació que ja vam donar en l'anterior número de la rella, han estat trobades més bésties mortes en la zona enverinada de la rodalia d'Oristà. Aquest cop han estat guilles, els animals trobats se suposa que víctimes del mateix emmetzinament.
• Els Niidea presenten disc a Prats de L. El proper dia 18, la Sala Polivalent de Prats de Lluçanès serà l'escenari de la presentació del treballi. discogràfic del grup bagenc Niidea, que té el management del grup Qatre de Prats de Lluçanès. L'actuació anirà acompanyada
del grup-Altres, format per músics de la localitat.
• Homenatge a Josep Buxó, d'Olost. L'artesà local d'Olost, Josep Buxó, ha estat homenatjat en el context de la setena Fira local, dedicada a l'art i els oficis, on s'ha pogut visitar una exposició de la seva obra. La fira ha acollit una mostra d'artesania i ha estat visitada per un gran nombre de persones, que durant el diumenge, 5 de novembre, han pogut contemplar tot tipus de parades, així com exposicions, concurs hípic
L'artesà local, J.M.Pratdesaba, ha estat guardonat amb el primer premi del concurs d'obres estands de la mostra d'artesania. El grup musical "Forta Barreja" s'ha encarregat de l'animació pels carrers de la localitat durant tota la jornada.
l'entrevista
Pere Juvanteny, Pere de la Cirera:
"La temporada del bolet ha començat tard però amb empenta"
Pere Juvanteny, conegut com el Pere de la Cirera, gran coneixedor dels bolets, les herbes remeieres, els ocells, les bruixes de professió, pagès.
-Com a aficionat als bolets ens agradaria que ens poséssiu al corrent de com va aquest any -semblar ser- de secada per als bolets els boletaires.
Aquest any, la temporada ha començat tard però amb molta empenta. Pel que això comporta, ens hem perdut les espècies més primerenques com els "ous de reig" i els ceps, i algunes més que surten molt a principi de temporada que quan fa una mica de fred ja no surten o en surten pocs.
-Què hi fan els bolets als boscos?
La seva feina és reciclar la matèria orgànica, (fulles, humus, fusta morta, etc ). La seva funció és tornar-la a fer assimilable pels mateixos arbres. La matèria orgànica ha de passar per bacteris o per fongs el bolet no deixa de ser l'aparell reproductiu d'un fong que aconsegueix continuar el cicle de la matèria que si no es desfés collapsaria la vida al bosc.
-Als nostres boscos, quines espècies són les més preuades?
Més aviatés el rovelló que s'ha posat tant de moda, però hi ha altres bolets com la llenega a brumosa, l'ou de reig, el cep, descobert recentment, els carlets i d'altres no
tant guts igual bons.
-Què coneperò de té el
rovelló que sigui tan popular?
És molt fàcil de conèixer abundant a tot arreu. El podem trobar a l'alta mun-
tanya arran de mar.
-Heu observat l'aparició a desaparició d'alguna espècie durant els darrers anys, a pel contrari es mantenen les de sempre? D'espècies sempre he vist les mateixes. Passa que en haver-hi els boscos més bruts i amb més bardissa potser hi ha hagut un canvi - almenys per la part de Sant Boi-, i ara hi ha més rovelló de l'anomenat "pinenca" que no pas I'''esclata-sangs'', que era el de sempre.
-I el cep, no heu dit que havia estat descobert recentment?
Sempre s 'ha fet, però com que és un bolet de rovires i alzinars, la gent ja no hi anava i era considerat dolent.
-Hi ha consciència de com collir bolets?
Jo penso que sí.
evitar-les?
Això de les urticàries és degut a les erugues. Una manera de prevenir és ficar-se els pantalons per dins els mitjons ja que moltes vegades entren pels baixos, apretar-se el coll de la camisa
Hi ha pomades per alleujar les molèsties, i una herba, l'estramoni a herba taupinera", que si fregues amb les fulles, calma la picor.
-Sou dels que sortiu a buscar bolets tot
Sense els bolets
es collapsaria la vida al bosc.
-Per què cal tallar-los no arrancar-los del terra?
Si s 'arranca el bolet de mala manera es pot fer malbé la part subterrània del bolet, el miceli, però si es fa bé sempre s'havien collit els bolets sense tallar-los, almenys aquí. El fet de tallar-los penso que és més una cosa d'educació i de bon costum.
-Desprès d'aquestes campanyes fetes sobre la conservació del medi, s 'observa alguna millora en el comportament de la gent pel que fa a llançament d 'objectes deixalles al mig del bosc?
Una mica sí, però caldria educar molt més la gent. -Molta gent pocs boletaires per aquests boscos? Sí.
-Per molta gent la sortida al bosc comporta l'aparició de molestes urticàries, coneixeu cap remei a mesura preventiva per
l'any?
Sí, però poc, no em vaga anar-hi gaire. -Sabríeu dir-nos un bolet propi de cada temporada que puguem trobar als boscos del Lluçanès?
Tinc un amic molt vell que diu que la temporada comença per l'abril. Per I'abrilla múrmula gentil; els moixernons a la primavera; el rossinyol pel juliol. AI mig de l'estiu es poden continuar trobant rossinyoís als llocs més humits; llavors ja ve l'agost que si plou una mica ja podem trobar tots els rovellons tots els altres bolets.
De fet, el bolet per créixer necessita unes condicions d'humitat i temperatura. Quan es donen, el bolet surt sigui l'època que sigui, per això no és estrany que a vegades pel maig juny trobem bolets.
-Tal com es conreuen els xampinyons, arribarem a veure plantacions de rovellons a fredolics?
Crec que sí, perquè ja s'està treballant amb brumoses, ceps i un seguit més d'aquests tipus, només cal temps.
-De sempre el bolet ha tingut un lloc a la nostra cuina, personalment, quin prefereixes i com t'agrada menjar-lo?
La brumosa, i de tata manera, a la brasa, a la llauna, saltejada
-Per gaudir-ne tot l'any, confitats a congelats?
De tota manera, depèn de les espècies. -Coneixeu 'himne del boletaire, escrit cantat pel Jaume Arnella?
Sí, però no el sé.
Montse Glòria
DIRECTORI D'EMPRESES DEL LLUÇANÈS
Des que la rella ha iniciat la nova etapa, la de la consolidació com a punt de referència informatiu i comunicatiu a la nostra comarca, ha nascut aquesta secció que anomenem Directori d'Empreses del Lluçanès. L'acollida de la proposta de crear una autèntica guia dels serveis comercials del Lluçanès ha estat molt positiva, com ho demostra el creixement sostingut que ha anat fent i que s'anirà consolidant en els propers números de la revista.
El Directori d'Empreses del Lluçanès
ha de ser, precisament, un autèntic punt de referència complet, ordenat i eficaç per a tothom qui vulgui saber on pot adreçar-se per cobrir les seves necessitats a l'hora de contractar els serveis d'una empresa, d'un restaurant, d'un allotjament rural, d'un comerç Una guia fàcil de consultar -ordenada alfabèticament i per temàtiques-, amb les dades necessàries per adreçar-s'hi -adreça, telèfon, fax, correu electrònic- i que ha de mostrar la gran quantitat de possibilitats que tenim sense que calgui, en molts casos, desplaçar-se a les comarques veïnes.
parlem de podologia. per conèixer les plantes
blades i arrugats
N.P.: Blada, auró, arrugat. N.C.: Acer S.P.
Aquests són els arbres que a la tardor donen més color als nostres boscos. Si observem el bosc a la tardor és fàcil de veure, enmig dels pins o bé entre els roures, algunes clapes de colors que van des de tots els tons del groc fins al vermell. Es deuen a alguns d'aquests arbres que gairebé són relíquies d'antics boscos, ja que en altres èpoques eren molt més abundants. Però amb els canvis climà-
tics i la intervenció humana han quedat reduïts a exemplars aïllats o a petits grups en els llocs on les condicions els són més favorables. És en aquests llocs on encara és possible de trobar-hi algun vestigi d'aquests boscos, junt amb altres espècies com el tell de fulla petita, la moixera de bosc, la moixera de pastor, el grèvol, etcètera. Tot l'any fa goig, però a la tardor és tot un espectacle, ja que no hi ha dos arbres del mateix color.
Les principals espècies que tenim als nostres boscos són:
-la blada de fulla gran, que a la tardor pren un color de groc a vermell. És un arbre d'uns. quinze metres d'alçada.
-L'auró blanc o arrugat sol tenir la mateixa alçada, les fulles es tornen de color groc daurat té l'escorça arrugada, d'això li bé el nom.
-L'auró negre que viu en costes pedregoses llocs secs i àrids pot alçar fins a dotze metres però no sol passar de quatre o cinc, és el que pren el to de color més vermell de tots, aquest té les fulles amb tres lòbuls, els altres en tenen cinc. -El plàtan fals l'erable és normal de veure'ls als jardins o als carrers com a arbres ornamentals, però en estat silvestre són raríssims.
La raó per la qual les fulles d'aquests arbres canvien tan espectacularment de color es deu a la diferència de temperatura que a la tardor hi ha entre la nit i el dia, que col-lapsa la funció cloroffl-lica. La saba d'aquests arbres conté força quantitat de sucre, en alguns països s'aprofiten algunes espècies per fer-ne una beguda fermentada alcohòlica. també per extreure sucre. Es posa la saba en un recipient i s'escalfa fins que s'ha evaporat tota l'aigua i només queda el sucre.
Antigament eren unes 1 cures o remeis per sanar els peus, utilitzats per l'home "practicant" com un complement de la cura general dels malalts.
Actualment s'ha convertit en una especíalltat única que estudia les causes i conseqüències de les malalties dels peus.
Qui en pot ser l'usuari? Des del nen més petit, que ja presneta una mala posició de les cames, el que comença a cag;¡inar deforma la sabata d'una manera que no sembla la correcta, o que ens gira el peu cap a dins o cap a fora.
El jove que fa esport i per una mala posició de les cames està lesionant el genoll o li fan mal els peus. Als qui els surten vermells a la pell, berrugues, picors o presenten un engruiximent de la peU anormal.
1ambé les pers()nes que tenen helomes (ulls de poll) degut a les sabates o a la manera incorrecta de caminar. Gent amb problemes circulatoris o amb diabetis, en què una lesió al peu pot tenir conseqüències dolentes. Fins a la persona més gran que per la rigidesa articular li és un problema tenir una cura correcta dels seus peus.
La podologia ès una combinació entre-art i ciència que vol aconseguir una millor quaUtat de vida a qui pateix dels peus.
Fulla fruit de la blada.
Fulla i fruit de l'auró blanc o arrugat
Eva Salló López
Fulla fruit de l'auró negre
Preguntes de l'Entrevista de Selecció
A l'entrevista personal tu t'hi jugues molt en molt poc temps, per aquest motiu cal preparar-la detingudament. Així, doncs, el millor per entrenar-se és realitzar entrevistes simulades.
Simula una entrevista buscant possibles respostes a les qüestions plantejades a continuació:
Dades Generals Situació Personal:
Parli'm de la seva vida.
Quins han estat els períodes més importants que ha viscut?
Quina professió desenvolupen els seus familiars?
Té complert el servei militar?
Quin és el seu estat civil?
Té projectes de matrimoni?
Etc.
Formació:
Quins estudis té finalitzats? I per què els va escollir?
Els escolliria de nou si hagués de tornar a triar?
Estaria disposat a completar la seva formació si li demanéssim?
Acceptaria adaptar la seva retribució econòmica (sou) a progressos en formació?
Per què va abandonar els estudis? Etc.
Personalitat:
S'ha trobat alguna vegada en una situació particularment difícil? Com va reaccionar?
Quines són les seves millors qualitats/virtuts?
Quins són els seus defectes?
Etc.
Història Professional:
Parli'm de les seves experiències personals.
Quin lloc de treball ha estat l'últim que ha ocupat? Per què ja no hi treballa?
Quins aspectes valora més de les feines que ha desenvolupat fins ara?
De tot el que ha fet fins ara, què és allò que més li ha agradat per què?
Etc.
Motiu de la sol·licitud:
Per què li agradaria aconseguir aquesta feina?
Què creu que podia millorar si treballés aquí?
Què ens pot aportar si no disposa d'experiència personal?
-LLOGUEM masia restaurada al Lluçanès ideal per fer una residència. Tel. 646 855 865.
-S'HA PERDUT BRAÇALET DE PLATA amb rodones vermelles, a Prats de Lluçanès. Tel. 93 850 80 99.
-VENC hostal en ple rendiment al Lluçanès. Tel 93 857 81 61.
-VENC bombones de butà. TeL 93 856 01 57
-VENC separador per a oficina amb panells de vidre en molt bon estat, gairebé nou. Bé de preu. T.: 93 856 01 57.
-COMPRARIA piano en bon estat. T.: 93 850 80 19.
-VENC dues estufes de gasoli. T.: 9374471 59.(Ref.29/9).
-VENC dos llits amb sunyer de 90. Preu, 5.000 '- ptes. cadascun. T.: 93 85601 57.
-REGALO dos gossos d'atura petits. T.: 93 744 71 51.
-BUSQl)EM taules de bar en bon estat. T.: 9374471 59. (Ref.30/9).
-VENC dos pneumàtics nous, 175, llanta 14. Molt bé de preu. T.: 93855 4018.
-VENEM 50 conillers per a conilles mares, marca Extrona. T. 93 888 00 61.
-LLOGO plaça d'aparcament a Vic. T. 93 856 01 70.
CI del Marçal, 5 93 856 07 00 10 11 1
Servei Inserció Laboral
dilluns Sant.Feliu St. Bartomeu dimarts Sant Boi dimecres Olost dijous Prats divendres Lluçà
Dinamitzadora turística
Lluçà, (local nou. 938554034
(dilluns dimecres) de 9 a 14 H.
Olost, (ajuntament) 938880412 (dijous) de 9 a 14 H.
Oristà, (ajuntament) 938128006 (dimarts divendres) de 9 a 14 H.
Mossos d'esquadra 088
Vic 938860845
Bombers 085
Ambulància Prats 938560080
ADF Lluçanès 938560029
Agents forestals 938894544
Hidroempordà
gestió 900505050 avaries 90077 00 77
SANT·MARTI D'ALBARS
10,11�12A�
DIVENDRES,
A les 12 de la nit,
Dissabte, dia 11
A les 12 h. del migdia, Missa solemne concelebrada. Dirà I'homília el reverend Joan Casas Griera, pvre. rector de Sant Bartomeu del Grau, Diumenge, dia 12
A les 12 h. del migdia, Ofici solemne. La missa serà cantada per la "Coral Clau de Sol", de Vic, sota la direcció de la Sra. Teresa Serra i Pujol. Després de la missa, la "Coral Clau de Sol" interpretarà un recital d'escollides cançons catalanes. Dilluns, dia 13
A les 11 h. del matí, Missa pregant per tots els difunts de la parròquia.
eia la la reia la reia la reia la reia la reia la reia reia a re i.a l a reia la reia
la a rei a reia la reia
L'Estudi,08514 LLUÇÀ T. 9374471 59 F. 938554042 correu-e: solc@pangea.org
Direcció i coordinació: Eva Boixadé
Edició i muntatge: Joan Ibarra
Administració: Roser Armenteras
Correcció: Aleix Cardona
Equip de redacció: Montse Rocadembosch, Glòria Borralleras, Teresa Parareda (fotografies), Pere Garet, Roser Reixach, Josep Salvans, Rosa M. Boixadé.
Col-laboraclons en aquest número: Pilar Arumí(SIL), íngrid Vilardaga, Pere Juvanteny, Eva Salló.
Recordem a tots els lectors de la rella 'queel dia 15 s'acaba el termini per participar en el concurs "El racó per descobrir"
Si encara no ho heu fet, truqueu de seguida al 9374471 59 i contesteu a les preguntes que plantejàvem sobre la fotografia publicada a la contraportada de la rella del passat dia 27 d'octubre Afanyeu-vos-hi! Podreu guanyar un magnífic CD !
WN SEGLE DE VIDA
LLUÇANÈS quaderns sobre els camins ramaders del Lluçanès, "La ramada encantada".
Un recorregut per la vida de la Pepa Grillo i Serra, paral-Ielament a l'evolució del seu poble, 1110 -01(( Sant Feliu Sasserra, del conjunt del Lluçanès. Un munt de canvis en un període relativament breu:
L'autora, la Dolors Solé Castellví, ens ofereix la possibilitat de fer-ne un seguiment molt atractiu, gràcies. a una llenguatge àgil tluit que fa venir qanes de llegir sense aturador,
El llibre compta amb un pròleg del periodista Ramon Barnils, amb un d'en Jordi Rifé Santaló.
El primer treball del Grup de Treball de Transhumància, del Solc, que veu la llum que ens proposa un llarg camí de materials informacions sobre aquesta important activitat al Lluçanès.
Josep Salvans, d'Olost, Jordi Torres, de Sant Feliu Sasserra, Josep Corominas, d'Olost, en són els autors, després de moltes setmanes de recerca al llarg i ample de la comarca més enllà.
Si esteu interessats en comprar algun dels articles que anunciem en aquesta secció, envieu aquesta butlleta al Solc, música i tradi�ió al Lluçanès, L'Estudi, 08514 - Lluçà. :.":::1_'-' '.\;tlil compraf contra-re�mbossament, els següents llibres: �eien'l¡:ilars d�1 fl16re _.",.'
